Les 10 del matí, pràcticament 9 minuts.
Avui falten justament dos mesos
per a les pròximes eleccions municipals
i avui, 22 de març,
volem fer balanç dels 4 anys
de mandat a la Diputació de Tarragona,
aquest ens intercomarcal
que d'alguna manera plega el conjunt
de municipis de la nostra demarcació.
Per això avui hem convidat el president
de la Diputació, el senyor Josep Poblet,
per fer aquest balanç de 4 anys.
Senyor Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tenint en compte els estudis de Tarragona Ràdio,
començaré aquest balanç, aquest repàs
a la feina feta dels 4 anys de mandat,
parlant d'un parell de qüestions que afecten directament
a la ciutat de Tarragona, i després obrirem el Zoom
i parlarem del conjunt de la demarcació.
Però si per alguna cosa s'ha distingit
la feina de la Diputació en aquests 4 anys
a la ciutat, ha estat per la remodelació
de la plaça de Toros,
a l'antiga plaça de Toros, ara anomenada
Tarracoarena Plaça.
Quin balanç, quin greu de satisfacció
li produeix al president de la Diputació
veure aquest equipament renovat en aquests 4 anys?
Doncs miraria el mateix que li produeix
a la ciutadania que l'estava utilitzant
en múltiples activitats que ja s'hi han fet.
Per contestar-li amb una referència clara,
només en dues tardes del mes de juliol
que van fer jornades de portes obertes
i van passar 6.000 persones.
I els comentaris eren absolutament elogiosos,
que van veure's arreblats després
pels 3 o 4 concerts que hi va haver durant aquell estiu
i les altres activitats que hi han fet posteriorment.
La plaça és un gran equipament.
La Tarracoarena Plaça
és un dels grans equipaments del nostre territori
que ara ja està encarant la recta final
de les darreres instal·lacions
i per tant s'hi podran dur a terme activitats
de manera regular i constant
amb unes capacitats, unes condicions, uns aforaments,
un conjunt de prestacions i una seguretat
i una accessibilitat com mai havíem tingut.
I per tant, doncs, és una obra que
si ara l'haguessin de començar, segurament
que amb la situació econòmica que vivim
difícilment podríem afrontar-la,
però és una obra que es va iniciar
en el mandat corporatiu anterior
i que en aquest mandat hem hagut de fer
un acte de responsabilitat
que és finalitzar aquella obra,
esmarçar-hi molt més recursos,
però ara sí que tenim un equipament
amb una capacitat extraordinària
per fer-hi qualsevol esdeveniment
sociocultural, esportiu, lúdic, recreatiu,
que abans no podíem,
d'una manera coberta, d'una manera confortable
i d'una manera que no vinculi
l'activitat a la climatologia que hi hagi.
Per tant, un molt bon equipament.
Què és el que queda exactament
i quan preveu la Diputació fer-ho?
Perquè el que queda és el que s'anomena
el sistema de ventilació, no?
Que permeti fer fins i tot grans esdeveniments
amb la cúpula totalment tancada.
Sí, però això ja s'acaba en guany
i per tant en el moment en què tinguem enllestit
aquest tema, el sistema de renovació d'aire
i la climatització, aleshores és quan ja presentarem
l'equipament amb el seu conjunt
com a finalitzat a l'Ajuntament,
tramitarem la llicència d'activitat
i aleshores ja cada vegada que vulguem fer una activitat
sense més tràmit, perquè estarà tot d'acord
amb els criteris legals,
doncs podrem actuar en conseqüència
i programar-hi activitat de manera constant.
Això, per tant, s'acabarà aquest any 2011.
S'acabarà aquest any 2011.
L'Ajuntament, mentrestant, ha anat programant
d'acord amb la Diputació de Tarragona
alguns espectacles de cara al futur, però,
i ja estic pensant, evidentment, en el proper mandat,
caldrà establir algun tipus de relació,
de conveni, creu vostè,
entre la Diputació i l'Ajuntament
o externalitzar l'organització d'espectacles?
La intenció que tenim de cara al futur,
primer que tot li contesto el que em deia abans,
és a dir, l'Ajuntament s'hi descansa molt en la plaça
i és lògic, l'Ajuntament no té un equipament d'aquestes característiques
i, per tant, institucionalment,
tenim un nivell de col·laboració extraordinari
que hem facilitat a l'Ajuntament tantes ocasions
com ens ho ha demanat,
l'equipament per poder-lo fer servir,
que és el que els ciutadans, en definitiva, volen,
que ens entenguem les administracions
per posar el seu servei al màxim de qualitat d'equipaments.
Clar, però aquesta situació m'imagino que no és la idònia,
que suposo que el millor seria que de cara al futur
s'establís un...
Diguem que hem de regular l'ús d'aquesta entitat
perquè, clar, això té un cost molt alt
i aquest cost va a càrrec d'uns pressupostos públics
d'una institució.
Qualsevol altra utilització,
en el futur s'haurà de regular per uns criteris
d'assumir part d'aquests costos, naturalment,
perquè nosaltres hem fet l'equipament,
però l'explotació de l'equipament
haurà de recaure en cada cas
amb aquell que organitzi l'activitat.
