I comencem ara un seguit d'entrevistes, bé, de fet un parell, de caire musical,
i és que les festes de Santa Tecla tenen això, un component musical molt, molt marcat.
I dins del que és la música, el component tradicional, doncs, hi pesa moltíssim.
Precisament des de l'Escola Municipal de Música de Tarragona, ens ve la Roser Ulivert.
Roser, bon dia.
Bon dia.
Que deia jo que ets un clàssic ja, de les festes.
Sí, clar.
Què ens has portat, què és això?
Doncs he portat una gralla, mans petites.
Una gralla, mans petites.
És una gralla perquè puguin tocar els nens a partir de sis anys,
i és un dels instruments que avui presentem de dintre el pla formatiu de l'escola, de l'aula.
És un dels apunts que tractarem amb la Roser, del que anirà l'entrevista,
el projecte Mans Petites, però també un concert de gralles,
també els lloros del Negrito, el dia 16 a la plaça del Reí,
en fi, un munt de coses i un llibre, un llibre de la cobla de ministres de la ciutat.
Comencem per mans petites?
Sí.
Sí, és un projecte que es presenta aquest vespre a la casa de la festa
i que pretén dur els instruments tradicionals,
doncs això a les mans petites, a les criatures.
Perquè ara des de l'escola municipal, a quina edat comencen els nens?
Els sis anys.
Això és el...
Fins ara no els vuit, no?
Sí.
Ara poden començar els sis, es fa la iniciació, el primer any fan roda d'instruments,
a part de les altres assignatures, i proven tots, tenen tres sessions,
poden provar la gralla, el sac de jamex, el flaviol, la tenora, les percussions, l'acordió,
tots els instruments que oferim, doncs, tots són reduïts, els poden provar,
i a l'any següent, quan tenen set anys, doncs ja fan la classe d'instrument.
Aquest any comencem, l'any passat ho vam fer amb instruments que encara no estaven acabats,
i aquest any ja tenim els instruments acabats, i ja els nens ja podran tenir aquests instruments.
Us ho demanen, suposo, no?
Hi ha ganes de començar i de tocar, no només de fer el que toqui el llenguatge musical,
sinó també de poder tenir l'instrument a la mà.
Sí, sí.
De fet, aquests instruments ja hi ha canalla que començaven de jovenets,
el que passa és que l'instrument no està adaptat a les seves mans,
i llavors això fa que produeixen lesions, i evidentment,
llavors s'han hagut de fer, i hem estat uns quants anys treballant amb els luthiers,
i bé, fer el mateix instrument que sonés exactament, i amb dimensions reduïdes.
Us ho ha fet gent d'aquí de Tarragona, els luthiers, vaja, ho heu volgut de buscar?
No, no, no, estem en contacte amb tots els luthiers de Catalunya,
i tots hem estat treballant, per exemple, amb el que treballem més és de Sant Jaume de Llerca,
a la Garrotja, que treballa amb un...
Bueno, estàvem molt informatitzats, i hem treballat molt elèntricament,
i amb aquell, bàsicament.
Però que no existia, això?
No.
Perquè amb els instruments tradicionals hi ha moltes pol·luthiers,
els luthiers hi treballen, després els comercialitzen,
sembla que és una cosa que ja funciona, però clar, per petits no existia.
A veure, en el cas dels acordions diatònics, sí,
perquè és un instrument que és més a nivell europeu o mundial,
ja n'hi existien.
En el cas del Flaviol, fa 23-24 anys hi vam treballar,
en un projecte per la Generalitat, que ja hi estava posada,
i ara, en el cas del Flaviol, també hi ha escoles de primària
que ho estem fent, aquí a Tarragona,
i aquest ja era un instrument que el teníem solucionat.
s'està solucionant la tenora,
que la tenora i el Tible és un projecte que està subvencionat
per l'Institut de Roman Llull,
i el que feia la tarota i la gralla ha sigut bastant,
no, això no hi ha subvencions,
però sí que hem sabut vendre-ho als luthiers,
i estàvem allò al damunt.
