This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 12 del migdia i 10 minuts seguim en directe a Tarragona Ràdio.
La veritat és que ha quedat molt bé,
almenys jo tinc a les mans el primer fascic,
una edició de luxe per a tots aquells enamorats de la seva ciutat
i que vulguin tenir una edició de col·leccionista gairebé
sobre un recull fotogràfic de la ciutat de Tarragona.
És un recull de l'editorial F2
i que els seus autors són en Jaume Benages i en Jaume Fontanet,
que ens acompanyen avui al matí de Tarragona Ràdio.
Jaume Fontanet, bon dia.
Hola, bon dia.
Senyor Benages, bon dia.
Bon dia.
Els dos Jaumes, s'han posat d'acord gairebé.
A l'editorial ens diuen Els Jaumes.
Els Jaumes, ja, ja li diuen Els Jaumes.
Escolta'm, com va sortir tota aquesta idea, aquest projecte,
de que a Tarragona també tingués un recull fotogràfic d'aquest tipus?
Bé, la idea és de l'editorial.
L'editorial F2 porta fent a tot Catalunya llibres d'aquest tipus,
en porta fets uns 60 o 70,
i ara volia entrar a la província de Tarragona.
I es va posar en contacte a través,
crec, de l'Ajuntament, amb el Jaume Benages,
es va posar en contacte amb ell,
i el Jaume Benages es va posar en contacte amb mi.
I els dos vam dir, esco, tirem endavant això,
i ho tirem endavant, i així va ser.
Sí, en principi jo vaig dir que no.
Sí? I això?
M'has a feina, o no?
Per feina, no, per feina, estic fent una altra publicació,
i llavors, parlant amb el Jaume,
vam decidir, bueno, va, si ho fem entre els dos,
tirem endavant, i així va ser.
Perquè si això us ho han dit a vostès,
o vostès s'hi han animat,
és perquè tenien un arxiu important d'imatges,
m'imagino.
Sí.
El Jaume Benages, especialment, sí.
Jo ja tinc un precedent amb això,
quan vam fer la sèrie Tarragona segle XX
a través de les postals, que són vuit volums,
i clar, amb aquest precedent i el que tinc de col·lecció,
doncs ens vam animar a fer-ho.
I en realitat, a banda de les postals,
perquè llibres de postals, com el Jaume diu,
n'ha fet vuit, i també hi ha altres col·leccions
que han sortit,
aquest llibre el que pertany és recollir el dia a dia.
La postal també surt,
perquè l'urbanisme, per exemple,
és de postal, hi ha alguns esdeveniments,
però pretén tindre el dia a dia
i que la gent aporti les seves fotografies personals
dels oficis, dels avis, del col·legi,
de les festes, dels barris,
i aquesta és la gran obra d'aquesta col·lecció.
M'imagino que hi ha hagut una important tasca
de recerca de totes aquestes imatges, no?
Sí, sí.
Tenim, sí.
Es van agafant imatges
a través de l'Albert Saludes,
que és un documentalista que ha fitxat a l'editorial,
i llavors aquest noi
va recollint imatges,
ens les passa a nosaltres,
les que cariem bé,
les escanegem,
enviem a escanejar,
i després fem els textos.
i digui, digui, digui.
No, quan ens van presentar la idea
i vam decidir tirar-ho endavant,
el primer que vam fer va ser fer un esbós d'un índex,
és a dir, què posarem al llibre?
I vam fer, vam decidir,
vuit grans capítols,
urbanisme, cultura i lleure,
institucions, festes, etcètera.
I a partir d'aquí,
doncs, hem començat a recollir fotos,
les que, per exemple,
el Jaume tenia,
jo tenia casa,
com a base,
i llavors,
de mica en mica,
hem anat recollint de gent
que ens aporta,
hem començat per amics,
i després,
de mica en mica,
doncs,
d'altra gent ha anat entrant.