En aquest sentit sí que tenim una certa previsió,
dic una certa,
però encara no hem començat els tràmits
fins que estigui enllestida el tot la Tarracorena plaça,
d'externalitzar l'explotació d'aquest equipament
i, naturalment, d'establir un sistema tarifari,
diguem públic,
amb unes tarifes conegudes,
amb uns preus públics,
per la seva utilització,
com qualsevol altre equipament
de qualsevol altra institució.
En aquest sentit,
per tant, res, diguem,
no haurà l'horitzó que no sigui
la correcta, rigorosa i normal explotació
de manera sostenible,
de manera eficient,
d'un equipament que,
tant per el consum energètic
com per la neteja general,
com pel bon funcionament,
doncs requereix d'un manteniment alt.
És un equipament molt gran,
d'unes dimensions colossals
i, per tant,
tot allò té un cost,
cada vegada cobres la porta,
diguem, important,
que doncs ha d'anar internalitzat
en cada un dels actes que es faci.
Recordem que és un equipament
que per la seva capacitat
és el més important
de les comarques tarragonines.
Això pel que fa a la Tarracorena plaça,
que ha vist una gran transformació
en aquest mandat.
Per contra,
hi ha un altre tema
a la ciutat de Tarragona,
al terme municipal de Tarragona
i que depèn de la Diputació
i també de l'Ajuntament,
del qual no s'ha avançat gens
en aquests anys.
I m'imagino, senyor Poblet,
que a causa de la crisi
difícilment es pot encarar
en els propers mandats.
M'estic referint
als terrenys de la Sabinosa.
A la Sabinosa,
de moment,
ho deixem tal com està?
Els terrenys de la Sabinosa,
diguem,
ara precisament ja estem fent
una feina de neteja general
i de millora
i del ballat
i de tot,
diguem,
per tenir aquella propietat
amb correcte estat de conservació
i amb condicions de seguretat
per a les persones
que transiten per la zona.
És el que estem fent
perquè és l'únic que podem fer.
Fé,
vostè em pregunta
pels terrenys,
però jo li he de contestar
pels edificis
o allò que queda dels edificis.
Tot allò que queda dels edificis
està catalogat
amb el Pla General de Tarragona
com un bé cultural
d'interès local.
Perquè els oients
entenguin
el que vull dir
és que no podem tocar
ni una pedra
d'aquells edificis
mentre hi hagi
aquesta protecció.
i aquest és el gran hàndicap
que impedeix
que qualsevol
que tingui ganes
de fer-hi alguna cosa
i ho pugui fer
ho pugui dur a terme.
I mentre no se superi
aquesta barrera
que hi ha una protecció especial
sobre unes restes
d'uns edificis antics
que tampoc tenen
tanta antiguetat
i que possiblement
podríem,
diguem,
si volem deixar un record
deixar un d'aquests edificis
mantenir-lo tal com és
i enderrocar tota la resta
per poder-hi fer
un plantejament
respectuós amb l'entorn
però modern
i pensant en el futur
i amb un equipament propi
diguem,
d'una utilitat pública
i social del segle XXI
doncs això no ho podrem fer
mentre no es treia
aquesta barrera,
aquest impediment legal
que de cap manera
permet de fer-hi res
i això doncs
és un obstacle
molt gran,
insalvable
perquè està a les mans
de l'Ajuntament
treure aquesta protecció,
fer els informes necessaris
per treure-la,
tothom que he parlat
em diu
que és una mica irracional
que hi hagi aquest element
de protecció
amb tot,
que hi podria ser parcialment
però no amb tot el conjunt
d'uns edificis
que més enllà
del record que puguin tenir
alguns
doncs avui no té cap sentit
de conservar-los tots
i de fet
no hi haurà ningú
que s'atreveixi
a restaurar aquells edificis
per a fer-hi un nou ús
que res té a veure
amb l'ús inicial.
Per tant,
aquest és el problema
que impedeix
qualsevol línia d'actuació
en aquell indret
i en el futur
tant la Diputació
com l'Ajuntament
com altres institucions
la Universitat,
la Generalitat,
qui sigui que hi vulgui actuar
si no es treu
aquest element de protecció
de bé cultural
d'interès local
doncs no podrem fer-hi res
i aquest és un tema
que doncs jo cada vegada
em preocupa més
perquè realment
és un autèntic obstacle
definitiu,
insalvable
per a poder-hi dur a terme
qualsevol actuació
independentment
de les condicions econòmiques
que hi hagi.
Ara mateix
si ho volgués enderrocar
si volgués tirar-ho a terra
si volgués
netejar-ho allò
que quedarà molt més correcte
amb el terreny sol
sense aquells edificis
no ho podem fer
perquè està protegit.
Per tant,
ho hem de conservar
tal com està
i això m'interessa molt
que sobretot
els veïns de la zona
ho sàpiguen ben bé
que la situació és aquesta
que no dic que la critiqui
ni que la qüestioni
ni que l'aplaudeixi.
