Fins demà!
La meta es la motivación
Luchamos por ser los primeros
Y el verdadero ganador
Es quien disfruta del trayecto
Siento tus latidos
En mi piel
Y empiezo a correr
Tú y yo, los dos
Si el aire sopla fuerte contra ti
Lo romperé contra mi cuerpo
Por la furia del viento
Hoy ya sé, por fin, que más que competir
Es compartir lo que le da sentido
Nuestro difícil camino
Compatir és compartir és la cançó que des de fa unes setmanes identifica la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis de l'any 2017.
Estem a poc menys d'un mes per conèixer la decisió del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani
I avui hem volgut conversar, hem volgut parlar amb el president executiu de la candidatura de Tarragona, Mario Rigau, que ho tenim a l'altra banda del fiu telefònic.
Senyor Rigau, bon dia.
Molt bon dia.
Falta molt poquet, de fet, poc menys d'un mes per això, per l'assemblea que s'ha de decidir a Mercina, Turquia, quina és la ciutat escollida.
Com arriba la candidatura de Tarragona, creieu?
Bé, doncs amb molta força, amb molta convicció sobre el projecte i amb unes sensacions molt positives
perquè tot el que ha estat el moviment olímpic mediterrani amb el que estem en contacte en aquells moments, treballant amb els diferents comitès olímpics,
doncs tots ens traslladen que el projecte nostre és excel·lent, fins i tot molts ens diuen que és el millor projecte que s'ha presentat mai en Jocs Mediterranis
i, per tant, això ens fa ser optimistes.
Sí, és optimista, sí?
Sí, sí, tot i que aquests partits s'han de jugar i, per tant, amb l'esport, amb una competició com aquesta, amb la que nosaltres estem,
doncs malament es pot dir que està guanyat perquè no és cert, per tant, tenim que treballar, tenim que intensificar en aquest sprint final
totes les nostres potencialitats, capacitats i, bé, esperar que les coses surtin bé el dia 15 d'octubre.
Aquests dies, ara ho explicaven, ha vingut a Tarragona diversos representants dels comitès de diferents països,
també el president del Comitè Internacional, Amar Adadi, que va ser de visita a Tarragona.
Quines sensacions us vau emportar d'aquestes visites?
I, vaja, què suposa això per la candidatura de Tarragona?
Bé, les visites dels comitès olímpics ens han fet veure que, a banda del que és el projecte escrit,
o el projecte que es pot visualitzar mitjançant tots els nostres recursos establerts, per exemple, a través d'internet o d'altres mitjans,
però tothom ens ha dit que visitar Tarragona, visitar la demarcació, contactar amb les institucions, amb els clubs, amb el voluntariat,
que obre una dimensió superior en el projecte.
I, per tant, tots ens han dit que el que ells ja coneixien ja era prou bo,
però que tenir contacte amb la realitat de Tarragona és definitiu,
i això, per nosaltres, doncs, està clar, ha estat molt positiu.
Totes les visites han sortit molt bé, no hem tingut cap problema amb cap visita,
que aquestes coses també sempre poden passar, doncs hem tingut la sort i l'habilitat que tot anés molt bé.
I, a més a més, la visita de Maradadi, que ha estat singular,
perquè és que no s'havia produït mai la visita d'un president a una ciutat candidata,
i molt menys a tan poc temps vista de l'elecció.
Per tant, això ja vol dir que, a Maradadi, intueix o sap que el nostre projecte
és un projecte molt solvent, molt fort, i ha volgut, amb la seva visita,
contrastar que això és així, i, de fet, aquesta sensació és la que s'ha portat.
Clar, això com ho podem interpretar? Perquè és el que comentaves,
és molt poc habitual que el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis
visita una ciutat, a més a més, com dèiem, a poc menys d'un mes de saber si serà escollida o no.
Això s'ha d'interpretar que ja ho tenim fet o no? O no hem d'acordar tant?
No, perquè Egipte s'està movent,
acaben d'escollir un nou president de Comitè Olímpic,
estan intentant contactar amb el màxim de Comitès Olímpics,
estan posant la seva maquinària en marxa, el seu discurs,
estan abocant moltíssims recursos econòmics,
per tant, bé, doncs, és un rival a tenir en compte jo.
En algun moment he comentat que,
quan vam començar aquesta cursa,
en el context mediterrani,
Alexandria era una ciutat molt coneguda per tothom,
i, en fi, que fins i tot tenia una certa màgia.
