logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Parlem d'andròmines, parlem d'un dels actes més curiosos o divertits d'aquestes festes de Sant Magí.
I ho fem amb dos membres de l'agrupament Alberna, amb el Sergi Aldada i la Gemma Vendrell.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Bé, acalorats.
Sí, bueno, que s'està fresquet, eh?
Sí, però amb ganes de mullar-nos ja, les andròmines.
Què és això de les andròmines? Què es considera una andròmina?
A veure, una andròmina és qualsevol trasto que surhi.
Es tracta a través d'elements onflables, de pneumàtics, de bidons...
Construir un aparell que puguis posar l'aigua i que surhi.
Que surhi, que pugui fer el trajecte de la travessa.
Val, i això és una iniciativa que se us va acudir l'any passat.
Ara estem a la segona edició, enguany?
Aquesta és la segona edició, sí.
Com va anar això? Com és que l'agrupament Alberna, doncs?
Va dir, bé, fem això.
A veure, de fet, qui organitza la travessa andròmines és l'associació d'antics i amics de l'Alberna.
Que la nostra funció és justament donar a conèixer l'agrupament i fer activitats de cara a la ciutat.
No el mateix agrupament, sinó la gent que ja heu passat.
Això mateix, sí.
Molt bé. I vau pensar en això? Per què? A què se li va acudir? O com va anar?
Vam pensar en això perquè trobem que és un acte divertit,
que és un acte que permet fer una miqueta el gamberro, disfessar-te.
L'any passat teníem vikings, teníem sirenes, teníem un portaavions, teníem de tot,
surant per la platja del Miracle.
I sempre ens ha agradat una miqueta, amb la inspiració també de la baixa del pajarito,
que seria una miqueta l'aire aquest de l'activitat.
I vam pensar que ja que tenim mar, i que això és molt important i està molt present a la nostra ciutat,
doncs aprofitar-ho per fer-ho un acte de Sant Magí.
Qui va participar l'any passat? Les mateixes cares que la baixa del pajarito?
O es va sorprendre que hi havia gent?
No, bàsicament l'any passat vam ser molta gent de caos, d'altres agrupaments,
i nens del propi cau que es van atrevir a mullar-se.
I la Creu Roja, evidentment.
I van ser els guanyadors absoluts.
Sí?
Sí.
Sí, sí. Van ser uns inscrits d'última hora,
i la gent de la Creu Roja que estava vigent a la platja, com que el matí era molt tranquil,
s'hi van animar, i van anar a ressar perquè són uns professionals, aquesta gent.
Que xulo, perquè, escolta, a veure, això que consisteix, sortiu cadascú amb la seva andròmina?
Hi ha alguna condició de l'andròmina? No, mentre surti ja està bé.
Les condicions són condicions de seguretat, bàsicament.
Sí.
Doncs que no hi hagi arestes, que no hi hagi elements punxeguts,
i que els productes que es posin a mar siguin nets, que no siguin bidons bruts,
que puguin deixar residus. Aquesta és l'única condició.
Llavors hi ha tot un procés d'inscripció,
que es poden inscriure tant majors d'edat com menors d'edat,
que es pot fer al mateix peu de platja,
si no a través de la pàgina web també es pot buscar informació,
i llavors a l'hora de sortir donem un recipient amb aigua beneïda,
entre moltes cometes, perquè no és aigua beneïda, de Sant Magí,
i es tracta de fer arribar aquesta aigua al mar i tornar-la.
I quan tornem mirem quina embarcació porta més aigua,
la que porta més aigua és la guanyadora de la travessa.
Ah, no ho entenc.
Fer arribar aquesta aigua al mar i tornar-la a entrar.
I després veure't ara per comprovar que és aigua dolça.
Això mateix.
es tracta d'agafar el recipient aquest,
s'entra dintre el mar perquè l'aigua beneïda de Sant Magí
també sigui present al nostre mar, a la nostra platja.
Es llença l'aigua al mar.
