Ens hem arraserat darrere, estem discretament a la porta de l'Ajuntament,
darrere d'aquest escenari, a la plaça de la Font,
i vaja, que no estem amb la multitud que cada cop és més nombrosa.
Ens hem arraserat darrere les tanques.
Suposo que el sort arribarà igualment perquè és molt potent.
Igualment, si no arriba, doncs ens ho dieu i ens apropem cap al mig de plaça.
No hi ha problema.
En un principi, el que és el Vall de Serrallonga s'ha sentit molt potent,
però és que l'esclat que fan...
Jo crec que se sent a tota Tarragona.
L'esclat, i et diré una altra cosa, la pòlvora.
Ahir estaven actuant a la plaça del Rei, ahir, durant el seguici,
i la pòlvora que deixaven anar, com que no hi havia aire,
no passava ni un bridaire ahir, s'escampava per tot el carrer La Nau.
O sigui, van deixar tota aquella part plena de pòlvora.
Avui la plaça de la Font ventila una miqueta més.
Gràcies a Déu, gràcies a Déu, perquè almenys se pot respirar, no?,
que també és important.
Doncs sí, escolteu, si algú està preveient, ens està escoltant i diu
jo vull anar a veure la tanda d'allument del seguici.
Porteu, si us plau, alguna protecció al cap,
el barret de les festes, el mocador de les festes
o qualsevol gorra que tingueu per casa.
La calor és, home, no ho és fixiant, però cau un sol de justícia.
Sí, sí.
I aquest matí, jo li comentava abans a la Núria,
que sembla com ha canviat el dia, clar, teòricament,
ja estem a la tardor, o almenys són els primers dies de tardor.
Aquest matí feia fresqueta, a més a més estava com una mica emboidat,
hi havia un com un altre núvol per Tarragona
i ara ja tot això sembla que sigui un...
Vosaltres ja ho dius, crec que ho he somiat,
perquè fa molta sol, un sol de justícia,
i déu-n'hi-do, no només per la tanda d'allument, Núria,
sinó de cara als castells, que és de cara al migdia.
Doncs sí, perquè si a aquestes hores del matí,
que a les 11 ja es caig, ja acaba aquest sol,
els castellers, doncs, ho tindran...
Bé, ja estan...
Visc a Serrallonga i visc a Santa Tecla, eh?
25 anys del vell de Serrallonga en guany.
Doncs els castellers ja estan acostumats.
Els que segur que han agraït la fresqueta aquesta nit
eren bé tota la multitud de gent que ha sortit de Rebella
fins a altes hores de la matinada.
Tu creus que hi havia gent pels carrers de Tarragona?
Mira...
És molt estrany, eh?
Que per Santa Tecla la gent es bellugui?
Molt estrany, eh?
Ha estat a Tarragona...
Uf, faran bé la polvora.
Tota cap a nosaltres, eh?
Potser, compte...
Ha estat a Tarragona encara ressecosa
i no ho dic només per les cares de la gent
sinó també pel terra dels carrers.
Deixeu-me...
Home, fer una puntualització una mica crítica, eh?
Si m'ho permeteu.
Digues, endavant.
Aquest matí, mentre tu començaves el programa,
a les 9 del matí jo ja pujava cap aquí dalt,
als carrers de la part alta, plaça de la Font i voltants.
Bruts.
No, no.
Bruts, bruts, bruts.
Amb olor entre pixum i cervesa i vòmit, eh?
Vull dir, és que era així, era així.
Son una mica escatològic, però era tal qual.
Sí, sí, sí, que marranos, home, això no es fa.
A més a més, tenint en compte...
Tenia ressac a la ciutat.
Ah, però tenia ressac a la pobra ciutat, mira com s'aguanta, eh?
No, no, sí, sí, la gent està al carrer igualment avui.
Però hem de tenir una miqueta més de cura, una mica més de civisme.
A veure, està bé que tothom vulgui gaudir de la festa,
però també s'ha de cuidar les coses que es fan.
Que està entrant a plaça la Molassa...
Què em dius?
I l'Àliga, l'Àliga ara està endavant de l'Ajuntament
i la Molassa la segueix amb els seus cascabells.
M'apropo una miqueta perquè sentiu el soroll, el so, vaja.
A veure, ens apropem cap aquí a les tanques.
Ahir va ser l'aniversari de la Molassa,
perquè clar, ara ja saps que tot el seguici popular
té la seva pàgina de Facebook.
Sí.
I clar, la Molassa ahir feia anys,
avui els xiquets de Tarragona...
Però ara t'ho miro, ara t'ho miro en un momentet.
Mira, ja us explico mentrestant que tenim l'Àliga
amb la típica coloma en el bec
i la tenim aquí just al davant balancejant-se
a poc a poc, una mica avisant,
dient ei, que jo em poso a ballar ja, eh?
