Vinga Andreu, ara ja no hi seré.
Tot el que faig és per tu.
Amb ell me n'hauria anat a la fila, Juan.
Nascen negocis junts.
Els ocells, els sindicats, les feines brutes.
Tu ets diferent.
Els ocells són per volar i per ser lliures, Andreu.
Els podem engaviar, no podem canviar com som.
Vine aquí, preciós!
És difícil de creure.
Pels inès!
Per què ha hagut de fugir el pare?
Perquè amb els manuents pots estar amb ells, però no contra ells.
Aquests diàlegs corresponen a la pel·lícula Pa negra.
Avui, sens dubte, és notícia,
és la gran triomfadora dels tercers premis Gaudí,
els premis que atorga l'Acadèmia del Cinema de Catalunya.
La millor pel·lícula catalana del 2010,
aquest Pa negra, dirigida per Agustí Villaronga.
Saludem a aquesta hora del matí l'Ester Ferrer.
Ester, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ens ajuda a comentar cada divendres les pel·lícules de la sala 8 i mig,
i ens ha comentat durant molt de temps altres programacions cinematogràfiques.
Què et sembla aquest Pa negre que ha obtingut 13 dels 15 guardons
als que aspiraven aquests premis Gaudí?
Home, d'entrada, em semblen justos, alguns més discutibles que altres,
però jo em penso que aquí hi ha una línia claríssima
de decidir-se per una indústria cinematogràfica catalana, no?
És a dir, a veure, jo hi estava una mica,
intentava posar-me en el cap del director del Villaronga
i pensava, aquest home realment ha fet pel·lícules molt difícils,
com ara El mar, com ara l'Ara o te el bulking en la mente d'un assassino,
que diríem que la crítica li ha reconegut,
la crítica més dura,
li ha reconegut com a realment un director important
del cinema en llengua catalana,
el cinema català,
i, de fet, li donen els 13 premis
per la pel·lícula més comercial de totes elles.
Això, evidentment, no vol dir
que no tingui una qualitat indiscutible,
això és així.
Panegra és una molt bona pel·lícula
basada en unes molt bones novel·les
de Milita Xidor, no?
Que també és indiscutible
i aquí el director va dedicar,
va dir que el premi, el millor guió,
de fet, ell no se'l quedaria,
sinó que li donaria a l'escriptor, no?
A la Milita Xidor.
I penso que és de justícia.
I, clar, el gran drama d'aquests,
jo penso que ets Gaudí d'en Guany,
és una mica el tema amb qui competia, no?
Amb qui competia el Panegra.
Perquè semblava molt clar, no?,
que Panegra era la gran triomfadora,
ja prèviament, i que no tenia...
I que no hi havia res a discutir.
Jo esperava algunes sorpreses.
Esperava que, ja que se li havia donat premis
a vestuari, a directors, a guió,
fins i tot a maquillatge i perruqueria,
vull dir que hi ha, dius, vestuari,
absolutament a tot.
Jo vaig pensar, ara es desmarcaran una mica
i voldran reconèixer una mica un altre cinema,
potser en més petit format, no?
Penso que també, clar, la persona que és la productora
és una dona que ha estat lluitant moltíssim
per un cinema català, doncs,
que tingués noms i cognoms, que es veiés a fora,
ha estat lluitant també, diríem que ha tingut...
Jo penso que hi havia una marcada també tendència
a reconèixer trajectòries en defensa de la cultura catalana, no?
Ella va fer el Catalunya-Espanya,
aquell documental que estava prou bé, també,
el va fer com a directora.
I, per tant, a veure, és molt de llei
que se li reconegués també a ella com a productora, no?
I en el sentit de donar el premi a la millor pel·lícula.
Però, clar, a mi, petites produccions,
com l'Elisa K., que es va estrenar a la vuit i mig
i que van estar aquí els directors,
el Judit Culell i el Jordi Cadena,
que són uns personatges interessantíssims, no?
Que, a més a més, van fer una creació, no?
