Les 10 del matí i 11 minuts, en aquest matí de dijous,
en una setmana en què, en fi, no parem de parlar de les eleccions,
dels resultats de diumenge, del panorama postelectoral,
del mapa polític com queda de la formació del nou govern.
Ara ens volem permetre una estona de taula rodona i de conversa
amb quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona
que no seguiran en el proper mandat
i que, per tant, estan a punt de tancar la seva etapa,
com a mínim de moment, a l'Ajuntament de Tarragona.
Ja ho sabien des de fa setmanes,
perquè no anaven en les llistes electorals dels seus respectius partits.
A més, són quatre regidors que han estat entre 8 i 12 anys
a l'Ajuntament de Tarragona
i han tingut etapes al govern i a l'oposició.
Ens acompanyen la Rosa Rossell, d'Esquerra Republicana.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
El José Cosano, del Partit dels Socialistes.
Bon dia, José.
Bon dia.
El Raül, fons de Convergència i Unió.
Bon dia.
Bon dia, bona hora.
I el Manel López Pasca, també del Partit dels Socialistes.
Bon dia, Manolo.
Hola, bons dies.
Què tal? Com estan aquests dies?
Home, bé.
La Rosa, com està?
Bé, bé, bé. Estic bé.
A punt de fer...
Sí, mira, ja tancant carpetes, netejant taules
i despedint-te d'entitats
i de la gent que ha col·laborat durant aquests anys
amb l'àrea de patrimoni.
Algun comentari dels resultats del seu partit?
A veure, penso que avui més val que parlem
de les nostres experiències
i del fet que estem...
No toquem la mitja, com dicem...
És a dir, no fem tertúlia política.
Si voleu, la fem per tots, eh?
Però...
No era la intenció, era simplement una pregunta
que volia fer a tots en general.
Evidentment, no estic gens contenta
dels resultats que hem tingut aquí a Tarragona Esquerra.
El fet de sortir de l'Ajuntament
després d'estar-hi des de l'any 99
no és agradable.
I penso que en aquest moment
qui tingui les responsabilitats
les ha d'assumir
i les ha d'assumir d'una vegada per totes.
i això a nivell local
i a nivell comarcal i regional
i de direcció de partit.
Manolo, com estàs tu?
Jo estic perfecte.
No hi ha una mica de pena
aquests dies postelectorals?
Aquesta sensació de dir
és que me'n vaig a l'Ajuntament.
No, aviam.
O sigui, el que sí que te queda
és una mica de nostàlgia
en l'aspecte que hi ha alguns projectes
que t'agradaria poder continuar
i no els pots continuar.
però, bueno, la vida continua
i jo, quan l'alcalde me va dir
que no repetia aquest any a la llista
doncs, bueno, me va dir
te vull per uns altres coses.
Bueno, estupendo.
ja parlarem una vegada
que tot passi
però, per lo de més, bé,
o sigui, personalment bé
i molt content
d'aquests quatre anys
que he estat a l'Ajuntament
preparant el traspàs
per al company que vingui
donar-li tot perfecte
i ben entregat
i que continuï
i que les coses surtin molt bé.
I el Raül Font com està?
Perquè a més, el Raül Font
ho hem de dir
segur que ho sap, molta gent
ha tingut una intervenció quirúrgica
en aquestes últimes setmanes
o sigui que aquí s'ha ajuntat
un tema personal
allò de qüestió de salut
amb deixar
la feina de l'Ajuntament.
Ho he vist.
Com es troba el Raül Font?
Físicament perfecte.
Perfecte.
Recuperat.
Gràcies a Déu ha anat tot molt bé.
Bueno, he de dir
que lo veig fantàstic, eh?
Jo pensava
si hem posat primet i guapo.
Bueno, mentides, mentides piatoses.
Mentides piatoses no calen.
No, Raül, no és mentida
que és veritat, home.
Això és la sociovergència, eh?
S'està preparant.
S'està coent, s'està coent.
Aquí s'està coent la sociovergència.
No, la veritat és que
el tema de l'operació ha anat molt bé
a més a més
la recuperació és molt bona
i el diagnòstic millor i possible
per tant contentíssim
més que amb les lastres
del que representa
una intervenció d'aquestes
que t'obren
i que et remenen
una mica per dintre, no?
Però a part d'això, bé.
La pregunta que feies, no?
De la nostàlgia, no sé què.
Jo recordo que vaig tenir,
vaig viure amb molta més nostàlgia,
per exemple,
ara fa quatre anys
quan vam passar
Convergència i Unió
de l'equip de govern
a l'oposició, no?
I després d'haver estat,
en el meu cas,
vuit anys de tinent d'alcalde,
saber que havia de passar
quatre anys d'oposició,
doncs va ser dur, no?
Perquè, doncs,
estàs acostumat
a portar una dinàmica de treball
Has de canviar el xip.
Totalment, no?
Totalment.
I és dolorós, no?
Ara ja m'havia,
ho havia anat empaïnt,
m'havia anat fent a la idea.
Jo, de fet,
en cercles molt propers,
fa cosa d'un any,
doncs jo ja tenia clar
que volia deixar l'Ajuntament.
No tenia clar que...
Jo volia continuar en política
perquè la veritat
és que m'havia fet
moltes il·lusions
en el sentit de comptar
i creia que el meu partit
comptaria amb mi
de cara al govern de la Generalitat.
Això no ha estat possible
per diferents qüestions
que passen en els partits polítics,
com abans
començava a dibuixar una mica
la Rosa.
No sé què entra a veure
que deia
futbol és futbol,
però política és política.
Tots sabem, eh?,
que la política és cruel.
Sí, sí, sí.
Doncs és això, no?
Però, evidentment,
sap greu, no?
Perquè doncs has destinat
una part molt important
dels anys.
Segurament,
tots els que estem aquí,
tots quatre, no?,
hem destinat segurament
els millors anys
de la vida d'una persona
per dedicar-se a la política
perquè quan ja comences
a ser una mica madur,
encara tens molt de dinamisme,
molta força i molta ambventa,
però, en canvi,
ja comences a acumular
una certa experiència.
I tenen la sensació
que els estan prejubilant,
una mica.
Doncs mira,
és un bon símil, no?
Sí.
