This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
No tinguin temps per això.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Exactament.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Jo crec que fa quatre anys també va ser una campanya molt dura, va ser una campanya en el que, en fi, en aquest país estàvem parlant de l'ensorrament de l'AVE, l'arribada de Barcelona, les apagades elèctriques a Barcelona-ciutat, manifestacions pel dret a decidir al carrer, etc.
I semblava que ens havia anat molt malament i les coses van anar bé, però va ser un debat d'una campanya intensa.
I aquesta és diferent pel dramatisme del moment i principalment de la crisi econòmica i l'atur, que és el principal problema i preocupació que tenim tots d'intentar-ho superar.
Per tant, com sempre amb la resta de candidats jo sé que jo crec que ha estat bastant respectuosa entre tots nosaltres i espero que pugui durar molt temps, no sé si és una excepció en la resta de demarcacions, però a Tarragona sempre ens hem respectat bastant els responsables, els diputats a Madrid en aquest cas.
I espero que pugui continuar sent així, des de, en fi, cadascú defensant els seus interessos i posicions i valors, però certament amb un bon respecte personal.
Espero que continuï, perquè la política també és això, i la gent s'ha de veure també reconeguda amb les formes que utilitzen.
Dels millors resultats de la història dels socialistes, l'any 2008, amb unes enquestes que preveuen un tsunami espectacular del Partit Popular a tot Espanya.
Això li provoca vertigen o quina reflexió li porta?
Bé, nosaltres som inconformistes, sempre, no? Som rebels, som transformadors, no ens resignem davant de l'adversitat, i certament les enquestes diuen això,
però el que no podem fer és que això ens paralitzi la nostra forma d'actuar, no?
Jo em quedo amb una dada, sempre intento ser optimista a la vida, realista i optimista, realista de peus a terra i optimista.
Les enquestes ens diuen una dada molt important, que és que un 25% dels ciutadans que ja tenen previst, o que ja han decidit, que aniran a votar diumenge,
encara no volen fer públic o no volen dir què és el que votaran.
I això és una dada que no havia passat mai a tres dies de les eleccions, que un 25% de la gent, no del que tenen dret a vot, no, no,
d'aquells que ja diuen que aniran a votar, no volen fer públic què votaran, no?
I jo estic convençut que una immensa majoria d'aquesta gent, d'aquest 25% de ciutadans que aniran a votar diumenge i que no ens volen dir què votaran,
crec que són nostres. És un de cada quatre, és molta gent, això.
I crec que majoritàriament són ciutadans, persones que han votat en el passat al Partit Socialista
i que en un moment de dificultat com el que estem, de sotrac d'una crisi econòmica sense precedents, brutal,
i d'un atur, en fi, que no coneixíem des de feia dècades,
doncs segurament es poden haver sentit allunyades, decebudes,
poden estar descontentes amb alguna de les decisions que hem pres en aquest moment,
fins i tot poden estar enfadades amb nosaltres,
i segurament són incapaços de veure més enllà del seu problema personal i familiar,
que és l'angoixa que una família o una persona amb edat de treballar no pugui fer-ho, no?
Per tant, jo ho entenc això, no és que ho respectis que ho entengui, és que és així,
i nosaltres vivim al costat d'aquesta gent l'angoixa que pateixen pel fet de no poder trobar feina, no?
Però jo el que els vull dir és que intentin que l'inconformisme no es quedi només amb una mera indignació,
quedar-se a casa indignats i amb els braços creuats el diumenge no solucionar les coses, no?
Jo tota aquesta gent que poden estar decebuts o enfadats amb nosaltres els demanaria que passessin d'aquesta indignació a l'acció política
i que sortissin en defensa dels seus drets, els seus drets més bàsics,
perquè en el fons si alguna cosa hem aconseguit amb aquesta campanya electoral,
que jo crec que serveix de cosa, és que es parli d'allò que realment importa a la gent, no?
De com generem activitat econòmica, de com creem ocupació i sobretot també de com preservem els drets més bàsics dels ciutadats
en un moment de màxima dificultat, principalment l'atur, la prestació per desocupació,
que es pugui pagar amb aquells que no tenen feina, l'educació, la salut, les pensions dignes
i sobretot l'atenció a les persones amb dependències, aquells més vulnerables de la nostra societat.
Estem parlant d'això, d'allò que afecta realment el dia a dia de la gent en una situació de dificultat.
