De l'Espai Setmanal de Salut, volíem dir,
a l'Espai Diari dedicat al concurs internacional de focs artificials.
Aquesta setmana tenim un interès especial
en explicar-vos tot el que passa al voltant d'aquest concurs
que arrencava ahir a la nit
amb la participació de la pirotècnia Tomàs de Benicarlo.
Avui actua la pirotècnia La Tirrena d'Itàlia.
Així que anem fins a la punta de la platja del Miracle,
a veure què ens expliquen els nostres companys Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Els tornem a saludar. Josep, bon dia.
Hola, bon dia de nou.
Fa més calor aquí o al campus Asalades de la universitat?
Molta més calor aquí.
Aquí sí, no?
Sí, de veritat és que tot un mèrit la gent de les pirotècniques
que durant aquesta setmana, els matins,
sí que venen a primera hora perquè de fet des de molts,
des de les 5 del matí i fins i tot abans,
ja són aquí per poder muntar i per no patir tant la calor del sol.
Però vaja, ara pica ben fora el sol.
Estan tots, de fet, gairebé sense samarreta molts d'ells
perquè la calor és molt intensa aquí a la punta del Miracle.
a la tocada a la platja del Miracle.
Avui estan muntant la pirotècnia italiana, la Tirrena.
Són italians, cap d'ells parlava castellà,
per tant serà difícil, de fet, poder parlar amb ells.
Però ens acompanya, Ricard, un expert en això dels focs artificials.
Ell és en Víctor Soriano de la web PiroArt.
Víctor, bon dia.
Hola, bon dia.
De fet, parlarem amb ell de totes les pirotècniques
que participaran aquests dies, però jo ara li deia.
He arribat i quan vam arribar ahir,
a aquesta hora del matí, ja vam veure gairebé bona part
de tot el material pirotècnic muntat
i avui es veu un aspecte molt diferent.
I jo li preguntava, home, és que és diferent perquè són italians?
Víctor, tenen una manera diferent els italians
de disparar i muntar totes les seves càrregues?
Sí, la pirotècnica italiana es caracteritza
per les peces de descàrrega o de canvis
que es denomenen sonca classes molt grans
que puixen al cel, es trenquen
i dintre porten una sèrie de carcasses més menudes
que van esclatant després en unes successions de ritmes
tant de color com de soroll.
Aleshores, el que fan no és disparar
dintre de seqüències o façanes
com es fa a la pirotècnica valenciana,
la tradició valenciana,
sinó que combinen a una successió rítmica
aquestes peces que són molt difícils de fer,
són molt laborioses
i és repetir-les moltes vegades
la mateixa peça
per a demostrar la qualitat en la fabricació.
Això és una forma de fer pirotècnica
molt típica d'Itàlia
que a voltes es dilueix un poc
perquè s'adapten als gustos locals
però avui sembla pel muntatge
que van a ser prou fidels
a la seva tradició pirotècnica.
Seran fidels de la tradició italiana
i veurem un espectacle
al pur estiu italià, creus?
Sí, jo penso que sí
i això és una cosa d'agrair
perquè aquesta barreja d'estils
a voltes es perd la singularitat
d'un concurs
que és el portar a pirotècniques de fora
per a poder veure focs diferents.
El que parla és que a voltes
el públic no entén molt bé
aquest tipus de pirotècnia
perquè diuen que és molt repetitiva,
avorrida,
perquè com dic
consistixen a repetir
els mateixos efectes
moltes vegades
per a demostrar
la dificultat
en el procés de fabricació
d'aquestes carcasses
i la gent a voltes
diu que és avorrit,
que és repetit,
que ha estat fent massa temps
en la mateixa cosa
i a voltes costa d'entendre.
I que si més no serà arriscat
almenys per a guanyar el concurs potser,
o què?
Què creus?
És un poc difícil
perquè és difícil,
és un foc
que demostra
un virtuosisme tècnic
a l'hora de la fabricació
i una coordinació
molt difícil.
No són els efectes
tan cridaners
que estem acostumats
amb ordinadors digitals,
encara que avui sí
que han incorporat
alguns d'aquests efectes,
però és difícil,
sempre s'ha arriscat
perquè és més difícil
guanyar un concurs
i quedar-se amb un públic
amb un foc tradicional
d'aquest tipus,
però és molt d'agrair
perquè és un foc molt tècnic
i que realment
es pot veure
una pirotecnia típica
com és la pirotecnia italiana.
