Hem parlat de fotografia, hem parlat de castell.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara per parlar ja també d'uns dels clàssics
de la Santa Tecla de Tarragona,
de les festes de Santa Tecla,
que és la plaça Friqui.
Com cada any la tindrem a dalt,
a l'antic Escorxador,
la plaça de l'antic Escorxador.
Enguany amb moltes novetats.
Ara ens les explicarà el David Sancho,
el responsable de la plaça Friqui.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanya també el John Melville.
Melville.
Melville.
Melville.
Buenos dies.
Sí, soy un guiri total.
Què tal?
I bien, muy bien.
Estoy aquí en Tarragona otra vez
y para hacer Friqui Cabaret.
Guiri Friqui Cabaret.
Guiri Friqui Cabaret.
Mi parte, sí.
David, amb el Johnny,
torna a Tarragona després d'uns anys.
Es torna també una mica els orígens
dels inicis de la plaça Friqui?
Amb ell?
Jo diria que no.
De fet, vosaltres sabeu, no?
Cada any intentem venir a la plaça Friqui
oferint coses diferents
i la gràcia de fer coses diferents
i és intentar cada any apostar
en coses molt marcades, no?
Hem fet la plaça Friqui,
des que la portem nosaltres,
hem fet cabarets llargs,
hem fet un partit de futbol fictici
entre la selecció catalana
i la selecció argentina de pallassos.
també hem estat fent formats molt petits
per molt poc públic,
com va ser l'any de la Pepa Plana,
també s'havia fet un pati andalús.
I aquest any sí que és cert
que en els últims anys havíem canviat
una cosa bastant important del format,
que és la grada.
La grada enorme que havia caracteritzat
sempre la plaça Friqui
i s'havien apostat per temes de producció
i coses així,
per un altre tipus de grades més circulars,
més...
I en guany una mica,
diguem-ne que torna la grada,
l'hem canviat una miqueta també,
no és tan frontal,
és un treball més lateral,
i una manera de celebrar
també que,
bé,
és que s'havia recuperat elements antics
o que s'havien utilitzat,
era invitant a una estrella
com és el Johnny Melville.
El Johnny Melville és una primera figura
del Pallasú a nivell europeu
i creiem que,
bueno,
ja feia,
doncs això,
13 anys que havia estat aquí,
precisament en una de l'època
de la plaça Friqui més mítica,
que va ser al principi,
va ser...
la plaça Friqui era un bombazo,
era una cosa d'aquestes així,
i afortunadament
s'ha anat normalitzant
i buscant espectacles
no tant per un públic jove,
sinó molt més ampli,
i, bueno,
tenim aquí,
en un any una miqueta estrany,
quatre companyies,
dos de fora,
dos d'aquí,
i, bueno,
intentant buscar,
el màxim públic,
el més variat possible.
Deies que canviava una mica,
això ho agrada,
s'empulla fins a 400 espectadors,
si no m'equivoco,
sí,
potser una miqueta més i tot,
sí.
I a més,
els espectacles seran més llargs,
també.
No he entendido nada que he dicho,
eh?
Todo es verdad.
Todo es verdad.
Estábamos hablando mal de ti.
Sí,
hablábamos mal.
Sí,
hablábamos mal.
Espectacles més llargs,
també, David.
Sí,
últimament el format,
s'havia treballat molt
el format de la mitja hora,
és a dir,
públic rotatori,
en guany fem un mínim de 40 minuts,
entre els espectacles
duran entre 40 minuts
i una hora aproximadament.
També el fet
que hi hagués massa moviment de públic,
era una cosa que ens preocupava,
hi ha molt de públic
que no veu els espectacles sencers
i, bueno,
que no pot veure obres completes
ni els formats en què a nosaltres ens agradaria,
hi ha gent que li agrada aquesta mobilitat
i hi ha gent que no,
bueno,
que dany una miqueta per tothom,
no?
Johnny,
què veremos en tu espectacle?
Perquè tocas moltes teclas,
dança,
acrobacia,
moltes teclas.
Sí,
perquè és santa tecla,
llavors estic llest per això.
No,
hi ha un montón de coses que faig,
llavors aquí,
tal vegades més mimo,
i si trobes de comèdia,
sketches,
no sé,
hi ha coses no preparades
i hi ha coses preparades,
llavors supongo que faig més preparades,
si hi ha gent,
segurament hi haigut alguna cosa,
si no hi hagi a l'area,
no sé,
hi haigut alguna cervesa,
o a tomar alguna cosa.
A tomar alguna cosa,
sí,
sí,
sí,
sí.
Bueno,
por fiestas no serán estos días en Tarragona,
¿eh?
Y oye,
ya estuviste hace años en Tarragona,
ahora vuelves,
¿qué veremos de diferente?
¿Cómo ha evolucionado John Mew,
en estos años?
Bueno,
ya he hecho mucho cine en los últimos años,
y proyectos nuevos en partes diferentes del mundo,
y esta noche,
no sé,
tengo que mirar qué hago,
pero serán cosas que he hecho,
y cosas nuevas,
seguro.
¿Hay mucha improvisación en una escena como estos?
Sí,
con el público,
sí,
sí,
si viene el público,
si no,
será improvisación con insectes,
o pájaros,
no sé,
todo es posible,
pero seguro,
sí,
que el público interactúe es importante en tus espectáculos.
Sí,
que para mí es para jugar con el público,
y si el público ría,
o el público actúa conmigo,
yo quiero hacer un juego grande,
como para activar gente,
¿no?
Más así.
Entonces,
me llamo a veces un escultor de energía,
para activar a la gente en energía.
Y este,
porque no me gustó,
público pasivo,
como televisión,
por ejemplo,
que es fatal para mí,
todo este sistema de...
Radio es fantástico,
porque radio provoca imaginación,
pero televisión es otra cosa.
Entonces,
quiero el público estar ahí,
listo a hacer,
¿sabes?
Algo.
Algo.
Algo.
Depende de qué pasa.
David és un godstone i rupte a Tarragona,
una primera figura.
és un luxe,
és un luxe,
és un luxe absolutament,
tenir el Johnny Melville avui i aquests dos dies,
no?,
de plaça frica i aquesta arrencada de la festa major amb nosaltres,
està clar.
A banda d'ell,
quin és el cartell d'enguanyes?
Explica'ns una miqueta,
David.
Bueno,
en guanyes treballem quatre companyies,
el cap de cartell seria el Johnny Melville,
un històric,
una figura.
També tenim,
és irlandès,
estem parlant del Murray Molo,
i és un pallasso molt de carrer
que treballa molt amb el xoc.
De fet,
és un fakir una miqueta absurd,
especialitzat en tragassables.
Aleshores,
bueno,
tinguem que dins del món friki...
Que peligros,
que peligros.
Dins del món friki creiem que hi havia d'haver alguna cosa així.
Després hi ha un noi que és de Teruel,
és d'Aragó,
la companyia es diu Sibi Sibiach.
Ells són una d'aquesta gent
que no és molt coneguda
en el circuit de grans festivals,
però que nosaltres hem coincidit últimament molt amb ell
i és per això que sabem
que per aquest tipus d'espectacles i de formats
com per aquest tipus d'artistes
es mereixen estar en aquests llocs.
Creiem que és un treball molt interessant,
molt absurd,
molt boig,
i de fet,
els últims som nosaltres mateixos.
Nosaltres portem,
em sembla que és el sisè o setè any
que fem la plaça friki,
no hi havíem actuat.
Companyia Passabarrat,
diamo, diamo.
Sí, sí,
no hi havíem actuat mai,
nosaltres sempre hem fet la direcció i producció
i aquest any tot just acabem d'estrenar
l'espectacle Nou a Tàrrega,
creiem que és un espectacle
que casa perfectament
amb el format de plaça friki,
és molt més agressiu,
molt més de pallasso,
una miqueta fosc i accelerat,
i, bueno,
dèiem,
per què no el fem a casa?
Per què no?
N'hem fet tres des de Tàrrega,
fem tres aquí,
la setmana que ve estem
al Prat de Llobregat,
i és l'aposta dura
que estem fent nosaltres
pel 2012,
després d'haver passat set anys
amb el Tandarica Orquestar
com a bandera,
diguem-ne que Convictus,
que és com es diu aquest espectacle,
és el que volem fer
i el que presentem avui aquí.
Jonny,
què ha de tenir un payaso
per ser un bon payaso?
Soy més clown que payaso,
payaso és més del circo,
però soy més clown.
