Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Salda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la personalitat de la gent.
Tothom es pot fer passar per qui vol
i, per tant, té coses bones i coses dolentes.
Jo, de moment, m'hi resisteixo a entrar-hi.
Tinc el meu correu electrònic
que utilitzo per coses de feina, més que res,
però d'aquí no passo.
Qui havia de pensar l'any 1985,
la nit de Nadal, quan neixen els PETs,
què tindríem? Internet, xarxes socials...
Ara, quan veia el teu company aquí
amb un aparell que capa amb una mà,
connectant-se amb tota la gent,
doncs, això és una cosa impressionant.
Qui ho havia de dir, com tu dius, no?
Avui estem recordant un 17 de febrer del 1986
com a data simbòlica.
Tu què recordes del 24 de desembre del 1985?
Doncs recordo que vam fer un concert dels PETs
al Sindicat Agrícola, als Baixos,
que aleshores l'ocupava una associació
que es deia Ateneu Llentisclell, a Constantí,
i que els PETs van fer un concert en dues parts.
La primera part encara érem condons adulterats,
que era el grup Ambrió, que després va donar pas als PETs,
i a la segona part ja vam sortir sols amb Fallin,
amb els meus companys, en Lluís i un servidor,
i vam fer el primer repertori com a PETs, diguéssim.
O sigui que era el primer concert oficial, podríem dir.
Sentíem ara el Menys Avellanes.
No, això era el Vine a la Festa, això que sonat.
Sí, Vine a la Festa, perdona.
Havíem sentit el Menys Avellanes a primera hora del matí.
Seria una de les primeres cançons d'èxit dels PETs?
Sí. Tant el Menys Avellanes com el Vine a la Festa
formen part de la primera maqueta,
i el Vine a la Festa va sortint al segon disc,
i el Menys Avellanes crec que en el tercer.
Eren cançons que teníem, i les anàvem recuperant
cada disc que fèiem, però sí.
Diguéssim que ja eren èxits abans de sortir amb disc,
perquè molta gent, sobretot la gent de Tarragona,
les coneixia perquè les tenia en una primera maqueta
que vam fer i que vam distribuir, recordo,
aleshores, de mà en mà,
on deixàvem unes quantes al tocant,
unes quantes a la cova, que eren els dos bars
on anàvem el jovent d'aleshores.
Com es formen els PETs?
Perquè sou amics?
Perquè us coneixíeu d'altres coses?
Per a afinitats musicals?
Els PETs som...
Érem tres nois de Constantí,
del mateix barri, diguéssim,
de la mateixa zona,
i ja jugàvem de petits i teníem un cau
i aleshores l'únic músic, podíem dir amater,
era un servidor, no?,
que tocava amb orquestres i estudiava al conservatori.
I aleshores Lluís, quan va vindre de la mili,
va fer de bibliotecari a Hacca
i allí un soldat veterano
li va ensenyar a fer quatre cors amb la guitarra
i quan va vindre aquí
li va entrar a l'adèria de fer un conjunt.
Aficionats ja ho érem, érem col·leccionistes de discos,
ens agradava molt el rock i col·leccionàvem discos
i premsa musical, etcètera, etcètera.
Però hi ha una mica granadets, ja et dic,
després de la mili,
el Lluís quan va vindre,
sapiguem tocar una mica la guitarra,
i va vindre a l'adèria de fer un conjunt
i m'ho va dir...
Primer ho va dir l'Ismail Sabater,
que era molt amic seu.
Després em van convidar
a baixar un dia els baixos del xalet de Lluís
i que portés la bateria,
ja que jo era l'únic músic professional
o amateur de la colla,
i després vam cridar el falin
i així van néixer els condons adulterats
i posteriorment els pets.
I va ser com una broma,
com una manera de passar-s'ho bé
els dissabtes a la tarda,
d'anar amb la colla
i uns feien de públic
i els altres feien de músic, diguéssim.
No hi havia cap pretensió professional
ni cap pretensió d'arribar a ser un dia
músics professionals,
al contrari, era simplement un joc,
com aquell que anava a jugar a futbol
o anava a donar tombs en bicicleta,
nosaltres agafàvem uns instruments
i intentàvem imitar els nostres ídols.
En alguns moments del programa
ha sortit la vinculació de la música,
de la música en català d'aquell moment,
de finals dels 80,
amb emissores de ràdio com aquesta, no?
El paper que juga la ràdio
per potenciar la música,
el paper, la relació dels grups
d'aquella època
amb les emissores locals,
amb la ràdio de proximitat.
Des de la vostra perspectiva,
com a músic,
també va ser molt important aquell paper?
És importantíssima.
Coincideix en el moment
el ressorgiment d'una nova música
cantada en llengua catalana
i el ressorgiment de les ràdios municipals.
I sort en vam tenir,
de les ràdios municipals,
perquè el rock català
comença a promocionar-se per tot arreu
i les grans emissores i la ràdio fórmula
li donen cova,
quan ja feia anys que anaven pel món.
Però qui primer ens va ajudar
van ser les emissores com aquesta,
les emissores municipals.
Gairebé cada emissora
tenia el seu espai de música cantada en català,
i fins i tot molt abans
que les emissores institucionals,
que s'hi van apuntar a posteriori.
Però jo me'n recordo que anaves a les Borges
o anaves a qualsevol poble,
no del Camp de Tarragona,
sinó d'arreu de Catalunya,
i totes tenien quatre o cinc joves
que traient temps d'on podien
i esforços d'on podien,
i evidentment per la cara,
vull dir, sense cobrar ni un duro,
feien programes dedicats a la nova música
que sorgia en llengua catalana en aquell temps.
