I ràpidament passem d'un tema a l'altre.
Continuem parlant d'activitats que tenen lloc a la ciutat de Tarragona,
concretament ara amb un nom propi, el de Joan Ibáñez.
Ell és un boter, una persona d'ofici boter.
I en què consisteix aquest ofici?
Doncs ara ens ho explicaran des del Museu del Port de Tarragona,
perquè Joan Ibáñez ha cedit tot el material del seu taller,
les eines que ell ha utilitzat per fer aquest ofici de boter
de manera tradicional, un cop ja no l'ha utilitzat,
l'ha cedit al Museu del Port perquè allà sigui exhibit,
que forma part del patrimoni del museu.
Tenim amb la nostra unitat mòbil al Museu del Port a la Josep Ardila.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Tu sabies el que era un boter?
Sí, home.
Anem a explicar moltes vegades la Mercè Tuldrà.
I tant.
Però jo vull que ens ho tornem a explicar.
Que també ens acompanya.
I ara en parlarem.
Com deies, des de fa uns dies ja hem començat a treballar
per poder començar a preparar aquesta part del Museu del Port
que en uns mesos exhibirà, mostrarà totes les eines
i com era un taller de boter.
Ens acompanya en Joan Ibáñez.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la Mercè Tuldrà,
coordinadora del Museu del Port.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta setmana ja hi tornem a ser.
Sí, aquesta setmana estem a tapell d'activitats
i gràcies per la vostra col·laboració
que sempre que fem alguna cosa esteu aquí.
Com dèiem, avui ens acompanya el Joan Ibáñez.
Ell és boter mestre artesà.
Senyor Ibáñez, això...
Vostè és l'única a Catalunya.
Sí, sí.
O sigui, reconegut per la Generalitat.
és un diploma que ens van donar per aquest el dògit és que s'ho ha enratu.
Si no és de la feia, no te'l treus.
I què significa tenir aquest títol per vostè i pel seu ofici?
Home, doncs és una satisfacció.
És una satisfacció general amb tot, amb l'ofici, per tindre-ho, perquè és que no hi ha ningú més.
El Joan s'ha dedicat tota la vida a això de ser boter,
però no va començar a Tarragona.
Joan, explica'ns on va començar a fer aquest ofici de boter.
Jo vaig començar a Vilafranca,
perquè jo soc fill de Santa Coloma de Caral,
d'una pedania de Santa Coloma de Caral,
i quan teníem set anys a casa,
van decidir anar cap a Vilafranca,
van comprar allí uns terrenos,
perquè els va semblar anar a canviar de zona pel que sigui,
i dels set anys que estic allí.
I llavors, quan va arribar als 14 anys,
es ha de fer alguna cosa,
els 14 anys veus d'anar a treballar.
Jo tenia un germà més gran,
que és el que es quedava de fer de payas a casa.
Jo i un altre de més petit,
els vam haver d'anar a guanyar les garrofes per all,
i, mira, em van vindre a buscar,
vols vindre a fer de boter?
I jo no és el que volia fer, en principi,
però, mira, mentrestant, per no fer res,
doncs me'n vaig posar allí.
I em va començar a agradar,
i, aviam, me'n tenien molt ben mirat,
i aprenia, veia que aprenia i que m'ensenyaven,
i, bueno, ja em vaig quedar allí.
Ja no vaig pensar en canviar de lloc ni res més.
I uns anys després va venir cap a Tarragona?
Sí, llavors, allí m'hi vaig estar,
fins als 23 anys, amb aquell taller.
O sigui, que allí vaig aprendre tot l'ofici,
perquè allí no hi havia ni una màquina.
Tot era artesà 100%.
De màquines, els tallers més grans ja en tenien.
Però aquell era un taller de 7 o 8 persones,
i era l'últim taller que es havia muntat,
i no estava mecanitzat.
Bé, jo, quan portava un any i mig o dos,
ja va entrar una màquina,
una màquina d'obrada fuster,
que netejava la fusta.