A veure, José,
i tu què tal?
Com estàs?
Bueno, coincideixo bastant
amb els companys.
Lògicament,
és un sentiment
que és molt semblant
en tots, no?
Perquè sí que Raúl parlava
de la vinguda del govern
cap a l'oposició
durant el seu últim temps.
A mi m'ha passat
l'intervés.
O sigui,
jo sortia de l'oposició
i vaig estar
els últims quatre anys
al govern
i aquests moments
que estem ara,
concretament després
de les eleccions,
a part que estem preparant,
lògicament,
l'espai
perquè vingui el company
o la companya
i agafi la responsabilitat,
encara estem funcionant
i estem funcionant
al 100%.
Encara som regidors
en funció
fins al dia 11
que es faci la constitució
del que és
el nou consistori.
Per tant,
aquesta nostàlgia
en definitiva
encara és difícil
de sentir-la
al 100%.
Potser la sentirem
després
quan es constitueixi
el nou consistori,
en el moment
que quan es faci
un ple plenari
i nosaltres poguéssim
anar al plenari
i te sentaràs
en una zona
que habitualment
no et sentaves
i veies companys
o veïns
o amics
que saludaves
quan els veien
d'entrada allà
a la sala de plenaris,
a la sala de plenaris.
Jo crec que ha sigut
una experiència
única,
jo diria.
L'altre dia
jo feia
una mena d'article
dintre de la revista
del patronat municipal
d'esport
i ho comentava
d'alguna forma.
És una experiència
única
per part d'un individu,
una persona
o dona
que visqui
en una ciutat com aquesta
i que estigui
absolutament arrelat
a la seva ciutat
pogués ser reïdor
del seu ajuntament,
pogués ser alcalde
és l'Adeixa,
però pogués ser reïdor
també
i estar al servei
dels seus ciutadans.
En definitiva,
n'hi ha molta gent
potser que no entendrà
allò que has fet,
però n'hi ha molta gent
que sí,
i per tant,
si l'has fet
amb il·lusió
i amb ganes
i amb carinyo,
tot això queda.
Jo estic molt content
del que hem pogut fer
tots nosaltres
i personalment
jo també.
Deixi'm recordar els oients
per situar la situació
dels quatre regidors
que ens acompanyen avui
perquè potser
no ho havia comentat
al principi
i valdria la pena.
Rosa Rossell
d'Esquerra Republicana
ha estat vuit anys
seguits a l'Ajuntament
des del 2003 fins ara,
els primers quatre anys
a l'oposició
i els quatre últims
al govern.
Manel López Pasca
també ha estat
vuit anys a l'Ajuntament
però en dues etapes diferents.
Va estar primer
del 99 al 2003
a l'oposició,
després va fer un recés
i va tornar
al 2007
i fins ara
i aquests últims
quatre anys
ha estat al govern.
José Cosano
també ha estat vuit anys
però consecutius,
també primer a l'oposició
i després al govern
i el més veterà de tots
és Raül Font
de Convergència i Unió
que ha estat dotze anys seguits
al consistori,
vuit al govern
i quatre a l'oposició.
Primer al govern
i després a l'oposició.
Els altres primer
han estat a l'oposició
i després al govern.
És molt diferent,
senyor, sí senyora,
estar al govern
i a l'oposició?
Sí.
És diferent
però jo t'ho vull explicar
el meu cas
que és que jo vaig en llistes
des de l'any 95
a les llistes
del Partit Socialista
i sempre
m'hi quedava d'un,
a l'any 95
m'hi quedava d'un.
El 2000...
El 99 ja va entrar.
El 99
de vuit
entro.
El 2003
hi anava
de onze
i van entrar
deu
perquè eren nou
però després van entrar deu
i després
el 2007
entro de treu.
O sigui que sempre
vaig rascant, eh?
Sempre ha estat allò
en la...
en el filo
de la navaja.
En quant a
la pregunta
si és diferent
a l'oposició
de l'govern
home,
t'ho diran
els altres companys
és completament diferent.
Molt.
O sigui,
a l'oposició
o sigui,
treballes
però
la feina
és completament diferent
mentre que en una
estàs creant
en l'altre
estàs controlant
el que creen
els altres.
Aquesta
per mi
jo crec que és la diferència
fonamental.
I per tant
molta menys dedicació
quan estàs a l'oposició
i al cap i quan estàs al govern
necessites dedicar-hi
molt més temps.
Molt més temps,
dissabtes,
diumenge,
nits,
dies i el que convingui.
Rosa.
