D'aquí a molts minuts seran dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del programa
Matí de Tarragona Ràdio.
Us hem explicat, us deien de fet també a través dels serveis informatius
aquest cap de setmana, diumenge concretament,
es complia un any de la tragèdia del Dofparell a Alemanya.
Recordem que van morir 21 persones, entre ja dues joves tarragonines.
Un any després, els familiars encara busquen responsabilitats.
Avui volem parlar del tema, volem parlar també de l'acte, aquest homenatge,
però també volem parlar del tema a nivell jurídic,
de com està tot el procés, i per fer-ho ens acompanya Paco Zapater,
ella és la pare d'una de les joves que va morir a Dilsford,
la Clara Zapater, Paco Zapater, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Diumenge van ser allà, van ser i de fet quatre dies, no?, a Dilsford.
Es va fer l'acte d'homenatge a l'estadi principal de la capital.
Com va anar?
Bé, nosaltres vam anar quatre dies, vam anar el divendres,
vam estar-nos en el dilluns.
Llavors, l'acte principal va ser el diumenge,
a l'estadi de Dilsford,
de l'equip de futbol de Dilsford,
i, bé, doncs, hi havia 7.000 persones.
Estaven els familiars de les víctimes,
tant de ferits com de morts.
Estaven 400 persones d'equips d'emergència de rescat,
metges, infermeres, bombers, etcètera, etcètera.
i hi havia, doncs, els polítics,
entre ells la senyora Kraft,
que és la presidenta de l'AN,
renània del nord-Westfalia.
Aquí valdria el president de la Generalitat d'aquí, no?
Exacte, sí, exacte, sí.
Aquesta senyora ha viscut l'evento aquest de molt a prop.
Aquesta senyora va ser llegida en les últimes eleccions.
El mes de juliol va entrar,
el mes de juliol de l'any passat,
com a presidenta de l'AN,
i el primer marron que es va trobar va ser aquest.
Però no solament això,
sinó que un fill d'aquesta senyora
es trobava també al festival,
però, per sort, per ell,
al fill no li va passar res.
I aquesta senyora ha tingut una especial sensibilitat.
Ens ha enviat un munt de cartes,
ens ha arribut diverses vegades.
Estava aquest cap de setmana aquí amb nosaltres,
i bé, és una senyora molt pròxima i molt humana.
Molt humana.
Qui no hi era és l'alcalde de Diusburg,
Adolf Saulerland,
i tampoc ell va dir que no hi assistia
per respecte a la família.
Tampoc va assistir a l'anterior homenatge que es va fer,
no hi eren tots els dos,
i tampoc hi era el responsable, naturalment,
de l'empresa organitzadora del festival,
que és Rainer Schaller.
Dues persones per les quals vostès, la família,
reclamant responsabilitats,
perquè ara, però, no estan en el procés, no?
Sí, efectivament, aquestes persones no hi eren,
no perquè no volguessin,
no sé si vol dir o no,
el que no volíem eren nosaltres,
que aquestes persones estiguessin,
hagués estat una provocació,
són persones no gratis per nosaltres,
per nosaltres, dic que per tots els pares dels morts, no?
Són persones no gratis perquè les considerem
les culpables principals de l'evento.
o sigui, l'alcalde, per mi és el principal responsable,
va donar, va donar llumverda a un acte,
a un festival que, tal com estava plantejat,
era evident que podia passar alguna cosa.
He de pensar vostè que l'any anterior
los paraís es feia a la ciutat alemana de Bochum
i l'alcalde va tindre el criteri de aquí
no trobo suficient mesura de seguretat
i suspèn el festival.
Si el Sauler, l'alcalde de Yusbur,
hagués tingut el mateix criteri,
doncs hagués suspès el festival
i jo no estaria amb vostè ni vostè amb mi.
Le diuen que és un tonto útil, aquest senyor.
En quin sentit?
En el sentit que és un alcalde que no té criteri
i, per tant, és sensible a les pressions que li fan.
Llavors, la empresa organitzadora del festival
pressionava perquè no es suspengués
i ell, com a tonto útil,
no va ser suficientment valent
com per suspendre el festival.
