Especial Sant Jordi, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Parlant ara de les novetats de Sílvia Editorial,
que aquest Sant Jordi ens presenta fins a 17 publicacions.
Ens acompanya el seu director, el Manolo Rivera.
Manolo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, bon dia per dir alguna cosa.
Està fresquet, eh?
Déu-n'hi-do.
17 novetats per una editorial com Sílvia?
Són moltes, són poques, són les adequades?
No, no, ni són moltes ni són poques.
El que pots produir, el que la gent demana,
perquè també la gent t'empeny, no?
Perquè això és heroi, que no és un negoci pur i dur,
sinó que t'ha d'agradar la cultura,
i t'ha d'agradar la difusió,
i t'ha d'agradar els periodistes,
com aquest que tinc al costat que després presentaràs.
No, de fet el podem presentar allà ara mateix,
que és el Carles Gossalves.
Carles, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Perquè el Carles és un dels que publica...
Aquest era el seu primer Sant Jordi com a autor,
així que ara li preguntarem.
Però primer, ens agradaria que el Manolo
ens expliqués una mica quines tecles toqueu,
en el sentit de quants gèneres,
o si toqueu una mica de tot,
o us heu volgut concentrar des de Silva
en un determinat gènere per aquest Sant Jordi.
Bueno, vam començar bastant a la poesia,
perquè el soci meu que va morir,
un altre periodista, Agustí Gutiérrez,
i jo, doncs escrivim poesia,
o som poetes.
Però ara ja les tornes estan canviant,
i dels llibres,
vuit títols són de divulgació,
cinc de narrativa,
tres de poesia i un llibre infantil.
És a dir, jo no soc massa elitista,
ni massa especialitzat,
és a dir, m'agrada donar dignitat al que hi ha,
i per a mi tot forma part del procés comunicatiu.
Gairebé tothom de Tarragona,
o de les nostres comarques,
veig molts autors locals, no?
O no?
Bueno, sí, ens concentrem,
perquè nosaltres no podem competir,
per exemple,
d'un grup català tan gran d'edicions 62,
o no podem competir en Planeta,
o no podem competir...
Fins i tot jo no puc fer el que fa Arola
o el que fa Cossetània,
que són les altres dues editorials d'aquest territori.
Però també veig gent de fora, eh?
Per exemple, estic tenint molt d'èxit
amb un llibre de viatges, Jordi Colell,
des del Cap de Creus fins al Far de Fisterra,
fins al Cap de Fisterra.
És un llibre molt particular
i s'està venent perquè és un llibre existencial,
molt maco, amb el català antic,
o sigui que anem fora també.
O estem fent un llibre sobre l'orca,
que és una figura universal,
o un llibre de filosofia,
d'un professor de filosofia.
A vegades també passa que no ens coneixem,
sempre veient les mateixes firmes,
però hi ha gent en aquest territori
que també és destacada, no?
He fet un llibre, per exemple,
de Jordi Navarro,
lliberat o conegut per la seva activitat política,
però és un educador social.
He fet un llibre sobre el concepte de resiliència,
per plantar cara a l'adversitat,
per als educadors,
que crec que és un llibre interessant
i fins i tot segurament se traduirà,
ara està en català i se traduirà al castellà
per viatjar fora, també.
En qualsevol cas sí que hi ha un cert predomini,
com a mínim,
o de donar sortida a les inguetuds de gent de la ciutat.
El Jordi Navarro,
exregidor de l'Ajuntament de Tarragona,
el llibre de l'orca és el de l'artista
Josep Maria Rosselló,
ja del que hem parlat.
Tenim el cas del Carles Gossalvez,
del doctor Javier Llué,
que presenta aquella història
de l'Hospital Joan XXIII.
És una història molt inèdita.
Allà baix, per cert.
Sí, allà baix l'ha fet irònic,
un altre col·laborador als diaris,
que és una de les sortides
de la gent que escriu els diaris,
perquè també han baixat les vendes
en el món periodístic,
no en l'internet,
però sí que en el món periodístic.
Ell ha fet un treball etnogràfic
des de dintre l'Hospital
i no hi ha molts casos d'aquests.
I és un llibre també però interessant
que està funcionant.
A banda del de Carles Gossalvez,
d'Intercolumnios,
el subtítol Les històries de Tarragona,
que és un llibre que jo crec que continuarà,
perquè ha fet diversos fragments
de la història,
però jo crec que continuarà.
No el trepitjo, no el trepitjo.
Ara li preguntarem,
perquè l'editor ja li estem plaçant a l'autor.