Moltíssima canalla, molta, molta canalla
i sentíem veus de mama, anem a veure els gegants.
Déu-n'hi-do.
Agraden molt els gegants,
ahir ja vam poder xalar amb el seguici
i avui aquesta canalla doncs repeteix.
Ahir hi havia també molta, molta criatura.
Unes festes molt familiars.
Doncs avui, segons ens diu el Facebook,
que anunciem, avui és l'aniversari
de Ball de Diablas de Tarragona,
Xiquets de Tarragona i l'Àliga de Tarragona.
O sigui que Déu-n'hi-do, eh?
Ahir la Molassa i avui d'altres
que també celebren la seva onomàstica,
el seu aniversari.
Ball a l'Àliga.
Anem-hi.
Núria, sí que ens haurem d'apropar una miqueta, crec jo, eh?
Sí, ara ho estava veient perquè sentim més de la molta gent.
Sí, perquè ara mateix la música queda en un segon pla
i tota la gent que està per aquí
li dona més protagonista.
Ah, ui, a veure, a veure, a veure.
No hi ha cap problema, ens escapem per aquí,
a veure si ens facaran bronca
perquè abans ens han dit
per aquí no es pot sortir, que s'ha de sortir per allà.
Bueno, bueno, és que està tot molt coltat.
Estem en directe, digues, estem en directe.
Jo ja no torno a entrar.
Vinga, me'n vaig aquí amb la gent.
Molts barrets de Santa Tecla, veig que m'han fet cas, eh?
Tu estàs preparada, també?
Tens el teu barret de les festes, el mocador.
Mira, Sílvia, que això ja peta millor.
Anem-hi.
Ara ve la Molassa, ara ve la Molassa.
Ara ve la Molassa, ara ve la Molassa.
Mira, arribem aquí i se'ns acaba.
Se'ns acaba la música.
Això que ara ve la Molassa no anirà per nosaltres, no?
Que ens estan escoltant per aquí.
I després del cerimonial...
Ara preguntarem una cosa molt xic.
Espera, espera.
Donem pas a l'esbojarrada Molassa.
Bon dia, com et dius?
Avui ens recorrent per la plaça de Guany
acompanyats pels gargards d'Espedirió.
El David, que ens estava rient
i amb uns auriculars posats i hem pensat
que el David escolta Tarragona Ràdio.
Com ha anat ahir a la nit?
Vas fer rebella o no?
No va ser ahir.
Quins actes t'agraden més, David?
Els drets tradicionals, dels seguís, sí.
I el teu element principal que més t'agrada del seguís
i quin seria?
L'àliga.
Així és xalat ara, eh?
A la baixada, a l'àliga, sí que hi vas anar, doncs?
Això sí.
I què et destacaries?
Et va agradar en Guany o què?
Sí, va estar força bé.
La vas intentar portar, feies de cordó
o estaves allà mirant-ho?
No, ho mirava.
David, moltíssimes gràcies i que agudeixis-te la festa.
Res, que els hi ve.
Tarragona Ràdio.
Veus com te coneixen?
El David que ens estava escoltant.
Has sentit de fons que et deien Tarragona Ràdio.
Sí, és que clar,
es nota amb el micrófon de color taranja.
Sí, sí.
Si, te'n va, deixeu més espai aquí a la plaça
perquè puguin ballar els elements.
Ho has sentit, no, Sílvia?
Sí, sí, sí.
Que t'apartis, eh?
Jo?
Saps què passa?
No hi soc, jo hi soc.
A mi, que no m'agafin, eh?
Saps què et passa, Sílvia?
Que és que s'ha anat apropant la gent.
Saps allò que passa en els concerts,
que els grups de música queden dalt de l'escenari
i la gent està lluny i diuen, apropeu-vos.
Doncs aquí no ha calgut dir res, tu.
Estava tothom com a més allunyant, més a les bandes
i instintivament s'ha anat apropant
cap a on ballen els elements del seguici.
I clar, és que no els deixen espai.
A més, la Montlassa va boix i mira els que es caben.
Estava pensant que si ara, de cop i volta,
sortissin els Diables, farien una neteja.
Sí, ja han passat, ja han passat, sí, els primers.
Encara feien la missa i ells irreverents ja estaven a aquesta plaça.
M'agrada perquè ells, això de la missa, no els hi va, eh?
No, no, no.
No, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
El so de la festa, Núria.
Sí, la Montlassa, que anava boix a la plaça fent tomb sobre ella mateixa
i ara que s'acosta la gent i els nens aprofiten per tocar-li el morro.
Un dels, a la més, diria jo, més entranyables.
I farem sense parar aquest matí de Santa Tegla,
aquest de passar alluïment del seguici popular.
Entra ara a la plaça la Cucafera,
una cucafera que fa 20 anys que passeja pels carrers de Tarragona
tirant calamels a tota la canalla.