Com deiem,
són la Tirrena,
Giuseppe Ferraro
és el titular
d'aquesta premiada fàbrica
de focs artificials
amb seu a Caserta,
a Itàlia.
És heró d'una antiga
nissaga d'artesans mestres
en l'art de la fabricació
de focs artificials.
De fet,
treballen des del any 1898.
En els 30 anys
de treball de Giuseppe,
pare dels germans Vittorio
i Nicola,
ha obtingut grans reconeixements,
especialment a Itàlia
i ha participat també
en nombroses exhibicions.
Per tant,
tenen una llarga carrera
en això del món
de la pirotecnia.
El 2001,
a més a més,
va obtenir el títol
de campió nacional italià
i el 2002 va guanyar
el concurs internacional
de San Remo.
Per tant,
és una companyia
que ve avalada,
Víctor,
per un reconegut prestigi,
a Itàlia?
Sí,
és una empresa molt forta,
amb anys de tradició,
com has dit,
i realment
per a participar
en un concurs
d'aquest tipus
s'ha de tenir
amb un recolzament,
amb un currículum
per a poder participar
i assegurar-se
que es poden fer
uns bons focs,
que es garantiran
uns bons focs.
Ahir vam veure
la primera de les actuacions
de la pirotecnia Tomàs
de València,
de Manicarbó.
Què tal?
Com ho vas veure?
Va estar molt bé,
veritablement,
va ser uns focs
molt, molt interessants.
El treball de disseny
i de composició
va ser molt bo,
estava molt treballat,
era un foc
que es veia
que venien amb moltíssimes ganes
i va estar molt ben coordinat
i les façanes
molt ben dibuixades,
la combinació
dels efectes aquàtics
amb els terrestres
i els aèris
i realment
van aprofitar molt bé
tota la zona de foc
que n'hi ha sigut a Tarragona
que és molt bona,
que es pot aprofitar molt bé
i és una cosa
molt d'agrair
els focs que valen fer
i realment
es va aixer prou, prou bé.
De les companyies
que participen
en Guany Víctor
ni una altra
de Valenciana
ni una d'Aragó
i una austraviana,
què en podríem destacar
d'aquestes companyies
que en Guany
participen
al concurs de Tarragona?
La pirotecnia valenciana
és una pirotecnia
amb un estil
podríem dir semblant
als que veiem ahir
en l'escola típica valenciana.
És una pirotecnia
que el seu dissenyador
és un dels grans dissenyadors
fa unes combinacions
verdament bones
arriscant sempre
i amb una coordinació
molt bona
en tots els efectes.
La pirotecnia zaragozana
sempre ha destacat
per la qualitat
dels seus colors
per la fabricació.
Té una gama
de colors
molt bona
i normalment
l'acompanyen
en un disseny
de prou qualitat.
I la pirotecnia
australiana
que és la que menys conec
però és una pirotecnia
que ve també avalada
per molts anys
de tradició
i per importants
focs artificials
disparats a Sidney
i focs de gran magnitud
i per això
aquestes empreses
sempre suposen
una sorpresa
o una incògnita
el que poden fer
però que segur
que fan uns bons focs.
Has vist molts concursos
no només a Tarragona
a nivell de
per exemple d'Espanya
molts concursos
de focs artificials
què podríem dir
d'au de Tarragona
a diferència
d'altres concursos
Víctor?
El de Tarragona
té dues coses principals
el primer que està desvinculat
de les festes
la majoria dels concursos
de focs
estan clavats
dins de les festes locals
i això fa que queden
un poquet difuminats
dintre de tots els actes
mentre Tarragona
és una cosa aïllada
i per això fa que
tota l'atenció
es dediqui
als concursos de focs
però d'altra banda
el lloc de disparar
on es munta
és probablement
o quasi segur
el millor d'Espanya
es pot disparar
en terra
en l'aigua
i el lloc
per a col·locar-se
el públic
és molt bo
perquè des de tota la ciutat
va fent terrasses
que es poden aprofitar
molt bé
i després
l'organització de Tarragona
és molt bona
tot el seguiment
que donen
els medis de comunicació
i l'organització interna
del certam
el recolzament
de les empreses
i tota la infraestructura
que disposa
és de les millors
realment s'ha convertit
en un dels grans certamens
d'Espanya
i probablement
d'un dels grans certamens europeus
de fet
tots ho diuen
totes les pirotecnes
que venen aquí a disparar
i que disparen
des de la punta del miracle
i diuen
home
el lloc és perfect
el lloc és idívic
dona moltes possibilitats
oi?
