6 minuts i seran 3 quarts d'una del migdia.
Ho dèiem ja al principi del programa.
Avui hem parlat amb un periodista
que ha fet un llibre, ja parem amb un altre periodista,
que ha fet un altre llibre.
Parlàvem primer amb el Jordi Salvat,
que ha fet aquell llibre sobre Alejandro Fernández,
anatomia d'una passió,
i ara ens acompanya el periodista Carles Gossalvez.
Bon dia, Carles. Hola, molt bon dia.
Que ha fet el llibre Intercolumnios, històries de Tarragona,
que es presenta també avui a les 8 del vespre
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Un llibre d'això, d'històries de Tarragona.
Com diu el títol, són 14 capítols
que van des de l'època dels romans,
a l'edat mitja, fins a l'actualitat.
Per què aquest llibre, Carles?
D'on surt d'una idea de fer aquest llibre?
Bé, de fet, és un projecte que feia temps que tenia inment.
Alguns dels capítols, el contingut, en part,
són temes que ja havia tractat jo periodísticament,
altres són absolutament nous,
altres retocats o més investigats.
I, en definitiva, es tracta de posar a l'abast de la gent
una sèrie d'històries que són molt importants,
que ens ajuden molt a conèixer la nostra ciutat,
especialment el nostre passat.
Deies això, que hi ha capítols que ens ensenyen una mica,
que ens expliquen el passat des de l'època romana
fins a gairebé a l'actualitat, no?
Sí, per exemple, hi ha un capítol dedicat als emperadors
que van viure a Tarragona, per exemple, August.
D'August hi ha una anècdota molt curiosa
que va néixer un 23 de setembre,
i va morir un 18 d'agost Sant Magí.
Per tant, era imprescindible que vingués...
Vincolació tarragonina totalment, eh?
Sí, acabaria de viure un parell d'anys a Tarragona,
com mínim, com va fer.
També parlo, el llibre el tanco,
precisament amb un actor, amb una persona.
I per què?
Doncs perquè és l'autèntic desconegut de Tarragona.
Es diu Ernest Vilches
i aquest home, als anys 20, triomfava a Hollywood.
El Hollywood en castellà.
És la persona que va rodar la primera pel·lícula
parlada en castellà.
Era íntim amic del Charles Chaplin,
de la Marlene Dietrich, en fi,
tot un personatge que Tarragona necessita descobrir.
Creus que moltes de les històries
són poc conegudes pels tarragonins i tarragonines?
Sí, sí, la majoria sí,
o almenys és el que a mi em consta.
Una de les qüestions que jo mateix he descobrit,
perquè el llibre m'ha servit a mi
per descobrir moltes coses.
Això te n'ha dit,
tu també deus haver après moltíssimes coses.
Moltíssimes.
I una que és molt curiosa
i que probablement suspendrà
és que Misericòrdia és la patrona
de l'Ajuntament de Tarragona
i que la devoció per Misericòrdia
és més antiga a Tarragona
que no pas a Reus, per exemple.
I per què Misericòrdia?
Perquè em cridava molt l'atenció
perquè hi havia un carrer
que es deia Baixar la Misericòrdia.
I tot va relacionat.
Durant uns segles hi va haver un altar,
el carrer estava tancat,
el carrer major estava tancat
amb una mena d'arcada,
allà van decidir posar un altar
amb la imatge de Misericòrdia,
en fi, es feien rogatives,
se la treia a passejar
quan hi havia sequera,
des del seu portal fins a la catedral.
En fi, realment,
m'ha servit a mi
per conèixer molt més
la nostra ciutat
i realment hi ha històries
que són d'aquelles que agraden de sentir
i que fan que un se senti orgullós
de la seva ciutat.
Per exemple, si em permets,
Jaume I, òbviament,
va sortir de Tarragona,
Tarragona-Saló-Cambrils,
per conquerir Mallorca,
però la primera nit,
un cop torna de Mallorca,
ja amb la conquesta feta,
la passa a la Porrassa.
On està la Porrassa?
Doncs a la platja llarga de Tarragona.
Allà va fer la primera nit.
Déu-n'hi-do,
moltes curiositats
i com deies,
que tu també has après fent el llibre
i m'imagino que
després d'un gran treball de camp,
d'investigació també,
vaja,
periodístic també,
no t'ho veies al principi?
Sí, el plantejament del llibre
no és tant
el que pot fer un historiador,
jo no soc historiador,
l'he fet en plan periodístic.
