M'agradaria tant de tant en tant
Fugi d'estudi i ser incorrect
Sortir al carrer i enamorar
60 cops en una tarda
I no haver de reprimir-me
De discutir amb l'autoritat
M'agradaria tant de tant en tant
Saltar-me cues als cinemes
No tenir horaris ni rellotge
I en el Liceu i en una llotja
Tocar-li el cul a l'aparenta
I badallar d'avorriment
M'agradaria tant de tant en tant
Deixar-me anar a ser menys poeta
Fiar-me menys de l'intel·let
Em declaro innocent. És el darrer treball
de Joan Isaac, que arriba aquest cap de setmana
a Tarragona per presentar aquest treball.
El tenim a l'altra banda del fiu telefón
i que amb ell conversarem en els següents minuts.
Joan Isaac, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Bon dia. Bé, és difícil això de declarar-se innocent?
És a dir, és poc habitual despullar-se,
sentir el que un sent sense tenir vergonya?
Dir-ho tal com ho sents?
Bé, és qüestió de, simplement,
d'una mica de valentia
i fugir d'aquest pensament únic
que sembla que ens volen imposar tots
i ser conscients d'això,
ser conscients que encara som persones individuals
que ens podem revelar i ens podem indignar
davant d'un món que sembla que ens tendeix
que tots seguim per les mateixes traceres, no?
Em penso que és simplement una qüestió de valentia.
Hi ha gent que s'atreveix,
hi ha gent que no s'atreveix.
Jo ho intento dir a través dels nostres cançons.
Home, en aquesta m'agradaria tant,
que ara escoltàvem-ho, ho podem escoltar, no?
Allò, et saltes a les cues del cinema,
sortir al carrer i enamorar-te 60 vegades.
Joan Isaac, ho fa això, eh?
Ja m'agradaria.
De quan en quan m'agradaria.
Aquesta és una cançó, una cançó de...
una més, una cançó més al disc.
I bé, respon a això,
a vegades a la necessitat de saltar-te les regles, no?
De deixar-se de tantes regles
que ens estan, diguem, envoltant per tot arreu, no?
És una mena de...
A qui no li agradaria saltar-se cues als cinemes
i enamorar-se 60 vegades amb una tarda
i poder discutir amb l'autoritat, no?
És a dir...
Però bé, són pensaments que en un moment es converteixen en cançons
i aquest és un pensament molt puntual,
però bé, no deixa de ser un pensament bastant...
que reflecteix bastant el que vull explicar amb el disc.
Això ho podem veure al llarg de totes les cançons.
Quin és el missatge que donen totes aquestes cançons,
d'aquest darrer treball de Joan Isaac,
en declaro innocent?
Bé, el missatge són 11 o 12 cançons
que són el producte de dos anys i mig de la meva vida.
Jo sempre dic que els meus discos
són una mena de diari o de periodisme intern
que faig jo mateix sobre aquest temps
que jo més o menys necessito
per composar 10 o 12 cançons
que consideri valeries per gravar un disco.
en el fons em declaro innocent
és una declaració de principis.
És a dir, és el que he dit abans,
és a dir, declarar-se innocent
perquè em sembla que d'alguna manera
que estem en un món
i cada cop s'està demostrant més
que bé aquí
és el món de l'engany.
Qui enganya millor és el més xulo,
i enganyen els bancs,
enganyen els polítics,
i enganya tot Déu aquí.
I llavors declarar-se innocent
davant de...
No sentir-se part integrant
d'aquest engany que ens ha portat
on estem en aquests moments,
em sembla que és declarar-se...
declarar-se innocent d'això,
de qualsevol culpabilitat
que nosaltres d'alguna manera
no estem mai sols,
com dic en una cançó,
i que ens estem continuant vigilats
per sobreorganismes
que nosaltres ni coneixem,
però que dirigeixen les nostres vides.
I en el fons és un disc
on encoratjo la gent,
doncs curiosament,
amb això,
amb la indignació,
amb la revolució interna de cadascú
per poder canviar una mica aquest món
que d'alguna manera
hem construït
i ara se'ns...
se'ns enfons d'alguna manera, no?