No, no, i se retorna.
Se retorna amb el bol ple d'aigua.
És una mica una prova d'habilitat perquè aquesta aigua no vagi per al mar.
Val.
Val, val, val, val.
I escolti, quina travessia feu fer?
Des de la platja del Miracle fins a...?
Bé, és només anar cap a l'interior,
fins a la primera boia que et trobes,
i després vorejar-la i tornar.
O sigui que la travessia és...
és menor, és molt ràpid, no?
Sí.
Quant de temps tarden?
Depèn.
Depèn de l'andròmina.
Clar, els de la Creu Roja van tardar molt poc temps,
però després hi havia una andròmina que li den el portaavions català,
el primer portaavions català,
que només entra a aigua es va convertir en submarí català,
i llavors aquests van trigar moltíssim a arribar.
Però ho han fet, també?
Sí, sí, sí, van acabar-la tot.
Hi ha alguna andròmina que no hagi complert la prova de surar?
Perquè jo m'imagino aquests dies la gent que hi participa provant l'andròmina ja, no?
Això s'ha de provar abans.
La gent et mira molt estranya a la platja quan vas a fer proves.
Vosaltres teniu la vostra andròmina ja preparada?
Sí.
Com és?
Es pot dir?
És sorpresa?
No, és sorpresa.
És molta sorpresa.
Sí, és sorpresa.
Alguna andròmina que cridés l'atenció l'any passat per espectacular?
A veure, com a espectacular, el portaavions era molt espectacular,
perquè era molt gran, amb uns bidons enormes,
però la seva funció va ser aquesta, la d'enfonsar-se, bàsicament.
Teníem una colla de sirenes, una colla de vikings, també, molt divertits.
No, en general hi havia força imaginació, força creativitat, sí.
I en guany jo crec que la gent s'estarà superant, no?
Clar, és que la gent ho manté molt en secret,
això no vol explicar com és la seva andròmina
per tenir la sorpresa el dia que ens trobem allà.
Si algú ens està escoltant i diu
Ostres, que xulo, jo m'aniré molt timora,
ho poden fer, eh?
Perquè, com dius tu, les inscripcions a peu de platja,
al mateix dia, a la platja del Miracle, a quina hora ho feu, això?
A la platja del Miracle, el que és la concentració d'andròmina
és a partir de dos quarts d'onze,
que és, tenim mitja hora, la sortida serà a les onze del matí,
durant aquesta mitja hora el que fem és comprovar les embarcacions,
que compleixin la normativa,
i a partir de les onze, doncs, se dona la sortida i se la travessa.
Quin dia, perdona?
El dia 15 de avost.
Sí, el dia 15, no? Ja en feia el dilluns.
El dilluns.
I enguany, a més a més, hi ha una novetat,
que és que realitzarem un concurs fotogràfic,
a tothom que vulgui,
que tingui ganes de participar a la festa,
però que no es vulgui mullar,
o que vegi que no ha tingut temps de fer l'andròmina,
o que això de les andròmines no és lo que us veu.
O que no és lo seu.
Que també pot ser, eh?
Això va amb cadascú.
Doncs també pot participar al concurs fotogràfic.
Allí, al mateix estant que tindrem,
repartirem el reglament del concurs fotogràfic
i els fulls d'inscripció.
Llavors, entre els guanyadors,
farem una tria de les fotografies,
i el guanyador, com a premi,
tindrà un sopar per dues persones al restaurant Entre Rambles,
al carrer Sant Francesc,
que, bueno, doncs això,
el reglament el pot consultar el mateix dia del dia 15.
És un reglament que, vaja, no cal saber-lo abans,
vull dir, portes la càmera de fer fotos...
És bàsicament per saber el número de fotografies
que pots presentar,
que s'ha de fer a través del pseudònim,
on ho has d'enviar,
i ja està, i fer el procés d'inscripció,
més que res, per saber la gent que s'ha apuntat.
Esteu contents de la primera edició,
d'haver pogut fer aquesta segona...