En aquest cas, com deia amb Carles Gossalvez,
Intercolumnios,
Històries de Tarragona,
un llibre que explica històries
a partir de la teva experiència
com a periodista, Carles,
o d'on venen aquestes històries de la ciutat?
Són totes històries reals de Tarragona.
Algunes les havia tractat
fa ja un temps de forma periodística
i de fet el tractament que li dono al llibre
és precisament periodístic.
Són 14 capítols, 14 històries,
comptades d'una forma molt directa,
molt anant al gra
i de forma molt sintètica.
És a dir, no explico un rotllo,
si em permeteu l'expressió,
sobre la història de Tarragona,
sinó que són petits capítols
de 4, de 5, de 6, de 7 pàgines, com molt.
14 històries.
Explica'ns, no les històries,
però sí apunta'ns algun dels temes
o de les històries
que ens presentes en aquest llibre,
per anar fent boca.
Per exemple, el capítol el dedico a parlar
de tres emperadors que van viure a Tarragona
o que van conèixer a Tarragona.
De fet, van viure a Tarragona.
Fins i tot Galva va estar 8 anys
com governador de la tarragonèsa
i vivint aquí a Tàrraco.
Parlo de Ferran el Catòlic,
que va viure dels 10 als 16 anys aquí a Tarragona.
La seva mare va morir al Pla de la Seu.
Parlo també d'un fet dramàtic,
com és que l'última justiciata a Garrotevil
va ser aquí a la presó de Tarragona.
Parlo d'una empresa que es deia Ciata,
que molts tarragonins segur que ens estan escoltant
i que la van conèixer i fins i tot van treballar,
que es dedicaven a transformar 700, 600
en furgonetes de repartiment de caviures.
Parlo d'un actor internacional
que es diu Ernest Vilches,
que era un crac aquest home,
als anys 20 cobrava 18.000 dòlars
treballava a Hollywood, a la Paramount...
En fi, històries de...
Parlo també d'un tramví
atirat per cabaix que hi va haver
a finals del segle XIX, en fi,
de Cristóbal Colón i la seva vinculació a Tarragona,
el seu millor amic era tarragoní, Miquel Ballester,
o parlo també de la part tarragonina d'Antoni Gaudí.
La seva mare, si no hagués sigut
per la Guerra del Francesc,
hagués nascut a la part alta de Tarragona,
com la seva tieta, la més gran.
És a dir, podríem reivindicar un Antoni Gaudí tarragoní.
Naturalment, els seus avis maters
es van casar a la catedral de Tarragona
i, com dic, la primera filla va neix a Tarragona.
Arriben els francesos,
la família es decideix refugiar a Reus
i, per això, la segona filla,
que és l'Antoni, la mare de Gaudí,
no neix a Tarragona i neix a Reus.
Pel que ens expliques,
doncs, el nexe comú de les històries
són la ciutat, però, clar,
des del punt de vista històric,
és a dir, potser hi ha coses de fa pocs anys
que de fa segles, no?
Sí, sí, de fet, hi ha un capítol
que el dedico a la cova urbana.
Ah, és a dir, hi ha coses d'actualitat.
Sí, sí, sí, totalment,
que és una autèntica meravella,
és una joia,
jo he tingut la gran sort
de baixar en tres ocasions
i és un racó immens
que ocupa tot el centre de Tarragona
que és impensable pensar
fa uns anys
el que tenim a sota dels peus.
Escolta, són 14 històries,
però m'imagino que tenies moltes més.
Sí.
Aleshores, la tria,
quins criteris s'ha seguit
per dir, mira,
aquestes 14 històries
van en aquest intercolumnius?
Doncs mira,
algunes ja les tenia una mica treballades,
de fet,
algunes havien sigut ja subjecte
de reportatges publicats en premsa,
i altres són absolutament noves per mi,
perquè a vegades passeixes per la ciutat
i vas pensant,
dius, aviam, baixada de misericòrdia,
per què?
Doncs dic,
doncs mira,
li dedicaré un capítol,
investigaré per què,
baixada de misericòrdia,
no?
I entre altres coses
vaig descobrir,
perquè ho desconeixia,
que misericòrdia és la patrona
de l'Ajuntament de Tarragona
i que la devoció per la verge de misericòrdia
és fins i tot més antiga a Tarragona
que no passa a Reus.
Déu-n'hi-do.
Agafant l'emplaçament
que feia l'editor,
el Manel Rivera,
n'hi haurà una segona edició
d'intercolumnius?
