Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio, parlant durant els propers minuts
de temes relacionats amb l'àrea de patrimoni.
Per això hem convidat avui a l'atinent d'alcalde d'aquesta àrea,
a l'Ajuntament de Tarragona, la senyora Rosa Rossell.
Senyora Rossell, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim moltes qüestions.
Per exemple, la presentació de Tarraco Viva,
tot i que no arribarà fins al mes de maig.
Ja tindrem temps d'entrar en detalls.
La setmana passada es feia la presentació del festival,
13a edició, amb algunes novetats importants
i amb un festival o amb unes jornades
que podríem ja dir que estan plenament consolidades, no?
Home, doncs sí.
La veritat és que sí.
En aquests moments ja podem dir, a més, amb tots els honors,
que som el festival de referència de reconstrucció històrica europeu.
En aquests moments ja ho som.
Ja hem aconseguit, d'alguna manera,
passar pel damunt dels festivals importants europeus
alemanys, com són el de Chanten i el Dalen,
i en aquests moments de reconstrucció històrica romana
som el referent ja.
El festival s'avançarà aquest any uns dies
per una qüestió relacionada amb les eleccions,
si serà del 5 al 15 de maig.
També entre les novetatges que no caldran
a buscar les invitacions com en anys anteriors, no?
A veure, aclarim-ho.
Totes les activitats que són d'entrada gratuïta
no aniran amb invitacions.
I la qüestió és molt simple.
Hi havia gent que demanava 10 invitacions i només en feia servir dues.
O en demanaven i després no podien vindre.
Amb la qual cosa sempre teníem unes cues que s'organitzaven
amb gent de dir, oh, és que hi ha espais buits i jo vull entrar.
Per tant, el primer que arriba és el que sé.
Vull dir, segons la capacitat dels espais,
la gent ja sabrà que aquí hi caben 100 persones.
Doncs mira, si jo sóc la 110, no podré entrar,
ja aniré amb una altra sessió.
Perquè és que de tot, de totes les activitats,
hi ha dos o tres actes com a mínim.
Per altra banda, hi ha activitats que són de pagament.
L'any passat ja n'hi havia, enguany ho hem mantingut.
A veure, el pagament és mínim.
Són un o dos euros.
En el cas dels tallers de cata de vins
i de taller de cuina romana,
doncs són dos euros
i els gladiadors continuen sent un euro.
Més que res, doncs, pel que crida els gladiadors,
les coades que s'organitzaven,
els propers van dir, mira, doncs, escolta.
I la gent ens ha dit que hi era hora.
que hi era hora que, encara que fos una quantitat tan petita,
doncs que féssim pagar.
Enguany, però, però, els amants dels gladiadors sàpiguen
que el primer cap de setmana també tenim gladiadors funcionant.
No serà només...
És a dir, que hi haurà més representacions.
Sí, hem intentat, enguany, doncs,
que el primer cap de setmana també tingui pes,
un bon pes específic,
de manera, doncs, que hi hagi molta gent,
sobretot gent del voltant de Tarragona,
de l'àrea metropolitana, que ens venien i deien,
home, és que nosaltres no podem vindre el segon,
potser el primer.
Per tant, hem pensat, doncs,
que hi era hora que el primer cap de setmana
també fos un cap de setmana potent.
És a dir, falta molt per Tarragó Viva.
Com dèiem, ja anirem parlant amb més detall de les activitats,
però hi ha algunes novetats importants.
A més, hi haurà una gran exposició,
que s'instal·larà amb una carpa a la plaça Verdaguer,
que porta l'obra social de la Caixa.
Sí, sí, de la Caixa Fòrum,
porta una gran carpa,
en la qual dintre hi haurà recreat tot un carrer romà.
Això neix a partir d'una activitat
que ja feia el projecte Fènix,
de mostrar un carrer de Roma.
I llavors aquí el que es recrea és el carrer,
però la Domus també, no?
I la casa, tal com era, projeccions,
i ja ho podreu veure,
estarà dos mesos instal·lada a la plaça Verdaguer.
A més, en guany hi ha hagut un esforç de promoció,
s'ha fet ja en diferents ciutats,
i encara crec que s'ha d'anar a altres ciutats
durant les properes setmanes,
buscant un públic molt selectiu,
és a dir, un públic que realment ja pugui,
prèviament, estar molt interessat en venir a Tarragona, no?
