Fins demà!
Fins demà!
Bé, jo abans de començar l'entrevista recordo que estiguin molt atents als nostres oients perquè al tancar l'entrevista regalarem entrades perquè aneu diumenge a veure la Reef Goix.
Tres entrades dobles tenim per regalar, a canvi de que, bé, esteu atents i contesteu algunes de les preguntes que us farem sobre l'entrevista amb el Rafel Durant.
Com descriuries la Reef Goix, així d'entrada, ja, Rafel?
Bé, la Reef Goix és un espectacle divertit, que és una vena de cant a la gent que li agrada en els llibres i que li agrada a llegir, això d'entrada.
És una història prou coneguda en el cercle literàri, de la gent que li agrada en el món de la literatura, però relativament poc coneguda per l'altra gent.
És una història d'una llibreres d'unes senyores que en els anys 20 van ser molt famoses a París i van muntar unes dues llibreries en el mateix carrer, una davant de l'altra, part a part del carrer de l'Odeon, diguéssim.
I feien prestes de llibres, veien llibres, feien tertúlies amb els escriptors, etcètera, etcètera.
I era un món sobretot divertit en els anys 20, amb les cançons dels anys 20 i amb els cabarets i tot plegat.
És el que t'anava a dir, ja d'entrada ens té un regosteta, perquè hem llegit de l'obra, pel títol i tot plegat, no?
Té un regosteta de cabaretero, per tant tindrem música?
Sí, sí, hi ha una cançó almenys que es canta en directe, diguéssim, i és una cançó també de l'època.
Que la vam trobar dels cabarets, una mica gamberros, que es feien als anys 20, no?
L'obra de l'estiu del Mar Rossi, per això, però s'està basada en fer reals.
Suposo que part de la gràcia de tot plegat és, tal com ho porten a escena, les tres actrius,
perquè en elles recau tot el pes escènic, no? La Mercè Anglès, l'Anna Güell i la Marí Molins?
Exacte, sí, la Mercè Anglès i l'Anna Güell són les components de la companyia Quarts.
I aleshores elles ens van reunir, ja havien treballat altres vegades amb elles, amb altres espectacles,
i llavors ens van reunir amb el Marc perquè volien esclar alguna cosa també per a les parelles, diguéssim, no?
I va sortir aquesta història que la vam aprovar tots i ens vam posar a treballar-la, diguéssim.
Tenim dues llibreteres, com deies tu, però una tercera actriu.
Sí, tenim una tercera actriu perquè el Marc volia un tercer personatge,
que era una alegoria a París, diguéssim, i al París dels anys 20 hi va començar a haver-hi el canvi
una mica de la igualtat de la dona, diguéssim, que les dones ja començaven a ser empresàries,
fins i tot en aquell moment havia estat mossos dels artistes,
però en aquest moment ja començava a canviar, diguéssim,
el que ara encara ben bé no hem aconseguit, diguéssim,
però ja es va instal·lar en aquest moment.
Com és que he triat aquesta obra i no una altra, Rafael?
No, això no ha estat mai, vull dir, són coses que t'agraden,
que volíem fer un espectacle sobre llibres, sobre literatura
i volíem explicar una mica alguna part d'aquest món, diguéssim,
i aquesta ens donava per fer el retrat d'una època molt concreta,
d'una època que es pensaven que érem...
Bé, ells érem molt moderns en aquest moment
i no ens pensaven mai la que ens hi hauria a sobre,
una mica com el que passa avui en dia.
Sempre.
No està a la venda, tampoc, ara parla de llibres,
quan sabem que igual a partir del diumenge
ens ha definitivament retratat el Ministeri de Cultura.
Sembla que pel Twitter i per Facebook està corrent la notícia
que també, depèn de qui entri, diguéssim,
s'anirà a terra el Ministeri de Cultura,
llavors sí, sempre a terra el Ministeri de Cultura
en un país com el nostre ja podem plegar, no?
Veig que sí, que anirem al teatre a riure,
a distendir-nos, a relaxar-nos i a veure...
Exacte, exacte.
Bon teatre, però que hi ha un tres fons, no?,
que sempre és professionalisme.
Però hi ha un tres fons que estan al carrer
i que jo crec que la gent està bastant sensible, no?
Que se n'entreu que no puguin divertir-nos, clar.
Sí, el que passa és que arribeu vosaltres diumenge ja tard, eh?
Quan ja estarà tot el peix d'àtimana...
Bé, tot venut.
El dia de les eleccions a quarts de set.
Ja no podreu incidir gaire, Rafel.
Bé, però jo ja ho dic avui,
perquè si de casa hi ha algun dubtós, no?
Que s'ho vagin mirant.
Escolta, més enllà...
No, no, no, no, no.
Més enllà d'aquest apunt polític o social o actual,
d'una obra inventada als anys 20, imagineu-vos.
Més enllà d'això, escolta, aquí són quarts teatre.
Quarts teatre són la Mercè Clésia i l'Anna Güell,
que normalment és una agrupació que fa
espectacles sobre les dones.
Sempre de gaire femení, diguéssim.
Em sembla que han vingut en alguna ocasió,
com a mínim a la Sala Tron, no la recordo jo.
És probable perquè no paren de fer espectacles.
Sí, és que ara tu anava a dir, eh?
Que estem visitant la seva pàgina web
i tenen bastants projectes entremans.
Tu col·labores amb aquest projecte únicament, Rafel?
Jo és l'últim espetacle que he fet amb elles,
però n'hi he fet tres.
Va fer un sobre la poesia medieval catalana,
sobre el que feien les dones en aquell moment,
que és d'història no oficial, diguéssim,
perquè l'història oficial és masclista,
i aleshores només hi ha senyors poetes,
no hi ha senyores,
i nosaltres vam fer un redescobriment
a partir de tècies doctorals,
a veure què havia passat, no?
I realment va ser sorprenent.
Llavors vam fer les suplicants d'esquiu,
també, sobre el maltratre de la dona,
ja en una època greca,
i basada també en l'actualitat.
I ara vam fer aquest últim espetacle
sobre les llibreses,
per tant que avui havien fet una tragèdia,
també volia fer una comèdia.
De fet, sou d'aquestes companyies,
o sigui, projectes teatrals,
que no simplement agafeu l'obra i la dueu a escena,
sinó que intenteu fer una mica d'investigació també, no?
Sí, perquè, a més a més,
el Marc no va escriure de nou,
estava estrenant,
vam fer l'estrena mundial, diguéssim,
de l'espectacle, no?
Si després aquest espectacle comença a girar
o l'agafen altra gent,
el Marc em va dir l'altre dia
que l'havien traduit deia a l'anglès,
per tant, tot és probable, no?
Molt bé.
De moment...
A més, el bon moment
que està vivint la dramaturgia catalana.
Sí, trobes que està vivint un bon moment?
Jo crec que sí, jo crec que sí,
que tenim molts bons autors
i que, a més a més,
si volgués a fer una foto,
Déu-n'hi-do, la família,
la gran família, que sortiria a la foto.
Ja no serien aquells cinc,
diguéssim, penjats que escrivien, no?
I a part de bons autors,
tenen prou llocs per representar
i tenen prou ressò dins de casa?
Jo crec que sí.
Val.
Jo crec que sí.
Que en podrien tenir més, segurament,
però Déu-n'hi-do, eh?
Com ha canviat el panorama en 20 anys.
Abans ni mirar 3 o 4,
vull dir, ara ja som com a 30.
Està molt bé tenir una veu,
una aportació positiva, no?
Perquè sembla que últimament
tot va de cap per avall
i això de la cultura, com dius tu, costa.
Però, vaja, doncs,
que donis aquest bon missatge
a algú que està a dins.
Però és curiós que, per exemple,
de tota la part cultural,
diguéssim, el teatre
és el que està funcionant millor.
Fins i tot en públic, eh?
No sé a què referim.
Sí, possiblement,
si parléssim amb algú
que es dediqui a la dansa, per exemple,
en parlarem uns altres termes.
Sí, exacte.
O la literatura, per exemple, no?
Pèrdua de lector, etcètera, etcètera,
o la música, etcètera.
Però, en canvi,
les arts escèniques, curiosament,
estan funcionant bé i creu els dits.
Això, això,
tu creu els dits, que no ens falti.
Escolta, aquí ha vist ja la Riff Goix,
perquè em sembla que esteu dins
del programa aquest en gira,
el qual us garanteix, doncs,
bastantes representacions, no?
Sí, però això no s'ha cal més indicat
per explicar-ho,
perquè això hauria de ser
la cosa de la companyia.
Normalment, jo no els assegueixo,
diguéssim, en gira, no?
Val.
Nosaltres vam estrenar
i després de l'estrena
ens hem vist algunes vegades,
m'han explicat coses,
però ben bé no estic seguint la gira.
Però sí que estàvem fent una gran gira,
això sí que ho sé.
Quina rebuda ha tingut
la Riff Goix entre el públic?
Molt bona, molt bona.
A Barcelona
m'ho vam aplicar cada dia
a la sala Montaner,
quan hi vam ser,
i vam tenir una rebuda de crítica boníssima.
No ha calgut de tocar res
com a director, no?
Allò que a vegades presentes l'espectacle,
alguna cosa no acaba de funcionar,
No, no, perquè jo vaig tenir uns elògics
que a mi em fa una mica de vergonya dir-ho,
però Déu-n'hi-do.
No, no, va tenir una rebuda molt maca.
Sí, sí.
Escolta, t'estàs encasellant,
diguem-ho així,
t'estàs especialitzant en dirigir dones,
eh, Rafel?
Bé, no ben bé,
ara dirigirem molts homes, eh?
Sí, és broma, és broma.
Digue'm, digue'm,
quin és el projecte que estàs fent?
El projecte següent
és la Mercader de Venècia
de la Sala Gran del TNC.
Però escolta, això és tot un clàssic, no?
Tot un clàssic, tot un senyor clàssic, sí.
Però això, a més,
és un projecte totalment diferent.
Totalment diferent, sí.
Molt bé, molt bé.
A mi ja m'agrada tocar
diferents gèneres del món del teatre.
Molt bé.
Fa de bon sentir que us moveu,
que treballeu, no?
La gent que us dediqueu a les arts escèdiques,
doncs això,
que teniu mil projectes entre mans
i que van en tirant endavant.
Digue'ns ja, Rafel,
per tancar l'entrevista,
un moment de l'espectacle,
un moment de l'obra d'aquest Arriv Goix
que sigui especial per tu.
bé perquè queda molt bé
o perquè us va costar molt
que sortís tal com volíeu.
Ho dic per fer una menció especial
amb tota aquella gent
que ens està escoltant l'entrevista
i que després dimensi vindran al teatre.
A mi fa molta gràcia,
hi ha una història molt curiosa
sobre els famosos llibres
dels Joys Lourisses,
perquè una d'elles el va editar
per primera vegada,
quan estava prohibit a tot el món.
I a mi m'agrada molt especialment
una escena en què s'està explicant
de manera cabretera, diguéssim,
com va sortir el llibre
i en quines condicions
i en quantes errades tipogràfiques
va sortir el llibre
per la primera vegada.
i mi fa molta gràcia.
És molt divertit, aquesta escena.
Sí, perquè es veu que, clar,
com que es va fer el llibre a França
i els editors francesos,
o diguéssim,
l'editorial no sabia anglès
i es va publicar en anglès,
van fer moltes errades en anglès
que la pobra Sylvia Beach
anava corregint,
que és una de les llibretes,
tot i així van sortir
sis errades per pàgina.
O sigui, té 700, compteu-ho.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
El que ha passat per ser
el gran llibre
o un dels màxims
de la literatura contemporània
en el segle XX,
la seva sortida va ser...
Va ser terrible.
Molt bé.
Exacte.
Doncs ens quedem
amb aquest moment simpàtic
de l'obra de la Riff Goix
que arriba diumenge
al Teatre Metropol.
N'hem parlat amb el seu director,
el Rafael Durant.
Rafael, moltíssimes gràcies.
Ens veiem diumenge a Tarragona.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Diumenge.