Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia.
Aquí seguim en directe en aquesta part final ja del matí de Tarragona Ràdio.
Avui tornem a parlar de Tarracoviva, el Festival Romà de Tarragona,
que és protagonista al llarg de tota la setmana.
En diferents moments del programa ja ho he anat sentint.
Diferents veus, gent experta, investigadors que hem pogut escoltar
al llarg de la setmana.
Vam fer dilluns la visita també a l'exposició Roma Norum Vita
instal·lada a la plaça Verdaguer.
En fi, hem fet moltes coses.
Hem parlat de molta gent aquesta setmana
i encara avui i demà haurem de parlar amb altres persones
molt vinculades, molt directament vinculades
a les activitats de Tarracoviva.
Avui, per exemple, hem convidat a Diana Gorostiri.
Ella és investigadora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'ICAC.
Diana, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya Enrique Ceritjol,
el director o president del projecte Fènix.
Amb ella vam parlar dilluns des de la plaça Verdaguer
i avui tornem a parlar amb ell perquè el seu grup,
la seva entitat serà la que portarà, la que farà la cluenda del Tarracoviva.
Enric, també, molt bon dia.
Molt bon dia.
Però comencem parlant per la Diana,
que ens expliqui d'alguna manera com ella personalment està participant aquests dies
fent coses en aquesta edició del Tarracoviva.
Doncs bé, aquest any la veritat és que ha estat una iniciativa nova
que des de l'ICAC i per invitació directa d'elements pensant del Tarracoviva,
que és el Magí Ceritjol,
ens van proposar la idea de portar una miqueta la nostra especialitat,
que en aquest cas és l'epigrafia.
Tenint un partit món i tan important com són aquestes inscripcions llatines
que trobem als carrers,
vam pensar que seria interessant integrar aquesta evidència arqueològica
també a la vida quotidiana de la gent a través d'aquest festival que és el Tarracoviva.
Llavors va sorgir això de les veus de les pedres,
que és un petit passeig que oferim a la gent que vol participar-hi.
Primer fent una petita xerrada sobre el que és la epigrafia i com funciona
i quina és la informació directa que ens dona aquests documents.
I després organitzant una passejada, literalment una passejada tranquil·la amb la gent.
I Déu-n'hi-do, ha estat molt ben acollida.
Jo estic molt contenta amb aquesta primera aproximació.
I la veritat és que també ha estat molt recolzada
perquè paral·lelament vam organitzar, en col·laboració amb la PLEC,
amb l'associació de professors d'educació,
de professors de clàssiques de l'acordomarcació de Tarragona,
amb la professora Meritxell Blay,
una activitat directament pensada pels nanos dels instituts,
sobretot d'aquests que fan llatí
i que volem veure una miqueta en directe una aplicació pràctica
del que estan fent i el que estan estudiant.
I llavors sí, ha estat un èxit.
Aquesta amb els instituts la fareu demà, no?, la passejada?
Sí, la segona part.
La primera part la vam fer divendres passat,
vam tenir un grupet d'instituts de Tarragona i fins i tot de Girona,
van venir un grup de Girona expressament a participar-hi,
a Tarracoviva, amb aquesta activitat,
i demà fem el segon passi.
Amb gent de Tarragona?
Sí, sí, en principi, jo encara no he vist el llistat perquè no està tancat,
però en principi sí, hi ha participació de la gent d'instituts de la mateixa Tarragona
que s'han apuntat.
Aquesta primera vegada sembla que ha tingut èxit.
Escolta, i aquesta passejada, per on la feu?
Quins són els punts més atractius
per trobar aquestes inscripcions, les més interessants?
Evidentment, doncs, com el material que està reutilitzat
i sempre els pedestals que trobem amb els carrers
estan sempre situats a la part alta de Tarragona, no?
Llavors és molt bonic perquè des del carrer Merceria,
que potser és el més evident, no?,
on hi ha una acumulació de quatre inscripcions ben visibles,
però la gent se sorprèn com els carrers del costat,
per exemple el carrer d'Estral,
doncs tenim un altre, però a nivell de terra, quasi, quasi,
que si no te la fan veure, no la veus, no?
