Seguim en directe des d'avui la plaça del fòrum, ja ho sabeu,
ens han cedit gentilment la terrassa, una de les taules de la terrassa,
aquí a la caseta de les Tres Bessones.
De fons se sent algun petari, i és que durant aquests dies
ja és una mica el so habitual de la ciutat, tots aquests petars
que van sonant ja durant tota aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
Hem parlat de cuina, hem parlat de les coques de Sant Joan,
hem parlat dels castells que hi haurà demà a Tarragona,
hem parlat dels actes que hi haurà aquesta nit,
i una de les parts essencials d'una nit com aquesta és la música.
I avui ens acompanya, i de fet ja és una habitual en aquests programes,
sempre l'enrarem a Laura Casadevall, la DJ Ila, més coneguda per molta gent.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com t'he de dir, Laura o DJ Ila?
Com vulgui.
Com a diu la gent?
Doncs molta gent m'ha dit DJ Ila.
A veure, la gent que parla a la professió de periodista m'ha dit Laura,
però la gent més de nit, que m'ha vingut a veure els bars,
i això posar música, m'ha dit DJ Ila.
Va DJ, o sigui que tu quan et diuen DJ Ila et gires.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Perquè quants anys fa, Laura, que punxes?
Doncs aquí a Tarragona a l'abril va fer vuit anys que estem tots els dimecres al cau.
Déu-n'hi-do.
Sí, després a Barcelona havia començat fent algunes cosetes,
però així més habitualment aquí a Tarragona vuit anys.
Per tant, ahir vas a dormir tard, i avui aviat, bueno, aviat, home, déu-n'hi-do a quina hora és,
però normalment els dijols són un dia així, no?
Sí, és un dia durillo, sí, home, anat a dormir a les 5 i tot i t'aixequis a les 10 o les 11,
doncs poquet.
Dos poquet, sí.
I avui encara dormirà menys, perquè aquells que estigueu fins a l'última hora de la matinada,
a la platja del Miracle, ja sabeu que hi ha el Mestival Sound,
amb Txeic, la Carrau i Dijeyla, cap a quarts de 5 de la matinada.
Sí, fins a les 6, més o menys.
Déu-n'hi-do.
Sí, es farà de dia, jo crec que a mi.
Es farà de dia, ja, ja et podries deixar les ulleres de sol que portes.
Sí, me les portaré al bolso.
Em porta-te a l'altre perquè va bé, és important aquesta nit, eh?
Escolta'm, sempre ens agrada conèixer una miqueta una part essencial d'una nit com aquesta,
és la música, i ens agrada convidar la Dijeyla a dir, home,
què és el que es posa, què és el que es punxa en una nit com aquesta?
Què és el que es punxa una miqueta?
Tenim per Tarragona de tot, perquè hi ha benvenes,
hi ha electrònica, hi ha de tot,
hi ha els locals on sempre posen la música habitual,
però en aquest cas del Mestival que estàvem parlant
tenim una mica de mestissatge, folk,
música de les Terres de l'Ebre, en Txeic,
i jo que poso rombeta catalana, així, mestissatge,
una mica d'esca, una mica de reggae, aquest tipus de música.
Una mica així de música.
De fet, la Laura ens ha preparat una llista
que començarem, si et sembla, escoltant la Carrau, et sembla?
Sí, la Carrau que obrirà aquesta nit el Mestival,
que és el conjunt que va guanyar l'any passat
l'Eve Premi en De Rock, el millor grup de folk català,
i han tret ara un disc que té cinc cançons,
i aquesta és una de les cançons que es diu Mirada.
Doncs la Mirada és la que sona, la Carrau.
Tot per culpa d'una nina envoltada de misteri,
tot per una melodia, per una miqueta de mel,
tot per una fantasia, i aquest ben salat i peli,
perfumat de picardia, avui tinc el cafè nespès.
La teva mirada m'encanta, m'encega,
m'espanto, m'espanto, i el cor me'n supera.
La teva mirada m'encanta, m'encega,
m'espanto, m'espanto, i el cor me'n supera.
Tot per una gosadia,
un rambell, un encanteri,
sensacions de flor de vida,
se m'ha posat el cor a cent,
tot per un instant afímar,
perdré el nord i el senderi,
tot per una melodia,
per una tronceta de res.
La teva mirada m'encanta, m'encanta.
És la mirada de la Carrau,
que avui segurament sonarà,
de fet, segurament no sonarà al Mestival Sant,
i és que, a més a més, hi actuen, a veure?