Hi ha totes les teories que hi ha
de què s'ha de mirar
un altre tipus de sistema
per la societat,
perquè això ja no dóna més de si.
Això és més o menys
la filosofia del disc.
I la música, m'imagino, Joan,
que és una bona manera d'escapar-ne.
Sí, penso que sí.
Penso que en aquests moments...
penso que en aquests moments
és molt important l'art
per contraposar
amb aquest món
absolutament mediatitzat
pels diners i per les...
perquè últimament
doncs ningú parla de música,
de l'art,
tothom parla d'economia,
dels bancs...
I penso que l'art
en aquests moments
té una resposta important
com a contrapartida.
Jo acabo de vindre
de fer uns concerts a Ecuador
i...
invitat per un festival internacional
de cantautors
i em van explicar
que a Ecuador, per exemple,
en aquests moments
hi ha una pel·lícula
que s'explica la...
és una pel·lícula
feta per la germana
de dos nens desapareguts
fa bastant de temps a Ecuador
i d'alguna manera
es va diruïr aquesta història, no?
Doncs el sol fet
d'aquesta pel·lícula
que s'ha assejat
tota una societat equatoriana
ha servit
perquè el mateix govern
es posi les mans
per descobrir finalment
què és el que ha passat
amb aquelles dues
criatures desaparegudes.
Això et demostra
que una pel·lícula,
una obra de teatre,
una cançó
o un llibre
pot canviar una mica el món
i pot sacsejar la gent.
El llibre de l'Estefan Fessel
aquest que va fer
el Dinting Neus,
per exemple,
és un opuscle
de 35 o 40 pàgines
que realment
ha servit
per sacsejar
tot el món
fins i tot
a Wall Street, no?
És a dir,
que és el centre
de tota
aquesta història
del capitalisme
absolutament salvatge.
Em penso que l'art
en aquell moment
té una resposta important
amb aquesta mena
de món
sense sortir de
que ens hem construït
nosaltres mateixos.
el Joan porta
moltíssims anys de carrera.
és sempre el millor disc
millor que tots els anteriors?
No, no necessàriament
perquè tu fas un disc
pensant que és un bon disc
no fas un disc
pensant que és el millor disc
el que passa
és que amb el temps
un va evolucionant
i va pulint més
els seus textes
les músiques
intenta fer produccions
més acurades
però en el fons
l'art
l'art
és pura emoció
si l'art
no té emoció
no té cap sentit
la música
té que ser emocionant
té que emocionar
i per tant
en aquests moments
sembla que tot sigui
entreteniment
intentar fer coses diferents
amb aquest tipus de cançons
i defensar la cançó d'autor
com a gènere
important
em penso que
és el que vull fer
sempre
i llavors la gent decideix
la gent sempre té
l'última paraula
sobre
sobre
sobre la teva obra
l'important jo penso
que és fer una obra
coherent
al llarg dels anys
i ja
l'any que ve
farà 40 anys
que estic amb aquesta història
i vaig fent
vaig fent una obra
que algun dia
doncs algú li pot salir
del tau
com el veu
Joan Isaac
el sector del cantautor
a Catalunya
no sé com el veu
quin moment
quin estat de salut té
home
home
després d'una
d'una decadència
que era els anys 80
perquè els mitjans de comunicació
ens van obviar
i ens van
d'alguna manera
doncs
soterrar
jo penso que
últimament hi ha hagut
una revifada
de la cançó d'autor
i de pensió que estan sortint
canta d'autor joves
que fan coses
molt bones
cada cop
estan més preparats
musicalment
i penso que
això és important
gent com
no ho sé
com el Roger Mas
com el Feliu Ventura
com fins i tot
els Cesc Freixas
o gent que intenta fer
cançó
d'autor
en aquests moments
em semblen
tios molt interessants
i gent jove molt preparada
per fer coses
i d'alguna manera
són els que han d'agafar
el relleu
de nosaltres
d'allà
una mica
els veterans
d'aquesta història
