Les 11 del matí, no minuts, aquí seguim en aquest matí,
com us dèiem, esplèndid, matí de dimarts, matí assolellat,
20 de setembre, ara sí que ja entrem en els dies forts de les festes.
Tenim molts convidats i molts temes per als propers minuts
aquí a la sintonia de la Ràdio de les Festes,
aquí des de l'estant de la Rambla Nova,
i la nostra primera convidada és la historiadora Montserrat Duc.
Ella està coordinant un projecte editorial
del que ja havíem parlat en altres ocasions,
a Tarragona Ràdio, però que també és notícia ara
en el Mar de les Festes perquè precisament aquesta tarda
es presenten dos nous volums d'aquesta gran història de Tarragona
que ella està coordinant com a professora d'història,
com a historiadora que és.
Montserrat Duc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una historiadora amb un acte aquest vespre en el Mar de les Festes.
Se sent a gust?
Em sento molt còmode. Primer que res, bona festa major.
Sí, clar que sí. És un bon moment.
Jo penso que és un moment d'aquells que el sentiment d'identitat
i pertinença de la ciutat assoleix les màximes fites.
Per tant, un projecte com una història de Tarragona en sis volums,
feta per historiadors i geògrafs de la nostra universitat,
de la Rovira i Virgili, estava bé que tingués presència en el programa de festes.
A més, s'ha escaigut que tenim enllestits els dos altres volums,
en vam presentar dos al mes d'abril i presentem aquests,
ara i segurament abans de Nadal als següents.
Aleshores era un bon moment per donar-li difusió
i també per participar d'alguna manera, per col·laborar.
És la nostra aportació a l'èxit de la festa, que ja segur que està garantit.
Està bé que era un ambient festiu, els tarragonins i tarragonines
i la gent de fora se'n recordi que tenim una història
i que a més a més està fent un projecte editorial únic
que no s'havia fet mai fins ara.
Doncs sí, la veritat és que ha estat un projecte ambiciós.
Ja fa com a cosa de 5 o 6 anys que va, no ha estat fàcil
perquè calia posar d'acord les administracions, que financessin la recerca.
Va ser una idea d'un editor, jo penso que l'editor segurament més emprenedor de Catalunya,
que és Lluís Pagès, té una excel·lent, de les editorials que no són metropolitanes,
barcelonines, és l'editorial que té un catàleg més ampli.
I aleshores, a partir d'haver fet l'experiència similar a la nostra de Lleida,
va pensar que el nostre àmbit territorial també podia tenir possibilitats
de fer alguna cosa semblant.
En vam començar a parlar i les coses han estat llargues,
no han estat especialment fàcils, però jo tinc en aquests moments la satisfacció
de dir que un equip de 13 historiadors, historiadores i geògrafs de la universitat,
al costat del laboratori de cartografia que fa tota la tasca de mapes, quadres, etc.,
i d'uns documentalistes que ens han ajudat moltíssim a la recerca d'iconografia
per tal d'il·lustrar cada volum, doncs acabarem presentant una obra francament reaixida,
des de molts punts de vista, és a dir, els llibres són per llegir,
però els llibres també són per mirar, i fins i tot diria que són per tocar-los, no?
Els llibres electrònics no es toquen, però els llibres, o sí, però és diferent.
La sensació física de tocar un llibre, de sentir l'olor de la tinta nova,
de veure unes imatges que ens recorden el nostre espai,
que ens expliquen aquest espai que trepitgem, l'espai viscut de cada dia,
què vol dir que a l'actual seu del Consell Comarcal hi havia un hospital
a l'edat mitjana, o quin significat té que l'Institut Ponsdicar
abans fos un convent que va ser desamortitzat,
o quina és l'explicació dels usos que històricament han tingut
els antics equipaments de la tàrraco romana, totes aquestes coses.
Jo penso que ha acabat quedant una obra, ara que ja tenim quatre volums enllestits del tot,
una obra molt reïcida, que una ciutat com Tarragona,
que vol apostar també, penso, per fomentar el turisme cultural, necessitava.
Penso que és una iniciativa útil des d'aquest punt de vista.
Teníem un parell d'obres recents, de butxaca,
la història de Tarragona de Maria Antònia Ferrer, ciutat mediterrània,
que va ser molt ben acollida en el seu moment perquè hi havia un autèntic forat
des d'aquest punt de vista, fins i tot els llibreters ho comentaven,
que els turistes demanaven algun llibre que fos un compendi llegible.
I no en teníem.
Aquella obra, que em sembla que devia sortir el 2005 o 2006,
va omplir molt aquesta necessitat.
Després, una altra obra amb caràcter més divulgatiu d'Antoni Jordà,
també és útil des d'aquest punt de vista,
però segurament faltava una visió panoràmica feta per especialistes.
En aquest cas, cada etapa històrica és escrita i il·lustrada
per persones absolutament especialistes de la universitat,
perquè la història de la humanitat és molt àmplia
i en tots els camps, en totes les professions,
s'imposa un principi d'especialització.
