Comencem aquest especial de Setmana Santa, de Dijous Sant.
Com dèiem, ja fa anys que ens acostem fins a la plaça del Riu aquest Dijous Sant
per viure en directe les hores prèvies als dies més especials, més forts de la Setmana Santa Tarragonina.
Cada any tractem diversos temes, parlem amb diversos convidats.
I en guany una part del programa la volíem dedicar a parlar de la remodelació,
de la restauració que s'ha fet a l'interior de l'església de Nazaret, entre altres temes.
També parlarem, com dèiem, de la campana que també s'ha restaurat
i aprofitarem també per parlar del pas de la reial germandat de Jesús de Nazaret,
que en guany fa 50 anys el Jesús és despullat de les seves vestidures.
Però, en tot cas, començarem a això, parlant de la restauració de l'església de Nazaret.
I per fer-ho tenim quatre convidats de luxe, un s'ha escapat ara, però vaja,
ara vindrà, suposo, com sempre, el que ens acompanya, el nostre mestre de cerimònies,
podríem dir-ho així, el Carles Batxas, el cap de protocol de la Sanc.
Carles, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya en Josep Maria Fortuny, el sotsprefecte de la congregació de la Sanc.
Josep Maria, bon dia.
Molt bon dia.
I també en Vicenç Gabriel, un altre membre de la comissió que s'ha encarregat, en aquest cas, del finançament.
Bon dia, Vicenç.
I també ens acompanya el Xavier Balanyà, que ara el saludarem, l'arquitecte i membre de la comissió de la Sanc,
encarregada de les obres.
Xavier, bon dia.
Bon dia.
Amb tots ells volem parlar d'això, d'aquestes obres de restauració que s'han fet a l'interior de l'església de Nazaret.
Segurament hi ha molts aspectes a comentar, molts detalls, moltes característiques,
però potser podríem començar a fer una mica una visió general de per què necessitava una restauració a aquesta església
i què és el que s'hi ha fet així a grans trets.
Javier, sí?
En una primera fase el que es va fer és la restauració de la teulada,
que estava molt malmesa perquè tenia uns cabirons de fusta que estaven totalment podrits
i es va fer una renovació de la teulada.
D'això va ser fa uns quatre anys.
Després s'ha procedit a la renovació del paviment,
que estava format d'unes llosetes aquestes de baldosa hidràulica,
que estaven també molt malmeses pel pas del temps i pel pes que se'ls passa pel damunt,
amb els passos, amb els armats i el pas de la gent,
i s'ha renovat per un altre paviment nou d'un material de granit,
que és un material molt dur,
i després també s'ha pintat tota l'església,
que degut als problemes de la teulada hi havia hagut goteres i estava tota la pintura aixecada
i s'ha renovat la pintura de l'església.
Aquestes són les tres coses bàsiques.
A grans tres, això és el que s'ha fet.
Quan va començar la idea de restaurar tota aquesta església?
Quan va començar la idea des de la sang d'engegar aquestes obres de restauració, de remodelació?
La veritat és que vam ser conscients del problema a finals de l'any 2004,
respecte a la teulada, sobretot els dies que hi havia pluja,
hi havia moltes filtracions,
i ja se'ns va advertir de la necessitat de fer una remodelació total,
de la meitat de la teulada.
Llavors vam ficar en marxa, vam vindre tècnics a veure quin era el treball que es tenia a fer,
vam començar a demanar pressupostos i a buscar finançament,
i al final vam començar i finalitzar les obres el primer trimestre de l'any 2007,
respecte a la teulada.
Això va ser la primera part de les obres, diguéssim, la teulada.
I a partir d'aquí?
Bé, després més endavant, quan vam fer la digestió sobre el pagament de la teulada,
sabíem que la iglesia estava al plena d'humitats,
els tècnics també ens van dir que pujava sobretot del terra,
que l'ideal era fer un tractament per totes les parets exteriors,
que es tenia que fer com un tall i posar una placa mecànica.
Una placa mecànica.
Això era molt costós i vam optar per fer un altre tipus de tractament,
que és el que ha explicat el Javi,
de canviar tot el terra,
vam posar tractaments en impermeabilització,
per evitar que les humitats anessin pujant cap al sostre.
Tot això ja ha sigut finals de l'any 2010
i començaments del 2011,
que hem pogut fer el terra i desfoguer espintar l'església.
I tot això m'imagino que necessitava un finançament, Vicenç.
Ha estat molt complicat això, en temps de crisi?