Nosaltres sempre n'hem presumit d'això,
fins i tot quan fem promoció
hi havia molts artistes coetanis nostres
que quan ja eren molt populars
només anaven a Catalunya Ràdio,
a la CERC, bé, a les emissores grans.
I amb els PETs sempre hem continuat
siguent fidels a les emissores municipals.
Si es tenia que anar a Deltebre
i després de Deltebre al Parelló
i després de pujar de passar per l'Hospitalet,
cada emissora petita, cada emissora ho fèiem,
perquè sempre ens agradava reconèixer
que aquests van ser les primeres emissores
que ens van recolzar.
I la premsa escrita igual,
les premses escrites a les revistes municipals
o comarcals que es fan arreu del territori
també van ser les primeres
que es van fer seu al moviment del rock català.
I això, jo crec que, com ho diuen allò,
agraïts...
Sí, agraïts...
No sé com es diu aquell dictam,
però que s'ha de ser agraït, no?
I nosaltres ho intentem ser.
De fet, potser la difusió en aquell moment
era millor que la que podeu tenir ara.
A nivell de mitjans de comunicació convencionals,
parlo en general, o no.
O clar, en 25 anys ha canviat tant el panorama comunicatiu
i, a més, ara ja esteu al dalt de tot
que no necessiteu tanta...
No, sempre és important.
Per exemple, això que anomenaves del Facebook i el Twitter
és una cosa que ara...
El Facebook, per exemple,
és una eina importantíssima
de promoció i de comunicació amb els teus seguidors.
I, a més, és immediata, no?
I també ho utilitzem.
Però, clar, els mitjans tradicionals de sempre,
tant la premsa escrita com la ràdio,
són fantàstics i són eines supervàlides.
Nosaltres, quan triem un disc,
fem la ruta de ràdios per tot Catalunya
o per tots els països catalans.
En 25 anys, ja sé que en un dia com avui segurament és un tòpic,
però d'aquests 25 anys als pets,
pel Joan Reig, quin seria el moment clau
d'aquesta trajectòria musical de la banda?
N'hi ha molts, perquè, clar, en 25 anys
pots triar una colla de moments
i una colla de...
No ho sé.
Tirant enrere,
quan va sortir el primer disc,
és un moment important,
perquè és quan tu comences a creure, no?
Graves un disc i vam demanar un crèdit,
Caixa Terragona, ja que som en aquesta sala.
És veritat, avalat pels nostres...
I us el van donar, no?
Sí.
Bé, els nostres pares van fer de avaladors, eh?
Van haver de demanar diners,
perquè ningú creia en nosaltres, evidentment.
Aleshores, això de rock cantat en català sonava xinès, no?
I, afortunadament, el segon ja no va caldre demanar res,
perquè la discogràfica ja va apostar per naltos.
Aquest seria un moment important, no?
Després n'hi hauria d'altres que potser no són tan divertits,
com la mort de Marc Grau, no?
Del nostre productor i guitarrista,
que va ser un punt important i trist, diguéssim, no?
Que ens va costar de superar.
Un altre podria ser la primera vegada que anem a Estats Units
a gravar i a mesclar.
No ho sé, n'hi ha...
En 25 anys, com pots pensar,
n'hi ha per triar i remanar.
I era previsible a finals del 85 arribaríeu aquí?
No.
Us ho pensàveu?
No, en absolut.
Ni teníeu la intenció?
No, no, perquè quan fas un conjunt el fas per passar-t'ho bé,
no tens...
No et creus que les coses t'aniran tan bé.
Jo tocava amb una orquestra d'aquestes de ball,
que va pels pobles a les Revelles i les festes majors,
i jo pensava que em jubilaria ja amb una orquestra
i tenia clar que seria un músic, doncs, de festes majors.
I ja m'agradava, era un ofici que m'agradava.
A part compaginava les feines amb el tros i amb mon pare fent de pagès i tot plegat.
Els pets, la fama ens va anar atrapant.
I ens vam haver de posar les piles.
Perquè a mesura que veus que tens concerts,
que surts per la tele i que vas agafant popularitat,
dius, hosti, si sóc un pecatot, potser que estudiï una mica, no?
Potser que n'aprengui.
I és una mica que la fama ha anat al davant.
I nosaltres hem anat a intentar posar-nos a l'alçada
del que la gent esperava de nosaltres.
Crec que ho hem aconseguit, no?
I cada vegada superant-te, cada disc i cada concert,
intentar fer les coses millor.
Però si ens ho haguessin dit fa 25 anys,
jo t'havia dit que...
Mira, el que deia la gent del poble.
De Constantí la gent deia,
re, això dos dies, això dos anys.
Depèn de la gent deia,
quan n'aportàvem dos ja deien,
re, això cinc anys i això s'acabarà.
I ara ja en portem 25.
Hi ha algú de Constantí que deu dir...
No sé què deu dir ara.
Us jubilareu amb mú.
150 anys o d'aquí 150 anys ja no...
En qualsevol cas ha estat una trajectòria,
en fi, molt, molt, molt intensa.
Quin és el futur dels PETs?
Si és que li veus futur.
Home, i tant.
Mira, el futur és diumenge, que toquem a Cervera.
És el mes immediat.
És pas a pas.
