I comencem ara el matí de Tarragona Ràdio
tot un seguit d'entrevistes que tenen a veure
amb les festes de Sant Magís.
Si ahir ja fèiem una visió general
amb el tècnic de festes de l'Ajuntament, amb el Javi González,
a partir d'ara el que volem fer és anar parlant
amb els diferents protagonistes, desgranar acte rere acte.
Comencem per un que forma part del conjunt, diríem,
més tradicional de les festes de Sant Magí,
són la representació de les contalles de Sant Magí,
que arriben a una nova edició aquest diumenge, dia 14,
atenció, a la plaça de la Paigesia.
Les contalles arriben de la mà de l'Esbar Santa Tecla
i avui hem convidat perquè ens en parli el Jaume Guas Jr.,
que fa el paper de Sant Magí dins les contalles.
Paper protagonista. Jaume, bon dia.
Sí, bon dia.
Quants anys fa que fas aquest paper?
O que participes?
Des del 2003, des del que va començar.
Fa vuit anys, que començarà la novena representació,
i des del principi, de moment.
Novena edició.
Mira, la veritat és que em pensava que fèiem més temps,
de les contalles, perquè com que ja és una cosa
que tenim molt assumit, que cada any per Sant Magí ho feu.
Sí, bé, és un acte que va arrelat, vull dir,
a la gent li agrada bé i cada any omplim,
la gent trobo que li ha agradat i bé cada any.
Ompliu fins i tot quan ho fèieu a l'amfiteatre.
Sí.
No, jo recordo algun any haver intentat anar i no,
i que estava ple.
Sí, bé, a l'amfiteatre l'omplim totes les grades,
i cada gent mirant-ho des del vial quan ho fèiem a l'amfiteatre,
i igual al pas a les cols, i ara també a les escorxadors.
A la plaça de la pagesia, que per a els que jo ahir li preguntava al Javi,
dic, on és això?
És la plaça de davant de l'escorxador, damunt del pàrquing de Jaume I?
Sí, a les grades serien les escales del pàrquing Jaume I,
i l'escenarista baix a la plaça de la pagesia,
davant de l'església Sant Llorenç,
i llavors la gent se sent a dalt i té una visió més assemblada
a l'amfiteatre, que és per el que s'havia pensat,
la visió més empicat, més des de dalt.
Per tant, està adaptada, en certa manera,
la representació a l'espai on ha d'anar.
Sí, les contalles es van concebre amb la idea
de fer-ho a l'amfiteatre romà.
Llavors, les opcions que s'han buscat després,
quan s'ha pogut fer allí,
ha sigut més sempre en unes escales naturals,
on hi hagi una visió més empicat del públic,
perquè es puguin veure més bé les figures
i totes les formacions que es fan.
Representa, així, grans trets,
que les contalles són a diferents retaules
explicant la vida de Sant Magí, seria això?
Sí, és tot una moxianga de la Catalunya Nova
que, en base de quadres,
se'ns explica la vida de Sant Magí
i s'enllaça amb un cor grec
que dirigeix un curifeu,
que és el que narra,
i narra la història una mica
per llançar els quadres i explicar la vida.
Tot això existeix i està recuperat?
Ho heu refet en certa manera?
Les contalles, o sigui, la història està escrita,
les contalles més o menys s'han fet.
Heu fet el guió en base a l'història?
M'he agafat el guió i s'han fet les contalles.
S'han agafat els quadres importants
o més rellevants
i s'ha fet una història per explicar-ho
als terramonins que no coneixen la història dels homes.
I el fet que hi intervingui un cor grec,
això és qüestió vostra
o això ja estava comentat?
No, penso que és més qüestió del coreògraf,
però és més per donar ajuda
a entendre la comprensió de la història.
Per què?
No deu ser una història pas difícil.
No, però sempre ajuda.
La gent d'avui en dia
potser no coneix la vida del sant,
de la mateixa manera que tampoc podem conèixer la Santa Tecla.
Les tradicions s'han d'anar explicant
perquè no es perdin,
s'han d'ajudar.
Si no, es perdonar ni tampoc.
I el cor grec acaba de fer-ho
de més tot més rebombant, no?
Sí, el cor grec t'ajuda a entendre
ben bé el que ballem
o el que representem amb el quadre.
Explica'ns alguna curiositat, per exemple,
que aquí als profans,
jo li confessava al Jaume,
jo no he vist mai les contalles de Sant Magí.
Enguany no se'n passen, però.
Però per als qui no ho sabem,
doncs alguna curiositat de la vida de Sant Magí?
que descobrirem arran de les contalles.
Bueno, curiositat.
El que explica la vida de Sant Magí és això,
que arriba a la vorfeganya,
té dos germans,
i ell es queda allà a la vorfeganya,
el pretor d'aquí el agafa
perquè li ve de donar endemoniada,
que és la seva filla.
Llavors,
l'empresonen igualment,
encara que faci un miracle,
i, bueno,
el que diu els quadres,
que són la...
Sant Magí s'escapa del portal del carro,
s'escapa pel portal del carro,
no del portal del carro,
de la presó,
pel portal del carro,
i llavors se'n torna a la vorfeganya,
i llavors allà el tornen a agafar,
i és quan fa el miracle de l'aigua,
i llavors els soldats igualment el degullen.
i llavors Tarragona és quan fa una mica
el contrapas de devoció a Sant Magí.
El Jaume diu,
és clar, és que és tan evident,
però val la pena de tant en tant anar-ho recordant tot això
que ens ho has esquematitzat, el Jaume,
doncs ho veurem desglossat,
com deies tu,
amb una coreografia,
amb música en directe...
No, la música és enregistrada,
és enregistrada, sí,
i, bueno,
música en coble,
i, bueno,
des de tot enregistrat hi ha la música,
el cor i la dansa.
En què ha canviat des del 2013 fins ara?
I suposo que hi ha gent que us ve cada any,
que és com una tradició de veure-ho cada any.
Sí, sí, hi ha gent que ve cada any,
hi ha gent que ja tenen la cadira reservada,
com ell que diu.
I hi ha algun canvi d'any en any?
No, potser canvia la gent en algun any,
perquè sempre ha d'entrar gent nova,
però no canvi,
a part de l'espai,
no hi ha hagut canvis,
més canvis.
Han de ser iguals,
sempre és el mateix.
Però no és avorrit, eh?
No, no, no és avorrit,
no és avorrit.
De fet, és molt intens,
és que la gent que ho ha vist ho recomana,
per bonic,
per estètic,
fins i tot.
Sí,
a més que trobo que és mitja hora,
és entenedor,
és entretingut,
i no és llarg,
vull dir,
la gent que ve diu,
està bé,
se m'ha passat ràpid el temps,
no és que tampoc és llarg,
però és agradable de veure.
No us ho ha plantejat de fer més d'una representació?
No.
No ho sé,
no...
O perquè sempre ompliu,
dius?
Oh,
sempre omplim,
però ve la gent que ve,
i qui no,
l'any que ve que vingui abans.
No, no, no ho sé.
I no sap una greu de greu de preparar-ho,
perquè suposo que això és per testar de preparació,
durant tot l'any,
preparar-ho i matar-ho només amb una representació.
Bé,
durant tot l'any,
ara,
a veure,
al principi sí,
perquè és el muntatge,
la creació de tot,
i és molt més esforç.
Ara ja cada any a any,
com que més o menys amb els mateixos,
ja el ritme ja està fet,
i ja vas més sol.
Quanta gent participeu a les contalles?
Aproximadament.
Doncs...
Són uns 25,
que estem a l'escenari,
i amb el cor grec.
Són 16 homes,
que són els pelegrins,
8 dones,
que són els testimonis,
una figura de Sant Migi,
i el cor grec,
que són entre 10 i 12 persones.
Doncs,
el cor grec.
Què té d'especial,
un cor grec?
Un cor grec és...
Com d'explico?
Un cor grec és una persona que relata,
i la resta li dóna l'èmfasi al que relata.
O sigui,
llavors,
t'apuntualitza el que és important,
i llavors,
no sé,
jo penso que és això,
que és l'emfasivitat que li dóna la representació,
i també és una distracció del quadro,
o del que sigui,
per fer l'espectador una mica més detingut.
Quan diem cor,
no pensem en una coral, eh?
No,
no és una coral,
és un cor de persones que només parlen,
no canten.
Parlen,
i llavors...
Un cor grec relata.
Relata,
i hi ha uns que donen resposta,
no?,
allò d'enfatitzar.
Enfatitzar el que explica un.
De fet,
tot sona prou tràgic,
no?
Pobre Sant Magí,
és tràgic,
són tràgiques,
les contalles de Sant Magí?
Totes les vides dels sants són tràgiques.
Sí,
però...
Si no,
no els fan sants,
són pocs.
Ja, ja, ja,
no hi ha l'alegria aquella del miracle,
representa que és una cosa greu,
els cors grecs ja estan per això,
per donar una gravetat
i una massa seria ajudat.
Sí,
són sèrius.
Com us ho feu a nivell de vestuari,
d'escenografia,
llums...
El vestuari,
tot està fet ja des del 2003,
que el va dissenyar Pau Fernández
i la il·luminació
com la porta el Pepe Solanes,
que ja està amb les bars,
ja porten les ara un temps,
i porta el disseny
del que és les contalles i tal,
i llavors,
tot el que és el traginatge
de tots els tràgiques i tot,
ho fem als d'ençaires
o entre tot el grup de les BAP.
Entre tots us ho feu tot.
Sí, sí,
tots hem fet tot.
Ho dic per si hi ha algun element
d'aquests que dius
mira, això és especial,
no?
Aquest vestit
va ser especialment recreat
a base a no sé què,
o la il·luminació,
per exemple,
és prou important
per donar-li
el toc aquest de seriositat,
no?
Què dèiem?
Bé,
la il·luminació t'ajuda
a tancar-te
dintre els quadres aquests
i t'ajuda
a veure
el que és,
el que t'has de fixar
i el que són els vestits,
bueno,
tots són
més o menys documentats
i tots tenen
una venda de sentit
per a dir-te'l'ho.
O sigui,
són pelegrins,
tots van amb bastó,
igual que Sant Magí
porta un bastó diferent,
les noies van de blaus
on van uns vels,
que també representen
l'aigua i tal,
llavors,
és tot una mica
entre l'il·luminació
i vestuari i tot,
és tot una mica més documentat,
mirant enrere.
Quant de temps
el porteu assajant
o quant de temps
abans us hi poseu
d'assajar pel dia?
Ara,
doncs,
ara que ja ho tenim
més per anar,
suposo que uns,
però uns dos mesos.
Que quedeu una vegada
per setmana o així.
comencem el juliol,
juny-juliol,
finals de juny,
ja comencem a veure'ns
per començar a recordar
i llavors ja anem fent
fins a arribar el dia
que toca,
que és la quinzena d'agost,
que ja comença tot
a més rodar.
Tu, Jaume,
que fa això
des que vau començar,
que hi ets sempre
fent el paper de Sant Magí?
Sí,
en aquest cas sí.
Has anat creixent amb...
Sí,
m'he anat fent gran.
M'he anat fent gran.
Escolta,
quin moment destacaries
per la gent que vagi
a veure l'espectacle,
gent fins i tot
que ja ho ha vist
moltes vegades.
Quin moment diries
que és emotiu
per vosaltres,
vist des de dins?
De dir,
ai,
aquí sempre que fem
aquest quadre...
Per nosaltres,
vist des de dins,
el que trobo que és més
gratificant
és el final,
és el saludo.
Sí.
Sí,
perquè veus
totes les cares de la gent,
encara que sigui una mica
de la penumbra,
veus les cares de la gent
i veus les reaccions
de la gent
i els aplaudiments
i també és el moment
ja s'ha acabat
i ja ho hem aconseguit,
ho hem fet bé,
ha sortit bé tot
i per nosaltres
des de dins.
És el veure la cara
de la gent
i l'aplaudiment
que és l'únic que,
al final,
l'únic que ens paga,
que és l'aplaudiment
de l'espectador.
Quines sensacions
us transmeten
des del públic?
Suposo que molta reverència
i molta silenci,
no?
Sí,
durant l'espectacle
sí,
és molt de silenci,
la gent
és molt respectuosa
amb això
i el que transmet
del públic
normalment
és molt bé
i molt xulo.
Amb les cares
paguen la majoria.
Diríeu que és prou conegut
ja la representació
de les contelles
de Sant Magí
aquí a Tarragona
i ja sé que sempre ompliu,
però m'ho pregunto
si no són sempre
les mateixes cares
o si realment
encara hi ha tarragonins
que ho han de descobrir.
Sí,
jo a Tarragona
cada cop creix més
i jo penso que sí,
que hi ha molta gent
que encara ha de conèixer
les contelles
o encara ha de tenir
la mitjana aquesta
per vindre,
com és el teu cas.
Llavors,
jo penso que sí,
que hi ha molta gent
que pot vindre,
que pot redescobrir
o tornar
o descobrir
les contelles
i aprendre una mica més
de la seva ciutat
i del coppatró.
Molt bé.
No tenim cap novetat
per enguany?
No,
no,
diumenge
a les 10 i mitja
a la plaça
de l'antiga Escorxador,
allà a l'antiga Escorxador
o a la plaça
de la Pagesia.
No us heu plantejat
tampoc
de canviar d'ubicació
o fer-ho en un altre lloc?
Quina seria
l'ubicació millor?
L'ubicació millor
sempre seria
l'amfiteatre,
que és on se va,
per allò que es va concebre.
Es va concebre
per l'amfiteatre romà,
però pel que sigui,
per les obres,
per allò que sigui,
per la dificultat que és,
per allò laboriós
i costós que és,
no es pot fer allí
de moment.
Ja esteu bé,
però...
Sí,
però sempre penses,
allí quedava molt bé.
Bueno,
ja tornareu un dia o altre,
ja farem l'entrevista,
ja,
ja ho veurem,
esperem que sigui algun dia,
que sí.
Us recomanem,
ahir ho feia,
ens ho recomanava a baix
el Javi González
amb els ulls il·luminats,
deia,
les contalles de Sant Magí
s'han de veure.
Doncs nosaltres
encara us recomanem
una altra vegada,
diumenge 14,
deies,
a les 10...
10 i mitja,
dos quarts d'onze.
Dos quarts d'onze,
a la plaça de la Pagesia
a les bars Santa Tegla
ens torna a oferir
les contalles de Sant Magí.
Avui n'hem parlat
amb Sant Magí,
amb el Jaume Guas Jr.
Ja ho pot desví
això de que et d'agollin
al final?
Bueno.
Ja t'has acostumat
a des del 2003.
Sí,
des del 2003
ja ens hem acostumat,
ja ho tenim per la mà.
Bromes a part,
un espectacle
molt,
molt recomanable
i,
bueno,
d'aquells que arriben,
que arriben a l'ànima.
Jaume Guas,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.