Per tant, si parlem d'això, durant la campanya crec que ho hem aconseguit,
jo demano que els ciutadans, amb consciència social d'aquest país,
siguin de dretes, d'esquerres, abstencionistes, indignats, enfadats, decebuts, allunyats,
que es moguin i que es mobilitzin en defensa dels seus propis drets,
que és això del que estem parlant aquest diumenge.
Però la brutalitat, vostè l'ha qualificat així, de la crisi, la profunditat d'aquesta crisi econòmica,
ens porta a que només hi hagi una possible política per intentar sortir d'aquesta crisi,
que és la política que ha hagut de fer el govern Zapatero en aquests últims mesos
i que potser continuarà aplicant al proper govern, sigui del color que sigui.
Només hi ha una sortida a la crisi, si és que n'hi ha alguna?
Jo crec que no només n'hi ha una, n'hi ha més d'una.
És que, perdona la sensació al ciutadà, que només passa per retallar, retallar i retallar.
I reduir el dèficit.
Jo depèn, perquè ara ja comencem a parlar, fins i tot a la Unió Europea,
de si efectivament aquesta mesura que inicialment va adoptar la Unió Europea
i que els Estats Units ja va veure que segurament no era encertada
de contenció del dèficit públic,
i per tant retallar, retallar i retallar és suficient per generar activitat econòmica.
S'està demostrant que no.
S'està demostrant que no.
Ni Grècia, ni Portugal, ni Irlanda, ni Alemanya,
en fi, està tot parat, diguem-ne.
Per tant, les polítiques aquestes contracícliques o cainacianes d'injecció de diner públic
per tal de reactivar l'economia tornen a estar una altra vegada damunt de la taula.
Ara, això no pot ser sobre la base de elevar el nostre deute públic,
és sobre la base de tenir unes finances ordenades,
un principi d'estabilitat pressupostària que et permeten deutar-te,
però d'una forma suficient perquè ho puguis retornar passat el temps.
Jo crec que el problema és que la dreta, la Catalunya, Convergència i Unió i Espanya,
el Partit Popular, ens volen fer creure que només hi ha una única sortida,
la crisi econòmica, que passa precisament per les retallades.
I jo crec que no.
És a dir, més aviat al contrari.
Crec que la crisi econòmica és una magnífica excusa,
és una magnífica oportunitat per als partits de dretes, PP i Ciu,
per fer el que sempre han volgut fer,
que és fer l'Estat més petit, reduir l'Estat
i sobretot fer-ho en àmbits on afecten els drets més bàsics del ciutadà,
que són la salut i que són l'educació.
És a dir, sobre la base de retallar per privatitzar.
O és que algú es pensa que perquè el Partit Popular
arribés a governar mai a Espanya,
la gent es posaria menys malalta i no hauria d'anar a la sanitat pública.
No, no, la gent es posa igual de malalta.
I és el que passa a Catalunya.
La gent es posa igual de malalta.
I mentre van retallant en salut,
retallades injustificades,
jo crec que indignes fins i tot,
tens plantes de l'Hospital Joan XXIII tancades
o quiròfans que no funcionen,
mentre estem fent això,
jo veig anuncis en els mitjans de comunicació de casa nostra
de pàgines senceres anunciant clíniques privades.
Per tant, escolti,
algú està jugant amb els drets dels ciutadans
i amb la salut no s'hi juga,
i amb l'educació tampoc.
Fixi's en el que està passant amb l'URB,
les manifestacions d'ahir i d'altres que hi haurà.
Jo crec que hi ha un esclat aquí.
La inversió en educació d'avui
és la inversió, diguem-ne,
amb la nostra riquesa del demà.
Invertir en formació és poder ser més rics
i més competitius en el futur.
Veurem que a l'URB,
en dos anys,
li hauran reduït el pressupost un 27%,
la Generalitat de Catalunya.
jo no vull un país així,
que haurà tallant educació,
amb formació,
amb drets dels ciutadans,
amb salut,
i un Rajoy que ahir ens anunciava
que això de la llei de dependència
és insostenible i que la traurà.
De fet, allà on governen les comunitats autònomes
ja no l'apliquen,
no la paguen la llei de dependència.
A Tarragona tenim 13.000 persones
amb les seves famílies
que no tenen recursos,
amb grans dependències,
que estan rement aquesta ajuda de l'Estat.
Què m'està dient?