Ahir vam tocar a València,
a la Universitat Politécnica de València,
de la ciutat de València.
Diumenge anem a Cervera.
Crec que venim a Vilaseca al març.
També venim al Metropol a presentar aquesta gira
que es diu Els PETs fan més teatre.
Que presentem un repertori més pensat
en sales com aquesta,
que la gent està asseguda en una platea.
És aquí.
Vintreu al Metropol, ara ben aviat.
Venim al Metropol.
No et sé dir la data,
crec que és al març.
I també venim a l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca,
a prop d'aquí.
I també estem preparant una gira
que començarà a partir del maig,
que es dirà 25 anys, 25 cançons,
perquè ja que fem els 25 anys,
bé, els vam fer per Nadal,
doncs farem una gira
en la qual recuperarem cançons
de totes les èposes.
Farem 25 cançons,
una cançó per any,
en les quals hi hagi representat
els PETs d'avui en dia,
del disc que acabem de treure,
del Fràgil,
però també els PETs
de totes les èpoques.
Intentarem fer un repertori equilibrat
que hi hagi representació,
cançons de totes les èpoques.
I amb això fareu una gira?
Farem una gira d'estiu, sí.
Molt bé, no?
Quina manera més xula de celebrar
el 25 aniversari.
Com tu, que també ho celebres pancant.
Treballant, no?
Que és el que toca.
Com es veu la vida
i com es veu la música
amb 47 anys?
No m'amago, eh?
No sóc com la Lola Flores.
I el Lluís i el Felín també
amb aquesta data.
47, també en tenen 47.
Com es veu la música i...
Home, com més anys vius,
més perspectiva tens
per jutjar tot el que fas, no?
Tens més experiència,
tens més bagatge,
tens la maleta plena
d'experiències,
de records
i, bueno,
de tècnica com a músic,
de visió,
de moltes coses.
I, per tant,
es veu amb certa tranquil·litat, no?
Amb una fenya feta,
important,
i cada pas que fas
el fas amb més seguretat,
primer i sobretot
perquè saps que hi ha gent
que t'escoltarà.
Que això un grup novell
no sempre ho té, no?
Als 25 anys,
un grup que hem sabut
canviar el nostre públic,
perquè evidentment
els que venien fa 25 anys
ja no venen ara,
venen algun dia amb la canalla,
li ha hagut un canvi generacional
al nostre públic
i això et dona una garantia
que sempre hi haurà gent
que t'escolta, no?
Però, d'altra banda,
és un peix que es mossega la cua
perquè això també
t'exigeix més responsabilitat,
perquè no diguin,
hòstia,
aquests ja tornen a fer
el mateix de sempre, no?
S'han apalancat, no?
Allò de dir...
Per tant,
també t'obliguen
a reinventar-te
i fer la teva música,
que és la que saps fer,
però sempre amb matisos
diferents i nous
perquè la gent
la trobi fresca, no?
I interessant
i una cosa actual.
I teniu ganes?
Us veieu quan esteu
entre vosaltres
amb ganes de continuar?
Sí.
Ara comentaves,
ahir a la nit
un concert a València,
haureu acabat tard de matinada,
venit cap aquí,
avui estàs aquí
preparant el concert,
discos,
el món de les gires,
els concerts.
Clar,
és la nostra feina.
Però us veieu...
Sí,
amb plenitud de forma
i amb ganes de continuar.
Mentre passin coses
al nostre al redor
que et motiven
a escriure cançons
i a explicar coses,
els músics
el que necessitem
són idees
per tal d'escriure,
igual que un escriptor
o qualsevol cosa,
qualsevol persona creativa
que viu
del que passa al redor,
mentre passin coses
i de coses no passen.
Llegeixes el diari
cada dia
o escoltes la ràdio
cada dia
n'hi ha milions de coses
que et poden motivar
que poden ser
aquella guspira
que falta
per començar
a escriure
una cançó.
Mentre tinguis ganes
de comunicar,
no t'avorreixis a la vida,
tinguis curiositat
per saber
què fan
coetanis teus,
aquests grups joves,
per exemple,
que surten ara,
que hi ha
com un nou moviment
de rock català,
de pop independent català,
molt interessant.
Això també és
una guspira
per anar altres.
També ens espitja
superar-nos
i posar-nos
a l'alçada
de les noves generacions.
Mentre tinguis curiositat
en el teu treball
i te l'estimis,
jo em sembla
que hi ha ofici
per anys.
Com veus
el panorama musical
ara mateix,
ara que deies
que hi ha
aquesta exclusió
de grups?
Jo crec que
estem en un moment
excel·lent.
No sé si
els mitjans
de comunicació
se'n fan ressò,
se'n fan prou ressò.
A la nostra època,
com que hi va haver
el boom del rock català,
recordo que tots
els mitjans de comunicació
s'hi van abocar molt.
Ara poder,
les coses
s'han normalitzat més,
però hi ha
una nova generació
que encapçalarien
els Manel,
els Amics de les Arts,
els Quarts Primera,
els Mishima,
una sèrie de grups,
el Petit de Caleril,
no ho sé,
hi ha una sèrie
de grups interessantíssims
que no veuen directament
de la generació meva
del rock català,
sinó que són gent
jove amb noves inquietuds,
amb nova visió de la música
i que està donant
excel·lents obres
al panorama musical català.
Jo estic molt content
com a aficionat,
diguéssim,
ho gaudeixo molt,
feia temps
que desitjava
que hi hagués
una generació
que es pitjés
amb tanta força.