Senzillament constato
quina és la realitat.
Qui té la capacitat legal
de planificar el sol
i els usos del sol
és l'Ajuntament de la ciutat
i en el seu planejament urbanístic
té qualificat aquest lloc
els seus edificis
les restes d'aquests edificis
com a bé cultural
d'interès local.
Mentre hi hagi
aquestes proteccions
podem limitar només
a fer el que estem fent ara
netejar-ho de matolls
netejar-ho d'herbes
restaurar la tanca
tenir-hi una persona
que estigui allí
atenta
a qualsevol incident
que hi pugui haver
que això ho fem
amb un cost important
i constant
però no hi podem fer res més.
Molt bé.
Doncs ja hem parlat
bàsicament d'aquestes dues qüestions
que afecten
el terme municipal de Tarragona
però és evident
que la Diputació
té un marge de gestió
que agafa tota la demarcació
i estem acabant
un mandat
de quatre anys
senyor Poblet
que com el definiria vostè?
És a dir,
de què se sent
més satisfet
d'aquests quatre anys?
D'haver fet molta feina
en temps difícils.
Aquest seria el resum.
Per la crisi?
Hem fet molta feina
en temps difícils
i aquesta feina
s'ha traduït
en què
cap dels elements
del pla estratègic
que novedosament
es va plantejar
a la Diputació
en aquest mandat corporatiu
ha quedat aturat.
Cap ni un.
I en allò que diríem
les actuacions del dia a dia
doncs hem tingut
una activitat
molt important
en l'ordre
d'allò que es diu
la col·laboració
amb el món local.
Per exemple,
el pla d'actuació municipal
que és l'instrument principal
que cada quadriènia
aprova la Diputació
a favor de les obres,
els serveis
i els equipaments
i les infraestructures
dels municipis
ha tingut
la dotació econòmica
més gran que mai ha tingut
i ha sigut
un 25%
més alt
que l'anterior mandat.
Amb 45 milions d'euros
aquest ha sigut
un dels grans instruments.
Per altra banda
aquest ha sigut
el mandat també
en el que
tant des del punt de vista
de la col·laboració
de la Diputació
amb el Pla Únic
d'Obres i Serveis
de Catalunya
que és els diners
que des d'aquest territori
afegim
al Pla Únic
de la Generalitat
per tot el conjunt
de Catalunya
i que naturalment
reverteix
altra vegada
les comarques
del Camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
doncs ha sigut també
l'aportació més gran
que s'ha fet.
S'ha fet aportacions
als fons FEDER
per a multiplicar-los
i incrementar-los
junt amb les aportacions
europees
les del territori
per a fer possible
uns fons que han anat
molt de cara a la innovació
i les noves tecnologies.
Aquest és el mandat
en què hem dirat endavant
el plantejament
d'un nou model
d'administració
basat en la xarxa
el que en diem
l'administració electrònica
o l'e-govern.
Per tant
aquest gran pas
ja no té retorn
i a hores d'ara
ja estem relligats
si em permet dir-ho
184 realitats municipals
del nostre territori
Diputació i Ajuntaments
i ara
en el mandat corporatiu proper
hi haurà la gran oportunitat
de fer que aquest salt
que uneix
una administració territorial
amb el conjunt
d'administracions locals
amb el seu conjunt
faci el salt
a la ciutadania.
Vol dir que
vostè des de casa seva
podrà connectar-se
amb qualsevol dels ajuntaments
amb el seu ajuntament
o amb qualsevol altre
o amb la Diputació
a través de la qual
podrà connectar-se
també amb els ajuntaments
o amb els consells comarcals.
Aquesta interrelació
de totes les institucions
de caràcter local
del territori
local i supralocal
serà un dels grans passos
que ens ajudaran
a vèncer
allò que hem dit
o hem conegut fins ara
l'administració de paper
l'administració del segell
l'administració de la finestreta.
Per tant
això quedarà superat
perquè l'administració
serà tan propera
com que vostè
des de casa seva
podrà accedir a l'administració
i l'administració
li podrà contestar
a casa seva
doncs una part
molt important
dels tràmits
que ara ja inicialment
s'estan desenvolupant.
Per tant
aquesta gran acció
ajuntaments
a desenvolupar aquestes tecnologies
i aquest plantejament
que és més eficient
que serveix 24 hores al dia
que no obre ni tanca les portes
que està online sempre
i que alhora
és una administració
més transparent
més democràtica
més ràpida
és a dir
com deia un company diputat
és més per menys
amb menys coses
amb menys cost
amb menys de tot
fas molt més.
Per tant
aquesta és l'administració del futur
i és un element
que hem desenvolupat
en aquest mandat.
Per altra banda
aquest també ha sigut
un mandat
que s'ha caracteritzat
per un nou plantejament
i una nova sensibilitat territorial.