Endavant, Cucafera.
Fantàstica, la magafonia aquí a la plaça de la Font,
també perquè la gent estigui una mica al cas, la té que bé.
Els alamens del seguici són sobradament coneguts, eh?
Sí, però veus, ja sabem que també és l'aniversari de la Cucafera.
20 anys, he dit, oi?
20 anys, sí, sí, que estic molt ràpid, eh?
I sembla ahir que la vam poder veure per primera vegada
pels carrers de Tarragona.
Del gremi de Pelleters, no em voldria equivocar.
No sé què van ser dels Pelleters.
De fet, està coberta de cuir, eh?
Exacte, sí, sí.
I van anant fent petar la mandíbula, fa molta gràcia,
fa petar les dents, obrint i tancant la boca.
Que primer fa una mica de respecte.
Jo crec que els nens, la primera vegada que es troben a la Cucafera,
els fa una mica de por, no?, per la forma,
però una vegada que els llencen quatre caramels...
Ja està, tu.
Ja està, eh?
Saps què passa?
Que és que es veu que la Cucafera cada any expliquem el mateix,
però és que és bonic d'explicar.
Era un element de l'infern, també.
Havia de fer por.
I de fet, anava acompanyada de pirotècnia, però l'hi van treure.
I, clar, ara s'hauria quedat una cara com a ferotge,
però superentranyable.
Sí.
Un dels bitxos, en el bon sentit de la paraula,
que porta més gent a sota.
Té moltes cames, la Cucafera, perquè, clar, és tan enorme
que hi ha molts portants, eh?
I, de fet, podeu veure tota la carcassa per dins,
dins la casa de la festa, que tenen tots els elements del seguís allà exposats.
Doncs la Cucafera és curiosa de veure la carcassa per dins,
perquè jo crec que és diferent, es porta diferent que els altres elements,
simplement pel fet que, clar, s'ha de repartir el pes entre més gent.
A més a més d'això, que potser no pesa molt, molt, molt,
però és més incòmode de portar-la.
No la podríem aportar fàcilment.
Exacte.
I us passa-la aquí a la dreta, no?
Ai, com agrada.
Com aplaudeixen, que és que ara s'ha aixecat i aixecar el Cucafera té mèrit.
Ha fet com un trombo, Sílvia.
Oi, cuidado, eh?
No estàs molt a prop, tu, no? Espero.
No, no.
Bueno, sí, el que passa és que...
Mira, caramels, caramels a dojo.
Amb els caramels sí que s'ha de tenir en compte.
Són perillosos que els llencen en grans, eh?
La cucafera que ve portada per la gent del barri del Port
i acompanyada en guany pels ministres titans.
I entra ara a plaça Llor.
Llor de la ciutat, acompanyat per la banda de Cardona.
Mira que és maco, Llor, eh?
És molt solemne.
És que és com molt elegant, no?
Sí, sí, sí.
Sembla que et vingui d'un altre planeta.
Tis, hola, bona tarda, hola, bona tarda.
Soc a Llor.
I tu creus?
Ballo, però ballo...
Sí.
Deixeu-me, no?
Ballo, rotllo, chill out, eh?
A més, com és de la realesa, que se li nota, no?
Sí.
El llinatge.
Tu dius, mira, és d'un altre espai, aquest home.
Aquest lleu, perdó.
Mira, hi balla amb l'emparitó roca, eh?
Això també és un luxe.
És que estem a Santa Tecla.
S'ha de notar que és la primera vegada,
crec que s'escolta, no, per Santa Tecla?
Sí, no, no, no, sí, sí, sí, la primera vegada, sí, sí.
Sí, perquè el baixar de l'àliga van dir que va estar, no, que va estar fluixeta, no?
Que no es va sentir gaire.
No, no gaire, ni gaires estona, no.
No, no, no, no.
Tres quarts d'hora, no, res, res.
Mira, te direm que ahir, en un balcó d'aquí de la part alta, si ens estàs escoltant,
doncs gràcies, en un balcó de la part alta, hi havia uns nois tocant una guitarra amb un amplificador de cara al balcó,
tocant l'emperito roca amb guitarra elèctrica, per amenitzar tota la gent que passava per baix.
Home, si és una hora més o menys bona, encara rai.
Ah, no, era l'hora de sopar, sí, sí.
Ah, d'acord, d'acord, no ho deia perquè dic, si eren les tres de la matinada, molta gràcia aquella hora.
Mira, llenço un missatge, una proposta de festa, tu fer l'emperito des dels balcons,
que en una hora concreta, un dia concret, tothom que tingui un instrument, toqui l'emperito a l'hora del balcó.
Home, bonic seria, eh?
Ah que sí?
El que passa és que aquí hi hauria moltíssima feina darrere perquè s'hauria de compaginar tot.