Aquesta és la gralla seca, que és senzilleta,
però no hi portar la tarota,
la tarota és un instrument més gran,
i fins a aconseguir que allò soni més o més
amb la mateixa afinació que l'altre,
porta anys.
Clar, perquè aquí hi ha la dificultat d'adaptar-ho a les seves mans,
la distància dels dits és més petita,
els dits són més curbs,
i després aconseguir treure el mateix so que un instrument gran.
Sí, que no marxi l'ànima,
l'essència d'aquell instrument.
S'han utilitzat els mateixos materials,
algun instrument d'aquests que m'ha dit
ha canviat una mica de forma?
A part que són més petits?
No, no, no, l'estètica sobretot ha de ser la mateixa,
llavors les fustes també són bonetes,
aquestes de boix, és una de les fustes més bones,
i bé, a l'escola només hi ha dos places de cada instrument,
perquè clar, només poden entrar 14 nens,
aleshores és molt reduït,
però bé, els nens no cal que es compri l'instrument,
el poden llogar...
Això és important, perquè quant de temps els hi dura aquest instrument?
3 anys, 3 anys, 3 anys, sí, sí.
Aleshores, a dintre de l'aula d'instruments tradicionals
s'ha muntat una associació que es diu Els Amics de l'Aula,
que són pares i, bueno, gent amiga de la música tradicional,
llavors han fet un banc d'instruments
i el nen pot llogar-lo als amics de l'Aït,
perquè així no cal que se'l compri.
Molt bé, heu detectat que hi ha molta demanda?
Aquestes 16 places les omplegem de seguida?
No, no està ple, hi ha gent a fora, sí, sí,
però clar, ja ens agradaria que es pogués ampliar l'edifici,
que es pogués ampliar la professora,
però no es pot ampliar res.
Em xoca, perquè veig que Mants Petites és una proposta pionera a Catalunya.
Sí, sí, no hi ha cap escola de música en què es faci aquest projecte.
I en canvi, dius que hi ha nens fora.
Què passa amb els instruments tradicionals?
Que hi ha com una rabifalla que...
Bueno, ara ja...
O només passa aquí a Tarragona, això?
No, a veure, ojo, aquí a Tarragona passa.
La casa tira.
Què passa que els pares dels nens veuen
que aquests instruments, com a secundaris,
primer és més potser ha de prendre piano,
diguéssim, encara potser no estan del tots dignificats,
però ara de mica en mica això va anar canviant,
ja que aquests instruments ja estan,
els pots cruçar també, pots anar al superior o a l'esmuc,
però en el cas de...
Sempre es pensen que pots començar als 14 anys o als 16,
i no, pots començar a tocar la gralla
o una tarota o igual que un violí, no?,
amb aquests instruments petits.
I això de mica en mica la gent ja ho va veient
i ho fa també és que a les festes de Tarragona
sempre l'escola de música sempre hi participa,
amb els nostres alumnes, no?
Una part de l'aprenentatge és anar al costat del mestre
tocant el carrer.
I això fa que la gent ja vegi que de petit on pot aprendre,
com un altre instrument normal, vaja.
Molt bé, doncs mira, bones notícies,
forma per gairebé de la Santa Tecla Petita, això, no?
És fer entre els nens, ja sé que no és el mateix,
però fer entre els nens a la...
Clar, gràcies, sí, sí, sí.
Bueno, jo suposo que d'aquí un parell d'anys
aquests nens hi podran participar, els que ja toquen.
A veure aquest any, clar, encara hem de començar.
D'altres volem córrer.
Sí.
Doncs això és Mants Petites, aquest projecte,
com deia, en Pioner a Catalunya,
que impulsa l'aula d'instruments tradicionals
de l'Escola Municipal de Música de Tarragona.
La presentació, si en voleu més detalls,
serà avui a les 7 a la Casa de la Festa,
però les places estan cobertes.
Sí.
A veure, podeu entrar en llista d'espera.
Crec que només queda una plaça de tenora.
Ai, l'ho que he dit.
Sí, sí, una plaça per tenora.
Que hi ha alguns instruments tradicionals,
tira més que altres?
Agrada més que altres?
Quina agrada més?
L'instrument que tira més, evidentment,
a la canalla és la percussió.
I després la gralla.
Per fer una percussió petiteta, això sí, no?
Sí, bueno, això és de percussió.
Clar, Roser, que jo estic adormida encara.
Em diu el Joan Maria,
diu que toqui una miqueta la gralla.
No porto l'inxa pas.
L'hi tret de la funda
i com he vingut de pressa,
no porto l'inxa.
Val, que és la pipeta que en dius.
Porto el cos, però no...
Ja he pensat, ja.
Sona igual, no?
Però cal a gran.
Sí, sí, sí.
Som una mica més aguda,
però està afinada també com els instruments antics,
a 4 a 15,
té tota l'ànima i l'essència d'una gana.
Els lutius deuen haver estat encantats amb vosaltres,
perquè això és un repte per un món lutiu.
Bueno, i atabalats.
Sí, clar.
Però bueno, és el que és.
Això era una part de l'entrevista amb la Roser,
en tenim moltes més per parlar.
Per exemple, volem saber com és aquest llibre,
de què parla el llibre de la Cule de Ministres de la Ciutat
que presentes dimecres també a la Casa de la Festa.
Bueno, des de Zona Gralla,
que és una entitat que agrupa músics de música tradicional
i ara portem com una gestió cultural,
una petita empresa,
hem començat fent aquesta publicació
que està dedicada als ministres del Consell Municipal.
A Tarragona,
tot i que es fan moltes publicacions de música,
no se'n fan gaires,
i és com una part oblidada
i hi ha molt de material per editar, no?
Pel que fa a nivell nacional de llibres de música,
n'hi ha molts de gralla,
però en formació de ministres no n'hi ha.
Llavors vam veure que nosaltres
podríem començar cada any per Santa Tecla
fer una publicació de música
en relació a les festes.
La vam començar pels ministrils,
per això, per aquesta manera
que no existeixen llibres amb aquesta d'això,
aquesta formació,
i bé, és un llibre amb partitures,
que hi ha els tocs de protocol,
els quatre tocs de protocol,
de Sant Magí, de Santa Tecla,
i de l'entrada als teclers i del perpetuador,
i la segona part
és el primer quaderno de músiques
que ens va fer el mestre Conrat Sató
per aquesta formació,
que és dels concerts que normalment fem per Sant Magí.
Per tant, un llibre bàsicament de partitures.
No d'història.
No, hi ha una mica de referència
sobre cada tema,
una mica d'introducció
a el que havien sigut els ministrils
d'antigament,
de quan està datat,
i també hi ha unes fotos
sobre uns arxius que hi ha aquí al museu
que parla dels ministres.
Amb quina freqüència publicareu?
L'entitat,
o sigui, per Santa Tecla segur,
però estem mirant que per Setmana Santa
surti un llibre de músiques
de Setmana Santa,
de la processó.
Per tant, mínim un a l'any,
i el millor amplieu a dos.
Això des de Zona Gralla,
aquesta entitat.
Molt bé, doncs ens sentirem a parlar.
La presentació d'aquest llibre,
de la cobla de ministres de la ciutat,
tindrà lloc, recordeu dimecres,
a la casa de la festa.
I més coses, Roser, que no pares.
Concert, el dia 19 al Metropol.
Sí, aquest any fem un concert de luxe,
al Metropol.
