Avui parlem de la tercera edició de les Jornades de Pobresa i Inclusió Social
que es faran aquest dijous i divendres al Campus Catalunya de la Rovira i Virgili.
A més a més, en el marc d'aquestes jornades
també es presentarà la Càtedra d'Inclusió Social de la URB.
Avui en volem parlar de tot plegat amb el subdirector de la Càtedra
i també un dels coordinadors d'aquestes jornades,
el doctor Àngel Belzunegui.
Senyor Belzunegui, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Com es presenten aquestes terceres jornades?
Doncs espero que ve, perquè el cartel de les jornades és un cartel interessant
en el que hi participen professors, investigadors i experts
relacionats amb els estudis de pobresa, inclusió social i exclusió social
i donada l'experiència que tenim de les anteriors jornades,
de les segones que es van celebrar l'any passat i de les primeres ara fa dos anys,
doncs sempre hem tingut una bona acollida.
Que podíem destacar de les xerrades que hi ha?
Perquè n'hi ha diverses i que analitzen diversos temes, diverses perspectives,
precisament això, parlant de la pobresa i de la inclusió social.
Per exemple, també en ve que alguna que parla de la joventut,
fins i tot i de l'exclusió social, eh?
Efectivament, les terceres jornades estan enfocades bàsicament
a dos estudis que nosaltres estem realitzant en l'actualitat
i que els estem finalitzant, són dos estudis patrocinats pel Ministeri d'Innovació,
d'Educació i d'Innovació, que són un pobresa i joventut a Espanya
i l'altre, el títol és pobresa i gènere a Espanya.
Llavors, s'està fent en col·laboració amb vuit universitats de l'estat espanyol,
inclouen dades de sis comunitats autònomes, inclús a Catalunya,
i específicament s'està treballant sobre, com deia,
pobresa i joventut d'una banda i pobresa i gènere d'altra banda.
Tot i així, els dos projectes han tingut moltes concomitàncies,
perquè efectivament hi ha dones que són joves i que són pobres.
Llavors, hem aprofitat per ajuntar aquests dos projectes
i dedicar les jornades a aquests dos àmbits temàtics.
Destacar de les jornades, jo destacaria, per sobre de tot,
la qualitat dels ponents.
Ve el José Félix Tezano, que és president de la Fundació Sistema.
Tenim contactes també amb la Universitat de Fribur, de Suïssa,
i com a resultat d'aquests contactes ve la professora Vivian Chatelle,
una de les especialistes en Europa, diria jo,
sobre el sofriment social, sobre el patiment social,
sobre l'exclusió.
Després ve el president també, director del Gabinet d'Estudis de Fuesa, etcètera.
No és per deixar-me a ningú,
però són unes jornades que les fem en col·laboració també,
a través de la Càtedra d'Inclusió Social, amb la ONCE i amb el CERMI,
i el Comitè Espanyol de Persones amb Disminucions,
i jo crec que tenen una entitat en si mateixa és important.
Parlaves que estaràs entrat sobretot en això,
en estudis sobre la pobresa i la joventut,
i la pobresa i el gènere.
No sé si a l'hora podem parlar d'algunes conclusions,
d'algunes dades que parlen d'aquestes qüestions.
Bé, més que dades, perquè en aquest moment no tinc dades concretes,
dels estudis més quantitatius que hem fet,
però sí, unes primeres conclusions.
Aprofitarem aquestes jornades,
sobretot en la part de la presentació de les jornades
i en la part que ens toca a nosaltres parlar-hi,
per comentar algunes de les conclusions a grans trets d'aquests dos estudis.
Ara seria llarg i estents dedicar-nos a anar una per una
dient totes aquestes conclusions,
però jo destacaria que, sobretot en períodes com el que estem vivint ara,
en aquests darrers anys de crisi econòmica,
tot allò que fa referència a la vulnerabilitat,
tot allò que fa referència al binomi inclusió social i exclusió social,
doncs s'ha d'entendre no com a un estat,
valga la redundància estàtic, sinó com a allò dinàmic.
I en aquest sentit el que sí que estem observant
és que col·lectius que abans estaven més protegits
contra la vulnerabilitat o contra l'exclusió social,
doncs ara s'estan apropant molt a el que nosaltres parlem,
les frontises, no?
Les frontises de la vulnerabilitat social.
I entre ells hi ha un col·lectiu important de joves,
que nosaltres diem joves desfavorits,
i de dones que formen famílies monomarentals,
perquè la pobresa clàssica estava més arrelada
entre les dones més grans que vivien de pensions, etc.
Llavors estàvem emergint ara altres col·lectius
que abans estaven més protegits
i ara s'estan apropant a aquestes frontises
de la vulnerabilitat social.
Fins i tot parlant de pobresa,
del terme pobresa és el que deia.
A mi m'imagino que gent que fins ara
no s'havia trobat en aquestes situacions
a causa de la crisi econòmica principalment
s'ha trobat en aquesta nova situació.
Sí, i això ha fet empobrir, per exemple,
més als nens i a les nenes,
vull dir, a les persones que tenen fins a 15 anys,
que tradicionalment en aquest país
havia estat un grup social
bastant protegit dels avatars,
de les crisis econòmiques
o de la desigualtat social
o de la pobresa en si mateixa,
i veiem que en els darrers anys
és un col·lectiu social
que s'està apropant molt
en quant als dígits de pobresa,
en quant al percentatge de pobresa
corresponent a cada població,
a la gent més gran.
I tot és a causa, creieu,
de la crisi econòmica
o hi ha molts més factors?
Hi ha més factors.
Hi ha més factors.
La crisi econòmica, lògicament,
aprofundeix d'una manera radical
les situacions de major vulnerabilitat.
Però el que sí que estem observant
és que en aquestes dues darreres dècades
hi ha un factor rellevant,
que és la relació que tenen els individus
amb el mercat de treball, amb la feina.
Llavors, tots els processos
de precarització de la feina,
d'intermitència de la feina,
el que estan fent és que la gent,
dins del col·lectiu social,
dins del conjunt social,
tingui una posició més vulnerable.
I això fa que hi hagi més gent ara
i que hi hagi un tipus de gent,
ara, que no passa abans,
que tingui problemes d'inclusió social
i fins i tot se la pugui considerar
que viuen en situacions de pobresa.
Amb aquests estudis,
podem també mirar més enllà,
és a dir, perspectives de futur?
No.
No, perquè és molt difícil fer prospectiva
pel que fa a la pobresa
o pel que fa a la vulnerabilitat.
I més en un temps se'n canvien, m'imagino.
És molt complicat.
Jo, des de llavors,
no m'atreviria a fer aquesta prospectiva.
En el marc de les jornades
també es presentarà la càtedra d'inclusió social,
que a més a més s'estrena
a la Universitat Rovira i Virgili.
Què podem explicar d'aquesta càtedra?
Bé, doncs podríem explicar alguna cosa.
La càtedra d'inclusió social
és la primera càtedra concebuda
com una càtedra per a estudiar
i per a fer transferència de coneixements
a la societat
sobre temes d'exclusió social,
inclusió social,
pobresa, vulnerabilitat, desigualtat, etcètera.
És la primera càtedra,
no només de l'àmbit de les universitats catalanes,
sinó també de tot Espanya.
Sé que existeixen altres càtedres
amb un component social,
però específicament amb aquest nom
i específicament amb aquests continguts
és la primera càtedra.
Per tant, jo crec que la Universitat Rovira i Virgili
i l'aposta que fa el rectorat
d'aquesta universitat per la càtedra
és important, és pionera
i jo crec que ens situa
no només en una universitat d'excel·lència,
que recerca l'excel·lència,
que busca l'excel·lència
en els procediments científics,
en la tasca científica,
sinó que també és una universitat
que intenta buscar l'excel·lència
també en el compromís social.
Juntament, la universitat ja
ja té també la URB Solidària,
que fa una tasca extraordinària,
una tasca important.
En aquest sentit, jo crec que s'ha de destacar això.
I en segon lloc,
la Càtedra d'Inclusió Social
neix d'una preocupació d'un col·lectiu,
d'uns professors en concret,
m'agradaria mencionar
la directora de la càtedra,
la doctora Carme Borbonés,
que ja porta molts anys treballant
qüestions d'exclusió, inclusió social,
i a més des de la perspectiva de la pedagogia
i el fet de coincidir en algunes recerques
i en alguns estudis, ella i jo,
doncs ens va portar a considerar
l'oportunitat de crear aquesta càtedra.
I per què?
Per què es va decidir tirar endavant
amb aquesta càtedra?
Doncs perquè vèiem que hi havia
la necessitat d'articular un espai
dins de la pròpia universitat
en col·laboració amb entitats forànies,
amb entitats de fora de la universitat,
com pot ser, per exemple,
la Diputació, l'Ajuntament de Tarragona,
la ONCE, CERMI, etcètera, etcètera,
i d'articular dins de la universitat
un espai en el qual es poguessin
concentrar o convergir els estudis
des de diferents disciplines interdisciplinaris
que fan referència a la vulnerabilitat,
exclusió, inclusió, etcètera, etcètera.
I el que pertenem a la càtedra
precisament és això,
que sigui un espai obert de reflexió
i d'estudi i de transferència a la societat
aquest tipus de coneixement interdisciplinar
sobre la inclusió i la exclusió social.
Es posarà en marxa aquest any ja?
En principi, el dia 4 d'octubre,
es farà una presentació
per part de l'equip rectoral
de totes les càtedres,
no només de la nostra,
sinó de totes les càtedres,
i es podria dir que seria el pistoletazo de sortida
de l'activitat de la càtedra.
El grup de recerca anàlisi social i organitzativa
de la URB des de l'any 2007,
per tant, ja porteu anys treballant en això.
El grup d'anàlisi social i organitzativa,
que és un grup de recerca reconegut
per la Generalitat,
sí, portem com a línia d'investigació treballant
i, en general, totes aquelles coses
que tenen a veure amb l'estructura social.
Perquè treballem en altres més coses,
per exemple, tot el tema migratori,
tinc companys que estan treballant també en aquest grup.
La càtedra d'inclusió social no neix realment
lligada al grup de recerca.
Dóna la casualitat que jo m'hi dedico
a l'estudi de coses relacionades amb la pobresa,
inclusió i exclusió social,
dins del grup de recerca, impulsem recerques
d'aquesta naturalesa
i també, paral·lelament,
hem anat construint aquest projecte
de la càtedra d'inclusió social.
El que sí que has fet és que
la càtedra d'inclusió social
tindrà a futur un aliat,
jo crec que molt important,
en el nostre grup de recerca
d'anàlisi social i organitzativa
perquè, com dèiem, treballa aquests temes.
Fins i tot l'any 2016
vau crear una revista científica.
Això també és un pas important
per a un grup de recerca, m'imagino.
Sí.
A més a més,
és una revista que es diu
Revista Internacional d'Organitzacions
que admet publicacions
en qualsevol idioma de la Unió Europea,
fonamentalment castellà,
català, anglès
i idiomes que tinguin més presència,
com pot ser el francès.
I és una revista que aquesta setmana passada
ens acaben de comunicar
que ha estat indexada
en una de les bases de dades més importants
a nivell de revistes de ciències socials.
Per tant, en molt poc temps,
amb cinc números que tenim ara editats,
és una revista que el que pretén
és donar a conèixer a la societat
precisament aquells treballs,
aquelles troballes no científiques
dins del camp de les ciències socials
en què nosaltres treballem,
no només del nostre grup de recerca,
lògicament,
sinó de col·legues d'arreu del món.
De fet, potser és fruit de la feina
que també s'ha fet des de la universitat
i és que els xifres que van sortir
ara fa unes setmanes
que evidencien això,
que fins i tot es supera
la mitjana de moltes universitats
en publicacions a revistes científiques
i especialitzades.
Tot això forma part, jo crec,
d'una política universitària
pròpia aquí,
que està alineada
amb la política universitària d'excel·lència,
que promulga la Generalitat
o que es promulga des del Ministeri d'Educació.
Una fita també molt important,
importantíssima ha estat
que la Universitat Rovira i Vigili
hagi aconseguit el campus d'excel·lència
sent l'única universitat en solitari
que l'aconsegueix.
Per tant, en el nostre grup de recerca
sempre ho ha tingut molt clar,
que el paper fonamental
d'un professor d'universitat
no només ha de ser docent,
tot i que té moltíssima importància,
sinó que ha de ser també
un paper d'investigació
i sobretot de retorn a la societat
de les troballes
i de la tasca científica
que fem que moltes vegades
doncs ens quedem en la nostra torre d'Ibori
i no traiem a la societat aquestes troballes.
En aquest sentit,
la nostra revista,
la nostra producció científica,
allò que fa el grup de recerca,
etcètera,
doncs està molt alineat
amb la política
que el rector d'aquesta universitat
i aquesta universitat sempre ha volgut impulsar
per a tota la universitat.
Les terceres jornades,
dèiem, és el tema que ens ocupava,
que seran aquest dijous i divendres
del Campus Catalunya.
Dèiem abans que són les terceres
i les últimes, Àngel?
No, no, no, segurament no.
El que passa és que l'any que ve
no sabem si seran les quartes jornades
o si seran unes primeres...
Una cosa diferent.
Exacte, unes primeres jornades
d'una temàtica,
però en tot cas,
la temàtica del binomi,
que jo dic,
no d'inclusió, exclusió social,
sempre estarà present
a la universitat
i en aquest grup de recerca
i ara també a través
de la càtedra d'inclusió social.
O sigui que pot ser que l'any que ve,
per exemple,
organitzem unes jornades més específiques
sobre inclusió social
de persones amb discapacitat.
Dic això perquè ara estem últim
en un projecte de recerca
que presentarem sobre això,
sobre pobresa en persones amb discapacitat.
Per tant, probablement,
potser són més temàtiques,
més concretes
i ja no té sentit seguir
amb les quartes jornades
o amb les cinquenes jornades,
però torno a repetir
que sempre aquesta problemàtica,
aquesta problemàtica social,
que és molt important,
doncs hi estarà present, sí.
Per tant, la càtedra sí que marcarà
una mica un punt d'inflexió,
m'imagino, oi?
Jo crec que la càtedra,
el que farà l'any que ve,
tenir una dinàmica,
tindrà una dinàmica pròpia,
com no pot ser d'una altra manera,
doncs i contactarà
amb aquelles entitats
o amb aquells grups de recerca
de la pròpia universitat,
que vulguin incorporar-se
a aquest tipus de feina
que des de la càtedra s'impulsarà.
I, per tant,
en aquest sentit,
més que un punt d'inflexió,
doncs sobre unes portes,
un escenari nou
en el qual, doncs,
es poden encabir moltes sensibilitats,
disciplines, etcètera,
amb l'objectiu d'estudiar,
torno a repetir,
i de transmetre a la societat
les nostres troballes
sobre qüestions relacionades,
en definitiva,
sobre la millora social
i, en definitiva,
sobre una qüestió
que nosaltres creiem
que és molt important,
que és la innovació social.
Sempre interessant
conèixer la feina
que es fa des de la universitat,
des dels grups de recerca.
Avui hem volgut parlar
d'aquestes terceres jornades,
pobresa i inclusió social,
on, a més a més,
es presentarà aquesta càtedra
d'inclusió social
de la Rovira i Virgili,
l'Angeu Belzunegui,
que avui ens ha acompanyat
és el subdirector de la càtedra
i també un dels coordinadors
de les jornades.
Angeu, moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i bona feina.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.