Per tant, diguem que jo puc parlar en propietat del segle XX,
però les coses que puc dir de l'edat mitjana o de la Tarragona Clàssica,
de la Tarragona Clàssica, no estan dites en veu d'especialista.
Això ho havien de fer les persones que en saben.
I per tant, el que han fet ha sigut,
probablement no hi són tots els que hi podien haver estat,
alguns perquè ho han defugit,
altres perquè en el moment que es va dissenyar l'obra
doncs estaven amb altres coses o el que sigui,
però jo puc acreditar que totes les persones que signen
cada una de les parts de la història de Tarragona en 6 volums
són els autèntics especialistes en aquella etapa
i per tant que parlen amb propietat.
D'alguna manera és una revisió de coses molt més antigues.
Tirant enrere, teníem...
Revisió vol dir reescriure d'alguna manera la història de Tarragona.
Revisitar, repensar, a partir de la recerca que es va fent.
Teníem una obra que va ser molt important en el seu moment,
disortadament inconclusa des del punt de vista d'acabar tot el cicle
des de la Fundació de Tarragona fins al seu moment,
que era l'obra de Josep Maria Requesens,
que va sortir als anys 60,
però que disortadament només van sortir dos volums,
potser perquè després ell es va dedicar a fer d'alcalde
i ja no va continuar.
Faltava completar-la.
I més enrere, per parlar només del segle XX,
teníem la geografia de Catalunya, de Carrera Escandi,
en què hi havia un apartat de Tarragona
que era de Morera Llaurador.
Però clar, això està escrit en 1900.
Les formes en què es feia història en aquells moments,
quins eren els aspectes sobre els que es posava èmfasi,
són diferents als de l'actualitat.
En l'actualitat hem de pensar en una història total, global,
hem de pensar que aquest espai, el poblement que hi ha hagut
sobre aquest espai, al llarg del temps,
s'ha d'explicar no només a partir de les èlits,
a partir d'uns prohoms, sinó que hem d'intentar fer una història
que abasti la totalitat de cada època.
Aquestes categories, més diríem, d'història social, d'història total,
són categories que les universitats catalanes o espanyoles
han assumit en els darrers 50 anys.
Per tant, no teníem res escrit en aquest sentit.
Penso que la gent s'hi veurà reflectida,
permet diversos nivells de lectura.
Es pot fer simplement una lectura molt ràpida
a partir dels peus de les il·lustracions,
es pot fer una lectura evidentment molt més aprofundida,
perquè estem parlant de moltes pàgines.
Cada volum té de l'ordre de 400 espais,
cada volum té de l'ordre de 250 il·lustracions.
És una obra ambiciosa, certament.
Una obra que no s'havia plantejat mai fins ara.
Sis volums, avui se'n presenten dos.
Les presentacions no han anat per ordre cronològic.
Recordem que quan vam parlar a la primavera
amb la Montserrat Duc ja ens ho va explicar.
Recordem quins volums es van presentar en aquell moment
i quins es presenten ara per Santa Tecla
i, per tant, quins són els altres dos que quedaran per finals d'any.
Molt bé.
Mira, fent una mica de broma, perquè estem en festes,
jo diria que en el camp de les ciències humanes
l'ordre dels factors no altera el producte.
Parlar d'una història de Tarragona de tants segles
no hauria estat més normal, entre cometes,
fer-ho de manera cronològica.
A veure, no és tant una voluntat de transgressió
d'un ordre temporal, que podria ser-hi,
però no és el cas,
sinó més aviat quines són les obres
que han estat enllestides abans,
tenint en compte l'autodisciplina
que s'han aplicat als autors i autores
o bé la disposició d'iconografia.
Posar 250 imatges, entre imatges, mapes, gràfiques, etc.,
a cada volum, és una tasca important,
perquè moltes vegades hi ha tot un tema de drets d'autor,
s'han de demanar permisos a les institucions
que conserven aquelles imatges,
és complex.
I a vegades això...
Bé, quan vam tenir a punt el que vam tenir a punt,
que en aquest cas va ser el volum del segle XIX
i el de la tàrraco clàssica,
doncs vam fer aquells dos.
I ara tenim a punt el volum de la tàrraco medieval
i de l'edat moderna,
i presentem aquells dos.
I la nostra previsió és que també podria ser una mica...
També ja té una certa component de difusió de l'obra.
Jo crec que la gent podrà, si vol,
fer un bon regal de Nadal,
perquè per Nadal ja tindrem els sis volums al carrer,
sortiran els dos que falten,
que són el segle XX
i un volum que es diu cap al segle XXI
o segle XXI,
en el que ens plantegem elements una mica
més de prospecció de futur,
elements més econòmics,
més de relació de la ciutat,
de la capitalitat de la ciutat
en el context del camp de Tarragona, aquestes coses.
I el paper de la coordinadora,
quin ha estat?
