Obrim aquesta quarta hora del programa viatjant d'alguna manera fins a Guatemala.
A propòsit de l'estada aquests dies a Tarragona d'un grup de joves indígenes d'aquest país centramaricà.
Venen convidats pel comitè Òscar Romero i entre d'altres feines, entre cometes, aquests dies compartiran les seves experiències, la seva vida, la seva manera de fer amb joves aquí, amb joves de la ciutat de Tarragona.
I ho faran a través de diferents activitats que han preparat en diferents centres educatius, en diferents instituts de Tarragona.
Aquest matí volem tenir un contacte amb ells i per això tenim la unitat mòbil amb el nostre company Josep Ardila, que els ha anat a veure fins a un punt del barri de Torreforta.
Així que, com dèiem, obrim aquesta quarta hora amb aquesta connexió. Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia.
On et trobes exactament?
Estem concretament al carrer Gandesa, número 6, que és on està situada aquest convidat a l'Oscar Romero de Tarragona i Reus.
Per tant, estem aquí, justament a Torreforta, on ens hem reunit amb ells.
Amb els Patojos i Patojas, són de la zona del Quixer, de Guatemala, i estaran uns dies, de fet, fins al 28 de febrer per Tarragona, per la província de Tarragona.
I, de fet, no s'avorriran gens ni mica, perquè faran 100 xerrades a diferents instituts i centres de formació professional de tot el territori.
De fet, avui mateix se'n van fins a Can Brius, a l'escola d'hoteleria de Can Brius.
Per tant, no s'avorriran durant tots aquests dies.
Ja avui hem volgut acompanyar-nos, que ens acompanyessin, per poder parlar amb ells de què és el que explicaran aquests dies per Tarragona.
Però abans, per situar-nos, per posar una mica el context a tot plegat, ens acompanya en Paco Chamar. Bon dia.
Bon dia.
Ja són aquí, tot i que l'arribada va ser una mica complicada.
Ja m'explicava abans. Vull dir una mica més i no arriben.
Exacte. Va ser una mica complicada perquè creiem nosaltres que teníem tota la documentació preparada
perquè duanes de Madrid els deixessin passar, però van trobar algunes deficiències administratives, diguem-li.
I bé, ens van comunicar que el dia següent tenien que retornar a Guatemala.
Llavors, ens van moure el més ràpidament possible, el divendres per la nit, un tard ja,
i ens van posar en contacte amb l'Ajuntament a veure si podien realment fer alguna acció que facilités l'esvinguda.
Vam parlar amb la policia també de Tarragona i si a les vuit del vespre ens havien dit que no,
doncs a les vuit i mitja, sorprenentment, ens van dir que, bueno, que finalment els deixaven entrar
i van sortir a quasi 10 del vespre de l'aeroport, però, clar, van sortir una mica tard i llavors ja no vam poder agafar un avió
per arribar a Barcelona i vam passar tota la nit a l'aeroport.
I el dia següent és quan van arribar a Barcelona i els vam anar a buscar nosaltres
i van arribar a les dues del migdia del dissabte.
Després d'un període d'aquestes vuit hores ja són aquí, ja són a Tarragona,
han passat ja aquest primer cap de setmana.
Per què són a Tarragona i per què són convidats pel comitè Òscar Romero?
Bé, nosaltres, el comitè Òscar Romero treballa especialment amb Amèrica Llatina,
i tot el que podem fer nosaltres d'acció per sensibilitzar l'opinió pública nostra
de les nostres comarques sobre la realitat d'Amèrica Llatina,
doncs, bueno, ens interessa molt.
I llavors, de quan en quan, cada dos anys més o menys,
invitem gent d'aquells països perquè ens vinguin a parlar directament
de la seva experiència i aquesta experiència ens ajudi a reflexionar
i augmentar el grau de solidaritat del comitè
i que nosaltres puguem treballar cada vegada més amb el servei, diguem-li,
de la justícia i de la igualtat entre primer i tercer món.
Per tant, no és la primera vegada que venen, ells sí, però vaja,
no és la primera vegada que fem una acció d'aquest tipus.
