Ara és un quart d'una del migdia.
Va néixer un any 86 a Tarragona
i diu que per culpa del seu avi
fa fotos des dels 14 anys
i demà divendres 20 de maig
a partir de les 7 de la tarda
inaugura la seva primera exposició de fotografia
a Contrallum.
Parlem de David Oviete, periodista, fotògraf tarragoní
que tenim a l'altra banda del fiu telefònic.
David, bon dia.
Hola, molt bon dia, com esteu?
Demà la primera exposició.
Això m'imagino que té un cert nervi, si no...
O què?
Doncs sí, la veritat és que bastant.
És la primera i no sé gaire com aniran
i sap el que s'ha pogut, moltes ganes
i a veure si hi va molta gent i agrada.
Tu ja fa anys que et dediques a això de la fotografia
potser d'una manera més aficionada
i potser s'està convertint en una part més professional, David?
Bé, jo des de fa...
Sí, la veritat és que fa molts anys
que vaig tenir la meva primera càmera
i sempre he aprofitat el típic,
els viatges i les escapades
per anar a fer fotografies.
I, bé, a poc a poc he anat fent una recopilació de fotos i fotos
i, bé, mai he deixat de ser el meu hobby,
encara ho és,
però, bé, vaig veure que tenia una bona recopilació de fotografies
i vaig decidir, bé, doncs per què no intentar fer una exposició, no?
I què tal? Com ha sortit?
Doncs, bé, jo estic molt content.
La veritat és que la vam estar muntant l'altre dia
i ha quedat molt xula i jo estic bastant entusiasmat amb això, amb la idea.
Jo estic content.
A veure què...
Jo vull esperar les opinions de la gent,
a veure què li sembla, no?
A contrallum.
Això serà una mica...
És a dir, imagino que és la temàtica de l'exposició, eh?
Aquestes imatges que estan fetes a contrallum.
Exacte, és la particularitat que tenen de totes les fotografies.
És una recopilació de fotos que he fet en ciutats europees,
de Marroc i Tarragona, òbviament.
I, bé, estan fetes totes a, com diu, a contrallum
i potser l'element que més abunda, doncs,
és la silueta negra, no?, opaca,
de quan tens, quan fas una fotografia
i tens la llum totalment oposada des d'on tu vas estirant, no?
I no és fàcil fer imatges a contrallum, m'imagino.
No, la veritat és que ja tenim una mica de tècnica
i una mica de paciència,
però, sobretot, acompanya molt el tipus de llum
de les ciutats on la fas, per exemple.
Si te'n vas a ciutats com a Marroc, sobretot,
ho haig notat molt,
la llum allà és molt diferent aquí,
és molt més suau i et permet fer fotografies
amb unes siluetes molt xules
i, bé, depèn molt del tipus de llum, no?,
del tipus de ciutat, també.
I a Tarragona, quina llum creus que tenim, David?
Home, és una llum fantàstica.
Jo, la veritat és que hi ha una fotografia que m'agrada molt a Tarragona,
per mi, potser, jo crec que és la meva preferida
de la ciutat, de l'exposició, perdona.
És una fotografia que vaig fer un matí,
realment, quan sortia el sol a les muralles,
i, realment, jo animo a tots els fotògrafs
de la ciutat a matinar,
si és que no ja ho hem fet,
i aixecar-se una miqueta aviat
i aprofitar els primers rajos de llum
del sol al matí, perquè la llum és fantàstica
i et puc dir que la llum de Tarragona...
He fet fotografies del matí
bastant sovint, perquè m'agrada molt,
i la llum del matí a Tarragona
és molt, molt, molt xula, i molt poques
ciutats la tenen.
Són moltes imatges de fotografies,
com deies, de països, de ciutats diferents,
però una altra de les teves passions són els castells
i la música.
Aquí, en aquesta mostra, ho veurem alguna cosa
també relacionada amb el contrallum,
o això ja ho deixem per una altra exposició?
Els castells és un altre projecte que tinc apartat,
el tinc en ment, potser ben aviat
us donaré notícies, però de moment en aquesta exposició
sí que hi ha alguna coseta de música,
alguna fotografia en contrallum i la música,
però bàsicament són paisatges i ciutats.
Els castells arribaran aviat.
Què és el que més t'apassiona, tu, David, de la fotografia?
Home, a mi m'agrada molt
el moment de captar
un instant, no?
Sobretot amb aquest tipus de fotografia de paisatge
potser no es nota tant,
però sobretot amb fotografia social,
que a mi m'agrada molt l'oportunitat que tens
de captar un instant
que has d'estallar i has d'apretar
has de fer la foto en aquell instant,
en aquell moment.