M'imagino que sí.
El finançament sempre està molt complicat.
La labor...
Bé, la labor de buscar finançament,
en el fons ho hem fet tots o més uns que els altres,
però més aviat el meu tema ha sigut buscar pressupostos,
buscar industrials,
comparar pressupostos,
que tot fos equitatiu
i intentar que la qualitat preu fos la que toca.
Vull dir, no que, clar, amb algú et baixés el preu,
però resulta que et baixava la qualitat
o no et donava el mateix.
Lògicament es va fer una memòria,
aquesta memòria es va donar a tots plegats,
se'ls va explicar,
se'ls va acompanyar a l'església,
tant amb el tema de la teulada
com amb el tema del paviment,
com amb el tema de la pintura.
I després, una vegada aclarit
quin era el pressupost ideal per nosaltres,
doncs aquí ha sigut,
bueno, ja ens hi vam posar
perquè ja sabia que passés qui passés
o qui s'ho adjudiqués,
que evidentment necessitàvem diners i no pocs.
I aquesta ha estat una mica la meva labor.
I afortunadament,
això s'ha acabat el 31 de març,
es tenia que acabar el 31 de desembre,
però bueno, no passa res.
Hem arribat a temps, no?
M'imagino que l'edat era aquesta,
arribar a temps,
almenys per la Setmana Santa
tenir-ho tot llest, no?
Sí.
Sí, sí, sí.
A part que, bueno,
sempre fas les teves previsions,
però el que més ha retreçat
és arribar als materials.
Al principi volíem ficar
tot el sostre igual,
després al Javi se li va ocórrer
de poder-ho trencar
fent unes creus, no?
Que, bueno,
això també ho ha retreçat una mica,
en el sentit que, bueno,
s'ha hagut de fer el disseny,
s'ha hagut de demanar materials nous,
és més entretingut de muntar,
però, bueno,
al final estem molt contents
de com ha quedat
i hem arribat a temps,
o sigui que tot perfecte.
Com està tot aquest procés, Javier?
Això de decidir
un terra o un altre,
uns materials o uns altres...
El material
va ser molt fàcil de decidir
perquè necessitava una cosa molt dura.
Llavors, entre els materials
que podíem triar,
que era o marbre o granit,
perquè eren pedres naturals,
el que volien era posar una pedra natural,
no un paviment així artificial,
del tipus grex o terrasso,
que és com a molt domèstic,
podríem dir, no?
Llavors,
la idea bàsica era posar pedra.
Llavors,
entre la pedra
teníem aquestes docucions bàsiques
dintre els materials normals,
que eren el marbre o el granit.
El marbre es ratlla molt fàcilment,
com que és a base de calç,
és una pedra moltíssim més tova
que el granit.
Llavors,
per això va muntar pel granit.
Aquesta va ser la decisió
de la idea del material.
llavors,
quan el tipus de granit,
vam triar dos,
com que volíem fer el dibuix aquest
de la Creu,
a base de l'espassejament de les peces,
feien falta dos tipus de granit,
un de més clar i un altre de més fosc,
i heu vist que és el que hem fet,
un de més clar i un altre de més fosc,
no?
Llavors,
el tema del dibuix de la Creu,
com si diguéssim,
és que,
clar,
la primera idea era posar-ho tot llis,
del mateix color i tal,
però, clar,
això quedava una miqueta,
no sé com dir,
una miqueta pobre,
una miqueta,
com si diguéssim,
com si fos un vestíbul d'una entitat bancària,
podríem dir,
una cosa així impersonal,
no?
a base de buscar-lo una miqueta,
de donar-li una mica de personalitat,
doncs vam optar per això,
per el que hem vist.
Quines característiques creieu que té l'esgoésia de Nazaret?
Què creieu?
Característiques especials o,
vaja,
d'aquelles que puguem destacar d'aquesta esgoésia?
Bé,
jo penso que la característica més important és la seva antiguitat,
el seu pes específic dintre el casc antic de la ciutat
i després, realment,
com a cor de la Setmana Santa Tarragonina,
és a dir,
com a lloc emblemàtic
on hi ha el culte al Sant Cris,
que és la imatge principal de la processó,
i on tenen lloc
les principals actes de la Setmana Santa Tarragonina,
la reunió de tots els passos aquí
i la sortida de la processó del Sant Enderrament,
on participem tots els confrares de la ciutat.
Durant la setmana Santa hi ha moltíssima activitat,
evidentment,
durant l'any.
