Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
premis literaris, cicles de conferències,
es pot dir que el bo i millor de la cultura catalana
va passar per Tarragona
i n'estic molt orgullós
d'haver estat al davant d'Òmnium,
acompanyat, evidentment, perquè si no això no és mai
una obra personal de molts, molts, molts col·laboradors i col·laboradores.
De fet, doncs, va jugar un paper, clar,
un paper fonamental en una ciutat que sortia de la dictadura
i que, en fi, també en altres àmbits culturals i socials,
doncs, va tenir un camí de recuperació
al llarg dels anys 80?
Sí, sí, sí, jo crec que
per exemple, recordo que un dels cicles
que van fer, doncs, va comportar
que noms importantíssims
de la política catalana
en aquell moment, quan tot s'estava
recuperant, doncs, facessin per Òmnium,
no?, gent com
Miquel Rocasinyent,
com Rafael Ribó, com Joan Malores,
és a dir, gent que tenia
una opinió que era
seguida i respectada,
van passar per Tarragona,
els mateixos Premis Literària i Ciutat de Tarragona,
la revista que van fer que es deia
el Balcó, tres números que van fer d'una col·lecció
sobre temes tarragonins,
el famós Tarragoni Fidel, més endavant,
el Premi del Balcó, jo crec que
tot això, insisteixo, al costat
dels milers de persones,
milers, estic dient,
que van passar pels cursos de llengua catalana,
tots els nivells que fèiem,
quan el local era allà,
al carrer Podaca, on va ser
durant molts anys.
Aquesta feina
de fa més de 20 anys,
creu que s'ha anat diluint,
d'alguna manera?
Creu que el paper d'Òmnium Cultural,
ara, per exemple,
a Tarragona i a les nostres comarques,
és ben diferent?
Sí, és lògic que sigui ben diferent,
perquè,
insisteixo,
no és igual sortir d'una dictadura,
que està ja en una situació
plenament democràtica,
com és l'actual,
per més que hi hagi
determinades limitacions,
però jo crec que Òmnium,
com diu bé el lema de l'entitat,
avui allò que va començar sent
fonamentalment,
per dir explosivament,
una entitat a favor de la llengua,
no només de l'ús de la llengua,
sinó de la presència de la llengua
i la dignitat de la llengua,
avui és llengua,
però també és cultura
i també és país.
Per tant,
avui té Òmnium
més una dimensió cívica,
sociocultural,
que pròpiament lingüística,
perquè d'això ja s'encarrega
que s'encarrega,
que és la Generalitat,
que és la Universitat,
que és el Consorci de Parlar
de Normalització Lingüística,
l'activitat cultural també
la poden fer altres entitats,
com hi ha en aquests moments a Tragona,
però hi ha aquesta dimensió més cívica,
més nacional,
més de país,
que no vol dir partidista,
sinó política en el sentit
més noble al terme,
doncs això jo crec
que Òmnium pot fer molt bé,
aquesta funció.
En els darrers temps,
si per alguna cosa
se li ha conegut
el conjunt de ciutadans del país,
han conegut la presència
i la feina d'Òmnium cultural
és sens dubte
per aquella manifestació
del 10 de juliol
de l'any passat.
Creu, senyor Carot Rovira,
que d'alguna manera
Òmnium ha de ser això,
principalment ara,
un agitador
reivindicant plenament
les llibertats nacionals
de Catalunya
en un moment com l'actual?
Jo crec que Òmnium ha de fer
una funció
de despertar consciències,
perquè aquest és un país
que sembla que faci
uns quants segles
que visqui
escarxofat
el sofà de casa
com si cada dia
fos dissabte a la tarda.
I Òmnium pot ser
segurament millor que ningú
aquesta funció
de revitalitzador,
que la gent prengui consciència
de moltíssimes coses,
de les quals no es tenen avui,
i el fet que no sigui
un partit polític,
sinó que en el seu interior
hi hagi gent
de diverses tendències,
opcions,
perquè un país
es construeix
des de totes
les ideologies democràtiques
o només des d'una sola,
doncs jo crec que Òmnium
pot ser aquesta funció
de catalitzador.
I Òmnium també,
el 2011,
tenint en compte
el que dèiem,
per exemple,
la presentació demà
d'aquest documental
que repassa la història
o del llibre
Mig segle fent país,
Òmnium creu que està
perfectament adaptada
com a entitat
doncs això,
les noves tecnologies,
aquest món tecnològic
del segle XXI?