Està una mica lligat
que jo faig 30 anys de tocar la gralla
i ho celebro en un concert
amb alumnes meus de nivell de país,
ja que treballo a l'Aula de Música de la Generalitat
i tinc diferents alumnes.
Vam estar treballant en un stage aquest estiu,
vam preparar un concert
i el portarem aquí
i també el portem a Molins d'Arrer
i a diversos llocs del país.
Quanta gent estem parlant, doncs?
Aquí vindran 16,
però som una vintena de músics.
Tots són estudiants
o hi ha gent que ha acabat els estudis?
Hi ha de totes les edats?
Sí, vull dir,
em sembla que el més jovenet és un de 17,
perquè clar, aquí és un concert amb nivell,
diguéssim,
i fins al més gran,
que penso que en té 52 o 53.
És música contemporània,
música tradicional,
és un concert per no escoltar al carrer,
o sigui, per no sentir-lo al carrer,
sinó per anar-lo a escoltar.
Val, per estar assegut i fixar-se.
En canvi, el ciòsserà el dia 19
al Teatre Metropol.
De tota manera,
la part més lúdica,
més festiva de la gralla,
que també hi hagi,
i potser és la que relacionem més amb festes,
arribarà el dia 16 a la plaça del rei.
Sí, sí.
Què són els Lloros del Negrito?
Bueno, a veure,
els Lloros és un grup de grallers
amb nou components,
que el repertori
és totalment actual
i discotequer.
Cançons a prop,
poc rot versionades en gralla.
Tot, tot.
Llavors anem acompanyats
de 4 Gogós
i és una mica
un espectacle animat
i diferent,
que fem un ball de gralles,
aquest any se n'hi diu,
l'espectacle es diu
Choni Subidón,
el ball més molon,
i que en cada moment,
en cada peça
ja es tira en caramelos,
preservatius,
sempre hi ha molta moguda,
és fent participar la gent.
I ara m'has recordat
el que heu fet en altres edicions,
perquè això no és nou,
sempre a la plaça dels Sedassos.
Sempre allà.
Us ubicava a la plaça dels Sedassos
i ara canviau,
aneu a la plaça del Rei.
Ens ho van demanar
per fer-ho a la plaça del Rei
ja que l'any passat
va estar ple de gom a gom
i...
Se us ha fet petita
a la plaça dels Sedassos.
Sí.
Molt bé.
Doncs a veure com anirà.
Que el porteu,
aquest espectacle,
per altres llocs?
Sí, i tant.
I deu triomfar molt, no?
Sí, no, sí, sí.
És el quart any
que ho fem
i, bueno,
hem anat a la Festa Major de Gràcia,
Sants,
fet Festa Major uns fortes.
Sí, sí, sí.
I casaments,
últimament ens truquem pels casaments.
Bueno,
per a fer el que convingui.
Total,
que amb la garalla,
si vols no pares.
Sí, sí, exacte.
Roser, ja està,
és tot el que feu
per festes?
Sí, ja diria,
a part de sortir a tocar pel carrer,
ja diria que és tot,
vaja.
Avui fas bona cara,
però és que tot això
acaba de començar.
M'agradarà fer l'entrevista
ja al final.
Sí, bueno,
després enganxem Misericòrdia
i anem enganxant tot.
Però bueno,
està bé.
Comfagineu això
quan comença el curs escolar
pel que fa a l'escola
de Monts Infant.
Avui, avui, avui.
Vull dir que tu,
a part de participar a la festa,
també estaràs fent
informació,
fent classes.
Els professors de tradicional
tenim uns horaris
molt raros
perquè tocar,
crius aquí,
fer classes a adults,
una mica liat,
però bueno,
s'ha de fer classe.
És el que has triat.
Sí, sí.
Doncs, Roser,
Roser,
vol dir que disfrutis molt
de la festa,
que vaja,
que segur que ho fas
i que us vagi molt bé
fins l'any vinent
que ens tornem a parlar.
Molt bé,
moltes gràcies.