Quina activitat té l'esgoésia de Nazaret
al llarg de l'any?
Normalment nosaltres aquí
fem algunes celebracions durant l'any,
no són les que voldríem,
perquè, evidentment,
un dels problemes que patim
és la manca de celebrants,
o sigui, la manca de preveres,
que tenen molt ocupats
amb serveis de parròquies i tal,
però bé,
aquí sí que celebrem sempre
les celebracions de la Setmana Santa,
després fem la diada de la Cofredia,
i hi ha reunions i trobades durant l'any.
L'església s'utilitza menys,
però sí que fem aquí
les misses de cada any de difunts,
després, com he dit,
la celebració de la Festa de la Sang,
les presentacions dels opuscles,
tant de la Cofredia de la Sang
com de la Cofredia de la Soledat,
i després la Festa Major,
entre cometes,
de la Setmana Santa,
de la Cofredia,
que és per Setmana Santa.
Quin detall podríem explicar
de l'església,
perquè abans hem entrat amb el Carles
i m'ha ensenyat també
que tot l'altar era nou,
que s'havia també restaurat.
Quins detalls assecaria
una miqueta de l'església,
i en particular
d'aquesta restauració
que s'hi ha fet?
Home, el presbiteri
doncs estava una mica deteriorat.
Perdó.
Estava deteriorat
perquè el que aguanta el mar,
el que aguanta l'altar,
es va respectar
perquè era igual.
L'altre,
el paviment
d'aquest tros de presbiteri,
doncs era igual
que el terra de l'església.
Llavors,
que unes losetes,
com ha dit el Javier,
i era hidraulic,
i estava tot decantat,
tot el que era el graó,
tot caigut a la humitat,
anava cedint.
Llavors,
es va tindre
que aixecar tot,
i vam aconseguir,
va vindre aquí
el marbolista,
i va dir,
aquí,
a dalt,
no cal que us preocupeu massa,
al taller,
o al magatzem,
tenim un mabre
exactament igual
al que teniu,
al que teniu posat,
no us compliqueu.
Teníem els nostres dubtes,
però,
alguna vegada posat,
és igual,
i l'únic que vam tirar
és que s'aixecar tot,
i els pedrissos,
o sigui,
aquest pedriss,
aquest graó que hi ha,
doncs tornar-lo a col·locar
en el seu lloc
i fixar-lo.
Però,
si realment ho mireu,
doncs el presbiteri
sembla que estigui fet
tot amb un sol consell.
Jo crec que també
una de les assignatures
pendents
que tenim aquí a l'Església
és el de tornar
a fer el retaule,
que, bueno,
durant la guerra
es va cremar,
tenim inclús
a la sala de juntes
el projecte,
el disseny,
perquè, bueno,
l'any 2003-2004
ens el van plantejar,
inclús teníem ja
el pressupost
d'una casa de ciutat real,
me sembla que era,
el que passa
que, bueno,
llavors va sortir
o ens van alertar
del problema
de la taulada
i, bueno,
vam haver de decidir
entre una cosa
i l'altra,
i, bueno,
evidentment,
primer teníem que
fer la taulada
que d'alguna manera
tenia que resgordar
si en un futur
també fem el retaule,
no?
I, bueno,
jo crec que també
destacar que la Iglesia,
una de les principals funcions
que fa durant l'any
és que és
el més semblant que hi ha ara
al futur
Museu de la Setmana Santa,
no?
Perquè tenim aquí
un terç
pràcticament
dels passos
de Tarragona,
no?
Que, bueno,
estan tancats i barrats,
si s'endemana
que obrim,
obrim,
però, evidentment,
no es pot parlar
de cap museu,
però sí que, bueno,
durant l'any
la veritat és que aquí
tenim tots els quatre passos
nostres
i tres més de fora,
no?
O sigui,
tenim set passos
dels 21 o 22
que hi ha
a la processa
de divendresant.
Per tant,
ara que tenim
la taulada feta,
tenim l'interior
de l'església feta,
el següent pas serà aquest,
doncs,
el retauble,
us ho plantegeu ja
en ferm?
No,
o encara no?
No tenim cap projecte
en ferm
perquè, bueno,
també hi ha
la persona
que ha fet
les sobres
i ens alerta
que l'altra meitat
de la taulada
també en breu
pot necessitar...
Aquí pot sortir coses,
vaja,
podem fer-la,
tirar-la i fer-la
tota de nova,
vaja,
vull dir que...
