Les 10 del matí, 12 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que la campanya electoral ha arrencat oficialment,
ho feia la mitjanit del passat divendres,
per tant, portem tres dies de campanya, aquest és el quart.
Hem tingut ja moltes activitats, per exemple, a Tarragona,
els polítics despleguen les seves activitats.
Aquesta és una campanya d'àmbit local,
però és evident que també té una transcendència nacional i estatal,
tenint en compte que l'any que ve, segurament,
el mes de març del 2012 hi haurà eleccions generals
al Congrés i al Senat espanyol.
Avui volem analitzar eslògans, missatges, propostes de candidats,
el paper de les noves tecnologies,
les restriccions que ha suposat la llei electoral,
sobretot en la precampanya,
no tant en la campanya oficial que hi ha arrencat.
En fi, tot això ho volem analitzar durant els propers minuts
amb la professora de Comunicació Política
de la Universitat de Rovira i Virgili, Aranxa Capdevila.
Aranxa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quina impressió tens aquests tres primers dies de campanya electoral?
Bueno, sembla que estan sent bastant tranquils.
No hi ha hagut comunicativament almenys cap element
que hagi cridat l'atenció
i sembla que la campanya ha començat d'una manera tranquil·la.
Ja veurem si continua així durant els 12 dies que falten
o tenim algun fet o algun element que catalitzi o faci que aquesta campanya giri i sigui una mica diferent.
De moment, tranquil·litat.
És una campanya per a unes eleccions municipals, però és evident que també té una transcendència que va més enllà de cada ajuntament, de cada localitat.
I aquí jugant un paper important és evident, les estructures dels partits, els seus líders, no?
a nivell català i a nivell espanyol.
Creus que tindran això, una traslació clara en l'àmbit de Catalunya o en l'àmbit d'Espanya?
Bé, jo crec que són unes eleccions complicades, perquè bé, aquí a Catalunya són només municipals,
però hi ha molts llocs d'Espanya on són també autonòmiques.
Per tant, aquí tenim com dues estructures que se superposen.
Aleshores, els partits polítics, que estan ja pràcticament en precampanya de cara a les futures, com tu molt bé has dit, generals,
doncs saben que la batalla que es juga no és únicament en el camp municipal o autonòmic,
sinó que això pot marcar una tendència, ens pot deixar esbrinar per on aniran els trets,
tot i que, evidentment, es vota de manera diferent en les autonòmiques, en les locals i en les generals.
Aleshores, suposo que els partits que guanyen voldran llegir-ho amb clau que aquesta és la tendència
i els que no els vagi tan bé intentaran deslligar-ho, no?
Però sí que és cert que les estructures de partit juguen amb aquesta dualitat.
Per una banda, intenten fer un missatge que sigui el més general possible,
marcar una tendència a nivell estatal i, d'altra banda, tenim els contextos municipals i autonòmics
que marquen les seves pròpies normes.
Aleshores, veurem com això s'acaba diluint.
Evidentment, està clar, per exemple, que el Partit Popular està intentant jugar
en el terreny de les generals, perquè el gran eix de la campanya és l'economia.
Evidentment, la crisi afecta a tots els nivells,
però posar l'accent comunicatiu en l'economia ens diu que està ja,
d'alguna manera, preparant el terreny per un...
perquè, evidentment, intenta culpabilitzar o centrar la culpabilitat en Zapatero,
que no es presenta a tots els ajuntaments.
Perquè, clar, al fil d'això que comentes,
quin és el paper que juguen els líders estatals dels partits
en una campanya quan donen suport a alcaldes o candidats a alcaldes
de les seves respectives formacions polítiques?
I fins i tot quins són els missatges que destaquen els líders
o que destaquen els mitjans de comunicació i que arriben al conjunt de la societat?
El paper és important. És important en positiu i en negatiu.
Just abans de la campanya es va dir que ni Zapatero ni Chacón
vindrien a Catalunya a fer campanya.
Per tant, aquí ja estem dient que els líders més generals estatals
vinguin pot ser positiu o negatiu.
En canvi, Zapatero s'està passejant per altres zones d'Espanya,
com ho està fent Rajoy.
Per tant, estem en un context de bastanta personalització política
i no deixa de ser una evidència que els líders que més personalitzen
són Rajoy i Zapatero.
Per tant, juguen un paper en la campanya i la jugaran,
ja et dic, sigui per presència o per absència.
D'altra banda, evidentment, els mitjans de comunicació estatals
és difícil cobrir una campanya d'aquest tipus.