Sí, sí, sí.
A veure, nosaltres, per una banda,
tenim tot el públic familiar,
el públic que li agraden les reconstruccions
i pròpiament les activitats més festives,
i després tenim un públic
que ja li agrada aprofundir una mica més
en tota la història,
participar en la Fira de Museus al Món,
conèixer més en profunditat la part més històrica, no?
I llavors, conjuntament amb el Consorci de la Tarra Corromana,
el Consorci Turístic,
hem organitzat tota una sèrie de presentacions
que s'han fet a Pamplona,
es fan a Còrdova,
a Segunt,
una sèrie de Barcelona,
a Cambrils,
ja enfocant el festival
des de les dues vessants,
de la gent que té ganes de vindre,
passar-s'ho bé,
i la gent que a part d'això té ganes d'aprofundir una mica més.
I lligant-ho una mica amb això de l'aprofundiment,
hi havia una demanda aquí a Tarragona
que la gent ens demanava una mica més
de la part històrica,
de la part més dura, diguem,
del Tarracoviva.
Llavors, ens hem organitzat uns cursos
juntament amb els centres cívics,
es farà un curs a Sant Pere i Sant Pau
i l'altre al Centre Cívic de la Part Alta
i l'altre curs es farà dintre
de la setmana del Tarracoviva
sobre la història de Roma.
I aquest curs el donen
al catedràtic,
al Joaquín Ruiz de Herbulo,
al Josep Maria Macías
i a l'Andreu Muñoz.
Molt bé, doncs de tots aquests detalls,
insisteixo,
ja anirem parlant durant les properes setmanes
a mesura que es vagi apropant a Tarracoviva.
Aquest 2011,
mentrestant,
tenim altres motius de celebració
o de recordatori
des de la perspectiva històrica
perquè recordem que estem commemorant
i recordant el bicentenari
de la Guerra del Francès del Setge
que va patir la ciutat de Tarragona.
Ja s'han fet unes primeres activitats,
però em sembla, senyora Rossell,
que el més fort encara ha de venir
amb diverses exposicions.
En fi, tot això ha de culminar
el mes de juny, si no m'equivoco.
A veure,
nosaltres hem previst
tota la part, diguem,
més forta
fins al 28 de juny,
que és la data que va començar
el Setge de Tarragona.
Però després continuaran
també durant l'estiu
i la tardor fins a final d'any
amb una sèrie d'exposicions
i activitats
organitzades pel Museu Arqueològic
i per la URB
que fa un curs d'estiu.
Tota la part, doncs,
de conferències, exposicions,
recreacions i activitats,
diverses presentacions de llibres
es faran d'aquí
al dia, doncs, 28 de juny.
De tot el que hi ha per davant,
destacaria alguna cosa en especial
perquè fins i tot hi ha
algunes recreacions històriques, no?
Sí.
D'algun dels moments que va viure...
Sí, home, hi ha la recreació
la més punyent
que és la de les escales
de la catedral.
Hi haurà també una recreació
amb la qual participarà, doncs,
el vaixell aquest
que hi ha ancorat
al port de Tarragona
sobre una batalla marítima
entre el vaixell
i els fortins de Sant Jordi.
Hi haurà també
unes rutes històriques.
hem demanat declarar
llocs d'interès nacional
al fortí de l'Oliva
i les escales de la catedral
com a llocs històrics.
A més, tenim dues exposicions,
una que s'inaugurarà
properament al Palau de Congressos.
Aquesta setmana
sobre els gravats de Goya, no?
Els gravats de Goya.
I després hi haurà
la que es farà el mes vinent
a començaments del mes d'abril,
que es farà el port de Tarragona,
que és la Tarragona Setjada,
en la qual hi haurà
una mica de tot, no?
Des de monedes,
a bombes,
a armes,
a gravats,
que està comissariada
pel Josep Sánchez Cervalló,
el senyor pintador,
que ens portarà
tota una sèrie de materials
que té ell a Ciudad Rodrigo,
que ara hi ha una exposició allà.