Sí, i tant, molt.
És un acte que no requereix molta infraestructura, o sí?
Bé, la infraestructura que tenim al cau,
bàsicament, una tenda grossa
per fer una mica d'ombra i guardar material,
i una taula pel pica-pica, vull dir, no té menys.
Sobretot, la infraestructura la porten els participants.
Els participants són els que tindrem més feina.
De fet, organitzar-ho és fàcil,
organitzar una andròmina i posar-ho a l'aigua
és una miqueta més complexa,
depèn de les ganes que tinguis.
Què preveieu?
No sé si l'any passat ja es va passar,
o en guanyi, és el que toca, no?
Doncs que cada cop l'acte sigui més conegut
i vinguin gent a veure-ho, a participar.
Jo entenc que potser és mullar-se, no?
Com dèieu, però pot ser que tinguem molt de públic, no?
Sí, l'any passat hi havia força gent,
tot i que el dia no acompanyava perquè estava ennubulat,
per tant, espontanis que estiguessin a la platja
tampoc n'hi havia molta.
Vam tenir molt bona mar, això sí que és veritat.
I en guanyi, suposo que en funció del temps que faci,
doncs tindrem més gent.
Si teniu mala mar que heu previst,
bona mar que vol dir en bandera groga, ho podeu fer?
Això ho hauríem de consultar amb Creu Rosos,
sempre estem en contacte amb ells.
Si fessin mala mar, la suspendríem,
el que no sabem és si l'ajornaríem,
suposo que sí que l'ajornaríem,
perquè la gent ha fet les embarcacions i té ganes,
doncs ho deixaríem per més endavant,
dintre de les festes de Sant Magia.
Gemma, tu ja tens la...
Esteu a la mateixa embarcació, tots dos, o no?
No, no, no.
Perquè amb una embarcació, quantes persones hi poden anar?
Depèn, també, no?
L'any passat, per exemple,
hi havia una que eren tot nens del cau,
d'aquests de petitons de 6-7 anys,
i un pare que era el que els arrossegava
i hi havia, doncs, què, 7 o 8 nens?
Sí, 7 o 8 eren, sí, sí.
Era grossa.
I després les altres, entre 3 i 5 persones, sempre.
Val, val.
I el sistema de propulsió també, una mica, a la imaginació, no?
Sí, ha de ser, sobretot, propulsió animal,
no vol portar...
Animal vol dir que ha de ser remant, no nedant,
estirant, ni motors, ni lanxes, ni res per l'estil, no.
I la Creu Roja com s'ho van fer?
La Creu Roja va...
Van improvisar alguna cosa?
Sí, van improvisar l'embarcació.
És que, clar, són els reis.
A més, a més, passa molt divertit perquè anaven vestits com a ninjas,
anaven tots tapats de dalt a baix,
i la veritat és que feien impressió, semblava un comando,
que vingués a la platja del Miracle,
i Déu-n'hi-do com corria aquella gent.
Sí, sí.
Que xulo, doncs, escolta, aquesta...
Aplaudim la iniciativa, que és molt divertit,
com dieu la baixa del pajarito protegida del mar,
que així ja va bé la remullada que ens podem fer,
el dia 15 d'agost dilluns,
concentració a les 10 i mitja a la platja del Miracle,
a les 11 surten les embarcacions,
i ja a partir d'aquí anar arribant,
a anar fent el pica-pica, no?
Sí.
I ja està, una activitat divertida.
Moltes felicitats, Sergi i el David, Gemma Vandrell,
d'aquest agrupament Alberna,
antics i amics de l'agrupament Alberna,
felicitats per aquesta iniciativa que va creixent,
d'un moment és el segon any.
Jo crec que l'any que ve tornareu,
i llavors ja podrem fer valoració i dir això funciona a l'alça.
I concurs de fotografia, eh?
Ho recordo, que és la novetat d'enguany.
Gràcies, Gemma, Sergi, gràcies.
A tu, gràcies.