Els mitjans locals està més clar.
Tenim els ajuntaments, tenim els ajuntaments més importants de la zona.
Clar, quin paper juguen aquí mediàticament?
Si mirem els diaris durant aquesta campanya,
veiem que ocupen un espai important,
perquè aquesta personalització, evidentment,
també arrossega els mitjans de comunicació.
No sabem si es causa o efecte aquestes dinàmiques comunicatives
que es retroalimenten entre l'àmbit polític i l'àmbit mediàtic.
I dels eslògans o del tipus de campanya del que has pogut veure aquests dies,
dels grans partits, i no parlem estrictament d'un cas local com pot ser el de Tarraona,
sinó en general, el que han presentat el PSOE, el Partit Popular.
A nivell de Catalunya, el PSC, Convergència i Unió, Esquerra Republicana,
Iniciativa, el propi PP d'aquí de Catalunya.
Destacaries alguna cosa? T'ha cridat l'atenció alguna cosa en especial?
No, una mica en la línia del que dèiem abans,
que potser són uns lemes que són més generals
perquè intenten cobrir...
És a dir, hi ha una línia de partit general,
i per tant estem parlant d'eslògans que tenen més a veure
amb les dinàmiques generals,
no tant amb les especificitats locals.
Després m'ha cridat molt la falta de...
Com diríem, d'originalitat, no?
Els cartells...
No hi ha hagut cap partit que hagi trencat mínimament
la línia clàssica, no?
Candidats que miren a càmera,
amb uns planos més o menys tancats, sense cap tipus...
Llegia avui al Diari de Tarragona
que els candidats d'Unió UP i D
havien fet un cartell una mica diferent
perquè sortien ells així com dibuixats en còmic,
potser ha sigut l'única nota que, de moment,
veig una mica diferent.
És difícil també valorar
perquè després, segurament a nivell local,
és possible que hi hagi hagut
iniciatives una mica més originals.
Jo no sé si, jo què sé,
a Tortosa estan fent...
Exacte, és molt difícil que això arribi al públic general, no?
Exactament, és molt difícil...
En general, no ho sé, se centren en la seva localitat.
Es fa difícil valorar aquestes campanyes
perquè, més enllà d'aquestes línies generals
que marca el partit,
que són tan generals
perquè han d'abastar un territori
i unes realitats molt diverses
que, al final, no diuen res.
No sé, ara estava pensant
en l'eslògan del Partit Popular,
Centrados en ti.
Doncs sí, en ti això no diu res, en realitat.
Bueno, sí, que el protagonista és el ciutadà,
que volen estar en el centre,
però, bueno, dir això és pràcticament no dir res.
És difícil definir-se, no?
I aquesta absença d'originalitat que dius,
tu creus que respon, doncs,
a una actitud conservadora, en general,
de les estructures de partit.
Quan dic conservadora, vull dir,
no voler arriscar això,
voler fer una campanya tradicional
com la dels últims 15, 20, 25 anys.
Està clar que en les campanyes
on més es bolquen les estructures de partit
són en les generals.
Aquí són les noves tendències
on la manera de fer se centra.
I, en menor mesura,
les autonomies que tenen capacitat
de Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia.
Aquí és on, potser,
les novetats tenen més cauda.
En les municipals,
evidentment, això afegit a un context de crisi
en què tots els partits,
jo crec que estan intentant
retallar les despeses,
tot i que molta despesa
no vol dir necessàriament una originalitat.
Però sí que és veritat
que potser estan anant
amb una campanya de perfil
una mica més conservadora,
si podria ser la paraula.
O no arriscada.
No arriscada, exacte.
Una de les novetats
que hem tingut en aquestes eleccions,
o millor dit en la prèvia,
en la precampanya,
ha estat les limitacions
que ha posat la nova llei electoral,
la llei electoral ha introduit
tota una sèrie de reformes,
de modificacions,
que, per exemple,
han impedit als ajuntaments
fer inauguracions o actes similars
des de finals del mes de març,
és a dir,
des del dia en què la convocatòria
es va publicar
al butlletí oficial de l'Estat.
Això ha impedit,
per exemple,
fer actes inaugurals
o similars,
o també ha impedit
la propaganda,
la publicitat
de les formacions polítiques
que es presentaven als ajuntaments.
Per exemple,
des de finals de març fins ara,
no hem vist pels carrers de Tarragona
les cares
ni els missatges
dels partits polítics
i dels seus candidats.
