logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Quarta hora del programa, les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Durant els propers minuts del matí de Tarragona Ràdio
analitzarem diferents qüestions relacionades
amb el Departament de Benestar i Família,
perquè avui hem convidat a la nova directora territorial
del Departament de Benestar i Família de la Generalitat
aquí a les comarques de Tarragona.
Ahir recordareu els oients que vam conversar
durant una estona amb el nou director territorial
del Departament de Salut i avui ens volem centrar
en una altra pota bàsica de l'estat del benestar,
el que podem considerar com l'àmbit dels serveis socials
i en aquest cas el nom del Departament de Benestar i Família.
La nova directora és Anna Maria Soler,
a la que saludem en directe aquest matí
als Estudis de Tarragona Ràdio.
Senyora Soler, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal el repte personal d'assumir aquesta direcció territorial
del Departament de Benestar i Família?
Doncs un repte realment considerable
i considerable especialment no tant pel que ja suposa.
Sí, és ben bé, com deia, és una pota molt important
de l'estat del benestar,
però a banda de tot plegat,
doncs és el moment,
tant socialment com econòmicament parlant,
resulta ben bé força complicat.
Vostè professionalment i també en l'àmbit de la política,
en l'àmbit de l'administració,
ja havia tingut responsabilitats en l'àmbit de la infància,
de l'adolescència,
en l'àmbit de la justícia juvenil,
que representa ara ser la màxima responsable del govern
en el Departament Bàsic,
que és el de Benestar i Família,
la pota aquesta tan important.
Com bé dic, és un altre repte,
una nova etapa,
però que a mi m'il·lusiona
d'una manera molt particular,
en tant que, bé,
al llarg de tota la meva trajectòria a l'administració,
he procurat sempre estar a prop de temàtiques
que giressin al voltant de les persones.
I ara en tinc tota una oportunitat,
precisament perquè aquest departament
només, i preferentment,
es dedica a l'atenció a persones.
De totes les persones,
de tot el conjunt de ciutadans,
especialment els joves, fins i tot els menors,
seran per vostè una prioritat,
tenint en compte el seu currículum professional
i de feina a l'administració?
Ho seran,
en tant que penso que és,
potser,
aquella part de població
molt més dèbil
i, per tant,
molt més mancada
d'atenció en aquest sentit.
I també pels efectes
que en aquesta població
pot arribar a tenir
una situació com la que ara estem vivint,
des del punt de vista econòmic,
a banda de totes les possibilitats
que s'ofereix
per també poder treballar
de manera transversal
amb tots els altres àmbits
que el Govern de la Generalitat
hi té, precisament,
i he pensat en l'atenció
tant a joves com a infants i adolescents.
Parlen d'això,
parlant d'aquest àmbit,
amb els anteriors responsables del Govern,
s'havia creat un cert debat
i una certa polèmica
sobre la saturació del centre La Mercè,
i la possibilitat
que hi hagués altres equipaments
per acollir menors d'edat
aquí a Tarragona.
Quina és,
ja sabem que només porta una setmana
al capdavant del departament
aquí a Tarragona,
però quina és la seva postura?
Porto una setmana,
però estava precisament
portant el servei
que tenien com a anar
d'aquesta competència
i hem treballat de manera molt dura
durant aquests darrers anys
pel fet que sí,
és ben més cert
que en un moment determinat
per diferents circumstàncies diverses
que es van a plegar
en un moment concret,
hi va haver una certa saturació
del centre La Mercè,
però també de manera automàtica
i sent com és
que no es poden tenir
nanos ben bé
en l'espai d'aglomeració,
com també potser
alguns mitjans van accedir
volien dir, no?
Vull dir que els teníem
on tant assinats.
No vam deixar ni un moment
de buscar solucions
i llavors vam començar
a esponjar
lògicament al centre
traient nens
de les diferents unitats,
se n'han anat creant d'altres
i d'ara,
si més no,
vull dir,
bueno,
respirem una mica més.
la feina no s'ha acabat,
evidentment la població
segueix arribant
i malauradament
cada dia n'arriben més,
però bé,
això es tracta
d'intentar-li
donar la millor
acollida possible
a cada un dels nens
que ens venen.
Entenc que ara mateix
ja no hi ha aquesta situació
de saturació
del centre
de menors La Mercè.