Que a partir de dilluns
si arriba a guanyar el Partit Popular
això ja no ho tindran?
Que vinguin aquí i els hi expliquin,
perquè és gent vulnerable.
Jo, mire,
li diré una cosa encara més senzilla.
Normalment,
alguns sentim parlar a vegades això,
no, és que no ens ho podem permetre,
no ens podem permetre aquesta sanitat,
no ens podem permetre això.
Normalment, qui diu això,
qui utilitza aquesta expressió
de no ens ho podem permetre,
és gent que sí que s'ho pot pagar
de la seva butxaca.
I jo crec que això és profundament injust
i a mi no m'agrada un país així
que permeti
que en un moment
de dificultat econòmica
es pugui produir
una fractura social
entre aquells que tenen més recursos
i els que no en tenen.
Perquè,
si s'acaba produint
aquesta fractura,
aquest distanciament
entre els més rics
i els més pobres,
no sabem mai
quan els podrem tornar a igualar
o quan podrem tornar
a tenir aquestes oportunitats.
I el fet que la dreta governi,
sigui Convergència
o sigui el Partit Popular
en algun moment,
i creixéssim econòmicament,
que governi la dreta
no és garantia
de redistribució
de la riquesa.
O és que algú es pensa
que el PP
quan va governar
durant vuit anys
se li va ocórrer
aprovar una llei
com la de la dependència.
No,
perquè és que no hi pensen
en aquestes coses,
pensen en una altra cosa,
pensen en privatitzar la salut,
pensen en privatitzar l'educació,
pensen en això.
Per tant,
el que vull és que els ciutadans
siguin conscients
del que hi ha en joc.
Perquè,
si no tenim salut
i no tenim educació,
què ens queda a la gent normal?
Què ens queda?
Què ens deixen?
ens quedaran infraestructures,
que aquesta segurament
és una altra pregunta.
Ens quedaran diners
per fer infraestructures.
Li faig aquest comentari
perquè,
en fi,
davant d'un context de crisi
com aquest,
en aquesta propera legislatura
tenim algunes infraestructures
importants.
una,
que està a mitges,
que és l'A27,
l'altra,
en més llarg termini,
que és el corredor del Mediterrani.
Si no tenim diners
per les dues,
hipòtesi,
quina prioritza vostè?
Acabar l'A27
o començar el més aviat possible
el corredor?
M'ha agradat l'expressió
prioritzar,
perquè hem de pensar d'això,
hem de parlar d'aquest terme,
o sigui,
que abans de retallar, retallar,
no, no, retallar, retallar,
és una qüestió de prioritzar.
Això és com una família domèstica,
una família normal i corrent,
un matrimoni,
una parella,
una persona que viu sol,
que té uns ingressos,
i pel que sigui,
s'ha quedat a l'atur
o ho deixa de treballar,
té menys ingressos.
Llavors,
en funció d'això,
ha de decidir
què deix de fer a casa seva.
Si deix de comprar roba
o compra una marca de menjar diferent
o els nens no poden anar,
diguem,
a classes d'anglès
i fan alguna altra cosa,
no ho sé,
però amb els diners que entren
hem de prioritzar
a què no estem disposats a renunciar.
I, per tant,
nosaltres no estem disposats
a renunciar
a els drets més bàsics
dels ciutadans,
principalment salut,
educació,
prestacions per desocupació,
atenció a la pandèmia.
Això és molt més important
que les infraestructures.
Miri,
un quilòmetre de carretera
pot esperar,
però tenir tancada
una planta
de l'Hospital Joan XXIII
no pot esperar,
això és inadmissible,
això no pot ser.
Però si tenim un euro
per infraestructures
o no el gastem.
No pateixi que no m'escaparé
perquè aniré al seu,
perquè,
entre altres coses,
nosaltres no hem deixat
d'invertir en aquest territori.
I a mi també m'agradaria,
a mi no m'agraden
ni els falsos cofoïsmes
ni els triomfalismes
que no serveixen per anar.
A mi m'agraden els fets.
I durant aquests set anys
que hem estat governant,
Tarragona s'ha transformat
des del punt de vista
de les infraestructures.
Per tant,
l'apel·lació permanent
al greuge
que fan determinats partits,
que no tenen cap legitimitat
per fer-ho,
perquè quan el PP
governava a Espanya
amb el suport
de Convergència i Unió,
votant tots
i cadascun
dels pressupostos,
tots,
que desinvertien aquí,
jo no me n'he sortit
en set anys
que em diguessin
una gran infraestructura
que el PP
en Convergència
quan governaven a Espanya
o quan els aprovaven
els pressupostos
havien fet a Tarragona.