Això quina repercussió
creus que ha tingut?
Ho comentàvem abans,
jo crec que normalment
en les campanyes
el més interessant
era la precampanya,
perquè era el moment
que comunicativament
hi havia menys impediments
per part de la legislació,
és a dir,
hi havia una major llibertat
per poder fer,
per poder actuar
i per tant això donava
també una certa autonomia
als partits polítics per fer.
Aquesta nova llei electoral
comunicativament,
potser té aquesta vessant
menys positiva
perquè no et permet
tant veure
les estratègies
de precampanya,
són una mica més atrevits,
però sí que és veritat
que és possible
que hagi ajudat
que el ciutadà
no tingui aquesta sensació
de campanya permanent
i de que
si la campanya comença
tal dia
ja dos mesos abans
ja estem
amb el tema de campanya
i això jo crec
que és positiu
en el sentit
que el ciutadà
no percep
aquesta
que jo crec
que està en la base
d'aquest sentiment
de cansament
de la gent
envers la política,
aquesta desafecció
és la paraula.
El fet
que no hi hagi
aquestes inauguracions
que ja es veu clarament
que inauguren
sempre el mateix
que encara no està acabat
l'exemple de Castelló
inaugurar un aeroport
que no té avions.
Jo crec que això
ajuda que la gent
percebi la política
d'una manera
menys artificial
potser més seriosa
i en aquest sentit
crec que podria ser positiu
centrar-nos en aquests 15 dies.
El ciutadà potser
no ha arribat saturat
en altres eleccions.
Arribàvem en un dia
com avui
en què la campanya
ja havia començat oficial
i ja feia mesos
que els partits
estaven en precampanya.
Exacte,
que teníem la sensació
aquesta,
dona la sensació
que la campanya
se limita més
al temps de campanya
i que la resta
sembla que els polítics
estiguin
per altres feines
que no sigui
el publicitar-se
i el propagar-se
o fer-se
com més presents.
Jo crec que en aquest sentit
podria ser positiu
ho haurem de veure
també, no?
Com això
afecta
i caldria...
Però sí que em dóna la sensació
que la gent
no arriba tan cansada
a la campanya.
Perquè aquesta reforma
que s'ha impulsat ara
en la llei electoral
ha de servir
teòricament
també per les properes generals,
no?
En teoria sí.
I per tant
seria aquí segurament
també un canvi
significatiu
respecte a altres comissis.
Aranxa,
i pel que fa al tema
de les noves tecnologies,
amb l'Aranxa Capdevila,
amb aquesta professora
de la universitat
ja vam parlar
el passat mes de novembre
arran de les eleccions
al Parlament
del paper
de les xarxes socials
d'internet,
del Facebook,
del Twitter.
Amb l'experiència
que ens deixen
aquelles eleccions
al mes de novembre
i amb el que
podem veure fins ara,
quin creus
que continua sent el paper
o va més
o va menys
o no té realment
repercussió important?
Jo crec que
encara
en el nostre sistema
electoral
no hem trobat
quin és el paper
que han de jugar
les noves tecnologies.
Una mica
per l'experiència
des de l'any 2004
que és quan comença
a entrar
en força
les noves tecnologies
hem de donar la sensació
que hem vist
l'exemple d'Obama
però el sistema
electoral d'allà
és diferent,
funciona d'una altra manera
i les noves tecnologies
l'equip d'Obama
ha sabut trobar
per a què
utilitzar
aquestes noves tecnologies
dins del seu sistema
polític.
A mi em dóna la sensació
que els polítics aquí
copien una mica
el que passa
a la resta del món
però no,
encara no hi ha hagut
una manera
d'adaptar-ho
a la manera
del sistema electoral.
Aquí tenim
un sistema electoral
que no és presidencialista,
que és parlamentari,
que funciona,
és representatiu
amb unes majories
parlamentàries
i em dóna la sensació
que encara
els polítics
o els partits,
les estructures
comunicatives
no han sabut trobar
encara.
S'utilitza,
jo crec que
en aquesta campanya
s'està continuant
utilitzant
de la manera
que es feia.
Tots els polítics
que es presiden
tenen el seu perfil
a Facebook,
el seu Twitter,
però encara
no l'utilitzen
d'una manera plena,
es queixa,
llegeix articles,
la gent es queixa
que tenen el Twitter
però no l'utilitzen
o no l'utilitzen ells,
sinó els seus assessors
que no estan
tan pendents
com haurien d'estar
tret d'excepcions.
