.
Dos quarts i mig, doncs, aquí estem en directe
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquest dijous 1 de desembre es comemora el Dia Mundial
de la Lluita contra la Sira.
Així que ara que estem a punt de commemorar aquesta data,
avui volem analitzar l'impacte d'aquesta infecció
a les nostres comarques.
I per això hem convidat el doctor Joan Guix,
i és el director de l'Agència de Protecció de la Salut
a les comarques del camp de Tarragona.
Doctor Guix, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com podríem definir l'estat de la sida ara mateix, en aquest 2011,
ara que fa ja 30 anys, d'aquells primers casos de sida?
Com la podríem qualificar?
Hauríem de parlar d'estabilitat.
Estem estabilitzats.
A nivell mundial hi ha una certa tendència
a la disminució d'infeccions, però bàsicament estabilitzats.
Jo crec que seria la definició que hauríem de donar.
Aquesta tendència a la baixa en el nombre d'infeccions
no es dona a Catalunya?
Estem, insisteixo, molt estabilitzats.
Per donar-vos a avançar-me,
poder donar-vos alguna xifra del nostre territori,
pensem que en quant a infeccions per VIH,
l'any passat hem de tenir 38,
no massa diferent del que havíem tingut l'anterior.
Quan parlem d'infeccions del VIH,
perquè, clar, portem 30 anys segurament parlant de la sida,
o 20 o 25 de manera important, de manera potent,
quan parlem d'infeccions del VIH, què volem dir?
La infecció és en el moment en què el virus del VIH
entra al nostre cos, s'hi aposenta i comença a replicar-se.
En realitat, no és una malaltia.
El que està fent aquest virus és carregar-se
al nostre sistema immunològic.
Per tant, mentre estem així,
som positius, seropositius, que es diu,
positius al virus del SIDA,
per tant estem infectats,
però la malaltia no apareix fins que,
com a conseqüència de la destrucció del sistema immunològic,
altres malalties apareixen.
Per exemple, la més freqüent, la tuberculosi.
A partir del moment en què apareix una d'aquestes malalties,
és quan comencem a parlar de SIDA.
O sigui, el SIDA és la infecció
més una malaltia de les que en diem oportunistes.
Tenim, doncs, la dada de 38 infeccions durant el 2010.
38 infeccions durant el 2010 i, a més,
tenim un total de 9 casos de SIDA també en el 2010.
Clar.
Estem parlant de Camp de Tarragona.
Casos que s'han desenvolupat a partir de la infecció.
Ah, exactament.
Exactament.
Aquesta és la situació, sí.
I aquestes són dades, doncs, diu, estables
respecte als últims anys.
En principi, sí.
Són bastant estables.
Potser fa dos anys vam tenir una mica, una pujada
de xifra d'infecció per VIH,
però ho hem de considerar, diguem-ne,
amb prudència pel fet que,
mentre que la SIDA és obligatòria
de ser declarada per part del metge
que fa el diagnòstic ja des de fa moltíssims anys,
el VIH, la infecció per VIH,
només és obligatòria des de fa dos anys.
amb la qual cosa, diguem-ne,
que les xifres de dos anys enrere
són poc fiables perquè hi havia
una declaració voluntària.
Ara ja sí que ens ho podem creure més.
Per tant, seguim parlant d'estabilitat.
Quines raons s'explicarien
aquesta situació estable,
si és que n'hi ha raons mèdiques,
allò que ens indiquin,
en fi, que això s'ha produt,
per quines causes?
Essencialment, la infecció per VIH, SIDA,
és una infecció que està molt relacionada
amb hàbits, amb estils de vida.
Pensem que la major font d'infecció
és la via sexual,
tant la via heterosexual,
importantíssima,
poder-la predominar a casa nostra
en el moment actual,
com també la d'homes que practiquen sexe amb homes.
Són costums, són hàbits de vida,
per tant, són relativament estables
en aquest aspecte.
La reducció que s'ha produït
en els 15 anys darrers
d'aparícia de SIDA
és, sobretot, relacionada
amb el tractament,
amb allò que se'n diu el TARGA,
el tractament d'alta eficàcia,
molt punyent,
que el que fa és,
donat a un pacient seropositiu,
per tant, que encara no ha desenvolupat la malaltia,
el que fa és intentar evitar
que desenvolupi la malaltia,
amb la qual cosa,
els casos de SIDA,
sí que han tingut una baixada molt important.
Clar, les infeccions
se'n mantenen estables,
però el que ha baixat és el desenvolupament
després de la malaltia.
Ah, exactament.
I això, com,
quin tipus de tractament es fa?
S'utilitzen un tipus de retrovirals,
amb el virus del VIH,
diguem-ne que és especial.
El que fa és,
infecta la cèl·lula
i llavors llibera,
diguem,
la seva càrrega genètica,
per entendre'ns,
per fer-ho així molt casolà,
i incorpora aquesta càrrega genètica
en la de la cèl·lula que infecta
i fa que es carregui totalment
el sistema immunològic.
Això significa que es va replicant,
constantment.
Al replicar-se,
al anar-se reproduint d'alguna forma
en les diverses cèl·lules,
poden produir-se petites mutacions
amb aquest virus.
si es donés només un medicament sol,
com es donava al principi de tot,
algunes d'aquestes mutacions
no estarien afectades.
L'habitual és que ens donin
uns quatre medicaments,
més o menys, aproximadament,
de tal forma que llavors es cobreix
les possibles mutacions
que es podien produir en el virus.
Això és molt així pel damunt.
Aquest estabilitat de les infeccions,
el nombre d'infeccions,
indiquen que en un país com Catalunya,
en un territori com el nostre,
hem arribat a un grau de consciència
prou gran,
després de tot el recorregut
que han fet en aquests 15, 20 últims anys?
No, la veritat és que no n'estem gens contents.
No n'estem gens contents
perquè, aviam,
la via heterosexual segueix sent molt important,
l'hauríem d'haver reduït,
i la via d'homes que practiquen sexe amb homes,
hi ha hagut un repunt.
Normalment ha estat un col·lectiu
enormement conscienciat,
enormement prudent, curós,
en tots aquests aspectes.
van ser possiblement els que van viure
amb un impacte més fort,
la gran punta de l'epidèmia dels anys 90,
però hem trobat una pujada en els darrers temps.
Una pujada que possiblement està relacionat
amb l'aparició de col·lectius joves,
que no van viure i per tant no van tenir la conscienciació
que va pressuposar els anys 90 fins al 2000 aproximadament
i que s'han relaxat totalment.
Per tant, és preocupant aquest rebrot,
sobretot que hi ha hagut entre els homes
que practiquen sexe amb homes
i el no aconseguir la disminució
de la via heterosexual.
Per tant, hi ha un ser relaxament en algunes conductes
de col·lectius joves homosexuals
i també de la població heterosexual.
I de la població heterosexual.
No acabem d'entendre tots plegats
que tota la població està en risc.
És a dir, encara hi ha aquell estigma
que es va quedar a principi segurament dels anys 90,
que semblava que la sida era una malaltia
només de persones homosexuals.
Encara queda segurament una part de la població
que entén que això no va amb ells,
per dir-ho d'alguna manera.
Quan va aparèixer la sida en aquells anys,
els anys 80, es parlava de les 3-4 Hs.
Es deia homosexuals, heroinòmens, haitians.
Perquè va ser en els col·lectius
en els quals va aparèixer.
Hem de tenir molt clar que en el moment actual
la via principal, la principal majoritària,
és la via heterosexual.
I això pressuposa relaxació, per exemple,
amb l'utilització del preservatiu,
que és l'eina més potenta que tenim en el moment actual
per prevenir la malaltia.
Hem de pensar que fins i tot en persones
que saben que estan infectats,
que són B i H positiu,
es calcula que aproximadament un 30%,
una tercera part,
reconeixen que, tot i saber que són seropositius,
amb les seves relacions sexuals,
no sempre utilitzen el preservatiu.
La qual cosa, la potencialitat d'infecció és important.
La transmissió, per tant, per qüestions de drogues,
de la heroïna, que en vostra ciutat,
ha desaparegut pràcticament?
Ha baixat perquè ha baixat el consum d'heroïna,
i això és important.
Hem passat a altres substàncies.
L'heroïna era una d'aquelles drogues estrelles,
si em permets l'expressió, als anys 80.
Exactament.
En canvi, per exemple, l'Europa de l'Est
continua sent una de les estrelles
pel fet que allà la via endovenosa
d'administració d'heroïna
segueix sent important.
I alguns casos també els hem vist aquí,
sobretot, aquí vol dir a Catalunya,
no concretament al Camp de Tarragona,
de gent provinent de l'Europa de l'Est,
que ha vingut, diguem, amb els seus hàbits d'allà.
Però la causa ha sigut, sobretot,
la reducció del número de persones
que utilitzen la via endovenosa
per l'heroïna.