No, hauria de ser alguna cosa espontània.
Sí.
Tu, per exemple, agafaries, no ho sé.
Té una pandereta.
Vinga, va.
Ja la tinc.
Vinga.
Que cada Nadal la vaig traient.
Ai, que millor.
Compte, Núria.
Ja està, ja ha marxat.
Ja?
Es van anar apropant.
Bueno, és que a més, quan l'agafen branzida, perquè jo sé que la gent dels portants i els que estan al voltant tenen molt de cura, eh?
Perquè sembla que aquí hem de patir gaire, però no, no.
Ells tenen molt de cuidada de quina manera passen i com passen al voltant de la gent, eh?
El Lleó no és aixalabrat com la Molassa.
No.
El Lleó fa dos passats endavant, dos passats endarrere.
Ell ja sap.
Ja sap el que fa.
Sí, sí, sí.
Que veixera, la pareixera.
Ja cayó, eh?
Perdeu, eh?
Que veixera, la pareixera.
El Lleó de la ciutat i l'emparito ha trucat per la banda de Cardona.
Dona pas ara al Magí de les Timbales, la part més tradicional.
El Magí de les Timbales m'obre els gegants, els negritos que n'hi han entrant a poc a poc aquí a la plaça.
Deixeu espai, sisplau.
Ja comencem a veure banos que la gent va traient per fer-se passar una miqueta la calor.
I clar, la banda de Cardona, que és de les bandes grans que visiten aquests dies Tarragona,
sempre aquell homenatge que hem de fer, perquè a vegades passen desapercebuts, per desgràcia,
a les bandes de música, a les locals, a les visitants, que acompanyen el seguís
i que tenen el seu moment d'homenatge al que és l'entrada de música, que s'ho mereixen,
perquè a vegades nosaltres, amb lletres petites, queden les bandes acompanyants
i no pot ser que fan una feinada i també fan festa, evidentment.
Són els que li donen el color, moltes vegades, sobretot, a veure,
el que és la cocafera, l'àliga, el lleó, tenen el seu color personal,
però quan els hi poses una miqueta més de música, i a més a més si és bona música
i sona fantàstic, com aquestes bandes, no hi ha color, eh?
No, no, i a més, ja et dic, com que eren de les bandes grans, les de Cardona,
doncs, clar, els hi ha quedat un amparito amb tota la secció de metalls, de vents,
que alluïn molt.
Els negritos, a plaça, el magí de les timbales, i els negritos i els gegants,
que són dels elements que més fascinen la canalla.
Ara ballaran, si no recordem, tots junts.
I esteu espai que es preparen els negritos, els gegants, moros i els gegants vells
per fer una ballada conjunta.
Dir-vos que els negritos de guany van acompanyats pels guerriers Can i d'Or,
que els gegants moros fan 160 anys
i venen acompanyats pels reggeros Tuteraco i Gaito i Grag.
Feu espai, feu espai, però és difícil, eh? Poca gent s'ha amogut.
Deixeu espai pels gegants i per la banda de Cardona,
que els acompanyaran en aquesta ballada conjunta.
Perquè tothom, Núria, volem veure en primera persona,
i si pot ser com més a prop possible, volem veure-ho tot.
I és que, a més, amb els gegants es crea aquell efecte
que els nens els volen tocar, llavors, o vols fer la fotografia amb ells, no?
El que passa és que ara han de ser conscients que el que toca és ballar.
I arriben també els gegants vells de la ciutat
o els gegants del cos del Bou
que venen acompanyats pels guerriers, els quatre garrofers.
Clar, s'estan plantats, esperant que arribin tots els seus compadres,
diguem-ho així, tots els gegants.
Per tant, estan tots, doncs, esperant per ballar,
per fer la ballada conjunta.
I l'escenari, aquest escenari davant de l'Ajuntament,
l'escenari on després s'han de sanificar els ballos parlats,
ara, de moment, com que no s'utilitza,
doncs està bé els ballos parlats i els que no, eh?
Doncs ara està ocupat per tota una filera de nens asseguts.
Degants, quan esteu preparats, endavant amb la ballada conjunta.
Vinga, som.
Som dins dins.
El Negrito sembla que fa de bastar de cerimònies perquè és el primer que es mou,
que té més mobilitat, és una mica més petit.
I els altres estan plantats, eh?
Ara, ara, es van aixecant.
Un a un, poc a poc.
No, i s'ha de tenir una estabilitat, jo crec que a l'hora de ballar,
i s'ha de mirar com se passen els peus, de quina manera.
Recordeu els gegants del cos del bou,
que són els protagonistes del poble de les festes, enguany.
És veritat.
I torna a sonar...
Ai, ai, ara no ho sé, ara...
La Peritú, dona, la Peritú.
Ah, sí?
Sí, jo què dèiem.
La Peritú, dona, la Peritú.
