Avui és dimarts, 8 de març, Dia Internacional de les Dones,
i això comporta l'organització de diferents activitats
promogudes per entitats, col·lectius, sindicats i també institucions.
L'Ajuntament de Tarragona, per exemple, aquesta tarda farà un acte per primera vegada,
un acte de reconeixement a sis dones de la ciutat de Tarragona.
Immaculada Sastre, Montserrat Avelló, Josefina Masip, Adela Llop, Josep Martín i Helena Regidor.
Aquest acte, que es farà, com dèiem, per primera vegada, avui a les 7 de la tarda,
ens serveix com a excusa per saludar dues d'aquestes sis dones de la ciutat de Tarragona.
La primera és Josep Martín, vicepresidenta de la Fundació Sant Joaquim i Sant Anna,
que engloba el Club Vaixell, la Catequesi Espacial i l'Associació Fe i Llum.
Josep Martín va néixer a L'EPE, a la província de Huelva, l'any 1946,
i des de ben petita, des dels 7 anys, viu a Tarragona.
La podem saludar a aquesta hora del matí a través del telèfon.
Josep Martín, molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
Què li sembla aquest reconeixement a vostè i altres 5 dones de la ciutat de Tarragona?
Doncs agraïdes.
Molt bé que sigui un reconeixement a les dones que fan una tasca així molt callada i la majoria, i ara se reconeix.
Vostè creu que el reconeixement l'hi fan especialment per la seva vinculació al Club Vaixell?
Sí, sí, sí, jo crec que sí.
Sí, sí, fa molts anys que estic, fa 27 anys que estic a l'Esplai, al Club Vaixell, després a la Fundació, després es va formar a la Fundació, i sí, jo crec que sí.
I per què entra fa 27 anys al Club Vaixell?
Jo entro demanant voluntaris, era un moment que s'havien quedat sense voluntaris, i una amiga em va dir, diu, jo sé que a tu t'agraden els nois discapacitats, el nostre centre ja sabeu què és, un centre de lleure de discapacitats, i podries vindre.
Bé, doncs aleshores jo, doncs sí, una mica amb l'ajuda de la família, del meu marit sobretot, doncs vaig anar, jo tenia una criatura de dos anys, una entre de cinc i una entre de set.
I llavors ell se quedava amb els nois, i jo, doncs, anava de fer voluntària el dissabte a la tarda.
Entro d'aquesta manera, i a poc a poc, doncs, ja vaig incorporant més, i el voluntariat ha sigut una cosa que sempre ho he tingut molt present, no?
I ho valoro molt.
I per què el voluntariat, especialment amb les persones discapacitades? Per alguna raó en concret?
No, no, a mi les persones amb discapacitat m'han atret.
Serà que mossèn Tomàs, bé, ell ho portava, és el fundador, mossèn Tomàs, va ser el fundador.
Ell ens va transmetre en aquestes persones especials, doncs, ell deia sempre,
m'he enamorat, quan els he conegut, m'he enamorat d'ells.
Sí, sí, a mi les persones amb discapacitats, doncs, m'atrauen.
Aquesta tasca voluntària que arrenca a principis dels anys 80, ara, amb la perspectiva que dóna el temps,
ha canviat molt la percepció, creu vostè, que té la societat respecte, doncs, a aquestes feines de voluntari?
Sí, sí, ara estan més, doncs, molt més reconegudes,
i inclús els voluntaris, doncs, són professionals.
La majoria dels nostres voluntaris tenen carreres de medicina i de psicologia i de pedagogia,
o sigui que són mestres i ha canviat molt.
La societat, ara, els hi dona un valor.
Ara què fa, el Club Aixell, i en general a la Fundació Sant Joaquim i Sant Anna?
Sóc la vicepresidenta.
I això què comporta?
Això què comporta?
Pues anar cada dia i vigilar una mica, pues...
No vigilar, vigilar no és la paraula adequada,
sinó estar, doncs, bueno, una mica en tots, ajudant una mica a tots,
perquè es fan moltíssimes activitats.
Ara hem acabat en el carnaval i, bueno, més tant...
Doncs fan...
Cada trimestre es fan diferents tasques,
i com a Calçotada i Sant Jordi,
i després les colònies a l'estiu,
o sigui que sempre estem en algun projecte.
Perquè ara el club, per exemple,
quants nois i noies atén?
Doncs un centenar.
Un centenar.
I de voluntaris i voluntàries, quants n'hi ha?
