Avui, en aquesta primera part, des d'ara i fins a quarts de dotze,
estarem parlant de la gent gran activa amb la seva proposta de teatre.
I hem trigat una miqueta a començar l'entrevista perquè ens ha vingut moltíssima gent.
Fixeu-vos, tenim actors d'aquestes obres de teatre,
el Francesc Martí, la Mandy Bassallote, la Matilde Martínez, el Víctor Fernández, el Paco García.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Ara anirem parlant amb vosaltres.
Ens acompanya la monitora de tot plegat del teatre, la Maria Cristina Barral.
Ara parlarem amb tu, Maria Cristina, tranquil·la.
Ja està. I el Josep Maria Burgues i el César Rinyó, que venen del Consell Municipal de la Gent Gran.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
Explica'm una miqueta què és gent gran activa.
Ja sé que ho heu explicat moltes vegades.
Josep Maria, ja et coneixem molt d'aquest espai que fem mensualment amb vosaltres.
Però explica'ns, dins del Consell Municipal de la Gent Gran, qui sou gent gran activa?
És una de les associacions.
Bé, gent gran activa és el nom que li ha donat tot el que és els serveis a la persona de la regidoria de la gent gran, etcètera.
Que la regidora és Victòria Pellegrin.
I el Consell Municipal està compost de les 13 llars municipals que hi ha a Tarragona.
3 estan situades al centre de la ciutat.
Una al carrer Adrià, l'altra al carrer Pere Martell i l'altra a l'Avinguda d'Andorra.
I les altres 12 estan escampades pels barris, diferents barris que tenen les seves llars.
I per tant gent gran activa és tot aquest projecte, tot aquest seguit d'activitats que des de la regidoria s'impulsa.
Exacte. I a més som un total de 54 associacions.
Descomptant els 13 llars, tot el que són associacions de la gent gran.
I aleshores tot el moviment que es porta cultural, de formació també, de lleure,
és el que es diu la gent gran activa.
Per tant estem dedicats a això.
No és una associació concreta, és un programa d'activitats.
És un programa d'activitats que porta el Consell Municipal de la gent gran.
Doncs ja hem aclarit això. Això vol dir que dins dels actors i tothom que participa en aquestes obres de teatre
trobarem gent gran d'arreu de la ciutat.
No només d'una associació o d'un casal concret, sinó de molts llars.
Exacte.
Poden pertany a qualsevol de les 54 associacions que som.
És així? Realment hi ha, Josep Maria, hi ha actors o gent que ha participat en el teatre
de tots els casals o de totes les zones de la ciutat o les associacions,
o n'hi ha una que pesa més?
N'hi ha algunes que pesen més. De totes no, perquè pensa que si som 54,
només que haguessin participat 3 de cada una ja seríem 162.
No tenim escenaris per portar tanta gent.
Aleshores hi ha algunes llars que m'han proporcionat més actors.
Ara, de tots molts, les portes estan obertes a qualsevol de les associacions.
Parlem amb la César, a Crinyó. César, també ets membre del Consell Municipal de la Gingran.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Digue'ns una mica, ara parlem amb els actors, però digue'ns quines són les obres de teatre que presenteu i on i quan ho feu, això.
Aquí tenim els actors, que això ho sabran més vell que no pas n'altres, el que tenen previst poder fer.
En principi ho treballen molt bé, fan coses de riure, fan coses una miqueta més sèries,
però l'última serà per riure per tots altres vegades.
O sigui, són uns actors meravellosos, de la gent gran, indudablement,
i s'ho prenen amb molt de carinyo, cosa que els agraïm, el resta de companys,
les ganes que hi posen i l'interès, a més a més, desinteressat que tenen.
Això està clar.
És la primera vegada que organitzeu teatre?
No, no, ha sigut diverses vegades, ja s'han fet.
Sí?
Quatre vegades, diu.
Quatre vegades?
Quatre vegades, és les que han actuat ja aquest bon senyor.
Presenteu sempre per Santa Tecla?
Sí?
Bueno, al final d'any també a vegades se'n fa alguna, no?
Sí, al final d'any normalment també se'n fa alguna,
doncs per acabar, diguem, el cicle de l'any i per començar l'any nou
amb més ganes, sí, és que cap.