No, fa uns anys, la primera vegada va ser amb un grup d'hondorenys
que van venir d'un teatre a la Fragua
i després han vingut dos vegades joves nicarauencs
i en aquesta ocasió hem tingut l'oportunitat d'invitar aquests quatre joves
i una religiosa, tots, de la cultura maia i de l'etnia quiche,
i de veritat perquè ens parlin de la seva realitat.
Aquests joves ara acaben d'aconseguir el títol de mestres
gràcies a beques que els vam facilitar fa uns anys ja,
el comitè Escoramero, i per tant també és interessant
que la gent d'aquí vegi que el fruit de les beques
realment és una cosa real i no és una cosa, diguem-ne,
així, teòrica o fictícia, sinó que aquests joves ens diuen
que realment les beques que ells han rebut els ha servit per molt
per poder arribar a ser mestres i d'aquesta forma
obtenir un lloc de treball o almenys pujar al nivell cultural
que ells abans no tenien i gràcies a aquests estudis ja ara el tenen.
Són tots ells mestres, són tots maestros,
m'he comentat, papà Coixemar, gràcies a aquestes beques
del comitè Escoramero.
Els saludem a tots, ens acompanyen,
Óscar, buenos días, també Noé, buenos días,
Maruca, buenos días,
també María Enérita,
buenos días,
i Aueix, buenos días.
Creo que ho he dit bé bé, que sí, ho he dit bé.
Estaréis uns dies per la zona,
per Tarragona, hasta el 28 de febrero.
Tenéis como 100 conferencias
donde tenéis que explicar moltes coses.
¿Qué és el que venís a explicar
o què és el que explicaréis a tots els joves
que se os pongan delante estos dies
en las escuelas?
¿Quién empieza?
Pues venimos para un intercambio cultural,
la cultura maya y conocer la cultura catalana.
De hecho, ya estamos aquí,
estamos felices de conocer
y de encontrarnos en un ambiente muy acogedor,
muy también solidarios,
pues nos han acogido muy bien
y nos sentimos bien.
Venimos para compartir un poco
sobre la historia que vivimos
los mayas en Guatemala
y cómo la falta de acceso también a la educación
y que a través de la organización
de la solidaridad de Óscar Romero,
del equipo,
nos han facilitado algunas becas
y gracias a esas becas,
los jóvenes ahora están saliendo adelante
en sus estudios.
Ellos cuatro se graduaron este año
de maestros
y así hay otros en camino
que están todavía estudiando,
¿verdad?
Y queremos venir a compartir,
a demostrar que esas ayudas,
esas becas,
sí son reales,
están llegando a la gente más necesitada,
¿verdad?
Escogemos siempre los que más necesitan
para que ellos alcancen también
los estudios que se necesitan,
¿verdad?
Ya que en Guatemala,
pues está un poco débil la educación,
no todos tenemos el acceso, pues,
o las facilidades de estudiar
y sobre todo la población maya,
la población que queda más retirada
de la ciudad,
es muy difícil que continúen estudios,
pero gracias a estas becas
ha facilitado para que los jóvenes
se supieren.
Porque vosotros vivís en una zona más rural,
más apartada de la ciudad,
¿dónde vivís vosotros?
¿Cómo es vuestro pueblo?
Es más retirada del centro del Quiché,
el Quiché es un departamento
y nosotros vivimos en un municipio
que se llama Zacapulas,
es un municipio pequeño,
de clima cálido,
la mayoría de las personas se conocen
y son generalmente las mujeres
las que buscan los recursos económicos,
son las que trabajan más,
por así decirlo,
para darle alimentos a los niños,
educación y todas las cosas necesarias.
Y comentaba, Maruca,
la educación es muy importante
y vosotros ahora vais a tener
un papel muy importante
siendo maestros, me imagino, ¿no?
¿Cómo vos veis esto?
Bueno, yo lo veo de una manera
más constructivista, ¿verdad?,
con un más desarrollo posible
que se ha dado en Guatemala,
gracias a las becas que Oscar Romero,
la organización, nos ha brindado, ¿verdad?