Si no, se t'escapa i són instants fugaços
que la fotografia t'ho permet captar.
I David Oviete, per qui no el conegueu,
està entre Tarragona i Barcelona ara mateix, eh?
Sí.
Explica'ns una miqueta.
Bé, estic treballant a Barcelona,
però bé,
jo a Tarragona és la meva ciutat
i cada cap de setmana,
practicament cada cap de setmana,
fitxo i estic per aquí, no?
Estic una mica fent cosetes aquí i allà
i bé, jo a Tarragona, com dic,
me l'estimo molt
i jo crec segur que soc més d'aquí
que a Barcelona i ho seré sempre.
Això no ho dubteu.
I escolta'm,
com es munta una exposició des de zero?
David, tu què t'hi has hagut de posar
de nou amb això de fer una exposició?
No sé si porta molts maus de cas,
moltes complicacions,
si has de tenir moltes coses en compte.
Sí, la veritat és que m'ha sorprès
perquè des de fora no ho sembla,
quan vaig animar-la al principi,
que em van animar,
doncs vaig dir, va, sí, la faig,
que és molt fàcil i amb res,
amb dues setmanetes ho tinc preparat,
selecciono les fotografies,
les porto a imprimir i ja està.
Però realment sí que porta molta feina
i més quan vol ser,
per exemple,
els peus de foto,
les has de seleccionar
i quan tens tant de fotografies
les has de primer fer una selecció de totes,
escollir les que...
No és difícil escollir les que tu posaries
a l'exposició moltes vegades,
sinó escollir les que no posaries.
A vegades m'ha costat molt més
deixar fora fotografies que m'agraden molt
i que crec que haguessin quedat molt xules,
però per temàtica,
per espai,
per mides,
per tot,
doncs s'han de quedar fora
i això a vegades és molt més complicat
que seleccionar les que tu vols posar,
no?
I a més també,
doncs bé,
si has de fer les cosetes dels peus de foto,
els díptics,
els cartells
i, bueno,
és feineta,
és feineta que la fas a gust,
però bé,
et demana una miqueta de temps
i dedicació
que sobretot,
si la fas amb ganes,
queda millor el resultat,
jo crec,
sobretot.
m'han ajudat molt
i m'han animat molt tant amics
com la família
i jo crec que això es nota amb el resultat.
Quantes fotografies hi ha, David?
Doncs a l'exposició n'hi ha en 26,
de diferents temanys.
I per la basada dels peus de foto,
és complicat posar-li nom a una foto o què?
Doncs sí,
la veritat és que,
no et diré cap mentida,
és complicat
i realment no m'agrada,
no m'agrada perquè
jo a mi m'agrada molt
que quan una persona vegi la fotografia
no tingui cap tipus d'input de fora,
no?
És a dir,
que ell mateix li doni un significat,
un sentit amb aquella foto
sense haver rebut cap,
no sé,
cap altra idea.
Perquè per cada persona
una fotografia pot significar,
doncs bé,
coses diferents,
sentiments,
opinions,
i a mi m'agrada molt
l'opció de veure una fotografia,
diguem-ne,
verge,
no?
Sense saber massa cosa.
Per això,
jo només he posat,
si aneu a l'exposició,
veureu que les menys fotografies
tenen tan sols,
no tenen ni títol,
tenen un nom que les defineix,
però és molt obvi,
és a dir,
si hi ha uns nens jugant a la platja
o a la futbol,
simplement la fotografia
es diu futbol,
perquè a mi m'agrada
que la persona que vegi la fotografia
doncs intenti imaginar
qui són aquests nens,
d'on poden ser,
què estan fent,
m'entens?
O sigui,
no vull donar massa detalls
a les fotografies,
perquè m'agrada molt
que la gent
doncs intenti
veure què els transmeten a ells.
Que cadascú ho interpreti
de la seva manera,
eh?
Exacte.
Serà la inauguració demà divendres
a les 7 de la tarda
i la podrem veure,
David,
fins al...
Fins al 15 de juliol,
aproximadament.
Juliol?
Sí,
12 de juliol.
Ah, perfecte.
O sigui,
tenim temps d'anar-la a veure tranquil·lament,
però home,
un dia especial
i a més a més
perquè el David serà allà
i li podreu comentar
a les vostres impressions
de les fotografies,
serà demà
a les 7 de la tarda
al restaurant El Natural
al carrer Arquitecte Rovira
número 3,
que està just a tocar
de les escales
del Palau de Congressos
a la part de dalt,
just a tocar
al principi de les escales.
David,
moltíssimes gràcies,
molta sort
i que vagi molt bé
la inauguració demà.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.