Bé,
pel que conec,
ara com és lògic,
doncs no ho segueixo pas tant,
no?,
com en aquell moment
que gairebé es pot dir
que ho seguia
prioritàriament,
pel que jo conec,
penso que sí,
no he pogut veure encara
el documental,
sí que
m'he pogut mirar
el llibre,
el llibre hi parla
moltíssima gent
de maneres de pensar
molt diferents,
tots els quals
reconeixen
el paper positiu
que ha fet Òmnium
al llarg del temps,
i en aquest paper positiu
doncs
una dita tradicional
és allò de renovar-se
o morir,
i per tant
jo crec que Òmnium
s'ha sabut renovar,
que segurament
aquesta renovació
no s'acaba mai,
sinó que és una renovació
dinàmica,
permanent,
que s'ha d'anar fent
a cada moment,
però sí que és cert
que jo crec
que Òmnium
s'ha posat al dia.
I quina impressió
a nivell de Tarragona
li fa,
ja no Òmnium,
ja li he preguntat,
sinó, en fi,
l'activitat cultural,
la vida social
d'aquesta ciutat,
recordava clar
aquells anys 80
tan difícils,
tan feixucs,
tan desert cultural,
segurament,
el qual va omplir
el buit Òmnium cultural.
I ara com veu
la ciutat
des d'aquest punt de vista?
Bé,
jo crec que
la ciutat
està molt més diversificada
i hi ha hagut
dos factors essencials
de canvi,
no?,
un és la disposició,
doncs,
d'un consistori democràtic,
és a dir,
l'Ajuntament democràtic
que fa la seva pròpia
activitat cultural
i l'altre,
l'universitat,
jo crec que són,
sens dubte,
ajuntament amb la Generalitat,
són els grans factors
de canvi, no?,
ajuntament,
universitat
i la política cultural
de la Generalitat
i aquí és que
l'espai per l'Unió
doncs segurament
és més reduït
si només es mogués
en l'àmbit cultural,
però si té
aquesta dimensió cívica,
doncs lògicament
és molt més ampli,
no?,
tampoc no ho conec,
no ho conec excessivament
al detall,
sí que puc dir,
home,
que hi ha coses
que trobo a faltar,
no?,
és a dir,
per exemple,
em sap greu
que la manera
com finalment
s'ha resolt
el tema
dels Premis Literaris
i ciutats de Tarragona
que vam crear,
doncs,
a la meva època
no crec que sigui
una bona manera
de resoldre el tema,
segurament faria falta
també,
doncs,
una línia editorial
sobre temes locals
pensada per el gran públic
que en aquests moments
no hi és,
però també soc conscient
que estem en temps
de crisi
i, per tant,
no,
com deia aquell,
no es pot matar
tot el que és grans
i menys de cop.
Li volia preguntar
precisament
per la decisió
de l'Ajuntament
de Tarragona
en relació
amb el que comentava
ara dels Premis Literaris,
d'ajustar-los
pel que fa
a la convocatòria
de Guardons,
en fi,
ja ens acaba de dir
que no li sembla
la manera
millor
d'afrontar
aquesta situació
de crisi,
en fi,
no sé si en tindria
alguna proposta,
alguna alternativa,
creu que s'haurien
d'haver mantingut
tal qual
els Premis
com s'anaven concedint
en els darrers anys?
Home,
tal qual
ja no es manté res,
no?
Tot canvia,
tot s'ha adaptat
a la realitat,
però jo crec
que hi ha Premis
dels quals
no s'hagués
hagut de prescindir mai,
que lògicament
una altra cosa
és dir,
mira,
retallarem
com ja s'havia anat fent
del que eren
despeses
que ara
no ens les podem prometre,
doncs,
el que siguin
grans sopars
multitudinaris,
grans despeses
econòmiques,
això segurament no cal,
però el problema
és que
crec que les institucions
totes,
siguin del color
polític que siguin,
encara
acaben concebent
la cultura
com una cosa
prescindible,
és a dir,
dit d'altra manera
com una cosa
prioritària,
però com una cosa
no prioritària,
perdó.
Per aquest motiu,
doncs,
bueno,
si
perdrem un premi,
no hi haurà manifestacions
de gent al carrer
quant a les retallades
en premis,
les manifestacions
al carrer
i seran
per les retallades
doncs,
en els salaris,
en les prestacions
socials,
etcètera,
i això crec que és un error
perquè a la llarga
les ciutats
que reculen
culturalment,
que precindeixen
de bones inversions
que ja havien fet
en el seu moment,
crec que és una mesura
poc intel·ligent
perquè
després costa molt
de tornar-se a posar
el nivell,
i costa molt
tornar a agafar
un prestigi
que a Tarragona
ens havia costat
molt d'aconseguir,
que ja es tenia,
però que
per la malaurada
que digui
que ho afecta tot
i que és lògic
que s'hagin de fer
mesures de contenció,
segurament
no de la forma
com s'han fet,
almenys jo amb això
sí que soc més
una mica més crític
per això que l'idea,
perquè la política
sempre
sempre ha estat vista
com una cosa
no...
la política cultural
com una cosa
no prioritària.