Vam iniciar el mandat
nomenant dues vicepresidències
que mai s'havia fet
de caràcter territorial
la de les comarques
del Camp de Tarragona
i la de les comarques
de les Terres de l'Ebre
que han recaigut
doncs en dos diputats
que han ostentat
aquesta responsabilitat
complementària
de la del president
per a, diguem
posar en relleu
aquests dos accents
que el nostre territori té
i que també es complementen
però que en qualsevol cas
diguem
aquestes identitats territorials
són manifestes
i la diputació naturalment
com a ens supermunicipal
les ha de reconèixer.
Això ha comportat també
que a més a més
la seu central
de la Diputació de Tarragona
a la ciutat de Tarragona
doncs
hagin potenciat
la seu de l'Ajuntament
i la seu de la Diputació
a la ciutat de Reus
doncs implicant
i multiplicant
moltíssima més activitat
per tot el que és
la zona de Reus
Baix Camp
i orat
tota aquella zona d'allà
i per altra banda
doncs hem obert
una nova dependència
una nova
diguem
seu descentralitzada
a les Terres de l'Ebre
a la ciutat de Tortosa
en aquest moment
per tant
la Diputació
diguem
té més presència
que mai
des d'un punt de vista físic
institucional
en el territori
i així també
tots aquells serveis
que hi ha
en el conjunt
de la part nord
de la nostra demarcació
en la part més central
i en la part del sud
doncs queden relligats
per aquestes tres
diguem
seus centrals
que a més a més
doncs impulsen
coses tan importants
com els nostres
nous centres educatius
els tres que hi ha
a la ciutat de Tarragona
els tres que hi ha
a la ciutat de Reus
i els tres que hi ha
a la ciutat de Tortosa
d'una manera principal
més una trentena restant
de serveis
que estan descentralitzats
en diferents punts
del territori
els centres educatius
que en aquest mandat
també han experimentat
un notable impuls
tant per les infraestructures
com per els recursos econòmics
que se'ls han atribuït
no han tingut cap retall
i han incrementat
la política de beques
per accedir-hi
em refereixo
a les escoles
d'educació especial
a les escoles
i conservatoris de música
i als centres d'art
i disseny
per tant
són una triada
de centres
que hi ha
en les tres ciutats
tres a cada una
nou centres
que s'enduen
una part molt important
del pressupost
i que fan una feina
extraordinària
al servei
de les nens i nenes
amb necessitats
educatives especials
de la gent que té
capacitats per desenvolupar
elements artístics
i de disseny
i per les persones
que tenen aptituds musicals
per tant
són tres recursos
que estan
molt ben utilitzats
pel nostre territori
i que la Diputació
aquí
tradicionalment
hi ve fent
una feina
molt important
un incís
aquestes competències
en aquests centres educatius
que has mandat
i ja que ho comentava ara
han de continuar
en mans de la Diputació
ho dic perquè històricament
no tant en els últims anys
però històricament
sí que hi ha hagut
un cert debat
sobre aquests temes
i d'altres competències
que corresponen
a les diputacions
que potser s'haurien de passar
a la Generalitat
vostè senyor Poblet
és partidari
de mantenir
per exemple
aquests centres educatius?
té tota la raó
vostè quan diu
que hi ha hagut
sempre una certa
controvèrsia
amb aquest tema
tot i que segurament
en els últims anys
ja no
miri
sap què passa
això és una mica
que quan un ho intenta
diverses vegades
i no se'n surt
al final diu
escolti
per què hem de trucar
més a la porta
del Departament d'Ensenyament
hi hagi qui hagi
perquè
diguem
les nostres recursos
nacionals
són tan limitats
en les més de les ocasions
que incorporar
nous centres educatius
a la responsabilitat
del Govern
de la Generalitat
Departament d'Ensenyament
doncs una feina feixuga
per tant
el millor és continuar-ho
gestionant des de la Diputació
que ja està prou bé
allò que diríem
un canvi de rumb
en aquest sentit
en aquest precís mandat
és a dir
quan vaig arribar a la Diputació
d'una manera
corresponent
amb aquesta idea
que compartim
vostè, jo i molta gent
de dir
aquests centres
no haurien de ser
de la Diputació
haurien de ser
de la Generalitat
com el seu dia
vam traspassar
les competències
d'agricultura
de benestar social
d'esports
de tot això
la Diputació
en tenia competències
i quan van néixer
els departaments oportuns
de la Generalitat
es van traspassar allà
no ha passat així
amb aquests centres educatius
per tant
a la vista
de què
diguem
la característica
la forma característica
de anomenar-los
centres diguem
impropis
de la Diputació
em va semblar
que aquesta era
una mala denominació
per un col·lectiu humà
de professionals
que estan al front
d'aquests centres
i per un conjunt
d'alumnes
i naturalment
les seves famílies
que en depenen
per tant
diguem
hem girat el discurs
és a dir
aquests centres
són nostres
i mentre siguin nostres
són ben nostres
els va fundar la Diputació
al seu dia
amb tot l'orgull
els hem de tirar endavant
si els calen més dotacions econòmiques
els hi donem
i a la feina
i per tant
hem impulsat
un munt de coses
en aquests nous centres
durant aquests anys
amb alguns casos
de millora d'infraestructura
en d'altres
de millora de continguts
amb tots els casos
de manteniment
d'uns pressupostos
de manera creixent
adequats al temps
però creixent
no han vist cap retall
i per altra banda
a més a més
com li deia abans
hem establert
una política de beques
perquè els temps
són difícils
per a les famílies
perquè aquelles petites
diguem
matrícules
que s'han de pagar
doncs
qui no pugui
les trobi gratuïtes
perquè hi ha uns criteris
per l'otorgament
d'aquestes beques
per tant
mentre els tinguem
amb tota l'alegria del món
perquè són nous centres
que fan una feina
extraordinària
li puc ben assegurar
i que molts cops
és desconeguda
per part de la gent
del territori
que es deuen pensar
segurament que són
del Departament d'Ensenyament
o que són
de l'Ajuntament
de la ciutat
en què es troben
i no és ni un cas
ni l'altre
sinó que són de la Diputació
són centres creats
fa més de 30 anys
i alguns més de 40
i per tant
que seguirem desenvolupant
en tota la il·lusió
és la nostra feina
la fem a gust
i l'hem de fer
mentre siguem responsables
En matèria de promoció turística
d'altra banda
i canvien absolutament de registre
quin balanç fa
d'aquests 4 anys
de la feina
que s'ha dut a terme
des del Patronat de Turisme
de la Diputació?