Y bueno, para mí es un desempeño
muy grande porque a la vez también
nosotros nos vemos obligados
y en la necesidad de ayudar
a otros niños en educar.
¿Vos veis igual, no, Oscar?
Pues yo creo que la tarea de ser maestro
como nos hemos graduado ya
es un sueño para nosotros ser maestro
y poder enseñar lo que nosotros
hemos aprendido
y inculcar nuestros valores,
lo que hemos tenido durante el tiempo
que hemos estudiado
y gracias a eso el comité que nos ha apoyado
y la asociación de allá de Chinique
y del Kiché que funciona, ¿verdad?
Y ojalá que todo lo que hemos aprendido
lo podemos transmitir
y es lo que hemos venido acá en España
a dar a conocer nuestra cultura
y un intercambio de conocimientos
tanto como los de aquí
y como nosotros también
y aprender unos de otros.
Es lo que se requiere.
Eso siempre enriquece, ¿no?
Un intercambio de conocimientos, me imagino.
Sí, la verdad es que es muy importante
ir conociendo, ¿verdad?,
los conocimientos de otro país
tanto como lo de Guatemala
ya que nosotros mismos como jóvenes
hemos visto la realidad en nuestro país.
¿Verdad que existe mucha pobreza,
mucha falta de educación
ya que los niños no pueden seguir estudiando
por falta de la economía?
¿Cuántos años tenéis?
Si no es mucha indiscreción.
Dieciocho años.
Dieciocho.
Veintitrés.
Veintitrés.
Cincuenta y seis.
Cincuenta y seis.
¿Y vosotros?
Veintidós.
Veinticinco años.
Perdón, ellos son los sectores más jóvenes.
Ellos, los maestros.
¿Qué creéis que conoce la gente de aquí
de vuestra cultura, de la cultura maya?
¿Qué creéis que conocen?
O si es que conocen mucha cosa.
¿Qué creéis?
Pienso que ya hay varias amigas y amigos españoles
que han llegado a nuestro país
y han visto de cerca la situación de pobreza,
de marginación, de explotación,
de racismo que vive nuestra gente en Guatemala.
Allá, lamentablemente, pues sí, todavía existe
en pleno siglo XXI, existe todavía este nivel bajo de educación.
son unos pocos los que tienen todas las oportunidades
y la gran mayoría que son los mayas, los campesinos,
que no tienen acceso a la educación, a la salud,
a todo lo que las demás personas tienen.
Aquí, a través del Comité de Solidaridad de Óscar Romero,
hemos recibido algunos españoles que han ido como voluntarios
y estos voluntarios ya han comentado que han tenido una experiencia
muy de cerca, pues, de la pobreza que vive la gente.
Incluso el año antepasado llegaron unos españoles y españolas
donde ellas tenían que ir también hasta el barranco
a buscar agua para lavar la ropa y bañarse,
porque en las comunidades de muchas familias no tienen agua,
entonces tienen que ir a buscar los arroyos en los pozos,
en los barrancos para poder tener un poco de agua, ¿verdad?
Entonces, creo que hay mucha gente también española que conoce,
incluso sacerdotes que han llegado, ¿verdad?
Han vivido en nuestros pueblos.
Tenemos el ejemplo de Padre Paco,
él ha llegado, ha subido, ha escalado montañas con nosotros
para ir a ver cómo trabaja la gente, las mujeres.
Apoyamos también a un grupo de mujeres que trabajan con proyectos productivos
para también, de esa manera, estamos queriendo aliviar un poco
la pobreza y animar la esperanza de la gente, ¿verdad?
Que es lo único que se muere hasta el final, tal vez la esperanza, ¿verdad?
Entonces, queremos dar así una vida mejor a las familias, ¿verdad?
Y a través de estos proyectos productivos facilitan un poco más su economía familiar.
Me imagino que todo esto, gracias,
me imagino que todo esto será muy interesante contarlo a vos críos,
a vos chavales que visitéis estos días,
porque, vaya, les demostráis al menos que no es tan fácil conseguir las cosas,
que se necesita esfuerzo y todo esto, ¿no?