I encara que ara estigui com està a Trípoli,
però a Trípoli fa dos o tres anys,
doncs també tothom tenia en compte que pertanyia a un país
que estava portant una línia molt ascendent des de molts punts de vista.
Per tant, Tarragona, des d'aquesta perspectiva,
sortíem amb desavantatge.
Tarragona no era tan coneguda com aquestes dues ciutats,
ni la gent tenia en la seva ment
que Tarragona fos una ciutat amb el potencial que realment tenim.
Tarragona ciutat, Tarragona demarcació.
Bé, doncs, ha d'haver dit que ha pogut veure el projecte,
i que tothom li havia parlat molt bé,
ha volgut contrastar que realment tot això era així,
que no és que fos paper només,
no només era teoria,
sinó que també sobre la realitat, sobre el terreny,
i, per tant, ha de tenir plena consciència
que Tarragona pot fer els millors jocs mediterranis.
fins i tot ens ho va dir que l'única ciutat que ell veia
dels darrers projectes,
i estem parlant de Pescara, estem parlant de Dolos,
estem parlant de Mercín,
i de les actuals Alexandria o Trípoli,
que l'única ciutat que ell veia que podia superar
el llistó que havia deixat Almeria era Tarragona.
i això ens dona molt de credibilitat
i un aval molt important.
I, a més a més, referma l'optimisme del que parlàvem abans, doncs.
Sí, el que passa que no tots els vots
obeixen a criteris d'avaluació tècnica,
d'avaluació esportiva, d'avaluació organitzativa,
n'hi ha vots que obeixen a d'altres paràmetres,
aquests són els paràmetres en els que estem treballant,
totes les ambaixades del Mediterrani
estan treballant per Tarragona.
Jo crec que aquesta és una dada molt a tenir en compte.
Mai Tarragona havia tingut
tanta quantitat de cos administratiu
o cos polític o institucional,
com es vulgui dir, del país treballant per Tarragona.
El tema de les ambaixades.
Estem molt contents del treball que estan fent
i de totes les institucions
i de totes les ciutats que ens acompanyen en aquest projecte,
que cada vegada que ha vingut algú a visitar-nos
s'han abocat, han empleat,
bé, tota la seva sapiència i tota la seva bona voluntat
perquè tot sortís bé i ha sortit tot molt bé.
I què hi diu el Comitè Oímpic Espanyol a aquestes alçades de la cursa?
Perquè també està, a més a més, present en la visita d'Ama Aradadi
dels diversos comitès de diversos països.
Què en diu ara mateix el Comitè Oímpic Espanyol?
Bé, doncs jo ho resumiré amb la darrera conferència
que vaig sentir a Alejandro Blanco, que va fer a Madrid,
davant d'un auditori molt esportiu,
estava plena de presidents de federacions i d'altres organismes, etcètera,
que va dir que la millor candidatura olímpica
ens podia empatar a lo millor, però guanyat segur que no.
Però no referint-se només a les que competien amb nosaltres,
sinó a qualsevol projecte olímpic que s'hagués fet, no?
Per tant, jo crec que això ha estat fruit
que primer hem seguit molt les instruccions del Comitè Oímpic,
el Comitè Oímpic ens ha estat escanejant permanentment
de dalt a baix i per tant ha marcat criteris
i després nosaltres hem sabut també desenvolupar
i aplicar aquests criteris i tirar-los endavant.
Per tant, el Comitè Oímpic espanyol està, jo crec,
molt, molt satisfet amb la candidatura,
perquè pensem que aquí no només està en joc el nom de Tarragona,
també està en joc el nom de l'olimpisme i de l'olimpisme...
I el Comitè Oímpic espanyol no acostuma a entregar-se,
diguem-ne a lliurar-se a una ciutat així tan fàcilment.
Les exemples els tenim en Barcelona i Saragossa,
les seves candidatures als Jocs d'hivern,
que el Comitè Oímpic espanyol ha estat reacient a aquestes candidatures,
no les ha acabat de veure en cap moment.
D'ara al 15 d'octubre, quina és la feina que s'ha de fer?
O ja està pràcticament tot fet?
Ui, n'hi ha moltíssima feina.
N'hi ha molta feina encara, eh?
Quina feina queda d'ara i fins al 15 d'octubre?
Bé, primer una feina, diguem-ne, de diplomàcia olímpica,
si es vol dir així, que és la dels comitès olímpics
que encara no hem contactat
i no hem tingut trobades amb ells.
