Passen gairebé 10 minuts del punt del migdia.
Aquí seguim en aquest matí de Tarragona Ràdio,
on anem tocant avui temes, la veritat és que molt diferents,
alguns molt enganxats a l'actualitat.
Els oients més fidels, els que esteu escoltant el programa des de fa estona,
recordareu que a quarts d'11 del matí
analitzàvem la situació que s'estava vivint a Egipte
després de 10 dies de conflicte, de revolta popular
i especialment les últimes 24 hores
amb els enfrontaments amb els que estem assistint
a través de les imatges de televisió del que està passant al caire.
I analitzàvem aquesta qüestió amb un expert,
amb un entès de la Universitat de Rovira i Vergili.
Ara parlarem d'un altre conflicte,
no de tanta actualitat del dia d'avui,
en fi, d'aquest dijous 3 de febrer,
sinó que és un conflicte amb una perspectiva històrica
que ens faria arribar 50 anys enrere.
Volem analitzar també amb un expert
i que també fa classes a la Universitat de Rovira i Vergili.
Volem analitzar el conflicte d'Euskadi
arran de la declaració d'Alto al Foc d'ETA de fa poques setmanes.
I per això avui hem convidat Antoni Batista,
ell és periodista,
és doctor en ciències de la comunicació
per a la Universitat Autònoma de Barcelona,
fa classes a la Universitat de Rovira i Vergili.
De fet, avui mateix comença, en aquest segon quatrimestre,
una assignatura de periodisme especialitzat en situacions de conflicte.
i un dels conflictes que explica en aquesta assignatura
és el del País Basc.
Total, que avui hem decidit,
hem volgut convidar-lo a Tarragona Ràdio
perquè ens expliqui com veu ell la situació d'Euskadi
després d'aquesta declaració d'Alto al Foc.
Antoni Batista, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, com dèiem, parlàvem d'Egipte,
amb tot el que està passant
després de la revolta popular de fa uns dies a Tunísia.
Tenim també el conflicte, segurament,
en vies de solució d'Euskadi,
el conflicte del País Basc,
amb aquesta perspectiva de 50 anys
de situació de conflicte armat.
Arran de l'Alto al Foc d'ETA de fa unes setmanes,
i ara no s'han parlat tant,
com a mínim aquests dies no s'han parlat tant
als mitjans de comunicació.
Com veus la situació d'Euskadi?
Jo la veig amb esperança,
perquè no només tenim un alto foc,
diguem que incondicional,
aviat farà un mes, efectivament, unes setmanes.
Tenim 18 mesos sense cap atemptat.
És a dir, que les paraules venen avalades
per una situació pràctica,
com he dit, esperançadora.
No hi ha morts.
Han deixat d'extorsionar
i les cartes d'impost revolucionari
que diuen ells s'han deixat d'enviar,
constatat per diversos empresaris industrials
del País Basc,
han deixat de rebre-les.
Jo crec que això, aquesta vegada,
va en sèrio,
que és el final de trajecte,
que és el final d'un procés,
sobretot perquè han arribat
a l'autoconvenciment a ells mateixos.
Aquestes coses,
la repressió probablement no hauria acabat
amb el conflicte base.
Ells mateixos han arribat al convenciment
que a l'Europa del segle XXI,
amb una internacional terrorista
de la Yihad,
que a ells també els ha tocat,
perquè els han situat,
parlant dels atemptats
de Nova York,
de Londres i de Madrid,
els han situat a la llista
d'organitzacions terroristes internacionals,
han arribat a la convicció
que amb violència no es pot defensar
que pide avi ni l'independentista
i que no només el beneficia,
sinó que el perjudica.
Aquest sentit d'autoconvenciment
a mi em fa pensar
que aquesta vegada això reixi bé.
I la convicció, tu creus,
que forma part també
del punt de vista de l'altra part,
si es pot parlar de l'altra part,
d'això,
de l'estat del govern espanyol?