Doncs anem passant al micro perquè tenim molta gent i poc temps,
parlem ara amb la Cristina, la Maria Cristina Barral,
ella és la monitora d'aquesta activitat de teatre.
Sí, buenos días a todos.
Bueno, esto funciona de la siguiente manera.
Ayer recién comentabas o preguntabas cuántos grupos hay.
En realidad son seis grupos de teatro,
están funcionando en diferentes llars,
el llar de Torreforta, de La Granja, del Pilar,
de Premartel, de Paralta y San Pedro y San Pau.
Pero de todas estas llars también funciona un grupo
que es el que participa en Santa Tecla,
que es el grupo de Gen Gran Activa,
de toda esta gente que está durante el año
armando pequeños ainetes,
de los cuales se representan a fin de año
y a fin de curso, llegado junio,
se forma, a parte, el grupo de Gen Gran Activa,
que es aquel que participa en Santa Tecla.
Y es el que este sábado precisamente
estará en la antigua audiencia
para animar a la fiesta.
Estás tú de monitora de tots els casals?
Sí, de la llar de teatre, sí.
Quanta gent estem parlant que fa teatre?
I una 60.
En total.
I per fer aquestes obres de teatre,
tothom, tots els 60 hi són?
No, no, no.
Cada llar funciona con una obra determinada.
O sea, en total para fin de curso
y para fin de año hacemos aproximadamente
entre seis o siete sainetes.
O sea que hay mucho trabajo detrás de todo esto.
Doncs a ver, anem a parlar ya directament
d'aquestes peces teatrals.
Estem parlant de la manta,
mi amigo el Jordi Unbocazas
i el cabaret el Cunill Alegre.
Qui vol començar a parlar?
Aquí està, per exemple, la manta.
El Francesc, i ja està.
Ets l'únic que estàs a la manta, sí?
Sí, d'aquí sóc l'únic.
El Francesc Martí.
Doncs t'ha tocat explicar-nos de què va la manta.
Ui, és una història molt bonica
que es pot fer una miqueta de propaganda.
Tota, tota.
Si vulgui passar-s'ho un rato bé,
el dissabte a les cinc de la tarda,
a l'antiga audiència,
farem al principi,
faran una comèdia, m'han dit,
que és Alegre,
i la segona part és la que interveneixo jo,
junt amb la meva senyora,
un company i un nen de vuit anys,
i fem una obra que es titula
La Flaçada en català.
És una obra que de riure,
res de res.
No riurem.
Podria ser que hasta el final
alguna llagrimeta caigués.
Sí, per què?
Perquè és una representació
molt adequada per tothom.
Pel jovent,
que es fixi bé el que es fa,
i per la gent gran,
que s'hi trobem tots els avis i àvies
que estaran allà.
Això de La Flaçada...
La Flaçada, si no es pot explicar,
perquè és molt tendra al final,
no es pot explicar el que és.
És un matrimoni,
un fill i un avi,
que és el que passa en molts llocs,
que fa nos a l'avi,
i en aquesta casa també fa nos a l'avi.
I, bueno,
no puc continuar,
com s'acabarà tot,
però és molt bonica.
I molt tendra.
I una miqueta forta.
Una miqueta forta,
una miqueta trista,
és amb moralina,
allò per prendre nota,
per prendre nota tots plegats.
Comencem amb La Flaçada,
clar, jo he dit la manta,
perquè ho tinc aquí,
però...
La manta és en castellà.
Però la fem en català, sí.
Val, La Flaçada.
Doncs ens quedem amb aquesta idea.
Aquí participa el mi amic,
el Jordi, un bocafes.
Sí?
La Mandy.
Sí.
I ja està,
algú més?
Sí, tu,
la Matilde també,
i el Víctor.
Tots tres, sí?
Ah, doncs,
el Víctor fa...
Estic aquí,
estic aquí també.
Escolteu,
qui és aquest Jordi?
Sí, parla, parla tu.
El Jordi,
el Jordi sóc jo,
que sóc un amic,
una mica de toquenassos,
que ho desarregla tot
pel Víctor,
i, doncs,
és que si ho explico,
no...
Però alguna pista has de donar?
Sí.
Alguna pista?
Bé, el personatge ja veiem
que és important, no?
És una mica poca solta.
Resulta que el Víctor
és una mica torero,
té nòvies per tot arreu,
i jo li desmunto el xou.