exacte
i per això també
se li ha d'exigir
a la pirotecna
que aprofita aquestes possibilitats
normalment
en el lloc de dispar
no es pot veure
el terra
no es pot disparar
d'efectes terrestres
no n'hi ha efectes aquàtics
però així
es pot fer tot
ja que es pot fer
sí que cal insistir-li
a les empreses
o exigir-li
que utilitzen
totes les mitjans
que tenen
i totes les possibilitats
plàstiques
que tenen
a l'hora de composar
i de muntar
l'espectacle
creus que són
vaja
additius
no sé si dir-ho així
per les empreses
això de poder participar
en concursos
de guanyar premis
de demostrar
la seva feina
més enllà
de poder disparar
alguna festa major
vaja
que això pugui tenir
un premi
i una repercussió
m'imagino que això
motiva
amb les empreses
de focs artificials
realment
a banda del premi
que pot suposar
directament
el premi econòmic
o el contracte
com en Tarragona
que n'hi ha contracte
i una relació
amb el certamen
de Bilbao
suposa
fer un currículum
el poder innovar
i tenir darrere
un currículum
sobretot
a l'hora de poder
contractar altres espectacles
i anar fent un bagatge
que les facilita
i les obri les portes
a uns altres certaments
hi ha molta competició
entre pirotècnies
o què?
sí que n'hi ha
en un concurs
la gent ve a competir
està clar
que hi ha
empreses
que podíem dir
que
tenen millor relació
sempre hi ha
relacions comercials
entre les empreses
per altra banda
però en general
quan la gent ve a
un d'aquests concurs
ve a guanyar
òbviament
si no
no participaria
i per això
sempre guarden
intenten amagar
els secrets
de l'espectacle
i sempre intenten
d'una manera sana
però tenir aquesta competència
tu qui has vingut
algunes vegades
al concurs de Tarragona
quin creus
que és el millor lloc
o el que a tu
més t'agrada
per veure els focs?
no ho sé exactament
perquè jo
com sempre he estat
en el lloc del xurat
hem estat a la platja
no he provat
altres llocs
la veritat
però penso que
qualsevol lloc
pot ser bo
perquè directament
des de la platja
o pujant
en qualsevol
de les terrasses
fins a arribar
a la part de dalt
de la ciutat
són llocs molt bons
per a veure
l'únic problema
que pot haver en Tarragona
és que el vent bufe
cap a la platja
i fiques on fiques
no veuràs res
perquè no n'hi ha opció
de col·locar-te
just a l'altre costat
però si no
qualsevol lloc
pot ser bo
home, i el vent
va respectar
perquè el vent
va fer marxar el fum
i el castell
va fer que es veiés
a la perfecció, oi?
sí, el vent
pujava cap a terra
però totalment
perpendicular al mar
no portava el fum
cap a la gent
i amb una velocitat bona
perquè netejava el fum
però no desfeia els efectes
a voltes el problema
quan hi ha poc de vent
es queda el fum
i tapa els efectes
i quan hi ha molt
es desfà
els dibuixos
però ahir la velocitat
era bona
perquè no desfeia
i netejava el cel
el Víctor
com heu sentit
és membre del jurat
com a representant
del web pirotècnic
Piro Art
molta gent
quan està veient
els focs
ahir vam dir
home, van ser molt abasionats
a la gent li agrada
que faci molta llum
que la traca final
sigui espectacular
que faci molt de sol
què és el que va veure
el jurat
o què és el que va veureu
per dir
home, doncs aquest castell
es mereix guanyar
quins són les principals
característiques?
podríem dir que n'hi ha dos grups
per un costat
de valoració del material
de la qualitat del material
i per l'altre el disseny
el material es valora
la varietat del color
i la qualitat del color
que és molt important
la varietat de figures
de formes
i la qualitat que tinguen
totes aquestes formes
i després tota la part del disseny
és a dir, tot aquest material
com s'acaba combinant
com es pot barrejar
i la perfecció
en tots aquests dissenys
i també la quantitat
d'aquívos de pòlbora
que disparin
això té
algun afegit
o no?