A veure,
jo vaig entrar a l'Ajuntament
i al cap d'un any
d'estar a l'oposició
amb en Xavier Almagro
ell plega,
llavors jo assumeixo
les tasques
de portaveu
del grup municipal
el qual ja em fa
estar a dedicació
exclusiva
a l'Ajuntament
i per tant
per mi va ser
una escola magnífica
perquè el fet
d'estar de portaveu
del grup municipal
d'assistir ja
encara que sigui
a l'oposició
a les juntes
de portaveus
vaig estar
pràcticament
perquè com que el Sergi
sempre ha estat
de diputat
al Parlament
doncs jo he tingut
d'assumir
moltes més tasques
llavors això ha fet
que jo durant
aquells tres anys
que vaig estar
de portaveu
del grup municipal
em vaig a prendre
un niu
perquè vaig estar
de dedicació
clar, perquè després
hi ha la circumstància
dels grups polítics
que són grans
i els petits
i els petits
com que has de fer
molta més feina
els petits
allí érem dos
i si el segon
vull dir en aquest cas
doncs el Sergi
estava al Parlament
de Catalunya
doncs qui
assumia pràcticament
doncs l'assistència
a les informatives
i a tot arreu
era jo
i per tant
doncs van ser
tres anys
d'una dedicació
fortíssima
doncs en l'ajuntament
i és bona escola
a l'oposició
molt
Manolo
a mi m'ha servit
de molt
primer està l'oposició
per després governar
jo crec que és bàsic
jo crec que és molt important
perquè a l'oposició
aprens
el que no
t'arribes a imaginar
perquè t'has d'espavilar
tu
ets tu i les teves
circumstàncies
i començar
a escudrinyar
per allà
on tu
a mirar expedients
i tot
l'has de fer tu
mentre quan estàs al govern
tens l'ajuda
dels funcionaris
que t'ajuden
a part hi ha una altra qüestió
per exemple
jo en el meu cas
que vinc de la funció pública
que coneixes el funcionament
de l'administració
per tant
hi havia estat fent
doncs unes feines
molt determinades
a la Generalitat
des de sempre
que vol dir
que el fet de passar
a l'Ajuntament
llegir un expedient
és igual
un expedient
de la Generalitat
que de l'Ajuntament
perquè
el procediment
administratiu
és el mateix
per tant
jo
vaig entrar ja
doncs
en un bagatge
administratiu
que potser
altra gent
que no és funcionari
doncs
trobar-se
dins una administració
pública
li costa més
agafar
doncs
l'habilitat
doncs
de trobar-se
dins
un funcionament
municipal
al Raül
li devia passar
el mateix
vull dir
ell també ve
del funcionariat
de la Generalitat
i per tant
suposo que
això ens era
més fàcil
José
per tu també
creus que és bo
primer passar
per l'oposició
abans d'estar al govern
és una bona escola
jo crec que és bàsic
el coneixement
que has de tenir
de l'administració
pública
encara que treballis
és diferent
tu treballes
i tens una idea
de la línia
i de l'àrea
que tu controles
molt àmplia
però de la resta
potser no tant
però
l'important
és tenir
una idea
de la màquina
que tens davant teu
o sigui
l'Ajuntament de Tarragona
és una estructura
és una màquina immensa
vull dir
si tu saps
com funciona la màquina
pots servir millor
el ciutadà
perquè no trigues
tant temps
en solucionar problemes
perquè pots dirigir
més directament
allà
aquella persona
que soluciona una cosa
una altra
i una altra
vull dir que
això
s'aprèn molt més
a l'oposició
que no passa al govern
el govern
ho has d'aprendre
per força
per força
perquè ho has d'aprendre
però mentre que
l'estàs aprenent
potser no estàs al nivell
que has de tenir
per donar el servei
i si ho pots fer
a l'oposició
quan arribes al govern
ho tens controlat
perquè és que el camí contrari
és el que va fer el Raúl Font
que va entrar al govern
i després a l'oposició
li hauria agradat
fer-ho al revés
potser
no
perquè una mica
el que comentava abans
la Rosa
és a dir
i m'explico
el que comentàvem abans
a micro tancat
és a dir
no és el mateix
ser primer cuiner
i després ser frà
que no pas
ser primer frà
i després baixar
una altra vegada
el nivell de cuiner
però a mi em va passar
una mica el de la Rosa
jo als 24 anys
n'hi ha que de cuiner
ara que és massa
també
és veritat
especialment aquí a Catalunya
que tenen més nivell
que els frà
segurament
haurem de canviar
amb tot el respecte
per Unió Democràtica
també
sobretot
que no se'ns enfadi ningú
el clargat
que no se'ns enfadi
però a veure
a mi m'ha passat una mica
el que deia la Rosa
jo als 24 anys
ja vaig ser director
d'un institut
de batxillerat a Reus
de secundària
als 30 anys
vaig entrar
de delegat de joventut
de la Generalitat
i vaig estar 10 anys
fins que no vaig entrar
a l'Ajuntament
i per tant
una mica
el que ara també apuntava
el Josep Cossano
és a dir
hi ha dues coses
que has d'aprendre
quan entres de regidor
un
tot el procediment
burocràtic
i administratiu
que és molt complicat
i complex
i si vens del carrer
és el que et fa perdre
però en canvi
la Rosa i jo
perquè veníem
d'administracions públiques
en aquest cas
tots dos
de la Generalitat
i els coneixes
d'alguna manera
aquests mecanismes
el que és un expedient
un recurs
com s'aixeca un acte
això és el pitjor
de l'Ajuntament
de la vida política municipal
tota la burocràcia
si no ho coneixes
et perds
perquè és una mica
com jugar
al monopoli
si tu jugues al monopoli
no coneixes les regles
del joc del monopoli
fins que no te n'enteres
que pots comprar una casa aquí
o pots vendre
un hotel allà
doncs home
t'ha passat mitja legislatura
i coses tan simples
com per exemple
vull dir
ara és una anècdota
jo quan vaig entrar
de regidora de patrimoni
i tant
doncs clar
jo el primer dia
dic porteu-me
el segon dia
dic porteu-me
el pressupost
els ADs
les reserves
i el funcionari
se'm queda mirant
i diu
consellera
vostè sap el que és
un AD
una reserva
dic sí
sí consellera
porta-ho
que és el capítol 1
el capítol 2
i llavors
un comentari
un comentari
aquell mateix matí
passo jo