Jo estic segur
que el govern espanyol
sap que aquesta aposta és seriosa.
Estic segur
perquè el ministre Rubau Cava
és un home molt curtit,
amb molta experiència
i que sap perfectament
de què va.
Però a més a més,
té al costat
el Ramon Haubegui,
que és un home
que és basc,
que ha sigut pis a la banda de Càbida,
a vegades del govern d'Euskadi
i governador civil.
És un home
que coneix perfectament
el país basc.
Tenen un partit socialista basc
on hi ha un senyor
que es diu Jesús Egui Gómez,
que ha compartit
Tau Bamba o Józoternéva,
per tant sap perfectament
de què basc.
Jo estic convençut
que ells saben
que aquesta aposta
és seriosa.
Altra cosa
és que la política
els condicioni
i els obligui
a dir que això
no és el que esperaven,
que l'expectativa
no s'ha complert,
perquè
han de tenir prudència,
tenint en compte
que s'han trencat
altres treves
i autofocs,
han de tenir
la prudència
del temps.
i d'altra banda,
políticament
no els beneficia,
no beneficia ningú
que vagin
a tret d'ells mateixos,
que vagin
a les eleccions municipals
o a Esquerra Independentista.
Perquè,
si no hi van,
el pacte
PP-Soe
que funciona
a Julianea
es pot,
vaja,
de fet,
s'està intentant
reeditar municipis
i fins i tot
el PNB
que és el que es va quedar
a les alcaldies
que va perdre
a Batassuna
tampoc li convé
que hi vagin.
És a dir,
que hi ha una constelació
de fets
que a mi em fa pensar
que és molt complicat
que vagin
a aquestes eleccions
que són molt immediates.
Però,
precisament,
amb un Esquerra Barzales
sense poder participar
en les eleccions
el 22 de maig,
es pot albirar
un final
realment
al conflicte?
És a dir,
un altre
període de temps
sense...
En fi,
l'Esquerra Barzales
i participen
en les institucions
polítiques?
No deixa tocat
aquest,
teòricament,
procés de pau?
Jo he parlat bastant
amb gent
de l'Esquerra Barzales
i gent
que té pes
i m'asseguren
que l'opció
és definitiva
i clara
que no tindria
cap sentit,
encara que no vagin
a les eleccions,
tornar a començar
el procés
de la violència
i que estan preparats
per tenir
la paciència
de no anar-hi.
Altra cosa
és que faran
tot el possible,
lògicament,
i pressionaran
tot el que puguin
per anar-hi.
I altra cosa
és que un sector
d'irreductibles,
com va passar a Irlanda,
per exemple,
sense anar més lluny,
pugui crear
una neta autèntica,
però en tot cas,
això seria un grapo,
no seria un problema
polític,
seria un problema
de delinqüència
comuna,
diguem,
perquè el que dona
gruja
i el problema
abans
evidentment
són els que maten,
esclar que sí,
però són els 200.000
votants
que vol dir
una mitjana
de superior
al 15%
de l'electorat
en els últims
vint anys.
Antonio Batista,
creu, per tant,
que no s'aprovarà,
que no es legalitzarà
aquesta formació política,
la que puguin presentar
en els pròxims dies,
deien.
Sí,
dilluns que ve.
Creu que no serà legalitzada
pel Ministeri de l'Interior?
Jo crec que no,
és a dir,
jo crec que presentaven
un partit
que se va difícil
de legalitzar,
que recorriven,
que iniciaven
un procés
de recursos,
no sé si per la via
de la no legalització
o per quina via,
perquè hi ha moltes
altres vies
en el món de la política,
no només en el món
jubínic,
jo crec
que no els deixaven
anar a aquestes eleccions.
Atra cosa és
si tenen,
com sempre han tingut,
la clandestinitat
genera imaginació.