I el teu poble
i el teu país,
com els veus
25 anys després
de néixer com a pets?
Tarragona,
Masburrona i Constantí
encara em fa patir.
Sí?
Sí,
però mal aniríem
que no fos així, eh?
No ho sé,
a vegades penses,
hòstia,
en 25 anys
les coses
no han canviat tant,
no?
Però és que no han canviat
ni en 60, no?
A vegades
llegeixes articles
que es feien en temps
de la República
i tot això
del dèficit fiscal,
del Tribunal Constitucional,
d'aquest
bueno,
d'aquest
d'aquest
neonacionalisme espanyol
que està
que està sorgint.
A vegades poses
televisions,
emissores de televisions
a la ràdio
i t'agafen unes ganes
de dir
en quin país vivim.
les coses
no han canviat prou.
I d'altra banda
hi ha coses
que sí que han canviat
en positiu, no?
Vull dir que
hi ha una mica de tot.
Continuareu
durant guerra, no?
Des d'aquest punt de vista
els pets
amb les vostres lletres
i amb les vostres cançons?
Jo em sembla que sí.
Esperem que sí.
Joan Reig,
és un plaer
convertir amb tu
una estona del programa.
Igualment.
Moltes felicitats.
Una gran notícia
és això
de fer una gira
de 25 anys
aquest estiu.
Ja sabeu
on actuareu?
Teniu alguna...
No, l'agenda
s'està tancant ara
tot just.
Ara acabem la gira
de teatres
i ara s'està omplint
la gira d'estiu.
Contractació oberta,
si algú ens vol llogar
ja ho sap.
Doncs deixem aquí
la proposta
per veure
aquest estiu
als Pets celebrant
aquests 25 anys.
Acomiadem el Joan Reig,
li posem música dels Pets
a aquest especial
dels 25 anys
de Tarragona Ràdio.
Joan Reig,
moltes gràcies també,
moltes felicitats
i que vagi molt bé.
Felicitats a vosaltres,
a tot l'equip.
Gràcies.
Música dels Pets
i seguim endavant
en aquest matí
de Tarragona Ràdio.
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Anava cap a casa
després d'haver pencat
hi havia un cotxe a les fosques
hi havia un cotxe aparcat
si no fos perquè cada dia
me'l trobo sempre allà
diria que és una parella
fotent-se o bacallà
però no ho és, no ho és
ningú no em vol fer cas
quan els dic a la gent
que hi ha lliure seients
o enlloc is que s'estan setant
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
i no em volia fer un segaló
vaig trobar la meva penya
em vaig veure el meu racó
gairebé en les dues
jo el Miguel volia aixapar
la nit era molt tranquil·la
quan de sobte algú va trucar
no em volia fer un segaló
i no em volia fer un segalP
no em voleia
Un instantia em fa patir.
Tarragona i mescurrona
Un instantia em fa patir.
Tarragona i mescurrona
Un instantia em fa patir.
Pont del diable.
Carrers de la part alta.
Frenc un libro.
Tien congi.
A l'obrir la porta.
Cortines que es mouen.
Quan arribes a les 6.
Camp de mar.
Patroquímica.
Turistes imaginant.
El molir de l'horta.
Abastar les forques.
Els pagesos mai contents.
Les voreres brutes.
Repitxen les putes.
xeringues per tot arreu.
Esquerres i dretes.
Velles pensidetes.
Van a missa de reu.
Imperial Tarraco.
Baixant-hi al Serrallo.
O la gent en teu paret.
Paquet.
A la fresca xerrant.
Seguits al davant.
De la plaça del castell.
Esquerra.
Tocant.
La cola.
La colla jove.
La titana es venen aix.
La ballana baixa.
El després en faixa.
Tot de fora va tornar.
Tocafant el balcó.
Llencament el pudor.
Trevessa la ciutat.
Entra la rutina.
Jo també patina.
Aquest pol la va tornar.
Aragona, Bascurona, costa'ns dir amb la patir.
Aragona, Bascurona, costa'ns dir amb la patir.
Aragona, Bascurona.
Les novetats de cerimònia ja han arribat a Sasteria Pizarro i Pizarro Gala.
Tria el teu pac cerimònia, vestit de cerimònia, armilla, camisa, corbata, mitjons i cinturó, tot a partir de 400 euros.
Vine a Sasteria Pizarro i Pizarro Gala, carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977-22-8073. Pizarro, som professionals.
Del 25 de gener fins al 27 de febrer, vine al Palau Virali de Congressos de Tarragona
i descobreix l'exposició en capses de sabates.
Històries domèstiques dels tarragonins.
Un recull de fotografies que conformen la identitat personal i familiar dels tarragonins,
amb imatges anteriors al 1990.
Obert de dimarts a diumenge fins al 27 de febrer.
Més informació a la web del Palau.
Don Tresillo Perafort.
Don Tresillo Perafort, la tienda de las gangas.
Los precios.
Muerte emocional a los indeseables precios.
Compra una almohada de 90 de 599 euros y te regalamos un precioso conjunto 3 más 2 con bellas telas a elegir.
Payan y corran que se acaban pronto.
Las almohadas.
Solo en Don Tresillo Perafort, la tienda de las gangas.
Financiación hasta 24 meses sin intereses.
Don Tresillo Perafort en la carretera de Valls junto a Rotonda, la tienda de las gangas y número uno en sofá.
Tu ets tots els quilòmetres que has recorregut.
