Esther Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tenim aquesta setmana a la sala 8 i mig?
Aquesta setmana a la sala 8 i mig hi ha una pel·lícula
que jo penso que és indispensable
perquè d'alguna manera és la primera vegada
que veiem cinema coreà en sales comercials al 100%
com podrien ser les gavarres.
I en aquest cas és una pel·lícula de Lee Chang-dong
que es diu Poetry, així en coreà,
que és una història que ja ve del Festival de Venècia
on va tenir Premi al Millor Guió
i també ve de la secció Perles d'altres festivals de Sant Sebastià
on d'alguna manera s'hi recull allò més interessant
que s'ha vist en els festivals anteriors
com Venècia, Canç i Berlín,
que són anteriors al de Sant Sebastià amb dates.
De què va aquesta Poetry?
Doncs aquesta Poetry és una història de poesia.
És una senyora gran, una àvia que cuida el seu net,
que el té al seu càrrec
i que decideix apuntar-se en un curs de poesia
i d'alguna manera això li canvia la vida
perquè comença a veure les coses de forma molt diferent.
Fins que diríem que en aquest procés
de rejuveniment i de fer coses
i de trobar-se a si mateixa
descobreix una realitat terrible
que és que el seu net amb qui ella confia totalment
està imputat o acusat en un cas d'una violació múltiple,
és a dir, amb uns altres companys.
I a partir d'aquí diríem que hi ha aquell descens de l'infern
i aquell d'haver de tornar a començar, no?, també.
Jo penso que és una pel·lícula que a nivell formal
qui li pugui fer una mica de por al cinema coreà
no ha de patir,
perquè de fet és una història
molt, diríem, com les que estem acostumats,
acostumats a veure en el cinema,
és a dir, en quant a estructura,
tampoc és excessivament lenta
i el que sí és, és una pel·lícula, com diu el seu nom,
molt i molt poètica,
una pel·lícula carregada d'imatges
que després ens en portarem a casa
i que ens quedaran gravades, no?
I a més a més amb una actuació increïble
d'una gran actriu coreana
que podrem descobrir en aquesta pel·lícula.
No sé si després la podrem veure massa més en altres,
però sí que aquí la podrem descobrir,
perquè diríem la dama del cinema coreà, no?
I bé, jo penso que és això,
una cita que s'ha de, si hi ha d'anar.
El que passa és que aquesta setmana
també hi ha un blog,
que és una pel·lícula catalana d'Helena Trapé,
que jo penso que també mereix atenció,
que podria haver estat també a la vuit i mig
tranquil·lament, aquesta pel·lícula,
i una altra que després et comentaré
com hi ha, diríem, la recomanació
i la crítica de la setmana.
Com sempre, l'Estén ens porta una recomanació,
una crítica.
Què ens recomanes aquesta setmana?
Doncs mira, aquesta setmana
ens queda encara la possibilitat
d'haver una pel·lícula
que passada va estar a la sala 5
de dioses i d'hombres,
que és una pel·lícula, jo penso també,
que podria haver estat,
totes podrien haver estat a la vuit i mig,
però me n'alegro que a part de la vuit i mig
hi hagi altres sales que també tinguin
pel·lícules d'aquesta qualitat, no?
És una pel·lícula de Xavier Bouba,
és una història real que explica,
diríem, doncs, els últims dies
d'una comunitat de monjos
a l'Atlas, a Argèlia,
l'any 95,
quan d'alguna manera hi van haver
uns disturbis importants
de caire islamista,
i on aquests personatges
doncs prenen la decisió
de quedar-se allà,
perquè allà fan una feina
que no es pot deixar de fer de cap manera, no?
Llavors, és una pel·lícula
que formalment, diríem,
té tots els codis
del que podria ser la passió
i la mort de Cris,
però posada d'alguna manera
en aquests monjos, no?
Fins i tot hi ha un sant sopar
que formalment, doncs,
es veuria com això.
Fins i tot, a l'hora de la seva mort,
doncs, també d'alguna manera
es reprodueix aquesta situació, no?
És una pel·lícula, a més a més,
que no s'ha de perdre detall,
perquè qualsevol qüestió
com un sopar,
com un moment d'una intervenció
del pare Prió
amb un dels seus monjos,
està plena de detalls,
està cuidadíssima,
i penso que és una pel·lícula
que, de fet, ja ve avalada
per la crítica,
no hi ha ningú
que pugui discutir
la seva qualitat,
però que hauríem de ser molt contents
de tenir-la aquí a Tarragona
i poder-la veure encara
la setmana que ve,
però només en passi de nit
a les 22.40 a la sala 7.
Esther, gràcies i bon dia.
Gràcies, moltes gràcies
i fins la setmana que ve.