Aquesta visió periodística.
En una visió periodística.
De fet, hi ha capítols
que el resumeix són en quatre pàgines,
altres són sis pàgines.
Per què?
Perquè he anat directament,
com es diu,
al gran.
No m'he volgut expandir
en masses qüestions.
No, no.
Aviam,
jo el que vull explicar
són quatre dades
sobre aquests fets
o sobre aquests personatges,
però que són dades
prou significatives.
quina és la història
que a tu més t'agrada
o que em creus de dir
home,
aquesta és la que més sorprendrà
a la gent
que es llegeix el llibre?
Jo crec que la que més sorprendrà
seran les vivències
i la vitalitat
de l'Ernest Vilches.
Estic convençudíssim.
Per això,
és el capítol
que li dedico
més pàgines
perquè era un autèntic personatge
molt valorat
en el seu temps
i d'altres,
per exemple.
Una que a mi m'agrada
particularment
és el Palau del Cambrer,
al costat de la catedral.
Allà va morir
la Juan Enríquez,
que era la mare
del Ferran el Catòlic.
El Ferran el Catòlic
va viure a Tarragona
des dels 10 fins als 16 anys.
6 anys va viure.
Va ser tarragoní
durant 6 anys
Ferran el Catòlic.
Per tant,
a partir d'aquí
se lliga
amb un altre capítol
que és la vinculació
de Cristòfol Colón
amb la ciutat de Tarragona.
El seu principal amic
amb el que anaven
a piratejar
per tot el Mediterrani
es deia
Miquel Ballester,
era tarragoní
i és l'home
que introduís
la canya de sucre a Amèrica.
El tanto, el dato.
Déu-n'hi-do.
I escolta'm,
aquí hi ha moltes històries
però segur que n'han quedat
moltes més al tinter,
o no?
Segur.
És a dir,
aquí hi ha un pou immens
d'històries,
petites històries
de gent
que ha tingut vinculació
amb Tarragona
que han estat d'importance
també per la història
de la ciutat.
De fet,
ara estic col·laborant
amb Tarragona 21,
amb un diari digital
i que surt
setmanalment
en paper
i que també
treballo
temes històrics
i ja em comença
a dir
alguna persona
que podria ser
un segon llibre.
Un segon llibre.
Tarragona,
com he dit al principi,
té un passat importantíssim.
No hem d'oblidar
dos factors.
Primer,
que va ser
la capital romana
de la província
més extensa,
Tàrraco
i que ha estat
sempre
la seu
de l'església
a la península
ibèrica.
Tot això
implica
moltes coses.
Moltes històries.
Per exemple,
el papa Luna,
el primer papa Luna,
el rebel,
també va viure
al Palau del Cambrer
i de fet
el sostre
ja l'ha escut
enfustat ell.
D'on i do, eh?
Un munt
d'històries
que podreu conèixer
amb el llibre
del Carles Gozáubes.
Veig aquí
un dels capítols
que diu
Intentos de Reus
per arrebatar la capital.
Això també forma
part de la història.
Sí,
fa cosa d'un any
estàvem
el gener,
no,
el desembre de fa un any
estàvem parlant
dels intents de Reus,
no?
La polèmica
de les vegueries.
Bé,
si ens remuntem
a l'edat mitjana
ja comencem
a trobar
molts intents
i sobretot
al segle XIX.
Segle XIX,
les corredisses,
Tarragona,
Madrid,
Tarragona,
Parlament de Madrid
per tractar
de frenar
els intents de Reus
per prendre'ns
descaradament
la capital
van ser
intenses
i profundes
i el llibre
es recullerix
molt bé.
I una altra
de la petjada
a l'agüella
d'Antoni Gaudí
a Tarragona.
Aviam,
mireu,
només us diré
un parell de coses.
La mare
d'Antoni Gaudí
hagués nascut
a Tarragona
si no hagués estat
per la guerra
del francès.
Els avis materns
es van caçar
a la catedral,
vivien a la part alta,
van tenir la primera filla
el 1810
a Tarragona,
la segona
que era la mare
de Gaudí
i l'Antoni
ja va néixer
a Reus
el 1813
degut a que
la família
cornet
Bertran,
l'àvia era
tarragonina,
els cornet Bertran
degut a la situació
bèl·lica
doncs van decidir
anar a refugiar-se
a Reus
on també hi ha
part de la família.