I va passar.
Perquè, clar, és evident que sense tindre
coneixement tècnic
no es pot posar en un lloc
que caben 100.000 persones
o 200.000 persones,
no es pot posar un milió i pico de persones.
Això és el que va fer aquest senyor.
I, disortadament, aquest senyor
no està imputat.
No està imputat, ni tampoc està l'amo
de l'empresa organitzadora.
N'hi ha 16 imputats,
11 de l'Ajuntament de Dísburg,
4 de l'empresa organitzadora
i el cap de policia.
Però, disortadament,
aquestes dues persones no estan imputades.
Sembla, però, des del punt de vista,
sense entendre gaire,
sembla estrany que hi hagi 4 persones
de l'empresa organitzadora imputades
i, en canvi, el responsable de l'empresa organitzadora
no hi sigui, entre els imputats, no?
Sí, a mi em sopta.
L'he estat parlant amb diverses persones,
entre elles, el nostre abogat de Düsseldorf,
i, bé,
la legislació alemana
dona a les administracions públiques,
al dirigent de les administracions públiques,
una labor representativa,
una labor institucional.
i, clar,
la responsabilitat,
en aquests casos,
penal,
no recaeix sobre ells,
sinó sobre els tècnics
que fan informes favorables
o desfavorables.
Però, clar,
jo crec que
l'alcalde
tenia una posició de gran
i tenia informes
que desaconsellaven
el festival.
Des del moment
que ell va posar,
com a nerón,
el dit cap avall,
va posar en perill
i, de fet,
va causar l'amor
de 21 persones.
Un alcalde
que també cal recordar
que fins no fa gaires mesos,
no sé si mesos o setmanes,
però tampoc va demanar perdó públicament.
Ho va fer fa poc,
fa relativament poc, no?
Sí, sí.
Efectivament,
fa pocs mesos,
al principi,
ell no assumió la responsabilitat,
però ha assumit
una responsabilitat,
diguéssim,
de caràcter moral,
de caràcter moral,
però,
però per mi
són lágrimes de cocodrilo.
El que passa és que
a Lluísburg
hi ha un sentiment
contradictori.
Per una banda,
les persones
de l'entorn
de l'alcalde,
que defensa
cap avall
espais a l'alcalde,
i per altra banda,
la resta
de les persones
i aquesta resta
de les persones
està molt crítica
amb l'alcalde.
I bé,
ell,
l'alcalde,
nota
la pressió
del seu poble,
de la seva ciutat,
perquè és una ciutat
on són 500.000 habitants,
i així va.
Aquest senyor
li han demanat
que dimiteixi
més una vegada
i no ho vet, eh?
No, no ha dimitit.
Aquest senyor
s'escuda
en el càrrec
d'alcalde.
S'escuda.
Tot i que hi ha
una manera
per que dimiteixi, no?
Hi ha una manera
per aconseguir
que pugui dimitir
aquest senyor,
que pugui plegar
del càrrec.
Bé,
sí,
ja l'he dit abans,
una llei nova
permet,
en virtut
d'una recollida
de firmes
que si n'hi ha,
si n'hi ha 60.000 firmes,
doncs se pot reprovar
la labor
d'un alcalde
i n'hi ha,
doncs ja
30.000 firmes
recollides.
I es va sometre
a una moció de censura,
però tampoc
no van aconseguir...
Ah, sí,
efectivament.
Va haver-hi
una moció de censura
setmanes després
de la desgràcia
i aquest senyor
va guanyar
la moció de censura
amb la col·laboració
dels pers
que estan governant
en coalició
en Diusburg.
Tornant als actes
del cap de setmana,
vam parlar d'això,
de l'estadi,
es va fer l'acte principal
amb 7.000 persones,
després va fer un altre circuit
ja més tancat,
reduït, diguéssim,
els més familiars directes,
no?
Sí, l'explico,
l'explico.
Primer que tot,
l'acte del diumenge
no ha estat l'únic.