A més a més, estan allà, al Mestival Sant, actuant, la Carrau.
La Carrau, què tal?
Dóna molt de joc, o què?
Sí, sí, sí, sí, sí.
És molt per ballar, molt animat,
amb la típica música de folk,
a més a més, per començar la nit,
que la gent arribarà d'acabada de sopar,
per començar a ballar i baixar-ho tot,
jo crec que anirà molt bé.
Per tant, és un dels grups que avui actuarà en el Mestival Sant
i que, per tant, també sonaran aquesta música de la nit.
Un altre dels grups que teníem,
que a més a més és tarragoní,
és Bongo Botraco.
Bongo Botraco l'he posat en segon lloc,
crec que potser l'hauria d'haver posat al final,
perquè són superanimats,
és el grup que, per mi,
jo crec que és una de les revelacions de l'any.
A més, podem estar contents,
perquè és un grup de Tarragona
i tenen la cançó del Xipirón,
que, bueno, tothom la coneix com el Xipirón,
en veritat es diu
todos los días sale el sol,
que canten amb la pegatina,
que està siguen un bombazo.
Tenen molts concerts a tot Espanya,
fora, a França han estat,
ara fa poc.
Jo vaig estar amb ells
aquesta, el cap de setmana passat,
a Vilanova,
i la veritat és que
fan molt bé, sonen molt bé,
cada dia millor,
i la gent els coneix,
però moltíssim.
O sigui que...
Home, sempre està bé
que un grup de Tarragona
acabi sortint de la ciutat
i triomfi, no?
Això està molt bé.
I punxar-los, escolta,
també és un luxe, no?
Sí, sí, home,
en una nit ho podem demanar
deu vegades, aquesta cançó, eh?
Sí?
O sigui que...
Perquè, escolta'm,
et demanen moltes cançons o què?
Sí.
O tu ja portes una mica
la teva llista predefinida?
No.
No, mai.
No?
No, jo ho vaig posant.
Jo ho vaig fent.
Tu ho vas posant.
Jo ho vaig fent.
A veure, ja ho tens una mica,
ho fas sempre...
Home, després de vuit anys
ja ho pots una mica per la mà, no?
Tens al cap,
hi ha moltes cançons
que sempre sonen
perquè és que s'han de posar.
Però ho vaig posant
depenent de com vegi la gent
aquella nit,
del tipus de música.
Potser un dia la gent
vol més rombeta
o un altre dia
volen més escà.
Ahir, per exemple,
estava molt de així mestissatge
i d'escà
perquè la gent que hi havia,
imagino que tothom
estava arreus
mirant el putxero de l'Hortelano
i els que hi havia per Tarragona
no eren tant de la romba.
O sigui, volien més escà
i més mestissatge
i vam tirar per aquí
però depèn del dia.
Clar, sempre depèn
de la gent que vingui, no?
Sí, i del que demanin.
Intentem posar-ho tot
dintre de l'estil.
Però en tot cas,
Bongo Botraco
que veiem el grup tarragoni
que està triomfant
amb aquesta cançó
Todos els dos dies
saleu sol.
Bongo en tu colchón
bañado en sudor
Me encuentro a la luna
que estaba dormida
estando sonora
Pregúntale al día
qué vamos a hacer hoy
para darle color
El suspirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
Hey, Chipirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
La pegatina aquí
comiendo chipirones
con los polcos
Botraco, señores
Ajá
Otra tapita más
Soñando en tus
tragas
perdiendo la vida
cruzando fronteras
que no eran prohibidas
hagamos el amor
fluyamos tú y yo
Qué noche más corta
que nunca termina
qué ganas de verte
y comerte la vida
y ya ha llegado el sol
y ya ha llegado el sol
Chispilla el calor
Chispilla el calor
¡Calor!
¡Hey, Chipirón!
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Chipirón
Todos los días
sale sol
Chipirón
Todos los días
sale sol
Todos los días
sale sol
Que ganes de verte i comerte la vida
No importan las horas de noche y de día
Que ganes de verte y comerte la vida
Són els Bongo Botraco, els tarragonins, amb aquest hit, com deia la vora,
tots els dies sereu som, es conegu com a Xipirón.
Deies que l'altre dia vas estar amb ells a Vilanova.
A Vilanova i la Geltrú.
I què tal? Molta gent, no?
Moltíssima gent, ens va portar el pòsit de pescadors,
que vam acabar supercontents tots perquè es van tractar molt bé.