La Peritú, dona, la Peritú.
La Peritú, una vegada més, fem ballar els nostres gegants
aquest matí a Santa Tecla.
I ja veiem passar els nanos vells,
que com cada matí també van a fer-se la tradicional foto al balcó,
i venen acompanyats en guany per les llestes de l'alfàbrega.
Els veiem passar, però costa de veure's passar,
perquè, clar, en comparació amb els gegants,
els nanos queden com a tapats,
però entre la multitud de gent que cada cop, escolta,
estan més a tocar, eh?
És que no hi ha respecte pels nanos ni pels gegants.
tothom vol tocar-los.
Així com els animals de foc, clar, no ens hi podem apropar,
i hi ha certa reverència pels valls,
el que són gegants i nanos deuen estar plens d'editades.
Seguríssim, seguríssim.
I està bé, tu, ja, ja ens agrada.
Després ja pensa que una vegada que ja passin les festes,
tornen a guardar i tornen a quedar-se allà...
Els netegen, no?
Exacte, ja es fa una bona neteja,
i de cara a l'altre any, quan arribin les festes,
sigui Sant Magí, Sant Ticle,
quan els toqui de sortir,
llavors ja estaran una altra vegada lluents.
Escolta, jo voldria parlar amb algun...
Vull parlar amb algun nen...
I també entren dels nanos nous.
Hem de dir que dels nanos nous,
fa 25 anys ja, dels nanos del Nasti,
venen acompanyats en guany per la cobra o tricolàrio.
I ara, si deixeu espai, sisplau,
perquè els valls puguin anar passant,
perquè faran la seva actuació aquí dalt del teulat.
Sisplau, si buideu el teulat,
els nens que esteu aquí asseguts...
Ai, que fan evacuar totes les criatures.
En tenim una que està ja una mica extasiat i esgotat,
assegut a la cadireta.
Bon dia!
Ui, ui, hola, com te dius?
Eduard.
Quants anys té?
Quatre.
Quatre anys té l'Eduard,
i vas amb la samarreta de les festes, no?
Sí.
Que te la compren cada any?
Sí.
T'agrada?
Vale.
Portes un rellotge molt xulo, també, Eduard.
Sí.
Doncs vale.
Què és el que més t'ha agradat de lo que has vist ara?
Sisplau, els valls aneu passant...
Estic molt petit, eh, per darrere.
Es manes, els gegants...
Aquest matí intens de Santa Técula.
Els gegants, ja ens ho pensàvem.
Gràcies, eh, el pare.
Ja tenim allà el ball de bastons de Tarragona,
el ball de bastons que ens oferirà centro i pericú.
Simplement saludem a son pare.
Què tal, l'Eduard?
Es porta bé?
Molt bé, sí.
Ara ja carrega l'esquerra,
perquè, com que és petit,
l'has de pujar perquè no es vol perdre ni un element,
però es porta bé.
Aquests dies tots se porten bé.
Ets un dels molts pares soferts
que se'l carreguen a espatlles, no?
Que n'hi venen moltíssims.
I, clar, ja arriba un moment que dius,
no, no, escolta, cap a la cadireta,
que això no s'aguanta.
Aquest és el seu germà, sí.
Ara aquest ja no l'he de carregar.
Ja espero que hi arribi a l'edat
de poder colar-se cap al davant.
Com et dius i quants anys tens?
Com t'he dit i quants anys tens?
Set.
Com t'he dit?
Marc.
Què és el que més t'agrada, Marc, de la festa?
El drac.
Sí, per què? Pel foc?
Perquè fa foc.
Doncs ha d'avui de la festa, Marc.
Gràcies, moltes gràcies.
Licaña.
Licaña.
I jo, més que sentir el xiolet,
el que m'interessa, crec que és interessant,
és sentir els cops, els cops dels bastons,
que realment peten fort, eh?
La Sílvia en sap molt, d'això.
Una miqueta, una miqueta.
El que passa és que no te n'adones,
potser fins que no has trencat un pal
o passa alguna cosa, eh?
Te n'adones, Núria?
Sí, sí, sí, sí.
Oi, que tens per aquí algun vàndal?
Aquest és el pericó, no?
Estàvem sentint el ball de bastons de Tarragona,
que ja s'han actuant a sobre l'escenari.
Sentim el Fabiol.
I si no m'equivoco, Núria, ara deuen estar sortint, ja.
Sí, van anar fent el repicar els bastons
mentre es van baixant les escales.
i aquest és un moment una mica complicat
perquè has d'estar viciant el que piques,
com ho piques i mirant que no caiguis per les escales.
Sí que...
I no perdre peu.
Ara sembla que estan entrant preparats possiblement
al ball de Gitanes,
però ara ens ho confirmaran ara.
i mentre s'ha perdut un nen que ens diu Pau Martí...
Sisplau, porteu-lo aquí a la megafúria.