per davant d'un despatx
perquè anava al lavabo
i sento que diu
ui
que la consellera
sap llegir expedients
i sap mirar el pressupost
clar
és veritat
vull dir
no m'ho van tindre
que explicar
i això facilita molt
algunes determinades punts
aquestes coses
que estem comentant
són garanties
en definitiva
sí que són burocràcies
però són garanties
o sigui
són passos
que s'han de fer
necessaris
i que són bons
per garantir
precisament
sí però fins que no n'aprens
Josep
és com allò del sí ministre
els que ens estic
de la sèrie
aquella britànica
del Times
tan bona
aquelles cortetes
que duran 20 minutets
que era molt divertida
clar
el polític
quan entra
pel funcionari
tu ets l'interí
i el funcionari
que porta 30 anys allà
sap que tu estaràs 4 o 8 anys
i que plegaràs
i continuarà
i al final
fins que no prens
el joc
i fins que no prens
les pautes del joc
doncs clar
pot passar una mica
el del sí ministre
la veterania
ha passat per l'oposició
és molt important
o venir d'una altra administració
també
jo crec que he passat
per l'oposició
que has estat funcionari
quan et ve el delegat
del director
dius
bueno estarà 4 o 8 anys
i ja està
i quan tornes allà
dius
ara
de mi
deuen estar pensant
el que jo pensava d'ells
dels altres
jo crec que el pas
per l'oposició
és
és saludable
és saludable
i inaprens
o sigui
per als que no venim
de l'administració
perquè jo no havia vist
quan vaig entrar
de regidor
l'any 99
jo no havia vist
un expedient
mai a la gana de vida
i me vaig haver de començar
a espavilar
i quan
anava a les comissions
abans que me mirava
tots els expedients
al principi
me sonava a to
parecía aquello
que no entendia nada
hasta que vaig començar
a aprendre
i ja sàpiga
el que és un expedient
i com se fa
i com s'encoa un expedient
i per la seva vida personal
allò ha estat al màxim
poder ser regidors
i regidores
de l'Ajuntament de Tarragona
se senten especialment
orgullosos
i feliços
d'haver estat
a l'Ajuntament
per mi personalment
jo crec que per mi
ha sigut un honor
poder ser
regidor de la ciutat
que més m'estimo
i la ciutat
d'un soc
no soc nascut
però per mi
Tarragona
és com si ho hagués nascut aquí
per mi això
ha sigut un honor
un privilegi
o sigui
és
és una cosa
que és inexplicable
poder ser
regidor
una de les 27 persones
més importants
de la ciutat
que t'han votat
els ciutadans
de la ciutat
Rosa
per mi ha sigut
veritablement
un honor
perquè
a veure
jo
hi he estat molt vinculada
sempre a l'Ajuntament
i molt sovint
doncs deies
ai si jo fos regidor
faria això
faria l'altre
no sé què
no sé quantos
i penses
que bueno
que entres a ser regidor
del teu Ajuntament
doncs amb una certa edat
amb una certa tranquil·litat
d'esperit
vull dir que hi ha
aquells fogots
de joventut
que dius
jo faria això
i tu cremaries tot
doncs ja no els tens
que és una mica
el que deies Raül
també el tema de l'edat
deu ser diferent
si entres de molt jove
de regidor
o ja entres en una edat
una mica madura
jo crec que
si entres en una edat
ja madura
estàs molt bé
reposat
veus les coses
ja amb una altra
perspectiva
i per mi realment
ha sigut un honor
i un honor
a més
poder-me dedicar
a patrimoni
ara els hi anava a preguntar
si després del que han fet
en la seva vida política
estant al govern
els hi ha agradat
una cosa
jo encara no tiro
la llança de tovallola
potser torno
una altra vegada
tu voldries tornar
estàs amb barbetxo
estàs amb barbetxo
no me'n pas
que sempre va a les llistes
i està així
torna
ja sou guadiana
això que deia
la Rosa
si ets jove
si no ets jove
l'Ajuntament
la veterania
jo tenia
hi havia un catedràtic
de geologia
a Barcelona
que deia
quan s'estava a punt
de jubilar
quan jo vaig començar
de brossó
era Sancho el Bravo
després vaig passar
a ser Sancho el Fuerte
o Sancho el Grande
després Sancho el Magnánimo
i ara senyores
que estic a punt
de jubilar-me
dius soy Sancho Panza
jo crec que en política
també es pot aplicar això
normalment el jove
que entra en política
s'ho vol arrasar
i a mesura que vas
anar creixent
dintre del món
de la política
i també amb un ajuntament
a mesura que passes els anys
te n'adones
que sense arribar
a l'extrem
del Sancho Panza
vas evolucionant
i vas madurant
d'una manera important
però per tot
també ha estat un honor
perquè Raül Font
recordem que
també havies tingut càrrecs
de gestió
al govern de la Generalitat
és molt més important
ser regidor
de la teva ciutat
no és el mateix
a veure
la Generalitat
és una administració
secundària terciària
és a dir
et veuen molt lluny
no et paren pel carrer
per demanar-te
que els hi arreglis
el contenidor
de la brossa
davant de casa
o que hi ha una llumfosa
en el seu carrer
per posar un exemple
molt simple
dels que ens han passat
a qualsevol
dels que estem aquí
asseguts
en aquesta taula
la Generalitat
no et respecten
però et veuen
com una administració
no més llunyana
en el sentit
que no comparteixi
les inquietuds
dels ciutadans
sinó
que està més lluny
que no et poden demanar
no et poden exigir
pel carrer
t'exigeixen
et renyen
et repassen
la lliçó
i et diuen
escolta'm
us esteu equivocant
això no pot ser
això és un desastre
és a dir
et critiquen
estem
sota la llum
de mira
però per això
justament jo crec
que és més apassionant
i més bonic
però això és una de les coses
que sorprèn
perquè a mi la primera vegada
que sent regidor
i estant a l'oposició
em van parar
i m'han dit
perdoni
vostè està a l'Ajuntament
oi?
sí
pam pam pam
em vaig quedar allò
com agarrativada
dient
on dia?
perquè tothom
més té en el punt de mira
sempre l'Ajuntament
i el José Cossano
que per exemple
és una persona
que ve del moment veïnal
president d'Associació de Veïns
de la Federació
que ha suposat ser regidor?
bueno
ha sigut
una mica
la culminació
per mi ha sigut
com allò de dir
ostres jo faria
jo faria
t'hi fiques al moviment veïnal
comences a dir
el que faries
perquè és el moviment veïnal
necessites que
allò que estàs dient
pugui tenir ressò
a l'interlocutor
que tens davant
des d'un punt de vista
de representació de ciutat
i quan
bueno
a vegades te ho fa
i a vegades no te ho fa
moltes vegades
te quedes una mica frustrat
perquè no arribes
i
per mi
que ha sigut
fabulós
fantàstic
impensable
ha sigut
poder arribar a una zona
a un lloc concretament
en el que era jo
el que sí que podia tirar endavant
projectes
que havia pensat fer
quan estava
en el moviment veïnal
vull dir
m'ha tocat
treballar
en una altra línia
que ha sigut
l'esportiva
en aquest cas
però també molt
al costat
de moviments associatius
vull dir
l'esport
és un moviment associatiu
que s'aplega
amb molta gent
fan un club
o fan una entitat
esportiva
i desenvolupen
esport
no desenvolupen
control
del que podria ser
la millora
de la qualitat de vida
del que seria
el seu barri
però fan la millora
de la qualitat de vida
d'un col·lectiu
molt concret
per tant
és molt semblant
i per tant
he arribat
a una possibilitat
de fer
el que per mi
havia sigut
un somni
tota la vida
o sigui
millorar
al meu entorn
d'alguna forma
col·laborant
des de la meva situació
personal
o inclús
en aquest cas
des de la meva situació
de representant
de la ciutadania
Rosa
4 anys a patrimoni
de què se sent més orgullosa
la Rosa Rossell
d'aquests 4 anys
en una àrea
que ha dit abans
m'ha agradat especialment
ser regidora
d'aquest any
home a veure
estic orgullosíssima
d'haver pogut
iniciar la restauració
del pont del diable
una cosa
que se n'havia parlat molt
i que la Maria Mercè Martorell
havia deixat
molt embestat
però doncs
ho tiro jo endavant
sobretot
d'haver pogut
engegar
tota la
rehabilitació
d'una part
de la tabacalera
però potser
si hi ha
d'una cosa
a part del que és
pròpiament
les feines
de rehabilitació
d'espais patrimonials
de les pedres
d'una de les coses
que em sento
molt orgullosa
és d'haver fet
tota la tasca
de recuperació
de la memòria històrica
de la guerra civil
tot el que ha sigut
la rehabilitació
de la sala primera
del pretori
l'haver
restaurat
rehabilitat
els refugis antiaeris
el cementiri
de Tarragona
la fosa comuna
l'espai
de l'Oliva
jo penso que
era un deute
que teníem
amb tota una part
molt important
de gent
de Tarragona
i de fora
de Tarragona
que van ser
afusellats
durant la guerra civil
i crec que es mereixien
que la ciutat
els tingués en compte
i se'ls rendís
aquest homenatge
i evidentment
de tot
d'haver trobat
un ninfeu
on l'hem trobat
o d'haver descobert
la volta romana
que no sabíem
que intuïem qui era
però no ho sabíem
a la plaça
al Pallol
i jo
d'haver començat
a restaurar
d'excavar
el camí de la fonteta
i evidentment
de tindre el servei
de política lingüística
en l'Ajuntament
Manolo
en relació amb ciutadanes
una àrea ideal
per tu
creus?
Ha estat especialment
feliç
idoni
per tu
poder assumir
aquesta àrea
de govern
aquests quatre anys
jo dintre de la meva
conselleria
o ara que te'n vas
agur i has volgut
una altra cosa
no, no, no
jo sempre
o sigui
jo he disfrutat
l'alcalde
sempre em deia
xalas massa
treballant
jo he disfrutat
en la meva conselleria
i he disfrutat
bueno
en paix
tots els aspectes
o sigui
he tingut
una relació
excelent
amb tot el moviment
associatiu
de Tarragona
en quant al tema
dels germanaments
o sigui
hem fet un mes
que és
amb Pantxebo
de
la Sèrbia
hem tingut
unes relacions
excelents
però del que
més orgullosos
si tinc
de destacar
són les relacions
amb Europa
o sigui
hem lograt
una oficina
d'Europa
directa
a Tarragona
aquí no
hi havia
absolutament res
unes relacions
fantàstiques
hem fet
uns jocs juvenils
conjuntament
amb el José
jocs juvenils
de Ciutats Europees
fantàstic
que han tingut
ressò
per tot
nos van donar
un premi
inclús
al millor projecte
de Ciutadania Europea
en fi
a part
ha sigut
una satisfacció
general
jo he disfrutat
amb la conselleria
de la Ciutadania
només he fracassat
amb una cosa
i lo reconec
o sigui
jo quan vaig entrar
tenia un objectiu
que volia fer
Manel López Pascar
que no
tenia un objectiu
que no n'hi ha lograt
al revés
m'ha anat enrere
ja sé quin és
digu-ho
digu-ho vostè
que ho sap
jo ja l'he preguntat
moltes vegades
com a periodista
jo t'ho diré
jo volia
unificar
el moviment veïnal
de Tarragona
de les federacions
i resulta
que m'ha sortit
un altre
és com que
si et surt un altre feix
això
es veu que l'he fet
molt malament
o sigui que
sincerament
no l'he lograt
no l'he lograt
l'he intentat
però
i el Raül
fon que ha tocat
tantes tecles
perquè ha estat
una mica tecla
molta
molta
perquè clar
8 anys al govern
però fent moltes coses
moltes cosetes
perquè
i una mica
com a conseqüència
que quan
entro jo al govern
i entra el Manolo
a l'oposició
l'any 99
el Joan Miquel
en la dalt
s'està
6 mesos
sense decidir
veure amb qui pacta
governava minoria
finalment
correcte
veníem d'un govern
ara que es parla tant
de governs amb minoria
i de pactes
és veritat
veníem d'un govern
amb el PSC
i al final
es va acabar fent
un govern amb el PP
però
durant aquells 6 mesos
es va governar amb minoria
des del maig
des d'ara
fins a
final d'any
fins al desembre
llavors a mi
em van donar
promoció econòmica
i turisme
amb la idea
que una de les dues
me la quedaria
i l'altra
s'hauria de compartir
amb qui pactéssim
i jo recordo
que al final
doncs
les dues
les va demanar el PP
em vaig quedar
despenjat
i em van haver de donar
una mena
de calaix de sastre
esports
ensenyament
no sé què
però
de tota manera
jo per allà
on he passat
jo crec sincerament
i si em permets
un momentet
també
Ricard
jo crec que
quan entres a la política
en un ajuntament
la gent et tria
perquè prenguis decisions
és a dir
jo crec que la feina
d'un regidor
d'un ajuntament
és prendre decisions
és estar atent
d'haver a quins problemes
té la comunitat
en la qual tu vius
en aquest cas
a Tarragona
a intentar analitzar
quines són
les possibles
millors solucions
i finalment
decidir
quina és la solució
que finalment apliques
ho dic
perquè a vegades
hi ha alguns companys
i ara no és moment
de fer cap mena de retret
no ho dic en aquest sentit
en absolut
alguns companys
que segur que
no som caps
dels que estem aquí
però que el millor
han passat per l'ajuntament
sense pena ni glòria
jo crec que això és el pitjor
que li pot passar
a un regidor
jo crec que
trenques els plats
quan els fregues
si no en fregues mai cap
mai en trenques cap
i per tant
prenent decisions
segur que alguna vegada
t'equivoques
però segur que
les ciutats avancen
gràcies a les decisions
que tots els que estem aquí
anant emprenent
jo recordo
per exemple
aquells sis mesos
a l'ajuntament
digui
escoltem
jo em estaré sis mesos
però jo aquí
monto la revolució
i a promoció econòmica
vaig fer l'encarregat
vaig fer l'encàrrec
del POEC
amb el Raimond Serret
després va ser el PP
el PP el va presentar
però el vaig encarregat
això és el pla d'equipaments
comercials
clar
exactament el treballava
a l'oposició
a la Minerva Castillo
correcte
sí senyor
ahir vaig estar amb ella
precisament
va donar record per vosaltres
ara ja estem una mica
en plan recordant
vells temps
la meva febolleta
sí senyor
exacte
la Minerva Castillo
treballava amb el Raimond Serret
i va ser el segon POEC
de Catalunya
que es va fer
o a turisme
durant aquells sis mesos
per exemple
vaig crear
en sis mesos
el Tarragona Convenció
en Buró
que després
fins fa molt poc
anant fent les seves
i encara funciona
i funciona bé
Raül
el que han de recordar
amb molt d'estima
i molt de carinyo
és la presidència
del Nasti
bueno això a banda
això ja és
la presidència del Nasti
el Real Madrid
i el Barça
és important el Real Madrid
vaig començar amb un
i vaig acabar amb un
que dius
que dius
no comencem ara
jo vaig disfrutar més amb el Bilbao
vaig disfrutar més amb el Bilbao
quan vas anar al camp del Real Madrid
que jo hi era
jo em veia anar aquell dia
esteta veia
perquè això era l'època
en què Raül Font
era el regidor d'Espanya
quan vaig acollonir
quan vaig anar al camp del Bilbao
i vaig trobar allí
el bar del club
un lleó dissecant
un lleó dissecant
això ja
això
i com deia el Josep Cossana
ser regidor
ha sigut la màxima
honor
ser alcalde
ha de ser la pera
bueno per ser
president del Nasti
la rei rei
i en primera divisió
això m'ho portaré a la butxaca
com a record
però bueno
jo recordo
i molt breument Ricard
l'època que vaig estar a ensenyament
també molts pocs mesos
perquè després el Lluís Expósito
es va tornar a incorporar
etcètera
és que van tocar moltes
moltes tecles
vam inaugurar el Saavedra
i bueno
l'època que hi vaig ser jo
allò me'n recordo moltíssim
vaig ser l'iniciador
el primer document
dels tres documents
que s'han de fer
per aprovar un pla general d'urbanisme
el que s'aprova ara
el primer document
ho vaig estar portant
jo
amb els d'Aguirra Newman
a la Guàrdia Urbana
el López Pasca
controlava en aquell moment
no no
els deures
els deures
com ho posés
amb la Guàrdia Urbana
després ja el següent
d'això
se'm va tocar
la Guàrdia Urbana
bueno
amb universitats
tota la maduració
que hi va haver
amb la Rovira i Virgili
campus
Catalunya
etcètera
amb la Guàrdia Urbana
jo recordo molt especialment
la zona de residents
que van fer
tant a la part alta
com aquí al barri del Carme
aquelles targetes per residents
ja te vaig donar molta canya
me'n recordo
però mira
encara estan funcionant
i la gent
en aquella època
te vaig donar molta canya
per qui ho fessis
encara
vale
però ja va fer
pues fota-li el Carles Castillo
que no n'ha fet cap més
bueno
escolta'm
i sobretot
amb esports
que hem compartit
amb el Josep
i que esports
és com deia ell
molt agraït
molt agraït
i el que primer
que vaig fer
quan vaig entrar
recordo molt de carinyo
un llibre blanc
vam encarregar
a la Universitat
de Lleida
de l'INEF
que fes un projecte
que havíem de fer
els esports
i ho hem anat complint
un servidor
però també el Josep
hem anat fent
una mica
el que ens van marcar
aquelles directrius
jo recordo
especialment
d'aquells 4 anys
que vaig ser-hi
molt divertits
que van fer 4 piscines
10 pistes de pàdel
8 camps de futbol
bueno
no vengui ara
està ficant la falca electoral
ja no estem en campanya
ja no me la ha votat ningú
ja no me la ha votat ningú
la volta a Espanya
recordo
aquella de la Bramolano
aquella contra el rellotge
campionats del món de trial
els colleres
bueno en fi
molt divertit
però deixa'm dir-te una cosa
que també em vaig fracassar
com fem
reconeguin
reconeguin
per exemple
amb el pla de circulació
de la part alta
el capatxa
que estic veient
que abans havien fracassat
si no ser regidors
i ara em dona la impressió
que tampoc m'acabar
potser perquè és un tema
impossible de resoldre
però he de reconèixer
que jo tampoc m'enganxo
jo crec que és impossible
de resoldre
és impossible
a veure Josep
i tu que has estat a Esports
d'alguna cosa
que et sentis especialment
orgullós
i alguna
que potser
s'hagi quedat
al calaix
a veure
n'hi ha
moltíssimes coses
que hem fet
durant aquests quatre anys
d'esports
en una situació
econòmica
bastant xunga
no hem tingut
la sort
de vivir
una situació
econòmica
com les que
estaven vivint
abans
però
nosaltres hem posat
sí que és veritat
que vam rebre
una piscina
heredada
de Raül
que estava acabada
i que nosaltres
la vam obrir
que era la del Serrallo
però després vam obrir
també la de Riu Clà
i ara estem acabant
el que és un projecte
històric
de coberta
de la piscina
de Sant Salvador
i hem deixat
també
un projecte
que ja està
el projecte executiu
acabat també
d'una instal·lació
fitness
spa
a Sant Pere i Sant Pau
que és una cosa
que també necessita
d'una forma
molt potent
perquè Sant Pere i Sant Pau
té molta gent
i les instal·lacions
de Sant Pere i Sant Pau
són una de les més petites
que n'hi ha de fer
de la ciutat
per mi el més important
del tema de l'esport
a veure
dintre de la meva
el recorregut meu
no ha sigut tan llarg
com el del Raül
bastant més curtet
però dintre de la
de la meva aportació
una de les coses
més importants
que trobo
és la unificació
del servei
a la ciutat
o sigui
tota la
la gestió esportiva
és un kit
de servei
cap al ciutat
qualsevol ciutat
de qualsevol zona
de la ciutat
pot anar
a qualsevol instal·lació
pública
en les mateixes condicions
i això és important
i només passa a Tarragona
només passa a Tarragona
de ciutats importants
ciutats petites
perquè només tenen
una instal·lació
però ciutats
que tinguin
diverses instal·lacions
només passa a Tarragona
perquè el sistema
aquell de l'externalització
està molt estès
i
uns preus
molt bons
jo soc soci
pago 30 euros
al mes
30 euros
al mes
és el màxim
que es pot pagar
30 euros
pago
per anar
a fer
tot i això
i no hi vaig
perquè no en puc
perquè
ara començaré
ara que es prejubila
ara tindràs temps
no però jo
això que deia el Manolo
és veritat
jo recordo
que vam encarregar
un estudi
de preus
de piscines
de totes les capitals
de província
de l'Estat
i Tarragona
era la segona
més barata
després de Huelva
realment
ara de Catalunya
és de les més barates
juntament amb Girona
Girona i Tarragona
són les dues
més barates de Catalunya
i fora de Catalunya
no tinc massa informació
però dintre de Catalunya
sí
per tant
tenim unes instal·lacions
de primer nivell
en aquest moment
instal·lacions de primer nivell
per tots els ciutadans
i ciutadanes
tenim posades serveis
per persones
que tenen problemes
com la gent
de la natació adaptada
que per mi
ha sigut molt bonic
això
que una persona
un nen o una nena
amb discapacitat psíquica
pugui tenir
un monitor individual
per cada un d'ells
i cada dissabte
podeu anar al Serrat
o a Bonavista
i veureu que és
realment meravellós
veure com
gaudeixin
de la natació
d'aquesta gent
o a la gent
de la fibromialgia
que també hem posat
en marxa
plans de recuperació
i d'activitats
per a gent
amb fibromialgia
i després
també el que ha sigut
la col·laboració
amb les entitats privades
de la ciutat
perquè tampoc és qüestió
que la ciutat
només tingui
entitats
o instal·lacions públiques
per exemple
a Tàrraco
l'hem ajudat
i estem ajudant
a la piscina Tàrraco
a continuar endavant
amb convenis
amb illes
o al col·legi
del Sagrat Corp
amb el tema
de les instal·lacions
que hem millorat
també
perquè la ciutat
tinguin més
de les instal·lacions públiques
que hem tingut més coses
que hem tingut més coses
que hem tingut més coses
l'alcalde
i ballesteros
que va ser el que em va posar
a la llista
perquè hem de reconèixer que el sistema que nosaltres tenim aquí
en aquest país és el sistema de llistes tancades
i tu vas en un equip
i en l'equip que vas formes part d'un jefe d'equip que et diu
escolta tio
anem a fer una espècie de guerra
i necessito de soldat
jo allí de soldat
i gràcies a estar de soldat en aquesta llista
he pogut estar al servei de la ciutat
per anar acabant
perquè en fi
podríem continuar conversant
durant moltíssima estona
amb aquests quatre regidors
però ja que deia
ara això
feia la metàfora
el José Cosano
de la guerra i del soldat
les relacions de totes maneres
les relacions personals
entre vostès
quan s'està el govern i l'oposició en general
són molt més bones
del que segurament
molts ciutadans
es poden imaginar
perquè després venen aquí a les tertúlies
i clar
i debaten
i discuteixen
a veure
jo crec que sí
evidentment que sempre tens
doncs
amb la persona
que sigui o no del teu grup
tens més bona relació
o més bon feeling
i l'altre
doncs que dius
mira
no me n'aniré amb ell de copes
però tampoc li tiraré una pedra
o millor que
que resulten
doncs
no tan
no tan amigables
però en general
l'ambient
i les relacions són bones
jo
de veritat
penso que
moltes vegades
donem la imatge
a les tertúlies
que ens tirem pedres
i la gent no veu
que després
quan surtin baix
se n'anem a esmorzar junts
perquè independentment
que cada un
estigui en un partit diferent
i tingui unes idees diferents
moltes vegades
les relacions personals
són millors
que les polítiques
no sé si m'explico bé
d'acord
no no
jo estic totalment d'acord
perquè a més a més
jo tinc un lema
que fins ara
sempre m'ha anat molt bé
que per mi
les persones
estan per davant
de la política
o sigui
jo
ara m'has xafat
el que anava a dir
no és veritat
jo és un lema
que sempre he dit
però després això
en la pràctica
és així
i en la pràctica
o sigui
ho podem dir
jo tinc bona relació
amb tots
els companys
que he estat
a l'Ajuntament
Manola
i potser tens més bona relació
amb algun
a mi em va passar
quan jo estava a l'oposició
això és normal
em criticàveu moltes vegades
perquè em deia
sempre vas amb l'Esteve Ortiz
tot el dia vas amb l'Esteve Ortiz
clar
vull dir una persona
d'Esquerra Republicana
l'Esteve és una persona
molt entranyable
però jo tenia
una molt bona amistat
amb l'Esteve i amb la Maria Mercè
dos persones del Partit Popular
i moltes vegades
m'ho deia
tot el dia vas amb ells
doncs mira
vull dir ells tenen les seves idees
però són gens
que s'estimen a Tarragona
i que ens entenem
Rosa
segur que molta gent
encara ens està escoltant
que potser resulta
ara penso
invento
un senyor
o una senyora
que potser són del Partit Popular
per dir alguna cosa
però potser
i segur que algú que ens escolta
està en aquesta situació
té un gendre
que potser és comunista
i en canvi
és el més estimat de tots
i que tenen una relació personal
jo crec que la política
per damunt dels ideals polítics
estan les persones
com el Manolo
i a mesura que han passat
la democràcia els anys
jo crec que la nostra societat
ha anat madurant
i quan fas política municipal
segurament encara és més factible
que hi hagi aquesta bona relació
perquè tots ens coneixem
és que si haguessin d'estar barallats