Fins i tot que no se li pogués reconèixer
com a millor actriu.
Jo pensava ara, li donaran a l'Aina Clotet, no?
També pensava que no li tocarà l'Aina Clotet
perquè a la Nora Navas ja li van donar a Sant Sebastià,
segur que li caurà un Goya,
a ell no hi era perquè estava recollint un premi a Madrid, no?
Doncs tampoc l'Aina Clotet no li va caure.
I d'alguna manera l'Elisa K. va quedar totalment exclosa de cap premi.
Tampoc no li van donar cap a Herois, no?
Que era la segona pel·lícula en nominacions.
Sí, era aquella pel·lícula que va ser la gran sorpresa
perquè aquesta sí que és comercial.
Aquesta sí que va passar pels cinemes,
aquesta sí que va fer més taquilla.
Així com l'Elisa K. és una pel·lícula de producció
que es va estrenar amb mínimes còpies,
perquè no se'n podien fer més,
i que a Madrid va durar una setmana
i a Barcelona en va durar no sé si quatre,
perquè clar, quan una pel·lícula té poques còpies
és el que té, a la sala vuit i mitja
ens va costar prou de trobar-la,
doncs va quedar així.
I La mosquitera, La mosquitera és,
jo també penso, una pel·lícula reconeguda
amb un gran productor que és el Lluís Minyarro al darrere
i l'Eduard Vila, que és el director,
però bueno, Lluís Minyarro està portant també ara,
diríem, la producció de pel·lícules importants
a grans festivals internacionals
i se li reconeixen,
la mosquitera va ser reconeguda a Carles Olivari
i en canvi, ahir només, només, només
se li va reconèixer a l'actor principal
que és l'Eduard Fernández.
L'Eduard Fernández, jo penso que precisament
la mosquitera fa un paper com els que fa sempre.
Diríem que no s'ha hagut d'esforçar massa
a fer res que no hagi fet, m'entens?
I que potser s'hagués pogut pensar en algú altre,
que també l'hi reconec molt, eh?
Però, per exemple, a mi el Ryan Reynolds me va quedar
com molt al marge i em sap molt de greu, per exemple.
Et semblaria, doncs, que en general els primis
han estat poc arriscats i que han optat per premia,
sobretot la pel·lícula que pot ser més exportable.
Exacte, exactament.
Clar, jo penso que després de Bariet sort, sort que, clar,
com que de les de parla no catalana,
doncs, bueno, mira, hi havia el Gran Basques,
los ojos de Julia, Uruguay,
i aquesta enterrada va quedar reconeguda amb això,
amb la millor pòlícula de lingua no catalana.
Clar, que reconeguessin un actor de parla anglesa,
diríem, era difícil de pensar, també, no?
Però, realment, jo penso que Bariet, també, en aquest sentit,
enterrado, va sortir la pobra poc reconeguda, eh?
Perquè és, realment, una pel·lícula feta amb uns mitjans mínims,
però amb una capacitat creativa.
I amb una capacitat, jo, sempre, mentre vaig veure a Bariet,
sempre pensava, bueno, i ara la càmera on és, no?,
per agafar aquest pla, i ara la càmera on és,
i ara això com ho han fet,
perquè a nivell tècnic i a nivell actoral,
que una persona mantingui dintre d'un tegut
una hora i mitja de pel·lícula...
Déu-n'hi-do.
És una cosa sorprenent i difícil, no?
El premi d'honor pel Jordi Daudé, Ester?
Em va semblar extraordinari, el Jordi Daudé,
em va donar dues coses...
Bueno, jo, si hi ha temps,
t'ho voldria fer alguns comentaris a nivell formal de la gala, també.
Jo penso que la gala, el Teatre de Garrilla,
quan va sortir el Quim Masferrer,
al principi estava una mica fluix,
però després ja va agafar el to,
i jo penso que la gala va ser prou original,
sobretot en aquell moment en què ell anava dient
les pel·lícules que ell havia fet,
o les que ell podria haver fet,
totes les coses que li deia el cinema català,
i així que diríem que en plan conya
estava molt ben buscat, el fil,
el fet de posar-hi com a orquestra
una banda, una banda de...