I bé,
hem volgut, d'alguna manera,
tocar totes les edats,
perquè tenim des del conte
del gat dels tres colors,
que és un conte
sobre el setge de Tarragona,
que està especialment escrit
pels nanos de primària,
que tots els nens
de quart de primària
rebran aquest conte gratuïtament,
fins als joves,
amb un còmic també
que es presentarà properament,
també sobre el setge,
fins, evidentment,
el llibre que vam presentar
del Cercle d'Estudis,
Guillem Oliver,
que la seva participació
ha sigut amb un estudi demogràfic
sobre la Guerra del Francès,
interessantíssim,
que es va presentar
l'altre dia
a l'Ajuntament,
o els quaderns
de l'arxiu,
que també hi ha
o tot una mostra
de la documentació
que té l'arxiu de Tarragona
sobre la Guerra del Francès,
o la web,
que també properament
posarem en funcionament,
on hi hauran penjats
tots els documents
que tenim
a l'arxiu municipal,
fins, bueno,
ja ho dic,
tota una sèrie
d'activitats.
Entre les qüestions
que comentava,
senyora Rossell,
ara fa un moment,
deia,
ja es va anunciar fa uns dies,
que l'Ajuntament
demanava a la Generalitat
que dos espais,
el Fortí de l'Oliva
i les escales
de la Catedral,
siguin declarades
benys culturals
d'interès nacional.
Aquesta declaració,
quan es produeixi,
si és que es produeixi,
que confiem que sí,
què s'ho posaria?
Què vol dir
tenir dos espais
declarats benys culturals
d'interès nacional?
A veure,
el Fortí de l'Oliva
ja ho està declarat
perquè totes les fortificacions
i castells
ja són declarats
d'interès nacional.
El que passa
que el que no està
ben especificat
és la delimitació.
Llavors,
el que demanem
a l'Oliva
és la delimitació
de les fortificacions
de l'Oliva.
Evidentment,
el que intentem
és preservar
el poc que queda
del Fortí de l'Oliva
que va ser
una de les primeres defenses
de la ciutat de Tarragona
a la Guerra del Francès.
I el que demanem
per les escales
de la Catedral
és declarar
com a lloc
històric
d'interès nacional.
Per què demanem
les escales
de la Catedral?
perquè des del moment
que hi va haver
allà la Gran Matança
el dia 28 de juny
del 1811
ha canviat
la configuració
de l'espai
ha canviat
molt poc
pràcticament gens.
El carrer Marceria
té les voltes
com tenia
les escales
de la Catedral
estan...
Evidentment,
no tenim
el castell del rei
tot el que
van bombardejar
quan es van retirar
les tropes franceses
però diguem
que l'estructura
de l'espai
és pràcticament igual
que quan hi va haver
la Gran Matança
i per tant
demanem
que sigui
aquest lloc
declarat
això
lloc històric
per tal
que
preservi
la imatge
tal com està ara
que es pugui
preservar
durant el temps.
Ara fa uns dies
conversant amb el professor
Sànchez Servelló
deia que segurament
totes aquestes activitats
i aquesta commemoració
del Bicentenari
serviria per posar
de relleu
entre els propis
terragonins i terragonines
la importància històrica
d'aquests fets.
Segurament tenim
altres fets
més recents
i que formen part
molt més de la memòria
dels terragonins
com és la Guerra Civil
ara que parlàvem
del Fortí de la Reina
també del Fortí
de l'Oliva
perdó
doncs també hem de recordar
que allà
hi ha recentment
un monument
que recorda
els morts
a la Guerra Civil
i en canvi
aquesta Guerra del Francès
de fa dos segles
havia quedat
molt més oblidada
en la historiografia
de la ciutat.
Creu que servirà
precisament per això
per posar de relleu
el que va patir
Tarragona?
És que jo crec
que en l'imaginari
ciutadà
està poc present.
O sigui,
hi ha molta gent
que passa
per l'estàtua
dels despullats
perquè alguna vegada
hem parlat
dels màrtirs
de la Guerra
del Francès
i et diuen
a on?
No, és que són els despullats.
Ah!
Doncs no se sap massa,
no hi ha un record
massa present.