S'ha substituït per altres vies.
Tenint en compte,
ja que parlava de persones que venen procedents
de l'Europa de l'Est,
tenint en compte que, per exemple,
a l'Àfrica, el continent àfricà,
la sida, és malauradament una malaltia molt extesa,
s'ha de tenir...
És a dir, les persones que venen de fora,
del continent africà,
o de països de l'Eyes,
o d'altres zones del món,
poden ser, clar, portadores del virus, no?
Poden ser, però també ho som nosaltres.
Per tant...
Aquí no hi ha una qüestió de...
No és una qüestió, no?
O sigui...
De raça ni de procedència geogràfica d'immigració, no?
El concepte essencial és
tots estem en risc
i, en conseqüència,
si tenim conductes de risc,
podem adquirir i podem transmetre la infecció.
Un dels problemes importants que tenim
és justament la gran quantitat de persones
que estan infectades i que no ho saben.
Per això s'insisteix moltíssim
en la realització de tests de diagnòstic,
diguem-ne, periòdics, etcètera,
concretament en el nostre territori,
a Camp de Tarragona.
sis farmàcies a la ciutat de Reus
i sis farmàcies a la ciutat de Tarragona
han començat a posar en marxa
el que se'n diu el test ràpid
de diagnòstic del VIH
que dona una primera orientació.
Això s'afegeix a tots els circuits habituals
dels centres d'atenció primària, etcètera,
i l'objectiu és aquest,
aconseguir un diagnòstic el més precoç possible,
de tal forma que les persones
que puguin estar infectades
estiguin formades el abans possible
i, en conseqüència,
puguin extremar les seves conductes de prevenció.
I aquest test ràpid
del que parla en algunes farmàcies
de Tarrón i de Reus,
com funciona?
Funciona, doncs,
qualsevol persona pot anar
a aquestes farmàcies,
aquestes farmàcies tenen
un distintiu específic,
llavors allà,
d'una forma totalment anònima,
es poden practicar el test.
En 15-20 minuts,
aproximadament,
és una orientació,
no és una confirmació.
En 20 minuts,
com a molt,
amb tota la confidencialitat
i tota la reserva,
es fa el test
i, per tant,
es pot orientar
si és positiu o negatiu.
En el cas
que sortís positiu
a aquesta prova,
que és, diguem-ne,
un primer cribatge,
també de forma anònima
són enviats,
des de la mateixa farmàcia
es fa el contacte
amb el servei de referència
que correspongui
en el territori aquell,
són enviats,
per via ràpida,
en el servei corresponent
d'atenció al VIH-CIDA,
que hi hagi en el territori,
de forma totalment anònima.
Un cop arribin al centre,
evidentment,
s'hauran de fer,
s'haurà de repetir
l'analítica
amb una prova més complexa
però que dona
unes garanties ja absolutes
de si és positiu
o si és negatiu
i es podrà iniciar,
doncs,
tota la via de tractament.
I aquesta iniciativa
d'aquest grup de farmàcies
ja està en marxa?
Ja està en marxa,
està en marxa
i ja s'ha fet,
per exemple,
un curs de formació,
estem parlant
de fa un mes i mig
aproximadament,
ho estic dient de memòria,
avui concretament
en comença una altra,
una segona tanda
perquè hi ha hagut
un gran interès
entre els farmacèutics
i les farmacèutiques
en posar en marxa
aquest tipus de test
i està funcionant,
està funcionant
en una fase,
ja dic,
està en una fase molt inicial,
un mes aproximadament
però està funcionant.
Això m'imagino
que ho fan
amb la voluntat
d'arribar al medell
de població possible,
que fins i tot
qualsevol persona
no necessiti
ni anar
ni a un centre mèdic
d'atenció primària,
ni a un hospital,
ni a un centre especialitzat,
sinó que la gent
pugui fer-se aquesta prova
anant a la farmàcia.
Aviam,
l'important són dues coses,
l'accessibilitat
i la confidencialitat.
Abans n'heu parlat,
l'estigma,
la discriminació
que es produeix
sobre les persones
que són VIH positives
o sobre les que tenen SIDA,
és importantíssim.
En conseqüència,
hi ha gent
que prefereix
realitzar-se el test
en algun lloc
on no el coneixin per res,
amb el màxim
de confidencialitat
de tal forma
que d'alguna forma
pot pensar
mira,
si me'l faig
és que estic admetent,
no necessàriament és així,
però és que
puc estar admetent
que he tingut
una conducta de risc.