Hem estat d'actes,
doncs el dissabte,
per exemple,
van fer un acte
molt entranyable,
molt íntim
en una església
de Diusburg
en el que estàvem
les 21 famílies,
al que va venir
la Onelone Kraf
i allí
en un acte molt íntim
se va fer
l'organització.
Això fa tota
una organització alemana,
una església protestant,
l'església protestant.
He de pensar
que vostè,
a Alemanya
no n'hi ha
el recolzament familiar
que té,
el teixit familiar
que n'hi ha aquí
i llavors,
doncs...
Per què?
Per què no hi és
allí a Alemanya?
Per què no hi ha?
A els països del nord
normalment
no n'hi ha
aquesta gran família
que n'hi ha
als països del sur
i per tant
han de buscar
substitutius
i són organitzacions
de caràcter humanitari
o de caràcter
inclús estatal.
Bé,
com deia,
el dissabte
en aquesta missa,
no era una missa,
era un acte
en una església
i, bueno,
doncs n'hi havia
la foto
de cada nena
que va morir,
una espelma
per cada nena
que va morir,
clar,
dic nenes,
però eren
nois,
també.
i van llegir
van llegir
diversos passagos.
Curiosament,
fixe fins a quin punt
arriba
el detall
i la consideració
i la,
com li diria jo,
la
la delicadesa
que inclús
un text
un text
ho van llegir
en català,
ho van dir en català,
m'entén.
Vale,
llavors,
en aquest acte
va ser molt íntim,
molt entrañable,
la Onelone Craft,
doncs,
en tot de posar-se
en la primera fila
com si posaria
un polític
nostre,
aquesta senyora
se va sentar
al costat
d'una família
i va estar
durant una tercera part
al costat
d'una família,
després se va canviar
al costat
d'una altra família
i així
succesivament.
Llavors,
nosaltres
portaven
una
nina
d'Ebori
que em va donar
l'alcalde
Vallesteros.
Clar,
on posem
aquesta nina?
A un monument
que han fet
a l'Eire Lliure
hagués durat
quatre dies.
A l'Ajuntament
de Diusdur
no ens apeteix.
I,
bé,
se la van donar
a Aurelone
Craft.
Le van explicar
que aquesta nina
era una nina romana,
que era un símbol
per Tarragona
i que
se la donaven
en el nom
de l'alcalde de Tarragona
i, bé,
ella la va acceptar
de Montgrau
i va dir
que la tindria
a casa seva
de record
per la catàstrofe
aquesta
i, en fi,
va ser un acte
molt entranyable.
Va ser l'acte
de dissabte,
eh?
Això va ser dissabte
el dia abans
Això va ser el dissabte
del dia que coincidia
de la tragèdia
que era el demà diumenge,
no?
Sí, efectivament.
El demà diumenge
va sortir un dia
ploviós,
fred,
fred,
feia fred.
Es van desplaçar
a l'estadi,
a l'estadi
a Lleva Dolar
una hora i pico
i fixe vostè
la sensibilitat
també
que després de l'estadi
vam anar
naturalment
en lanzaderes
al lloc
on va passar
la tragèdia
i ho van fer
de manera
que
el moment
de l'arribada
al lloc
de la tragèdia
coincideix
amb el moment
que van morir
un any abans.
Les nines.
Va ser, sí.
Va ser justament
en aquell moment
que van ressonar
les campanes
teníem entès
de totes les esglésies
de Diasburg
simultàniament, no?
Vull dir,
és aquesta sensibilitat
a la que vostè
fa referència
i que això fa
que se sentin
acollits, no?
Com si fossin
a casa, per dir-ho.
Sí,
sentim
recolzats.
Clar,
jo trobo,
jo veig
que els alemans
tenen
un doble sentiment.
Per una part,
un cert sentiment
de culpa
com un país
com un país
que sembla
que tot funciona
tan bé
pot fer
una cosa
d'aquestes.
Tenen un cert
sentiment
de culpa.
Llavors,
per altra banda,
un desig
de netejar
la cara.
per tant,
doncs,
estan
amb nosaltres
i fins ara,
doncs,
un deu
per tots
excepte
per l'alcalde
i el propietari
de l'empresa.
les famílies
estan en contacte,
no?