El xou.
Víctor,
tu, com es diu el teu personatge?
Ah,
yo lo veo muy, muy bien,
es muy bonito,
muy divertido,
y espero que el teatro se llene.
Però, Víctor,
que diu que tu tens moltes nòvies
en aquesta obra de teatre.
Hombre,
és que yo siempre he sido así,
soy una cosa nueva frustrada,
pero...
Al menos en el teatro,
poder...
Yo no sé si me leo
a la directora,
pero no hay manera.
Matilde,
tu li pegas al Víctor,
tu tens alguna cosa
a veure amb el Víctor?
Uh,
que tengo por todo sitio,
porque ha empezado a entrar,
yo no sé,
Matilde,
pertenece al grupo de teatro
de San Pere y San Pau,
y estamos muy contentos,
porque estamos deseando
que llegue pasado mañana
para estrenar nuestra obra,
que es El Bocazas.
Sois el de San Pere y San Pau,
eh, vosaltres?
Sí, sí.
El Bocazas,
ja l'he dit així,
el títol és més llarg,
mi amigo Jordi,
tot el...
El Bocazas.
El Bocazas.
Escolta,
i què l'heu fet vosaltres,
l'obra o no?
O ja estava escrita?
Això,
estava escrita,
sí,
és el que nos presenta ella,
la que nos entrena y todo,
i...
I ella la que nos da...
Sí, sí, sí.
Escolta,
i ja ho teniu ben assajat,
això, no?
Sí,
sí, sí,
sí,
segur,
segur que triomfaremos.
Jo crec que sí,
home,
ple,
segur que teniu.
llavors per eliminació,
me queda el Paco García
i l'obra El Cabaret.
Paco,
sí,
tu estàs al Cabaret.
Estic al Cabaret.
El Conill Alegre,
un poc picantito,
no?
El Conejo Alegre.
Un poc picantito,
no?
Sí,
és una obra divertida,
entretinguda,
que és el desenvolupament
d'una persona
que ha estat dos anys en coma,
i llavors,
mentre ella ha estat en coma,
la mestressa ha fet el que ha volgut,
i llavors el desenvolupament de l'obra
tracta d'això,
del que s'ha fet per una banda ella
i la sorpresa que es troba a ell.
Quina és la més divertida?
Perdó,
és una obra que també estava escrita ja.
Sí.
No l'he fet vosaltres?
Sí, sí.
És un Cabaret,
però hi ha cançons i música i números?
Sí, música,
per picanta,
quasi tot,
llavors és el desenvolupament
dels personatges,
els que diuen i els que fan,
no?
Els que fan l'obra divertida.
Molt bé,
molt bé.
Què pot,
ho teniu ja molt clar?
Ho heu assajat molt,
això?
Sí,
sí,
sí.
Amb quin ritme d'assajos porteu?
Cada quan assajeu?
Normalment un cop a la setmana,
però ara,
doncs,
per quedar bé,
perquè clar,
són les festes de Santa Tecla
i tot té que sortir...
Fa respecte,
una miqueta,
no?
Té que sortir perfecte,
doncs hem assajat dos
i a vegades hasta tres vegades a la setmana.
A la setmana.
Moltes hores?
Un parell d'horetes.
A veure.
Entre que arribes
i tornes
i assajes
són dues horetes.
Però nosaltres tenim temps.
Francesc,
per què va haver això de fer teatre?
com és que t'has d'apuntar tu a fer teatre?
Doncs mira,
va bé per un motiu.
Diuen que hi ha
puestos per a la memòria,
reforçar la memòria.
Però fer teatre
és fer dues coses.
Reforçar la memòria
perquè has d'estudiar
i allò que estudies
ho has de dir
sense papers.
I llavors,
doncs,
fas dues coses alhora.
Fas memòria
i que t'ho passes bé
perquè fas el teatre
si t'agrada,
doncs és molt bonic.
Esteu d'acords tots?
Us va bé parlar
pel tema de la memòria.
Què és potser el que us fa més por també?
El que fa més respecte
de cara a l'estrena,
això de que se te'n vagi
del cap alguna frase.
Sí, això,
que se'n vagi
i a vegades fas
oi, oi, oi,
oi,
hasta que et ve,
peres que et ve
i passes un molt rato, eh?
