I obrim l'espai del Metropou.
Ja ho sabeu que aquesta setmana s'inaugura,
s'estrena la temporada de tardor del Teatre Metropou de Tarragona.
Amb la gran obra de teatre truca un inspector,
que a més a més la podrem veure dos dies,
divendres a quarts de 10 del vespre
i a la mateixa hora el dissabte,
divendres 28 i dissabte 29 a dos quarts de 10 del vespre.
Una obra dirigida per Josep Maria Pou
i interpretada també per ell i pels actors
Victòria Pagès, Rubén Amantller, Paula Blanco i David Mercè.
També en Carles Canut.
Avui parlem amb ell a través del telèfon
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Carles Canut, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Sereu a Tarragona aquesta setmana
per representar, truca un inspector,
que de fet ja veniu de representar-la a Barcelona
amb un gran èxit.
Home, hem estat gairebé 5 mesos
amb el teatre pràcticament ple
i també hem estat ara 5 setmanes a Madrid
al Teatre de la Latina
també amb el teatre ple, absolutament.
Sí, sí, sí.
Què té aquesta trama de trucar a un inspector, Carles,
que a més a més està agradant molt a la gent
i que manté l'espectador, vaja,
amb tensió fins i tot fins al final de l'obra?
És una peça de rellotgeria perfecta.
Van entrant els segons, els minuts, les hores en el moment oportú
i quan la gent creu que ja ho sap tot apareix una nova informació
que ho trastoci tot i per altra part un contingut social important.
és una obra escrita l'any 1945 però que l'acció transcorre el 1912,
just abans de la Primera Guerra Mundial.
Ja es parla de la situació política del món
com si fossin...
com si fos un nostre damos
perquè repeteix pràcticament el mateix que està passant ara a la societat.
Això m'hi anava a preguntar, es podria pràcticament traslladar
a aquella època el que està passant ara.
Quins punts en comú hi trobaria, Carles Canot?
Pràcticament tots.
Les coses no han canviat.
Hem progressat en el nivell tècnic i tal,
però no pas en el nivell humà ni en el nivell social.
Les diferències entre rics i pobres són les mateixes o més
i pel que s'està veient amb el cuento aquest de la crisi
cada vegada en serà més.
Només els rics només es protegeixen d'ells mateixos,
els poderosos només es preocupen d'ells mateixos
i això ja passava el 1912
i passava el 1400 i el 500 abans de Crist.
O sigui que anem enrere.
Anem enrere.
Truca un inspector més, Carles.
Des de la primera vegada que es va fer a Catalunya
ha trigat molts anys a tornar-se a representar,
ha tornat ara als escenaris catalans.
Per què creus, a més d'un text com aquest,
que s'ha representat a tot el món,
per què ha trigat tant a tornar a arribar a Catalunya?
Ha trigat a arribar a Catalunya en plan professional,
amb actors professionals i en un circuit comercial
com el que estem fent nosaltres,
però a nivell d'aficionats i d'amaters
s'ha representat constantment.
És una de les obres més conegudes del circuit amatero,
aficionat, digue-li com vulguis.
Per tant, està, no sé,
cada vegada que surto de la funció
em trobo amb gent...
Jo vaig al seu paper,
jo vaig a l'altre paper,
jo vaig a l'altre.
I com que la coneixin
i saben quin és el trama i tal,
i deuen pensar,
perquè s'ha corregut la veu,
que està molt ben muntada i molt ben interpretada,
doncs els apassiona venir.
És bastant lògic
aquesta correspondència
entre l'èxit i el públic que ve.
Sereu dos dies a Tarragona.
M'imagino que on poguereu,
al Teatre Metropol, eh?
Això espero.
Això espero.
Fins ara,
totes les vegades que he vingut...
Per cert,
què ha passat
amb l'associació aquesta
que hi havia d'amics
del Teatre Metropol
que donaven premis d'interpretació
i premis de direcció i tal?
Jo en vaig guanyar un aquí.
Sí.
Fent tot,
eren sis meus
amb la Júlia Tassarrano,
que em va encantar
fer-ho i tal.
Però hem passat
deu o uns anys
i he tornat a venir aquí
a fer coses
i aquest costum
que hi havia
que era fantàstic,
els actors,
a més,
ens agradava moltíssim
com a jògic
tenen una excusa
per anar a Tarragona
i fotre's un bon sopar.
Ja has desaparegut.
Perquè es quedaran dos dies
a Tarragona?
No.
Sí.
Estaran dos o dos dies
a Tarragona o no?
No,
perquè, a més,
al ser cap de setmana,
tots els que tenim fills
i tal i tot això,
el dissabte,
hem d'aprofitar.
hem d'aprofitar.
El seu paper, Carles,
és el d'Arthur Birling.
Quin és el seu paper
dins d'aquest
truc a un inspector?
Mira,
a diferència
del que pensen
alguns jurats
i alguns crítics
i tal,
jo crec que el paper
protagònic de l'obra
no és el de l'inspector.
Crec que és un paper,
no diré que és secundari,
perquè secundari
tampoc ho és,
però és la persona,
el personatge
que ve d'estar fora
a ajudar
a que a la família Birling,
que és la protagonista
de l'obra,
li passin
i li deixin de passar
coses.
Totes les coses,
tot allò que és
pateix,
que hi ha emocions,
que hi ha records,
que hi ha tal,
que els hi passa
a la família Birling.
L'inspector
és la persona
que va fent preguntes,
va fent preguntes
i ho va provocant tot,
una mena d'ús
ex-màquina
de la situació.
Per tant,
jo crec
que el meu personatge
forma part
de la família Birling,
que és
l'autèntica
protagonista
del graf.
Amb què es queda
vostè d'aquesta obra,
Carles?
Queda el que més li agrada
o el que creu
que impressiona més
el públic?
El que més m'agrada
és la perfecció
de la carpinteria teatral,
com diem nosaltres.
És una de les obres
més
perfectes
en tant que
a carpinteria
que he vist mai.
No li sobre
ni un minut,
ni res,
ni res.
Això és el que més
m'agrada.
Vol dir que del segon
a l'últim segon
és perfecta,
vaja.
Sí,
sí, sí, sí, sí.
I a més
ho puc comprovar
amb el públic.
Sí.
El que em diuen
a l'acabar l'obra
quan l'esperen
o el trobo.
Que han estat
amb l'aig al cor
des del començament
fins l'últim minut,
que és
una hora vinticin.
I que se'ls hi fa curta.
Se'ls hi fa curta, eh?
Sí, sí, sí.
Bernal,
ens quedaríem
amb aquesta carpinteria
teatral
que vostè diu.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
doncs ja ho sabeu,
és trucar un inspector
que aquest divendres
i dissabte
serà el Teatre Metropol.
Val molt la pena
després de tot l'èxit
que han tingut a Barcelona,
també a Madrid.
Seran aquest cap de setmana
a Tarragona,
divendres a dos quarts de 10
i dissabte també
a dos quarts de 10.
Això mateix.
Carles,
moltíssimes gràcies
per haver-te'n
a la trucada
de Tarragona Ràdio.
Sempre que vulgueu,
ja ho sabeu.
Perfecte,
gràcies i bon dia.
Bon dia.
Adéu, vagi bé.
Adéu, adéu.