Si tenen
algun pacte
amb l'Euskola Cartesuna,
doncs que,
per exemple,
permeti que sense anar
a les seves llistes
ells votin
l'Euskola Cartesuna,
amb el qual mobilitzen
el seu electorat
i l'Euskola Cartesuna,
que havia fet
una davallada espectacular,
pot ser una pujada espectacular.
Això és una altra cosa.
Però anar ells
amb la seva marca,
jo ho dubto,
però és clar,
em puc equivocar
perquè això del País Basc
és una robeta russa,
no basca.
En una situació
de conflicte
com aquesta,
com la que ha analitzat
des de fa anys
Antoni Batista
i tenint en compte
altres situacions
com les d'Irlanda
o les de Palestina
que també ha analitzat,
és molt important
la figura del líder?
Li pregunto això
perquè precisament
ara tenim,
teòricament,
el que era el líder
de l'Esquerra Berzale
a la presó.
És molt important
el tema
d'un lideratge clar?
Sí,
en política
és molt important
un lideratge
que va,
ahir llegia
un article
del meu amic
Lluís Foix,
un dels periodistes,
al meu entendre,
més rússids
dels que escriuen
en aquests moments,
n'hi ha molts d'altres,
però en Foix
és molt rússid
i precisament
apuntava
que un dels problemes
que hi ha a Egipte
i a Tunísia
és que no hi ha un líder
que va a Esquerra Berzale
té un líder
que va,
té un líder claríssim
que és Bernal Dotegui
i el fet
que estigui a la presó
jo crec que
incrementa
el seu vidaratge.
El Nelson Mandela
es va passar
molts anys
a la presó
i sortint
de la presó
molt més gran
de lo que sortiva
Bernal Dotegui
de la presó
va tenir molt recorregut.
Pensi
que Bernal Dotegui
a les eleccions
que es van fer
en pau
arran de la treva
del Vissarra
l'any 99
l'any 99
efectivament
Bernal Dotegui
va ser
el candidat
més votat
a la circonscripció
de Guipúscoa
en Batassuna
va guanyar
les eleccions
per damunt
del José Baguí
pel candidat
del Partit Nacionalista
Basc
i a mi
en aquell moment
un divijent
important
del PNB
em deia
és que nosaltres
tenim
molt partit
i molta tradicció
però si nosaltres
anéssim
amb Bernal Dotegui
de cap de llista
arrasàvem
a les eleccions
Bernal Dotegui
és un home
que té molt carisma
és culte
simpàtic
és bon polític
jo crec que Bernal Dotegui
té molt recorregut
encara que estigui
a la presó
i aquí sí que
vi puc dir
que de la mateixa manera
que dubto
que es presentin
a les eleccions
i jo
que puguin presentar-se
jo crec que
en un termini
no massa llarg de temps
Bernal Dotegui
acaba sortint
de la presó
i jugarà un paper clau
en aquest procés
que sembla
que s'obre
efectivament
Bernal Dotegui
encara que no hi hagi
una representació política
del Parlament
o als ajuntaments
de l'Esquerra-Berzale
si Bernal Dotegui
surt de la presó
podrà jugar
aquest paper
efectivament
jo crec que Bernal Dotegui
jugarà un paper
i el fet
que no siguin
en aquestes eleccions
no vol dir
que no siguin
a les properes
perquè jo crec
que l'escenari
que l'escenari
de les espanyoles
de les generals
ja ho va canviat
després de dos anys
i mig
sense atemptats
i de dos anys
i mig
d'autofoc
verificat
verificable
llavors ja serà
més complicat
que impedeixin
que vagin a eleccions
i a les eleccions
autonòmiques
que seran
l'any després
aleshores
ja serà inevitable
i aleshores
al PNB
també li convenirà
li convindrà
que vagin
a les eleccions
perquè si
Batassuna
s'asseu
els escons
parlamentaris
de Vitoria
només que se sentin
Patxiu a PNB
és inviable
que sigui
numèricament
no hem d'acabar
ara que cita
les eleccions
generals espanyoles
de l'any que ve
un canvi
en el govern espanyol
creu que
ho podria canviar
hi hauria el risc
de canviar
la política
antiterrorista
o la política
del govern espanyol
respecte a l'Esquerra
Barzal
i respecte a ETA
jo crec que el PP
tindrà la tentació
de fer una política
antiterrorista
encara que no hi hagi
terrorisme
però
si ells
realment
estan ferms
i porten la diversió
que volen
això
doncs
ells són un país
molt ciclista
on de Cari Barretxe
pujava
muntanyes
hors category
d'autor de França
i jo crec que
ells saben
que han de posar
com feia
el Miguel Vindulain
la marxeta
és a dir
ells han d'anar
han d'anar
al seu ritme
i han de prescindir
de si els assegueixen
o no els assegueixen
jo crec que això
ho farà
evidentment
si el PP guanya
les eleccions
doncs
qualsevol
jo què sé
qualsevol
cocktail
o vot-off
amb un
contenidor
d'escombevies
podrà ser considerat
com un
atemptat
immens
Antoni Batista
ja ho dèiem
al principi
de l'entrevista
fa classe
d'una assignatura
que es diu
Periodisme Especialitzat
en Conflictes
que comença
avui mateix
què li explica
als alumnes
els explica
la situació
precisament
del País Basst
amb una perspectiva
històrica
analitza altres
conflictes
i preguntar
també d'una altra manera
per què aquest interès
d'Antoni Batista
per aquestes situacions
de conflictes
A veure
comencem
per la Rubí i Viljiri
i després
li explicaré
el meu interès
jo explico
periodisme
en situacions
de conflictes
i això
és un nom
genèric
llavors
hi ha
especificitats
que són
com es gestiona
periodísticament
conflictes
com Euskadi
i l'Olanda
i Palestina
però a partir d'aquí
jo els hi trec
els hi explico
les conclusions
de com
s'han tractat
aquests conflictes
perquè aprenguin
a tractar
altres conflictes
que no tenen
per què ser necessàriament
tan violents
o per la veritat
està plena
de conflictes
no sé
qualsevol persona
que estigui
en una
que visqui
en una escala
com aquests que veig
aquí davant
aquest magnífic edifici
d'Obra Vista
en una escala
hi ha 30 conflictes
és a dir
no cal anar més enllà
d'una reunió
de veïns
per fer un bon article
de periodisme
en situacions
de conflictes
és a dir
procuro fer
una assignatura útil
aquest és un punt
i com ve el meu interès
del País Bàs
doncs això
és de fa molts anys
a mi l'any
el 3 de novembre
de l'any 70
em van enviar
a una unitat
de cuidadors intensius
quan tenia 18 anys
perquè vaig anar
a una manifestació
amb solidaritat
amb uns bascos
que en Franco
volia matar
el procés de burgos
i jo no sabia
ni per què
els volia matar
ni per què
a mi em pagaven
per anar
a una manifestació
i quasi bé
i deixava la pell
aleshores
quan vaig
aquest és un punt
personal
després quan vaig
fer periodisme
vaig pensar
que jo
jo feia periodisme
per veure
coses
interessants
i periodísticament
un conflicte
o una guerra
és molt interessant
i el conflicte
més pròxim
de casa
que tenia