Perquè no saps què dir
només que oi, oi, oi,
i hasta que dius.
És això.
Jo m'imagino
que al darrere de l'escenari
entre cortines
hi ha tot de companys
i dient la frase, no?
Sí,
s'ha de tenir bona memòria
i bona uïda també, no?
Diuen que això no es veu.
Diuen que això no es veu.
El més dolent de tot
és quedar en blanc.
Llavors, això sí que...
Què feu, llavors?
Què feu?
La Cristina segur que us ha ensenyat
coses per fer.
Són muy profesionales
y aparte funcionan como grupo.
Entonces,
dentro de los ensayos
está eso también, no?
Que cuando el compañero
se nos afloja un poco,
ahí tenemos que machacar
o más que nada
ayudar y acompañar
a ese blanco
en que se quedó.
Así que todos,
de alguna manera,
como trabajan como grupo
y hace muchos años
que están juntos,
entonces es como que ya saben
cuáles son las fallas
y sobre todo cuando el otro
realmente se quedó en blanco.
Así que en ese sentido
lo hacen muy bien
y lo saben disimular bien.
Feu pinya,
això també va molt bé
per reforçar vincles, no?
Esclar, esclar.
Quina és l'obra més divertida?
Heu vist totes les tres obres?
No.
És sorpresa, també?
És sorpresa.
Sí,
nosaltres tampoc hem vist cap obra.
Ens pensem,
cadascú posa la seva part,
ens pensem que la nostra
serà bastant divertida, no?
Cabaret és bastant divertida,
almenys és molt d'espectacle.
Hay que destacar
que el objetivo de esto
es siempre pasarla bien,
desde los actores
hasta el público.
Y siempre tratamos de hacer temas
que tengan que ver con la risa.
Pero bueno,
a veces en Santa Tecla
le damos un poquito también
de ese toque de nostalgia
y sobre todo dejar un mensaje,
¿no?
El mensaje de divertirse,
pero también otro mensaje
que es un poco lo que va
en la obra de La Manta
respecto a lo que queremos dejar
unido con el área del Xinglan,
o sea, con la gente de tercera edad
y con lo que hoy en día
son los adultos y los niños.
Incluso cabe destacar
que en esta obra
está participando el nieto
de una de las actrices.
Entonces, también eso es un poco
mostrar que no podemos ir
por un lado la gente tercera edad
y por otro lado la gente joven,
sino que podemos hacer cosas juntos
y funcionar muy bien.
De fet, Alcésar,
estaves a punt de dir alguna cosa.
No, no,
de que el Paco deia
que serà una obra molt divertida,
però el Cisco se l'ha mirat
i diu que poden altres
que guanyarem.
O sigui, ara s'ha de veure el divendres,
veurem la gent els aplausos
és un puntat de competició.
Nosaltres no competim,
nosaltres som amics tots
i intentem que el públic
se diverteixi,
l'opinió la diu el públic.
Jo espero que,
jo ja l'he dit a ella,
que em portaré dues bossetes
i un parell de capses
per si se tiren tomàquets,
tindré per...
Tindré la raó es ple.
El dia ha sigut caramels.
Home, caramels,
us tiraran.
Tu saps el car que està la verdura ara.
Si te'n tiren, escolta'm,
és un prèmit, eh?
Tot cap a casa.
El que vas,
vinga,
ens hi ha un tomàquet.
A veure,
què us faré fer?
Mentre jo parlo amb el Josep Maria,
us faré fer una mica de memòria.
Aneu pensant una frase,
cadascú dels vostres personatges,
una frase que digueu
o un moment de l'obra,
encara que no sigui del vostre personatge,
un moment de l'obra que us agradi.
D'acord?
Jo, mentrestant,
li pregunto a la Josep Maria
si continuaran, suposo,
les activitats aquestes de teatre,
no?
Perquè això triomfa molt.
Sí, sí que continuaran.
No hi ha cap propòsit
que vagin endarrere,
sinó més aviat,
si de cas,
ampliar.
Sempre mirem de fer algunes facilitats,
de donar facilitats,
d'ampliar, etcètera.
Vull dir que hi ha molt bona sintonia
amb la Cristina
i amb tots els actors
que hi participen
estan molt contents,
o sigui,
la característica que veiem a les llars
quan tractem amb els actors
és que estan contents de fer-ho.
Els hi porta una satisfacció interior,
també,
i per tant,
això desitgem que continuï.
Per cert,
no és l'única activitat
que ens oferiu
durant aquestes festes de Santa Tegla.
Me consta per aquí
que el dia 20
em sembla que organitzeu
uns jocs esportius.
Exacte.
Sí, sí,
són uns jocs esportius
que altres anys
ens concentraven
al mes de juny i juliol,
però per primera vegada
hem vist que seria bo
incloure'ls dintre
de les activitats de Santa Tegla.
Aquests jocs esportius,
podríem dir que jocs esportius legals,
ni a dos,
un d'ells és el billar
i l'altre són els escacs.
Però també hi ha altres jocs esports,
com podrien ser el ball de Saló,
el ball en línia,
també ve de la botifarra,
el dominó,
i aquestes activitats
tenen un propòsit molt important
i és que a més de tindre
un esperit
podríem dir
de fer les coses bé,
de voler guanyar
perquè això encara que diguis
la participació
a tothom li agrada guanyar,
però sí que hi ha
la participació.
I clar,
és entre diferents llars
o associacions
que es vulguin apuntar.
Què fa que això
es coneixin uns
amb els altres?
Per exemple,
el parxís
doncs va per sorteig,
no saps
qui et tocarà,
de jugar
i en una taula
pot haver quatre persones
de diferents llars,
etcètera,
que potser
ni es coneixen entre elles.
On ho feu,
per on a tot això?
Això ho fem
en el centre cívic
de Torreforta.
Val,
que deu ser potser
on hi ha l'espai més.
Exacte,
més idoni,
si algú hi vol anar
doncs agafes
l'autobús número 6
i et deix
davant mateix
del centre cívic
de Torreforta
que està a costat
del mercadet de Torreforta.
Això serà
el 20 de setembre
a partir de dos quarts de 10
i durant,
en fi,
s'anirà allargant tot el dia.
Sí,
fins que s'acabi
totes les activitats
que hi hagi.
Molt bé,
Butifarra,
Patanca,
Parxís,
a mi fa molta gràcia
això de campionat de Parxís,
Olimpiada de Parxís,
el Domino
que és un clàssic,
jo crec,
i després hi ha de més mogudets,
valls de Saló
i valls en línia.
Això mateix?
Molt bé.
Esteu preparats
per interpretar
el vostre paper
en un trosset només?
Vinga,
comencem
amb un fragment
de la Flaçada
o una frase,
simplement,
que ens la diu
al Francesc Martí
que s'aixeca i tot.
Francesc.
M'aixeco,
m'aixeco.
Bueno,
durant la representació
la meva dona,
que és la meva dona
verdadera,
allí,
i aquí,
que l'altre dia
vam fer 48 anys
de casats.
Felicitats.
Oh, felicitats.
48,
que m'està suportant,
però bueno,
molt bé,
desitjant que arribin
als 50.
I compartiu això
del teatre,
molt xulo,
eh?
Sí,
i té caràcter,
té caràcter.
durant la representació
la meva dona
no para de picar.
I a última hora
li dic,
però què dius?
Reflexiona una mica,
dona.
Pensa...
No,
veus?
Allò...
No.
Però què dius?
Reflexiona una mica.
Crec que ets
molt injust
amb ell.
Pobre home.
Ja veiem
el to dramàtic aquí,
eh?
Ja veiem
que això va...
Em diu mig, mig, mig.
Qui fa?
Però segur que
dins d'aquesta obra
hi ha algú que fa un personatge
una mica més de distensió,
més divertit.
El nen.
El nen.
que vol posar pau.
Molt bé,
molt bé.
La Flaçada.
Així sona,
ens ho ha explicat
en veu del Francesc Martí,
un dels protagonistes.
La Mandy Bassallota
i la Matilde
i el Víctor,
tots tres,
compartiu obra,
compartiu el Bocazas.
Doncs, escolta,
jo us passo un micròfon
i us apanyeu vosaltres mateixos.
Mandy.
jo diré
amb el que es tanca l'obra,
que és la clau
de tota la petita obra,
que diu,
Víctor,
a què fot aquest error
de la cuina?
Molt bé.
I jo abans...
Mandy,
jo crec que a tu el personatge
et va molt bé, eh?
No?