Cada parada en el camí, cada olor i cada gust.
Cadascuna de les persones que has conegut.
Tu ets el que has vist i el que has viscut.
Tria bé qui et guia.
En els teus viatges.
Guia Repsol i GuiaRepsol.com
perquè ningú no coneix tan bé la carretera com aquell que sempre hi és.
Repsol, inventem el futur.
El pascurelet a l'esquerra se'n va Powell.
S'ha pot anar per velocitat Powell.
Intenta Powell a l'afrontar-la.
El xuc de Powell!
Aquest dissabte tenim una cita amb el futbol.
A partir de les 3 de la tarda, Rayonàstic.
A Tarragona Ràdio i a tarragonaradio.cat.
Aprofita la setmana blanca amb el Club Bàsquet Tarragona.
Si tens entre 4 i 13 anys, apunta-te a fer esport i nous amics.
Coincidint amb les vacances escolars del 7 a l'11 de març,
trobaràs un munt d'activitats al pavelló del Serrallo.
Talles i manualitats per als més petits
i cursos d'iniciació o millora de bàsquet per als més grans.
Més informació a les oficines del club o a la pàgina web cbtarragona.cat.
Campus de la setmana blanca, el Club Bàsquet Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio
Passen 3 minuts de 2 quarts de 12 del migdia.
Aquí seguim en directe des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Tornem a agrair a la gent de la Fundació que ens hagi acollit,
que ens hagi cedit aquest espai per fer aquest programa especial
dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Aquí estem des de primera hora del matí, des de quarts de nou.
Hem fet ja una primera part del programa
amb més de 40 tertulians que els hem tingut tots aquí
asseguts en les cadires de l'auditori.
Hem tingut temps per recordar les notícies
i els fets més importants d'aquests 25 anys a la nostra ciutat.
Hem fet una mirada al passat, als primers temps,
als primers anys de l'antiga Ràdio Fòrum,
aquella emissora municipal que després va desembocar
bas de venir Tarragona Ràdio.
I hem pogut també celebrar i recordar un altre aniversari
molt especial per a la gent de Tarragona,
als 25 anys dels PETs.
Tot això fa uns minuts amb el Joan Reig.
Estem aquí en directe, en aquest auditori.
Tenim la panera des de primera hora a punt.
Recordem a tots els soients que, en fi,
que tinguin una estoneta i es vulguin apropar a l'auditori,
que podran entrar en el sorteig d'aquesta gran panera
que ens ha preparat l'empresa Germo,
una panera amb un pernil fantàstic,
amb cava, amb vi, amb formatges, amb fuet, llonganissa,
en fi, una sèrie d'embotits, un regal fantàstic
que algun dels oients de Tarragona Ràdio
s'emportarà a la recta final del programa.
També ens ha arribat el pastís, el tenim aquí darrere,
perquè amb el pastís i amb cava acabarem el programa
brindant cap a quarts de dues del migdia
per celebrar aquests 25 anys de la ràdio.
En fi, aquí estem tot l'equip que fa possible el programa.
També tenim uns quants oients als quals els vull agrair la seva presència
i els demano per ells també uns aplaudiments.
Gràcies per venir.
I amb aquesta franja musical que hem compartit fa uns minuts amb el Joan Reig,
ara tenim música en directe i tenim el Josep Ardila amb el seu micròfon autònom.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Perquè té el micròfon, té el Facebook.
Sí, ara no tinc tantes mans ja.
Ara no tens tantes mans.
Però continua la gent parlant al Facebook, parlant al Twitter
i avui tenim amb nosaltres la Soul Machine.
Ells no fan 25 anys, però ja fa més de 10 que volten pels escenaris
i per tant avui ens ha fet molta il·lusió que vinguessin fins a Tarragona
a actuar.
I abans de parlar amb ells, abans que ens expliquin una mica la seva trajectòria,
com que fem 25 anys ens han dit
home, doncs també us podem fer nosaltres un regal.
I aquells oients més fideus de Tarragona Ràdio
segur que reconeixereu això que ara ens tocaran la Soul Machine.
Tarragona Ràdio
25 anys, Tarragona Ràdio
25 anys, Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
La pell de gallina, eh? Moltíssima...
La pell de gallina d'haver sentit la sintonia de Tarragona Ràdio
ja heu vist quins regalars que ens han fet els amics de la Soul Machine
són el Francesc, el Carlos, el Toni, el Manu, el Joan, el Sisko, el Raül i el Javi
i els portant veus seran el Francesc, bon dia Francesc
Bon dia
I el Toni, Toni, bon dia
Bon dia
Ho dèiem abans, eh? No fa 25 anys però en fa més de 10 ja que tu em veu per tot arreu
Doncs sí, doncs bé, fa poc, vam celebrar els 10 anys i ara anem cap a l'11
però que toquem i estem vinculats al món de la música potser ja en fa quasi uns 20
Déu-n'hi-do, no 25 però gairebé 20 doncs
Sí, sí, sí, sí, sí, sí
vam començar amb altres grups i ara vam decidir fer música a Soul i fins ara estem aquí
Qui són la Soul Machine, per a aquells que no us coneguin?
La Soul Machine és una banda de soul, funky, rim en blues,
podríem dir que és del Priorat.
Som un grup d'amics, tots som d'allà,
i el que volem és divertir-nos, passar-nos-ho bé,
fem la música que ens agrada, ens encanta,
i quan anem de concert i anem a tocar,
intentem que tothom s'ho passi igual de bé que en antros,
i ja estem contents.
Sou de falset, la majoria, o no?
Sí, podríem ubicar el grup a falset.
Podríem ubicar a falset, eh? Del falset i del Priorat, què més voleu?
Sí, i tant.
I escolta'm, dèiem deu anys, eh?
Deu anys dalt dels escenaris, el Soul Machine,
que toqueu diversos, diversos...
Vaja, el Soul, tot el que comentava el company,
quan neix, però, la vostra formació?
Quan decidiu ajuntar-vos, gent que tocava o música,
i dieu, vinga, va, muntem un grup?
Bueno, neix amb el fet que, el que comentava el Toni,
de fer a temps que era un projecte que mos rondava pel cap,
i, bueno, sempre hem estat vinculats al món de la música,
i sentint això i aprofitant, doncs, que hi ha una banda falset i tal,
vam dir, bueno, com podem fer que aquests amics
vinguin també a tocar amb nosaltres, no?
I vam dir, escolta'm, doncs la música Soul té vents,
té instruments de vent, i, per tant, escolta'm,
podríem adaptar això i fer música Soul,
que és una música, a més, que ens agrada,
i que, a més, pensem que a la gent li transmet molt bones vibracions, no?
Una mica, la gent s'ho passa bé, sentint aquest estil de música.
I, dèiem, ara ens hem quedat una mica en vanga,
això de fer-ho així dalt de l'escenari,
i, escolta'm, quina valoració feu d'aquests 10 anys dalt dels escenaris?
Molt bé, molt bé.
La veritat és que l'experiència que hem tingut
sempre ha estat una bona acollida per part de la gent,
i una mica et suposo que també perquè és les ganes que tenim
d'encomanar una miqueta aquesta bona sintonia
que volem tindre amb la gent.
I una de les coses que sempre guardem més bons records
és que ja han passat molts músics amb nosaltres
i sempre, doncs, escolta'm, els queda aquell cuquet,
no de dir, escolta'm, si em necessiteu, torneu, aviseu-me i tal, no?
Vull dir que la sensació que tenim sempre ha estat molt positiva,
tant amb els membres del grup, com amb la gent,
vull dir, amb els pobles que hem repetit
o amb les ciutats que hem anat a tocar,
doncs hem repetit moltes vegades,
perquè l'experiència i la sensació que tenen és molt...
Heu anat per arreu a tocar.
Sí, sí, sí, hem anat, bé, tot a Catalunya,
després també hem fet petites incursions al País Basc,
on hi ha hagut molt bona acollida,
hem participat al Festival de Jazz de Vitoria,
bé, vull dir, sempre en aquest sentit,
és un grup que d'alguna manera es velluga molt per Catalunya,
el que passa que tenim la sort de tindre aquestes petites incursions
que fem cap a altres zones del territori.
i a Autònia, en què es queda d'aquests deu anys?
Ui, jo crec que com a músic formar part d'una banda que són els teus amics,
això no té preu, o sigui, em quedo amb això,
o sigui, que he fet música, m'ho he passat bé, he anat d'excursió,
o sigui, no he anat a tocar, a fer concerts,
he anat d'excursió amb els meus amics,
m'he anat d'acampada amb els meus amics,
és això, o sigui, em quedo amb aquests moments,
que són més personals quasi que musicals.
Per tant, és una bona combinació això d'amics i música,
o a vegades hi ha, bueno, m'imagino que com a tot arreu, no?
Sí, però la Sula està molt barrejat, això,
o sigui, som molt amics,
i a vegades allò que diuen que la confiança fa fàstic,
aquí passa, això passa aquí,
però bueno, ho portem força bé, sí, sí, sí.
I ara, on són les Soul Machine?
És a dir, en quin moment us trobeu?
Quins projectes teniu ara entremans?
Bé, diversos projectes, perquè estava sentint el que comentava el Joan Reig,
i clar, un grup és viu mentre sempre va observant tot el que passa al seu voltant,
i els projectes més inmediats són una miqueta fer aquest esforç
de poder adaptar poesies i músiques catalanes al que seria la música Soul,
i donar-los un tret diferencial en aquest sentit,
i després també portar una miqueta el tema de la Soul Machine al carrer.
O sigui, no tan sols que es quedi en un escenari,
sinó que surti al carrer, no?
I ara fa poc, hem començat, hem inaugurat un grup
que es diu la Soul Street Band,
i, perdó,
la Soul Machine, imagina't si és nou.
És molt nou, molt nou això.
I el que entenem és, precisament,
el que estem fent dalt de l'escenari,
portar-ho al carrer,
com una brambà, una...
com se diu?
No, una tuba.
Marching Band, tipus Marching Band, molt bé.
Llavors, bueno, doncs, hem incorporat un tuba,
i els mateixos temes que fem amb la Soul Machine
els fem, però, de cara al carrer.
I és una manera més de continuar contagiant una miqueta,
no tan sols a l'escenari, sinó al carrer,
aquest estil de música que tant ens agrada
i que tant ens manté units.
Explicau-me això de la poesia que m'explicava.
Ell m'ho explicarà millor, sí?
Sí, bueno, el que fem és agafar poetes catalans
i amb bases de música Soul
intentar adaptar les seves poesies a la música.
I hem fet una experiència amb l'espectacle
de l'Ebre al Mississipi
i la veritat és que la resposta de la gent
ha estat molt positiva.
Què ens tocareu avui?
Avui tocarem, precisament, dos temes en català.