Sí, porque, lamentablemente, allá no todos tenemos la posibilidad de despertar una mañana
y decir, bueno, hay leche, hay cómflex, hay unos huevitos quizás o un jugo.
Para nosotros es necesario primero ir a trabajar, regresar de trabajar
y ver que se puede desayunar.
Ven, más que todo, las mamás, qué es lo que nos pueden dar de comer,
alguna tortilla, que es lo típico de allá,
alguna tortilla y quizás un vasito de café para todos los hermanos, más que todo.
Y vosotros, ¿qué conocéis de España?
Es decir, ¿cómo creéis que se vive?
O menos en todo el contexto social, que a lo mejor hay actualmente,
la crisis económica que también, vaya, afecta a todas partes,
¿qué inputs tenéis de España?
Pues veo que en el país de España está muy actualizado,
mucha tecnología, ya que en Guatemala realmente no es así.
En Guatemala pues tenemos que caminar mucho tiempo para ir a buscar agua
o para ir al trabajo, tenemos que caminar mucho y acá pues no,
todo lo tienen los jóvenes y como que es más fácil,
acá en Guatemala pues es muy pobre y la niñez pues es muy explotada hacia los trabajos.
¿Vosotros cómo lo veis esto?
Bueno, veo de que la cultura acá se le ve un poco más fácil,
más a los jóvenes que tienen acceso fácil a la educación,
a transporte, a comida, alimentación,
en cambio allá la cultura es muy diferente,
para tener alimentación primero se tiene que trabajar,
para estudiar se tiene que trabajar
y a veces hasta para conseguir alimentos uno tiene que sacrificarse
porque a veces uno no come sino a los hermanos se les da
por tal de que ellos tengan algo
y uno puede aguantar esa situación, ¿verdad?
Y acá se ve un poco más de facilidad todo esto,
en la diferencia de Guatemala es de que todo eso se sufre para poder tenerlo
y acá es más fácil, tiene más acceso a todo esto que en Guatemala
y en Guatemala aparte de esto a veces se vive explotado en los trabajos,
cuando uno trabaja a veces hay personas que los explotan,
acá veo que no, no, no, porque se ve que hay más organización
y entonces no puede tan fácil explotar a otra persona
porque luego se quejan, en cambio en Guatemala aunque se quejen
a veces no hacen caso las autoridades
y de esa manera, bueno, se vive allá, muy difícil la situación.
Vostè Paco, que també m'imagino que ho coneix de prop,
tota aquella zona per on comentava,
també es veuen aquestes diferències que comentaven, no?
Evidentment hi ha diferències autònticament abismals, diguem-ne,
entre la nostra societat catalana, espanyola,
que estem vient en crisis i per molta gent la crisi aquí a Espanya els afecta,
però amb gran part dels espanyols i catalans encara no ens afecta massa la crisi,
encara que se'n parla molt.
en canvi, ells tenen una crisi d'anys i anys i anys i anys,
tota la seva vida estan en crisi, de veritat, vull dir que no és un fet puntual
que pot durar uns mesos o uns anys, que és el que nosaltres pensem,
que a Espanya d'aquí un temps sortirem de la crisi,
ells possiblement la crisi repeteixo bé de lluny i seguirà durant molt de temps,
perquè les diferències realment culturals i econòmiques entre Guatemala i Espanya són molt grans,
i ells no han tingut oportunitat de parlar a través de la ràdio de les seves experiències familiars,
i tots venen de famílies extraordinàriament pobres, amb dificultats molt serioses,
de veritat, tenen molts germans i ells han hagut de treballar per ajudar els seus germanets més joves,
de veritat, perquè els pares no podien tenir treball, perquè allà només l'únic treball que hi ha és l'agricultura,
i l'agricultura no és per tots els mesos de l'any, sinó per alguns mesos de l'acollit,
i de veritat, i el reste estan pràcticament aturats, per tant, ells viuen en un estat constant de pobresa i d'emarginació,
però tenen uns valors que nosaltres no tenim, i per això nosaltres els hem invitat perquè ens puguin transmetre uns valors humans
que aquí a Espanya, a Catalunya, i potser també podríem dir a les comarques tarragonines, els hem perdut.