Mira,
si precindim això
no es queixarà ningú
i de fet
que és veritat
no hi ha manifestacions
al carrer
contra les retallades
en política cultural.
El fill d'aquestes reflexions
tan interessants
que fa avui,
per exemple,
és notícia
que Tarragona
ha assumit ja
el títol
de Capital Catalana
de la Cultura
d'Escaldes a Angordanya
en un acte
que es va fer
ahir al Principat d'Andorra,
és a dir,
que el 2012
potser,
senyor Carut Rovira,
tenim l'oportunitat
malgrat la crisi,
malgrat les retallades
i malgrat algunes decisions
que es puguin prendre,
tenim com a mínim
algunes oportunitats
de treure el cap
en aquest àmbit
de la cultura.
Sí, efectivament,
perquè hi ha coses
que no costen diners,
és a dir,
hi ha coses
que amb el que ja tens
plantejat
de maneres distintes
pots aconseguir
efectes
enormement
positius,
no?
I hi ha coses
per les quals
el que s'ha de tenir
és inventiva,
creativitat,
imaginació.
Nosaltres,
als anys 80,
no és que anéssim
sobrats de diners,
però érem un grup
de gent
fent una tasca
col·lectiva
amb il·lusió
per la qual ningú no cobrava
absolutament res,
ens ho crèiem,
ens estimàvem
la ciutat,
ens estimàvem la cultura
i jo crec que
tant de bo
que això
sigui un pretext,
aquesta capitalitat cultural,
sigui un pretext
per recuperar
allò que s'ha deixat perdre
i segurament
per iniciar projectes nous
que fins ara
no havien estat plantejats.
Per anar acabant,
senyor Garut Rovira,
com veu el panorama polític
del país?
Vostè que segur
que la continua analitzant-lo
després d'una amplia
experiència al govern
i en un partit
polític com Esquerra Republicana.
Com el veu ara?
Bé,
me'l veig a distància,
com el veuen
malauradament
la majoria
de ciutadans i ciutadanes
d'aquest país,
el veig amb preocupació,
i el veig
com el veu
jo crec
una part important
de la societat catalana,
que és sense il·lusió,
no?
És a dir,
no hi ha
no hi ha un projecte
de país,
no...
ningú sap cap on anem,
ningú sap cap on ens porten,
el problema és que
no hi ha oposició
i sovint fa tot l'efecte
que tampoc hi ha govern,
no?
I aleshores quan
quan un govern
és conegut
només doncs
per les coses negatives
que fa
i no per les positives
és que tenim un problema
i greu, no?
que aleshores no...
no hi ha una proposta
de país que digui
mire,
ens hem d'estrany
el cinturó
per aquests motius,
perfecte,
però segur que ens en sortirem,
anem en aquesta direcció,
volem aconseguir això
i donar un missatge
d'optimisme,
no d'optimisme fals,
no de jocs de mans,
sinó real,
de responsabilitat,
de maduresa,
de serietat
i donar a la gent
horitzons de passió,
de convicció,
d'il·lusió,
això no hi és,
jo crec que tenim
un país
desvallestat
un país
sense lideratge
polític,
social,
civil,
nacional
i això
a la llarga
s'acaba pagant molt car.
Té ganes
de tornar
a la primera línia política
amb algun projecte
en concret?
Bé,
de moment
porto un any
mirant-m'ho
com un espai
d'aquest any
he aprofitat
per llegir molt,
per treballar molt,
per escriure molt,
per escriure molt,
ara de moment
estic dirigint
una càtedra
a la Universitat
Pompel Fabra
a Barcelona
la feina
però lògicament
algú com jo
que quan tenia 12 anys
doncs ja
ja va fundar
un petit grup
que es veia
Catalunya
a un nivell lliure,
imagina't vostè
els 12 anys
que agafaven
els guixos
de la classe
i pintaven
pels carrers
a Tarragona
visca Catalunya
franco
i coses d'aquestes
algú
podria
fer-se
clar,
fent així
tan jove
difícilment
deixarà
la política
en primera línia
no?