I nosaltres esperem que ara,
a partir d'aquesta publicació,
o aquest abans que es fa del llibre,
doncs,
la gent s'animi també
a portar més documents.
Sí, en realitat,
l'editorial ha fet una bustiada,
que en diuen,
que és repartir uns folletos
per tot arreu,
i hi ha uns telèfonos de contacte,
el de l'Albert,
i després de l'editorial,
i tots els que tinguin postals,
perdó,
fotografies familiars,
desaveniments,
o el que sigui,
ens les facin arribar
per completar el llibre.
En aquest moment,
tenim fets
a prop de 400 pàgines,
és a dir,
està acabat pràcticament
els tres primers capítols,
grans capítols,
però, clar,
hem de continuar.
Sí que tenim coses,
perquè en tenim,
però ens agradaria
tindre més variat,
és a dir,
que la gent participi.
Per tant,
és important que això,
que la gent s'animi
a portar les imatges.
Amb les imatges
i que els farem sortir
i que ens expliquin
el que ha passat
el dia a dia
dels seus pares,
avis,
o el que sigui,
i nosaltres els hi farem sortir.
Hi ha prou un temps concret,
oi?
Segle XIX,
segle XX,
aproximadament?
1863,
1967,
per què hem acotat
en aquestes dates?
Bé,
això va ser,
en principi,
havia de ser 100 anys.
Vam dir,
quina és la postal
més antiga que tenim?
Vam trobar una del Serrallo,
de 1867,
i vam dir,
doncs mira,
de 1967 a 67.
El 1967 també venia bé
perquè és la,
el moviment industrial
que hi ha hagut a Tarragona,
feia com una mica de barrera,
no?
Llavors,
ens va aparèixer una altra foto.
Més antiga encara.
Més antiga.
I ens vam trobar
que teníem ja el Tópea
del 1967
i aquesta l'hem datat
a 1863.
És per això
que hi ha aquest desfaci
de 100 anys.
Però és una foto
molt interessant
perquè és el que és
la via de l'imperi avui,
amb la Rambla Vella
tancada,
és a dir,
per muralla,
amb una porteta petita
per sortir només
de la gent,
i s'hi veuen
els restes
de tres valuars,
encara,
estan en peu.
Vull dir,
crec que és el valuar
del Roser,
el valuar de la Seny
i el valuar de Sant Joan.
Aquesta és una foto
que cal estudiar-la bé
perquè crec inclús
que seria d'abans
de 1863.
Una de les primeres
que es va fer aquí.
Naturalment
van ser els anglesos,
els anglesos
sempre fan coses així.
I amb aquesta foto
hi ha el pany de muralla
que es veu
que no havíem vist mai
des de la Rambla Vella
fins a empalmar
el valuar de Sant Joan
o de Sant Pau.
Sí, sí,
el pany de muralla.
Tot el pany de muralla
que no havíem vist mai.
Tenim un dubte,
tenim un dubte,
és que el basament,
és a dir,
l'abarsament d'aquest pany
que no sigui
una continuació
de pedra ciclòpea.
S'està estudiant.
Clar,
perquè a més a més
de recollir les imatges
el que m'ha dit
vosaltres
hi heu afegit text
i és això,
potser us heu trobat coses
que no coneixíem
i que això
que acaba estudiant.
Mai, mai,
que l'estudieu.
És a dir,
et portes sorpreses.
jo que he anat
sempre col·leccionant
postals i tal,
et portes
sorpreses,
dius,
i això què és?
I a banda d'aquestes
us heu trobat més sorpreses
d'aquest tipus?
Sí, sí,
moltes, no?
Sí, sí,
anem descobrint coses
que desconeixíem
i pensem
que,
primer,
la gent jove
descobrirà una Tarragona
diferent,
sorprenent totalment
i diferent.
I la gent,
doncs,
ja més gran
que hem conegut coses,
recordarem coses
que han passat
i que potser tenim
oblidades
i algunes
que han passat
però no les hem conegut.