Els hi vaig preguntant
cada vegada que me'ls trobo
i no són incapaços
de dir-m'ho,
perquè no van fer res.
Per tant,
que hem transformat això
és veritat.
Per tant,
tenim un port de Tarragona
magnífic,
que és el tercer port
més rentable de tota Espanya,
tenim un aeroport
de Reus
de primera divisió,
tenim el tercer carril
de l'autopista
que ens connecta
fins a Europa,
fins a la frontera francesa.
Tot això ho tenim.
A 340 desdoblades
de Tarragona
fins a Vandallós,
el Corredor Mediterrani
que serà una realitat
però que la plataforma
ja la tenim
i la Unió Europea
ens posarà diners,
la 27 que certament
s'ha lentit
però que també està en marxa,
tot és prioritari.
Ara,
si ens hem d'esperar
una mica més en el temps
ho farem.
La sort és que tot
està en marxa també,
fins i tot la T11,
la que connecta Tarragona
amb Reus,
ho tenim tot en marxa.
Fixi's,
és un territori
que malgrat les dificultats
econòmiques que hi ha
continua invertint
en obra pública,
no s'ha parat,
s'han alentit
algunes obres
però no s'han parat.
Llavors,
bueno,
prioritat,
jo crec que el corredor
del Mediterrani,
mira,
tenim la inversió assegurada
perquè passi que passi
en aquest país,
qui governi Catalunya,
qui governi Espanya,
ja sabem que el 2020
això serà una prioritat,
serà una realitat.
Per tant,
tindrem els diners
adicionals
que ens fan falta
en finançament europeu
i la capacitat
transformadora
d'una infraestructura
com aquesta
per dinamitzar
i fer competitiu
Tarragona
jo crec que no l'hem vist
en la història.
Per tant,
el corredor del Mediterrani
és magnífic.
Ara,
la 27
també és una d'aquelles carreteres
necessàries
no només
per Tarragona
ni per Catalunya
sinó pel conjunt d'Espanya
perquè,
entre altres coses,
et permet
la connexió
entre el litoral
tarragoní
i l'interior
de la nostra demarcació,
l'interior de Catalunya
i el nord d'Espanya.
Per tant,
com a sortida de mercaderies
pel port de Tarragona
és també impressionant.
Jo crec que les dues
estan en marxa,
les dues estan,
diguem-ne,
amb obra real feta,
un tenim
un calendari
de la Unió Europea
i finançament
i l'altre
teníem un calendari
que no hem pogut
acomplir
però que s'està
començant a executar,
perdó,
que s'està començant a executar,
està en marxa,
el tram Tarragona,
el Morell,
en fi,
es pot veure perfectament.
Jo crec que les dues
són prioritàries,
són les dues
infraestructures
que es queden
pendents,
completar,
però tothom sap
que les infraestructures
no es fan en dos dies,
es planegen,
es van executant
i s'han d'anar fent.
A l'espera
del corredor del Mediterrani,
una obra a més llarg termini,
i ara que citava
el port
i les seves mercaderies
i el seu potencial econòmic.
Hi ha un tema
que aquesta setmana
el candidat
del Partit Popular,
Alejandro Fernández,
ha deixat molt clar,
és aquest projecte
de l'autoritat portuària,
del port de Tarragona,
que compta amb el suport
de l'alcalde de la ciutat
per fer aquest tercer fil
que connecti
el més aviat possible
les mercaderies del port
amb l'ample internacional,
amb Castellbisbal,
que és d'on surten també
ja les mercaderies
del port de Barcelona.
El candidat del Partit Popular
s'ha mostrat radicalment
en contra
del traçat de la costa,
és a dir,
d'utilitzar
la via de la costa
de manera provisional
per aquest tercer fil.
Diu que s'ha de buscar
altres alternatives.
No sé què en pensa.
Miri,
jo al candidat
del Partit Popular
li he vist dit
tantes coses
i tan diferents
que a més a més
no coincideix
amb el que diu
el seu partit en lloc,
diu un o no
que és aquí un altre
i a vegades li he dit,
si ja sap
el senyor Rajoy
que va dient
aquestes coses per aquí
perquè a vegades
per quedar bé
o per semblar
més o menys original
doncs diu
el que li pot semblar
sense basar-se
en elements tècnics.
