Falten dos minuts per arribar al punt horari de 3 quarts 11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa,
canviant absolutament de registre,
després de parlar de política, de retallades, de la crisi...
En fi, de diferents qüestions d'actualitat
amb el delegat del govern a Tarragona.
Ara us proposem fer una mirada a la història del club gimnàstic.
I és que aquest vespre finalment es presenta el llibre
Gimnàstic 125 anys fent història d'Enric Pujol.
Ja n'havíem parlat en altres ocasions en aquest programa
i en aquesta emissora us havíem anunciat que s'estava elaborant el llibre
i avui arriba el dia de la presentació.
Un llibre publicat per Arol Editors,
un llibre d'aquells de regal, de luxe,
600 pàgines, 1.500 fotografies...
En fi, tota una feinada que ha tirat endavant Enric Pujol.
Enric, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Gairebé ho he explicat tot amb aquestes xifres,
però ara valdria la pena que expliquéssim realment.
600 pàgines, per què 1.600 fotografies?
Per què això d'alguna manera dona una pista
sobre la dimensió de l'obra?
600 pàgines perquè no li podia anar més.
Perquè penso que haguéssim pogut arribar perfectament
sense estirar massa a les 640,
però clar, el llibre ja...
Ara pesa 2.300 grams i és com si fos un part, no?
Que on ha passat el llibre?
2.300 grams, no?
I ja no podien encaixar més les pàgines.
Havien de fer dos volums i no era oportú fer dos volums.
Per tant, 600, aquesta.
Fotografies 1.500 són les que hi acaben
sense fer un àlbum de cromus.
El que no volia és que el llibre fos un àlbum de cromus
amb fotografies i tal.
600 pàgines, que no són 600,
perquè 120 són d'estavística i van entre de fotografies,
400 i escatx poden escollir,
poden engullir bastant bé 1.600 fotografies
que moltes són individuals de jugadors o d'esportistes, no?
Com està estructurat el llibre?
El llibre, la idea principal era,
la meva idea, quan ara fa dos anys
jo i la Maria Andreu van comanar el llibre,
era que es complissin tres permisses.
Que fos un llibre que es pogués mirar,
llegir i consultar, no?
Llavors, el vam dividir per capítols.
Hem fet 19 capítols.
El primer capítol parla de ciutat,
perquè jo crec que és inversemblant
no plantejar-se que el Nàstic i la ciutat
tenen una comunió i un matrimoni indestructible.
i comencem a parlar de la història de Tarragona
després del setge del francès,
fins a arribar al 1886,
quan es crea el Cull Gignàstic.
I a partir d'aquí anem parlant de la ciutat,
com va evolucionant,
perquè a les capítols següents
veuran com evoluciona el Gignàstic
i veuran aquesta dualitat que hi ha.
Primer capítol.
Segon capítol, club.
Aquest és el capítol troncal,
on parlem de club com a club, com a entitat,
que ha pogut anar dimensionant-se
en diferents seccions.
la vida política, social i esportiva també general del club.
I després ja anem desmembrant les seccions,
les 17 seccions.
Començant per la Gignàstica,
la primera,
seguim per l'esgrima,
la boxa,
la nàutica,
el ciclisme,
el hockey sobre terra,
el hockey sobre herba,
l'excursionisme,
el futbol,
l'atisme,
el bàsquet,
la Gignàstica rítmica,
el tenis taula,
el handball i el futbol sala.
cada capítol una secció.
I els capítols,
perquè no siguin massa avorrits,
doncs cada dos pàrrecs tenen,
allò que en diuen en premsa,
un ladillo,
que ve a explicar petites històries
dins la gran història del capítol en si.
I després tenim la part estadística,
on hi ha totes les 51 juntes directives complertes,
que diu del Gignàstic,
club Gignàstic,
parlem de club,
no parlem de seccions.
I després tenim l'estadística
on es visualitza el partit del Gignàstic,
cada partit de Lliga i de Copa,
individualment,
des del 1917 fins ara.
Partit a partit,
classificacions,
golejadors,
targetes,
quan no hi havia de lletres expulsions,
i detalls,
incidències que s'ha produït a cada temporada.
I després hi ha uns rànquings generals,
que són els 1.110 jugadors
que han jugat partits oficials,
parlem fins al 30 de juny d'aquest any,
els 53 entrenadors
que han entrenat al Gignàstic,
partits jugats,
partits guanyats,
gols,
pampam,
porters,
golejadors,
i després els equips rivals del Gignàstic,
i acabem amb un índex onomàstic
de 1.900 noms,
perquè no n'hi cabien més.
Déu-n'hi-do.
Dos anys de feina,
a partir de l'encarreg de Josep Maria Andreu,
tot i que tu, evidentment,
ja tenies, clar,
moltes dades, no?,
de treballs anteriors.
Partint de la base,
que jo dispois,
des de l'any 72,
que vaig començar a fer un arxiu
bastant important del Gnàstic,
perquè m'ho he anat fent,
deixant això de banda,
el Josep Maria Andreu va sent,
sembla que el 10 o l'11 d'octubre,
de fa dos anys,
que em va demanar el projecte,
al cap d'una setmana
li vaig fer l'esborrany del que seria,
i a partir d'aquí llavors
ja vam començar.
La primera fotografia
que es va incloure
va ser la del Joan Estiles,
curiosament,
la primera setmana
de treballar amb el llibre,
i l'última es va incloure
el 19 de setembre,
és a dir,
fa,
ha sigut l'última,
que és un equip infantil del Gignàstic,
que vam trobar de casualitat
l'any 40,
és a dir,
després de la guerra,
el primer equip,
i,
és a dir,
d'una fotografia a l'altra
quasi dos anys.
És el llibre que li faltava,
el Gnàstic,
el Gimnàstic de Tarraona
com a club
amb 125 anys de vida?
Sí, sí,
però això s'ha de matisar,
perquè Josep Maria Ràcars
ens fa un llibre
molt interessant
l'any 61,
però clar,
amb una sèrie
de mancances
de llibertat
que hi havia
en aquells temps,
no?,
en castellà
i a part d'això
amb mancances.
Tot l'arxiu documental
del Gignàstic,
que jo penso
que és dels més importants
de clubs esportius
d'Espanya,
perquè arrenca
del 1886,
però no hi havia el més,
estava en unes golfes
al camp del Gignàstic,
a la sala VIP,
el que és ara el museu,
allò que és molt ara,
abans hi havia una golfa
de fusta,
i l'any 71,
quan es va començar
a baixar el nou estadi,
es va deixar
tot el fons documental
que hi havia a la Rambla
allà.
de fotografies
n'hi havia com
unes 7.000
i de caixes
m'assembla
que n'hi havia
unes 50 i pico
plenes,
i es va deixar allà,
ningú ho sabia.
I quan l'any 2001
es van començar
a fer les obres
per deixar
aquella sala VIP,
es va trobar això.
Es va aparcar
durant un parell d'anys
allà al club
i el 2003
es va donar
a l'arxiu.
Jordi Piqué
i el seu equip
ho van catalogar
i a partir del 2007
va estar a disposició
de tothom.
Per tant,
és allò.
La llàstima és
que a les 8.000
o 9.000 fotografies
se n'han quedat
unes 4.000
perquè les altres
es van fer malbé.
I de documents
també hi ha
un parell de caixes
que ha hagut de l'homitat
i algunes pluges
que hi havia,
algunes goteres
també van desaparèixer.
Però al fons
és importantíssim
perquè hi ha llibres d'actes
des de 1894
em sembla que és
el primer llibre d'actes
tots seguits
i de cada secció
llibres de comptes,
documents
i clar,
jo he pogut
tenir accés
a tot això
i pots fer
un llibre interessant.
Des d'un punt de vista
molt genèric
molt general
com podries definir
o com definiries tu
aquesta història
aquests 125 anys
d'història
del club?
Es podrien resumir
en poques paraules?