Perquè, clar, l'obra són sis volums,
13 autors,
i la coordinadora què fa?
Coordinar, exacte.
Però en què consisteix?
Perquè fins a quin punt l'autor ha tingut llibertat
per fer realment el que volgués
o fins a quin punt la coordinadora,
la Montserrat Duc en aquest cas,
ha tingut un pes específic
en el que es deia,
en el que es posaven les il·lustracions,
les fotografies i el contingut.
Jo m'he fet simpàtic amb els companys,
evidentment,
perquè els hi ha hagut de recordar...
Se'ls ha guanyat.
Clar, els hi ha hagut de recordar
que hi havia uns terminis,
que els terminis no es complien...
Però només han d'estar qüestions de terminis
o hi ha hagut...
Suposo que hi ha hagut molt més.
Això és broma,
també fruit de l'ambient festiu
i que estem a la Ramla i això.
No,
nosaltres vam elaborar
una guia,
una pauta,
per tal que una obra
en la que hi participa tanta gent
tingués un caràcter unitari,
que el té des del punt de vista d'edició,
però també que el tingués
des d'un punt de vista de continguts.
Per tant,
tots els volums
tenen una introducció,
unes conclusions,
una cronologia,
un glosari,
tenen un nombre
més o menys semblant d'il·lustracions,
tenen unes característiques
d'estil similars.
Aleshores,
els autors i autores
quan tenen la feina feta
d'acord amb el període
que han acceptat de fer,
doncs aleshores
es fa una revisió mínima.
El marge de llibertat
és molt important.
Jo penso que en aquest camp
és important
que la gent
expressi les coses
com les veu,
amb la rigorositat
que s'escau
a persones
que la vida
els ha premiat
sent professors
a l'acadèmia.
I per tant,
tothom,
jo no m'he de posar
amb el que diu
una persona
d'un altre àmbit
que no sigui
la meva especialitat.
En el cas
de la meva especialitat
jo firmo
juntament amb Tomàs Carot
el volum
del cinquè,
que és el del segle XX
que va
des de l'inici
del segle
fins a un any.
Hem volgut agafar
aquest any,
el 1989,
perquè s'escalen
diversos fenòmens.
És la caiguda
del mur de Berlín,
els historiadors
més renombrats
diuen que
s'acaba una mica
el segle XX.
Això de quan s'acaba,
si les centúries
fixen o no fixen
en èpoques és discutible.
A vegades
probablement hi ha
un episodi,
igual que el segle XXI
potser començaria
amb la caiguda
de les Torres Besones,
doncs probablement
el segle XX
s'acaba amb l'ensolciada
del mur de Berlín
i la caiguda
del sistema comunista.
En el cas de Tarragona
coincideix
és que té una fita
cronològica
també important
que és justament
quan es produeix
un canvi
en l'alcaldia
de la ciutat
a partir d'una moció
de censura,
etcètera.
Bé,
no ho sé,
me'n vaig una mica
d'una cosa a l'altra.
Jo crec que tothom
ha treballat,
m'agradaria que els companys
i companyes
ho ratifiquessin,
penso que sí,
amb absoluta llibertat
i que la coordinadora
ha elaborat
les coordenades generals
de l'obra,
ha fet els encàrrecs,
ha fet les gestions
amb les institucions,
bé,
coses que s'han de fer,
no?
És això,
aquestes paraules
ara van dedicades
al rector de la universitat.
Aquesta és una tasca
de transferència.
La gent d'Humanitats
només podem fer això,
la gent d'Humanitats
de la nostra universitat
podem fer llibres,
podem preparar exposicions,
podem fer coses
d'aquest tipus.
Els de especialitats
científiques i tecnològiques
tenen una altra possibilitat
de transferir el seu saber
a la societat,
no?
En el nostre cas
és aquest
i aquesta és una mica
la funció.
Diu Montserrat Duc
que se'n va d'un cantó a l'altre
perquè parla en passió
també de la seva feina
i de la història,
en aquest cas,
de la història de Tarragona.
Com dèiem,
enmig de les festes
aquesta tarda,
a dos quarts de vuit
de l'antiga audiència
es presenten
el volum segon
i el tercer,
el dedicat a la Tarragona
medieval i a l'edat moderna
i ja ens anuncien
que de cara a finals d'any
tindrem els altres dos volums
que hauran completat
aquesta història de Tarragona
publicada
per l'editorial Pagès.
Montserrat Duc,
també de presentar aquests dos volums
enmig a les festes
perquè una cosa no està parellada
amb l'altra.
La història de Tarragona
i Busca les nostres arrels
no està parellada
amb la festa
i amb la gresca
i amb la música
i amb les tradicions
i la cultura popular.
Així que moltes gràcies,
felicitats
i segur que en tornem a parlar
abans a final d'any
ja dels sis volums al complet
i també podrem parlar
amb tots els autors
d'aquesta gran obra.
Gràcies i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Bona festa.
Moltes gràcies.
Adeu, bona festa.