O sigui,
hem anat trobant coses,
fotografies
d'activitats
que han hagut a Tarragona,
d'actes que han hagut a Tarragona
que ens han deixat
glaçats.
No sabíem ni que existien,
gairebé.
És veritat.
Més o menys.
Sí,
no és que no existien.
On hi havia referències,
vaja, però...
Sí, existien,
però no tenies coneixements.
No tenim això.
Per exemple,
a tall d'exemple,
l'altre dia
estàvem mirant
una fotografia
d'un braç,
dius,
bueno,
és el braç de Santa Tecla.
Un relicari.
Un relicari.
Va arribant al port
i tal,
mira,
el braç de Santa Tecla,
que qui feia el port?
Què arribava amb Barco?
Amb vaixell, no?
I dius,
què deu ser?
Doncs, bueno,
comences a mirar
i resulta que no és el braç de Santa Tecla,
sinó que és el braç de Sant Pau,
que va arribar aquí a Tarragona.
Doncs, clar,
qui ho sap?
Això ho saben quatre.
És donar a conèixer
que va arribar al braç de Sant Pau
en un moment determinat a la ciutat
i que es fa tot un recorregut,
que es va a la catedral,
que la gent va i li fa petons,
etcètera.
Tot això
són coses noves
que la gent podrà veure.
Però gràcies a les fotografies
que ens donen, no?
Clar,
noves
i que potser no havien vist fins ara.
Tot aquest material és inèdit, gairebé.
Jo no l'havia vist mai.
No l'havíem vist.
N'altres no l'havíem vist.
Però existeix.
Però existeix.
I algú naturalment les havia vist.
Algú les havia fet
i algú les havia vist.
Clar, clar.
Fins i tot potser alguna
en el seu temps
les havien publicat al diari
o en alguna revista.
Según lloc, no?
Però aquelles coses que dius
això també ha passat a Tarragona.
És aquest el punt, no?
Per mi el més sorprenent
dintre d'aquesta línia
de coses que no coneixíem,
però que segur que hi ha gent
que ho coneix
i resulta que el Museu d'Art
d'Art Modern està posat.
Però va ser descobrir
que abans del monument
als màrtirs dels herois
de la Guerra de la Francesca
hi havia hagut un altre monument
allà mateix.
Ens vam quedar glaçats
quan vam veure una fotografia
que vam dir
Carai.
De 1911.
Però això és Tarragona.
Això és la Rambla.
I què és això?
Un pedestal enorme
amb unes banderes d'alt i tot.
I què era?
Sí, sí, és un pedestal.
És un projecte anterior
que va ser tret
perquè les figures
no es van posar mai.
I vam fer el pedestal
que era el doble dalt
del que hi ha ara.
El 1911
el celebrar
el centenari
de la Guerra de la Francesca.
Tot això vam tirar
que anava estirant del fil
de veure
fins que vam trobar
del que es tractava.
Ha sigut bonic.
És bonic.
Bueno, segueix sent bonic
participar en aquesta obra.
Sí.
La dedicatòria del llibre
va dedicada també
als herois
que van defensar Tarragona
el 1811.
és a dir que...
A més, en guany.
En guany són els 200 anys.
Clar, clar, en guany
és inevitable.
Llavors, el llibre
va sortint
moltes referències
a la Guerra del Francesc.
Llavors, vam pensar
que seria una bona idea
dedicar-ho
als avantpassats
que van defensar la ciutat.
A més,
deia que la majoria
d'imatges són això
de la vida quotidiana,
de la vida de Tarragona.
Sí, sí, la vida.
I com heu vist
que ha canviat la ciutat?
Com ho hem vist?
Tots ens han fet...
Moltíssim.
Tots ens han fet grans
amb la ciutat.
Tots ens han fet grans.
Tots ens han fet grans.
La ciutat ha sigut
enormement la transformació.
Tenim una gran ciutat.
Podria estar millor,
naturalment.
Com sempre s'ha dit,
la Tarragona
és una nòvia molt bonica
però mal vestida.
Sí.
Participem d'aquesta opinió.
El vestit
podria estar molt millor
del que està.
Però bé,
això és un altre tema.
Sí, això ja seria
un altre tema.
Això ja seria un altre tema
que no és el que toca avui.
Quant de temps
porten treballar amb això?
Imagino que molt de temps.
Amb aquest llibre...
Des del maig.
Des del maig.
No, des del maig.
Des del maig.
La primera...
Hauries dit que potser
més temps i tot.
No, no, del maig.
Però durarà tot l'any aquest,
eh?
Sí.
Tot el...
El 211.
Clar, perquè recordem,
això és en fascicles,
és a dir,
no està tancat,
podríem dir, encara.
No, no, no.
50 fascicles.
50 fascicles.
Com funcionarà això?
Com funcionarà?
Doncs cada setmana
sortirà un fascicle.
És a dir,
surt el divendres aquest,
l'editorial
fa el repartiment
a Tarragona,
la gent que vulgui
el podrà agafar
gratuïtament
les tapes
i el primer fascicle
i a partir d'aquí,
doncs,
abonar-se
i continuar.
Pel que fa nosaltres,
dels vuit grans
apartats que hi ha,
ja en tenim
tres enllestits
i estem,
comencem,
el quart.
Per tant,
tenim temps,
perquè això surt
cada setmana
i crec que cada fascicle
té 16 pàgines,
vull dir,
tenim temps suficient.
el que voldríem
és que els tarragonis
s'animessin
i que ens portessin
postals
que ells creuen
que potser
que ens els deixin mirar
de la vida,
de l'avi,
si l'avi era sabater,
fuster
o no sé què
o paleta
o un general,
jo què sé,
doncs,
és interessant,
ho farem sortir.
El bo sempre
és que les fotografies
tinguin relació
amb la ciutat.
Sí, clar.
Ja ens han deixat
fotografies
o potser
dels avis
quan es van casar
a la foto,
clar,
que és una foto
molt bonica,
però no sabem,
no està relacionat.
És a dir,
la gent que surt
a la fotografia
ha de estar
molt relacionada
amb la ciutat
o amb un lloc
de la ciutat.
Per exemple,
fàbriques,
personal de les fàbriques,
un dinar
que hagin fet,
seria una foto
interessant.
Un aconteixement.
Un aconteixement.
Un aconteixement.
I ara quins capítols són
els que tenen ja
enllestits,
ja que estan
tancats?
Tenim
l'urbanisme
tancat,
les institucions
pràcticament
tancat,
cultura i esbarjo
també.
També,
són els esports
i tot això
està tancat.
Aquest és el que
ens en portin ja.
Ja les tenen,
eh?
Sí,
el que falta.
El que ens falta
però ja
és ensenyament.
Ensenyament.
Sí,
col·legis.
Falten imatges
de col·legis.
Tenim,
tenim però
ho podríem...
Tenim el que és
l'assalla
i ho tenim bastant.
Jesús Maria
també,
però els altres col·legis
ens van faltant.
Col·legis,
acadèmies,
com pot ser
l'Acadèmia Roig,
l'Escola d'Arc,
l'Escola del Treball,
la Laboral,
el Col·legi de Mar,
del Serrallo,
el Sagrat Cor,
els Carmelites.
Tot això falta, eh?
Això ens falta.
Tenim.
Tenim.
Però voldríem triar més.
voldríem que treu-li una mica el suc.
Poder fer una selecció més acurada,
si tenim més imatges.
I especialment que els col·legis
quedessin equilibrats.
Sí.
No quedaria massa bé
que posem la salla,
que s'ho mereix,
tingués sis pàgines,
posem per cas,
i que un altre col·legi,
doncs,
igual,
tingués una.
clar,
clar,
podríem equilibrar-ho
en aquest sentit.
Perquè heu fet contactes
amb escoles,
és a dir,
que també s'impliquin
les mateixes escoles.
El nostre...
El documentalista, eh?
El documentalista
és el que se'n cuida
de fer això.
De tot això.
Sí.
Per tant,
hi ha una persona que,
vaja,
s'ha dedicat plenament a això.
S'ha dedicat plenament a això.
I com està tot el tema?
Dèiem que vostès
han posat tot aquest textos,
aquests textos
que han complementat
les imatges,
què és el que s'explica
en aquests textos?
Les fotografies
relacionades amb la història
de la fotografia.
El que la imatge representa,
historiar aquella imatge.
Però tenim
cinc línies o sis a vegades
per explicar tres fotografies.
És veritablement
un trencaclosques, això.
És el que dèiem abans,
l'editorial te diu
tants caràcters
que tindrà aquest...
Llavors, clar...
A part d'això,
hi ha alguns dels capítols,
hi ha uns destacats
que parlen més àmpliament.
Si parlem de ciclisme,
hi ha un destacat
que parla de ciclisme.
I després,
a cada gran capítol,
hi ha una introducció
que ho fa
el doctor Juret Maria Sabater,
Bosch,
que és el cronista oficial
de la ciutat.
Ell fa les introduccions
de cada gran capítol.
Bona nit.
També volíem dir...
Bé, algú del pròleg,
el pròleg ha anat a càrrec
de Francesc Terrats,
que és el director
del Museu Nacional Arqueològic.
Per cert,
un pròleg que a mi particularment
m'agrada molt.
Sí?
Molt encertat.
Molt encertat
perquè fa una definició
del que és la fotografia
i del que és Tarragona
bé, molt bé.
Clar, és que la fotografia
són documents,
això sí,
són històries.
Històries.
Ahir parlàvem
a la presentació
de l'obra
allà a l'Ajuntament
estàvem parlant
sobre la història
i amb el doctor Sabater
doncs vam coincidir
i no coincidir
perquè jo deia
que en realitat
no és un llibre d'història.
Qui vulgui veure
un llibre d'història
no ho és.
No ho és.
Jo per almenys penso
que el llibre d'història
és aquell que ha escrit
i escriu la història.
És història naturalment
gràfica.
És història.
Però aquesta història gràfica
se la té que fer cadascú.
Nosaltres l'expliquem una mica
cada fotografia
però no podem explicar-ho tot.
Llavors cadascú
té que adivinar
o veure
detalls de la fotografia
i ampliarà aquesta història.
Però és sempre una cosa
personal de cadascú.
Clar, cadascú tindrà els seus records
o la seva història
relacionada amb cada fotografia.
Aquí està.
Nosaltres podem explicar
que aquesta fotografia
és l'art de Sant Antoni
però possiblement
tothom que la vegi
cada un
tindrà una vivència
personal
d'aquest art de Sant Antoni.
I això és
és interessant
aquesta relació.
Sí, sí, sí.
No, no, és
és molt interessant.
Doncs ja ho veieu, eh?
El primer fascic
sortirà aquest mateix divendres
i serà gratuït aquest primer.
No hi ha excusa.
No hi ha excusa, eh?
No, no, és gratuït.
És gratuït
i animem a la gent
que el faci
i que ens porti fotos, sobretot.
Sobretot, eh?
Fem aquesta crida
que és important, eh?
Que porti
que porti imatges.
Tenen el telèfon
de l'editorial
i el del documentalista
i que ens posin
en contacte amb ells.
Aquest primer, com dèiem,
està dedicat a l'urbanisme
i apareixen imatges
de molts interests de la ciutat,
especialment
pel que estic veient aquí
de la part alta.
És on tenim més imatges.
Aquesta, d'on és aquesta?
És el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Aquest és el Serrallo.
Això us anava a dir, eh?
Quins llocs de la ciutat
predominen més?
O on us ha costat més
de trobar-ne?
Estan tots una mica equilibrats, eh?
Sí.
Provem de ser equilibrats.
Naturalment, el casc antic
té una part destacada
de la Tarragona Clàssica.
Però surt l'Enxample,
surt el Serrallo
i arribem fins a Torrefort
i Bonavista,
que són els barris
que l'any 60...
Estaven ja.
Els altres els citem,
però fotos no en traiem
perquè són posteriors
a aquesta data que hem tallat.
El 67.
Aquesta tan gran
és el Serrallo?
Aquesta és el Serrallo
precisament la que ens va fer
de tal a l'inici.
Aquesta és la primera, eh?
Aquesta primera.
Com ha canviat el Serrallo, eh?
Aquí sí que es veu ben palès, eh?
Sí, sí.
Aquí no hi ha encara l'iglésia.
Hi ha el Lletzaret,
la resta és el Lletzaret aquí,
que són el lloc
on després hi va haver
l'iglésia de Sant Pere, no?
Es van aprofitar
inclús alguna cosa.
Les pedres
es van aprofitar
per fer l'iglésia.
No, no,
és molt interessant.
Per què creieu això,
que és interessant,
que la gent s'animi
a anar-ho a buscar?
Per què creieu
que la gent
ha de tenir aquest document?
Perquè la gent
vivim també dels records
i hem de conèixer
la nostra ciutat
i els nostres arrels
i d'on venim
i on som.
Llavors pensem
que això és imprescindible
fer-ho
amb aquest llibre
o amb un altre.
No ho volem dir
que aquest és una peça important
per poder conèixer.
Tindrà a vora
900 pàgines.
Déu-n'hi-do.
Hi haurà
potser unes mil
o mil fotografies.
Sí, sí.
Pensem que és una obra
bona per tindre
i mirar-te-la
de quan en quan.
El fet que surtin fascicles
jo penso que també
és un avantatge
perquè si un compra
el llibre sencer
també es podrà comprar
quan estigui acabat
sencer
en una llibreria.
Però
enfrontant-se
amb un llibre
d'una gruixuda
de 15 centímetres
és feixuc.
I d'aquesta forma
si tu vas cada setmana
a buscar un fascicle
que tindrà
20 o 30 fotografies
és molt més fàcil
i quasi bé
esperaràs
com quan érem petits
i fèiem les col·leccions
de cromos.
N'hem de llegir-se
o
d'assabolir-lo més
d'aprofondir-li més.
És molt més fàcil
de...
Sí.
Espero que és un encert.
I el cost final.
Clar, no és el mateix
pagar 150 euros
que val el llibre.
De cop.
De cop
que aquí
no sé...
2,90.
2,90.
Sí, 2,90.
Sí, l'editorial
ha fet això.
El preu és el mateix.
Sí, sí, sí.
És com sempre
pagar-ho a poc a poc
doncs sembla que és menys.
És diferent.
Jo penso que el interessant
és això
que tu cada setmana
pots mirar
i ho miràs
amb més interès
i més acuradament
que no tot el llibre sencer.
Doncs ja ho sabem
poden anar a buscar
a la llibreria habitual
o a el quiosc habitual
papereries
i fins i tot
ho comentàvem abans
que poden reservar-ho.
Sí.
Vull dir que totes les facilitats
doncs per si sou fora de Tarragona
o us costa això
de tenir l'hàbit
d'anar-ho a buscar
cada divendres
doncs podeu trucar
a l'editorial
i vaja
tenim el telèfon per aquí
a mà, sí?
Sí, l'editorial
tens el telèfon.
Aquest és el telèfon
el 93673
1212
o FA2.cat
FA2.cat
que és l'editorial
i vaja
allà hi podeu trobar
tota la informació
un document realment
molt interessant
per conèixer
tota la història
d'aquests 100 anys
de Tarragona
uns quants més
amb aquesta foto
del Serrallo
Jaumes
Jaume Fontanet
Jaume amenages moltíssimes
gràcies per haver-nos acompanyat
a vosaltres
gràcies a vosaltres
i que vagi molt bé
gràcies
molt bé