Els apreners que venien al darrere,
allò ja no ho van aprendre,
perquè allò ja ho feia la màquina,
que allò em feia, em feia,
bueno, em feia un disbarat de feina,
que allò era un pèrdu temps, ensenyau.
Jo era que em cuidava d'ensenyar als apreners,
ja, els que venien al darrere els anava ensenyant.
Jo, Joan, ensenyalim aquest.
Bueno, els ensenyava
el que no feia la màquina.
i a cap de mitjà i una altra,
una altra màquina
que feia la feina més difícil de poder,
una de les més difíciles.
I quina és?
Cimentar, treballar les dogues
perquè surti la panxa.
O sigui, es tenen que fer,
són més amples de la panxa
i més estretes del cap,
fan una panxa.
Les dogues què són?
Per a aquells que no ho sàpiguen.
Les dogues són les peces de la panxa,
que són, de clar,
la fusta és dreta,
llavors es tenen que treballar d'una manera
que quan les poses al foc,
s'escalfen
i es mullen
i agafen una temperatura adequada
amb un torn,
es doblega per baix,
es queda muntat d'un cap,
que queda com una fandilla,
a baix es posa un torn
i llavors es doblega
i llavors surt la panxa.
I està clar,
i no té que perdre.
Sobretot?
Sobretot, sí,
perquè un barril,
si perdia,
no servia per res.
I després, com deiem,
va venir cap a Tarragona
i aquí ja fins avui.
I llavors aquí ja fins avui, sí.
Aquí vaig treballar molt...
Jo tenia una maquineta
quan tenia el taller aquí
per reparar,
perquè feia reparació només aquí jo.
Perquè en un taller
ja no havia treballat
en cap taller jo d'aquí a Tarragona.
Perquè els tallers,
quan vaig vindre a Tarragona
ja de 3 o 4 que n'hi havia,
només n'hi quedava un.
El carrer Jaume I,
que era el comercial Esteve,
que va ser l'últim
que va plegar.
Perquè abans hi havia
el Ramonet d'Armanos
i acabant hi havia un altre,
que ara en aquest moment
no me'n recordo com s'ha deia.
Ramonet d'Armanos,
que era el que és ara
la metginera del Serrallo,
eh?
la metginera i l'edifici de darrere,
tot allò,
tot era un taller.
Mecanitzat,
però mecanitzat al 100%.
I a vostè què li va enganxar?
Què li va agradar
d'això de fer de boter?
Home,
me va agradar
perquè,
aviam,
primerament,
jo aprenia de tot.
Que els altres,
els apreners,
aprenien lo just
per fer una bota.
Jo aprenia a fer de tot.
i no anava a preu fet
perquè els altres,
un moment que sabien fer una bota
i ja els posaven a preu fet,
a tant la bota,
eh?
I llavors,
allí s'hemataven,
eh?
Allí,
allò,
allò era com els esclaus,
eh?
Allò no es anava ni al lavabo,
eh?
Esquerrifa't,
eh?
I 10 hores cada dia,
eh?
I llavors,
jo,
doncs,
clar,
feia de tot,
m'ensenyava,
aprenia,
doncs,
i estava molt content.
i jo vaig aprendre
de tot,
totes les històries,
perquè a part de fer botes,
pel vi
i perquè tot era per embarcar,
era dir que la majoria de botes
que es feien
eren vas perdut.
O sigui,
s'embarcaven
i ja no tornaven.
I llavors,
llavors,
està clar,
llavors,
quan s'havia de fer una bota
per un pagès,
portadores,
barrals,
embuts,
coses d'aquestes,
doncs,
les feia l'amo
i jo.
Ah,
i després,
cantis,
cantis pel mopo.
Jo me'n recordo
que vam fer
una partida
de 50 cantis
pel mopo.