Doncs hi ha com a uns trenta.
Ara perdem un moment la cobertura del telèfon mòbil.
Ens deia, una trentena?
Sí, entre trenta i quaranta, sí.
I són suficients o no?
Doncs entren i surten.
Bé, o sigui, hi ha alguns que són més...
Que tenen més...
Més carisma, més força.
Alguns estan més temps, altres menys temps.
Sí, n'hi ha suficients,
però sempre estan benvinguts els que venen.
Sense dubte.
I la majoria, gent jove?
Jove, sí, sí.
Tots són joves.
Les catequistes i jo som les grans.
Els altres són tots joves.
Això fa una especial il·lusió.
Dóna una esperança que aquest sector del voluntariat
es mantingui durant molt de temps?
Sí, sí, sí.
Jo crec que sí.
Sí, sí, sí.
Cada any entra gent nova i...
Molt bé, molt bé.
Gent amb molta capacitat, clar.
Sempre tenen les seues fenyes
i la seva feina o els seus estudis.
però sí, sí, sí, jo crec que sí,
que és com aquell que diu
el que mou el centre, els voluntaris.
I en un dia com avui,
en què a més vostè rebrà aquest reconeixement
per part de l'Ajuntament de Tarraona,
vostè i altres cinc dones de Tarraona,
vostè creu que encara s'ha de continuar?
Hi ha prou motius per continuar commemorant
i recordar aquest 8 de març,
aquest Dia Internacional de la Dona?
Sí, encara n'estem prou reconegudes.
Penseu que al centre són un 20% en hòmens,
tot el que més són dones.
O sigui, imagina't, són moltes dones
que s'ha de reconèixer, s'ha de reconèixer, sí.
Encara s'ha de reconèixer la tasca de la dona, sí.
I una última qüestió.
Vostè que va néixer en un petit poble de Huelva,
com l'EPE, però que de petita està aquí a la ciutat de Tarragona
i plenament integrada.
Com veu la ciutat en tots aquests anys?
Més enllà del que comentàvem, no?,
del Club Vaixell i del voluntariat,
la ciutat en general com la veu?
Sí, doncs, oi, molt bé, molt bé.
La ciutat ha canviat moltíssim i, doncs, bueno,
a pesar de l'atur i de tot el que passa, no?,
però la ciutat està fantàstica.
Josep Martín, doncs, moltes gràcies per atendre
aquesta comunicació en directe de Tarragona Ràdio
i des d'aquí també la nostra felicitació,
la nostra enhorabona per rebre aquest reconeixement
per part de l'Ajuntament.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Moltes gràcies, bon dia.
Josep Martín, com dèiem,
la vicepresidenta de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna,
que engloba el Club Vaixell, entre d'altres entitats,
una dona dedicada al món del voluntariat
durant molts i molts anys,
encara continua plenament activa.
Igual que continua plenament activa,
la nostra segona convidada.
Ja us dèiem que en total són sis dones
i nosaltres, des de seguides al matí de Tarragona Ràdio,
en volem parlar amb dues.
La segona és Montserrat Aballó,
nascuda aquí a Tarragona l'any 1918,
tot i que ja des de fa uns quants anys viu a Barcelona.
També és veritat que ha viscut la meitat de la seva vida
fora de Catalunya.
És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va rebre el guardó l'any 2008.
Va ser, de fet, la tercera dona en rebre aquest premi.
i ha guanyat molts altres guardons.
És poetessa i, de fet,
la seva antologia de poemes d'amor,
presentada fa pocs dies al Bar Museum de Tarragona,
és una de les últimes novetats en el món editorial.
La saludem també en directe.
Montserrat Aballó, molt bon dia.
Bon dia.
I també moltes felicitats.
Gràcies.
Què li sembla que l'Ajuntament,
en un dia com avui, 8 de març,
s'hagi recordat de sis dones de Tarragona
i entre elles una sigui vostè?
Em sembla molt bé.
Sembla que aquestes coses sempre són benvingudes.
Vostè està plenament activa.
Jo deia que, en fi, malgrat l'edat que té,
continua escrivint, no?
Sí, sí.
Més ara que mai.
Perquè tinc més temps.
I estic bé, així que treballo bastant.
De fet, la setmana passada ja deia
que havia presentat aquesta antologia de poemes d'amor, no?
Sí, sí.
Com ens l'explicaria?