Ai, una cobla, eh?
A més a més és una cobla que realment
es dedica a fer bandes sonores de pel·lícules.
Jo els he escoltat alguna vegada
i ho fan moltes, fan unes adaptacions increïbles, no?
I llavors, l'aspecte d'aquest formal em va semblar molt bé.
Em va semblar molt bé i jo crec que els altres cops
no ho havia vist mai, que hi haguessin tants polítics
i que s'increpés de bon rotllo el conseller de Cultura
entrant i el president de la Generalitat,
que jo no sé si és per allò que deien
que al Pujol no li agradava gent del cinema,
i potser ara s'ha volgut dir
ara els canviarem de registre, no?
A Convergència, ara sí que li agradarà el cinema,
però sempre es veia això, no?
De Pujol passava totalment del cinema en català
o en idioma que fos.
Aquella presència de polítics en general
de tots els partits,
que es va poder veure en diverses ocasions
i com el Quim Masferrer anava demanant pressupostos
i multiplicar i quadriplicar
el pressupost pel cinema català,
això penso que també va estar prou bé.
I després aquest premi d'honor al Deudé
va ser increïble
i realment ell es va créixer,
va sortir el pobre molt fumut, no?
I així que anava parlant
i anava entrant en calor
es veia que era l'actor que és sempre
i que malgrat...
No sé exactament quina malaltia
deu tenir o què li està passant en aquest moment,
perquè en darrere era molt fumut,
el van haver de treure acompanyat, no?
Però realment és un actor increïble
i és una persona...
Però que també va girar molt
cap al tema de la cultura catalana,
del català, de la defensa,
del nostre cinema,
del cinema en català,
de la llei del cinema,
també va sortir.
I finalment,
també el reconeixement, no?,
a la bicicleta Cullera i Poma
i el fet que Pasqual Maragall
i la Diana Garrigós
estessin al escenari
recollint el premi,
perquè...
M'ha erescut, també?
Premi m'ha erescut?
Sí, jo penso que...
A veure, documentals
n'hi ha també molts altres
que...
És una qüestió de gustos,
entraríem, no?,
en el tema documental,
però sí que una pel·lícula
que a Sant Sebastià
va estar molt reconeguda,
evidentment,
el cinema català
no la podia deixar passar.
A part que el Carles Bosch
ja és un nom, diríem,
de garantia
en el que és el documental català, no?
I prova d'això
és que ahir ni tan sols hi era.
Estava, no sé,
les antípodes
fent un altre documental,
i a l'home.
O sigui que realment
és un documentalista
en actiu,
però en actiu
i per actiu, diríem.
I a veure,
jo penso que sí,
que la figura
del Pascual Maragall
i del Pascual Maragall
fent el que està fent
en aquest moment
i les paraules
que ell va dir
amb aquest to graciós
i divertit
que si serà una malaltia
de polítics, no?
Vull dir que
és un home
que realment
està fumut, també,
i que va donar
una talla indiscutible, no?
Acabo,
Acabo, Esther.
És la tercera edició
només dels premis?
Com veus el panorama
dels premis
Gaudí del Cinema
i del Cinema Català?
El veus ja consolidat?
Jo veig,
una cosa que et volia dir
de l'Elisacà,
que és una de les meves favorites,
perdona,
només un segon,
és que veus
també a Sant Sebastià,
per això que he dit abans
que el biciclete de collera
i poma
va ser molt reconegut,
en canvi l'Elisacà
també va ser reconeguda
pel Premi del Jurat
i aquí
no ha rebut res.
Però bé,
aquestes coses
mai es poden fer previsions.
Com us veu?