Les famílies
arran d'això
deuen estar molt
unides,
les famílies
totes.
Lògicament,
mireu vostè,
allí hi havia
una família
xina,
va morir
una noia xina,
una família
australiana,
va morir
un noi australian,
una família
italiana,
dues famílies
espanyoles,
una família
holandesa,
inclús n'hi havia
una croata,
que en aquest acte
íntim
que li van dir
també
vaig llegir
en croat.
Llavors,
és curiós,
és curiós
que són 21 famílies
que no havien tingut
cap contacte,
que parlem
en idiomes
diferents,
però clar,
n'hi ha un vincle
comú
que és molt fort
i llavors,
sense necessitat
d'utilitzar
el llenguatge
oral,
doncs,
s'entenem,
amb una abraçada,
amb un
contacte
visual,
o sigui,
tenim una cosa
en comú
tan important,
que ens sentim
vinculats,
vinculats
i, per tant,
crea determinada relació.
Vostè porta,
segueix el cas
molt a prop,
en l'aspecte
legal,
en l'aspecte
de tot el procés,
vostè s'ha advocat,
a més a més
d'ofici,
per tant,
coneix...
d'ofici,
no,
naturalment,
vostè s'ha advocat,
correcte,
coneix,
per tant,
el procés
de la fiscalia local
d'allà,
de com ha anat tot
durant aquest període,
com està la situació,
fins a quin punt
és de complex
un cas com aquest?
Sí,
l'explico,
l'explico.
El fiscal de Duisburg
de seguida
va obrir
una causa criminal
d'ofici,
o sigui,
per iniciativa pròpia,
d'ofici significa
per pròpia iniciativa,
va obrir
una causa criminal
per homicidi improvent.
En aquesta causa
es van presentar
300 denúncies
de familiars
de morts
i
de ferits.
300 denúncies
i
durant un any
el fiscal,
perquè clar,
a Alemanya
la investigació criminal
la porta el fiscal,
a diferència d'Espanya,
que la porta el jutge
d'instrucció.
En aquesta causa
criminal
que ha obert
el fiscal de Duisburg
n'hi han incorporat
300 denúncies.
En un any
s'ha rebut declaració
a 2.500 persones,
entre elles
150 policies,
s'han visionat
centenars
i centenars
de vídeos
i,
d'entrada,
d'entrada,
al cap d'un any,
tenim
setge imputats,
els que
els he dit abans.
La llista
de setge imputats
és provisional
i significa
que,
bueno,
aquesta
provisionalitat
pot comportar
que algú
d'aquests setge
finalment
no es resulti
imputat
i a l'inversa,
que altres
que no hi són
entrin.
I bé,
nosaltres,
la família
de Marta Costa
i la nostra,
vam encarregar
el cas
a un bufet
de Düsseldorf,
el bufet
de Gerard Baum.
Baum era
un antivinistre
de l'interior
de la República Federal
d'Alemanya,
despatx Baum Reiter,
especialista
en grandes catàstrofes
i el porta
74 víctimes
i llavors,
precisament,
aquests dies,
aquest cap de setmana,
s'han entrevistat
amb ell
i,
lògicament,
entre les preguntes
que ell ha fet
quan se faria el judici,
ell diu
que probablement
els judicis
es faran.
Els judicis
es faran,
l'any que ve.
Clar,
és una causa
molt complexa,
és un procés
molt complex,
500 ferits,
21 morts,
és un procés
molt complex.
Aquí a Espanya,
aquest procés
podria durar
8 o 10 anys.
Clar,
si a Alemanya
ho fan l'any que ve,
millor que millor.
Què hauria de canviar
perquè es posessi
també com a imputat
l'alcalde de Diusburg
i el responsable
també de l'empresa
organitzadora?
És a dir,
ara verà,
perquè ja ho hem dit abans,
no estan imputats,
què hauria de passar,
què hauria de canviar
perquè se s'imputi?
Què havia de canviar?
Doncs què havia de canviar?
Miri vostè,
la llei no.