Aquí vivim un sentit d'individualisme, d'insolidaritat, que d'ho fa el que pot per guanyar-se la vida,
prescindint del que els pot passar als altres, i ells, en canvi, dintre de la pobresa generalitzada,
viuen un sentit col·lectiu d'ajuda mútua, de solidaritat. Aquests valors són realment
una cosa que a nosaltres ens atrau molt, i per això el Comitè Escorna té molt interès
que ells directament, no a través nostre, sinó directament ho comuniquen als joves,
que tindran els centres d'ensenyament on vagin, els centres cívics on també tindran algunes xerrades,
perquè vegin que el món que vivim nosaltres aquí a Espanya, dintre d'Europa,
és un món, malgrat totes les crisis, repeteixo, és un món privilegiat en relació a la gran pobresa
i marginació que viuen els guatemaltecs, i sobretot els indígenes,
i sobretot dintre dels indígenes les dones indígenes són els que pateixen molt més aquesta situació
d'emerginació de la qual breument ells ens acaben de parlar.
¿Habéis entendido algo o no? No, un poquito, un poquito, sí.
Ara parlarem de las venguas, perquè també m'interessa, comentaba una cosa que me parece muy interesante,
Paco, és que ells venen aquí, venen a Catalunya, a Espanya,
i podrán hablar de uns fàboros que aquí no tenim, uns fàboros de solidaritat, de ajuda mutua,
uns fàboros que aquí és difícil de encontrar.
És clar que vam a compartir el que hem aprendit nosaltres en el nostre país,
i algun dels valors molt importants que tenim és que nosaltres tenim una comunicació
dentro de la nostra família, de la nostra societat,
i tenim un dia per a buscar a Dios i buscar els camins bons i tenir un coritzó més tranquil,
a pesar dels problemes i les dificultats que hem tingut durant el temps que hem vivint per l'economia,
però pràcticament hi ha de buscar medios per a no quedar-se atràs i llenar-nos de espiritualitat,
el home necessita això també.
Comentava això, que era important, no? Transmitir estos valors.
Crec que un valor molt important és la presència dels ancians.
Nuestros abuelos, nostres abuelans, ens han transmitit uns valors molt importants,
valors de la solidaritat en les famílies.
Sí, se trata todavía, aunque ya casi se quiere también como de perder ciertos valores,
pero todavía existe mucho de la solidaritat, incluso entre vecinos,
si hay alguna familia que está pasando necesidad, pues también la otra familia ayuda,
apoya para salir adelante, ¿verdad?
Entonces, eso, pero también el valor de la cosmovisión maya.
Nuestros antepasados, primero, tenían que buscar a Dios,
siempre tiene que estar en la presencia de Dios, no olvidarse de eso, ¿verdad?
Porque hay una fe que los anima, que los motiva, que los sigue fortaleciendo, pues,
en su convivir diario, ¿verdad?
Esto y el valor también del amor al trabajo, al amor de la familia, vivir en familia,
tratar de unirse y apoyar a los hermanos.
Anoche compartíamos un poco con el grupo que vino a la convivencia, a la reunión,
como estos mismos jóvenes, incluso yo misma, ¿verdad?
Hemos vivido poca niñez, porque desde pequeños nosotros ya trabajamos
para ayudar a crecer a los hermanos, ¿verdad?
Muchos ni pudimos ir a la escuela muy temprano, a temprana edad,
porque teníamos que ayudar a los demás hermanitos, porque la economía estaba difícil, ¿verdad?
Entonces, eso nos ha ayudado bastante, ¿verdad?, para poder hacer solidarios siempre, ¿verdad?
Aún en medio de la pobreza también existen grandes riquezas, ¿verdad?
El amor a Dios, el sentido solidario que tenemos, ¿verdad?
El tratar de luchar por la justicia, la igualdad, ¿verdad?