Antoni Gaudí
deia
que ell es considerava
ciutada
del camp de Tarragona
i no m'estranya
perquè moltíssima família
està en el triangle
Repartida,
no?
Sí, sí,
en el triangle
Riudons
Reus
Tarragona.
El que passa és que
la part del triangle
Tarragona
no s'explica mai.
I això?
Algú deu tenir interès
a no dir
que per les venes
del Gaudí
també corria
sang molt tarragonina,
molt.
Déu-n'hi-do,
tot el que és històries
que podreu descobrir
en aquest llibre
Històries de Tarragona
Intercolumnios.
Satisfet del resultat,
Carles?
Sí, sí,
sí,
tant.
És un llibre
menut,
petit,
de tamany
però de molt contingut.
És un llibre
molt intens,
molt ràpid
de lectura
pel que he comentat abans
que són capítols
molts breus
i en definitiva
estic molt satisfet
i tant.
Em diuen
que mirem
el correu electrònic,
ara ho mirarem,
que ens envien
una pregunta per tu,
Carles.
No sé si el correu
genèric
de Tarragona Ràdio.
Ara ens ho mirarem
a veure si ho veiem.
A veure,
a veure,
un momentet.
Mira,
pregunta a Carles Gozalvez.
A veure,
diu,
oh,
estic escoltant el Carles Gozalvez
i ep,
que ara m'ha marxat el correu.
Un momentet.
Ja veurem quina és la pregunta.
A veure,
espera't,
espera't.
La pregunta del milió.
Doncs ara no ho veig.
No, no, no.
A veure,
a veure si ho recuperem.
Bé,
ara ho intentem recuperar,
ara ho intentem,
intentem recuperar
aquest correu electrònic.
Si vols,
mentrestant,
un parell de coses.
Mira,
dos capítols més.
Un,
parlo del tramviat,
un tramviat tirat per cavalls
que va funcionar a Tarragona
entre els anys 1883 i 1896.
O, per exemple,
un capítol
que és absolutament dramàtic,
que és l'última persona
que va ser morta
per Garrotville,
va ser a la presó de Tarragona
l'any 74.
A més,
va ser el Hens Ches,
que després es va saber
que es deia realment
George Michael Bessel,
que va ser mort
per un verdú
que era un autèntic sanguinari
perquè era novato,
no sabia com funcionava el Garrote.
I l'home
el va fer uns patiments
tremendos.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
realment interessant
totes les històries
i, com dèiem,
amb un format curt
de lectura ràpida
i que m'imagino
que també interessant
aquest tipus de lectura
per quedar-se
bàsicament
amb els principals detalls,
amb allò més imprescindible
de la història,
anar, com deies,
al gran.
Exacte.
Mira, la pregunta,
diu,
estic escoltant el Carles Gozal,
i van fer estades
tres emperadors romans.
Gràcies.
Ens ho pregunta el Jaume.
Sí, bé, de fet,
més ho van conèixer.
Per exemple,
Julio César
va estar a Tarragona.
L'August va viure
entre els anys 27 i 25.
Adrià va passar un hivern,
l'hivern dels anys 122-123.
I Galba
no era emperador a Tarragona,
però va viure
vuit anys
com governador
de la tarragonència
i va ser a Tarragona
on va preparar
el cop d'estat
per ser proclamat
emperador a Roma.
Per cert,
va durar molts pocs mesos
perquè va ser assassinat
per un dels seus soldats.
Poc va durar, no?
Doncs ja ho veieu,
el llibre del Carles Gozal
serà avui a les vuit del vespre,
la presentació,
s'ha d'actes de l'Ajuntament,
i hi haurà també
l'historiador Jordi Rovira.
Sí.
Sí.
Posant una mica d'història
al tema o què?
Sí, bé,
Jordi Rovira
m'ha ajudat
amb la revisió
de continguts,
ha fet una feina
molt important,
perquè,
com diuen,
dues persones
saben més que no pas una.
Era important,
i també m'agradaria destacar
que el llibre
té a haver presentar-me
a l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
la qual cosa
a mi m'honora.
Doncs ja ho sabeu,
avui a les vuit del vespre,
aquest llibre,
Intercolumni,
les històries de Tarragona,
aquestes històries
del passat
i no tan passat
de Tarragona,
en fi,
que formen part
de la història
de la ciutat
i que es recullen
en aquell llibre
del periodista
Carles Gossalvez.
Carles,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
I molta sort.
Gràcies.
Que vagi bé,
deusiau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.