Pobret Pau, veus?
Ja vinc, ja vinc, ja vinc, ja vinc, ja vinc, ja vinc, ja vinc, ja vinc...
Home, sa mare està...
Són tres capaços.
Són tres capaços, clar.
Un nen de cinc anys porta s'amarrat de groga.
El porti aquí a la megafúria al costat del teulat, sisplau.
Ai, és un mal trangue.
Està patint més la mare, jo crec, és un altre àngul, això.
Són aquelles coses que, clar, et despistes dos segons,
però no falta ni un minut, dos segons,
i quan et gires, per això,
sempre aboquem una miqueta que ningú es despisti,
que estiguem vigilant,
que és molt bonic veure les festes,
però molt de compte.
Castorets, escena.
Castorets, escena.
Castorets, escena.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Com va?
Bé, jo ja estic suada del baix, com jo amb moltíssima gent,
i bé, ens estem avantant, eh?
Estem a... bé, els vanos van i venen.
No, és que m'imagino, perquè ara mateix, clar,
conforme vagi passant el dia, la temperatura va pujant,
i si feia una estoneta, en realitat, que deu-n'hi-do a la calda que feia,
recomanable per tota la gent que potser no arribi a veure
la tanda d'alluïment del seguici popular,
de cara als castells, si t'heu pensat de venir a la plaça de la Font,
que vinguin preparats, agafeu-se amb dues o tres ampolletes d'aigua,
i si aneu amb canalla, doncs, si pot ser més, fins i tot més,
el mocador de les festes, exacte, el barret de les festes,
i el que convingui, eh?
Hi ha molt poquet espai d'ombra, eh? I està molt ocupat.
Però bàsicament ja sol, vol dir, no hi ha gaire xopluc a la plaça.
Imagina't, Núria, si ara hi ha molta gent que està bé en la tanda d'alluïment,
després arriba aquell moment que és una miqueta, podríem dir que crític,
que és quan la gent encara no vol sortir,
i han d'entrar totes les colles a plaça.
Te'n recordes, no?, d'aquell moment que és fatídic,
per això, perquè la gent no es vol moure,
perquè vol començar a veure en primera mà el que és els castells,
però, clar, han d'entrar a les colles,
que són els veritables protagonistes, no?
I es fa aquell rifirràf entre la gent i les colles,
dius, bueno, si em deixeu entrar podreu veure alguna cosa,
si no em deixeu entrar, aquí ens quedem, no?
I el company de megafonia que no para de demanar,
deixeu espai, sisplau, deixeu espai.
Ja, sí.
La Moxiganga sembla que ha anunciat que pujarien ara a l'escenari,
tenim aquest moment d'impàs, en què surten uns valls i es preparen els altres,
i en què cada cop és més difícil accedir a l'escenari que s'accedeix,
doncs mirant a l'Ajuntament per la part de la dreta.
I tenim aquí, mentrestant, amb el seu sac de jamecs penjat del coll,
tenim la Francesca Sanz, que el vam entrevistar ahir,
perquè feien aquesta...
Vine, vine, Francesc, vine, vine.
Com estem?
Molt bé, aquí gaudim de la festa.
T'he conegut pel sac de jamecs, que el portes penjat del coll.
Clar, sí, sí, perquè, bueno, ja saps això que dèiem, no?,
els instruments de la festa, doncs el sac de jamecs,
és un dels instruments presents aquí,
i toca a matí, a tarda, a nit, sí, sí.
Que convingui, us vam sentir ahir, ja, no només a vosaltres,
sinó a altres sacs de jamecs també, dins l'entrada de músics.
I tant, clar, perquè hi ha molts seguines, no?,
participant a això, amb el ball de Serrallonga,
amb el ball de Valencians, amb el ball de Pastorets, etcètera, etcètera.
Recordem, Francesc, ja ho vam parlar ja amplement,
però recordem aquesta gran trobada que feu,
quin dia és i quan serà i quines bandes venen.
Trobada de Cornamuses.
Sí, aquesta trobada ja s'acosta, ja s'acosta,
perquè serà demà a la tarda, a les 6 de la tarda,
començarem de la Rambla Nova,
i bé, hi haurà bandes, doncs, des d'aquí, de Catalunya,
de l'Aragó, de Mallorca, d'Astúries,
els turians ja estan per aquí, com a dintre la festa,
i al·lucinant amb tot, i de Galícia.
Doncs això passarà demà a partir de les 6 de la tarda,
en què veureu un munt de gent, uns 200 músics,
tocant sacs de jamecs o Cornamuses, que seria el nom genèric.
Sí, sí, més de 200 músics aquí,
ambientant la tarda tarragonina.
Pensarem en tu, eh?, quan us vegem.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, Francesc.
Ens ha fet gràcia perquè, bé, està impecable, eh?