El Patronat de Turisme
de la Diputació
és un organisme estratègic
de la Diputació
primer
perquè té com a funció
promoure
una activitat econòmica
que ho és estratègica
en el conjunt del país
i en el conjunt
de les nostres comarques
especialment les nostres comarques
que són molt turístiques
totes
tant la marca Costa Dourada
com la marca Terres de l'Ebre
Dos
el Patronat de Turisme
és líder
dels patronats
locals de turisme
de cada un dels ajuntaments
Líder en quin sentit?
De complementar
la seva acció
unir-la
i sumar-la
tant com puguem
i en aquest sentit
doncs els convenis
corner que firmem
vol dir això
que anem junts
a fer una actuació
i no cal que hi anem tots
sinó que uns quants
ens representem al conjunt
i així també
abaratim costos
el Patronat de Turisme
té un pla estratègic
molt important
i un pla d'actuació
anual
per tant el pla estratègic
és d'un quadreni
el pla
diguem d'actuació
és any per any
i el sector privat
que hi és present
i el sector públic
que en forma part
junts segueixen
aquests objectius
i el Patronat de Turisme
avui
és una peça
absolutament indispensable
per la nostra estratègia turística
per posar-li un exemple
d'una cosa
que ha sigut
tremendament important
i perdoni
que exigeri la terminologia
però fixi's
els russos
tenen problemes per venir
perquè per obtenir
els visats allà
tenen dificultats
de tramitació
perquè no tenen dotacions
de recursos humans
o fins i tot
diguem
de limitacions
de caràcter legal
visita tinguda
amb una delegació
en la que
doncs vaig presidir
fa dos anys
Moscú
per a donar
doncs impuls
i veure
quines coses
podien millorar
amb les relacions bilaterals
turístiques
entre Rússia
i la nostra zona
doncs l'enveixador espanyol
a Moscú
ens deia
escolti
amb això dels visats
vostès
hi podrien fer feina
en el proper
primer semestre
de presidència
de la Unió Europea
en què el president
del govern espanyol
és a dir que Espanya
presidirà aquest semestre
per tant parlem
del primer semestre
del 2010
si vostès incideixen
en aquell moment
i fan aquest seguit
de coses
vostès poden treure resultats
allò que ens va indicar
era una feina immensa
que passava
per el conjunt
de càmeres
de comerç
de l'estat espanyol
per les federacions
empresarials
que passava
pel Departament
d'Exteriors
del Congrés
dels Diputats
que passava
pel Senat
que passava
per un munt
de tramitacions
que s'havien de fer
i tot un seguit
d'accions
per incorporar-ho
a l'agenda
de les relacions bilaterals
de la Unió Europea
amb Rússia
doncs ho vam fer
i des del Patronat
de Turisme
de la Diputació
es va crear
un petit grup
de treball
que va anar fent
totes aquestes accions
i quan requeria
que fossin polítiques
es feien a nivell polític
i vam aconseguir
que el ministre
d'Esteriors
rus
i el ministre
d'Esteriors
espanyol
en la seva agenda
de treball
tinguessin
el facilitar
els visats
i un seguit
de mesures
que nosaltres
havíem plantejat
resultat d'això
doncs van venir
molts més russos
i ara ja no deixaran
de venir molts més russos
perquè hem obert
nous canals
d'obtenció dels visats
i noves facilitats
en les que ens hem implicat
també
per aconseguir-ho
clar
aquestes accions
que poden tenir
un cost inicial
diguem moderat
relatiu
que no té
gran impacte
pressupostari
es reverteixen
en un valor
extraordinari
per allò
que significa
que si augmentar
50 o 60 mil russos
més
que vinguin
doncs imagini's
vostè l'impacte econòmic
que això té
bé doncs accions
com aquestes
un patronat local
no les podria fer
no té la capacitat
per fer-les
i una diputació
i un patronat
d'una diputació
ho pot fer
per tant
aquestes economies
d'escala
aquestes accions
d'escala
aquestes sinergies
que sumem
en nom del territori
és una de les grans feines
que el patronat de turisme
fa per promoure
un territori
que per altra banda
té totes les condicions
per rebre gent
i per tant
les nostres
18-19 milions
de pernoctacions
que estem tenint
en els últims anys
és un bon indicador
de la importància
que el sector turístic
té en el nostre territori
per anar acabant
senyor Poblet
perquè en fi
podíem fer balanç
en moltíssimes altres aspectes
però em sembla
un de destacat
perquè vostè també
ho va apuntar
al principi del mandat
que era prioritari
la relació
la molt bona relació
amb la universitat
com a òrgan de coneixement
del nostre territori
ara que s'acaba el mandat
quina feina s'ha fet?