Hi va haver
algun moment puntual
de saturació,
però després
el nombre
de nens
ha estat més o menys
del que tocava,
a l'alça,
perquè ja dic
que el tema
cada vegada
està més candent
pel moment.
En aquest moment
també hi ha projecte
d'obrir
altres equipaments,
no immediat,
perquè de moment
l'exercici pressupostari
està esgotat
i a la immediata
no ho podem tenir,
però sí que
començarem a derivar
nens
cap a altres sectors,
perquè hi ha projecte
també d'obrir
algun altre equipament,
com a centre d'acollida,
és una tipologia concreta,
allà on t'acollem
de primera vegada,
el Baix Camp,
que és la zona
on també
per nombre de població
que abria,
doncs hi ha
disfugles cap allà.
I a Terraona Ciutat
s'ha obert un centre
que s'havia anunçat
des de l'anterior govern,
el Serrallo,
i el projecte
que hi havia
a l'urbanització antives
i que havia provocat
tanta polèmica
amb els veïns,
aquests dos equipaments,
un està en marxa
i l'altre no,
com està ara
la mateixa situació?
El del Serrallo
està en marxa
ja des del mes
d'octubre passat
i la veritat
és que cap mena
de problema,
hem tingut
una acollida excel·lent
dels veïns
i penso que,
doncs,
ha fet el que fan
tota aquesta tipologia
de centres
quan es posen
en funcionament
és començar
a caminar
amb normalitat.
el centre d'antives,
bé,
tinc les meves reserves
al respecte
de com ha anat
tot plegat,
però el centre
està tancat
de moment
i a l'espera
de veure
que el nou govern
es decideix
de fer.
De fet,
el centre
va ser,
o l'equipament
es va donar
gestió
a l'entitat
que ja
amb anterioritat
el portava
amb un altre indret.
Vostè creu
que és necessari
un equipament
d'aquestes característiques,
sigui allà
o en un altre lloc
de la ciutat
o del territori?
És indispensable.
Indispensable.
En aquest moment,
sí,
pel nombre de nens
que estan arribant
i han d'atendre.
Per què?
Com es pot entendre
que un govern,
en aquest cas
com el de Catalunya,
hagi de fer-se
càrrec
de tants menors?
Doncs perquè
les situacions
socials
i econòmiques
en aquest moment
apreten,
sobretot
en un moment
estructural també
de famílies
moltes noves
que ja
hi néixen
i moltes
en una situació
de precarietat
de tots nivells
molt considerable.
Qualcosa fa
que moltes vegades
hagin d'haver
d'atendre
els nens
d'una forma
més urgent
perquè
les seves famílies
acaben
sense poder
atendre'ls
a banda
de molts altres factors
que hi podem
anar afegir
atenent-los
amb la dedicació
que hi toca.
Deixem
aquest col·lectiu,
aquest sector
de la població,
la gent més jove,
els menors,
els nens,
els adolescents,
podem parlar també
de la gent gran,
en fi,
també amb unes necessitats
evidents,
però necessitem
equipaments,
per exemple,
per a la gent gran
en aquestes comarques,
en aquest territori,
o ja n'estem
prou servits
d'equipaments,
eh?
Evidentment,
n'en falten,
n'en falten
perquè també
és ben cert
que la població
cada vegada
envelleix
llarga durada
i que
les persones
necessiten
d'una atenció
molt més gran
de la que
probablement
abans hi era.
Hi ha molts avis
dependents
i, per tant,
no totes les situacions
es poden atendre
en el cid
de les cases
on ja sabem
les famílies
treballen
i encara que hi hagi
cuidadors
es fa difícil.
Per tant,
places també
en aquest sentit
de residències
n'estan sent
i n'en seran
necessàries.
Però també
hi ha projecte
d'ampliació,
de fet,
jo acabo
ara
d'aturbar-me
amb diverses
propostes
que, bé,
em toca
lògicament
el compromís
de revisar-les,
d'atendre-les
i de mirar
de viabilitzar-les
en la mesura
que
també les considero
necessàries.
Que jo recordi,
només aterrar una ciutat
com a mínim
hi ha un parell
de projectes
en marxa.
Un,
estrictament,
o són impulsats
des de la iniciativa
privada,
però amb el suport
del govern
o amb concertació
de places
amb el govern,
el d'un edifici
emblemàtic,
com va ser
el de la residència
de les germanetes
dels pobres,
o també el que impulsa
la xarxa
de Santa Tecla
als barris
de Ponent,
a la zona
de la granja.
Aquests dos projectes,
des del seu punt de vista,
poden tirar endavant
i comptaran
amb el suport
del govern
amb la concertació
d'unes places
determinades?
Bé,
en principi,
no tinc
res
en aquest moment
que faci
dubtar
de poder impulsar
precisament
aquests dos projectes.
El problema
és el moment
inicial,
però també és cert
que encara
no estan
ni de bon tros
posats en marxa
els equipaments
acabats
amb els quals
ens dona
la garantia
del temps
i, per tant,
el poder
normalitzar
econòmicament
des del punt de vista
pressupostari
per ajuntar
l'impuls
precisament
d'allò
que considerem
d'entrada
necessari
de fer.
En matèria
de gent gran,
la política
del govern
del Departament
d'haver estat
i família,
quina ha de ser
segons la seva
opinió?
Bé,
encara
puc dir
que
les polítiques
que el govern
en aquest sentit
ja està dibuixant
en temes
de gent gran
passen
precisament
d'entrada
per,
en la majoria
de casos
que es pugui,
que els avis
no surtin
de les seves llarges
lògicament
ni pel fet
de la importància
que té
la família
fins al final
de la vida,
tot plegat.
Però en aquest sentit
també passa
per donar
tota mena
de suport
a aquestes famílies
que els toca
cuidar-los
i que els toca
lògicament
emprendre
en moments
molt durs
de la vida
aquestes situacions.
Sempre
jo crec
que no és
tant amb els avis
sinó
en totes
aquelles situacions
de persones
que es puguin
en un moment
determinat
tenir necessitades
d'algun tipus
de suport
l'eix principal
la base
és la família
i en la mesura
que es pugui
sempre abundarem
perquè aquesta
tingui
el suport
que li ajudi
que li sigui
necessari
per atendre
la persona
sigui gran
sigui petita
tingui un problema
d'una discapacitat
o una altra
no obstant
som conscients
que lògicament
les alternatives
hi han de ser
perquè amb certs
col·lectius
amb el dels avis
en certs moments
amb el dels discapacitats
depèn dels quadres
també que es donguin
necessita lògicament
un espai
totalment a banda
perquè es fa
molt difícil
donar aquesta atenció
en un mateix domicili.
Ara
si tot el col·lectiu
dels discapacitats
és evident
que hi ha persones grans
que a més tenen
algun tipus de discapacitat
però en fi
no cal ser
no cal tenir una edat
avançada
per tenir aquest tipus
de discapacitat
ahir el conseller
Josep Lluís Clarias
el conseller
de Benestar i Família
feia la primera compareixença
al Parlament
i va parlar
sobretot
de l'aplicació
de la lli
de la dependència
dient
bàsicament
que els dependents
de grau moderat
s'hauran d'esperar
per la retallada
de les pressupostàries
perquè la prioritat
és atendre
els dependents
més greus
aquesta és la filosofia
doncs del departament?
En aquest moment
en tant en quant
bé el conseller també
va referir
el que
el que s'ha trobat
no?
com a
gran forat
un gran dèficit
que porta
precisament
haver de prioritzar
situacions
ja no tant
per la filosofia
sinó també
pel moment
i per poder
sortir
d'aquest
ajocat
que serà difícil
per la situació
pressupostària
del moment
la qual cosa
no vol dir
que el departament
i el conseller
no
vulguin posar
la màxima
atenció
també
en aquells
altres nivells
que tindran
un altre tipus
d'atenció
a rebre
de la llei de la dependència
se n'ha parlat molt
en els últims anys
des del moment
de la seva aprovació
és una mica la gran estrella
de la que se n'ha parlat
i molt
en els darrers anys
porta només una setmana
al departament
i no necessita
les xifres
però per fer-nos una idea
quanta gent
dependent
o quantes sol·licituds
s'han rebut
d'aquestes comarques
i les que estan ateses
té aquestes dades
en aquest moment
encara no les tinc
i no les tinc
perquè
crec que també
el conseller ho ha referit
en algun moment
o altre
ens hem trobat
amb
casos
ja tramitats
i aquest seria
un nombre
determinat
però aquells
també
que administrativament
els hi faltava
quelcom
que no han estat
inclosos
dins
d'aquest
aquest cúmul
d'expedients
per atendre
i que
en qualsevol moment
vindran a adicionar
per tant
ens podem trobar
en què podem duplicar
o més
la situació
d'espera
del moment
no tant
perquè no les hagi vist
sinó perquè
tampoc m'atreveixo
encara a donar xifres
a no ser
xifres
potser
del tot clara
i potser no tant
aquí a les comarques
les tenim
en conjunt
i aquests
els números globals
són els que
en aquest moment
ens fan
certa frisa
per aquesta raó
perquè encara
hi ha molta cosa
pendent
d'identificar
com no
com a pendent
i pels tràmits
administratius
queden allí
i d'aquí dos dies
s'hi afingiran
Senyora Soler
i en aquest context
de crisi econòmica
podem realment
en fi
els que administren
en aquest cas
el govern
preveure
que la llei
de la dependència
es podrà desplegar
en tota la seva extensió
en els propers anys
i arribar realment
a tot el col·lectiu
de persones
amb algun tipus
de dependència

aquest era
d'alguna forma
va ser el gran objectiu
el moment d'aprovar la llei
però en el context
amb el que estem
ho podrem fer?
va ser un gran objectiu
hauria de ser
en tant llei
però
clar
també veiem
en els moments
que estem
i en els futurs
tan immediats
com a mig termini
que serà
molt difícil
poder aplicar-la
en tota la seva extensió
al nivell
que la ciutadania
esperava
serà difícil
precisament
per això
i en aquest moment
cal
establir prioritzacions
i òbviament
el conseller
ho va dir
també
i molt clar
ho ha anat
dient al llarg
d'aquests dies
primer
per les persones
que més ho necessitin
per tant
podríem dir
els més febles
en les situacions
que es determinen
persones i col·lectius febles
són també
moltes vegades
les dones
que pateixen
violència de gènere
sobre aquesta qüestió
quina reflexió
li porta
la situació actual
dels darrers anys
en què
es fan moltes campanyes
cada cop
sembla que hi ha
més conscienciació
de la societat
però aquesta és una xacra
que no acabem
d'erradicar
no l'acabem d'erradicar
i penso
que ens portarà
molt temps
veure que la situació
en aquest sentit
es normalitza
també és cert
que en els últims anys
cada vegada
som més coneixedors
de situacions dramàtiques
d'aquest tipus
també per una raó
perquè probablement
moltes vegades
abans ens passaven
molt més amagades
que doncs ara
tenim la sort
o desgràcia
a vegades
no ho saps ben bé
perquè realment
és lamentable
tot el que
al voltant
de la violència
masclista
està passant
caldre canviar
o creu que
s'haurà de canviar
alguna de les coses
de les polítiques
que s'han fet
en els darrers anys
en aquest àmbit
cal canviar alguna cosa
pel que
a veure
coneixem més
però el que és evident
és que
no deixa
no para
i per tant
va creixent
cal
mirar d'incidir
moltíssim
al col·lectiu
de dones
i sobretot
aquells col·lectius
de dones
que veiem
més
més
febles
d'alguna
manera
i cal
sobretot
conscienciar-les
de la necessitat
d'anunciar
aquestes situacions
d'una forma
molt més decidida
perquè
si anem veient
les diferents
les últimes morts
tampoc les hauria
apreciat totes
però
les últimes morts
sobretot
pensar en què
mai es hagués
denunciat
aquella situació
quan era
sabut
per part
de Tom
que hi era
i no
d'elles mateixes
moltes vegades
també
la conscienciació
de la gent
que els envolta
les pròpies famílies
els pròpis veïns
si som capaços
d'atençar
una
em diria
una via
de comunicació
molt més decidida
cap aquí
i de trobar
elements
de millor suport
en aquestes persones
segur
segur que
moltes de les seves pors
a l'hora
d'emprendre
o no sé
d'aquest tipus
i per tant
d'arribar a evitar
un mal major
passaria
però bueno
amb això estarem
el dispositiu del govern
per atendre aquestes dones
és el correcte
o dit d'una altra manera
creu vostè
que es necessiten
algun altre tipus
d'equipaments
en aquest territori
en aquesta ciutat
per atendre
per acollir
especialment
aquelles dones
que en fi
per les circumstàncies
necessiten més ajuda
de l'administració
cal algun equipament més?
jo diria que d'equipaments
en aquest sentit
per l'acollir de les mateixes
no n'hi hauria d'haver
massa més
on crec
que s'ha d'anar a reure
precisament
en crear cultura
entre elles
i anar a buscar
eines de millor reforç
de millor suport
en l'entorn
d'on està
l'any passat
es va aprovar
la llei d'infància
una de les coses
més innovadores
que va treure
va ser
que
quan hi hagués
una situació
de violència domèstica
en un domicili
on hi hagués
infants
que la patien
no fossin els infants
que haguessin de sortir
de les cases
sinó que fos
el maltractador
el que ho fes
jo penso que
aquesta és una llei
que ens dona
ja un bon exemple
del que cal fer
en moltes d'aquestes situacions
i si som ja
prou hàbils
aplicant
el que
ja la normatia
ens imposa
des del punt de vista
de la infància
però aplicable
igualment
a les mares
ens sortiríem
millor
del que
n'estem certificats
és a dir
apostar perquè mares i fills
en situació de violència
es quedin a casa
a casa seva
i que qui marxi
evidentment
sigui el maltractador
de tal manera
que tampoc s'hagi
de tal manera
que les mares i els fills
no hagin d'anar
amb una casa
d'acollida
o amb un altre tipus
d'equipament
de l'administració pública
moltes qüestions
aquestes
de competències
de benestar
de serveis socials
són competències
a vegades compartides
entre el govern
i els municipis
quina serà
la filosofia
d'alguna manera
que vol
establir
de col·laboració
i d'entesa
amb els ajuntaments
la col·laboració
màxima
tinc la sort
de conèixer
molts
en aquest sentit
perquè
per tota la trajectòria
sempre
m'hi ha hagut
força
a la vora
de serveis socials
penso que
els seus serveis
són bàsics
i en aquest sentit
hem de ser
jo haig de ser
capaç
sobretot
de mirar
d'optimitzar
al màxim
el que hi tenim
i buscar
la màxima
col·laboració
entre ells
a vegades
no és només
econòmica
de la que
es tracta
tenir el suport
en algunes
de les accions
són bàsiques
i en aquest sentit
espero
poder ser
una persona
molt propera
i per tant
també
una
bona
comunicant
respecte
a les necessitats
del que
ells tinguin
L'última qüestió
senyora Soler
relaciona també
amb un altre col·lectiu
que en aquest context
de crisi econòmica
pateix molt
la gent més necessitada
econòmicament
la que recorre
moltes vegades
a l'administració
o sobretot
a les ONGs
a les entitats
quina serà
l'aposta
en aquest sentit
del departament
de com ajudar
de com donar suport
a entitats
com Càritas
i moltíssimes altres
que treballen
en el dia a dia
amb aquestes persones
algunes
col·lectius
sense sostre
famílies necessitades
immigrants
en molts casos
però també
gent
de tota la vida
d'aquí
que ara s'ha vist
en pesa
en una situació
de crisi
quina serà
l'aposta
del govern
en aquest sentit
penso que anirem
igualment
en la mateixa línia
veritablement
hi ha entitats
que fan
una tasca
del més lluable
i en aquest sentit
són els millors
coneixedors
precisament
del pols
social
entre
la població
més feble
de tot
el recolzament
diria
en aquest sentit
els nivells
que
convinguin
i és més
intentar
anar a l'increment
de les mateixes
per fer front
en unes situacions
que cada dia
veiem que
malauradament
van incrementant-se
i per tant
és molt més
el que han de donar
de si
aquestes entitats
que hi ha
en llarga trajectòria
sabem que
que ho fan d'allò més bé
doncs així acabem
aquesta primera entrevista
que avui hem fet
a Tarragona Ràdio
a la nova directora territorial
del departament
de Benestar i Família
aquí a Tarragona
la primera
de moltes més
que suposem
que podrem fer més endavant
i en la que entrarem
segurament també
amb més detall
en diverses qüestions
i en diversos aspectes
que són competència
d'aquesta
d'aquesta conselleria
senyora Ana Maria Soler
moltes gràcies
per atendre la invitació
de Tarragona Ràdio
i molta sort
en aquest nou repte
professional
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
adeu-sià
bon dia