Creo que ahora el pueblo maya está despertando, porque ya nos estamos dando cuenta, ¿verdad?,
de que los mayas son los que están más marginados, pero también ahora hay algunos que ya han salido,
ya son profesionales, ¿verdad?, y eso es una gran esperanza para el pueblo maya,
para el pueblo de Guatemala también, para llegar a tener igualdad de derechos.
Y con todo esto nos quedamos, ¿verdad?
Y, doctor, volvemos a la lengua, porque antes me comentaban que ellos hablan español,
pero porque los españoles fueron allí a Guatemala y hablaban, ¿eh?,
pero habláis muchas más lenguas.
Muchas.
En total en el país, lenguas mayas, indígenas, se hablan 23,
lo que son en los diferentes departamentos, dentro de los departamentos hay municipios
que también hablan otras lenguas.
Un ejemplo, en el Quiché hablamos quichelense, pero también en los alrededores hablan sacapulteco
y otros más lejanos empiezan a hablar ya el cachiquel, que pertenece ya a la parte de otro departamento,
pero generalmente dominamos lo que es el quichelense y el sacapulteco.
Y vosotros habláis de estas dos, ¿eh?, que me comentaban todos vosotros,
esta dos, sacapulteco y quichelense.
¿No me podrías decir alguna cosa? ¿En ese? ¿Qué me podrías decir?
¿Y ahora quién me va a traducir?
Él dijo muy buenos días, damos gracias a Dios por estar aquí
y les damos una bienvenida, dice, a los que nos están viendo, nos están escuchando,
dice, estamos muy contentos de estar aquí en este pueblo, nosotros venimos del pueblo Quiché.
Muy bien, así contentos de estar en Tarragona, de pasar estos días por aquí,
de momentos ha gustado, ¿sí? ¿sí contentos?
Pues la verdad es que nos sentimos muy felices porque hemos conocido a varias personas,
hemos compartido y ellos también nos cuentan sus experiencias que ellos han tenido
y realmente pues llevamos muchas impresiones para Guatemala,
irle a contar a los jóvenes cómo viven las personas acá y que son muy solidarios.
Sí, ¿no? Contentos, ¿eh? Todos, ¿eh? Me imagino.
Sí, ¿no?
Contentos y muy agradecidos por esta organización.
Es primeramente que yo salgo de mi país, ¿verdad?
La primera vez, ¿eh?
La primera vez. O gran experiencia y oportunidad y muy a gusto.
¿Era la primera vez que os sabíais? ¿Sí? De que subíais un avión, ¿sí?
Pues vaya, ¿y qué tal la experiencia? ¿Qué tal? ¿Bien?
Bien. Sí, con un poco de miedo porque nos decían que cuando subiera, cuando se sentía,
pero sí, ya cuando estábamos ahí nos empezamos a acostumbrar porque tuvimos que tomar dos vuelos,
entonces sí ya, pero...
Dígame.
Es la primera vez que han visto el mar.
Ah, que han visto el mar, hombre, la primera vez.
Pues aquí lo tenemos muy cerca, el mar, ¿eh?
¿Ya los habéis acercado o no? Lo habéis visto desde arriba, desde el avión, ¿eh?
Desde el avión, de moment.
Ya tendrán temps, ¿no? També, de una mica d'oci, de tumbar per Tarragona, ¿eh?
Sí, sí, sí.
Està prevista una visita a Tarragona i una de les coses que els fa ilusió veure el port de Tarragona
i estar a prop del mar, perquè realment, repeteixo, que no havien tingut mai l'oportunitat
de tenir aquesta experiència, que a nosaltres sembla una cosa molt natural, ¿no?
Però ells no l'havien vist mai.
Doncs, moltes gràcies, que vagi molt bé.
Bé, com que us animo, que visités Tarragona, totes les restes de l'antigua Tàrraco,
que Tarragona, vaya, hi ha un patrimoni molt interessant, som un patrimoni mondial,
i també serà interessant que poguessis visitar la ciutat.
Moltes gràcies i que vagi molt bé la experiència.
Moltes gràcies.