És a dir,
tens ganes de continuar publicant històries com aquestes?
Sí,
la veritat és que aquesta experiència
m'està agradant molt
i l'he pogut fer ara
perquè ara disposo de més temps
que no pas fa uns mesos enrere,
en fi,
per circumstàncies personals,
no?
I bé,
per què no?
Per què no?
És que Tarragona
dona per escriure molts llibres d'aquests,
com el que he fet jo,
de donar pinsellades.
És una ciutat que té tanta història,
tanta història
i tanta història per divulgar
que i tant que es pot fer un llibre,
dos i tres.
Sí, perquè clar,
estava pensant, clar,
tenim llibres de història,
de la història de Tarragona,
la història,
la gran història,
no?,
de la ciutat
i tenim llibres de divulgació
de l'època romana segurament
i especialment d'aquesta època
o tenim llibres de fotografies,
d'aquells de regal,
però potser històries com aquestes
que ens expliques tu,
no recordo, no?,
de què s'hagin publicat.
Hi ha algunes que jo no les tenia
elegides, no?,
evidentment són,
home, no són noves,
òbviament,
segurament algú les haurà escrit
alguna vegada,
el que sí crec que la característica
d'aquest llibre
és que tu et pots llegir
un capítol en 20 minutets
i fins i tot en menys,
perquè és que està explicat tot,
no en presses,
però sí en tan al gra
que els capítols...
Però dius, dius moltes coses,
és un estic periodístic.
És concentrat,
és com si fossin reportatges,
que en poc temps tractes de dir molt.
Clar,
com si l'editor en aquest cas t'hagués dit,
escolta,
has de fer tantes línies per història,
no?,
que és el que es fa normalment a la premsa.
Ricard,
us explicaria una interioritat,
li vaig dir que l'allargués,
perquè és un home humil,
i diu,
home, no,
allarga-la una mica,
que tu lo veus,
perquè després els llibres
se concentren,
no?,
sí, sí, sí,
però ell sap més coses.
El periodista sempre guarda coses,
no explica tot el que sàpiguen.
Exacte.
I fins i tot ara mateix
si tingués que fer una reescriptura del llibre,
doncs segurament ja introduiria noves coses,
que m'he anat enterant ara aquests dies,
perquè hi ha gent que m'ho ha comentat.
Històries de Tarragona,
Intercolumnios,
és l'obra del Carles Gossalvez.
Com dèiem,
tenim allà baix,
l'Hospital de Joan XXIII de Tarragona,
del doctor Javier Lloé.
Tenim l'obra artística
de Josep Maria Rosselló,
l'orca,
la incògnita visita,
aquella visita que va fer a Tarragona
el poeta.
Tenim també
la primera novel·la d'una tarragonina,
la Teresa Soler,
que es diu
El Palau del Cambrer.
Tenim una obra d'un cambrilent,
que és el Jordi Ledesma,
una novel·la negra,
no, Manel?
Sí.
Que es diu Narcolepsia.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Un escritor jove
i sempre animar la gent
que no s'ha d'estudiar filologia
i s'ha de saber la forma,
sinó també ser un apassionat lector.
a ell és un apassionat lector.
Li agrada també muntar històries
i ha muntat una història curiosa.
Escolta, i la poesia,
ja que deies al principi,
clar, l'editorial va néixer com a...
En fi, amb unes ganes
de donar un impuls a la poesia,
tot i que és un gènere minoritari.
Sí.
Què publiqueu de poesia?
De poesia, entre d'altres,
aquí tinc endavant
d'un jove que és Sard,
de Sardenya,
d'aquesta gran illa d'Itàlia.
S'ha catalanitzat,
és un nou català,
ha escrit,
dies estrany,
ha estat també dissenyat
pel Pedro Alba,
que és un animador d'aquesta ciutat
en temes performatius.
I bé, són gent jove
que l'has de donar a Xopluc.
No són llibres que tinguin
benefici econòmic,
però paga la pena, no?,
que es facin coses com aquesta.
A més, la presentació la van fer,
va venir molta gent diferent.
I bé, és una altra línia.
També l'Agoria Ganga,
que ha fet un llibre
de haikus japonesos,
La llum blabella,
el van presentar al Corte Inglés,
mai havia utilitzat el Corte Inglés,
el presentem a fer un experiment.
Per cert, està en un lloc molt estrany,
allà al costat de la...
Allí amagada,
semi-amagada a la sala,
àmbit cultural
de la secció de joguines, no?
No, si em permeteu, fixeu-vos si Tarragona
té moltes històries.
Acabem de parlar del Palau del Cambrí.
Allà va morir la mare de Ferran el Catòlic
i allà van viure Ferran el Catòlic,
lliçament la Catòlica.
I parlem del Sard,
d'un escriptor Sard.
Sardenia va ser repoblada
per gent del camp de Tarragona.
Per això, Tarragona està germanada amb l'Alguer.
Amb l'Alguer.
I després hi ha aquesta meravella
del llibre de Josep Maria Rosselló,
que és magnífic, és magnífic.
Sí, el problema és que Josep Maria,
el puc explicar perquè és un cachondo,
i l'ho escriu tot en mayúscula
i calegrafiat.
O sigui que...
I després com a Dalí,
que són...
Dalí també ho era,
gran escriptor però amb moltes incorreccions.
Llavors el llibre es converteix inacabable.
No sé si...
I fins i tot estan les esmenes,
en vermell, estan por aquí.
Que me va trucar a la impremta,
diu, heu tingut un error.
No, no, no, és un llibre d'artista.
O sigui que hem corregit molt,
però hem deixat també certes esmenes.
Però és magnífic perquè parla
de la presència de García Lorca a Tarragona.
Aquesta seria una bona història,
també de les teves, Carles, per aprofundir.
I de fet aquí a Tarragona va comentar a Lorca
que voldria comprar-se una casa a la platja
i Rosselló, ara que està pintant un mural
pel futur teatre a Tarragona,
doncs ell em va comentar
en una entrevista que li vaig fer
que pinta una escena de platja
perquè és la forma seva
de regalar-li a l'orca una platja.
Manel, i una diada de Sant Jordi
com aquesta que tenim aquí,
per un editorial com Silva,
què representa?
No, vendes.
El que passa és que nosaltres
no posem els ous al mateix estell,
també fem altres coses.
Però bé, el Sant Jordi ajuda,
és una festa cívica magnífica,
serà diferent a tots els anys,
ni pitjor ni millor,
i esperem que no plogui.
Però si no plou, serà un èxit, com sempre.
Això sí, trobarem a faltar els colars
fent enquestes,
no sé si venen per aquí,
per Ràdio Tarragona,
també o Tarragona Ràdio, no?
Trobarem un paisatge diferent,
més turistes, menys escolars.
Però segurament una cosa
es compensarà a l'altra, no?
A nivell de públic,
segurament una ciutat com Tarragona
on hi ha tanta gent per Setmana Santa,
potser segurament...
No, no, serà una projecció
per a aquesta ciutat i per a altres,
i per a Catalunya.
Jo crec que és una festa molt...
com els castells i altres coses
que tenim tan pròpies del nostre país, no?
Que serà molt bo
per a com a projecció exterior, eh?
Fins i tot es copiaran.
Ja ens han copiat en algun lloc, no?
Que el llibre sigui...
i la rosa, no?
Siguin els protagonistes.
Deies que no poseu tots els ous
al mateix cistell.
És a dir, que vosaltres
teniu una política de repartir
les novetats al llarg de l'any,
no concentrar-ho tot per Sant Jordi?
No, no.
El que passa és que és com els concursos.
Necessites un termini
i Sant Jordi és un termini
i t'espaviles més.
És com si has de pagar un crèdit, no?
Però tampoc podem concentrar el llibre
només en Sant Jordi, no?
Només com un objecte de regal.
És més que un objecte de regal, no?
I des d'aquest punt de vista,
que sigui més que un objecte de regal,
aquesta és una mica la filosofia
que li voleu donar des de l'editorial?
No, i a més,
de fer-lo d'una manera alegre,
perquè els autors ho passen molt malament
escrivint en grup o individual.
És molt de temps de documentar-te,
d'escriure, d'arreglar-lo,
de tot això,
a la responsabilitat pública.
Llavors, és una festa,
és igual que fer una presentació pública.
Moltes editorials,
aquestes industrials,
el problema que tenim
és que molts llibres
no poden ni presentar-lo.
A banda, que també diré
que a Tarragona
és més sostenible presentar.
No les organismes públics
te deixen sales,
que abans a Tarragona n'hi havia,
però ara hi ha moltes.
El cos és bastant sostenible,
és a dir, que es pot fer.
Les ciutats grans
s'ha de contratar azafates
com minifalda
i supercanapés.
Aquí és més fàcil.
Des d'aquest punt de vista,
però,
una editorial local com Silva,
en aquest món cada cop tan global
i amb aquestes editorials,
grups editorials tan grans,
hi pot fer front
i precisament la seva aposta
és buscar autors locals
o coses molt, entre cometes,
especialitzades?