Senyor
Carles Rovira
doncs hem perdut
aquesta
connexió
teníem
una comunicació
perfecta
a veure si la podem
recuperar
aquesta comunicació
amb el que va ser
durant uns quants anys
vicepresident
del govern
de la Generalitat
a Tarragona
president i secretari
general d'Esquerra
Republicana
i també havia assumit
i per això
l'estàvem
conversant avui
havia estat
el president
d'Omnium Cultural
del Tarragonès
aquí
a la nostra ciutat
entre els anys
1979
i 1991
pràcticament
més d'una dècada
la dècada dels 80
aquella dècada
de recuperació
dels valors democràtics
de la recuperació
de la democràcia
també
en l'àmbit
cultural
mirem de
restablir aquesta connexió
senyor Carles Rovira
bon dia de nou
sí
bon dia
no, li havíem sentit
perfectament
que ens estava explicant
el seu pas
aquest any de reflexió
que porta
el que no ens havia quedat clar
si, en fi
de manera més o menys immediata
vol activar
d'alguna manera
doncs
aquesta reflexió política
d'alguna manera
en fi
en algun sentit
bé
jo ja hi apuntava
que una persona
com jo
no es retira mai
de la política
te'n retires
quan et mores
i per tant
jo sí que crec
que en aquests moments
aquí fa falta
un espai
de reflexió
en el qual
doncs
pugui coincidir
molta gent
que
que té una
una visió nacional
de la política
i que
vol fer aquesta política
en clau
estrictament progressista
no
i això jo crec
que hi ha molta gent
que es troba orfana
de referents
i no parlo tant
de referents partidistes
no estic parlant
tant d'això
que també
sobretot
a l'hora d'anar a votar
hi ha gent
que té veritables
problemes
no
per sentir-se
identificat
amb algú
sinó que jo crec
que és bo
que la gent també pensi
que la gent escrigui
que la gent llegeixi
que la gent reflexioni
que la gent debati
en veu alta
i per tant
és possible
que sí
que en un termini
doncs no
no gaire llunyà
doncs
bueno
pugui fer alguna
alguna aportació
de caràcter
sobretot
de caràcter
de debat
ideològic
més que no pas
pròpiament
de partit
evidentment que no
però sí que crec
que ens fa falta
reflexionar
sabentament
hi ha gent que pensi
una mica el futur
i que analitzi
per què passen
les coses que passen
i per què no passen
algunes que haurien de passar
acabo amb una qüestió
molt concreta
perquè no havíem parlat
amb vostè des de feia mesos
quan va deixar
el govern
la vicepresidència
del govern de la Generalitat
ara fa un any
va haver-hi algunes informacions
al cap d'un temps
que parlaven
en fi
que professionalment
vostè se n'ha
a col·locar
en una entitat
de la ciutat
de Tarragona
cosa que vostè
va desmentir
li van doldre
especialment
alguns comentaris
alguns rumors
que van sorgir
durant un temps
aquí a Tarragona
sobre el seu futur
professional
mire, jo vaig haver de fer
un article
en un diari
en el qual
he col·laborat
durant moltíssims anys
que és el diari
avui
el punt avui
que es titulava
no veuríem mai el sol
que és la segona part
d'una frase
molt popular
que fa referència
a què passaria
si determinades persones
voleixin
i voleixin
totes alhora
doncs que no veuríem
mai el sol
i en aquest article
feia un inventari
de 23 mentides
que s'havien dit
sobre mi
i que encara
les estic arrossegant
que si tenia
que si tenia
15 propietats
si tenia
15 cases
a Barcelona
que si vivia
a la mateixa escala
que el jugador
del Barça Puyol
que si tenia
un hotel
que si tenia
un càmping
que si tenia
un restaurant
que si tenia
un spa
que si tenia
un celler
que si estava
separat
de la meva dona
i es de fer
3 anys
que si tenia
una suite permanent
a l'hotel
vam pedir al Tarraco
diguem-ne
200 mètres
de casa meva
és a dir
s'havien arribat a dir
tantes i tantes
i tantes mentides
que al final
vaig haver sortit
un article
explicant
doncs
dient que tot això
era mentida
i que si es plau
que em deixessin
en pau
jo crec que
que el país
la societat
i per tant
també la ciutat
doncs
es divideix
gent de dues maneres
hi ha gent
que és bona gent
i d'altra
que no n'és
i ja està
i no se li ha
d'anar més importància
al final
quan un vol
que el recordin a ell
doncs
l'important
és que un sigui recordat
doncs
com a bona persona
i que hagi pogut
fer coses positives
per la seva ciutat
i pel seu país
i en tot cas
doncs jo
puc mantenir-me
la mirada
al dematí
quan em miro el mirall
me la puc mantenir
en dignitat
doncs
perquè sé
que amb els meus errors
com tothom
com tot és a Roma
doncs he procurat
fer el millor
que he pogut
per la meva ciutat
i lògicament
pel meu país
doncs
en aquesta trajectòria
recordem
el seu pas
per Òmnium Cultural
entre els 179 i 91
com a president
d'Òmnium Cultural
a la Tarragona
i demà
recordin l'acte
a les 7 de la tarda
la presentació
d'aquest documental
i d'aquest llibre
commemorant els 50 anys
de l'entitat
demà a les 7 de la tarda
a la sala d'actes
del Departament de Cultura
al carrer Major
a la part alta
de la ciutat
senyor Josep Lluís
Carot Rovira
gràcies una vegada més
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
gràcies
bon dia
bon dia