A vostès també, moltíssimes gràcies per aquesta entrevista
i un saludo a tota la població d'aquí d'Espanya.
Hi ha amics i persones que ens han conegut en Guatemala, ¿verdad?
Doncs, les damos un gran saludo i que estem molt contentes de venir a conèixer el seu país
i la seva cultura, ¿verdad?
I moltíssim ànimo i que Dios les bendiga a cada un.
Moltes gràcies.
Esperamos en Guatemala.
Mira, me lo apunto, me lo apunto, me lo apunto.
On els podrem veure aquests dies?
Vull dir per Tarragona, ciutat, algun lloc, algun centre cívic...
A veure, és que ara en aquest moment, a diversos instituts d'ensenyament, veritat,
i a alguns col·legis també, tenim, per exemple, tenim tota una programació,
que ara no la tinc de memòria, però vull dir, es passejaran tots aquests dies
per Reus, Tarragona, Cambrils, també anirà a Montblanc, a Vendrell,
a tots aquests centres que ens ho han demanat,
i encara alguns d'ells ens trucaran perquè hi anem.
En aquest sentit, tindreu oportunitat, potser, de veure'ls pel carrer,
algun dia passejant-se per la ciutat,
perquè ells coneguin el que tu acabes de dir,
que és una ciutat, Tarragona, molt bonica,
i que per ells és una cosa, no solament el del mar és innovador,
sinó moltes coses que ells veuran també per ells,
i seran també notablement diferents de les que ells han viscut fins ara,
perquè ells venen molt d'una zona, tal com ells han dit,
molt marginada, vull dir, molt perduda entre muntanyes a Guatemala,
i per tant, venir aquí a Europa i a Tarragona,
és una gran novetat que, naturalment,
per ells cada vegada que miren el seu entorn,
queden sorpresos del que estan veient, veritat.
Per tant, crec que sí que serà per ells una experiència molt bona,
i sobretot molt millor per nosaltres,
perquè ells hauran sigut capaços de transmetre
amb els joves de la seva edat,
una mica més joves,
els de l'institut seran més joves que l'edat que ells tenen,
i amb aquests joves si són capaços d'entendre
el que ells els comuniquen,
em sembla que també ho han fet una gran feina.
Ells venen per ajudar-nos a nosaltres,
això és una cosa que els sobrellem moltíssim,
no som nosaltres els que els ajudem amb ells,
sinó amb aquesta vinguda,
ells ens estan donant uns valors humans
que nosaltres, tal com recordàvem fa un ratet amb tu,
els hem perdut aquí a Europa,
no solament al nostre entorn immediat,
sinó que Europa és una societat,
jo diria una mica caduca, una mica pobra,
a veritat, tenim molts béns materials,
però molta pobresa humana,
i ells tenen molta pobresa humana,
perdona, molta pobresa econòmica,
però uns grans valors humans,
i això és el que ells ens tenen que donar.
A nosaltres ens costa portar-los cap aquí,
econòmicament,
perquè hem de fer un esforç per pagar els bitllets d'avió
i per pagar l'estat d'aquí,
però ho fem molt de gust
perquè em sembla que tenim una compensació
que supera molt més aquest esforç econòmic que nosaltres fem,
perquè ells ens tornen la moneda,
però una moneda de molta més qualitat,
que són aquests valors que ells fan referència,
i aquí abans també us he parlat,
de valors que ens ajudarien moltíssim a conviure
més fraternalment, més solidàriament amb el món en què vivim.
Doncs molt bé, ja ho sabeu,
si aquests dies teniu l'oportunitat,
estigueu atents,
i seran pels centres de Tarragona,
centres cívics,
l'Òscar, el Noé,
la Maruca, la Maria Nèrita i la Ueix.
Aquests dies visitaran centres cívics
i instituts de Tarragona
per això,
per explicar les seves experiències a Guatemala.
Perfecte, doncs moltes gràcies a Sant Josep Ardila.
Ha estat un testimoni realment interessant,
el d'aquests joves indígenes guatemaltens convidats a Tarragona
pel comitè Òscar en Romero.