Algú ja ens ha dit
que hauria sortit
més barato
plantejar-se
de tirar-la a terra
i començar-la
a fer nova,
però, bueno,
anem a poc a poc,
sí que podem dir
que des de fa
7 o 8 anys
estem fent actuacions
fortes,
no?,
que abans,
doncs,
per la situació econòmica
de...
teníem que anar
fent parxes,
no?,
que al final
les parxes
sempre surten
més cars
perquè la mateixa cosa
amb 10 anys
les regles
4 vegades,
ara sí que estem fent
actuacions
que, bueno,
doncs,
s'avan demorant
amb el temps
perquè, evidentment,
doncs,
tot el tema econòmic
està com està
i, bueno,
la cofredia també
té que pensar
en altres coses,
però, bueno,
jo crec que estem fent
feina per anys,
o sigui que,
quan acabem
tot a...
de peir
totes aquestes obres,
doncs, bueno,
la cofredia
o la congregació
en el futur
no es tindrà
que preocupar
de la nostra seu.
Algun detall més
que vulgueu destacar?
Bueno, no,
és que abans del retaula,
malgrat que agrada molt,
vull dir,
a l'interior
de l'església,
vull dir,
són les dependències,
secretaria,
amagatzemem de vestes,
el de 4 dels armats,
el mantro de la mare,
tot això,
doncs,
està una mica precari
també,
i clar,
no és que suposem
que no serà tan car
o tan costós
com la teulada
i el terra,
però Déu-n'hi-do,
i clar,
doncs,
si ja tens una mica
l'aigua fins al coll,
doncs,
has d'esperar una mica
i crec que és més prioritari
avui per avui,
doncs,
o creiem,
vaja,
arreglar tot això,
adequar la seu,
per dir-ho d'alguna manera,
que va amb el retaule,
que ja el farem.
Això ja pot arribar
més endavant,
no?
En quesos.
Sí, Carles?
No.
Què destacaries, tu?
Bé,
jo penso que,
en general,
el tema és que
continuament
estem fent intervencions,
és a dir,
és una de les problemàtiques
i importants
de les entitats
de les cofredies
que tenim esglésies
al nostre càrrec,
que hem d'estar
continuament mirant,
vigilant,
perquè són patrimonis,
elements patrimonials,
en la qual,
tampoc,
qualsevol tipus
d'intervenció
no es pot fer
i estàs pendent
sempre
de rehabilitacions,
restauracions,
dintre d'uns
cànons establerts
i això també,
a vegades,
encareix el tema,
perquè, vull dir,
no es pot fer qualsevol cosa.
Això és un avantatge,
quan dèiem,
a l'hora de guardar els misteris,
que la congregació
té una església pròpia
per poder guardar,
però porta aquests
desavantatges,
no sé si ho podem dir així,
però,
que s'ha de mantenir,
que això té un cos,
no?
Vegem que és una mica
a la cara i a la creu,
no?
Sí.
Naturalment,
ho dic clar,
i la despesa
és molt gran,
perquè qualsevol
tipus d'intervenció,
com que és una superfície
molt gran,
és molt antiga,
s'ha de fer
d'una manera,
respectant
els procediments
artesanals,
doncs,
és molt costosa,
naturalment.
Heu quedat contents,
satisfets,
de la restauració?
Sí?
Sí.
Jo crec que sí,
que estem tots
molt contents
del que han fet,
no?
Bueno,
esperem que duri
molts anys,
però la veritat és que
el que han fet
ha quedat força bé.
Sí,
les opinions externes
que tenim,
realment,
a tothom li ha agradat molt,
com ha quedat,
i la intervenció
que s'ha fet,
i el model
que s'ha escollit,
el terra que s'ha posat,
tot el detall
de les creus,
és a dir,
coses més,
més així,
concretes,
però tothom ho ha vist molt,
i realment,
la veritat és que es nota molt
l'espai,
com ha quedat,
la pintura,
i tot plegat,
sí.
I un altre dels elements visibles
que també s'ha restaurat
és la campana,
Carles.
Què podem dir
d'aquesta campana?
Bé,
aquesta campana
és una campana
que es va col·locar
l'any 47,
pesa 83 quilos,
i no s'havia fet cap intervenció
amb ella
des de l'any 47
en què s'ha posat,
estava molt malmesa,
fruit del temps,
de les inclements i del temps,
dels coloms,
de tot plegat.