Tens que activar tu nen
dins
i també
estar amb el coritzó
molt abert,
molt grande,
perquè la cosa més important
és el coritzó.
i si no tens aquest,
crec que
no pots
avançar molt
amb el clown
o payaso.
I el nen
se activa el espectacle
o és una forma de vida?
Sí.
Per exemple,
en ti.
Sí, sí.
Yo tengo mi actuación,
pero, claro,
otro lado de...
a los dos lados
de esta actuación
estoy una persona
que espero
normalmente así,
también.
¿Contento
de volver a Tarragona?
Me gusta mucho Tarragona.
Estoy muy contento
de estar aquí, sí.
Me gusta.
¿Te quedarás unos días
por aquí?
¿Vivirás la fiesta?
No,
tengo que irme lunes
a Berlín una semana
y después a Italia.
Y entonces...
Pero en octubre
tal vez estoy en Cataluña
otra vez.
¿Sí?
Sí.
¿Dónde te veremos?
Bueno,
actuando no,
es más
planeando cosas nuevas
y...
sí,
un poco así,
proyectos nuevos.
Doncs,
ja ho sabeu,
la plaça Friki
arrenca avui mateix,
eh, David?
Arrenca avui,
d'aquí una estoneta,
de...
bueno,
plaça de l'antic escorxador.
Durant les festes
nosaltres les rebategem,
li posem nom de plaça Friki.
A partir de les 8
en sessió contínua,
actuen quatre companyies,
això és divendres
i dissabte,
i diumenge
canviem d'horari
i busquem un públic
una miqueta més familiar
i, per què no dir-ho,
també infantil.
Són espectacles que,
tot i que els hi posem
aquests sessis friquis,
es pot veure tothom
i ens encanta
que vinguin
des dels nens
fins a gent
de...
de més de 50-60 anys.
Sempre dic que els espectacles
són bons
quan mon pare em diu
David,
està molt bé.
Aleshores,
mon pare és aquell...
Completament molt bé.
És aquell tall
conforme veu mon pare
i la prova
vol dir que el pot veure
absolutament tothom
i per això,
doncs,
diumenge,
aquest any per primera vegada
fem sessió contínua
però des de les 6 de la tarda.
Perquè el públic més habitual
de la plaça Friki,
quin és, David?
Tots tenim al cap
que el públic
és un públic tarraguero,
un públic jove,
un públic això.
en els últims anys
nosaltres s'hem demostrat
el contrari.
És un públic exageradament obert,
és un públic que pot venir,
poden venir pares amb fills,
poden venir gent gran.
L'any de la Pepa Plana,
per exemple,
va ser l'any que més gent gran
va venir
i en general
aquest tipus de públic
l'acabé una vegada
i torna
perquè realment
és exageradament obert
i són espectacles
que els pot veure a tothom.
Per tant,
no ens agrada catalogar edats amb això.
I xiques molt guafes.
Això és absolutament imprescindible.
Això és una d'aquelles coses
que no m'agrada dir en públic
però si no,
no funciona.
Però si ho es diu el Joni,
escolti,
el Joni que digui el que vulgui,
absolutament.
Escolta'm,
ara que dius de la Pepa Plana,
ha passat a la plaça Frici,
mou per Tarragona,
és de les nostres terres
i ara se'n va treballar
amb el Cirto Sobey.
Sí,
és de Valls.
És una bona notícia,
això.
És una bona notícia,
fa temps que ho sabem
i ja està acabant
l'última,
el que li queda
als compromisos d'aquesta temporada
i res,
d'aquí quatre dies
està canada
amb l'Oriol,
que és el seu company
de la companyia
i començarà a preparar
una aventura,
un projecte
que, bueno,
que tots ens sentim
molt orgullosos d'ella,
està clar.
Doncs ja ho sabeu,
avui a partir de les vuit del vespre
a la plaça Frici
amb aquests quatre espectacles,
en Joni i meu,
el serà l'encarregat avui
d'obrir aquesta plaça Frici.
Joni,
que vagi molt bé
a l'espectàculo.
Gràcies.
i estos dies per Tarragona.
Gràcies,
moltes.
I David,
gràcies per haver vingut
i que vagi molt bé.
Un any més,
moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bona tarda.
Bon profit,
tot.
Bon profit.