Hem adaptat la cançó de Sex Machine, de James Brown,
donant-li una lletra d'un poeta local,
l'Agustí Massip,
i que es titula El riu és vida.
I després hem agafat un tema del Stevie Wonder
i hem agafat un poema del Manel García Grau.
Aquests seran els dos temes que us toquen avui.
O sigui, és una mica perquè veieu una miqueta
quin és aquest experiment i com queda.
Déu-n'hi-do, eh?
Per tant, quedeu-vos-hi tots i no apagueu la ràdio,
que ara serà molt interessant escoltar
la Soul Machine aquí en directe
des de la Fundació de Caixa Tarragona.
I escolteu-me, vosaltres què és el millor de fer música?
Ui, com diu un amic meu,
fer música és la millor cosa que podem fer vestits.
No?
Fernand, la música forma part de la nostra vida.
O sigui, és tot.
I és que no sé què dir-te més.
És molt important, Fernand.
Sense això, has de pensar que ja tenim rutines, fins i tot.
O sigui, cada divendres, cada dissabte ensegem.
El divendres o el dissabte que passa alguna cosa i no es pot ensajar,
hi ha un buit tan gran,
perquè fa deu anys que cada divendres a les vuit de la tarda estem allà.
Vull dir, forma part ja.
O sigui, ho hem agafat com a rutina.
Forma part de les nostres vides.
I el Francesc?
Bé, doncs el mateix.
Estem passant dols personals quan ens trobem tots,
perquè el que veiem, no?
És un aspecte que, clar,
és com si ve a ser una mena de parella i tot, no?
La banda, perquè cada divendres, cada dissabte et trobes
i quan no vas a tocar sempre estàs junt.
Per tant, és una cosa que quan no es fa es troba a faltar.
Però, vull dir, la música representa això, una mica el que diu ella.
És aquesta mena de...
No sé què he dit tant, no?
Ja m'ha agradat el que m'heu dit, ja m'ha agradat.
La Soul Machine són amics, fan música,
venen de falset del Priorat, fan bona música
i avui ens acompanyen en directe al matí de Tarragona Ràdio
i celebren aquest 25è aniversari.
Moltes gràcies i us deixem amb la música,
el que sabeu fer molt bé. Gràcies.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Un aplaudiment, sí.
Es preparen els músics, doncs, de la Soul Machine
en directe, tres quarts de dotze
en aquest especial 25 anys de Tarragona Ràdio.
La finera està molt alta.
Camassés molt amagat.
La bisbal d'Altuna Roca
i Margalef amb un forat.
One, two, three, four.
El riu, el riu és vida.
El riu és llibertat.
El riu, el riu és vida.
El riu rega els nostres camps.
El riu és avall, camins transparents.
Serpentejant, serpentejant, doce riberes.
Dibuixant, gos i meandres.
Cicatrieres etia de la terra.
No monstres.
El riu és varall.
El riu és vida.
Dibuixant, i verten.
El riu és llibertat.
El riu és vida.
Moltes gràcies, car是 parameter.
Le riu, arriba, arriba
és l'estabilỏ.
Le riu, arriba, arriba,
El riu respira, respira, respira.
Aigua que corre, camines fred,
amb el vent i cañeixos,
viscets al seu, tolpa al pas,
o oblis al seu, al seu redor.
El riu respira, respira.
El riu respira, respira, respira.
El riu respira, respira, respira.
El riu respira, respira.
El riu respira, respira.
No respira.
La piedra está molando,
que va ser a sumar d'amagar
l'abisbal d'altuna roca
i mar galè
amb un forat
Hey, lo riu és vida
Hey, és llibertat
Hey, lo riu és vida
Es llibertat
Lo riu és vida
Es llibertat
Uh, lo riu és vida
Hey!
Ho, lo riu és vida
Ho, lo riu és vida
Ho, lo riu és vida
Ho, lo riu és vida
A la mença del silenci
Més mesè
Ni
A la falsa resistència
De la prudència
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I gràcies pel regal especialment de cantar-nos aquesta sintonia, la sintonia de Tarragona Ràdio.
De Soul Machine li hem volgut posar una mica de música, de festa, aquest matí de dijous, 17 de febrer del 2011.
Avui fa 25 anys de les primeres emissions de Ràdio Fòrum, aquella emissora municipal que després va donar pas a Tarragona Ràdio.
Des de primera hora del matí tenim moltes felicitacions que ens estan arribant especialment a través del Facebook i del Twitter.
Per la gent jove que contacta a través de les xarxes socials, el Pep Ardila continua recollint aquests comentaris.
Pep, què ens diuen els oients?
Ara sí, a Twitter és on continua més la... Vaja, on vull més la xarxa avui.
Una usuària, la Xeni Arm, ens diu felicitats per un anyet no us vaig veure néixer.
Mira, Sandra Coloma, que també la tenim per aquí, que també li agrada això de tuitejar, també ens ha posat una foto del grup que estava tocant ara.
Per tant, ja estan a la xarxa.
Carles Castillo, també una abraçada enorme a tota la gent de Tarragona Ràdio.
Missions TGN, felicitats per aquests 25.
I la Montse Cartanyà, que abans ha estat aquí, diu, home, he vingut a la Tartulia, però una vegada no he parlat de l'escola oficial d'idiomes.
Molt bé, la mega Tartulia.
Per tant, molta gent que ha anat seguint el Twitter i el Facebook al llarg d'aquest matí.