Aleshores,
bé,
vam decidir
la possibilitat
de fer una intervenció
en aquesta campana
i també vam tenir
la col·laboració
i el suport
de la persona
que ho ha fet,
el senyor
Fernando Ordenuí,
que el seu taller
dels Pallaresos
ha procedit
a restaurar
aquesta campana.
Com a curiositat,
podem dir
que bé,
la campana en si
és la mateixa,
però el contrapès
s'ha canviat,
s'ha fet nou,
i el disseny
de la campana
la fa absolutament
única.
És una campana
que en la seva forma
té la forma
d'un calç invertit
i que té
dos corones,
és a dir,
una corona ample
a la banda
de dalt
del contrapès
que simboliza
una corona
d'espines
i després
una altra corona
més petita
que és
allà on comença
la campana
que té
set braços
i són
els set dolors
de la mare de Déu.
Aleshores,
la campana
aquesta
ara
s'ha restaurat
totalment,
ho veig en tot
el seu esplendor,
d'aquí uns minuts
la podrem sentir
i la veritat
és que
ha quedat
molt,
molt maca,
és a dir,
jo no la vaig veure
com estava
l'any 47
evidentment,
però sí que
ha recuperat
tot el seu esplendor
i tot el seu
color de bronze
original
i es pot veure
també molt bé,
bueno,
això ho sabíem
perquè constava
documentat
a l'acte
d'inauguració
de la campana
que es va fer
el dia de Corpus
de l'any 1947,
la festa de Corpus
de l'any 1947,
el dia 5 de juny
i sí que us puc dir
que hi ha una inscripció
en llatí
i que jo us la llegirà
ara en català
per això.
A la campana
ja ha escrit
crida sense parar
escampant la teva veu
per l'espai
reuneix els fills
de l'home
que passin pel camí
perquè comprovin
i vegin
si hi ha dolors
semblars
al d'ell
consagrada
a la festa
del Corpus Christi
de l'any del Senyor
de 1947.
Això està escrit
al llarg
de la campana
amb llatí
i també cal dir
que la campana
té tres noms
Soledat
en nom
de la verge
de la cofredia
Marina
perquè Santa Marina
que també venirem
aquí a l'altar exterior
de l'església
era la patrona
del barri
aquesta zona
del barri
era la patrona
del barri
de la plaça del Rei
anys enrere
i després Guadalupe
perquè és el nom
de la padrina
la padrina
de la
de la
campana
es deia
Guadalupe
Norregard
i
per això
hi ha els tres noms
gravats a la campana
i hi ha l'escut
de la congregació
i ara també
hi ha l'escut
de la congregació
gravat
a la base
el suport
el contrapès
Déu-n'hi-do
quina història
i escolta'm
com es restaura
una campana
és a dir
veient les imatges
es veu pràcticament
que sembla nova
sembla que se n'hagi
comprat una de nova
com va ser tot el procés
de restauració?
Bé
va ser un procés
laboriós
que el Fernando
va fer amb molta il·lusió
i amb molta estima
evidentment
cal tractar
cal primer
eliminar
tota la brutícia
que hi ha al damunt
i llavors
fer el procés
d'abrunyiment
el que si està clar
és que la campana
sona magnífica
i a més a més
ara la podem tocar
amb garanties
perquè uns anys
enrere
que ho vam intentar
vam haver de desistir
perquè hi havia problemes
que el suport
estava molt deteriorat
i que ens caigués
la campana
i ara tenim l'avantatge
que ho podem fer
la tenim
electrificada
i a més a més
cada dia
a l'hora de l'Àngelus
sona la campana
a les 12 del migdia
de cada dia
i avui la farem sonar
una miqueta abans
perquè a les 12
ja sabeu que cada dia
a l'hora en punt
connectem amb les notícies
i per tant
ara la farem sonar
i la sentirem
en directe
al matí
de Tarragona Ràdio
ja ho veieu
la molta feina
que han fet
i la molta
que queda per fer
a l'església
de Natzera
perquè si ens hi poséssim
podríem fer
moltíssimes coses
m'imagino
Vicenç
Josep Maria
Javier
que aquests dies
molta activitat
com us prepareu
per encarar
la recta final
o al principi
dels dies forts
de la setmana santa
per desgracció
un any més
ens enxequem tots
mirant el temps
mirant les previsions
meteorològiques
perquè aquest any
creiem que entre això
que la setmana santa
que hi ha més tard
i bueno
amb el mes d'abril
que hem tingut
creiem que no tindríem
que patir
ara escoltarem
escoltarem aquesta campana
ara sí
ara sí
que la coordinated
es m'a abria
chacolina
d'emprat them
De fet, veure-la girar, eh Carles, veure-la girar és espectacular també, com gira, eh?