Sí,
i a més hem donat una batalla.
Sabem fer un llibre,
sabem fer llibres,
intentem fer-los bé,
no sempre...
No hi ha producte perfecte,
igual que no hi ha ésser humà perfecte,
no hi ha producte.
i això ens donarà també una projecció
que jo intento,
malgrat la crisi que existeix
i tot aquest procés
de reconversió industrial
que estan canviant tots els oficis,
fins i tot el d'editor,
i ens posarem a internet
que ens donarà,
ens podrà donar una projecció
més de país i més internacional,
pots arribar a altres llocs.
L'intentaré,
és igual,
si no surt bé,
això és empresari,
arriscar i a vegades no guanyes.
Per això que vols dir,
doncs muntar una pàgina web
i posar a disposició
de tot el públic del món.
Sí,
fer una plataforma digital,
fer una plataforma digital
d'arribar a altres llocs,
no?
I,
bueno,
i no tampoc esperar
sempre la subvenció,
això,
que sempre hi ha alguna subvenció.
Nosaltres no procurem
demanar poques subvencions,
però això sí,
fer unes tirades
que siguin raonables,
no tenir un magasen ahí
de llibres,
llibres,
llibres,
no hem de fer superproducció,
aquesta és la nostra filosofia.
Com viu un editor
com el Manel Silva,
un editor que també ha estat autor,
una persona en definitiva
vinculada al món del llibre
per diferents raons.
Com viu un Sant Jordi?
Jo,
intentar descansar.
Descansa.
Estic embarassat,
ara mateix,
igual que Carles,
que li venen
amb noves històries.
Carles podrà escrivir més coses.
No,
jo he intentat descansar.
El que passa
és que aniré el dia
de Sant Jordi,
donaré un passeig,
anirem allí
al Teatre Metropol
al migdia,
que hi ha una recessió
tradicional
a editors i a escriptors,
i passar un dia divertit,
i aprofitar que estigui en una ciutat
bastant familiar,
que no perdem aquest caràcter familiar.
I el Carles Gossal,
que s'ha passat segurament
un munt d'anys
per Sant Jordi
amb una llibreteta
i un bolígraf
pendent del llibretes i tal,
com creu que viurà
aquest Sant Jordi?
Home,
em fa moltíssima il·lusió
estar a l'altra banda
de la barra,
en aquest cas,
signant a tothom
que m'ho demani,
dedicant llibres.
És una experiència nova
per mi
i realment
la recomano a tothom
perquè és molt bonica.
Sant Jordi,
és una diada
sens dubte especial i única.
Digues.
I després volia
també trencar una llança
a favor de les editories locals,
perquè estan fent una feina
que difícilment farien
les grans editorials.
Jo quan em trobo un dia
al Manolo
i li dic
escolta, mira,
he escrit una sèrie
de capítols
d'Història de Tarragona,
què et sembla?
Diu, escolta,
aviam,
li vaig portar uns quants
i ràpidament em va dir
això serà un llibre.
No em va preguntar res més,
no vam parlar res més,
fins que no vaig tornar
a veure el llibre.
Bueno,
el vam corregir.
Ja et coneixien, eh, Carlos,
per les cròniques
al diari de Tarragona.
Ja fa molts anys
que havíem coincidit
a la mateixa empresa
treballant fa molts anys,
ens coneixíem,
però em refereixo
a les facilites del món
i això també s'agraeix molt.
Aquest és un Sant Jordi
sens dubte especial
enmig de la Setmana Santa,
amb un dissabte.
El que té això,
l'autolocal
i l'editorial local,
és això que es coneixen
de fa temps
i això segurament promou
el contacte
i la facilitat
per divulgar
aquestes històries.
Històries de Tarragona,
intercolumnios,
així es titula
aquest llibre
del company periodista
Carles Gossalvez,
que és una de les 17 novetats
que publica
per aquest Sant Jordi
Silva editorial.
Carles Gossalvez,
que vagi molt bé
aquest Sant Jordi diferent.
Sí, home,
seguríssim, seguríssim.
A més,
el Sant Jordi
sempre acaba sortint el sol.
Molta sort,
segur que sortirà el sol.
Manel Rivera,
director de Silva editorial,
que vagi molt bé
aquest Sant Jordi.
Gràcies.
Serà diferent,
però serà com sempre
molt maco,
serà una gran diada
aquest 23 d'abril.
Que us vagi molt bé,
molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.