600 quilòmetres
era el País Basc
i jo crec
que està explicat
ara que pot analitzar
en fi
des de la barrera
molts conflictes
això que està passant
aquests dies
des del punt de vista
de tractament periodístic
això que està passant
que estem veient en directe
hores i hores
del que està passant
al Caire
li porta alguna
reflexió
aprofitant que avui
podem parlar
amb Antoni Batista
què li sembla
el tema dels mitjans
de comunicació
xarxes socials
internet
el Facebook
la televisió
24 hores
oferint
imatges d'enfrontament
això és molt interessant
home
la televisió
quan ens ensenya
en directe
una guerra
o una batalla
ens demostra
que la realitat
és molt més sòrdida
que la ficció
que
per exemple
jo què sé
tot el que
ha recabat
el cinema
des del
des del
el desembarcament
de Normandia
fins
fins a l'última
pel·lícula porno
amb cinema
focus
dels actors
és tot
molt més bonic
que
el que estem veient
és a dir
la mort
l'enfrentament
és sòlid
no
no
no és maco
no és plàstic
i això
per un costat
per l'altra banda
el paper
de la xarxa
i de
de
de les xarxes
socials
és espectacular
és a dir
vull la capacitat
de convocatori
a través dels
SMS
els twitters
els facebook
en fi
això
esclar
pot
pot convocar
el moment
jo posava
per esquins
esclar
això ha canviat
d'una manera
tan important
que la mobilització
social
pot tenir
una altra vegada
pot tenir
una altra vegada
un
un paper
altra cosa
és
si vivim
en una situació
de desmobilització
o si només
mobilitzen
d'una manera
capaç
de fer cau
un govern
les dictadures
com estem
com estem veient
no
jo crec que aquí
a Catalunya
ens hem mobilitzat
pels nostres drets
jo crec que d'una manera
inequívoca
i no ha servit
absolutament per res
d'Euskadi
tornen a Euskadi
n'ha fet uns quants llibres
n'ha publicat
uns quants llibres
n'està preparant ara
algun
tenint en compte
en fi
aquest context
tan especial
o caldrà esperar
l'escriptor
aquí i el periodista
també haurà d'esperar
la resolució final
del conflicte
jo m'estic despedint
del tema
abans
des de fa
no sé quants anys
per esgotament
no perquè penso
que
la cosa s'acaba
i ara jo estic preparant
dos llibres
que penso que sí
que s'avan els últims
a més
jo m'he de començar
a organitzar
el temps
de que ve a ser
que em pugui quedar
per tant
jo estic preparant
un assaig
una reflexió
sobre la qüestió basca
i també estic preparant
diguem-ne
que l'últim llibre
periodístic
sobre
un recorregut
pel final del conflicte
el viatge
al final del conflicte
que naturalment
no es diu així
tinc un bon títol
però és clar
no el diré
per aquest any?
no
aquest any no
aquest any
com vostè ha dit
és massa
és massa
tocar
massa prematur
a més a més
jo acabo de treure un llibre
i tampoc
tampoc és bo
treure
quan estàs
amb un llibre
que encara s'està venent
i s'està venent bé
doncs no
comercialment
no
tampoc és una bona política
treure immediatament
un altre llibre
deixem que es vengui
el que estava
els llibres
ara està
amb el llibre
La Carta
sobre l'antifranquisme
una situació també
de la qual
l'ha analitzat
i molt
Antoni Batista
amb la història
d'un policia
no sé si dir-ne peculiar
com el qualificaria
el protagonista
de La Carta?
el protagonista
de La Carta
història
d'un comissari franquista
és el comissari
Antoni
o Juan Creix
que va ser
un arquetip
de la brigada
polític o social
la policia
que reprimia
els drets democràtics
per tant
és un home
complex
que ell
és torturat
per la república
i que després
ell fa
el que havien fet
amb ell
i que recorre
l'Espanya
és un home
molt eficaç
i llavors
és comissari
a Catalunya
al País Bàsic
en diversos dies
és a dir
tres focus
de conflicte
i llavors
jo vaig descobrir
una carta
escrita per ell
que dóna títol
al llibre
on explica
la seva vida
doncs jo dic
que aquest llibre
una mica
és la història
de la repressió
explicada per ella mateixa
i que abasta
doncs
pràcticament
els grans moviments
antifranquistes
de l'estat espanyol
falta Madrid
Aquesta carta
de fet
d'alguna manera
és un llibre
que també
culmina
altres llibres
que havia fet
sobre aquest període
de la història
del nostre país
i tornarà
a insistir
en aquestes qüestions
no
no
crec que no
crec que no
ara
després
dels dos llibres
que estic preparant
sobre el País Basc
el registre
serà
totalment diferent
sé
què vull fer
però
és massa
prematur
diu
i des d'un punt
de vista personal
el tema de les classes
a la universitat
el contacte
amb aquesta gent jove
parlant de situacions
que aparentment
poden pensar
en fi
molta d'aquesta gent
no li interessa
quina sensació
li deixa
el contacte
amb els universitaris
amb els futurs periodistes
a mi m'estimula
molt la universitat
i el contacte
amb els universitaris
jo em preparo
les classes
jo no vaig allà
i faig una
psicoterapia de grup
i heu de fer un treball
el primer dia
jo vaig allà
a mi em paguen per ensenyar
i ells paguen
per ser ensenyats
per tant jo faig docència
faig classes magistrals
i procuro
que aprenguin
tot el que poden
i a mi també
m'enriqueix molt
el contacte
amb la gent jove
estic content
perquè
en fi
les enquestes
d'avaluació
de professors
diguem que
l'analítica
em surt bona
no tinc
que ho estar
molt
i
n'hi ha
si t'ho dic
i per tant
a mi
és una
feina
que m'agrada
tinc molts alumnes
matriculats
tot i tenir
optatives
en fi
jo
jo estic content
de fer aquestes classes
les seves classes
no són obligatòries
són optatives
per als alumnes
són optatives
però
tinc gent
i després
he dit una cosa
que és que
jo he tingut la sort
de tenir
molts bons
alumnes
i gent que val
molt
en aquesta misura
n'he visat dos
que són uns
excel·lents
han estat uns
excel·lents
alumnes
per tant felicito
la misura
perquè sap fitxar
senyor Batista
t'acabo
tornant una mica
a Euskadi
però des de la perspectiva
de Catalunya
una pregunta també
una mica
d'anàlisi
de futur
el que passi a Euskadi
en els propers mesos o anys
pot tenir alguna influència
en el futur de Catalunya?
Espanya
l'Espanya
s'entrevista
té por
que això
succeeixi
perquè de fet
si els bascos
no són independents
jo crec que
més que
pel que suposen
del PIB
que és res
és pel que
poden pensar
que pot suposar
d'efecte dominó
és a dir
si els bascos
sí
perquè no
els catalans
també
que són
les dues
aquí normalment
diuen
les tres
nacionalitats
històriques
jo crec que Galícia
no tant
i potser en Davosia
que no ho és
m'agraixaria més
jo crec que
efectivament
si Euskadi
tingués un
un procés
secessionista
o un federal
evidentment
Catalunya
Catalunya
seria inevitable
que n'és al darrere
per tant
això
fa
fa por
a l'Espanya
centralista
que no és
ni federal
aquests dies
he estat
estudiant
perquè m'interessa
pel passatge
que estic fent
el conflicte
entre els
fedevals
i els
confedevals
nord-americans
i penses
ostres
fa 150 anys
als Estats Units
van fer una guerra
entre
confederació
i federació
i aquí no tenim
ni federació
Antonio Batista
periodista
professor de la Universitat
de Rovira i Berzilier
expert
analista
en el tema
del País Basc
i de fet
professor
d'una assignatura
que es diu
Periodisme
especialitzat
en conflictes
gràcies
per haver acceptat
aquest migdia
la invitació
de Terraona Ràdio
per haver-nos ajudat
una mica
a analitzar
aquest moment
tan interessant
que es viu
al País Basc
arran de l'Alto
el foc
que ha declarat
fa poques setmanes
per la banda
terroristeta
gràcies
i fins la propera
molt bé
gràcies a vosaltres
un bon dia
un bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies