Misericòria ben de ben, que tal, bona tarda.
Hola, bona tarda, Josep.
I tornem a ser un any més, no?, aquí a la Diputació, amb aquesta mostra.
Hi ha moltes novetats aquest any respecte a l'anterior?
Doncs sí, tornem a ser un any més, és la novena vegada ja que fem la mostra d'art del Centre Penitenciari
i la segona vegada que ho presentem aquí al Pati de la Diputació.
Hi ha novetats, sempre hi ha novetats, hi ha novetats perquè les persones que han fet les obres no són les mateixes,
afortunadament hem tingut canvis en aquest sentit.
Hi ha novetats perquè la manera d'exposar també ha estat diferent
i hi ha novetats perquè totes les peces que posem són peces inèdites
que s'han fet expressament per a aquesta exposició.
A quina manera de peces trobem aquí? Podrem trobar les que vinguin a partir de veure-la.
Diríem que aquest any el títol de la mostra ja heu vist que es diu 3D.
3D vol dir molta modernitat per a nosaltres, però és una modernitat que ve enfilada en una tradició.
Les obres que veureu són obres de tota la vida que tots coneixem,
amb obres d'Andalí, obres de Miró, una exposició magnífica.
Amb els colors de Miró, obres de Velázquez.
Són unes reinterpretacions fetes pels nostres interns de peces que tots coneixem,
però que hem aprofitat aquesta nova visió per estudiar la història, la societat,
per estudiar la política, per veure d'una manera més àmplia totes aquelles coses
que de vegades els nostres interns per la seva manera de fer o per la seva manera de viure
no han tingut ocasió de pensar-hi o de submergir-s'hi una mica.
Hi ha, per tant, un rerefons.
En cadascú d'aquestes peces hi ha una introducció en el món de l'autor,
de la peça en si, de l'art en definitiva.
Cada autor el que ha intentat és reinterpretar d'una manera personal cada una d'aquestes obres.
Nosaltres el que diem és que els interns sí que estan privats de llibertat,
però és una llibertat física.
Això no vol dir que la seva ment i les seves aspiracions d'anar una mica més enllà
no es puguin aconseguir.
L'art, això és el que ens ajuda.
Ens ajuda a reinterpretar, a buscar altres maneres, a buscar, a obrir altres portes
d'intervenció, de reinterpretació i d'actuació
quan aquestes persones retornin als seus llocs d'origen.
Són persones que, en principi, no tenen per què haver fet art abans d'aquesta experiència,
i, per tant, aquí també hi ha d'entrar una mica la feina dels monitors,
dels que estem allà treballant i amb ells.
Si una cosa tenim bona als centres peritenciaris,
i clar, està malament que ho digui jo, sobretot el de Tarragona,
és el valor humà.
Tenim persones que són professionals,
però no solament professionals en el sentit de la feina,
sinó professionals en el sentit més humà.
Gent que li agrada treballar amb gent,
que li agrada transmetre els coneixements
i que li agrada buscar una mica més enllà,
i sobretot tenir una relació propera amb els intents.
La intervenció que nosaltres fem
no és una intervenció solament de mètode de llibre,
és una intervenció personal i propera,
i així és com a vegades es poden aconseguir canvis amb les persones.
Com deia el capità Nsjami, és una frase que a mi sempre m'ha agradat molt,
els petits canvis són poderosos, i és cert.
A vegades d'una cosa petita, d'una obra,
que tu has vist amb una samarreta,
i que potser no t'havies plantejat mai
que eren aquells girassols del Van Gogh,
pots començar a treure moltíssimes coses,
i és això el que intentem treballar.
Una sensibilitat i una manera de fer diferent.
I es treballa per aconseguir peces,
que ara mai hi ha algunes aquí al davant,
home, déu-n'hi-do, d'una gran qualitat, no?
És que els nostres professionals són bons,
i llavors intenten transmetre tots aquests coneixements que tenen
a les persones que estan al centre,
que com tu apuntaves abans,
la majoria són neòfites,
no han treballat mai en qüestions d'art,
ni han treballat mai en cap mena de material com els que nosaltres oferim.
Ja veieu que els materials són els estàndards d'una talla de ceràmica,
però, a més a més, es treballa molt de material reciclat,
hi ha molt de vidre, hi ha fusta,
hi ha material que hem anat recollint
i que hem reinterpretat i reinventat.
Misericòria, ben bé, moltes gràcies.
Gràcies a Valtrus.
I seguim parlant d'aquesta mostra,
aquí al Pati de la Diputació ho fem ara en conversa
amb el director del Centre Penitenciari de Tarragona,
Paco Romero, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
És un any més, ara ho deiem, però ja en fan nou, no?
Sí, sí, aquesta és la novena mostra d'art penitenciari,
que organitza el Centre Penitenciari de Tarragona
i la segona que es fa aquí a la Diputació.
Fins a quin punt és pionera aquesta manera de treballar
a l'interior de les persones?
Bueno, sempre a l'interior de les persones
s'ha fet diferents activitats
i les activitats artístiques
sempre han estat una activitat important
dintre dels centres penitenciaris.
El que passa és que el taller de ceràmica
que tenim aquí al Centre Penitenciari de Tarragona
sí que és un taller pioner
i les exposicions i les mostres que fem
de ceràmica estrictament aquí
al Centre Penitenciari
sempre són les mostres
que la gent de l'exterior valora moltíssim.
Ells com ho viuen, els interns que hi prenen part?
Com ho viuen en el dia a dia, això?
Bueno, tu has de pensar que la gent que pren part
i que són els artistes nostres
estan a l'interior del Centre Penitenciari.
Clar, la idea del departament sempre ha estat
que obrir les presons,
obrir les presons vol dir que la gent de l'exterior
pugui entrar a veure què és el que es fa
dintre dels centres penitenciaris
i les coses que fem dintre dels centres penitenciaris
pugui poder-les mostrar a l'exterior.
Llavors, clar, ells estan il·lusionats
i ells treballem amb il·lusió
i amb esforç per poder fer aquesta mostra,
aquesta exposició de les seves obres.
Per ells també deu ser una bona oportunitat,
que les persones de fora puguin veure-la,
puguin venir aquí
i veure els que ells fan a dintre, no?,
el que t'has mostrat d'art.
Clar, per ells fa moltíssima il·lusió,
sobretot perquè hi ha moltíssima gent
que no ha començat a treballar en ceràmica,
en fusta o en qualsevol material
dels que aquí tenim
fins que han arribat al centre penitenciari.
Llavors, clar, per ells començar de zero
i arribar a fer una obra com els que aquí podem veure
és molt important.
Això forma part de la política de reinserció d'interns?
La política de reinserció és molt àmplia, no?
Això és una activitat més dintre
de tota la política de reinserció.
Per què serveix, bàsicament?
Doncs serveix perquè els interns puguin veure
que amb treball, amb esforç, amb il·lusió,
sense saber res,
pots arribar a tenir coneixements
de qualsevol activitat.
Simplement t'has d'esforçar
i has de tenir una mica d'intent de superació, no?,
de ti mateix i de les coses que tu pots fer.
Ara que ho parlàvem amb la Misericòria,
evidentment que es destacava
la gran talla professional
de la gent que col·labora amb aquesta mostra
i que són moltíssimes persones
que volem oferir el seu gran de sorra
perquè això pugui anar bé, no?
Sí, sempre he dit que aquesta mostra
és una senya identitària
del centre penitenciari.
Senya identitària no solament
per la qualitat de les obres,
sinó també per la quantitat de gent implicada.
Professionals de tot tipus,
des de l'àrea de manteniment
a l'àrea de tractament,
educadors, la monitora, evidentment,
perquè la monitora és la persona imprescindible
en aquesta àrea, no?, la monitora,
i el personal mateix de vigilància
que sempre està disposat
a ajudar en tot el que pot.
Els interns que prenen part
en aquesta mostra
ho fan de forma voluntària
o s'escullen, no sé,
ja segueix com un procés?
No, les diferents activitats
normalment sempre es fan
de forma voluntària,
sobretot aquestes activitats de lleure,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Hi ha activitats o hi ha cursos
que són obligatoris per els interns
depenent del seu delicte
i depenent de la formació
o de la intervenció
que s'ha de fer amb el seu delicte.
Després hi ha activitats com aquesta,
que són activitats voluntàries,
que l'interc que té il·lusió
per fer alguna cosa d'aquestes
s'apunta i normalment pot anar sempre
perquè tenim lloc
i això que tenim un centre penitenciari
amb una estructura antiga.
Ara que possiblement en un any i mig
aprovirà el nou centre penitenciari
tindrem una estructura molt millor
i tindrem més capacitat
per fer activitat d'aquest tipus.
Se refereix al centre penitenciari
del Callano,
que està en procés de construcció,
que diuen que van a bon ritme les obres
i que això podria ser una realitat
com ho dius, ben aviat, no?
Sí, sí, en principi les obres van a bon ritme.
Suposa que l'obra s'entregarà
a final d'aquest any
i en el moment que s'obri
tindrem un centre nou
amb una estructura moderna
que podrem utilitzar
i podrem rentabilitzar molt millor.
Molt bé, la mostra,
aquesta la podrem veure aquí, fins quan?
Fins al 6 de febrer.
Molt bé, Paco Romero,
director del Centre Penitenciari de Tarragona,
gràcies i que vagi molt bé, bona tarda.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.