Igual que ahir, com si no hagués passat res, Sílvia,
tots aquests músics i tota aquesta gent que participen de la festa,
que es passen hores sense dormir, amunt i avall,
desafiant la calor i la son,
i que estan estupendos.
i que sembla increïble que el que puguin estar també, no?
Mira, ara arriben les autoritats que venen de l'ofici, suposem,
arriben ara i entren per la porta de l'Ajuntament
amb la bandera de la ciutat, no?
Ara arriben i suposo que això és el que ha fet, doncs,
que els donessin pas a ells primer,
per ara deixar passar el proper ball,
que serà el protagonista damunt de l'escenari.
De fet, tenim músics ja preferats davant d'uns micròfons,
i però no veiem exactament quin és el proper ball.
A veure, si saben, els pastorets fa una miqueta...
Ara s'hi toca els tors i cavallets.
Doncs jo no arribo a veure'ls des d'aquí.
A veure...
Sí que veig, doncs, a veure, bastanta gent acumulada allà.
Ah, sí, tors i cavallets, gràcies.
M'estan assenyalant allà, a veure, mira, si es veuen molt!
Doncs ja que m'ho he assenyalat, t'ho he vist, al bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
Kevin Acuña.
Hombre, Kevin, tu ets un habitual de Tarragona Ràdio, no?
Sí.
Tu ets va tocar la samarret a les festes, pot ser?
Sí, la motxilla i el barret.
I avui va el Kevin tot pastit així?
Tot.
Doncs gràcies per escoltar-nos,
i què és el que més t'ha agradat de moment del que has vist?
La molassa.
Sí?
Per què?
Perquè és molt lloganera i és molt, molt...
Quants anys tens, Kevin?
Quinze.
Va sortir ahir a la nit?
Sí.
Fins quina hora?
Ui, no sé.
No es pot dir, no es pot dir, no?
Ha sonat un sí de culpabilitat, eh?
Culpabilitat?
No, no, jo crec que discreció.
Jo sí, he sigut jo, he sigut jo.
L'únic que sé que la meva mare, quan vaig arribar, em va renyar.
Mmm...
Però bueno, ja està, no vull ser-hi oblidat.
Sí.
Fa molt cara de bona persona, el Kevin, eh?
No, que ho és.
Ho és.
Gràcies per escoltar-nos, que veig.
Tornos i cavallets, evidentment, si dalt de l'escenari.
És que saps què passa?
Que ja devien haver entrat a l'Ajuntament i no me n'he adonat i sortien.
Surt en ells a la porta de l'Ajuntament.
Nòria, entre tu i jo, que tenia el programa demà.
Sí.
I això jo t'ho confesso a tu, eh?
I posa en rigorós ordre.
Clar, jo dic, doncs si has sortit dels pastorets, ara ja toca aquest, eh?
Jo m'aguio pel que diuen, eh?
Ai, mira, mira com sona.
Jo m'aguio pel que diuen, eh?
Jo m'aguio pel que diuen.
Jo m'aguio pel que diuen, eh?
Jo m'aguio pel que diuen, eh?
Hem viscut aquell moment en què els cavallets envolten els turcs, les turques, en aquest cas.
Recordeu que els cavallets sempre estan interpretats per homes i les turques, els turcs per dones.
I ara tenim l'angelet que dóna força, suposem, als cristians, als cavallets, en contra dels moros.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Rejam a qui teniu, eixa espasa ben trempada.
Emprenem la vostra lluita i t'arregolem serà lliderada.
Visca Santa Teca!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
Grit de guerra!
No, ho ja hem marxat. Pensa que nosaltres estem
fora de les tanques de seguretat de l'Ajuntament.
I ara entra el ball més petit de la nostra festa,
el ball del Patatú.
Doncs això, que ens hem posat
a fora de les tanques per poder estar
amb tota la gentada i, clar,
ells entren ja directe cap a la porta de l'Ajuntament.
El ball del Patatú,
el ball del Patatú, que és el més petit?
Sí, que més tenen i jo me'n vaig entrar
a aquesta santa tecla.
Gràcies a tots perquè hem jugat a la Marina també,
ja estem tots a casa.
Ai, molt bé, que no es perdia ningú més, sisplau.
No, no, per favor, eh?
Això és un petit. Doncs hi ha el Patatú Petitó.
Ah?
Que és mega, mega, ultra petit.
Vaja, amb criatures molt petitones.
Sí, sí, quin temps pot tenir aquest Patatú Petitó?
No ho sé, però tu imagina't.
Tan petits, coordinar canalla, tan mini.
A més a més que s'ho passen molt bé.
I s'omple l'escenari ara
de colors liles, morats, baixa
i blancs, que és tal com van vestits
aquest avall del Patatú.
Ai, i veiem més nenes
que no pas nens, eh?