Encara que canvies la llei,
n'hi ha un principi jurídic
de la retroactivitat,
de la llei penal,
és a dir,
és a dir,
que si es fa una llei nova
no es pot aplicar,
s'hi perjudica
a un fet anterior.
Per tant,
des del punt de vista legal
s'ha d'arreglar
amb el que tenen ara.
Què canviarà?
Què pot canviar?
Doncs la pressió.
N'hi ha un debat considerable,
un debat social a Alemanya,
entre els detractors
d'uns i d'altres
i aquí n'hi ha una qüestió
molt interessant
i és que
els tres àmbits
de responsabilitat
que són l'Ajuntament,
la policia
i l'empresa organitzadora,
doncs s'estan tirant la culpa
uns a altres.
Això ja va haver per l'acusació.
Si entre ells
s'acusan mútuament,
estupendo,
doncs l'acusador,
el fiscal,
pot quedar en la seva cadireta
esperant que els altres
se tinguin proves
uns contra altres.
Jo,
jo, del meu punt de vista
de jurista d'aquí,
a mi no em cap
dins de la meva concepció
que aquestes dues persones
quedin immunes,
impunes, perdó,
impunes.
I què ha de canviar?
Doncs no sé si
no sé si
alguna sutilesa
les pot agafar.
No ho sé,
no ho sé,
la veritat.
Jo,
allà on puc,
dono la meva opinió
de la sorpresa
que em produeix
que aquestes dues persones
no estén
imputades.
Inclús,
en una trobada
que van tenir
a l'abril,
va venir,
en una trobada
a BOM,
va venir el president
de la República,
Christian Gurd,
i això ho vaig dir.
Jo no comprenc
del meu país
com pot passar allò.
I, llavors,
li vaig dir
que si almenys
no tenia cap responsabilitat
del punt de vista penal,
perquè són del mateix partit
que no els posés
a les llistes electorals
de la pròxima legislatura
perquè no és una situació
d'una altra vegada
de 29 famílies
amb un mort.
I com s'ho va prendre?
Com va reaccionar?
Bé,
com va reaccionar?
Va ser
una xerrada molt amistosa,
va ser
una xerrada molt amistosa.
Ell me va dir
que al igual que la llei d'Espanya
no podia canviar un alcalde
perquè són càrrecs
democràticament elegits,
ell tampoc podia canviar
l'alcalde.
I jo li dic
que això ja ho sabia.
Jo el que li demanava
que utilitzés
tota la seva influència política
com a líder del seu partit
perquè aquest senyor,
l'alcalde,
no continués
a aproximar la legislatura.
I, clar,
ell indirectament
va dir
que naturalment
que ho farien,
que ja ho tenien previst.
El que passa
és que, clar,
un alcalde
llegit democràticament,
encara que el seu partit
diu que plegui,
ell si diu que no,
doncs no plega.
I ja està.
Un alcalde
que vostès afamiliars
veuen amb el cap damunt
de la responsabilitat
perquè el concert
consideren
que no s'ha hagut de fer
el festival,
però a banda d'això
també veuen altres clauses,
veuen múltiples clauses,
no?
Sí, sí.
Sí, tot un munt
de factors que...
A mi em surten
com a deu
concauses,
com a deu
negligències
que entre uns i altres
van fer
perquè el succès
es produeix.
Deu negligències.
Entre elles,
doncs,
ficar un milió i mig
de persones
on només cabien
cent i pico
o doscientes mil persones.
Ojo,
que allò,
el lloc
on va passar
és un veritable
camp de concentració.
vostè sap
aquelles pel·lícules
que veiem,
un camp de concentració
arrumbroso,
trist,
vell,
era una antiga
estació de trens,
era una antiga
estació de trens
i per entrar allí,
per entrar allí,
es tenia que passar
per un túnel,
no recordo
si tenia 15 metros
d'omplada,
llarg,
clar,
com poder entrar
per allí?
Mire,
i després
l'actuació
de la policia
també va estar
reivant.
La policia
amb tota la seva
bona intenció
va ser
causant principal
també d'això,
perquè fixe vostè,
què va passar?
Què va passar?
Doncs mireu vostè
la teoria
del riu.