Doncs penso que
a mi m'agrada molt
la tasca
que fa en Joel Joan,
penso que té molt clar
el que vol
i va en una línia
i no és allò de dir
quedarem ben tothom
sinó que nosaltres
volem el que volem
i anirem per aquí
i penso que està donant
una projecció
important
del cinema català
però no solament
pels premis
sinó perquè realment
el cinema que es fa
aquí a Catalunya,
el documentalisme
és indiscutible,
portem la veu cantant,
però jo penso que
els grans títols
d'aquest any
també s'han produït
i s'han fet a Catalunya
i grans títols
tant comercials
però amb una qualitat
indiscutible
com grans títols
de cinema
diríem ja per cinèfil
i per gent
que busca
altres camins
en el cinema,
per tant
jo ho veig molt positiu
i tant de bo
que puguem continuar per aquí.
Molt bé,
doncs ben aviat
tindrem a més
els premis Goya.
Els premis Goya
i també els comentarem.
Esperem que no acabin
tan tard
perquè realment
això es fa en dilluns
i s'acaba
a quarts d'una
i...
Són gales fetes
per artistes,
per gent del Bon
de la Faràndula.
Sí, sí,
i tant, i tant.
Jo pensava que segurament
era per a més a més
perquè no els hi toqués
amb el teatre,
perquè hi havia l'Abel Folk
que en aquest moment
estava en el Nacional,
qui més qui menys
té obres
presentant els premis
i hi havia gent
que està fent teatre
en aquest moment
i suposo que, clar,
que ahir no devia haver funció
perquè si no...
Molt bé.
Doncs, Esther,
t'agraïm molt
aquests comentaris
i aquesta anàlisi
dels premis Goya
amb aquesta gran triomfadora
que és Pa Negra,
que segurament serà
una pel·lícula...
Recordem-ho,
13.
13.
Jo crec que a més a més
ara tindrà una revifada
i que en els cinemes
que ja potser l'han tret
segurament la tol·laran
a projectar.
I a més aspira
a premis Goya,
vull dir que encara
té una carrera per davant.
Té una trajectòria
important encara.
Molt bé.
Esther Ferrer,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Fins la propera.
Igual.
Adéu, bon dia.
Hem comentat,
hem analitzat
aquests premis Gaudí,
potser els vau veure
ahir per televisió.
Nosaltres volem aprofitar
aquesta estoneta
que hem dedicat
a parlar de cinema
a regalar
una entrada dos per un
per anar
a Ocina les Gavarres.
Si voleu anar,
tenim el telèfon obert
al 977 24
47 67
re.
Volem fer un petit concurs,
una pregunta
sobre l'actualitat cinematogràfica
del dia
i ja obrim els telèfons.
De fet,
com que ja tenim una trucada,
doncs abans de fer la pregunta
saludem aquest ullent.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Dolors, què més?
Què tal, Dolors?
Què hem trucat des del carrer?
Ah, és que la sento així
com una mica distorsionada.
És un telèfon mòbil, no?
Molt bé, molt bé, Dolors.
Ah, perfecte.
Molt bé.
Sí, sí, i tant.
I tant.
És una de les ullents fidels.
A veure, Dolors,
una pregunta
sobre l'actualitat del dia,
l'actualitat de cinema.
La gran premiada,
la gran triomfadora
dels Premis Gaudí
és Pa Negre,
aquesta pel·lícula
que està basada
en una novel·la.
De quin autor
és la novel·la
en la qual està basada
Pa Negre?
Uf.
Doncs,
s'ho sento, Dolors.
Tornem-ho a intentar
un altre dia.
Gràcies per la fidelitat.
Adéu-sia, bon dia.
9, 77, 24, 47, 67.
Quin és l'autor
de la novel·la
que dóna peu
a aquesta pel·lícula,
Pa Negre?
Com es diu l'autor,
l'escriptor
que va escriure
Pa Negre,
la novel·la
que dóna peu
a aquesta pel·lícula
tan premiada
en els Premis Gaudí?
9, 77, 24, 47, 67.
Vinc a veure si tenim algú més
que s'atreveix
a trucar el matí
de Tarragona Ràdio
i a donar-nos
la resposta
a aquesta pregunta.