N'estàs satisfet?
N'estic molt satisfet
i l'altre dia
vaig tenir l'oportunitat
de parlar-ne
amb els membres
que integren
la comissió mixta
Diputació i Universitat
i també amb el seu rector
i naturalment
no només estem satisfets
de la feina que hem fet
sinó que pensem
que en el futur
n'hem de fer més
i això és el principal indicador
que les coses han anat bé
Regió del Coneixement
aquest és el titular
Regió del Coneixement
Regió del Coneixement
Regió del Coneixement
vol dir
que hem creat
un conjunt de condicions
que fan que les 10 comarques
que aquesta petita regió
que té unes possibilitats immenses
en les que hi ha
una universitat de referència
que és ja
Campus d'Excel·lència Internacional
Catalunya Sud
per tant
una universitat
que amb una curta història
ha fet un llarg camí
i un reconegaudíssim camí
doncs
tota aquesta feina
que fa
tant en docència
com en recerca
la pugui transferir
a la nostra societat
que vol dir també
a les nostres empreses
als nostres emprenedors
a la nostra xarxa productiva
si fem això
estem millorant moltíssim
les condicions
la competitivitat
i l'expertesa
dels nostres agents econòmics
i amb això
hi hem d'implicar
el món local
els nostres ajuntaments
partners indispensables
en qualsevol acció
que faci la Diputació
i naturalment
la Diputació
qui posa
totes les mesures
de foment
perquè això sigui possible
i perquè flueixi
de manera natural
d'aquesta manera
estem fent en real
la triple èlix
la de la Universitat
de Referència
l'Administració Local
i les empreses
que sumin
els seus esforços
amb aquesta voluntat
de millora global
de la Regió del Coneixement
per què el nom
Regió del Coneixement?
perquè vol dir
que descansem
les nostres estratègies
en un àmbit territorial
concret
que té
808.000 habitants
molt semblant
a les regions
del coneixement europeus
una universitat
diguem que està
estesa en el territori
i una administració
intermitja
que no és
l'administració nacional
ni l'estatal
ni són
ni administració local
sinó la Diputació
diguem que estaria
una mica
entre les unes
i les altres
que facilita
que aquesta
diguem suma
existeixi
això
doncs té un gran valor
perquè
ens fa passar
d'allò que en diríem
la societat del coneixement
a l'economia del coneixement
és a dir
una economia
que estigui basada
en la recerca
en la innovació
en la competitivitat
en el coneixement
en el sentit més ampli
i això
diguem
ens canvia
allò que eren
els paràmetres clàssics
d'una economia
basada en la tradició
basada en la transmissió
de pares a fills
o basada en la transmissió
d'uns sobre altres
avui en dia
el factor universitari
s'incorpora de ple
a la nostra societat
i ens dona
aquest valor afegit
que fa que
qualsevol model econòmic
que no estigui basat
en el coneixement
estigui condemnat
en el fracàs
per tant nosaltres
amb això tenim
una gran oportunitat
que és que la nostra universitat
no és d'una ciutat
és de moltes ciutats
i de molts municipis
i de molts llocs del territori
i aquest inicialment
dit defecte
avui s'ha convertit en virtut
i tenim
doncs campus
de la Universitat
Rubí i Virgili
al Baix Penedès
en tenim
al Tarragonès
i al Baix Camp
en tenim a les Terres de l'Ebre
en tenim antenes del coneixement
en 22 o 23 llocs del territori
per tant la universitat
cada vegada més
s'estén com una taca d'oli
la seva presència
la seva feina
la seva actuació
en el conjunt territorial
de tal manera que
deixi'm dir una expressió
diguem si vol lletja
però amb el bon sentit
aquesta contaminació
en positiu
de la feina de la universitat
cap a la gent
del nostre territori
doncs és d'un gran valor
d'un gran avantatge
i ens dona
unes grans possibilitats
de futur
la Diputació què fa?