Un riu,
en un riu
l'aigua
flueix
naturalment
pel caucer del riu
i passa
per un pont
sota
del pont,
pels ulls
del riu.
Però si tu
tapones
els ulls
del riu,
del pont
i a més a més
als costats
tu poses
un mur
a cada costat,
l'aigua puja,
l'aigua puja
i ofega la gent.
Això és el que va passar.
La policia,
la policia
i li diré per què,
va deixar
les entrades
obertes
però
les sortides
les va tancar
inclús
les sortides
laterals.
Va entrar
centenars
de milers
de persones,
centenars
de milers
de persones,
se van quedar
allí,
se van quedar
allí
i aquesta pressió,
la suma
de pressions
va ser molt forta
i de sobte
la gent veu
que n'hi havia
una petita escala
molt vella,
una petita escala
de 60 centímetres
d'amplada
i la gent
va començar
a sortir
per allí.
Però clar,
centenars
de milers
de persones,
bé,
milers de persones,
tots feien pressió
per anar
a aquesta escala.
Una pressió
en un cercle
de totes
les direccions,
què va passar?
Va passar
que les persones
més
febles
i menys altes,
més veixetes,
aquestes persones
van quedar
aprisionades
i van morir,
però hi havia
un muntó
de persones
mortes
i ferides,
incoscients,
sap?
I fixe vostè,
jo el diumenge
que va fer
molt de fred,
bé,
molt de fred,
molt de fred
per l'època
que estem,
nosaltres
estaven gelats
al camp de futbol
i va estar plovent,
jo em deia,
si aquest dia
hagués estat,
si aquest clima
hagués estat
el dia de la tragèdia,
la tragèdia
no s'hagués
produït.
I per què?
Doncs molt senzill,
perquè el dia
de la tragèdia
va fer
un dia
molt bo,
molt bo,
molt bo,
molt bo,
radiant de sol
i el diumenge passat
feia fred
i pluja,
llavors
hagués anat
un 30%
menys de gent
i un 30%
menys de gent
hagués
produït,
o sigui,
no hagués
passat res.
L'escala,
per cert,
on es ha produït
la tragèdia
desapareixerà,
no?
No,
finalment no.
En principi
nosaltres
vam
demanar,
vam demanar
que l'escala
continuïs allà,
perquè en aquella zona,
que ja dic
que és una antiga
estació de trens,
doncs allí posen
un hipermercat
de mobles,
eh?
I llavors,
doncs bueno,
doncs el projecte inicial,
el projecte inicial,
doncs era,
doncs la escala
aquella
de Ruguita.
Nosaltres
vam fer
una petició
a l'alcalde
de Dísburg
i l'alcalde
de Dísburg
i el promotor
de l'obra
va dir que no,
que l'escala
anava baix.
han continuat,
perquè clar,
i tot això
és una qüestió
també mediàtica,
no?
Han continuat
i ara resulta
que han canviat
d'opinió.
L'escala
es respectarà
i quedarà
al mateix puesto.
Què passa?
Que s'ha fet
un monument,
s'ha fet un monument
al costat
en memòria
de les 21 víctimes
i un monument,
curiosament,
que ha estat
sufragat
per una
col·lecta
entre
ciutadans
de Dísburg.
Un monument
que consisteix
en 21 vigues
de ferro
posades
de forma
anàrquica
com a intentant
pujar
per una escala
i al costat
el nom
de cada una
de les víctimes
mortals.
Senyor Paco Zapater,
el digueré molt
que ha sigut
avui aquí a Tarragona Ràdio
a compartir
amb tots els tarragonins
com està la situació
un any després
i també com va anar
aquest homenatge
de diumenge.
Tarragonins
que també van sentir
molt la tragèdia
ara fa un any.
Ja sap que aquesta
és casa seva
que com vulgui
ja us pot tornar
i en fi
que el que convingui
que faci falta
també una forta abraçada
als familiars
de Marta Costa
de Cambrils
que també
ho estan patint
la tragèdia.
Paco Zapater,
moltes gràcies
un pla
i fins a la propera.
Moltes gràcies
a tots
i moltes gràcies
a Tarragona.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.