És difícil
perquè
clar,
podríem acabar
amb el parany
de parlar del futbol
o de parlar del bàsquet
o de parlar
com a club.
Jo diria que
el important és
que és el primer club
poliesportiu espanyol
que arriba als 125 anys
que conserva
un afons documental
molt important.
Ja et dic
que hi ha unes 4.000
fotografies
i hi ha moltes fotografies
de la primera dècada
del segle XX.
Tenim en compte
que això
és molt interessant.
A punt de fer
100 anys
per tant
aquestes fotografies.
alguna i ja l'ha fet.
Alguna i ja l'ha fet.
Algunes,
en plural.
I el més important
és que
ha aguantat
el gimnàstic,
ha aguantat
dictadures,
repúbliques,
monarquies
i tot el ventall
polític
diferent
que ha succeït
des de la 1876
fins ara
i ho ha aguantat
d'una manera estoica.
Hi ha hagut dos moments
molt crítics,
tres moments molt crítics.
L'any 33
quan s'entra
en una crisi
de sòcies
i econòmica
degut potser
a la República,
que el Tarragona
que és un equip d'esquerres
doncs reviscula molt,
que la gent no veu bé
ni el hockey terra
ni el tenis
perquè són elitistes
i que el nàstic
ho passa molt malament.
La guerra
doncs
fa un parèntesis.
L'any 50
quan es baixa de primera
hi ha un dèficit
que ningú sap
ben bé
el que hi ha
i llavors
es trempeja
i es solventa
i el 86
l'any del centenari
que el nàstic
va estar a punt
com a futbol
de desaparèixer.
Si no és el que
els recasents
posa
paga el viatge
a la línia rosa
el nàstic
es retira
de la segona divisió.
És a dir,
hi ha tres moments crítics.
Podem definir
que és una història
d'alts i baixos
aquests 125 anys?
Perfectament definit.
Perquè deu tenir
també algun moment
aleshores
ara ens explicaves
tres moments crítics
però també deu tenir
els seus dos o tres moments
de glòria
com a club, no?
L'any 22
em sembla
que arriba
als mil socis
l'any 22
l'any 24
quan Lluís Bonet
diu que
professionalitza el futbol
el nàstic
és el primer equip
fora de Barcelona
de la metròpolis
que professionalitza el futbol
és a dir,
fitxa quatre ajudes professionals
un deia el meu tiet
Norbert Calabuig
i tenen quatre professionals
l'any 23
una cosa que no passava enlloc
després quan es puja
a segona divisió
l'any 45
quan es puja
a primer
l'any 47
i després
quan
s'inauguren
les noves instal·lacions
l'any 71
quan es puja a segona
després de 19 anys
quan es torna a pujar a primera
evidentment
que hi ha
hi ha etapes glorioses
del gimnàstic
moltes
hi ha un atleta
Jaume Manin
que en un campionat
d'Espanya
va fer
sis títols nacionals
en sis especials
diferents
vull dir que si
avui fes de Caldón
hagués sigut
en aquells moments
campió d'Europa
Jaume Manin
Natàlia Rodríguez
ara
Pedrito Hernández
campió del món
de pilota
Gaità Cournet
campió d'Europa
de l'atisme
l'Avito Fuster
campiona del món
de gimnàstica rítmica
jugadors com
Vizcaín Internacional
amb Espanya
l'equip
de fèmines del Nàstic
que va jugar
a divisió
de bàsquet
vull dir
hi ha moltes
pàgines brillants
al gimnàstic
i com definiries
el moment actual
o dels últims anys
d'una institució
que com deies
cal remarcar
que això és un club
poliesportiu
però amb un
amb una secció
del futbol
que clar
cada cop més
en aquest segle XXI
agafa més protagonisme
com analitzes
els últims anys
i quina perspectiva
veus
aquesta estructura
de club
poliesportiu
que a més a més
ara conviu
amb una societat
anònima esportiva
ha canviat molt
ha canviat molt
primerament perquè
ara
el gimnàstic SAT
teòricament
si anéssim a analitzar
amb teoria
no té res a veure
amb el gimnàstic
porta l'escut
els colors
juga al camp
té socis
que són del gimnàstic
però clar
té un nif a part
evidentment que tu només sap
que és el nàstic
i això sí
però
ha canviat molt el futbol
jo ho estava pensant
vinguent cap aquí
clar
avui el nàstic juga a Villarreal
a les 9 a la nit
i és un partit més
però és que
per arribar a aquest partit
els espectadors
a Tarragona
concretament
han pogut veure
el Getafe Betis
el dilluns
el dimarts
el Real Madrid
Ajax
el dimecres
el Bate
Barça
ahir el Bilbao
Paris Saint Germain
i avui el gimnàstic
vull dir
aquella il·lusió
aquell desfísi
que hi havia
aquella incertesa
de cada setmana
veure el partit del nàstic
perquè no hi havia altra cosa
això ha anat desaparegent
i avui estem en una globalització absoluta
en què és un punt més
per tant
i aleshores
les seccions poliesportives
clar
encara pitjor
les seccions poliesportives
han quedat minimitzades
tu li preguntes ara
a un
podríem fer l'enquesta
al nàstic
a la gent que va al futbol
i dir-li
digui-me
quantes seccions
té el club gimnàstic
segur que molta gent
ni ho sabria
sabria potser
el frontón
perquè el té darrere
o el tenis
perquè ho veu
però que hi ha tenis taula
o que hi ha futbol sala
potser ho desconeixeria
aquest és un problema
que no li passa al gimnàstic
li passa
a la majoria de clubs
mira
hi ha una anècdota
a la primera dígio de futbol
només hi ha dos clubs
que sense ser
de futbol
hagin arribat a primera divisió
som la Real Societat
que era un club ciclista
abans deia
club ciclista
de Sant Sebastián
i el gimnàstic
és el club de gimnàstic
els altres
Barça
Espanyol
Madrid
tots són clubs de futbol
que després han pogut tenir seccions
però que no han nascut mai
d'una secció
que no fos futbol
s'està al revés
com és el cas del Nàstic
Nàstic i la Real Societat
no n'hi ha cap més
clar
vull dir
el Nàstic té moltes peculiaritats
i és un club
que està molt lligat a Tarragona
i aquest llibre
si em deixes dir una cosa
pot interessar també
la gent que no és futbolera
ahir parlava amb la
amb la filla
d'un expresident
que es deia Gualbert Nogués
i em va dir
no és que a mi el futbol
no m'interessa
ni desconeixia
el seu midi
i em va dir
i vaig dir no no
és que parlem també
de la seva mare
per exemple
que havia sigut tenista
llavors li va interessar
perquè abarca molt
el futbol és un capítol més
el que passa és que el futbol
a més de tenir
18 pàgines
com té la pilota
doncs en tindrà 90
perquè s'estira més
però és un capítol
s'ha volgut donar
un tractament
paritari
a tota la secció
demostrant que és un club
un club poliesportiu
gimnàstic
125 anys
fent història
aquest és el títol de llibre
que es presenta avui
a les 8 del vespre
a l'antiga audiència
a la plaça del Pallol
amb quin format
l'acte d'aquest vespre?