I el carrer Riu de Cols,
que és un carrer que potser no és el més transitat,
però que per les persones que hi entren
es troben la sorpresa de trobar-s'hi dues inscripcions més,
o fins i tot a l'Arc d'Entudà
tenim una inscripció amb Espaciano
ficada a la part alta,
que també si no aixeques la vista no es veu,
i són petites sorpreses de gent de Tarragona
que em deien, sí, sí, clar, aquestes inscripcions
les hem vistes de tota la vida, no?,
em deia una senyora que havia viscut a la part alta,
però mai havia aixecat, diguem-ne, la vista,
i es va trobar aquesta peteta sorpresa, no?,
i més a les muralles també en tenim ficades alguna peça,
i Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
o sigui que és molt concentrada, diguem-ne,
a la part alta,
però has de trobar-hi el moment de mirar-hi, no?,
de trobar-la.
I des del punt de vista d'una experta com tu,
serien de gran qualitat,
aquestes inscripcions?
Sí, a veure, evidentment,
aquestes inscripcions han donat molts toms en la història, no?,
doncs pensa que des que van ser col·locades
als voltants del fòrum de la província
cap a finals del primer,
segons, finals del primer després de Cris,
fins avui al segle XXI,
han donat molts de toms, no?,
però responen generalment a una tipologia
que són els grans pedestals tripartits,
en realitat són els daus centrals,
aquests pedestals de tres peces,
que evidentment tant la base com la part de dalt s'ha perdut,
però la part quadrada era molt útil
per col·locar-la a les construccions
que posteriorment s'han fet a la ciutat.
Les ciutats són reciclatges a si mateixes, no?,
i en aquest cas és una prova molt evident.
L'inscripció, a més de tenir el caràcter il·lustratiu,
hem de pensar que era, bàsicament,
un bloc de pedra de molt bona qualitat
que podia ser reutilitzat, no?
I, en general, doncs, com deies,
són inscripcions de bona qualitat
perquè ens mostren uns personatges
que van ser del més florit que hi havia a la Tarragona
del segle I.
Estem parlant de governadors,
estem parlant de flamens, no?,
els flamines,
que eren els sacerdots del culte imperial més important.
Hi estan, hi estan les seves dones,
hi estan els seus amics,
hi estan els seus dedicants,
hi està també la presència
de la pròpia provínquia hispània-quiterior,
que és l'òrgan que va decidir erigir aquestes peces.
Llavors, les hem de veure també
com a registre també de persones
que formen part de tot el que era la província,
no només de Tarragona,
sinó que hi ha gent que documenta gent
que va venir de Galícia,
gent que va venir de Terol, de Sigüenza.
Aquests personatges que van arribar a ser flamens
tenen el seu pedestal
i avui en dia els trobem al carrer Iu de Cols,
al carrer de la Destral,
al carrer de Merceria...
Els hem de veure una miqueta
amb el que representen,
el que són i el que representen.
Escolta, Diana, deies que aquestes passejades
ja s'han fet i ja no se'n faran més.
Aquest cap de setmana ja no n'hi haurà.
No, perquè aquesta vegada
ha estat la primera vegada
ha estat una prova,
una prova pilot, diguem-ne,
per valorar l'èxit
i per millorar
i una miqueta d'assaig i error,
com parlàvem amb el Vegí,
però sorprenentment...
No sorprenentment,
perquè la gent de Tarragona viva
jo crec que ja tenen un nivell de qualitat
que ja busquen
i és gent interessada,
és gent molt agradable,
molt interessada.
La veritat és que ha estat un plaer
i jo crec que de l'any vinent
veurem,
valutarem,
però jo crec que és una activitat
que es podria incloure
com a fixa
i potser ampliar-hi,
perquè la gent s'ha quedat fora.
Allò que em deia,
és que clar,
és que hem arribat
i ens han dit
que ja no hi havia entrades.
És clar,
perquè també la sala
tenia un número de sellers...
Sí, té una capacitat limitada.
Però s'ha de valutar
i jo crec que,
per la meva part,
almenys jo estic encantada,
crec que és un element,
l'epigrafia que s'ha de revaloritzar,
és un element fonamental.
Tenim aquí el professor
Getsa Elfield
i que ha estat medalla
de la ciutat,
que és un dels grans
epigrafistes vius
que hi ha
i que ens ha fet
el gran favor
de dedicar-se
a l'epigrafia de Tarragona
i l'epigrafia de Tarragona
avui en dia
és, diguem,
estar en el món científic
i en el món cultural
dels estudis clàssics
gràcies també
a aquesta col·laboració.
la nostra aportació
és fer que la gent
ho sàpiga,
ho valori
i entregui
una satisfacció
i un coneixement
que el tenim
a la terra,
als carrers,
no és allò
que hem d'anar
sempre als museus,
els tenim als carrers.
És curiós,
com deia la investigadora
de l'ICAC,
la Diana,
que s'havien sorprès
una mica
per la resposta del públic,
és una valoració
i un comentari
que han anat fent
aquests dies
diferents persones
amb les que hem anat
parlant sobre d'altres
de les activitats
programades a Tarragó Viva
que potser
es pensaven els organitzadors
que no tindrien èxit
i després han quedat
desbordats.
Això vol dir que cada cop
potser la gent
hi entén més
i cada cop
la gent vol saber més.
Vol saber més.
La idea és aquesta,
és la conscienciació
any rere any,
el Tarragó Viva
ha plantat
una semilla
que ha anat creixent
i avui en dia
la gent
és gent de cultura general
però és selecta.
La gent vol saber
i vol saber bé.
No és una Tarragó Viva
de fireta,
és una Tarragó Viva
que posa
a un nivell
altíssim
de qualitat
tant per a les persones
que hi participen
com per a la gent
que hi vol
i hi participen
un nivell.
Els organitzadors
m'imagino que ara
m'ho confirmarà
volen un nivell
i això es veu
a les preguntes
que et fan
la gent
quan anaven donant
tombs
et preguntaven
i això
la reutilització
i per què estan aquí
i per què es feien servir
o sigui
hi ha un interès
per saber-hi més
per aprofundir
i això la veritat
és molt gratificant.
Per saber més
podem saber més
també
entre moltíssimes altres qüestions
el diumenge
en l'acte de Cluenda
perquè per primera vegada
es farà una representació
del Senat Romà
com us presentàvem
en l'entrevista
és una activitat
que promou
el grup
Projecte Fènix
amb l'Enric Ceritxol
al capdavant
sabrem més
amb el Senat Romà
perquè això
no s'ha fet mai
a Tarracoviba
No, ni a Tarracoviba
ni a Tarracoviba
ni a Tarracoviba
ni a Tarracoviba
ni a Tarracoviba
ni a Tarracoviba
volem explicar
per què passen les coses
perquè sabem per què han passat
però no per què passen
llavors
amb el Senat
volem explicar
per què
una civilització romana
passa d'un sistema polític
com és la rèpoca republicànega
el seu sistema republicà
a un sistema de principat
o un sistema imperial
i volem explicar-ho
perquè la gent
moltes vegades
pensa que això passa
perquè hi ha gent ambiciosa
a canviar el sistema
per egoismes personals
i no és així
expliquem
quin és el desenvolupament
que porta
a canviar un sistema
tot un sistema polític
que havia funcionat
a canviar el portal
a canviar-lo
a capgerar-lo tot
d'una república
a un principat
a un imperi
i això és el que intentarem
explicar el domenço
intentarem explicar
a més a més
en un espai nou
per nosaltres
per Tarracoviba
a veure com es va
fa temps que anàvem darrere
un megaespai
un megaespai
perquè és l'Auditori August
l'Auditori Gran
del Palau de los Abresos
per això
que invito a la gent
que s'està escoltant
que vinguin
perquè aquell espai
ha d'estar ple
perquè estiguin
les seves condicions
més òptimes
i l'encetem aquest any
un espai
que ja n'hi ha darrere
fa temps
i aquest any
s'han decidit
s'han acabat de decidir
de començar a utilitzar
un espai importantíssim
per la ciutat
perquè és un equipament
bàsic
cultural de la ciutat
llavors aquest any
farem dues inauguracions
aquesta del Senat
i la del Palau
del Congrés
de Tarracoviba
això serà el diumenge
dos quarts de sis
és una activitat gratuïta
només limitada
a la capacitat de la sala
la sala és gran
més de mil persones
però en fi
pot haver-hi molta gent
interessada
perquè aquesta
és una de les grans
novetats
de Tarracoviba
Enric
com heu preparat
tot això
encara ho estem preparant
jo encara estic liat
però bé
però quanta gent
suposo
suposo que sou molta gent
sí
segurament
se n'anirà amb el centenar
de persones
que participarem
directament
a aquesta demostració
una demostració
que va amb aplicació
començant
explicant
la situació social
i econòmica
de l'època
de la república
al final
metat del segle II
abans de Cris
la data
sempre estem dient
una data clau
a la història de Roma
que és la 133
abans de Cris
és quan hi ha
quan els germans
Tiberi Grac
proposa lleis agràries
importants
per reformar
per tirar
la república
endavant
i és quan hi ha
les grans lluites polítiques
i socials
que desencadenen
ja ho diríem allí
perquè no podem
desvetllar-ho tot
però desencadenen
aquestes guerres
que desencadenen
durant cent i pico d'anys
guerres socials
i guerres civils
permanents
de la república romana
i el que al final
ha acabat
doncs explicarem
per què
a l'inici
d'aquest canvi polític
d'aquest canvi social
a la república romana
i ho explicarem
fent
diríem
tres escenes
tres parts
diferenciades
començarem
amb una subasta
ho explicarem
per on ve el nom subasta
subasta vol dir
baix l'asta
perquè quan se feia
una subasta de terra
o subasta d'esclaus
hi havia un representant de l'estat
que anava amb un asta
amb un vexili
i baix aquest astre
s'ha fet
les ventes
d'esclaus
i les ventes
de terrenys
per això es diu subasta
baix l'asta
vol dir subasta
explicarem
perquè això
se desnonen uns pagesos
se fan una subasta
de terrenys
de pagesos
que s'han empobrit
després
explicaram
l'oficina
censària
perquè
com funcionava
el senat
qui podia participar
al senat
qui no
qui participava
a les comissies
centuriats
o a les assemblees
populars
que n'hi havia quatre
hi havia un sistema bicameral
entre cometes
hi havia la càmera alta
que és el senat
la gran institució romana
i després hi havia
les càmeres populars
que n'hi havia quatre
que depenent
d'on s'estava
un inscrit
al cens
per tant
hi ha una càmera
quan pertinen a una altra
per tant
explicar-me l'entrímulo
d'això
i una cosa
que sí que apuntaré ara
el més
ja ho veuran
la gent que vinguin
però apuntaré
perquè
a l'idiari
col·lectiu
popular
i de gent
no experta
en el tema
o que no és
molt aficionat
al tema
l'idiari de la República Romana
també per connotacions
properes nostres
de la història
del nostre país
tot el que són
republicà
són demòcrates
són democràcia
són
i així
això
va ser en un principi
així
però quan a aquesta edat
el 133
després de la crisi
això ja no és així
l'època republicana
final
l'última època republicana
romana
és el més antidemocràtic
que pugui haver
a la cap a la terra
és una democràcia
completament
corrupta
corrupta
que la portaven
tres o quatre famílies
mafioses
quasi amb sistemes
mafiosos
de control
i això és el que voldrem
explicar allà
ho dic perquè
també tancarem
una miqueta
l'idiari col·lectiu
d'aquest
aurora
que té la República Romana
és a dir
m'estic imaginant
algun paper
de persones
de dolents
dolents
al damunt de l'escenari
alguns
en noms i cognoms
allò que diem ara
en noms i cognoms
i sabíem on vivien
que van estar manipulant
contínuament
tota l'afer
de la causa
pública romana
amb benefici
per la seva família
amb un cos elevadíssim
un cos elevadíssim
de misèria
a la gent
i d'explutació
i causant
autèntiques
malfetes
durant més de cent anys
i això ho explicarem
llavors
això explica
el que vam explicar
l'any passat
del personatge d'August
que acaba
aquest desfet
acaba
per això
l'any passat va començar
amb August
August el tornarem
a recuperar
estem ja preparant
per més endavant
coses d'August
l'època d'August
és una època importantíssima
i és on
triunfa
aquest altre sistema
que és molt més participatiu
encara que el diari
fílmic
o popular
castigui
malament
sense rigor
l'estat
de l'imperi
que és l'època
més brillant
on la gent
realment
hi ha més democràcia
hi ha més participació
i sobretot hi ha molt més benestar
és on s'articula
una civilització romana
molt més potenta
i arriba fins a nostres dies
si no és canviat
si el sistema polític romà
no és canviat
jo crec que
el segle primer
abans de crisi
s'ha acabat
la república romana
i és reixit
un altre sistema
o una altra civilització
però no la romana
realment
el que va fer
que arribés fins als nostres dies
va ser aquest canvi polític
després de mai poc d'August
va consolidar
escolta
i aquest muntatge
pel que expliques
deu ser el més ambiciós
que heu fet mai
com a projecte fènic
o no?
nosaltres
el de l'èxit
que deies abans tu
i la companya
el de l'èxit
el Magí
ho parlem moltes vegades
però ho dic per la grandesa
per la grandesa
jo nosaltres
cada vegada estem més
a veure
si era un format gran
nosaltres creiem
que hem de fer formats grans
a Tarracoviva
però als petits
ens agrada
i són tan importants
com els grans
per nosaltres
no diria més
però quasi
perquè el format petit
és el que té més sentit
a Tarracoviva
és el que la gent
és més propera
és el que la gent
disfruta més
i l'índice de satisfacció
algun dia també
mesurarem això
ara estem fent
s'està fent un estudi econòmic
de l'impacte
del festival
però el que volem també
fer és un estudi
de satisfacció del client
que diem-ne
perquè és el que més ens interessa
perquè l'èxit del festival
és per la qualitat
la qualitat
de la
llavors
els formats petits
són els més agradables
els formats petits
són els que la gent
la gent disfruta
molt
els formats grans
el que passa
és que permet
una cosa important
per nosaltres
que és que la gent
de Tarracoviva
retroba quasi tota junta
això també és important
retrobar tota la gent
amb aquests formats grans
els gladiadors
militars
cavalleria
nosaltres en el Senat
permet un moment determinat
que gairebé tota la gent
del festival
que ha vist el festival
se retroba
llavors és un moment
important pel festival
però
a nosaltres
ens importa la qualitat
i no mesurem
l'èxit
pel nombre de gent
sinó
per la qualitat
i l'índex
de satisfacció
de la gent
i del que se fa
perquè el que deuen
l'acompanya
de més que a vegades
som més exigents
no tan sols
el públic
que ens ve
sinó nosaltres també
vull dir també
que a vegades
aixequem més
el llistó
de l'hora
quan s'ha de fer
i aixecar llistó
no vol dir
que demanem
currículums
particularment
volem que ens expliquin
quina proposta
volem fer la gent
i quan sabeu
doncs
s'valora
si realment
té qualitat
perquè ja estem
en un nivell
que no es podem permetre
fer algunes coses
no es podem permetre
fer algunes demostracions
molt simpàtiques
però sense rigor
ja a Tarracoviva
ja és impensable
perquè una cosa
que també vull remarcar
perquè mon germà
suposo que deu fer sempre
però Tarracoviva
és un festival cultural
això és alguna cosa
que encara hi ha gent
que no ho acaba d'entendre
però ho podem remarcar
Tarracoviva
és un festival cultural
sembla que els festivals culturals
més poden ser de música
o de cinema
o de teatre
doncs no
és un festival cultural
basat en la història
històric
però és un festival cultural
i té vocació
de festival cultural
no té vocació
de festa
ni de
no sé
d'altres tipus
d'activitats
que són molt lluables
i molt vàlides
nosaltres fem
i intentem
fer un festival cultural
i posar-ho
ja ho és
això sí que ja ho podem dir
però escolta
el projecte del Senat
segon que
movent tanta gent
deu complicar-ho tot
bastant més
sobretot el que
ho ha de coordinar
que ets tu
en aquest cas
o no?
tinc-me bona gent
ja tinc-me bona gent
són gent molt
molt bé
amb això ja fa temps
que ja esteu treballant
amb això del Senat
ja ho havíem plantejat
per l'any passat
però per l'atxa i per bé
no vam poder
llavors aquest any
tampoc
ja ho havíem deixat
per l'any que ve
però el tipus d'aquesta
necessitat de poder
fer la col·lenda
ho hem accelerat
i ho fem
i ho fem aquí
només és un format nou
som molta gent
i evidentment
hi ha un espai
sobretot nou
molt gran
el que passa
que també és un espai
molt còmode
perquè
l'aire condicionat
la gent està
amb botàques
ben sentades
hi ha un bon àudio
bona visibilitat
veurem com funciona
esperem que
esperem que
la gent li agradi
i ens funcioni bé
ho veurem
estem allí
el que sí
t'he dit
que hi ha molts metres
de tela
tonelades de tela
vull dir
quan s'hi van posar
a fer les toques
escenadors
encara que ara estem tallant
teles ara
vull dir
que hem gastat
bobines de llana
tela i tela
tela marinera
vull dir
de veritat
una cosa
és garrifosa
de totes maneres
serà més
un acloent del festival
com segurament
no s'havia fet mai
fins ara
un gran acte
multitudinari
així
potser Enric
no s'havia fet mai
s'ha fet alguna vegada
alguna vegada
van fent les bacanàries
la festa aquella
que ho va fer molt bo
perquè nosaltres
amb els l'údia escènis
i els músics
nosaltres hi tenim
passió i devoció
i vam fer
recrear una bacanària
i estava molt bé
va ser un acte
multitudinari
al camp de mar
aquest
i tots els més grups
que també ho han fet molt bé
els l'údia
els gladiadors
també ho van fer bé
junts amb nèmesis
al final de la representació
allà a l'auditori
i el Talaia l'any passat
i bueno
el que passa és que
el format sí que
el canviem una miqueta
l'ampliem una miqueta
obrim
que ampliarem
si va bé
l'any que ve
tornarem a ampliar
una miqueta més
perquè ja està
també ja tenim una mica
decidit
el que farem l'any que ve
i tornarem a créixer una miqueta més
amb aquests partits
però va
però sobretot
nosaltres que donem
i volem fer
molts més tallers
molt més conferències
molt més activitats petites
on la gent realment
s'ho passa
d'allò més bé
i remarcar això
el meu visí
la gent de Tarragona
pot veure que
els visitants
de Tarragona
són realment
una ganga
com a visitants
i com a turistes
són el millor públic
que pugui vindre
a una ciutat de turista
són gent educada
venen amb família
s'estan 4 o 5 dies
copen la ciutat
però d'una manera molt amable
no la invadeixen
sinó que la disfruten
i això es nota moltíssim
realment és un luxe
de turisme
el que estem creant
a través d'aquest festival cultural
i és un luxe
perquè la gent que ens ve
allò és el que vol tothom
gent que estigui tranquil·la
que gasti dinarits
que s'ho passi bé
però que no molesti gaire
amb el tendit
que no ens invadeixi la ciutat
anirem profundint en aquest terreny
si la gent de Tarragona vol
això és un festival de Tarragona
nosaltres som conscients
que això durarà
mentre la gent de Tarragona
tingui interès en fer-ho
i aguantar-ho
si la gent de Tarragona
un dia se'ns cansa
i dius
nenes, s'ha acabat
jo crec que no
de moment no se'n cansarà
i acceptar el valedicta
dels ciutadans de Tarragona
el festival té moltes claus
i entre altres
per exemple es combina
doncs això
parlar d'una
d'una activitat de gran format
com serà aquesta cluenta
del festival
amb el senat romà
amb activitats
allò íntimes
gairebé no Diana
allò relacionades amb l'epigrafia
que a més ja deies tu
abans que segurament
era un aspecte poc valorat
o poc conegut
per la gent
sí, poc conegut
més que res poc conegut
i la veritat
és que havíem
havíem previst
un números clausos
de 15
i la veritat
jo he tingut
els dos grups
de 20 i pico
perquè hi ha gent
que s'ha apuntat
després
i fins i tot
s'ha afegit
a mi
perdona
aquesta és la passejada
que em puc afegir
sí, sí
vinga
o sigui que ha tingut èxit
o sigui que és petit format
però déu-n'hi-do
i sí, és el que deia
ara l'Enric
també
incidir sobre aquest tipus
d'activitats
més properes
més
més de tocar pedra
en aquest sentit literal
perquè literalment
tocava amb la pedra
i la gent ho agraeix
perquè no deixa de ser
un tàrraco viva
molt general
de l'imperi romà
o de la cultura romana
però estimar tàrraco
a la capital
provincial
de la Hispània
i també
la colònia
la ciutat
amb les seves institucions
i aquestes pedres
també
formen part d'aquest paisatge
que no hem d'oblidar
el paisatge de Tarragona
va des d'això
des de l'època romana
fins avui en dia
llavors
aquests elements
estan integrats
al paisatge
i la gent ho ha d'entendre
disfrutar
i també conservar
i valorar
anem acabant
Enric
em faries una recomanació
per aquest llarguíssim cap de setmana
que tenim per davant
què ens recomanaries?
fer el que fa
la gent sensata
i intel·ligent
que ven a un festival
deixar-se anar
disfrutar de la ciutat
disfrutar del festival
és el millor
tenim uns amics
de Lleida
que porten sis anys
venint
són professors
d'instituts
i diu
que ells es resen
aquesta setmana
tota la setmana completa
per vacances
són les seves vacances
i ens van explicar
el que feien
i ens van donar
molta enveja
i què fan?
ara no ho sé
Magí els van donar
ostres
va ser la màxima gratificació
per Magí i per mi
va ser el premi més gran
que podien donar-nos
ens van explicar
què fan
venen a disfrutar
de la ciutat
la disfruten
de dalt a baix
s'instal·len a l'hotel
van a veure els actes
s'apunten a conferències
s'apunten a tallers
van a veure algun acte
després se'm van a la platja
després se'm van a sopar
a dinar
i m'ho van agafar en veja
vull dir
ostres
jo aconsellaria això
hi ha moltíssims actes
tots són molt bons
i més a més
això que deien
aquells comences
que no els fem córrer
la gent
el Festival Terracó Viva
és un festival
està pensat
els horaris
perquè la gent
no corri
no es cansi
i quan arribi el dilluns
quan el tornin
a les seves feines
a les seves cases
he vist un festival fantàstic
i no vagin rebentats
a casa
això també ho tenim
sempre mirant
que tot vagi
agradable
que sigui agradable
en un format agradable
com sempre
totes les activitats
valen la pena
però jo
tinc una debilitat
per a les de la música
és una de les meves debilitat
i això no es pot perdre
la música
és un luxe
tindre aquest grup
perquè és una música increïble
és una cosa fantàstic
el de l'ala de cavalleria
també és un altre luxe
que també costa molt
que realment
és un esforç tremendo
el que es fa
des del festival
de portar
aquest grup de cavalleria
perquè el tema de cavalls
ens complica molt
i no hi ha gaires grups
que s'hi dediquin
per tant és un luxe
pels ciutadans de Tarragona
i per la gent que ve al festival
poder veure
aquests elements
de cavalleria romana
en fi
i tot el que fan
els altres grups
no en vull deixar ningú
perquè tothom
fa molt bé
els tallers són fantàstics
els tallers del nostre amic Benito
de vi
és un autèntic plen
perquè li agrada
el món del vi
disfrutarà
però bé
com un criu
de les explicacions
del Benito
i de la degustació
dels vins
i tant
tot en sí
i l'acte de cloenda
que esperem la gent
vull dir
a veure si la gent
de Raon respon bé
perquè
ho dubtes
no no
jo estic fent una invitació
i tinc ganes
perquè a veure si podem
fer la repetició
perquè hi hagi gent
que no ho pugui veure
farem la repetició
amb molt de gust
molt bé
això serà diumenge
a dos quarts de sis
serà
dos quarts de sis
a l'Auditori August
del Palau de Congressos
serà la cloenda
del festival
avui hem combinat
com dèiem
parlar d'un espectacle
d'un muntatge
de gran format
amb tallers
o amb visites
de petit format
com les que hem comentat
de caire epigràfic
amb la Diana Grostidi
investigadora
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
i també amb l'Enric Ceritjol
el director
del projecte Fenista
tots dos moltes gràcies
per compartir aquesta estona
i a disfrutar
de Tarracoli
gràcies
que vagi bé
bon dia
gràcies