Perquè,
està clar,
abans,
aquests del mopo
de les carreteres,
quan anaven,
sortien el dilluns
a treballar
a la carretera,
els portaven
amb l'autobús
i cada x quilòmetres
hi havia
unes cases
que en deien
casillas,
que allí tenien
totes les eines
i menjaven
i dormien allí
tota la setmana.
Llavors,
amb els carretons,
amb les eines,
els cantis
de ceràmica
no donaven abast.
I els feien vostès
de fusta.
Llavors,
va durar
una sèrie d'anys
que els feien
de fusta
i que ells
aguantaven bé.
I ja s'ha dit
vostè més de 100 eines,
pràcticament,
unes 108 eines aproximadament
que es podran veure aquí.
Quines són
les més particulars
o aquelles
que són úniques
o eines tradicionals
del boter
que podrem veure
aquí al museu?
Aquí hi ha
les tradicionals
que es feien servir
per fer barrils
i que n'hi havia
d'úniques
per feines específiques,
per altres tipus
de feines.
Però aquí serà,
aquí una de peça
no en faltarà ni una.
Totes estaran,
eh?
Estaran totes.
Aquí serà,
això serà
l'estat més complet
de Catalunya.
Això segur.
Mercè,
això és un luxe,
eh?
Pel Museu del Port
i per Tarragona,
vaja.
Evidentment,
a més a més,
és un ofici
que està totalment
vinculat a la història
del port,
perquè abans
del gran volum
de tràfic
de mercaderia
vinculada
a la indústria química,
l'exportació
que sempre hi ha hagut
pel port de Tarragona
han estat els productes
agrícoles
i en gran importància
el vi
i els derivats,
sobretot a partir
del segle XVIII.
Llavors,
per nosaltres,
tindre al museu
un ofici
tan vinculat al port
i tan vinculat
a la part baixa
de la ciutat,
perquè com estava explicant
el Joan,
els boters que hi havia,
que ara ja no en quedaven masses,
però el carrer
del carrer Reial
era un lloc
on estava ple
de boters.
Llavors,
poder tindre,
i sempre diem,
els dos oficis
vinculats a la fusta
i vinculats al mar,
que és el mestre d'aixa
per les embarcacions
i el boter
per tal
de fer aquests contenidors
que ell deia
per poder exportar
els productes.
Per nosaltres,
a part d'una satisfacció
i un luxe,
és un honor
poder-ho tindre
perquè amb el Joan,
des que vam inaugurar
el museu l'any 2000,
estem en contacte amb ell.
Més aviat va ser ell
que es va posar
en contacte amb nosaltres
i ens va dir
jo tinc eines
vinculats als boters
i ens en va deixar
unes quantes
per la inauguració
que ja estan
des de llavors
exposades al museu,
però ara va dir
jo plego el taller
i jo vull que aquestes eines
estiguin recollides
i que es puguin exposar.
Nosaltres
hem estat aquest temps
treballant
per poder donar-li forma
a aquest espai
perquè com ha dit ell,
nosaltres el que volem
és recrear un taller,
és a dir,
no exposar només
totes les eines
perquè la gent vegi
un conjunt d'eines,
sinó que donar-li
una entitat
amb aquesta recreació
perquè la gent vegi
com si estigués allí
en un taller
on els mestres boters
o els boters
treballaven
en el passat.
I com que també
ho ubiquem,
la gent que coneix
el museu
o on ara ens trobem,
la recreació
que hi ha
del moll de costa
o d'un moll
però que realment
és el moll de costa
amb tot el moviment
de mercaderies
que hi havia
a principis de segle
amb el que eren
els bocois del vi
doncs crec que
es podrà contemplar
i es podrà tindre
una idea
molt bona
i molt exacta
de tot el que
ha representat
la feina
dels boters
i també
vinculat al comerç
i a la ciutat
evidentment
perquè el comerç
està totalment vinculat
a la ciutat
encara que clar
aviament
surt per via marítima
pel port.
Això és molt important
no Joan
de poder
preservar
aquest patrimoni
que tothom
conegui
aquest ofici
ara que ja
pràcticament
en queden molt poquets.