facilitar-ho
fer que això sigui
diguem
accelerar-ho
fer que cada vegada
sumi més
que cada vegada
doni més profit
i que per tant
ens situem
en allindada
5-7 anys
doncs en un punt
que siguem identificats
com una regió dinàmica
competitiva
amb gent preparada
amb empreses que exporten
amb empreses que funcionen
amb empreses que creixen
amb noves iniciatives
que aquest és el desig normal
i tant empreses
del sector turisme
com del sector serveis
com del sector agroalimentari
com el sector industrial químic
de l'energètic
o de la salut
que són els àmbits importants
diguem d'allò
que és la nostra economia principal
el fet d'això
que estava dient
i de la manera
en què ho estava dient
deia que s'acaba
el mandat de 4 anys
a la Diputació
però el veig amb moltes ganes
de repetir
de continuar 4 anys
més en el càrrec
si evidentment
els seus companys diputats
el voten
després de les eleccions municipals
naturalment
això depèn
de tot un munt de coses
depèn de que
només n'hi ha una
que hagi dit
el meu partit
que soc candidat
a la Diputació
si tenim la confiança
de la ciutadania
per poder-ho aconseguir
primera condició
segona condició
clar
si els diputats
i diputades
que es reuneixen
en ple
voten el president
bé
més que parlar
de les hipòtesis
del que passarà
a partir del 22 de maig
el que m'agrada deixar dit
i insinuat
és que els 4 anys vinents
poden ser
diguem
molt importants
per acabar de consolidar
aquest model
del que parlàvem
i d'algunes altres coses
de les que hem parlat
és a dir
la potenciació
dels recursos turístics
d'oci i serveis
tot el que és
l'impuls
als centres d'educació
tot el que són
les polítiques
a favor dels ajuntaments
tot el que és
l'administració electrònica
i tot el que és
les relacions
amb la universitat
i amb el territori
partint també
d'una cosa
que no li he dit
i que és important
que reconeguem
tot això té uns grans protagonistes
que són els funcionaris públics
de la Diputació
aquest equip humà
de més de mil persones
que des de diferents llocs
del territori
fan possible
haver obtingut
en aquest període corporatiu
la certificació
de centre
diguem
de qualitat
amb la distinció
d'EFQM
300 plus
per tant
l'excel·lència
dels nostres circuits de treball
l'excel·lència
dels nostres equips de treball
la manera de fer
tan curosa
rigorosa
acreditada
per l'organisme
que otorga
aquests reconeixements
fa possible
que també
sapiguem
que volem parlar
de modernitat
de competència
i d'innovació
cap a l'exterior
però dins de casa
la gent que està fent possible
que totes aquestes polítiques
es duguin a terme
ho està fent també
amb uns criteris
d'excel·lència
de creixement
i de competitivitat
i això et dona
la seguretat
i la tranquil·litat
de saber
que qualsevol repte
que et vulguis plantejar
compta
amb aquells
qui darrere teu
o al costat teu
estan fent possible
que aquestes polítiques
es comparteixin
des de fora
però sobretot
i molt especialment
també des de dins
de la pròpia organització
i per tant
la diputació
té un nivell
de preparació òptim
per poder enfocar
el futur
amb la garantia
que aquestes coses
podran fer
i es podran fer bé
una última pregunta
senyor Poblet
en clau més personal
política
però personal
l'última entrevista
que li vaig fer
en aquests estudis
era el passat mes de novembre
com a candidat
de Convergència i Unió
com a cap de llista
a les eleccions
al Parlament
ara ja ha deixat
de ser diputat
s'emparadés una mica
de tot aquest recorregut
que va fer
els últims mesos
anant de cap de llista
i renunciant
al cap de dos o tres mesos
com a diputat
no me'n paradeixo gens
al contrari
va ser una feina apassionant
és a dir
que aquí va haver
un moment
que vam viure
en el mes d'octubre
i novembre
i dels mesos precedents
que era veure
que el país
no estava funcionant
i per tant
hi va haver
un sentiment
generalitzat
a Catalunya
que es va traduir
en el resultat
de les eleccions
que unànimament
tot Catalunya
totes les poblacions
de Catalunya
la immensa majoria de la gent
van determinar
que hi hagués un canvi
un canvi
que anava més enllà
d'un canvi de govern
un canvi de govern
un canvi d'orientació
un canvi de rumb
i un canvi de mentalitats
i amb aquest fenomen
m'hi vaig implicar
però ara Puig ha de sabutar
els seus electors
no només l'hi explico
no només com un elector
sinó que m'hi vaig implicar
com a una persona
que representava
un grup de persones
del territori
que volien tirar endavant
la força d'aquest territori
per a fer possible
aquest canvi
cosa que vam aconseguir
vam treure
el segon millor resultat
de la història
de la nostra federació
en quant a vots
i vam treure nou diputats
que és també un resultat
brillant en relació
a les conteses anteriors
que havíem tingut
per tant en aquest sentit
no hi ha dubte
que aquella intenció
la gent la va validar
d'una manera massiva
obtingut aquest resultat
fet real
el que jo havia demanat
durant tota la campanya
i havia compromès
durant tota la campanya
tenir més veu que mai
en les institucions
des d'aquest territori