Ai, ho hem de reivindicar, eh, també,
que els nens participin a la festa.
that.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Primera roda que fan, ara se separen alguns dels membres
per fer una altra coreografia amb aquests bastons
en què hi intervé suposem menys bastoners.
Molt acolorit aquest ball de bastons, vinga, tornem-nos a preparar només per la vista,
sinó també pel so.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Uf!
Dona'm i jo, eh?
Han fet patir, eh?
Han fet patir, perquè han començat molt suaus.
Jo t'anava a dir, Sílvia, això van relaxadets,
però han anat a creixer en intensitat i tant.
a més a més, de cop i volta sembla que hagin de perdre,
jo que dius, no, no, cauran o passarà alguna cosa,
però no, no, ho tenen més que controlar tot això, eh?
Sí, sí.
Sílvia, per què són aquests cordills que hi ha al capdamunt del bastó?
Per penjar-los? Perquè no els fan servir, no?, mentre actuen?
Els cordills que porta el propi bastó?
Sí.
Que òricament és per agafar-los al canell del bastoner, en si.
És que no s'ho posen, eh?
No s'ho posen, no, però hi ha molts que sí.
Vale, vale.
Però clar, el que pot passar sense voler,
si no tens ben controlat o pot relliscar de la subó mateixa el bastó,
i si no el tens ben agafat al canell,
te pot arribar a volar.
Així t'assegures almenys que no voli, no?
Exacte.
No ho hagi apartat a ningú.
És per guardar les distàncies,
és com els comandaments, per exemple,
d'aquests jocs que hi ha ara d'ordinador,
o de consoles,
que també t'ho posen al canell,
i és precisament per això,
perquè si te marxa el bastó,
el tinguis agafat per un altre lloc.
Val, val, val.
Per si t'assua la mà,
que pot passar, és molt fàcil, no?
El bastó és totalment llist.
Sí, sí, sí.
Deuen tenir molta seguretat perquè no se'l posaven, eh?
No se'l posen.
No se'l posen.
Veiem moltíssima premsa gràfica,
moltíssima gent amb càmeres grans,
per això s'ho posem,
que són professionals de la fotografia,
de diferents mitjans,
o fins i tot del mateix ajuntament,
doncs fent fotografies,
apropant-se i agafant l'angle millor.
Veiem també el fotògraf convidat
de les festes d'enguany,
el guerril Tizón,
també està participant d'això,
i velles gitanes,
que estan a punt d'entrar,
a punt de pujar a l'escenari.
I de gent que tal?
Molta.
Encara més?
Encara més gent potser de...
Quan començàvem la connexió, no?
Molta, però no és asfixiant,
potser és asfixiant la calor, eh?
Per la gent no hi ha problemes,
podeu apropar fins al peu d'escenari.
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, al Vall de Gitanes encara han de fer una altra passada,
anant enrotllant els cordons de colors en aquest bastó.
Sembla que això originàriament diu la tradició que ho feien al voltant d'un arbre.
I ara és una vara en què van enrotllats aquests cordons.
Gràcies.
Gràcies.
Fixeu-vos que ara estem al mig de la plaça, bé, al mig de l'escenari,
no ben bé al mig de la plaça, sinó al començament, i se sent perfectament.
El so arriba doncs perfectament fins a, jo diria, més enllà de mitja plaça.
Hi ha molta gent, hi ha molts espais també, eh?
Si està bé, tu, si veniu preparats pel calor, jo sí.
Gràcies.
I ja sense parar, després del Vall de Gitanes, entra el Vall de Valencians.
El Vall de Valencians ben acompanyat pels sonadors Bufalodres.
Quina hora tenim, Sílvia?
Doncs mira, ara mateix, dos minutets i arribem a les 12 i 20 minuts.
Sí, sí, sí, estic mirant també el relatge de l'Ajuntament.
Tens puntual, no? Tens puntual per aquí.
Sí, jo crec que ja estan una mica fent via, eh?
Perquè, clar, la una s'ha d'omplir de castells.
Això és el que t'anava a dir, però, clar, després de l'un va el dos,
i d'anar de pressa perquè hem de fer, allò que dèiem abans,
evacuar una miqueta la plaça, que no gaire,
perquè puguin arribar entre les quatre colles de la ciutat.
Mira, ens queda per davant el Vall de Gitanes, que ja són dalt de l'escenari,
perdoneu, el de Valencians, després el Vall de Cossis,
hi ha simplement els versots dels Diables.
Contra Sant Miquel, Vall de Valencians, són dalt de plaça.
Molt bé.
Quina sonoritat que tenen tots els valls, eh?
Tuj Portes,았어요,аничwide?
Noit queda be, noies, eh?
Quina sonoritat!
Quina sonoritat!
Quina sonoritat!
Quina sonoritat!
Quina sonoritat!
Quina sonoritat!
Quina sonoritat!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit