4 minuts i seran 3 quarts de 12 del migdia.
Ja ho hem anunciat des de primera hora del matí.
Avui també ens acompanya Antoni Coll,
president de la Fundació Bona Nit,
i és que aquest proper dimecres
es posa en marxa ja una nova campanya
per acollir les persones sense sostre.
A més a més, en guany serà un any especial.
Antoni Coll, bon dia.
Hola, bon dia.
I és que la Fundació Bona Nit compleix ja 5 anys.
Sí, ha complert 5 anys.
Serà doncs la cinquena campanya aquesta o la sisena ja?
Serà ja la sisena, eh?
Què tal en aquests 5 anys?
Quin balanç en fem?
Hem fet un balanç important
perquè, bueno, gràcies a la col·laboració de molta gent,
doncs hem pogut donar això a força gent.
I en concret, doncs, en 5 anys,
hem atès 1.175 persones
i hem donat 13.678 pernoctacions
i 7.500 àpats.
De manera que hem procurat, doncs,
que hi hagi força gent que pugui estar acollida,
amb gent de tot arreu,
de diferents parts del món.
Ara farem una mica de balanç més tranquil·lament
d'aquests 5 anys.
Com dèiem, aquest dimecres comença aquesta nova campanya,
la d'aquest any.
No sé, Antoni, si hi ha alguna novetat,
alguna cosa a destacar en relació als anys anteriors.
Bé, la característica principal que sembla que es presenta
és que tindrem bastanta més gent de Tarragona per acollir.
Ara teníem, la meitat de la gent de fora eren immigrants,
però ara cada vegada més es presenta gent que és de la pròpia ciutat
o de l'entorn i són els que demanen a veure si poden dormir sota trebol,
perquè, bueno, durant la crisi hi ha molta gent que ha quedat
sense cap inglès familiar i que ha hagut de deixar el seu pis
i es troben al carrer.
Això ha canviat una mica, no?
En els últims anys aquest perfil de gent ha canviat.
Sí, ha canviat molt.
Sí, sí, perquè abans, quan vam començar fa 5 anys,
la majoria de la gent eren gent que eren habituals del carrer de sempre,
diguéssim, gent que dormien els queixes automàtics,
però ara es troba gent que fins fa poc dormien a casa seva,
al seu pis, tenien algun lloc almenys,
i ara es troben sense res.
Persones que millor van perdre el treball
o s'han trobat per diverses circumstàncies sense cap ingrés familiar.
De pensar que hi ha molta gent que es troba en aquestes situacions.
I si donem xifres, Antoni, d'aquest proper any,
quanta gent espereu atendre,
d'aquests que deies que seran de Tarragona aproximadament?
Sí, jo calculo que si atendrem unes 400 persones,
més o menys, unes 200 o així,
potser no 200, però molt a prop,
seran de Tarragona i de Revoltants.
Quin dispositiu és el que es posa en marxa a partir de dimecres?
Es posa en marxa diverses coses,
sobretot el de llits per a dormir,
que això tenim 20 llits cada dia a la pensió Carmen,
a prop de la base als carros,
i ells s'acullen a les persones.
Després tenim també servei de menjar.
Per una part van esmorzar el cafè i caliu,
que és la que està a la casa del 31,
i nosaltres també hi col·laborem.
Després dinen a càrrec a l'Ajuntament,
i després tenim sopen,
allà a la mateixa pensió, allà on dormen.
De manera que tenen necessitats alimentícies, diguéssim, cobertes,
després també se'ls renta la roba,
se'ls cuida,
i sobretot se'ls assessora,
en el cas que hi hagi possibilitats,
en alguns casos que no són gaires,
però de buscar una feina o de trobades.
I després se'ls fa aquest acompanyament psicològic,
que és important també per veure,
donar-los la màxima solució possible del seu cas.
Com que d'any no esteu sols, evidentment,
amb la pensió en Carmen,
amb Càridas, amb Cafè i Calium,
amb Creu Roja també, m'imagino.
Això és una feina de grup, de xarxa, m'imagino.
Sí, sí, una feina entre tots.
De manera que el que fa un,
per exemple, Creu Roja fa molt de portar a menjar a domicili.
Nosaltres no ho fem, nosaltres fem una altra cosa.
L'Ajuntament fa més el de donar tíquets per poder menjar.