Vam fer sopa de la barca de pescadors típic.
I després hi havia una jantada increïble, molta gent, molta gent
i tothom ballant i passant-s'ho molt bé.
Estan estirant moltíssima gent, Bongo Botraco.
Ara ho comentàvem, no sé si per l'efecte pegatina, no sé si ho podríem dir així,
és a dir que també ha triomfat moltíssim, ha tingut molt de ressò,
ha no emplert també tots els concerts, ha ajudat també, creus-ho, a veure això?
Home, jo crec que hagin col·laborat en el disc ajuda.
Potser jo també penso que haguessin triomfat igualment, eh?
O sigui, perquè el que han fet, tenen cançons molt ballables, molt hit i molt...
La gent de Tarragona ja els coneixia abans que gravessin el disc
i ja omplien sales, perquè ja havia estat en alguna sala i les omplien.
El sortir fora potser sí que ajuda, tenir algun grup ja consolidat
que t'arrecolzi en un disc, com és el cas.
Com deia amb la pegatina.
Mira, de fet, si voleu, avançarem, suposo que el Lluís ens escolta,
avançarem a la pegatina, perquè són uns estius una miqueta semblants.
Han tret 19 també aquest any 2011, i per tant m'imagino que també són les cançons
que sonaran avui, eh?
Sí, a més, ja la veureu, és superanimada.
És una ranxera versionada per la pegatina,
feta amb una versió molt especial d'una ranxera,
que es diu la sorranxera del 19, de Chapó Melón,
i ja veureu que és superballable també.
És la sorranxera que està sonant ara.
Somos uñas y somos carnes, viviendo el caos en un mismo paladar.
Sobresalto, me despierto en el asfalto, a mi lado una botella que no puedo recordar.
Somos uñas y somos carnes, viviendo el caos en un mismo paladar.
Que es subidón, la vida entera, que es subidón, tu religión.
Que es subidón, la sorrachera, siempre nos subimos en la misma canción.
Que es subidón, la cafetera, que es subidón, tu tesandón.
Que es subidón, esta rachera, siempre nos subimos en la misma canción.
Somos papel y tijera, picando piedra y reventando muchas más.
Solicito que me den lo que te pido, conduciendo con cariño en este abismo sin final.
Somos papel y tijera, picando piedra y reventando muchas más.
Que es subidón, la vida entera, que es subidón, tu religión.
Que es subidón, la sorrachera, siempre nos subimos en la misma canción.
Que es subidón, la cafetera.
La sorrachera de La Pegatina, aquesta cançó que de fet serveix per obrir el disc de Chapó Me Bon.
Són un clàssic ja també, la Pegatina, a veure, a les teves sessions.
Sí, sempre, també és dels més sol·licitats.
Sempre la de l'osque, aquesta nova, està molt...
Moltes, moltes cançons van tocar l'altre dia, el divendres, al festival Do It Yourself, que es va fer aquí a l'ànex del Camp del Nàstic.
Sí.
I hi havia una llantada també per veure'ls amb ells.
Es va notar quan van acabar ells que molta gent va marxar.
O sigui, és una gent que porta molt de públic.
Uh-huh.
I què tal el nou dies?
A tu t'agrada especialment o què?
Sí, m'agrada bastant.
Sí, sí, sí, sí.
Tenen cançons molt divertides, una que es diu Mari Carmen, que també és molt divertida.
Tenen moltes cançons molt xules, són per ballar.
O sigui, tampoc no has de posar-te a mirar molt les lletres i això, són música molt de ballar per la nit i això.
Uh-huh.
Potser no és el que t'escoltes a casa.
Doncs el Pegatina, que avui no faltarà en aquesta sessió segurament, eh, de la DJ-la a la platja del Miracle.
Un altre grup que ens havies preparat és el Cheik.
Sí, que és el segon concert d'aquesta nit.
Sí, que també seran a Tarragona.
Sí, és una gent de Rasquera i del Perelló, de les Terres de l'Ebre, que es caracteritzen per la graia,
sobretot una graia que es diu graia seca, que és típica allà de les Terres de l'Ebre.
I fan moltes lletres que parlen d'allà, de les comarques del sud de Catalunya,
i fan un esca rural, que li diuen, i seran molt divertits també.
Seran una mica també de l'estiu, que punxaria la DJ-la en una nit o què?
Sí, la veritat és que no els poso molt, però ara me'ls he posat bastant aquests dies per escoltar-me's,
i són molt divertits. A més, fan lletres aquí molt properes, que ho tenim al costat,
les Terres de l'Ebre, que són fantàstiques.