Que et queda com a molt
molt fet per tu.
Sí?
M'agrada molt,
diu la Mandy.
Matilde.
Jo abans que deia,
no?
Doncs surto i mire i dic,
no cabe duda
que todos los hombres
sois iguales.
Sin vergüenza,
más que sin vergüenza.
Que ya me he enterado
que tienes otra novia.
¿Y a ti quién te dijo eso?
Ay, ¿quién me lo dijo?
¿Quién me lo dijo?
Tu amigo Jordi.
Ah, te tienes que ser de casa.
Yo lo mato.
Eh?
¿Qué dices?
¿Por qué me han dicho la verdad?
Ay, pues yo se lo agradezco.
Mira.
Ahí está.
Ja, ja n'han cavalcat
una cosa amb l'altra.
Matilde i Víctor.
Ai, si el Matilde
tu ets una de les afectades, eh?
A tu el Víctor te...
Yo soy una novia
que tiene dos más.
Que tiene otra
y que las dos tenemos que...
Y yo salgo y digo
que todos los hombres...
Yo no tengo más que una novia
que eres tú.
Tú eres mi amor,
mi cariño.
y yo le sigo pegando
sin vergüenza.
I a més...
Toma, toma.
La Matilde,
jo crec que fa mal, eh?
L'hem vist com entrecada
en el paper.
Estuvo dos veces en urgencias,
culpa de ella.
Pega los palos
que me deja fredo.
Es que le pegamos todas, eh?
M'ho crec que desporta el vano
a la mà, eh?
Això és un peligro.
Francesc,
que ens cantaràs alguna cosa...
No, a mi me tocarà despedir-me.
Per què?
Perquè me toca despedir-me l'obra, eh?
Ah, sí?
Perquè clar, tu què fas?
Ah, Loli!
És el que fas?
És la despedida.
Ah, però fas més coses, no?
Sí, però és la més exòtica.
A veure, torna-ho a fer,
torna-ho a fer, que m'agrada el meu.
Ah, Loli!
Molt bé.
Ja veurem per què.
La sorpresa ve abans.
Molt bé.
Està bé això, m'heu explicat al final
i ara hem de veure tot a l'obra
per entendre-ho.
Clar.
Molt bé.
Cristina, escolta,
molt bé, tens molt bon planté, eh?
Bueno, nada, sí, sí,
realmente son excelentes
y de ellos aprendo mucho también.
Què és el que costa?
El que costa més de treballar amb ells
o el que te sorprenen de dir
ostres, que fàcil, que fan això?
De todo, de todo.
Porque dan mucha sabiduría,
también dan mucho trabajo,
porque hay que a veces
ponerlos un poquito en línea,
pero no, no.
Doncs això és la participació
de la gent gran activa
que tindrem durant aquestes festes
de Santa Tecla, per una banda
els jocs esportius
que tenen lloc el dia 20
i per altra banda
doncs aquestes tres peces de teatre
la Flaçada, el Bocazas
i el Conill Alegre,
aquesta peça de cabaret
que veurem dissabte
a l'antiga audiència
a partir de les 5 de la tarda.
Si heu d'anar aviat a fer cua
perquè no us quedeu sense lloc.
A veure que us acomiado el Josep Maria.
Sí, bueno, el que voldria dir
és que l'entrega de premis
de la competició esportiva
es farà el dia 21,
l'endemà,
en el pati de Jaume I de l'Ajuntament.
Ves que no parlem la setmana que ve
amb algun dels esportistes,
amb algun dels que pren part?
Molt bé.
Ja et trucarem,
Josep Maria, ja et trucarem.
D'acord.
El Josep Maria Burgues
és la president del Consell Municipal
de la Gent Gran,
el Tessar Grignó també ens ha acompanyat.
Moltíssimes gràcies per venir.
Gràcies.
Com has desitjat bona festa
i que tothom us ho passem bé.
I tant.
Hem estat també amb la mare Cristina Abarrà,
la monitora d'aquests grups de teatre
i amb els 4 actors 5
que ens han acompanyat.
A Francesc Martí,
la Mandi Bassalloté,
Matilde Martínez,
Víctor Fernández i Paco García.
Gràcies per venir,
moltes gràcies.
Ja sabeu que es diu molta merda,
en el món del teatre?
Doncs molta.
Adéu, adéu.