La una del migdia i sis minuts,
ara ja som a la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Estem preparant el pastís i les copes de cava
per poder brindar tota la gent que ens està acompanyant
un pastís fantàstic de la pastisseria Trill,
que després podrem tastar i que ens servirà
per fer aquest brindis final del programa.
Abans, però, tenim una mica més de música,
perquè abans hem compartit una estona del programa
amb el Joan Reig dels Pets, perquè ells fan 25 anys
i tenim un col·lectiu de música de la ciutat
que també enguany fa el seu 25è aniversari.
És l'Estudio de Música de Tarragona
i ens acompanya la seva presidenta, la seva fundadora, la Teresa Valls.
Teresa, molt bon dia.
Molt bon dia, i per molts anys.
Igualment. Com va aquest aniversari?
Bé, bé.
Què esteu fent a l'Estudio de Música?
Pel 25è aniversari hem fet tota una sèrie d'activitats
i ara ens falta l'activitat central
que estrenem un musical el mes de maig, el 14 i 15 de maig.
i l'hem encarregat, el text i la música,
el text ens el dirigerà també a l'Albert Mestres i la música,
està escrita pel Josep Ferrer,
i l'encàrrec era que hi pogués sortir tothom,
tothom que formem l'Estudio de Música,
que som el punt d'uns 400.
400 persones.
Sí.
Sortiran.
I personetes de mides diferents.
Sí, sí, sí, clar, la gràcia era aquesta,
perquè, clar, no existeix un musical a la nostra mida,
aleshores hem anat al Sastre i ens l'ha fet un traje mida.
I això quan s'estrenarà?
El 14 i 15 de maig.
14 i 15 de maig.
Sí.
Ja està previst, ja està posat en el calendari.
Ja està previst.
Escolta, quan neix i per què neix l'Estudio de Música?
Amb quin objectiu fa 25 anys poseu en marxa l'Estudio de Música de Tarraona?
Bé, jo aquest dematí, quan he vingut a primera hora,
tothom, i les estones que he estat per aquí jo,
tothom recordava coses de fa 25 anys i tal.
I jo pensava en el panorama musical de Tarragona de fa 25 anys
i no té res a veure amb el que tenim ara.
A la Tarragona de fa 25 anys podies cantar amb una coral,
podies estudiar música al conservatori,
hi havia una banda militar i poca cosa més.
Aleshores, ens va juntar un grup de gent
i el que volíem era ensenyar música a tothom que volgués aprendre'n,
fos gran, petit, mitjà, gent que potser ja era gran
i no n'havia pogut fer mai i no volia fer.
I això, amb aquests 25 anys, s'ha aconseguit,
gràcies, evidentment, a la col·laboració de tot el professorat
que ha anat passant durant tot aquest temps
i gràcies als alumnes i gràcies als pares dels alumnes que ens els han portat.
I també hi ha una altra cosa que jo estava recordant,
clar, parlem de 25 anys enrere,
però segurament ara estem en aquest punt
que Tarragona té, doncs, no sé quantes corals
i grups de música de totes menes i maneres,
i etcètera, i orquestres i tal,
i és que, clar, no la Tarragona de fa 25 anys,
la de fa 30,
a l'any 79-80, si no recordo malament,
amb el primer ajuntament democràtic,
una altra persona, vull dir la Núria del Clos i jo,
vam presentar un projecte a l'Ajuntament
que era l'ensenyament de la música a les escoles
per a les escoles públiques.
En aquell moment, a les escoles públiques
no hi havia ensenyament de música.
I vam ser la primera ciutat de Catalunya
que vam tenir música a totes les escoles.
Clar, a partir de llavors, què va passar?
Tots aquells nens que llavors tenien,
no sé, 5, 6, 8 anys, s'han fet grans,
van aprendre música,
i evidentment la majoria tenen fills,
i han vist l'important que era
que la gent fes música.
I jo penso que és,
a partir d'aquell ajuntament,
i gràcies a l'alcalde Requesens,
que aquests dies també ha sigut notícia
per altres coses,
que ens va recolzar el projecte,
segurament estem on som.
Que encara ens falten moltes coses,
vull dir, no ho dic, ho tinguem tots fet,
però que a part de la feina
era aquesta feina, formigueta,
clar, hem recordat moltes coses
de fer 25 anys i enrere,
molt espectaculars,
em veiem mal,
però això és una feina de formigueta
que es va fent,
que sembla que no fa res,
però que amb el temps,
doncs jo hi crec amb les formiguetes.
Una història que va començar a 25 anys
i que ens dona, per exemple,
el resultat que tenim aquí.
Presenta'ns una mica
aquests nois i noies
que ara ens interpretaran una peça musical
per anar posant el punt i final al programa.
Doncs són alumnes de l'aula de flauta
amb el seu professor,
que és l'Albert Curto.
Hi ha el Pol,
hi ha la Maria Rosa,
l'Àngela,
el Jorge i el Guifré,
acompanyats per un professor de piano acompanyant,
que és el David Jiménez.
I què faran?
Què interpretaran?
Quina peça tocaran?
Quina peça tocaran?
Quina peixos, no?
A veure, Albert.
Interpretarem un quartet per a flautas
que es diu Jamaican Rapsal
i que està arrenjat per Jerry Nowak.
Heu triat aquesta peça
per alguna cosa en concret?
Per què us agrada?
Bé, sí,
perquè el que més agradava
és el que,
del que hem estat treballant,
potser el que millor portàvem.
I bé,
esperem que us agrada.
Molt bé,
doncs vinga,
anem a escoltar-la
en directe
des d'aquest auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
a la una del migdia
i onze minuts
en directe
la música
de l'estudi de música
en els seus 25 anys.
de la Submitlos
Caixa� Tarragona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com ha canviat la ràdio, en 25 anys?
Moltíssim.
D'aquelles cintes de casset...
I del Revox, i de tirar cap endavant...
Què és el Revox? Explica-li a la gent què és el Revox.
El Revox és un catxarro enorme en el qual la cinta va per fora
i has de barallar-te amb la cinta perquè si no no hi ha manera de posar-la.
I fa un recorregut especial fins que arribes a posar-la.
Això es feia fa 20 anys i 25.
Exacte, exacte.
Ara anem amb ordinadors.
Ara anem amb els ordinadors i que bé que van i que no facin malbé
i que no marxi mai la llum, sisplau.
I els estudis d'aquell antic mercat del fòrum?
Doncs mira, dos plats, una platina, doble, que funcionava quan volia,
alguna vegada, una tauleta de micros mini i allà amb la por
que alguna vegada la gent del costat, que era del centre cívic,
no t'entrés per la porta i enmig del programa te trobessis de tot.
Però bé, això seran petites anècdotes que arribaven a passar.
En fi, la Sílvia García és la que millor representa aquests 25 anys.
Segur que m'he deixat gent dels que treballen, ho han treballat a la ràdio.
Ara ve el Lluís, aquest és el Lluís Comas, el tècnic de l'emissora.
I nosaltres anem a posar el bonifinal.
Jo li demanaré al Joan Maria Bertran que des de l'estudi
ens torni a posar la cançó de l'aniversari per molts anys
perquè puguem anar a bufar les espelmes d'aquest pastís tan fantàstic.
I li vull demanar també al Quim Fernández Moya i a la Rosa Gutiérrez que pugin.
Són dos col·laboradors històrics. Veig que hi ha també el Lluís Marçal,
ja l'avi, l'avi Ramon, que vingui també, que bufarem les espelmes.
I després us convidem a tots a Cava per tancar aquest matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquesta cançó per molts anys que podeu escoltar,
els que ens esteu sintonitzant a través del 96.7 de la freqüència modulada
i de Tarragona Ràdio Punt Cat.
Són dos col·laboradors històrics.
Per molts anys, a la una, per molts anys, a les dues,
a les tres, per molts anys, a la una, a les dues, a les tres,
supertets, supertets, supertets.
Per molts anys, la cançó que avui havíem de cantar i havíem de posar en aquesta recta final del programa.
A tota la gent que esteu aquí a l'auditori, si voleu no marxeu,
perquè tenim un trosset de pastís que suposo que ens arribarà per tots
i tenim una copeta de cava per, si voleu, brindar per aquests 25 anys de la ràdio.
Ha estat un programa que pretenia ser una festa.
Ha estat un programa que volia simplement recordar un aniversari.
25 anys són molts.
vam començar el 17 de febrer de l'any 1986
els estudis de l'antic mercat del Fòrum,
després vam anar al carrer La Nau,
després a la Rambla Nova
i després a l'Avinguda Roma,
on ens trobem actualment en aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Ha estat un programa molt especial.
La primera hora de 9 a 10 hem tingut aquí un munt de tertulians,
més de 40 persones, amics i amigues,
que ens fan cada dia les tertulies
que ens ajuden a comentar l'actualitat de la jornada.
També hem tingut una mirada al record, al passat,
recordant els principals fets de l'actualitat,
del que ha passat a Tarragona,
del que ha passat a Tarragona durant aquests 25 anys.
Hem recordat la primera època de Ràdio Fòrum.
Hem tingut la presença de Joan Reig,
perquè els pets també celebren els seus 25 anys en aquest 2011.
Hem tingut la música en directe de The Soul Machine,
també de l'estudi de música,
amb aquest grup de flautes travesseres.
I hem recordat amb els polítics,
amb els responsables polítics de la ciutat,
hem recordat amb l'alcalde també,
el que han estat aquests 25 anys de ràdio.
En fi, ha estat un programa molt especial,
que esperem que us hagi agradat.
A tots els que ens heu enviat missatges
a través del Facebook, del Twitter,
a través d'internet,
moltes gràcies.
A tots vosaltres també,
moltes gràcies per haver vingut.
Com dèieu, esteu convidats a Cava i a Pastís,
i nosaltres volem acabar amb una cançó
que es diu I will survive,
sobreviuré,
perquè nosaltres, després de 25 anys,
hem sobreviscut
i volem sobreviure com a mínim 25 anys més.
Una cançó que recorda, a més, molt
els grans èxits futbolístics del Nàstic,
i que avui serveix per posar al punt i final
aquest especial Tarragona Ràdio 25 anys.
Gràcies, que vagi molt bé
i fins la propera.
Adéu!
I'm going to be greu.
You're not welcome anymore
But you're the one who's trying to hurt me
With goodbye
You think I crumble
You think I lay down and die
Oh no, not I
I will survive
Oh, as long as I know how to love
I know I'll feel alive
I've got all my life to live
I've got all my love to give
And I'll survive
I will survive
Hey, hey!
It took all the steps I had not to fall apart
They're trying hard to mend the pieces of my broken heart
And I spent oh so many nights just feeling sorry for myself
I used to cry, but now I hold my head up high
And you see me, somebody new
I'm not that chained up little person still in love with you
And so you felt like dropping in and just expecting to be free
Now I'm saving all my loving for someone who's loving me
Lord, now go, walk out the door
Just turn around now
You're not welcome anymore
Weren't you the one who tried to break me with the fire?
You think I'd crumble?
You think I'd lay down and die?
Oh, you're not I