Una mega Tartulia que hem convertit a primera hora del matí entre les 9 i les 10, amb més de 40 Tartulians.
Ens hem fet la gran foto i entre tots hem pogut comentar aquests 25 anys del capaçat.
de la nostra ciutat.
Amb el micròfon autònom tenim dos o tres minutets per conversar amb alguns dels oients,
amb alguns dels amics i de les amigues que ens han fet companyia, ells i elles també a nosaltres,
durant tot aquest temps.
I estic assentat just al costat de la Conxita Modena. Bon dia.
Hola, buenos dias y felicidades en primer lugar, eh?
Què tal? Tu, que molta vinculació amb Tarragona Ràdio, més la Conxita.
Muchísima. Yo a las 7 de la mañana, cada noche cuando me cuesta, me pongo la rádio en la cabellera.
Y a las 7 de la mañana, hay muchos días que a las 6 menos algo, y escucho la tertulia de la noche anterior.
Pero a las 7 de la mañana, hasta que me levanto a las 9, a las 9 y pico, la radio.
Y con la radio puesta, todo.
Porque me entero.
El Ricardo dice, si llueve, la temperatura que estamos, los problemas que hay en Tarragona.
Si, otra desgracia como el otro día, la persona que se encontraron en Vilafranca del Panadés,
y dijo, que perdón a todos los viajeros, que tenían que tener un poco de paciencia,
porque sabía, en fin, te enteras de todo, de todo, de todo.
Y yo a las 7, hasta las 2, Tarragona Radio, diariamente, los sábados y los domingos, he hecho de mente.
Gràcies, Conxita.
Doncs, escolta, a veure si et toca la panera, que ja has vist, no?, quina panera tenim.
Gràcies.
Sí, i a més productos de mi tierra, Ricardo.
Exacte, que la Conxita em sembla que és extremadura, no?
Anem a veure si podem saludar amb altres persones que ens acompanyen aquí.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
És Corral.
Vostè també vinculació amb Tarragona Radio, temps a l'escola, t'hi agrada?
Sí, sí, sí.
Llego aquí unos 35 años y l'escucho cada día.
Què és el que més li agrada de la ràdio, en general?
Sobre las noticias y el ambiente y la manera de presentarlo.
Creo que es la adecuada.
Molt bé.
Estoy un poco afónico, o sea que no he cantado, pero lo siento.
Cap problema.
Gràcies.
Anem a saludar a veure si podem saludar alguns altres oients.
Camí del punt horari de les 12.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria Teresa.
Maria Teresa.
Home, vostè em sona que truca diverses vegades a la ràdio, que sí?
No, no, no.
Ah, deu ser una altra, Maria Teresa.
Deu ser una altra.
Escolto, però no truco.
Vostè escolta Tarragona Radio també, que és el que més li agrada.
a veure les notícies pròpies d'aquí, les tertúlies i en fi tot.
Bé, no puc estar fins a dos quarts de dues, però bé, doncs, quan fan els programes
de cuina, també, diguéssim, de l'hospital, no?, quan també, doncs tot.
Avui si estarà, Maria Teresa, fins al final?
Doncs la veritat és que no podem.
No podrà.
Hem d'anar a buscar uns nens petits i llavors ja no podem.
Té feina d'àvia.
D'àvia, d'àvia.
És el que ens toca ara.
Si podem, li guardem un trosset de pastís, que tenim el pastís a punt pel final del programa.
Doncs moltes gràcies, que es mengeu per molts anys que pugueu celebrar més anys, no?
I tant.
Home, esperem celebrar els 30, 35 i molts anys més.
No, nosaltres potser ja no ho veurem, però bé, per molts anys.
Gràcies, Maria Teresa.
Anem a veure si podem saludar aquella parella que està a la tercera fila,
just abans d'arribar al punt horari de les 12.
Aquí?
No.
Més amunt?
Més amunt.
Aquí?
Aquí, aquí, per exemple.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Maria Glòria.
Què tal?
Bé, m'agrada molt, sempre l'escolto.
I què és el que més li agrada a vostè?
Ah, i quasi tot.
M'ho passo molt bé, de veritat.
El meu marit també.
Doncs saludem el...
Sí, també.
Saludem el senyor.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com es diu?
Joan, Joan.
Molt bé.
M'agrada molt la ràdio?
Estem encantats de m'escoltar la ràdio, especialment la ràdio de vostès.
Abans de les 8 del dematí ja la sentim.
Molt bé.
Sentim els actes socials de Tarragona, després les notícies, després tornem a escoltar-ho.
En fi, els felicitem cordialment i els deixem molts anys més de progrés
i de xeroll.
Perfecte.
Doncs Joan, moltes gràcies.
A vostè.
Miri, com que arribem ja pràcticament a les 12, li agraeixo aquesta felicitació,
una felicitació que fem extensible a tots els que estan aquí i a tots els que ens estan
escoltant a través de la ràdio.
A través del 96.7 de la freqüència modulada, que és el sistema tradicional amb l'aparell
de ràdio, però també amb aquells que ens estan escoltant des de qualsevol lloc del món
a través d'internet, perquè això de la ràdio ara mateix també es pot escoltar a través
d'internet, a través de la nostra pàgina web tarragonaradio.cat.
Moltes gràcies, un aplaudiment.
I li posem ja una mica de música.
En un minut arribem al punt horari de les 12, les notícies, i després saludem els propers
convidats d'aquest especial dels 25 anys de la Ràdio de la Ciutat.