I l'esca rural, aquest que diuen que fan, és molt divertit, no?,
perquè és l'esca típic de tota la vida, però molt adaptat a la zona on està,
que sobretot és pel tema aquest de la graia seca, que li diuen,
que li fa un toc diferent a l'esca normal que podem conèixer.
Doncs podem escoltar-los, els Cheik, que també seran avui a partir de la una de la matina
de la platja del Miracle, i avui escoltarem Amics Treballadors.
Gràcies!
Gràcies!
Amics Treballadors
Amics Treballadors
Amics Treballadors
Amics Treballadors
de destrals esmolades i de grossos tronxadors,
rossegadors,
de mules d'emportades,
arrossegan carrasques.
Ai, amics dels finals,
amics de les carrasques,
on estan les destrals.
Doncs són els Cheikh, amb aquests amics treballadors,
aquesta cançó que acabem de sentir, que els podreu escoltar.
A més, van treureu l'any passat, l'últim disc és de l'any passat.
Sí, aquesta cançó és de l'últim disc, que es diu Cirga, que és del 2010.
El 2010, per tant, la podreu escoltar segurament en el concert d'avui,
a la una de la matinada, en aquest festival sound, a la platja del Miracle.
Ai, ai, ai, també és un típic, vaja, no hi pot faltar.
Aquest és un clàssic de la rumba catalana tota la vida,
feia deu anys que no tenien cap disc, tenien quatre,
i l'any passat van treure el més gran del món.
que és un típic, un disc típic de rumba catalana,
i aquesta cançó, que no sabré pronunciar en francès,
però que en català es diu Diumenge a la platja...
Però està cantada en català o en francès?
Barreja en una mica.
Barreja una mica.
Però balla bastant en català i en castellà una mica, també.
I és un... Bueno, com parla de la platja,
i com aquesta nit passarem la nit a la platja,
que la nit de Sant Joan s'ha de passar a la platja,
ha de venir a la platja del Miracle,
doncs he pensat que era una bona cançó per escoltar avui, aquesta nit.
Aquesta diumenge a la platja de Ai, ai, ai.
Bona nit.
Diumenge a la patxa, ja ho sentíem, era Ai, ai, ai, aquesta cançó, aquest grup que no pot faltar una mica en tot aquest repertori,
hi ha un clàssic, com dèiem, de la rumba catalana, perquè en una nit com avui, si aquests no poden faltar, quins són els grups que no poden faltar?
Home, no pot faltar el Peret, per exemple, rumba catalana, el rei de la rumba, no poden faltar els delinqüents, que van tocar també dissabte,
que és un grup que també sempre me demanen, moltes vegades, no pot faltar el muchachito, ojalá no te hubiera conocido nunca,
que és un clàssic que sempre s'ha de posar, jo crec que sempre s'ha de posar, després hi ha grups més de mestissatge, com los fabulosos Cadillacs,
la cançó del Matador, Mano Negra, que és un clàssic de tota la vida, el Mala Vida, amb paranoia, que té dent, una cançó molt animada,
que sempre la gent balla molt, hi ha molts grups que són bàsics, no te pots saltar.
I se'n descobreixen molts al llarg de bany o què?
Sí, hi ha moltíssims grups, hi ha pàgines web de rumba catalana, que n'hi ha moltíssims grups d'aquí, de casa nostra,
nous, que estan intentant començar, i que, déu-n'hi-do, el bé que ho fan, costa molt avui en dia,
perquè està la música al mercat una mica parat, treure disc, però la gent s'espavila, s'autoprodueix,
penja les cançons a internet, perquè per arribar a tothom, aquí a Tarragona tenim uns quants que estan...
vergüenza ajena, el son de la chama, que ara han fet una demo que està superbé.
Per tant, internet una mica sí que ha servit com una plataforma pels molts grups que comencen,
que no tenen a l'abast, doncs poder entrar a una discogràfica potser, és una plataforma ideal, internet.
Sí, la gent penja els discos per descarregar-los gratuïtament,
o sigui, aquí ja entrem en un debat que no entrarem de la pirateria i tot això,
jo soc partidària, jo m'acompro la música, però sí que hi ha molta gent que és la seva manera de fer-se escoltar,
no tenen un altre, perquè el circuit habitual, comercial, de tota la vida aquest ja no existeix,
o existeix per uns quants.
Els Manolos tampoc poden faltar?
