Les 12 del migdia i 10 minuts,
aquí seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara us dèiem en el sumari d'aquesta sisena hora del programa
que volíem parlar d'aspectes socials
a propòsit de la memòria anual del 2010
que ha presentat Creu Roja a nivell de tot Catalunya
i que nosaltres volem especificar especialment
en la feina que fa aquesta organització
a les comarques de Tarragona,
perquè totes les qüestions relacionades
amb la intervenció social, és a dir,
com atenen els col·lectius i les persones més afavorides,
és el que ens interessa avui especialment
en aquesta conversa que mantindrem
durant els propers minuts amb Anna Sabaté,
la coordinadora territorial de Creu Roja
a la demarcació de Tarragona.
Anna Sabaté, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
La memòria del 2010,
que vol dir això, recollir totes les activitats,
tota la feina que vau fer durant l'any passat,
aquí a nivell territorial de Tarragona,
què ens diu a grans trets?
I després ja anirem entrant una mica en detalls.
D'entrada, els primers que ens acaben sorprenent les dades
és a la pròpia institució.
D'entrada, ens diu que hem fet molta feina,
és a dir, respecte a les intervencions que recollim en la memòria
l'any 2009 i el número de persones a les que hem arribat
han tingut un creixement del 23%,
del 23-24% en número d'usuaris, ja diem,
amb totes les branques i àmbits d'intervenció de la institució,
que com sabeu són des dels temes de salut i socors,
fins a la intervenció social, passant per cooperació internacional
i altres àmbits.
I tot això ho hem pogut fer mantenint la nostra quota de voluntariat,
és a dir, nosaltres comptem a nivell de la demarcació
amb més de 2.600 voluntaris, voluntaris actius,
voluntaris fixes, després tenim els esporàdics,
que dia a dia ens ajuden a poder portar a terme aquesta tasca,
que sí que està apoyada tècnicament pels professionals,
però la base de la nostra acció són els voluntaris.
I a nivell del finançament i dels recursos,
també malgrat la crisi,
el manteniment dels ingressos per captació de fons en socis i socis
s'ha mantingut.
És més, respecte al nivell d'ingressos totals per captació de fons,
respecte a l'any 2009, hem tingut un increment.
Un increment, però que, per exemple, serveix per poder atendre
aquest increment que deies del 23% dels usuaris,
o cada cop també és més difícil per Creu Roja atendre totes les necessitats?
És molt complicat, perquè ara mateix, com a Creu Roja,
tenim, com té tothom, un gran front,
que són les persones, diguéssim, nouvingudes a la situació de vulnerabilitat.
Recentment havíem fet un pilot amb els nostres usuaris
d'intervenció social a nivell de tot Catalunya,
i un 80% de les persones ateses durant el 2010
en projectes d'intervenció social
venen directament a projectes que nosaltres hem de lluita contra la pobresa.
És a dir, la seva porta d'accés a la institució
és en els projectes més assistencials,
que nosaltres, com a Creu Roja,
sempre havíem mantingut,
però adreçats molt específicament a col·lectius
molt especialment vulnerables.
Ara, aquesta vulnerabilitat s'ha generalitzat
i tenim, com et deia, un 80% de persones
que són nouvingudes a la institució
i també nouvingudes des de la situació de vulnerabilitat.
Això, aquest treball extra,
és possible, com us deia,
a mercés a la implicació del voluntariat.
També, si hem de ressenyar alguna cosa positiva en aquests moments,
molta gent, doncs, perquè està desocupada,
perquè està sensibilitzada,
ens ve a veure per ajudar,
per a veure què pot fer,
de quina manera pot ajudar a nivell individual
i a través de la nostra institució
a pal·liar els efectes que estan patint
totes les persones que estan en la situació més vulnerable.
Aleshores, els programes
o el programa de lluita contra la pobresa
seria del que més ha augmentat,
del que més necessitat heu hagut de fer
al llarg d'aquests darrers mesos?
Seria aquest,
i bàsicament perquè la institució ha fet una aposta ferma
de destinar finançament propi
a la creació o reformulació
de projectes de lluita contra la pobresa
per atendre justament aquestes necessitats emergents
que s'estaven cobrint, evidentment,
des d'altres entitats,
però ara diguéssim que la magnitud
del col·lectiu que necessita aquesta atenció
ha crescut.
Nosaltres, tradicionalment,
i com coneixereu,
realitzant el projecte d'aliments de la Unió Europea,
repartiment d'excedents alimentaris,
vam crear el 2009
i vam venir a presentar aquí
un projecte que fos complementari
en aquest, que se'n diu el projecte Equits Solidaris,
a través dels quals donem una ajuda en espècie
a les persones que estan en la situació
de major vulnerabilitat,
sempre ens venen derivades de serveis socials,
i entenem que d'aquesta manera
paliem, en la mesura del possible,
l'accés a les seves necessitats bàsiques,
com són el menjar,
una cosa tan bàsica com el menjar.
Vèiem l'altre dia,
justament també en aquest estudi pilot,
això seria potser una generalització,
però és una dada molt concloent,
que la principal despesa
d'aquestes famílies que s'han vist abocades a la crisi
és evidentment la vivenda,
i no estem parlant d'hipoteques,
estem parlant de lloguers,
de lloguers de vivendes en precari
que els hi suposen més del 70% dels seus ingressos,
i quan parlem d'ingressos
no volem dir que estiguin treballant,
sinó ingressos possiblement per prestacions,
donat que només un 16% està treballant.
Aleshores, si fem un càlcul respecte als ingressos,
els hi queden 50 euros per poder passar el mes.
Amb 50 euros no pots fer res,
és a dir, no és que no puguis fer cap extra,
és que no pots comprar el menjar.
Per tant, en aquest àmbit de la intervenció social,
Creu Roja ara bàsicament està atenent
la necessitat més bàsica
de persones que no tenen pràcticament ni per menjar,
i per tant aquest kit solidari,
que l'anomeneu així a vosaltres,
és una de les principals funcions que teniu ara com a organització.
Això sense oblidar que seguim en els altres projectes
que treballem més en temes de precarietat
o de vulnerabilitat sobrevinguda,
és a dir, nosaltres treballem en projectes de gent gran,
de víctimes de violència de gènere,
de persones amb situació de precarietat laboral,
tot això, tota aquesta línia l'hem de continuar,
tota la que va adreçada a la capacitació de les persones,
al seu empoderament,
però hem hagut d'augmentar esforços i recursos econòmiques
per tots aquests projectes que nosaltres hem de lluitar contra la pobresa.
Vosaltres coincidiu amb el que detecten les institucions
i altres organitzacions que treballen en aquest àmbit,
en què a més cada cop hi ha un perfil més variat de persones
amb aquestes necessitats,
i que ja no estem parlant de col·lectius molt concrets
i molt específics com podia passar fa uns anys?
Això tenim l'evidència.
Tenim l'evidència en el fet que, com et deia,
el 80% de les persones que van venir el 2010 a Creu Roja
entren en projectes de crisi,
no havien estat mai en altres projectes de Creu Roja,
la seva porta d'entrada,
i sobretot perquè també un 40% aproximadament
ens deien que mai abans del 2010
havien necessitat cap tipus d'ajuda.
És a dir...
Perdona, el 40% dels que us venen,
per primera vegada,
diuen que no havien necessitat mai res.
No havien necessitat mai cap tipus d'ajuda.
Això és un doble esforç,
és un doble esforç i és una situació complexa.
Primer, psicològicament,
la persona o les famílies
reconeixer que estan en una situació
que necessiten demanar un ajut bàsic,
això és molt dur.
Necessito ajuda per a menjar.
I, d'altra banda,
perquè són persones o famílies
que no estan acostumades
o no coneixen els circuits dels serveis socials,
amb la qual cosa hi ha també una tasca de reeducació,
de dir com us heu d'adreçar, on heu d'anar.
La gent no ho coneix perquè mai ho ha necessitat.
I ara, en aquest moment,
ha passat d'una situació més o menys estable
o fins i tot precària
a una situació de vulnerabilitat absoluta.
Teniu alguns programes destinats a col·lectius específics,
com ja deies, gent gran,
dones en situació de dificultat.
Cada cop teniu la sensació, des de Creu Roja,
que heu d'atendre més necessitats generals i específiques
a l'hora, de col·lectius també específics,
però també que abarquen àmbits més generals de la societat?
Tenim aquesta sensació, perquè és així de fet,
i les xifres ho mostren,
però és que, a més a més, ens toca això.
Ara mateix ens toca això.
Nosaltres, en els orígens,
som una institució de socors i d'ajut,
i ara, en aquest moment i en aquest context,
ens toca, de nou, impulsar l'ajut humanitari.
És un altre tipus d'ajut,
però és igualment una emergència, una emergència social.
I nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats,
i com altres entitats que estan al territori,
estem intentant fer front i minimitzar aquests efectes.
Aleshores, això a nivell econòmic i a nivell financer,
dins dels pressupostos de Creu Roja,
vol dir que cada cop heu de destinar més diners
a aquests programes d'intervenció social?
Els projectes, els programes d'intervenció social,
i específicament en aquests projectes de crisi,
perquè, a part, hi ha una penetració en el territori.
Nosaltres tenim una xarxa territorial de 22 assemblees locals
on realment fer una acció des de la proximitat
és molt atractiu pel món local.
Hi ha una necessitat que, en aquest cas,
és al veí del costat.
Per tant, les pròpies assemblees locals dels seus fons
estan destinant recursos econòmics
per poder tirar endavant aquests projectes.
El món local també col·labora amb petites iniciatives empresarials,
no a nivells molt macros, però petites empreses,
que, per exemple, destinen al que els pot suposar
la despesa de les felicitacions de Nadal o de regals,
en aquest projecte, justament perquè té molt impacte
a la proximitat, a la seva zona, a la seva era d'influència,
als seus veïns.
Una organització com Creu Roja, Anna,
també es pot plantejar crear nous programes
o, dins dels programes, fer altres coses que puguin millorar
aquesta atenció a les persones necessitades
o l'emergència de tot plegat,
l'urgència d'atendre les coses bàsiques
fan inviable plantejar-se altres projectes.
Aquest és un tema de debat.
És a dir, nosaltres ens trobem amb la persona
en una situació, diguéssim, aguda, crítica.
En aquest moment és complicat treballar altres coses,
però ho intentem canalitzar.
Per exemple, ara estem dissenyant també en fons propis
un projecte d'ocupació per a dones
que està receptora d'aquests kits.
És a dir, intentem que des d'un projecte
que inicialment és més assistencial
se'n puguin desprendre altres accions
que van cap a la integralitat,
cap a l'empoderament de les persones.
El que passa és que no és fàcil
quan la situació és tan crítica.
Aquests kits dels que parlem tant,
aquests kits que són bàsicament això, menjar, no?
Portar menjar, bolquers, necessitats bàsiques,
aleshores, com ho estructureu això?
Ho feu un cop a la setmana?
Com els repartiu?
Com funciona tot aquest programa?
Això depèn una mica dels pactes que tenim
amb els serveis socials municipals.
És a dir, moltes vegades amb cofinançament
dels ajuntaments,
juntament amb el pressupost que aporta Creu Roja,
establim una freqüència d'entrega.
Normalment, aquests kits estan concebuts,
tant els que són d'higiene com els d'alimentació,
per ser un suport mensual en l'alimentació
o amb els bolquers.
I, per tant, l'aconsellable és que reparteixin un cop al mes.
El problema ve quan amb un cop al mes no n'hi ha prou.
És a dir, el que nosaltres plantegem inicialment
en un projecte com un suport
és l'única font,
bé, l'única entrada de productes d'alimentació.
Aquest és un problema, no?
Però normalment la freqüència és mensual.
I, aleshores, per fer-nos una idea,
perquè la gent que ens faci una idea,
quants kits podeu repartir en el conjunt del territori?
D'higiene o d'alimentació?
Doncs, aproximadament, estem parlant de número de kits,
que no vol dir de persones a les que arriben aquests kits,
perquè, depèn, doncs n'hi ha alguns que són per famílies,
que arriben a quatre membres,
doncs han pogut repartir de l'ordre de 6.000 kits
en uns sis mesos.
6.000 kits en sis mesos?
Sí.
1.000 kits per mes, aproximadament.
I el que dèiem abans del perfil,
cada cop us trobeu potser més dones amb problemes,
persones més grans o més joves,
amb fills petits o sense...
Explica'ns una mica quina sensació teniu
d'aquesta gent que cada cop té més necessitats.
Tenim sensacions i tenim, com et deia,
aquest projecte pilot que ens ha ajudat a definir
quin és el perfil dels nostres usuaris dintre d'aquests projectes.
I sí que, evidentment, hi ha famílies monoparentals,
gent gran que ho està passant malament,
però el perfil bàsic és d'una família
on els dos membres o més adults estan a l'atur,
tots dos, i tenen nens menors de 12 anys.
Amb la qual cosa, ens està donant moltes pistes també
de com estan vivint els nens aquesta situació de crisi.
Ens deien, se'ns acaben les ajudes de menjador,
o amb una beca de menjador,
doncs m'he de repartir entre tres fills
perquè no en tinc més.
O el meu fill no pot celebrar l'aniversari.
Vull dir, també hi ha qüestions molt humanes,
més enllà del que siguin indicadors de privació material.
Afecta, bàsicament, a famílies,
i evidentment tenim famílies de tot tipus.
Hi ha algunes que ja d'inici
tenen més predisposició
a patir una situació de vulnerabilitat,
però hi ha gent que fins fa dos anys
treballaven tots dos
i no s'havien trobat mai en aquesta situació.
I persones majoritàriament d'origen immigrant o no?
Bé, sorprenen els resultats.
La nacionalitat majoritària
de les persones que tenim és l'espanyola.
És a dir, cada cop hi ha més gent,
entre cometes, de tota la vida d'aquí,
arrelades profundament a la ciutat o al poble on visqui.
Exacte.
I per tant, estem parlant també de casos, m'imagino,
de situacions estructurals,
és a dir, de casos coyunturals,
que la crisi ho ha provocat,
però també m'imagino que deu haver-hi alguns casos
més estructurals, no?,
de més ja recorregut.
Exacte.
El que nosaltres diríem que són
els crònics de la vulnerabilitat, no?
És a dir, però això ja ho tenim previst
dins dels nostres projectes,
que és aquests col·lectius
des dels quals també intentem treballar
altres coses, altres hàbits,
el que per nosaltres
ens costa molt
és incorporar en el circuit
a tots aquests nouvinguts
i que entenguin
que nosaltres, com a Creu Roja,
tradicionalment ho fèiem,
ara hem d'incrementar molt
l'abast de la nostra intervenció
i que tot un procediment
i que de vegades gestionar-lo
no és molt complicat.
Tinc aquí una dada en relació a això
que estem parlant,
que és la memòria del 2010,
32.924 persones ateses
en l'àmbit de la intervenció social.
Això, com ho podem traduir?
Què vol dir?
Que hi ha 32.000 persones
que han...
No.
Bueno, en l'àmbit d'intervenció social
nosaltres comptem tots els col·lectius
que ocasionalment
o per la seva condició,
per exemple, de persona gran
o de dona,
té especials dificultats
i nosaltres tenim uns projectes
per a respondre a aquestes necessitats.
El que ens hauríem d'anar
és a les xifres dels projectes
de lluita contra la pobresa
que, si no m'equivoco,
no ho tinc al davant.
19.220 persones ateses
en el programa de lluita contra la pobresa.
Correcte.
Clar, perquè aquí després
en l'intervenció social
també podem parlar de discapacitats,
de persones grans...
Exacte.
Fins i tot
o amb altres problemàtiques,
persones amb situacions de drogodependència.
Exacte.
De totes maneres,
aquesta és una xifra
que ha anat en augmenta
en els últims anys.
Vosaltres noteu
que això és imparable,
de moment?
És a dir,
clar, aquí estem parlant
d'una xifra concreta,
les xifres són molt fredes,
de la memòria del 2010,
tancant l'exercici
el 31 de desembre del 2010,
però ara estem ja
a 20 i tants de maig del 2011.
Vosaltres heu notat
alguna millora
en aquests 4 o 5 mesos
primers del 2011
o teniu la sensació
en el dia a dia,
vosaltres que treballem
en el dia a dia,
que això de moment
no s'atura?