Un acte molt breu
la idea és posar
amb societat
el llibre
allà mateix
es començarà a vendre
farà una presentació
del Frederic Porta
perquè és un enamorat
del Nàstic
i molt amic meu
i ho fan molt de gust
i després intervindran
les entitats
que han col·laborat
amb el llibre
els esponsors
per dir-ho així
la Diputació
vindrà Albert Ballver
la Generalitat
vindrà la Gemma Soler
el nivell antivà
no pot venir
i l'alcalde de Tarragona
Josep Félix Ballesteros
a part hi haurà també
el Fèlix Arola
com a
perdó
el Fèlix Arola
com a gerent
de la Vitoria Arola
i aquests seran els que intervindran
i precisament una cosa
del llibre
al llibre
no trobaràs en cap moment
la paraula nàstic
no
la paraula nàstic
ha quedat totalment obviada
parlant sempre de gimnàstic
no
perquè
el nàstic s'associa més
a l'assad
diguem al futbol
i el gimnàstic
és el nom original
del club
i s'ha tingut molta cura
en parlar
de gimnàstic
el que fa referència
no sé si l'Andreu
en el seu pròleg
parla de nàstic
el pròleg
fa la presentació
però el que és
el text del llibre
parlem de gimnàstic
el llibre es posa avui a la venda
s'ha fet una tirada
no sé si dir-ne
limitada
mil exemplars
un mila d'exemplars
perquè és un llibre
d'aquells de regal
eh
allò
clar
vull dir
un tema
60 euros
amb la crisi
doncs suposem que
són diners per moltes persones
per tant hem fet una tirada
de mil exemplars
crec que és una tirada
que en tindrem prou
és un llibre
que es ve en pergut
ells
vull dir que no
ara en cap moment
pensem que s'esgotaran
3 dies ni molt menys
és un llibre que té vida
un llibre
d'un
de femenis d'aquest tipus
té vida 10-15 anys
per tant
en tindrem
vull dir
pensem que s'esgotaran
els mila d'exemplars
què farem quan s'esgotin?
això ho hem de parlar
amb el president
també hem de dir
que l'editorial
evidentment
quan fa el llibre
fa una tirada
ensenia que són uns 200 exemplars
que els distribuirà
a les lliburies de Catalunya
amb la qual cosa
són 1.200 exemplars
jo crec que
a 60 euros
està bé
les persones més interessades
avui mateix
si poden adquirir el llibre
a l'antiga audiència
nosaltres hem fet reserves
perquè es va fer un 902
perquè hi havia gent
ja que el demanava
em sembla que tenim
unes 90 reserves
i hi ha un 10%
del llibre venut
que Déu-n'hi-do
ja està molt bé
que està molt bé
i sí
avui demà
a la botiga
Valnàstic
ja hi podran anar
l'acte
també vull dir
que serà curt
serà curt
perquè la gent
a les 9 pugui veure
el que vulgui
el Nàstic
el Nàstic Villarreal
veus
ja estem
és un acte de club
i estem depenent
del futbol
això ho parlàvem
amb el Josep Maria Andreu
no hauria d'afectar
hauríem de dir
fem aquest acte nosaltres
però és una secció més
però bueno
aquesta dependència
que hi ha del futbol
que és l'esport que glutina
farem això
nosaltres suposo
que un quart d'hora abans
haurem acabat
i la gent podran anar a casa
a veure el partit
si no haguessi jugat
el Nàstic a Villarreal
els companys
el sempre nàstic
podrien haver anat
a l'acte de l'antiga audiència
però en aquest cas
per exemple
els nostres companys
Jordi Blanc i Quim Pont
ja no podran anar a l'acte
perquè estaran a Villarreal
i per exemple
hi ha gent de la plantilla
de Nàstic
vindran els que estan
a les jornades
però haguessin vingut
el Carlos Hernández
l'Arenes Caneta
i l'Arenes Maria Grau
tota aquesta gent
hagués vingut
però hi ha un anècdota
perquè quan es va fixar
la data
es va fixar
el mes de maig
d'aquest any
llavors
jo vaig preguntar
a la federació
i em va dir
que hi hauria
una jornada
intersemanal
al setembre
i vaig pensar
perquè volíem fer dijous
la presentació
si fem el dijous
ens pot tocar un partit
que al final
segona no ho ha fet
o fem només primera
a la intersemanal
i vam dir
bueno
no ho fem
fem-ho el divendres
que el divendres
segur que no hi haurà partit
Doncs mira
casualitat
125 anys
i el Nàstic
juga avui
al camp del Villarreal
l'important però
és tenir aquest llibre
de la història
d'aquest club poliesportiu
Enric Pujol
moltes gràcies
i felicitats per la feina
Gràcies Ricard
Gràcies
Que vagi bé
Bon dia
Gràcies