Sí, sí. Home, ara tenim la tranquil·litat del que podem fer girar bé.
No, i com deia, és una campana que en aquests moments, tal com està muntada, és única pel fet de la forma de calça invertit,
perquè quan gira el calça queda dret, i després també el fet que aquestes corones que ha explicat són d'ara, són disseny.
Això no hi era. Això no hi era, no. Això és disseny, idea del Fernando Ordenoi,
que va voler donar-hi aquest simbolisme de la corona d'espines del Crist i la corona de dolor de la Mare de Déu.
No és Déu-n'hi-do, com sona aquesta campana, que la podeu sentir cada dia a les 12 a l'hora de l'Àngel, us ho dèiem, aquesta campana restaurada.
Estàvem amb el Josep Maria parlant això de pendents una miqueta del temps, no, Josep Maria?
Sí, perquè, bueno, per de gràcia que avui ens aixequem amb previsions pijors, no, i sembla que, bueno, que el divendres sant tenim pluja assegurada.
El que esperem és que moltes de les previsions parlen que a mitja tarda ha de començar a remitir la pluja,
i, bueno, veurem a veure què decidim una mica entre tots, a veure quina quantitat de pluja ha hagut, per veure com estan els carrers i tal,
perquè, bueno, clar, tampoc podrem treure els passos si hi ha molta aigua al carrer, perquè, bueno, tots els que ho porten poden relliscar,
hi ha zones complicades, com la baixada de la petxateria, no.
Vicenç, què, com s'esperen aquests dies?
Bueno, l'ofort, en el fons, l'ofort ha passat, ara et queda aquesta mica d'angoixa, per dir-ho d'alguna manera,
dir, si no sortirem, perquè després de tot l'esport, no de nosaltres sols, sinó de tota la família de setmana santa,
doncs tothom està desfitjant, doncs, fer aquesta desfilada.
Evidentment, el pla B, el pla C, el pla B, vull dir, aquesta és una mica l'opció, no,
i el que farem, doncs, sobre la marxa, el que toqui en el moment, vull dir, perquè, clar,
tampoc es pot tindre una sèrie de previsions, com és, afortunadament tenim la carpa,
que la carpa, així com altres anys, no hi era, vol dir que els passos estan molt més a prop,
també hi ha el local de la Colla Jove, que també està més a prop, i també podem tindre la nostra seu.
Vull dir que totes aquestes coses ens poden ajudar a que, si realment el temps ho permet,
i a l'estat dels paviments també, perquè, com deia el Josep Maria,
el que va sota d'un pas al Coll pot prendre mal amb una relliscada, amb un toll,
i, clar, i això també, per damunt de tot, ja hem d'estar amb la seguretat de les persones,
vull dir, no hem de sortir, ni, a més a més, això no és cap marató,
ni hem de sortir pel nas, i si no ho podem fer, doncs, pels carrers de Tarragona,
doncs, ho farem en privat, i cadascú, segons les seus creences,
segons el que sent, o el que li sorti de dintre.
I el Xavier, com ho veurà, això?
Doncs ara, el que em ve al cap és amb molta feina,
perquè organitzar tot això i preparar-ho tot porta molta feina, moltíssim,
no s'imagina la gent la de feina que parteu, qualsevol cosa,
tot necessita abans molta preparació i molta coordinació de gent,
i molta activitat. Aquest és el que ensenyali que jo ara.
L'avetatge que té el Xavier és que en cap cas es mullerà ell,
perquè va sota del pas conduint.
Ah, així rai, així rai. Ell no es mullerà.
I el Carles ara m'ho explicarà, perquè encara no ho deixarem amb ell,
perquè, a més a més, demà també estarà en Tarragona Ràdio,
amb la recollida dels misteris,
i un dels actes també molt característics d'aquesta Setmana Santa.
Deixeu-me que ara farem una petita pausa,
abans sabudem i acomiadem el Vicenç Gabriel, el Josep Maria Fortuny,
i el Xavier Balanyà. Gràcies per haver-nos acompanyat.
Que vagi molt bé la Setmana Santa.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies. Ara fem una petita pausa, ens quedem amb el Carles
i saludem també l'Eulària Albea,
la presidenta de la Germandat Jesús de Nazaret.