Ara
pràcticament
aquí a la província
només n'en queden dos
dos
i jo
que ja pràcticament
ja estic fora de joc
amb tota la província
però bé
aquests ja
sempre han sigut
mecanitzats
ja.
Artesà
vostè?
tan sols
Sí
mestre artesà
només n'hi he sortit
jo de
de treure'm el títol
perquè me la van fer suar
eh?
Sí era molt complicat
això
en què consistia
treure's aquest títol?
Començar a demanar
la primera nòmina
aviam
quan havia compagió
els deia
oh jo vaig començar
als 14 anys
i jo tenia
la primera nòmina
que encara la tinc a casa
que no era dels 14 anys
perquè no me'n van donar
d'alta de sida
però encara no en tenia 15
i llavors
hi he anat presentant
nòmines
i acabat
em vaig haver de presentar
treballs
treballs
i després
després fotografies
les fotografies
no se n'enfiaven
està clar
els havies de portar
allà
les peces
i després
tot el que tenia
tot el que tenia
que havia sortit
en diaris
tots els reportatges
tenia molt de reportatge
de diària
i tot això
em va ajudar
molt
em va ajudar
em va ajudar
el tot
i acabat
quants aprenents
havia ensenyat
i quins noms
i que si qui
que si allà
bueno
i a veure que sí
que ho van fer suar
d'un i do
digues Núria
no
jo li volia preguntar
quantes votes
diria ell
que ha fet
i aquestes
que estan perdudes
aquestes
de no retorn
que deia ell
no sé si se n'ha fet
el seguiment
o
perquè clar
hi ha votes
del Joan
escampades
per tot el món
diu Núria
vostè té comptabilitzat
per exemple
quantes votes
ha fet
o d'aquest
no
això és impossible
jo de votes
tampoc no és
que n'hagués fet masses
per aquí el taller
feia de tot
moltes vegades
menys votes
jo feia votes
quan havia d'ensenyar
a un aprenent
perquè em deien
vinga va
agafa aquest
i comenci
i feia-ho
i ensenya-la
a fer la vota
i doncs
començàvem a treballar
fusta
rascar fusta
per aquí
rascar-ho
muntar
i quina fusta
feien servir
Josep
i quina fusta
feien servir
Joan
home
en principi
casteller només
casteller
perquè el roure
era caríssim
era molt car
a diferent d'ara
que ara només
se'n fan de roure
que de casteller
casi que no se'n fan
t'ho dic perquè això
les votes
llavors les votes
eren
per
per un transport
i ara
són per fer criança
llavors per fer criança
necessita roure
clar és això
per això ho deia
perquè en certa manera
doncs el vi
si estava molt de temps
en la vota
doncs modificava
l'estructura
l'aroma
el gust
però clar
si era només
pel transport
i després ja els
era diferent
i a més Núria
hi ha aquí
unes eines
que ens les ha portat
la Mercè
i el Joan
això
Joan
és un botaner
què és això
expliqui'ns-ho
doncs em deia
un botaner
perquè aquí hi ha
totes les eines
necessàries
per quan
els d'allò
els oficials
acabaven la bota
aquella bota
havia de passar
per l'estuba
per comprovar
per comprovar
les pèrdues
perquè totes
es perdien
perquè
hi havia
defectes
de fusta
de la fusta
que hi havia
grops
principalment
el castellet
hi havia molts
grops
i uns
niallets
petits
que tot suava
i després
algun defecte
algun defecte
de la construcció
i llavors
aquí hi ha
totes les eines
amb romballs
calafars
taps
és com un cistellet
perquè la gent
ens entengui
i hi ha totes les eines
aquí ben convocadetes
hi ha totes les eines
només hi falta un fil
barquiqui
però el que més
hi és tot
no necessari
per fer aquesta feina
i aquí en veig
una altra
a veure que també
deixarem aquesta
i l'agafarem
això és un estubador
expliqui'ns-ho això
això és per igualar
la fusta dels caps
un cop
estava la
bota
domada
ja
doblegada
llavors
s'havia de preparar
per fer
el calça
per posar-hi el fons
llavors
primer
se passava aquesta
que és com un ribot
amb una pala
un ribot
que té
forma
rodona
perquè la fusta
no fes escales
perquè si feia escales
el posar al fons
era perdut
per tot arreu
llavors aquella fusta
es havia d'igualar
llavors això servia
per igualar la fusta
i després d'aquesta
s'hi passava
el calzador
això és l'estubador
i l'altre
el calzador
llavors feies el rec
allà on havia d'anar
el fons
posat
a dins
aquell
allò
aquell
rec
que es feia
ara durant uns mesos
es treballaran
aquesta part del museu
doncs per poder
fer aquesta recreació
del taller
el Joan vindrà
a supervisar
que això ho facin bé
els del museu
o què?
sí
el foturals
i canya
i grossa
després
tinc canya
això és important
tenir l'assessorament
del Joan
és vital
m'imagino
Mercè
evidentment
perquè ell
a part de donar-les
les eines
també ens ha passat
imatges
i la idea
és intentar
recrear
dintre de les possibilitats
l'espai
del seu taller
llavors
evidentment
tot no es pot fer
també per les dimensions
i pel tipus de material
però la idea
és que
és a dir
com si
diguéssim
haguéssim portat
el taller de casa seva
i l'havéssim
incorporat aquí
al museu
creiem que és una manera
doncs de
de fidelitzar-ho
i de
i doncs també
de fer-li
l'agraïment
d'haver tingut
aquest
aquesta sensibilitat
de passar-nos
tot aquest patrimoni
personal seu
i que
hagi tingut
la paciència
doncs
que nosaltres
ho hàgim
anant
preparant
i poguent-ho fer
perquè
doncs clar
amb diferents projectes
que hem tingut
doncs clar
a vegades
hi ha uns altres
que per circumstàncies
s'han hagut de fer
un moment determinat
doncs i ara
li ha tocat
el torn amb ell
i a més
doncs bueno
és aquest goig
de poder incorporar
aquest ofici
tan vinculat
al nostre port
Ja en té ganes
de veure-ho acabat
Joan
Sí
Home
jo tinc molta confiança
en ells
amb la gent
que treballa aquí
perquè
ens saben
de muntar coses
i veiem
jo l'única cosa
que hi posaré
són
les tècniques
del taller
però
tota
tot el que és
la reacriació
això és de mans d'ells
perquè
jo
si ho hagués de fer
jo no ho faria
Doncs Joan
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
l'emplacem
a que quan estigui acabat
hi tornarem
i així ens ensenya bé
com era un taller de boter
que ho podrem veure in situ
amb una mica miniatura
però vaja
una mica petit
però vaja
una recreació
aquí hi haurà de tot
Doncs moltíssimes gràcies
per haver-nos avui acompanyat
Mercè
moltíssimes gràcies
ja ho sabeu
en Joan Ibáñez
l'únic mestre artesà boter
l'únic boter mestre artesà
de Catalunya
amb aquest títol
que el va fer Suá
i que avui el tenim aquí
el tenim a Tarragona
i que no uns mesos
em comentava la Mercè
cap a la primavera
no podem dir dates encara
però vaja
aproximadament cap a la primavera
ja tindrem aquesta recreació
Joan moltíssimes gràcies
i bon dia
Bueno gràcies a vosaltres
Bon dia
Mercè moltíssimes gràcies
i fins la propera
Gràcies a vosaltres
Doncs ja ho sabeu
encara no podeu venir a veure
al museu
però vaja en uns mesos
ja us ho explicarem
Núria
quan ja estigui acabat aquest
Vindrem en directe
Home i tant
I tornarem
i tornarem
amb el Joan i amb la Mercè
i tornarem
ja per veure com ha quedat
aquesta recreació
Josep per dir-la
Moltes gràcies company
Fins ara
Que vagi bé
Bon dia