Aquestes trobades es prohibiran abans del 15 d'octubre.
La nostra intenció és que tots els comitès olímpics,
per una via o per una altra,
hàgim contactat nosaltres o nosaltres amb ells.
En segon lloc, està tot el dispositiu que hem de preparar a Mercin,
seguint les instruccions del comitè internacional.
Pensem que allà passaran diferents coses
i cada cosa ha d'estar perfectament sincronitzada,
organitzada i planificada.
I en tercer lloc també treballar una mica
les activitats que es poden produir
a partir del 15 d'octubre
de forma immediata en el calendari
si som escollits ser organitzadora dels jocs.
Això m'hi anava a preguntar.
Què serà el més immediat si el dia 15 ens diuen Tarragona,
farà els jocs mediterranis del any 2017?
Quin serà el següent pas?
Bé, nosaltres el dia 15 hem pensat
donant l'hora que es pot ceder la designació
que estaria entre les 10 i mitja, 11 i mitja hora d'aquí de Tarragona,
del matí, del dissabte 15,
és una hora que no és molt bona
i per tant nosaltres ho confiem a la resposta espontània de la gent.
Per tant, cridarem a la gent a concentrar-se
a la plaça Imperial Tarragó
amb cotxe, amb bicicleta, caminant cadascú com vulgui
per celebrar aquesta possible designació de Tarragona.
A partir d'aquí, el dia 17 per la tarda
es faria un acte a l'Ajuntament
però obert a tothom, a tota la ciutadania
i estem treballant en que immediatament
el dissabte següent, 22,
n'hi hagi algun tipus de gran celebració, de festa
a Tarragona per poder gaudir d'aquesta designació.
Per tant, si finalment...
Aquesta és la planificació,
però, en fi...
Però hem d'esperar el dia 15, no?
Ah, exacte, hem d'esperar el dia 15.
Home, en tot cas, si diuen que sí,
serà una setmana de celebracions
i després la feina no pararà, evidentment, ja fins al 2017, eh?
Sí, perquè immediatament tindrem la visita
de la comissió de seguiment
des que acabi l'any
i després la constitució del comitè organitzat
que nosaltres la preveiem
per al mes de gener del 2012
o febrer, com a molt tard.
No sé si en aquests propers setmanes, mesos,
també hem de presentar nous dossiers,
nou material per la candidatura.
Sí, de forma bastant ràpida,
no ens han donat data,
però calculem que al voltant
de la constitució del comitè organitzador,
o sigui, el gener-febrer de l'any vinent,
hem de tenir preparat el pla director
i, per tant, en aquest pla director
ens posaríem a treballar immediatament.
No diré que el dia 16, ni el dia 17,
però, en fi, com a molt una setmana
de disfrutar la elecció
i, a partir d'aquí, doncs, a treballar,
que n'hi ha moltíssima feina per davant, igualment.
Més enllà de la feina de cada una de les candidatures,
no sé si el context de cada un dels països
o del context econòmic, polític,
això també pot influir en l'elecció
de la ciutat escollida?
Què creieu?
Jo, quan em diuen això,
ja des de la nostra forma d'entendre
el Mediterrani,
la situació, la conjuntura política i social,
està clar que, per exemple,
Líbia, en fi,
Líbia té una situació d'un cert conflicte potent,
dramàtic, fins i tot,
i ara s'estan sortint,
però està clar que la ciutat de Tripoli
està molt malament,
i, per tant, difícilment podrien optar,
no sabem si faran presència i defensa
de la seva candidatura emergint o no.
En el cas d'Egipte,
és cert que hi ha conflictivitat social,
moltes incerteses polítiques,
institucionals, econòmiques,
moltes.
Però jo vull recordar
que quan Barcelona va ser escollida
seu dels Jocs Olímpics,
l'any 86,
veníem no fa gaire d'un intent de cop d'estat,
teníem centenars de milers de gent
al carrer protestant,
reivindicant contra la reconversió industrial,
un 25% d'atur,
i quasi 100 morts d'actes terroristes al país.
I així i tot ens van donar els Jocs
davant d'altres ciutats
que oferien molta més seguretat
i molta més fiabilitat,
si es vol dir d'aquesta manera.
Per tant,
la gent que vota,
aquestes coses de confinitat social i política,
les tenen en compte,
però les relativitzen bé.