Aquí el que es tracta
és de prioritzar
el Port de Tarragona,
de buscar
les millors sortides
per les mercaderies.
El cert és
que vam apostar
pel Port
en una inversió
de més de 240 milions d'euros
amb un contracte
amb navieres
també estrangeres,
DP Wall,
que et permet,
això és impressionant,
un trànsit
de més de 800.000
contenidors a l'any.
Això és espectacular.
Per tant,
el que es tracta
és que finalment
el Port de Tarragona
pugui connectar-se
amb ampla europeu
i les mercaderies
puguin sortir
en direcció interior
d'Espanya,
sud d'Espanya
per exportació
des d'aquí també
i sobretot
cap a Europa
i vingut a cap a Europa.
La solució tècnica,
ja l'he diran els tècnics,
per tant,
el que es tracta
és que puguem anar
el més ràpid millor
amb ampla europeu
utilitzant infraestructures
que tenim executades
i d'altres
que requereixin
la seva execució
més imminent
i més ràpida.
Però es tracta
de tenir un port
que és el tercer
més rentable
de tot Espanya,
Barcelona,
Cartagena
i després Tarragona
i això els ciutadans
de Tarragona
ho haurien de saber
i val la pena
que ho sàpiguen
que tenim un gran port
i que a més a més
està creixent
i es tracta
d'aprofitar
totes les potencialitats
que tenim.
Per tant,
sortir de mercaderies
ampla europeu,
connexió amb Europa
i exportació
dels nostres productes
que és fonament.
Jocs del Mediterrani,
l'Estat,
el govern que surti
de les urnes,
realment tindrà
el govern central
tindrà diners
per complir
els compromisos
amb Tarragona
i amb les subseus
que participen
en aquesta cita
del 2017?
Jo espero que sí
perquè de fet
quan Almeria
va ser seu
dels llocs
del Mediterrani
el creixement
de les riqueses
i el PIB
d'Almeria
respecte al conjunt
d'Espanya
va ser espectacular,
sense precedent.
És una inversió
que té retorn
i per tant
en la mesura
que ja hi ha
moltes infraestructures
avançades
a Tarragona Ciutat
i també
a les subseus olímpiques
es poden aprofitar
les que hi ha
i a més a més
s'hauran de posar
coses del dia
i algunes
s'hauran de fer noves.
Certament
les noves
si alguna cosa
ens ha ensenyat
la crisi econòmica
és que
hem de ser
una mica més racionals
amb tot allò
que fem
i per tant
no es tracta
de fer obres faraòniques
i coses espectaculars
que també poden ser
diguem-ne
boniques estèticament
però han de tenir
una autoritat futura.
Penso
per exemple
la Villa Olímpica
quan es decideixi
la Villa Olímpica
com s'ha de fer
com es financia
s'ha de buscar
suposo
mecanismes per tal
que inversors privats
empreses vinculades
a la construcció
de casa nostra
puguin treballar
i gent d'aquí
pugui participar en això
i després
quan hagin marxat
els esportistes
els atletes
sigui un tipus
de construcció
i habitatge
que resti
per la ciutat
però no quedi
van donat
és a dir
el que no ens pot passar
és que sigui una cosa
no sé
com va quedar
l'Expo 92
a Sevilla
que és un paisatge
pràcticament desèrtic
hem de fer coses
integrades a la ciutat
que tingui sentit
que generi riquesa
que tingui retorn
per tant
en forma d'activitat
econòmica
i que serveixi
per quedar-se a la ciutat
i es pugui aprofitar
o sigui
no es tracta
de pagar
grans arquitectes
que facin coses
estèticament molt boniques
sinó que puguin ser boniques
però que siguin funcionals
i que restin
per la ciutat
per enriquir-la en el futur
diumenge
anirem a les urnes
en joc ja temes
com comentàvem
relacionats amb la sanitat
amb l'educació
amb els serveis socials
amb aquest context
de crisi econòmica
però els ciutadans
senyor Vallès
han observat en aquests dies
com obrint el zoom
de tota Europa
veiem com queien
els governs
a Grècia
a Itàlia
governs sortits
de les urnes
i posant tecnòcrates
aquesta paraula
que s'ha posat de moda
aquells ciutadans
que potser pensen
val la pena anar
diumenge a votar
quina reflexió
li porta a vostè
tot el que ha passat
a Itàlia
i a Grècia
i com això de retruc
ens pot afectar
a nosaltres
a Catalunya i a Espanya
Miri, sempre s'ha d'estar present
el que passa al món
però certament
nosaltres hem pres
moltes decisions
de forma responsable
en aquest país
molt abans que
a Itàlia
i molt abans que a Grècia
per tant nosaltres
hem fet els deures
i ens ha costat
moltes crítiques
i han sigut mesures
que no han estat populars
abans parlàvem
que hi ha molta gent
que segurament
no les ha entès
algunes persones
amb profundes conviccions
d'esquerres
fins i tot poden pensar
que algunes decisions
que hem pres
no són pròpies
d'un partit d'esquerres
parlant de fer autocrítica
jo puc fer autocrítica
no tinc cap inconvenient
porto tota la campanya
fent autocrítica
i parlant a la gent
donant la cara
cosa que d'altres partits
no han fet
estan al costat de la gent
explicant què és el que hem fet
per què ho han fet
i sobretot
què hagués passat
en aquest país
si no haguéssim pres
les decisions que hem pres
estaríem com Grècia
potser
doncs igual sí
jo li vull dir dues coses
el president del govern
quan ha pres
totes les decisions
que ha pres
relacionades amb
l'economia
i el sistema financer
en aquest país
les ha fet sempre
tenint present
tenint dues coses
al cap
molt clares
primera
que no hi haguessin
retrocessos
en les nostres polítiques
de benestar
en els drets socials
adquirits
una cosa és que es demanin
esforços a la gent
però que no retallin drets
que no hi hagi involucions
que és el que el Partit Popular
preveu
i el senyor Rajoy
ja ens ho ha dit
no hi haurà llei de dependència
que vingui aquí
i explica'ls els 13.000
tarragonins
el senyor
el candidat del Partit Popular
a Tarragona
que digui a 13.000
tarragonins
que no hi haurà llei
de dependència
i que aniran retallant
la salut
i més a més
ja ens diuen
fins i tot també
que en cas
que governessin
preveuen manifestacions
al carrer
de gent queixant-se
tot això
nosaltres hem pres decisions
sempre
sempre
sempre tenim present
que no volíem
permetre que hi haguessin
involució en drets socials
primera decisió
i segona
tot el que hem fet
ha estat sempre
per intentar impedir
que Espanya fos intervinguda
econòmicament
per la Unió Europea
al Fons Monetari Internacional
i corressin
la mateixa sort
que ha corregut
abans
Grècia
Itàlia
Portugal
Irlanda
perquè si ens hagués passat això
la situació
en la que estaríem ara
seria molt pitjor
per tant
hem anat fent els deures
amb antelació
i escolti
ho hem hagut de fer sols
el Partit Popular
no ha ajudat
per res
el govern
amb tot això
més aviat al contrari
s'ha dedicat
a treure
rèdit partidista
d'una situació
de crisi econòmica
terrible
ho hem hagut de fer sols
jo crec que
per un partit
que aspira
en algun moment
a ser
partit de govern
jo crec que ha tingut
molt poc
alçada de mires
i molt poc sentit
de la responsabilitat
en un moment
de màxima dificultat
fins i tot
han arribat a dir
que l'Espanya havia perdut
sobirania
i que la Unió Europea
li indicava
no sé què
escolti
és que és precisament
això
de què estem parlant
que hi hagi una acció
concertada
de tots els països
de la Unió Europea
en la mateixa direcció
per tal
que ens en puguem
sortir tots plegats
jo preferiria
que hi haguessin
més governs
d'esquerres a Europa
i que determinades
decisions
anessin més
en aquesta direcció
però
o ho salva Europa
o no ho salva ningú
això
per tant
totes les decisions
que hem pres
nosaltres
hem tingut
sempre present
aquests dos objectius
que no hi haguessin
involucions en drets socials
i que no
fóssim
intervinguts
o rescatats
per els organismes
de la Unió Europea
i Fons Monetari Internacional
que s'hauran de fer
més coses
però és possible
jo no m'ho
no enredaré a ningú
certament
s'han de prendre decisions
que permetin
diguem-ne
el control
del nostre dèficit
però que a l'hora
hi hagi també
engecció de diners públics
que permetin
reactivar l'economia
això vol dir retallades
doncs mirin
no necessàriament
vol dir
vol dir prioritat
com ho deia abans
prioritat en la despesa
decidir
en què no estem disposats
a retallar
i pel Partit Popular
la gran retallada
va en l'àmbit de social
allà on fa més mal
i això crea
societats profundament injustes
a mi abans parlant
dels meus fills
els meus fills
van a l'escola pública
els meus fills
s'han quedat
aquest any
sense la sisena hora
i
bueno
la sisena hora és
una hora al dia
cinc dies a la setmana
quatre setmanes al mes
deu mesos a l'any
durant dos
tres, quatre, cinc, sis anys
d'una assignatura
que deixen de fer
de música
d'anglès
això
provoca nens
amb unes diferències
tan grans
respecte d'altres
que poden haver anat
a una escola privada
que han tingut
aquests recursos
i aquestes possibilitats
que fa
que tinguis nens
menys competitius
amb menys possibilitats
d'afrontar
els reptes de futur
jo no vull un país així
per tant
retallar en educació
és retallar
amb el nostre propi futur
per tant
hi ha àmbits
en què nosaltres
no estem disposats
a retallar
i la prioritat
en la despesa
va precisament
a preservar
aquests àmbits
jo vull dir
una cosa molt clara
en moments de crisi econòmica
de crisi econòmica
dura
i de crisi econòmica
llarga
com és aquesta
crec que el que convé
precisament
és un govern
d'esquerres
que eviti
la fractura social
i que s'eixampli
la diferència
entre aquells
que tenen més possibilitats
i els que en tenen menys
entre rics
i pobres
el PP no té la solució
per la sortida
de crisi econòmica
no la té
no sap ni com generar
activitat econòmica
ni com generar ocupació
de fet allà on governa
a les comunitats autònomes
on està governant
que ja no pot parlar
d'herències rebudes
ni del partit socialista
ni del tripartit
no no
allà en porten
dècades governant
Madrid
València
Múrcia
la crisi és la mateixa
i la taxa d'ocupació
és superior
a la de Catalunya
és a dir
quina és la recepta
del partit popular
per sortir d'aquí
no l'hem vist
i el programa electoral
han editat un pamflet
de 240 pàgines
que està penjat a internet
però que no diu res
ara una cosa és que no tenir problema
i l'altra és tenir un pla
i el seu
el gran pla
del partit popular
és precisament
aquestes retallades
en l'àmbit de la salut
que ens han volgut fer creure
com deia abans vostè
que és l'única solució
per sortir d'aquesta crisi econòmica
doncs nosaltres no
creiem que hi ha alternativa
i creiem que hi ha prioritat
en l'àmbit de reducció
de la despesa
i sobretot
de com podem generar
preocupació
amb aquesta alternativa
i amb aquest missatge
tanquem doncs aquesta conversa
amb Francesc Sabellers
el diputat socialista a Madrid
en aquests últims 4 anys
i cap de llista
torna a repetir
com a número
del PSC
per la circunscripció
de Terraona
senyor Vallès
que vagi molt bé
aquest últim dia de campanya
i que potser demà
el dia de reflexió
li doni temps
a tornar a escoltar
una estona Manel
i després pressionar
després de 15 dies
intentarem fer-ho
intensa activitat
Ja sap que això
fins a última hora
no pararem
perquè no ens resignem
com la idea abans
i efectivament
som l'única força política
en el conjunt de Tarragona
que pot tenir
representació parlamentària
en el Congrés dels diputats
l'única força d'esquerres
que pot obtenir representació
l'única força d'esquerres
que pot governar
i per tant jo crec que
els ciutadans
amb consciència social
haurien de saber
què és el que s'està jugant
i quin partit
els pot defensar
el seu futur
Senyor Vallès
moltes gràcies
feliç
últim dia de campanya
i que vagi molt bé
la jornada electoral
fins la propera
moltes gràcies
i una cosa
m'estindré
de regalar
que la infantesa
serà divertida
màgica lliure
recorda
acceptat
però no hi ha
tant temps
per perdre
i tant d'hora
només queda
una meitat
el boomerang
s'encallava
entre les branques
i no tornava mai
però el boomerang
reclamava
la perícia
d'un professional
eh Vanessa
si sents això
una abraçada
mou
i no tornava mai
i no tornava mai
i no tornava mai
que la infantesa
no tornava mai
i no tornava mai