Els Manolos no poden faltar, aquesta cançó del meu avi no pot faltar,
aquesta vanera versionada en rumba catalana.
Els Manolos l'any passat van fer 20 anys de carrera,
tots els recordem de les Olimpiades de Barcelona, de la inauguració,
o els que som una mica ja més grans,
i la cançó del meu avi és per mi un temazo, un temazo que se li diu.
A més a més crec que, no sé si avui o demà,
o aquests dies estaran a la Festa Major de Valls, de Sant Joan.
Sí, sí que estaran aquí, però vull dir que els podrem veure a propet.
No sé, ara no me'n recordo si és avui o és demà,
però vaja, que podreu veure els Manolos a la Festa Major de Sant Joan de Valls.
El meu avi, tot un clàssic.
El meu avi se'n va anar a Cuba.
A bordo del català,
el millor arc de guerra,
de la flota d'ultramar.
Els mariners de Calella
i el meu avi al mig de tots.
Varen morir a Cuba.
Varen morir al peu del canó.
Quan el català sortia a la mans,
a tots de Calella se'n veien un camant.
cantant la guitarra,
solia cantar.
Solia cantar.
Vinc a Catalunya,
vinc a Catalunya,
vinc al català.
El meu avi se'n va anar a Cuba.
a bordo del català.
A bordo del català,
el millor barco de guerra,
de la flota d'ultramar.
El timonet i el nostre amor,
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafruxell.
Quan el català sortia a la mans,
a l'altre de Calella se'n veia dos camants.
cantant la guitarra,
solia cantar.
Solia cantar.
Vinc a Catalunya,
vinc a Catalunya,
vinc al català.
Arribar en temps de guerra...
Doncs los manolos,
també un clàssic d'una nit com la d'avui,
i tampoc no faltaran los aslánticos.
Jo personalment no els conec,
aquests, a veure.
Dos aslánticos és una gent de Córdoba,
que van treure un primer disc
fa un parell d'anys,
i ara l'any passat van treure un disc
que es diu Mi primer dia,
que dona la cançó que posarem avui,
es diu Mi primer dia.
Ells es van separar,
o sigui, el cantant que es diu Mario Dia,
se'n va anar del grup
quan estaven gravant aquest segon disc.
I llavors el segon disc,
al principi els ha costat una mica d'arrencar,
perquè no hi havia cantant,
però ara ja hi ha un altre cantant,
i la veritat que funcionen molt bé.
Van tocar també l'altre dia,
aquí al festival del Camp del Nàstic,
i la gent va respondre molt bé.
Fan una riquesa instrumental en els concerts,
que destaca molt la gran qualitat que tenen,
li diuen fulleria l'estil que tenen,
que és un estil que barreja fusió de reggae,
de rock, de flamenco,
evidentment són andalusos.
Una mica de tot.
Estan molt bé.
Doncs Mi primer dia de Vox Advànticos.
Hoy será, será, será, será
Mi primer día
Y mañana también
Y el resto de mi vida
Hoy le he ganado la batalla
A la montaña
A la montaña de la ropa sucia
Hoy, hoy, ninguna tarea me asusta
Ningún encargo me disgusta
Porque hoy he vuelto a por mi tiempo
Hoy me quedo a vivir en mi cuerpo
Solo espero estar en lo cierto
Y que todo esto no se quede en el intento
Hoy será, será, será, será
Mi primer día
Y mañana también
Y el resto de mi vida
Porque hoy será, será, será, será
Mi primer día
Y mañana también
Y el resto de mi vida
Porque hoy le he ganado la batalla
A la inconsciencia
A la ignorancia
A la desidia
A la impotencia
A la vergüenza
Del que no termina
Porque nunca empieza
Los Atlánticos
Que también sonaran avui
En esta sesión de la Dijeiva
A partir de dos quarts de cinc de la matinada
A la platja del Miracle
Laura, Casa de Vall, Dijeiva
Moltísimes gràcies
Per haver-nos acompanyat
Ja, com sempre, que l'enrarem
Doncs, per una cosa essencial de Sant Joan
Coneixer la música
Que avui sonarà a les Rebelles de tot Catalunya
Gràcies
Acabem amb els Devinqüentes
Que tampoc no faltarà, eh, que no?
No faltaran segur que no
Segur, els Devinqüentes
Gràcies Laura
Bona Rebelles
Igualmente
Música
Siempre alegre y elegante escucha esta canción.
Llévate un casarro, corre y no te quedes solo.
Llegó la primavera con regalos para todos.
Un ventilador.