Doncs,
malauradament són
unes impressions
de la primera línia,
tampoc ho sabem,
però sí que tenim
la sensació
que això no s'atura,
que això no s'atura
i que probablement
s'afegiran
nous col·lectius
en aquesta demanda
d'ajuda bàsica,
no?
S'anunci en retallada
de prestacions,
què passarà
quan la gent
se li agavi l'atur,
què passarà
quan
una persona
no pugui deixar
el menjador
el seu nen
perquè
no hi ha ajudes,
no?
Les perspectives
no són molt optimistes.
No conviden
l'optimisme.
En l'àmbit de l'ocupació
que abans ens has fet
de referència
que volíeu engegar
alguns projectes,
vosaltres com a Creu Roja
realment
què podeu fer
en aquest àmbit?
Podeu ajudar persones
a reinserir-les
laboralment,
a que trobin una feina,
programes d'ocupació
o de formació?
Què feu?
Nosaltres
tenim una línia,
de fet és un departament
que està conjunt
que és el de formació
i ocupació
en què treballem
la formació
a nivell interi i extern
per a qualsevol persona
que estigui interessada
en formació
i després sí
que treballem línies
per a col·lectius
amb especials dificultats
d'inserció
i això
ja
s'ha consolidat
en els darrers 10 anys
en Creu Roja
com a referent
en temes d'ocupació
en col·lectius
que tenen especials dificultats
estem parlant
de persones
aturades
de llarga durada,
estem parlant
de persones
amb una malaltia mental,
vol dir,
col·lectius
on hem de fer
un seguiment
i un itinerari
específic.
El problema
que tenim ara
és que
hi ha molta gent
que s'ha quedat
sense feina
per un motiu
que no té molt a veure
amb la seva situació
de formació
i capacitació
sinó per un motiu
que té a veure
amb el context
socioeconòmic
en el que estem.
Això és més complicat.
Tenim,
com tu deies molt bé,
la gent que sí,
que els usuaris
que ja tenen
unes dificultats
pel seu perfil
i que podem treballar
des d'aquestes dificultats
i que ara justament
amb motiu de la crisi
encara ho tenim pitjor
i tenim les persones
on realment
si no hi ha oferta
penseu que són gent,
bueno,
hi ha gent de tot,
hi ha gent molt formada,
molt preparada,
molt capaç
i el problema
és que no hi ha oferta.
Aleshores,
sí que estem gestionant
a banda un tema
de clubs de feina
per intentar
facilitar també
feines informàtiques,
per mirar
com poden buscar feina,
segurament
tota aquesta gent
que hi pot anar,
molta d'aquesta gent
ja ho sap
perquè està
en el circuit,
està en el mercat laboral
tota la vida.
L'altre col·lectiu
amb el que podem treballar
sí que es poden treballar
amb unes habilitats
específiques,
igualment
no hi haurà oferta,
però sí que podem treballar
més per a la capacitació
d'aquestes persones.
I a nivell de finançament,
del finançament propi
de la Creu Roja,
de moment
podeu suportar
tota la feina
que teniu al damunt.
Clar,
vosaltres treballeu molt
en col·laboració
amb les administracions,
moltes vegades
crec que amb els ajuntaments,
especialment,
en un context
de crisi econòmica
com el que tenim
i que encara pot anar més
i que afecti directament
a les administracions.
Ara mateix,
quina és la situació
i quina és la previsió
que feu des de Creu Roja?
Bé,
la situació
també és complexa
des d'aquest punt de vista.
Nosaltres tenim
acords de col·laboració
amb la majoria
de municipis
on estem representats
com a Creu Roja
en diferents projectes
i també en aquest projecte
més assistencial
i més de primera línia,
de primeres necessitats.
El que està clar
és que
no podrem com a institució
mantenir projectes
si hi ha una davallada
important de finançament,
però hi ha altres projectes
que amb independència
del finançament extern
tenim clar
perquè és la nostra missió
que haurem de mantenir
i aquest seria un exemple.
És a dir,
haureu de prioritzar potser
de totes les coses que feu
potser heu de
amb els recursos que n'hi hagi
prioritzar determinades qüestions?
Seria
bastant complex
també com a institució
arribar
en aquests extrems
perquè nosaltres
ens devem molt
als nostres usuaris
i pot ser dolorós
haver d'interrompre
algun tipus de servei
que s'està prestant
perquè l'usuari
t'identifica
a tu
com a Creu Roja
i qui deixa de prestar
el servei
és la institució.
No l'expliquis
qui tal finança
ni d'on ve
i que t'has quedat sempre.
Mantindrem
en la mesura del possible
tots els serveis
de proximitat
i d'atenció
directa a les persones
i hi haurà alguns
que ens haurem de replantejar
perquè
la davallada de finançament
fa que nosaltres
com a Creu Roja
no ho podríem suportar
i pensem que ara
tenim altres fronts.
És que estava pensant
i en la línia
del que comentava abans
l'Anna Sabater
que clar,
la Creu Roja
que molta gent
la identifica
o fa anys
la identificava
amb vigilància
a les platges
socorrisme
emergències
en desgràcies
humanitàries
catàstrofes humanitàries
clar, potser ara
segurament això
i ja ho has donat
a entendre abans
ara ha deixat de ser
potser
el pal de Pallé
o la principal feina
de Creu Roja
i ara precisament
tots els temes
d'intervenció social
són els més prioritaris.
Hem d'alternar.
Hem de canviar
una mica el xip tots, no?
Els que treballeu
a la pròpia Creu Roja
i els ciutadans
que veuen a l'organització.
Hem d'alternar
de fet
aquesta situació
que estem patint
ara et dèiem recordar
ens recorda molt
els orígens
de la nostra institució
és una
una acció molt
d'auxili
de primera necessitat
i això digue-li socors
digue-li batalla de Solferino
o digue-li
crisi
actual
però
el que està clar
és que Creu Roja
està en la primera línia
i està
donant auxili
una vegada
abans
o encara ho seguís fent
però en els orígens
amb socorristes
amb temes de socors
cuidant els ferits
i ara estem
cuidant els vulnerables.
Una última qüestió
tema voluntaris
i tema d'aportacions personals
noteu també
que aquí la crisi es nota
que més crisi
menys voluntaris
i menys aportacions
econòmiques
individuals
mira
amb el voluntariat
si mirem les xifres
2009-2010
hem perdut 10 voluntaris
en el global
de 2.617
és a dir
és
absolutament
una dada
que
es pot passar
per alt
el que sí que tenim
és
com et deia abans
moltes persones
que s'adrecen
a la nostra institució
perquè
volen ajudar
perquè són més sensibles
per la situació
que s'està patint
perquè s'han quedat a l'atur
i no tenen
massa més cosa
que fer
o pensen que
poden ajudar
donat que ara
tenen
malauradament
temps lliure
però poden aportar
dintre d'aquests temps lliures
el poden reinvertir
en una opció
de voluntariat
i això és molt interessant
i això
a nosaltres
com a institució
doncs
ens reforça molt
i d'altra banda
amb els socis i sòcies
dèiem que
havíem augmentat
les quotes
respecte a l'any 2009
jo penso que hi ha una part
important de la població
que està especialment
sensibilitzada
amb la situació que hi ha
justament també
perquè està tocant-li
molt de prop
segur que té
algú al costat
algun veí
alguna persona coneguda
que està en aquesta situació
i això
doncs
sensibilitza molt
i
a nosaltres
ens
no sé
ens truca
molta gent
molta gent gran
que té quotes
de fa un munt de temps
molt baixetes
perquè no s'ho podem permetre
i ens diu
mireu
aquest mes
no me passis la quota
perquè no ho puc pagar
però
el mes que ve
truca'm
perquè jo te la pagaré
perquè jo confio en Creu Roja
clar
això per nosaltres
més enllà de l'aportació econòmica
ens dona una injecció de força
impressionant
clar
són actituds
i també dades
com les que comentaven
del voluntariat
que com a mínim
reconforten
i reforcen
la feina
de Creu Roja
avui l'hem comentat
a partir de
de la memòria
del 2010
amb algunes xifres
que són molt fredes
però que en fi
després han anat acompanyades
dels comentaris
i de l'anàlisi
que hem pogut fer
amb Anna Sabaté
la coordinadora territorial
d'aquesta organització
a les comarques de Tarragona
Anna Sabaté
moltes gràcies
gràcies
gràcies a vosaltres