perquè som de partits diferents
seria horrible
jo personalment
no estaria en política
i ho haurà marxat
això no vol dir
que no haguem de defendre
això no vol dir
que quan estem al plenari
i hem de defendre
cadascú
les seves posicions
jo vaig ser
mira una de les intervencions
meves
amb aquest mandat
més dures que he tingut
va ser quan li va entrar
la medalla al Franco
una intervenció
de veritat
molt dura
perquè considerava
que s'havia de treure
i vaig donar-me les raons
i sé que hi va gent
que se va sentir ofesa
però bueno
era una definició política
les diferències polítiques
no obrien
que després
pugui haver-hi una relació
això no vol dir
després
una vegada
que acabi
aquest plenari
que no puguem anar
a prendre un cafè
o a xerrar del làsting
en política
passa que
quan tu tens
que defensar
un criteri
una imatge
i una filosofia
del teu partit
que teòricament
no teòricament
que realment
ha de tenir
unes petites
a vegades
petites
i a vegades
més grans
diferències
amb altres companys
si n'hi ha
un micro per davant
i estàs
exercint de polític
sempre
marcaràs una mica
la diferència
amb l'altre company
que tens al costat
de l'altre partit
però si no n'hi ha
un micro per davant
o si n'hi ha
en aquest moment
un micro
com n'hi ha
per davant
però no tens
que marcar
la diferència
perquè aquí
estem ara
polítics
polítics
l'atur
no tenim
que fer
potser el que hauríem
de fer és més
tortulies d'aquest tipus
i no de les altres
ja n'hi ha
bé
jo fa molts anys
que ho estic dient
que seria convenient
fer tortulies
per parlar de teatre
per parlar de música
i ho dic públicament
ara
que sapigueu
que començaré
a treballar
amb tots vosaltres
perquè vull fer
una associació
d'ets regidors
de l'Ajuntament
i jo ja et vaig dir
vull començar
a treballar
i nosaltres els convidem
a venir de tan ater
aquí
que vull
Manolo
Manolo
el Xavier Terrés
està començant
a fer els estatuts
perquè jo li vaig recordar
el Xavier Terrés
no és exregidor
no
però és advocat
és advocat
però bueno
utilitzem el Xavier Terrés
que sapigueu
que estic treballant
amb uns altres companys
per intentar
fer
o sigui
una associació
d'ets regidors
de l'Ajuntament
Home té un i dos
que si ara fem
la mirada enrere
fins a l'any 79
quants regidors
haurà passat
per l'Ajuntament
i no descartem
fer una llista
a les properes eleccions
municipals
d'exregidors
jo a tanto no llego
ja
a tanto no llego
senyors
ho trobarem a faltar
això de l'Ajuntament
creuen?
sí
i tant que sí
quin dia
el dia de la processa
de Santa Tegla
el dia del plenari
el dia del plenari
no no
un dia de cada dia
el plenari
Rosa
ha pensat
el que ha dit el José
que estem
pujarem a la tarima
i tenim un banc
per als regidors
que jo l'hi hagi utilitzat
tu ho saps
que hi ha estat
al costat teu allà
sentat unes vegades
sí però queda molt bé
també els agents
de la gent
de la ciutadania
no no però
sí sí
però vull dir
que tens un
a més reivindicarem
l'utilització
d'aquests bancs
pels exregidors
home sí
ho munten una associació
i em veig que seran
un lobby de pressió
en aquesta ciutat
tremendo
tremendo
no
jo encara
tu ho trobaràs a faltar
moltíssim
molt
però el que passa
que jo
com que col·laboro
amb moltes entitats
i estic posat
amb moltes entitats
tarragonines
continuaré treballant
per Tarragona
i això n'estic segur
però deixa'm que
potser em posi
una mica seriós
del tot i estès
que estem portant ara
per fer dos apuntaments
molt petits
primer
el testament
que jo faig
amb els regidors
que continuen
a partir de l'Ajuntament
si és que puc donar
algun consell
després d'aquesta
experiència
de 12 anys
és que
el que sí
que acabes arribant
aprenent
és que els ciutadans
del carrer
els ciutadans
de Tarragona
allò que de debò
esperen dels polítics
no és que ens fem
retrets continus
tu feies millor que jo
jo millor que tu
això se'ls enfumen
al ciutadal
el que vol
és que els hi sapiguem
gestionar amb intel·ligència
que ens posem d'acord
tots plegats
per intentar resoldre
els problemes
que els nostres ciutadans
com veïns
com militants
tenen
i que intentem
fer aquests esforços
de mirar
de posar
i de buscar consens
primera cosa que volia dir
i la segona
si m'ho permés
perquè si no
el temps em sembla que s'acaba
és jo personalment
i em dóna la impressió
que segurament parlo també
en nom dels meus
tres companys de la taula
i jo públicament
vull demanar disculpes
quan has pres
moltes decisions
durant aquests anys
segur que m'he equivocat
en moltes ocasions
segur que quan he decidit
que aquella paret
s'havia de pintar de negre
i hi havia un 90%
de gent que estava d'acord
però hi havia un 10%
que volien
que es pintés de blanc
per tant jo amb aquest 10%
de gent
que durant aquests 12 anys
involuntàriament
ho dic sincerament
sense voler
o intentant
mirar
de satisfer
la màxim gent possible
segur que he trepitjat
algun llapoll
segur que he molestat
o que la decisió
o que alguna actuació
que he fet
ha dolgut
amb algun dels nostres bilatants
i en tot cas jo penso
que ara
quan acabes
és un bon moment
perquè públicament
demanar disculpes
si ho puc fer individualment
també ho faria
però públicament
demanar disculpes
a tots aquells ciutadans
que potser
no hem estat alançades
que ells haurien
que de gust
en nom de tots
en nom de tots
evidentment
s'ha posat molt transcendent
en Raül Font
per acabar
aquesta tertúlia
ara ja poden continuar
si poden
se'n van anar a esmorzar
i a fer un cafè
i jo em comprometo
també a anar-los convidant
de tant en tant
a les tertúlies
i si venen com a associació
d'exregidors
com a lobby
doncs aquí tindran
els seus microfons
ha estat un pla
compartit
aquesta tertúlia
aquesta taula rodona
diferent
a les que fem cada dia
parlant de l'actualitat
política estricta
Rosa Rossell
Raül Font
Manel López Pasca
José Cosano
moltes gràcies
molta sort
que els hi vagi molt bé
i en fi
fins la propera
que serà ben aviatxagos
gràcies
gràcies
bon dia