En conseqüència,
em pot interessar
que no ho conegui
el meu àmbit immediat.
Aquesta és una
de les alternatives.
Les farmàcies
tenen algun distintiu,
doncs?
Tenen un distintiu
a la porta
i per tant
són perfectament accessibles
i estan justament
ubicades,
ara no tinc aquí
la llista
de les ubicacions,
però estan ubicades
a les zones,
diguem-ne,
més
amb una major
probabilitat
de concentració
de potencials casos.
Sis a Tarragona
i sis a Reus.
Sis a Tarragona
i sis a Reus.
I això anirà incrementant
per les contes.
És una iniciativa
realment interessant
per intentar arribar
al màxim
de la població possible.
Per anar acabant,
podem fer previsions
de l'evolució
de la malaltia
o és difícil
o creu que realment
es mantindran
aquestes xifres
d'estabilitat
dels darrers anys?
Aviam,
el lema,
saben que cada any
per la jornada
de la SIDA,
l'Organització Mundial
de la Salut
llença un lema,
no?
Aquest any
el lema
és arribar a zero
i la idea
de l'arribar a zero
és aconseguir
zero noves infeccions
i això vol dir
bàsicament
la prevenció,
és molt important,
es vol disminuir
a la meitat
en uns anys,
en 8-10 anys
el nombre
d'infeccions
per via sexual,
el zero discriminació,
hi ha molts països
del món
que tenen
legislació
contra
les persones
que tenen
VIH
o SIDA
i zero morts,
això vol dir
que el tractament
i el diagnòstic
siguin ràpids,
accessibles,
de tipus universal
i que
el tractament
de les malalties
oportunistes,
sobretot de la tuberculosi,
ens pugui reduir
a més de la meitat
la mortalitat.
Ara que parlava
de la tuberculosi
com una de les malalties
majoritàries
que es desenvolupa
a partir de la infecció
del virus,
la qualitat de vida
dels malalts
ha millorat molt?
La qualitat de vida
dels malalts
ha millorat moltíssim,
fins i tot
els efectes secundaris
dels medicaments
que en un principi
eren realment brutals,
doncs són
bastant tolerables.
Aquest és possiblement
un dels problemes,
és un dels avantatges
però és un dels problemes
perquè s'estava analitzant
d'alguna forma
el risc de la malaltia
i aquella por
que no era bona
en molts aspectes
seia que la gent
extremés les seves precaucions
i ara amb la cronificació
això es viu
com si fossis diabètic
que tampoc n'hi ha per tant
i sí, sí, n'hi ha per tant.
Clar, com ha canviat
respecte fa 20 anys
amb aquelles imatges
que teníem
a més de personatges famosos
que s'havien infectat
i que el deteriorament físic
va causar un impacte brutal
a la societat.
Ara hi ha eines
des d'eines quirúrgiques
fins a eines terapèutiques
totals
per poder
diguem-ne
pal·liar tots aquests efectes.
Clar, una cosa positiva
aquest efecte positiu
per contra
ha fet
un cert relaxament
Fa perdre la por
i és una malaltia
a la qual
se li ha de tenir
respecte.
Por poder, no?
Però sí, molt de respecte.
I després tenim
aquestes generacions joves
que segurament
no van viure
aquell moment tan dur
de finals dels 80
principis dels 90
que no han viscut això
i tenen segurament
comportaments
en fi, més relaxats.
Una última cosa,
només per donar-nos
una idea
de com han anat les coses
concretament
en el nostre territori
i hem de pensar
que nosaltres
aquí al Camp de Tarragona
des del principi
de l'epidèmia
hem tingut 778
casos de sida
dels quals
el 63%
ja estan morts.
778 casos.
Des del 81
fins al 2010
i un 63% morts.
Evidentment
molt concentrats
en els primers anys
per descomptat.
Ara la mortalitat
és pràcticament nula
la perspectiva de vida
amb un diagnòstic precoç
i amb un inici
de tractament adequat
és una perspectiva
de vida normal.
Una dada interessant
i que segur
que ens fa reflexionar
a tots plegats.
Parlant de l'impacte
de la CIDA
i ara que s'aprova
aquesta data
de l'1 de desembre
el Dia Mundial
de la Lluita
contra la CIDA.
Doctor Joan Guix
responsable
de l'Agència
de Protecció
de la Salut
aquí a les comarques
de la Regió Sanitària
de Tarragona.
Moltes gràcies
per venir en directe
aquest matí
als Sassodis
de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Gràcies per la seva col·laboració.
Adéu-sia, bon dia.