En les municipals
podria,
són unes eleccions
molt més properes.
En que el candidat
i l'elector
es coneixen
moltes vegades.
Efectivament,
i les noves tecnologies
podrien servir
potser
per apropar
encara més aquest,
per fer més accessible
encara el polític.
Ja et dic,
clar,
no sé
com està funcionant
tots els polítics locals
i estic segur
que hi haurà gent
que l'estarà utilitzant
d'una manera molt activa
però almenys
el que transcendeix
el que es reflecteix
en els mitjans tradicionals
que al canvi a la fi
de moment
el que estem veient
és que les noves tecnologies
estan en impacte
quan les iniciatives
són recollides
en la televisió
en els diaris
o en la ràdio convencional.
Doncs de moment
no ha saltat
cap element
que ens faci pensar
que s'està donant.
I per què creus
que passa això?
Perquè
no en sabem més
entre tots,
eh?
Allò
els propis partits,
la pròpia societat
encara
és un procés
d'aprenentatge
perquè falta
una actitud
més arriscada
com la que dèiem abans
els eslògans
de les fotografies
per què creus?
Jo crec que és que
encara no hem
el que dèiem abans
no hem trobat
com integrar
les noves tecnologies
en el nostre sistema electoral
i en el nostre sistema partidista
és a dir
quina funció
poden tenir
les noves tecnologies
en la manera que
votem
en la manera
en què aquí s'escull
jo crec que això
encara no
bueno
tot arribarà
tot arribarà
jo crec que encara
han de passar
de moment
estem
d'alguna manera
assumint
el que ens arriba
de fora
i ho adaptarem
ho hem adaptat
perquè cap a un creus
que podria evolucionar
tu tindries una resposta
a la teva pròpia pregunta
que fas
que llences en l'aire
és a dir
quin paper
i per exemple
en unes eleccions municipals
on els candidats
tenen un contacte
molt més proper
amb els electors
per on podria passar
el paper del polític
en xarxes socials
com Facebook
o com Twitter?
jo crec que seria més
la possibilitat
de diàleg
però això
això requereix
molt de temps
per part del polític
i també per part
del ciutadà
perquè clar
hem d'estar ja
molt pendents
i això
tenir-ho actualitzat
i tal costa
clar
jo crec que el camí
va per aquí
que és una manera
de participar
que la gent participi
més en política
és a dir
que es vegi més implicada
però ja m'agradaria
tenir la resposta
veig algunes línies
veig com pot servir
per exemple
en els esports
electorals
que és una mica
el meu camp
veig que
allà està donant
molta agilitat
molta capacitat
de resposta
a uns partits
o a un altre
està fent
que els missatges
s'adaptin molt més
al moment
en què s'està fent
hi ha algunes línies
ara
les xarxes socials
jo crec que
han de passar
per la relació
entre el ciutadà
i el polític
però clar
en un sistema polític
on les llistes
són tancades
quin és el nivell
de participació
que pot tenir
si parles
amb el teu polític
però no saps
ni quin és
el teu representant
local
perquè tu votes
a una llista
tancada
aquí jo crec que
hi ha d'haver
com una redefinició
o hauria d'haver
una redefinició
entre el sistema polític
la moneda de votar
la llei
s'haurien de canviar
moltes coses
s'haurien de canviar coses
i adaptar-les
a les noves realitats
la llei electoral
es queda
de vegades
ja obsoleta
precisament
perquè no recull
alguns elements
que han implementat
les noves tecnologies
per exemple
la limitació
del temps
dels spots electorals
a televisió
si és igual
si ara passen
per la xarxa
val la pena
continuar limitant
aquest temps
val la pena
continuar cedint espais
són preguntes
que em sorgeixen
i que potser
s'haurien de redefinir
a l'hora de replantejar
les lleis
en poques parles
tot s'està quedant
molt antiquat
perquè tot això
va amb una velocitat
de vertigen
i les estructures
començat per les juntes electorals
els partits polítics
la pròpia llei electoral
l'estructura de l'estat
que organitza les eleccions
s'està quedant
enrere
efectivament
nosaltres tenim unes lleis
la majoria d'elles
que provenen
dels anys 70
que és quan es va redefinir
i el nostre sistema
es va inaugurar
aquesta nova etapa
democràtica
i s'han anat modificant
poc encara
en aquell moment
es van fer unes lleis
que probablement
s'adaptaven molt bé
a la situació
però ara tenim
una situació
completament diferent
i s'haurien de començar
a replantejar
sistemes electorals
altres qüestions
clar
els grans partits
costa
perquè hi ha d'haver
un consens important
i consens aquí
en alguns aspectes
és molt complicat
i clar
s'haurien de replantejar
moltes coses
gairebé seria canviar
del tot
de dalt a baix
perquè
al fil del que comentàvem
dels papers de Facebook
o de Twitter
de xarxes socials
si la campanya
ara passés
bàsicament
per una relació
entre l'elector
i el candidat
això requereix
molt de temps
segurament obligaria
canviar
les pròpies campanyes
l'estructura aquesta
d'actes
de mítings
de presentacions
els mítings
tenen la seva funció
que simplement
ens trobem
tots els que ja
votem aquest partit
i ens animem
és com una funció
catàrtica
ens trobem
i exaltem
una mica
el nostre sentiment
i en aquest sentit
està allí
i té la funció
que té
però clar
ara s'utilitzen
els mítings
són les imatges
que passen
els partits
per les televisions
és a dir
s'ha professionalitzat
tant la política
en el nivell comunicatiu
que
evidentment
hi ha una sèrie d'estructures
que s'han de replantejar
el paper dels periodistes
en campanya electoral
és un element
que s'ha de replantejar
que forma part també
d'aquesta
jo crec que
hem de reconsiderar
tots el paper
que juguem
en aquesta campanya
en la comunicació política
partits polítics
mitjans de comunicació
i ciutadans
però clar
tenim un context
legal
determinat
i ens hem de moure aquí
però dóna la sensació
que
ens anem sortint
però no podem sortir-nos massa
perquè estem molt condicionats
per els temps en televisió
cada campanya
els blocs electorals
amb la informació acutada
amb uns minuts
i dius
això cal
és a dir
per què no ens ho replantegem
però ens hem de replantejar tot
i el terreny de joc
les regles del joc
jo crec que
hauríem de començar
per les regles del joc
perquè si no
clar
si tenim un camp de futbol
un tablero d'ajedre
només podem jugar als escacs
no podem jugar al parxís
doncs bueno
potser que canviem una mica això
moltes coses hem de replantejar
tu creus que de cara a les eleccions
el 2012
tenint en compte que són generals
hi ha alguna possibilitat?
no
no
això costarà molt
costarà molt
i en un context com estem ara
de crisi econòmica
els problemes ara són uns altres
jo crec
però
bueno
la solució dels problemes
també podria passar
per un replantejament
però podem parlar
mentre s'anirà fent una campanya paral·lela
a través d'internet
i de les xarxes socials
que hi ha com dues campanyes
hi ha com dues campanyes
una la tradicional
d'estructures habituals
i una altra que va fent
i que en algun cas
pot suposar el triomf
o la victòria
per alguna formació política
per algun candidat
en concret
en aquell municipi
o en aquella comunitat
i la visibilitat
que funcioni
dona la visibilitat
a candidats
a partits
que abans no la tenien
la majoria
de partits
parlamentaris
passen tota la seva campanya
a través de les xarxes socials
i d'internet
i la visibilitat
li dona
precisament aquí
quan internet
estigui més extès
perquè encara
l'índex de penetració
d'aquest mitjà
en la nostra societat
encara no és molt elevat
però quan sigui
més elevat
segurament
jo crec que això
començarà a fer canviar
o és possible
que faci canviar
alguns elements
de l'estructura
a veure si evoluciona
de moment
tenim el que tenim
i el que tenim
és l'estructura habitual
de campanya
en fi
la publicitat electoral
que per exemple
poden escoltar
una emissora pública
com aquesta
Tarragona Ràdio
amb els blocs d'informació
amb tot el que comporta
en fi
aquestes polèmiques
entre mitjans de comunicació
i partits polítics
del temps que es destina
a cada formació
i amb un tipus de campanya
d'eslògans
de missatges
de fotografies
de cartells
segurament
encara molt tradicional
i al marge
del que
d'altra banda
es va fent
a internet
a les xarxes socials
avui hem analitzat
una mica
aquestes característiques
en l'arrencada
de la campanya electoral
amb la professora
de comunicació política
de la Universitat
Rovira i Vergili
Aranxa Capdevila
Aranxa moltes gràcies
per les teves reflexions
i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
a veure com va la campanya
ja ho veurem
vinga
adéu
bon dia
adéu
adéu
adéu
bon dia