Doncs mira, que em sentim molts publicats
a tots els llibres,
n'hi ha, i vaig decidir fer un recull.
I encara n'hi vaig afegir dos o tres,
que els vaig fer expressament.
Però és un llibre que a mi fa il·lusió,
i que ha estat molt ben rebut.
És l'últim que tinc,
el van publicar a València,
i em fa il·lusió,
perquè resulta que l'obra completa,
el cor de les paraules,
també, de moment,
s'ha de reeditar,
perquè ja s'ha venut.
I aquest també, doncs,
hi ha poemes de tots els llibres.
És curiós, Montserrat,
com vostè,
que fa molts anys que viu fora de Tarragona,
encara se la recorda molt, no?,
en aquesta ciutat.
m'han tractat molt, molt bé.
He pensat, sobretot,
la Rosa Comas,
ja molt de temps,
ja fa molts anys,
que m'està pronunciant molt.
I em van fer una cosa molt, molt maca,
que no hi vaig poder anar,
perquè he tingut mala pega,
de caure,
just,
vaig caure llavors.
la marató del 2008
per Sant Jordi,
on van llegir més de 200 persones.
Ho tinc tot guardat
i em fa molta il·lusió.
És una de les coses que més m'agrada.
Té la sensació que molta gent
i molts tarragonins i tarragonines
també l'han descobert a vostè
una mica en els últims anys?
Home, perquè tot això
sempre és molt lent.
Com que sóc una mica moderna,
doncs jo sempre he escrit
una poesia,
bé que ara tothom l'escriu,
però que ja no es basa tant
en la mètrica i la rima,
sinó que es basa
en la força de la paraula.
Però sempre,
sí, els premis,
ara els tinc tots,
però sempre ens han estat tots
per obra feta.
I ara em llegeix molt la gent jove
i això m'agrada bo.
De tots els premis que ha rebut,
de quina està més satisfeta, Montserrat?
Doncs els dos m'he satisfet
de tot l'últim Premi d'Honor
de les Centres Catalanes.
Perquè també, doncs jo,
que sóc molt catalana,
una de les coses que dóna aquest premi
és, diguéssim,
per la teva divulgació
de la llengua catalana.
i aquest, també,
la creu de Sant Jordi,
que me la vam donar
per la meva obra poètica
i les meves traduccions.
Una altra cosa que he fet molt
és també donar,
conèixer moltes dones,
poetes,
de part l'anglesa molt bones,
que es diu
Carles a la finestra,
llibre,
i que després de 17 anys
me l'hem tornat a reeditar.
I, diguéssim,
això també
dona
un cànon
per les dones
on emmirellar-se,
on veus.
Aquest Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes
que comentava
de l'any 2008,
vostè va ser la tercera dona
a enrebre'l.
Cosa que em sembla fatal.
Clar,
en un dia com avui,
en què recordem
el 8 de març,
el Dia Internacional de la Dona,
Déu-n'hi-do,
eh?,
com encara...
En fi...
I les dones,
jo,
quan m'ho vaig donar,
vaig dir
que no em feia cap il·lusió
ser la tercera dona,
perquè sembla que dius
un és la tercera.
De 40,
de 40,
només 3.
Clar.
Home,
això és ridícul.
Sembla mentida,
fins i tot, Montserrat,
que en un àmbit
com el de la cultura,
el de la poesia,
en aquest cas,
el de la literatura,
doncs això costi tant
la normalització
d'aquest fet,
que la dona,
que una dona
pugui rebre un premi
d'aquestes característiques.
Sempre es creuen millors
i precisament
en la poesia
escrita per dones,
en aquest recull
que vaig fer
de dones
de parla anglesa,
que ara després
de 17 anys
em torna a publicar,
perdoneu,
ha estat molt
molt ben rebut
perquè
fa,
és tota una
poesia
molt més forta,
res de semanina,
entre cometes.
Després,
per cert,
d'aquesta antologia
que va presentar
fa una setmana,
encara està treballant
en més coses o no?
Sí,
ara sortirà
una altra traducció meva
d'una poeta
nord-americana
molt famosa
que es diu
Ansexton,
que està a punt
de sortir a prova.
I després,
espero que us rediditin
el cor de les paraules,
també,
perquè aquest llibre
també el demanen molt
i ja
tan segurit.
Ara he tingut sort
que
totes les
altres
poemaris
que tinc,
els publicats
a València
ja han fet
la segona edició
dels dos últims,
que és
la memòria
de tu i de mi
i el fred
íntim
del silenci.