Això és indiferent?
No, això no té
molta importància
realment és una cosa
que crida generalment
l'atenció
però es poden fer
molts bons focs
amb poc material
i hi ha voltes
que amb moltíssim material
no es fa
un bon espectacle
realment
no és significatiu
està clar que
més quantitat
sembla que pot haver
més material
però no és significatiu
ni és indicatiu
que vaig a ser
un bon espectacle
Per tant, quantitat
no té per què ser
sinònim de qualitat
almenys en aquest sentit
El web Piroar
per qui no el conegui
Víctor
què podem explicar
d'aquest web?
Aquesta web
es dedica
fonamentalment
a fer el seguiment
dels certamens pirotècnics
i d'esdeveniments pirotècnics
Treballem
com a servici
com a jurat
com a crítica
crònica
fem cròniques
d'espectacles
i com a assessorament tècnic
per a l'organització
de concursos
de festivals
seguiment
d'algun tipus
d'esdeveniment
El que fem
és seguir diferents festivals
i fer cròniques
i explicacions
dels diferents focs
com una premsa especialitzada
sobre la pirotècnica
Tot això es publica
amb reportatges
acompanyats de fotografies
comentaris
fotos del muntatge
explicació
És difícil fer una crònica?
Home, tu tens una mica
d'avantatge
perquè ets de València
i allà almenys
són molt aficionats
a això
dels castells
de focs artificials
de les pirotècniques
però vaja
no deu ser massa fàcil
fer una crònica
de...
Bé, potser per l'altre sí, no?
No, en general
el problema està
que no està...
és un món prou tancat
i no n'hi ha
quasi publicacions
ni n'hi ha molt poca bibliografia
i és un món
que has de parlar
directament de les pirotècniques
per a poder aprendre-ho
ara mateix en internet
en la web PiroArt
per exemple
sí que es fa una feina
de divulgació
i es pot aprendre prou
però és difícil
arribar a conèixer
tota la terminologia
els criteris de valoració
fa falta temps
i dedicació
i realment una afició
que t'agrada
i que vulguis dedicar-li temps
per a aprendre tot això
i per a...
quan estàs veient-lo
estar en una tensió crítica
i no estar simplement
gaudint de l'espectacle
sinó tenint
una valoració crítica
del que estàs veient
i abans ho dèiem
que a València
és on potser hi ha tradició
més tradició
a nivell de l'estat espanyol
pel que fa a la pirotècnia
però sempre diem
a Tarragona
fa 22 anys
que fem el concurs
també és un públic
molt exigent
també li agrada
que els que vinguin aquí
doncs vinguin
sovint
s'ho portin ben treballat
que portin
doncs
tot el seu arsenal
doncs
per poder disparar
amb tota la força
des de la punta del miracle
la gent
creus que en sap molt
de castells
o què?
hi ha de tot
hi ha grups
en tots els llocs
hi ha grups
d'aficionats
que realment saben prou
i després
de veure
que conforme passen els anys
i la gent veu més espectacles
es va fent un criteri general
hi ha voltes
que es valora massa
la potència
el soroll
més que la qualitat
el que és més difícil
de valorar
és la qualitat
a voltes
de la fabricació
la dificultat
és que parlava
de les carcasses italianes
que podrem veure avui
són molt difícils de fer
són una cosa artesanal
molt complicada
però que moltes voltes
t'acabes quedant
amb una idea
de ah
és repetitiu
però no acabes a valorar
la qualitat
d'este material
realment el que intentem
i el que s'intenta
també amb els articles
que es publiquen
als diaris
amb les cròniques
que fem
és intentar explicar
aquests efectes
intentar explicar
quina és la valoració
dels criteris
que s'han de tenir en compte
a la hora de valorar
el material
que és més difícil
de valorar això
que valorar la composició
general de l'espectacle
doncs ja ho sabeu
el món de la pirotècnia
que també té
gent que és aficionada
que és aficionada
que el coneix
webs especialitzades
que es dediquen
a conèixer
i a parlar
dels certaments
pirotècnics
d'arreu del país
el de Tarragona
com dèiem
amb una llarga tradició
des de fa 22 anys
el certament pirotècnic
de fet de la Mediterrània
i que té incolació
també amb el de Bilobal
abans ho dèiem
què tal va Bilobal
el certament
el concurs pirotècnic?