I també donar ostatges a persones,
sobretot quan hi ha oles de fred
i quan les temperatures cauen més.
nosaltres tenim una constant,
que és aquests 20 llits que tenim,
no en tenim més perquè ojalà en poguéssim tindre més,
però bé, i això fa,
hi ha una rotació de famílies,
és una rotació que no és que sigui exacta,
vull dir, no és que sigui una setmana per força,
ni...
És un mínim d'una setmana,
però potser si estan 15 dies o 3 mesos.
Depèn de les necessitats de cada un,
perquè això tenim una persona que es diu Teresa Beà,
que és la que vella per veure quins són els casos que entren
i les necessitats de cada un.
perquè, com deia, és una feina en xarxa,
hi ha molta gent,
no sé, de la Fundació,
quanta gent hi col·laboren,
o d'altres entitats que també col·laborin en la campanya.
Sí, nosaltres tenim un patronat,
està format per 13 persones,
i a part tenim alguns voluntaris,
i sobretot el que fem,
més que una activitat pròpia,
és això de col·laborar,
sobretot amb Càritas,
que és el que més col·laborem,
i amb d'altres entitats.
Ara, per exemple,
ens va trucar a l'Eure,
aquest cap de setmana,
si podíem també acollir un matrimoni,
o persones a la comunitat de Sant Egidi,
que visita els pobles als carrers,
i també s'en deriva alguns,
o sigui, entre tots ho fem.
Parlava de les xifres abans d'aquests 5 anys,
les xifres que demostran una mica tota la feina que s'ha fet.
L'any passat, a més,
llegia que ha estat un dels anys on més casos s'han atès.
Sí, sí, vore uns 400, sí.
Què ho fa, això?
Què creieu que la situació de crisi també hi afecta?
És el que dèiem, sí, la crisi, sí.
Fa que nosaltres vam començar amb 15 llits,
ara en tenim 20,
i esperem continuar i augmentar el nombre de llits,
però cada vegada hem de tenir més casos,
i cada vegada queden més casos fora de l'atenció encara.
Vull dir que, tot i així,
hi ha molta gent que dorm al carrer,
perquè no es pot acudir a tothom encara.
Com ha canviat en aquests 5 anys, tot plegat?
Bueno, ha canviat sobretot amb això que deia,
perquè cada vegada són més gent d'aquí,
perquè abans la gent que dormia als bancs dels parcs
o que dormia als queixes automàtics,
la majoria eren persones de fora que havien arribat
i que, pel que sigui,
no es trobaven en situació de poder pagar
ni una pensió ni cap lloc, no?
Però ara hi ha molta gent, ja dic,
que cada vegada més, gent de Tarragona,
fins i tot que van a les necessitats alimentícies bàsiques.
Per exemple, el Cafè i Caliu,
m'en comentaven avui mateix,
tenen un promís de 70 persones cada dia,
que hi van,
a vegades passen dels 80 i tot,
que van allí a esmorzar i a prendre un bocat.
I és perquè, bueno,
són gent que...
Alguns tenen pis a Tarragona i tot,
però no els s'hi dóna a decidir
perquè no poden ni anar a comprar.
Què és del que se sent més orgullós,
Antoni, d'aquests 5 anys,
de la Fundació Bona Nit?
Jo crec que l'acollida que he tingut,
en general,
de les col·laboracions de molta gent,
per exemple,
de les institucions,
la Diputació,
l'Ajuntament,
la Càmbra de Comerç,
els col·legis de Bogats,
en fi,
hi ha moltes empreses,
n'hi ha moltes que també han col·laborat
i després hi ha entitats com els Lions,
els Rotaries també,
i després hi ha molts particulars
que tenim uns 120 de persones particulars
que paguen 50 euros a l'any,
o sigui, un euro per setmana,
per poder també ajudar la Fundació.
I, entre tot,
aquests particulars que passen del centenar,
més les empreses,
que són uns 30 o així aproximadament,
i les institucions,
entre tot,
s'ha pogut buscar els fons necessaris
com per poder mantindre això
i, a més,
estendre-ho al màxim.
I quina visió de futur té Antoni Coll?
Bé, jo,
de moment,
hem ampliat
el tema aquest dels 20 llits
i això
amb una col·laboració
amb la Fundació Mare Déu de Llarg,
que acull també persones necessitades
i que, sobretot,
està instal·lada a barris
i també a la zona de Reus.
i després també
procurarem
fer d'altres col·laboracions.
Per exemple,
hi ha una agrupació
que és de mares solteres
que intenten
tindre el fill
per no haver de portar,
però que necessiten
recursos.
I després,
d'altres,
totes les iniciatives
ciutadans
que hi pugui haver
en què puguem col·laborar
mentre tinguem
els fons necessaris,
ho farem
perquè,
com és natural,
nosaltres el que procurarem
és buscar el màxim de fons
per poder atendre el màxim de casos.
En el cas que de l'Associació Mare Déu de Llarg,
hi haurà de famílies senceres
amb la seva col·laboració.
Sí,
i algunes són famílies
que no estaven al carrer
però estaven a punt d'estar
perquè es troben
que no poden acabar de pagar lloguer
o que per llogar un pis
no tenen prou per l'entrada.
Tenen coses d'aquestes
que,
si podem ajudar amb això,
doncs millor.
Una cinquantena de famílies
en aquests cinc anys?
No,
en aquests dos anys.
En dos anys,
en els darrers dos anys.
Un mes fa dos anys
que hi col·laborem.
Sí,
sí.
I per tant comentava
que hi ha perspectiva
d'això,
de seguir col·laborant
amb l'associació.
Això mateix,
sí.
Per repassar amb les xifres
d'aquestes 1.175 persones ateses
en aquests anys
que,
com dèiem,
són de diferents procedències,
Antoni.
Sí,
sí,
tenim una mica l'esquema.
Un 24%
són de Catalunya
i molts de Tarragona,
molt d'aquests.
De la resta d'Espanya
el 25%,
de manera que entre
Catalunya i la resta d'Espanya,
és el conjunt d'Espanya,
un 50%,
aproximadament
la meitat dels casos.
I després,
els altres són d'origen molt variats,
però predominant
els de l'Europa de l'Est
i els dels Magreb,
sobretot marroquí,
i també d'Argeli,
etcètera.
Aquests són un 20%,
tant de l'Europa de l'Est
com de l'Àfrica del Nord.
Després,
la resta ja és
més,
menys significatiu.
D'Europa Occidental
hi ha,
perquè hi ha gent d'Alemanya
i fins i tot
que molts venen
o de llocs d'aquests
que en teoria
són molt rics,
però sempre hi ha gent poble.
De l'Àfrica subsahariana,
de Llatinoamèrica,
Llatinoamèrica,
tot i que hi ha
molts immigrants a Tarragona,
com sabem,
d'Equador,
de Colòmbia,
etcètera,
entre ells,
sigui perquè
estan més llacos solidaris
d'alguna manera,
s'ajuden.
Doncs s'arriben pocs,
sí.
En canvi,
per exemple,
del Magreb
i de l'Europa de l'Est
hi ha molts més casos
que no pas
de Llatinoamèrica.
No perquè n'hi hagi més,
però perquè
pel que sigui,
doncs s'ajuden menys
entre ells,
suposo.
En aquests cinc anys
parlàvem una miqueta
de tot el que,
vaja,
el que més li havia satisfet,
el que més li havia agradat.
Què ha estat el més difícil?
Si és que hi ha hagut alguna cosa...
Bé,
el que ha estat
més difícil a vegades
és saber de dir
que no tenim lloc
a persones
que realment
ho necessiten.
No tenim possibilitats infinites,
com vol dir,
no?
I això és més difícil.
I després hem vist casos
una mica durs
que, per exemple,
s'han mort dues persones
de les que teníem acollides
perquè estaven ja malament.
De fet,
algunes persones
s'han enviat
des de l'hospital directament,
des d'algun hospital,
per dir,
bé,
no poden seguir
hospitalitzades
perquè no estan tan malament
com per estar hospitalitzades,
però tampoc estan bé
com per estar al carrer.
Això és natural.
Una persona
no pot passar
d'un llit d'hospital
a dormir al ras.
I llavors,
aquestes persones
també n'han acollit
i això
per una part
m'ho satisfà.
Però,
per altra part,
lamentem
que no hi hagi
algun tipus d'institució
també que acolli
aquestes persones
que estan
en aquesta situació
fonterera.
Com i quan va néixer,
com i per què,
vaja,
va néixer la Fundació
Bononit,
en quin moment
es va decidir
engegar
aquesta Fundació?
Va néixer l'any 2006,
teníem ja la idea
fa un temps,
però,
bueno,
aquest any
es va aprodurir una cosa
que es va morir
un poble
de fred
al Vendrell.
I això
va ser
una mica
l'espoleta,
diguéssim-ne,
van dir,
bueno,
doncs aquí
hem de fer alguna cosa
ja,
i en concret
vaig escriure
un artícul
al diari
de Tarragona
que
va proposant
d'ajuntar,
de fer coses
i llavors
hi va haver
persones
que es van
de seguida
van oferir.
La primera
que em va a telefonar
a mi
va ser
Ballesteros
que encara no era
alcaldi
en aquell moment,
mena que això
sempre ho veuré.
I després hi ha hagut
moltes altres
persones
que han ajudat
en diferents moments.
Estic pensant
en el Jordi Janer
que va presentar
una esmena,
ah,
perdó,
una proposta
al Congrés
de Diputats
perquè hi hagués
una partida
per part de l'Estat
mateix
que ens ajudés,
no?,
per les persones
sense sostre.
Hi ha hagut
persones molt diverses,
quan van fer
les bolletes
aquestes,
per exemple,
perquè aquestes
les subscripcions
individuals,
el Raül Font,
per exemple,
va ser el primer
que va voler
tindre la primera,
etcètera.
I com persones
molt diverses
que ens han ajudat
força.
Ara deia que
això de la bolleta
a més a més
heu editat
una mica
per commemorar
aquests cinc anys
una mena
de tríptic
amb una mica
de baja
d'historial
d'aquests cinc anys
i sobretot això
per a aquells
que es vulguin
fer sòs
de la Fundació
Bona Nit.
Com ho han de fer,
Toni?
Bé,
les persones
que es vulguin
fer sòs
el millor
és que
entrin
a la nostra web
de la Fundació
Bona Nit,
un rg,
o te lobran
a Google
o qualsevol lloc
i allí
els diu
com
feu,
però
poden fer
a través del banc
una subscripció,
diguéssim,
això d'un euro
a la setmana
són 50 euros
a l'any
i d'aquesta manera
ja ho tenen per banc
i nosaltres també
ho tenim garantit
ja per cada any
que també ens interessa
fer cada any
les gestions,
perquè així és la manera.
Doncs ja ho sabeu,
és així de fàcil
amb aquesta aportació
de 50 euros
a l'any
es pot col·laborar
amb la Fundació Bona Nit
que fa aquesta important tasca
a la ciutat de Tarragona
des de fa cinc anys
en guany per tant
engega ja
la sisena campanya
doncs això
per ajudar
les persones
sense la sostre
dimecres
comença aquesta
ja nova temporada
de fred
aquesta nova campanya
i ja es posaran en marxa.
Alguna cosa més, Antoni?
No, no,
hem de celebrar
que fins ara
no ha fet gaire fred
perquè aquest any
no ha sigut rigorós
fins ara almenys
perquè la tardor
ha sigut semblant
a l'estiu
encara hi ha gent
que va amb mànica curta
per tant
hem pogut enllaçar
diguéssim
el bon temps
amb el moment
en què suposem
que aviat canviarà
i ja tindran
un lloc per anar
la majoria de la gent
dels que puguem
atendre almenys.
Si no comença
encara amb el fred
d'allò més intens
però veieu que potser
en els primers dies
no us acabeu d'omplir
els 20 llits
o no?
Pot ser
però normalment
sempre passa
que pot ser
els dos o tres primers dies
però després ja
funciona
la boca orella
i de seguida
tenim els 20 llits
prens
i encara més
que en tinguéssim
i s'allarga
Antoni
la temporada
fins al 30 d'abril
el 30 d'abril
del 2 de novembre
al 30 d'abril
6 mesos
cada any
són els 6 mesos
que preferim
concentrar
en aquests 6 mesos
d'esforç
perquè
és quan la gent
no pot estar
dormint
a fora
al carrer
si pot ser
doncs molt bé
Antoni Coll
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé
moltes gràcies
a Tarragona Ràdio
i personalment
adeu i bon dia
adeu