I ara
em fa molta il·lusió
que m'hagin donat
això a l'Ajuntament
perquè,
a més,
el president
de la Montserrat Palau,
que és una gran amiga meva
i professora
de la universitat
d'aquí,
escriptora.
És una mica
una deixeble,
no?
I una admiradora
de la Montserrat
de Balló,
la Montse Palau.
Per cert,
ella parlarà
amb nom seu
perquè vostè
no podrà venir
a l'acte,
no?
No,
no.
És que,
mira,
jo ara,
si no em venen
a buscar
i no m'ho posen
fàcil,
ja són gran
i em costa
moure.
Ho entenem
perfectament.
En qualsevol cas,
jo li preguntava abans
a una altra
de les dones
de Tarragona
que rebrà
aquest reconeixement
si en un 8 de març
del 2011
com aquest
encara hi ha prous motius
per commemorar,
per recordar
aquesta data,
la del 8 de març.
I tant que sí,
perquè,
mira,
jo,
per exemple,
ja tens el meu exemple,
això del Premi d'Horror
de les Tèdres Catalanes,
que després de 40 anys
només som 3.
A més a més,
jo el dic ara,
personalment,
som més reconegudes,
és a dir,
a mi em fan bones crítiques
i tot.
per a tu,
a veure,
llegeix,
qualsevol
article
que parli
de la poesia catalana
durant el segle XX,
de la pintura
durant el segle XX,
el que sigui,
dona,
no surt mai cap.
Però,
fixa-t'hi,
diguéssim,
quan parlen
d'una poeta en general,
la tracten bé,
això sí,
però quan parlen,
diguéssim,
de la poesia catalana,
no fa gaire,
vaig llegir una crítica
que l'elevaven molt,
que a mi fa vergonya aliena
de llegir-la,
i no mencionaven
ni una dona,
o una.
Doncs,
en 20 anys de poesia,
això encara,
més del punt de vista literari
i de les arts
no està reivindicat encara.
Montserrat Aballó,
moltes gràcies,
doncs,
també per atendre
aquesta trucada.
Molt bé.
La nostra felicitació,
el nostre reconeixement,
també,
no només per l'acte d'avui,
sinó també per aquesta antologia
que presentava la setmana passada
aquí a Tarragona.
Moltes gràcies
i, escolti,
molt bona feina, eh?
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia,
bon dia.
La Montserrat Aballó
i la Josepa Martín,
dues de les sis dones
que rebran aquest reconeixement
a partir de les set de la tarda
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
Un acte de reconeixement
que inclou també
l'edició de punts de llibre,
uns punts de llibre
que es repartiran en aquest acte
i que serviran
per conèixer la trajectòria
d'aquestes dones.
Hem parlat
amb Josepa Martín
i amb Montserrat Aballó,
però les altres dones
que rebran aquest reconeixement
són, per exemple,
Adela Llop Boferoll,
nascuda a la Canonga
l'any 1921,
va morir l'any 2005
i és autora
d'unes 400 obres
que han estat presents
en una vintena d'exposicions.
Una artista,
doncs,
canonzina
que també rebrà
aquest reconeixement
en l'acte d'aquest vespre
a l'Ajuntament.
També,
Immaculada Sastre,
una dona nascuda
l'any 1942
i que moria
ara fa escassament
tres anys
aquí a la nostra ciutat.
dona de raça gitana,
des de l'any 69
va participar
en diferents entitats
d'aquest col·lectiu
i va arribar a ser
regidora
de l'Ajuntament de Tarragona
pel Partit dels Socialistes
a partir de l'any
1987.
I també,
entre
les dones
que rebran
aquest reconeixement,
hi ha
Helena Regidor,
la que va ser
durant molts anys
presidenta
de la Federació
d'Associacions
de Veïns de Tarragona.
En aquest cas,
el reconeixement
és per la seva
tasca de lluita
en la reivindicació
i en les millores
dels barris
de la ciutat
de Tarragona.
Sis dones,
doncs,
amb el seu punt
de llibre
editat
i que rebran
aquest reconeixement
aquesta tarda
a partir de la set
a l'Ajuntament
de Tarragona
en un acte
que no s'havia fet mai
fins ara
d'aquestes
característiques.
Un dels actes
que organitza
la institució
municipal
avui
amb motiu
del 8 de març
el Dia Internacional
de les Dones.
d'aquestes
d'aquestes