avui s'apropen
a 50 les persones
que de les Terres de l'Ebre
i del Camp de Tarragona
estan presents
o amb organitzacions del govern
en el territori
o en el Parlament
o en diferents àmbits
del govern
per tant
aquestes persones
són les que garanteixen
i no ens oblidem
que aquesta és un país petit
que aquelles accions
que s'han compromès
des del territori
s'han de fer
però controlar
que es facin o no es facin
deixi'm que li sigui molt franc
i això els oients
ho entenen perfectament
aquest és un país
que té menys habitants
que la ciutat de Londres
perquè ens entenguem
i per tant
és tremendament fàcil
poder fer possible
que tots els compromisos
des de la meva posició territorial
d'alcalde de Vilaseca
o de president de la Diputació
amb relació directa
amb els meus companys i companyes
que tenen responsats
en el govern
es duïn a terme
sense per això
fer necessari
que jo estigui allà
estrictament
per tant
la funció d'un polític
és generar les forces
les corrents de fons
les voluntats
que permetin
els canvis i els objectius
els canvis ja els hem fet
ara hem de fer possibles
els objectius
jo havia dit
abans de la campanya
durant la campanya
i després de la campanya
que la meva prioritat
havia sigut
era i seguiria sent
el món local
és a dir
Vilaseca
el meu poble
on soc alcalde
primer regidor
i després alcalde
i la Diputació
on m'he implicat
en el conjunt
del municipalisme
del territori
passades les eleccions
presa de posició
del nou govern
incorporats tots aquests
càrrecs territorials
que li deia
jo vaig creure
que era el moment
de prendre una determinació
per altra banda
contestant
aquella pregunta
que avui vostè no em fa
però que en feien molts
de dir
escolti vostè té tres càrrecs
circumstancialment
en aquest moment
quin deixarà
jo vaig dir
escolti
quan sigui el moment
que no passarà
gaire temps
jo sé perfectament
quins càrrecs
he de deixar
quan estiguin garantides
aquelles coses
que els han fet possible
i que els han justificat
per tant
jo crec que la meva feina
com a cap de llista
com a impulsor
d'aquest moviment
com a impulsor
d'aquest canvi
i com a impulsor
d'uns objectius territorials
ha estat feta
en allò que era
la fase inicial
i per tant
ara puc seguir
fent aquella feina
que és
comprovar que tot allò
que ens vam comprometre
i que la gent
ens va demanar
es faci
des del territori
on encara ho veig
de més a prop
per tant
en relació directa
amb els consellers
i conselleres
en relació directa
amb els diputats
i diputades
jo sé que això
no és habitual
i per això
a vegades sorprèn
i per això
vostè m'ho pregunta
perquè segurament
que n'hi ha
que prefereixen
doncs
instal·lar-se
en el Parlament
diguem
estar més plàcidament allà
viure la vida parlamentària
de primera fila
i doncs
allunyar-se
una mica del territori
del qual depenen
i el qual
els hi ha fet un encàrrec
per tant
m'assembla
encara molt més realista
m'assembla
molt més proper
em sembla
molt més compromès
seguir defensant
des del territori
amb la condició
que tinc
per tant
defensant
per conviccions
allò que jo he compromès
en un moment concret
que eren unes eleccions
al Parlament de Catalunya
i això
com que no és freqüent
però això sorprèn
però en canvi
jo a més llògic
això que he fet
que no pas
el que han fet altres
fixis
li posaré en exemple
el president Montilla
Ernest Benac
són persones
que des de les seves
altes magistratures
president del Parlament
un i president
de la Generalitat
l'altre
quan van perdre
les eleccions
ja no van prendre
possessió
ni de l'escor
qui li parla
Josep Poblet
en el 2003
quan va anar
a la llista
al Parlament
i va guanyar
el seu escó
de diputat
i vam quedar
a l'oposició
del 2003
al 2006
que van ser
els tres anys
que va durar
aquell tripartit primer
Josep Poblet
va estar assegut
als escons
del Parlament
a l'oposició
per què?
perquè entenc
que aleshores
sí que tocava ser-hi
i també era alcalde
de Vilaseca
per tant
en aquell moment
sí que em vaig
comprometre
amb el Parlament
perquè era l'única opció
que tenia de defensar
el territori
des de l'oposició
perquè no teníem
responsabilitats de govern
no érem el grup majoritari
de la cambra
però ara que som
el grup majoritari
de la cambra
i que a més a més
tenim responsabilitats
de govern
tenim mecanismes
més que suficients
per a fer real
allò que el territori vol
i que jo soc canal
de traslació
cap als institucions
del govern
per tant
en aquest sentit
hem de mirar
la coherència dels uns
la coherència dels altres
i els recorreguts
que cadascú ha fet
en les decisions que ha pres
doncs amb aquestes explicacions
acabem aquesta entrevista
avui amb el president
de la Diputació de Tarragona
el senyor Josep Poblet
senyor Poblet
moltes gràcies
per atendre la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i bon final de mandat
a la Diputació
gràcies
ha estat un plaer
fer-ho novament
els hi agraeixo moltíssim
a vostès
i tant de bo
que acabem el mandat
tan bé com el vam començar
gràcies
fins la pròxima
adeu-sia
bon dia
bon dia