I, per tant,
alguna gent que diu
bueno, per tal com està Egipte,
això ja està guanyat,
ni molt menys.
Recordem el cas de Barcelona
i ens farem una idea
que les coses no van per aquí.
Com funciona una mica l'assemblea de Mercín?
Quin serà una mica el timing d'aquesta assemblea?
Diguem-ne que l'activitat de l'acte
comença el mateix divendres 14.
A primera vegada al matí
serà el sorteig de l'ordre d'intervencions.
Després tindrem la possibilitat
de fer un assaig general
en la mateixa sala
on es fa l'assemblea.
Posteriorment,
per la tarda,
tindrem segurament,
estem esperant confirmació
del comitè internacional,
però podrem organitzar
una recepció
als comitès olímpics
i el dissabte,
primera hora,
començar l'assemblea
i, per tant,
tot el procés d'elecció.
En l'assemblea aquesta,
recordem que cada comitè
olímpic pot ostentar tres vots
que els pot donar els tres
a una candidatura
o els pot repartir
i els membres
del comitè olímpic internacional
que pertanyen a països mediterranis
i també els que vulguin
si seran presents,
els que no, no.
que el dia 14
s'inauguren
als Jocs Panamericans
a la ciutat
i canada de Guadalajara,
per tant,
alguns membres TIO
també hi seran presents allà,
no sabem
quants membres TIO
són a l'assemblea de Mercis.
Quina serà
la delegació tarragonina?
Bé,
nosaltres,
diguem-ne que
les cinc persones
que han de
parlar
en representació
de la candidatura
ja estan establertes,
en aquest cas
Alejandro Blanco,
Teresa Sàbel
com a membre
de l'executiu
dels Jocs Mediterranis
i Víctor Sánchez
com a secretari general
del COE
però també és president
de la comissió tècnica
dels Jocs Mediterranis.
Per tant,
hem volgut apostar fort
perquè es vegi
l'empremta
de Jocs Mediterranis
en la nostra proposta.
A banda d'això,
està clar
que l'alcalde,
en nom de la ciutat
i de la candidatura
com a alcalde
i president
de Tarragona 2017
i després
un representant
del govern de l'Estat
que possiblement
serà
el secretari
d'Estat de l'Esport
però no descartem
que pugui estar
la ministra
d'Afers Exteriors
però
és més complicat
perquè les dates
són molt pròximes
a les administracions
i per tant
no sabem
si serà
un o l'altre.
Ministre d'Afers Exteriors
ha dit, eh?
Sí,
a Jiménez.
Però no ho sabem, eh?
Ja dic,
el tema de les eleccions
del 20 de novembre
podria determinar
que ni fos.
A partir d'aquí
doncs
està clar
que una àmplia representació
de tot el que ha estat
la família
de Tarragona 2017,
altres representants
institucionals,
per exemple,
tenim confirmada
l'assistència
del president
de la Diputació,
del secretari general
per l'esport
de la Generalitat
de Catalunya
i a partir d'aquí
doncs
alguns altres
alcaldes de Subseus,
gent relacionada
amb l'esport,
de federacions,
de la nostra organització,
en fi,
doncs
la representació
sincerament
serà molt àmplia
donat que
el viatge
és d'orillo
perquè Marcin
doncs
has de fer
pràcticament
tot un dia
des que surts
de Tarragona
fins que arribes allà,
però Déu-n'hi-do
la gent que
finalment
anirà amb la delegació.
Doncs
ja ho sabeus
tota la feina
que queda
des d'ara
i fins al dia 15
d'octubre,
el dia
en què
sobre
les 11 del matí
com dèiem ara
aproximadament
sabrem si Tarragona
és la seu escollida
per celebrar
els Jocs Mediterranis
de l'any 2017.
Mario Rigau,
president executiu
de la candidatura,
moltes gràcies
per haver-nos atès
i que vagi molt bé.
Seguirem molt atents,
evidentment,
al que pugui passar
aquell dia.
Que vagi bé,
gràcies i bon dia.
a volar
tú y yo
los dos
si el aire sopla fuerte
contra ti
yo romperé
contra mi
cuerpo
la furia
del viento
hoy
ya sé
por fin
que más que competir
es compartir
lo que le da sentido
a
nuestro
difícil
competir
es
como a ti
mis
serios
contra ti
i
me
es
yo
Barack
es
la
ich
Todoroc
es
puesto
Gràcies.