L'altre dia
precisament
amb una petita conferència
que va fer
el doctor Sánchez
Cervalló
el dia
que vam inaugurar
tots aquests actes
i va haver-hi una persona
que va preguntar
que com és
que hi havia
tan poca literatura,
no història,
eh, literatura
sobre els fets
del setge
de Tarragona
i tant
el Josep Sánchez
com el director
del Museu d'Història
i el senyor
Lluís Valar
van coincidir
en que
possiblement
el que va passar
que és que
com que els exèrcits
que en aquell moment
diguem-ne espanyols
van abandonar
una mica
la ciutat
de Tarragona
perquè històricament
està documentat
que hi van haver
dos generals
que se'n van dir
anem a buscar
tropes de reforç
i no van tornar
mai més
ni van haver
que quan van veure
la que se'ns venia
al damunt
doncs
van marxar
per cames
que d'alguna manera
hi havia
com una mica
de vergonya
i que això
doncs
va fer
que
no se'n parlés
gaire
i suposo
que els tarragonins
que van quedar
que en van quedar
molt pocs
molt pocs
després de
sobretot ja
quan van marxar
els francesos
de la ciutat
de Tarragona
i es va poder
començar
a fer recompte
de realment
què és el que quedava
aquí
és que no quedaven
ni les rates
el que volien
era oblidar
renèixer a Tarragona
penseu que
des que
des que hi va haver
el gran bombardeig
que van marxar
les tropes franceses
fins potser
al cap de 50 anys
no hi va tornar
haver la mateixa
quantitat
de tarragonins
que hi havia
al començament
del setge
això és greu
és que estem parlant
de fa 200 anys
per això
com a mínim
aquests actes
del bicentenari
serviran
per posar de relleu
la importància
d'aquests feits
històrics
a la nostra ciutat
en fi
més coses
temes
més actualitat
per exemple
l'1% cultural
demà em sembla
que a més
hi ha una visita
del delegat
del govern
central
Catalunya
al
el pont del diable
que ens servirà
entre cometes
d'excusa
per veure
com estan les obres
com estan anant
bé
les obres
estan anant
molt bé
vull dir
s'estan acabant
vull dir
jo crec
que un parell
de mesos
potser una miqueta més
estem ara
en aquest procés
d'intentar
recuperar la baixa
inicial
per acabar
com a mínim
per deixar el monument
acabat
poder treure
les tanques
i que es pugui
ja
visitar
i després
ja
engegarem
el que seria
una segona fase
per fer
tot l'entorn
del pont
ara ens dediquem
a l'obra
concretament
del monument
i després farem
d'arranjar
d'arranjar
tota la part
de l'entorn
ens han concedit
també un 1%
cultural
per altres projectes
un concretament
està al carrer
vapor
al costat
de les escales
mecàniques
sí
hi ha
un 1%
per
per arrenjar
tota la part
de les restes romanes
que hi ha sota
de les escales mecàniques
entre les escales mecàniques
i l'edifici
que s'arreglarà
s'ajardinarà
s'escavarà ja
definitivament tot
i es farà
la consolidació
i l'ajardinament
aquest és un
que és el 75%
de l'import
per tant
l'1% cultural
puja
de 308.000 euros
i després
hi ha l'altre
que
està una mica
més avançat
perquè estem a punt
ja de començar
les obres
ja s'ha fet
l'adjudicació
i tot
que és
el sanejament
de les foses
de l'amfiteatre
que tenim
un problema
seriós
de consolidació
de la fonamentació
de l'Església Romànica
perquè
l'Església
talla
una de les foses
quan allà
s'acumula aigua
evidentment
està perjudicant
molt
la fonamentació
de l'Església Romànica
i això
doncs
comença
ara ja
pot ser
que
en dos o tres setmanes
ja comencin
les obres
parlant
d'excavacions
i d'operacions
com les que
estàvem comentant
estava pensant
també
les de la
prolongació
del carrer Eivissa
al costat
de l'Avinguda Vidal
i Barraquer
allà es continua
treballant
sí
ara s'ha acabat
ja
tota l'excavació
amb extensió
s'ha de fer
una consolidació
dels murs
perquè
vull dir
les restes
han aparegut
quasi a quatre metros
de profunditat
doncs
del carrer
Francesc Bastos
i doncs
s'està treballant
ara a veure
si aconseguim
arreplegar
algun caler
que això és
el més complicat
per fer tota
la consolidació
dels murs
i després ja
fer l'excavació
ja
fins a arribar
doncs
a les fonamentacions
dels mausoleus
i després
ja procedir
a la museïtzació
de tot aquest espai
i es mantindria
la idea
o el projecte
que ja havien explicat
de que
en fi
es pugui
passar per damunt
sí
veient
les restes
això ja
l'oficina de projectes
de l'Ajuntament
haurà de fer
el projecte
de passarel·les
de com
s'uneix
el carrer Vidal
i Barraquer
amb el carrer
Francesc Bastos
fins i tot
la possibilitat
de tindre accés
a les restes
que hi ha
a la Casa del Mar
que també
doncs
es podria accedir
i a visitar-les
i tot això ja
és un projecte
que va
per més endavant
va per més endavant
efectivament
ja que estem allà
al costat de la Tabacalera
també li vull preguntar
per una de les qüestions
que amb vostè
ja havíem comentat
en anteriors entrevistes
i que l'alcalde
confirmava
la setmana passada
quan feia
la conferència
sobre l'estat
de la ciutat
que és aquest conveni
entre les administracions
central
la Generalitat
i l'Ajuntament
per gestionar
la Tabacalera
i altres
en general
el patrimoni
de la ciutat
en format
de reial patronat
s'està treballant
s'està treballant
per una banda
doncs
des d'Ajuntament
Ministeri
s'està treballant
amb el reial patronat
com s'ha
d'engiponar
tot això
i per altra banda
doncs ara
doncs amb el nou
conseller de Cultura
de la Generalitat
i els nous directors generals
estem mirant
i ha d'encaixar
el que inicialment
estava signat
pel conseller
Treserra
per encaixar-ho tot
clar
vull dir
hi ha una cosa
signada
doncs
que
per l'anterior
govern
de la Generalitat
entre un nou govern
i ara
doncs
estem
lligant
tothom
però
va endavant
va endavant
la forma del reial patronat
bé
explicava l'alcalde
també que s'ha aplicat
en altres ciutats
que per exemple
també són patrimoni
de la humanitat
crec recordar
per exemple
l'exemple
de Conca
sí
a veure
el real patronat
és una
una fórmula
potser el nom
en els republicans
ens grinyola una mica
però jo penso
que per davant de tot
doncs
hi ha el bé de la ciutat
i mira
això del reial
doncs
m'imaginaré
que són els reis
de l'Orient
és molt bo
per la ciutat
perquè agafa
tota la ciutat
o sigui
és un real patronat
per tota la ciutat
no només
per la tabacalera
per la tabacalera
no només
per la resta romana
sinó per tota la ciutat
i per tant
és un gran benefici
que es pugui arribar
a aconseguir
per la ciutat
de Tarragona
aquest reial patronat
però
les coses de Palacio
mai tan ben dit
van despacio
doncs
esperem de totes maneres
que no vagin
tan a poc a poc
i que sigui una realitat
ben aviat
i més qüestions
de l'actualitat
perquè avui i demà
acull unes jornades
d'un projecte
impulsat
per l'UNESCO
titulat
Cultura
Ciutats de l'UNESCO
un projecte
de comparació
transnacional
en què consisteix?
a veure
això és un FEDER
immaterial
estem acostumats
als FEDER
del totxo
dels diners
els fons europeus
que ens arriben
en forma d'iners
per determinats projectes
és un FEDER
immaterial
immaterial
llavors
és un projecte
que entra dins
dels MET
de la part dels FEDER
que el que fa
és unir
dos o tres països
de la riba
de la Mediterrània
que són laboratoris
del bon funcionament
doncs de la ciutat
per dir-ho d'alguna manera
la lletra
cultura vol dir
ciutats
de l'UNESCO
laboratoris
de territoris
urbans
dels bons usos
per dir-ho d'alguna manera
llavors
aquí què s'està treballant?
aquí hi ha Grècia
Itàlia
i Espanya
els líders
és la regió
de la Campania
Nàpols
llavors
d'Itàlia
a part de la regió
de la Campania
hi ha Pisa
i Ferrara
de Grècia
hi ha Corfú
i Rodas
i d'Espanya
hi ha Còrdoba
la regió de Múrcia
i Tarragona
llavors aquí
què s'ha fet?
doncs
s'està treballant
en projectes
que estan fent
les pròpies ciutats
que
d'alguna manera
són
activitats pioneres
o maneres
de fer
innovadores
a l'hora
doncs
de preservar patrimoni
llavors
la ciutat de Tarragona
es van demanar
de participar-hi
van dir que
si teníem
alguns projectes
que podien ser
importants
nosaltres
vam parlar
doncs
de
quan
un laboratori
de conservació
del patrimoni
de la part històrica
doncs
tenim el pla integral
de la part alta
en quant
a consolidació
i
adequació
i supressió
de barreres
arquitectòniques
d'un monument
que s'estés treballant
en aquest moment
doncs
vam demanar
vam presentar
el projecte
de la instal·lació
de l'ascensor
de l'antiga audiència
perquè doncs
perquè vam trigar
l'antiga audiència
perquè hi ha
tota una part
de fonamentació
i paret romana
hi ha tota una part
medieval
de les sitges
de l'entrada
i tenim tota una part
de parets
de la guerra civil
en grafitis
i per tant
instal·lació allà
d'un ascensor
requeria
doncs
el seu truco
també
per no malmetre
cap d'aquestes parts
en quant
a un treball
important
de difusió
de la història
de la ciutat
tenim el Tarracoviva
i llavors
en quant
també
doncs
a integració
de la ciutadania
doncs
tenim tots els projectes
doncs
de totes
les comissions
de gent gran
de gent jove
de Canalla
Club dels Tarragonits
tenim
tota una activitat
ciutadana
important
quan nosaltres
vam presentar això
i moltes altres possibilitats
doncs
com els festivals d'estiu
o els festivals internacionals
que estem fent
els partners
van triar
Tarracoviva
van triar
l'antiga audiència
van triar
el pla integral
de la part alta
i llavors
s'ha estat treballant
precisament
amb la presentació
de tots aquests projectes
com els hem treballat
quin és el resultat
que han donat
a la ciutat
i cada ciutat
doncs
ha anat
treballant
conjuntament
les seves experiències
i ara
en aquest moment
doncs
ens tocava
fer la reunió
aquí a la ciutat
de Tarragona
perquè encara
no s'havia fet
cap vegada
i durant la tarda
d'avui
el que es treballa
és
amb un
projecte
comú
de totes les ciutats
de merchandising
o sigui
vam dir
veure
hem fet el llibre
amb totes les bones pràctiques
hem avançat molt
amb tota la feina
però llavors
ens va acudir
que per què
cada ciutat
no tenia
una marca
cada ciutat
va ensenyar
una de les coses
que utilitzava
com a marca
la ciutat de Tarragona
vam presentar
l'escanline
de la muralla
amb la catedral
que ja ho vam utilitzar
amb un pin
pel 2016
va agradar moltíssim
i a partir d'aquí
verà com l'apliquem
i què ens inventem
que pugui ser comú
a totes les ciutats
que participen
en aquest met
cada ciutat
presenta
un o dos projectes
que puguin ser comuns
a tothom
elaborats
per les nostres
escoles d'art
i aquesta tarda
s'escolleix
el guanyador
que serà
el que
d'alguna manera
totes les ciutats
aplicarem
doncs
com a resultat
de
diguem
de comunicació
de merchandising
d'aquest projecte
aquesta tarda
hi ha el tribunal
es reuneix
el vespre sabrem
quin és el projecte
guanyador
dels presentats
per totes les ciutats
i demà
durant tot el dia
de demà
doncs
continuarem
amb totes les feines
d'aquest laboratori
de les bones pràctiques
amb ciutats patrimoni
i amb la decisió
que es prengui avui
serà una altra manera
de promocionar la ciutat
evidentment
a nivell internacional
a veure
és molt important
el fet de participar
en aquests projectes europeus
perquè d'alguna manera
et dones a conèixer
ensenyes la teva ciutat
venen gent
que són tècnics
majoritàriament
aquest és un projecte
que evidentment
els regidors
hi hem d'anar
perquè
d'alguna manera
som els mànagers
del projecte
però
hi ha
totes les comissions
són amb tècnics
doncs així acabem
parlant d'aquesta
trobada europea
que hi ha avui i demà
a Terraona
concretament a casa
que anals
durant aquests dos dies
senyora Rosa Rossell
tinent d'alcalde de patrimoni
de l'Ajuntament de Terraona
moltes gràcies
per haver compartit
aquests minuts
d'aquest matí de dions
amb els soients
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
fins la propera
fins la propera
i moltes gràcies
Bon dia