El concurs de Bilobal
és un concurs
que no el conec jo directament
perquè tot el seguiment
l'ha fet sempre Miquel Pagola
que és el director
de Piroart
quan es ha fet
és un concurs
també important
i que té iniciativa
a l'hora de presentar
noves iniciatives
o noves premis
com està fent
aquells que s'ha fet
en Tarragona
de concurs
que el que guanya un any
en un concurs
participa l'any següent
en l'altre
i que realment
és un concurs
que té ganes
pot ser
dirien que estaria
com el de Tarragona
en un nivell
pot ser
no dels més antics
però sí
dels que tenen
moltes ganes
en situar-se
en tres millors
si realment
estan fent-lo prou bé
Perquè ha de tenir
un bon concurs
com aquest
abans ja vam dir
que Tarragona
compleix molt bé
les característiques
però què ha de tenir
un bon concurs
pirotècnic
perquè sigui atractiu
no només per la gent
sinó també per les pirotècnies
que vinguin a disparar
A banda de tot
això dels focs
uns premis atractius
i un bon pressupost
és fonamental
perquè està clar
que les coses
si no hi ha
un bon pressupost
que recolze
tot l'espectacle
és difícil
L'únic que se li podria trobar
a Tarragona
si volem posar-li un pèro
és el número d'espectacles
Abans es feien sis
ara mateix estan cinc
la situació econòmica
en general no és bona
això és lògic
però hem de pensar
que alguns com Pamplona
per exemple
estan fent
crec que són nou espectacles
i n'hi ha altres
que sí que arriben
a un nombre més gran
Tarragona
crida l'atenció
de moltes empreses
a l'àmbit internacional
venen les millors
empreses a disparar
i realment
quan parles amb els pirotècnics
volen disparar en Tarragona
i tenen molta intenció
de guanyar en Tarragona
sempre tenen
és molt atractiu
l'únic que es podria dir
és que en el moment
que es poguera
ampliar el número
d'espectacles
sí que seria una cosa
interessant
per poder veure
una major varietat
cada any
és atractiu encara
per veure encara
moltes més companyies
doncs molt bé
hem après moltíssim avui
amb el Víctor Soriano
del web Piro Art
sempre va haver
que alguna experta
et digui
doncs això que esteu veient
al seu
i això que són
i aquests colors
que veieu
doncs hi ha molta feina
al darrere
doncs de pensar-ho molt bé
de pensar doncs
tot el material
com es col·loca
i bé
ara el que estem veient
és això
des d'aquí va apuntar
el miracle
que els itabians
doncs estan muntant
el que veiem
això és una imatge
molt diferent
a la que vèiem
a la que vèiem ahir
a aquesta mateixa hora
del matí
és el que dèiem abans
semblava que
potser fins i tot
encara van més retassats
però no
és que els itabians
tenen la seva manera
de fer
la seva manera
de disparar
i la seva manera
de muntar
Víctor Soriano
moltíssimes gràcies
i que acabi d'anar bé
aquest concurs
de Tarragona d'enguany
de res
i que això
que puguem veure
bons espectacles
doncs ja ho sabeu
avui hi ha dos quarts
de la nit
una vegada més
la segona edició
avui la segona nit
del concurs
de focs artificials
de la ciutat de Tarragona
amb la companyia italiana
la Tirrena
com us dèiem abans
ve avalada
doncs amb moltíssims premis
i de fet l'any 2008
també va participar
en el prestigiós
certamen de Biobal
que dèiem abans
i és la segona participació
a Tarragona
és la segona vegada
que els tarragonins
en aquests 22 anys
podran veure
els italiens
disparant des d'aquí
des de la punta del miracle
perfecte
doncs moltes gràcies
Josep Ardila
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran
gràcies
i ja podeu tornar
cap als estudis
adeu fins ara
bon dia
a l'espai diari
del concurs
de focs artificial
ciutat de Tarragona
cada dia d'aquesta setmana
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
a la sintonia
de Tarragona