però em sembla
que la salut musical
del país
és molt interessant
en aquests moments
a tots nivells
a nivell de pop
a nivell de pop
de folk pop
penso que és interessant
tenim un país
que tenim
una quantitat
de música
que suposo
que si ho estudiés
els darrers 40 o 50 anys
a Europa
el país
que té més quantitat
de música
i més bona
segurament el nostre
seria un dels primers
és a dir
el que passa
que som un país
petit
un país
que no ens creiem
les nostres coses
un país
on
sembla que l'auto
odi és
l'esport nacional
i a vegades
estirem pedres
a la nostra taulada
però això
és una cosa
absolutament
irremediable
perquè
em sembla
que ho portem
ja l'arrosseguem
de fa anys
de fa molts anys
de fa molts segles
i jo penso
que ens hem de creure
més que som nosaltres
a tots els nivells
a nivell polític
a nivell artístic
ens hem de defensar
i penso que
és important
això és molt important
perquè si no
un país
si no creu en si mateix
es veu abocat
que l'inveixin
a altres països
i l'inveixin
a altres estètiques
i per tant
penso que
ens hem de creure
més
el que fem
i penso
que som molt bons
amb les coses
que fem
i jo estic
orgullós
de ser d'aquest país
i formar part
d'aquest
conglomerat artístic
del país
on m'hi trobo
molt bé
però penso
que és un problema
fonamental
és això
és deixar-nos
d'autodiar
de creure més
en el nostre
i pensar
que no el que ve de fora
sempre el que és bo
sinó que aquí dins
tenim coses meravelloses
Aquest dissabte
com dèiem
Joaní Sacs
ara al teatre
al magatzem
un espai
petit
molt proper
al públic
intimista
com el veurem
dalt de l'escenari
què veurem
Joan?
Doncs mira
curiosament
el teatre al magatzem
és un dels teatres
més bonics
que jo he cantat
jo he cantat
des del teatre
de la Ville de París
al Palau de la Música
al Teatre Nacional
de Catalunya
però hi ha espais
que un record
d'una manera
molt particular
i fa uns anys
jo vaig fer un concert
al teatre
que va ser meravellós
perquè va ser
un teatre preciós
per fer
el que fem nosaltres
i penso
que aquesta proximitat
que busquem
sempre
nosaltres
és molt
a mi
és un dels teatres
que més m'agrada
de Catalunya
i no ho dic
per allò
sinó
això
fins i tot
la gent
del Terremagatzem
que em va trucar
i penso
que és un
és un bon lloc
per anar
per anar
a intentar
aquest dissabte
anar
a intentar
emocionar-se
i ja que
aprofitant
que és el dia
de reflexions
una bona manera
de reflexionar
una manera
de reflexionar
bona
és escoltar música
em sembla
i penso
que això
que aquesta reflexió
la poden trobar
la poden trobar
aquest dissabte
o les 10 i mitja
al Terremagatzem
la gent de Tarragona
el disc ja va sortir
a la venda
fa uns mesos
buscant informació
vam veure
que Joan Isaac
va gravar
aquest disc
en un petit poble
de la Sagarra
et va servir
d'inspiració
no sé si tornaràs
per futurs projectes
sí
sí
és un lloc meravellós
ja he gravat
últimament
tres discos
és un estudi
preciós
d'un
d'un amic meu
que esteu
de casa mitjana
que és un gran tècnic
de so
i és un lloc
meravellós
per concentrar-se
per estar allà
és a dir
no hi ha ni fenacs
ni hi ha metro
fins i tot
no hi ha una tenda
al poble
i llavors això
quan surts de l'estudi
trobat
amb aquest silenci
és meravellós
i això ajuda molt
que les coses
vagin amb calma
que es facin tranquil·lament
bé
sense la pressa
sense sorolls
i tornaré
evidentment
a Montorriu
i tornaré
perquè a més
ho recomano
perquè és una comarca
que jo no coneixia
que és aquesta Sagarra baixa
i tocant a la conca d'Orberà
que és meravellosa
que és una petita toscana
vull dir
que és una meravella
no sé si hi ha
algun projecte
entre mans
Joan
sí
mira
jo sempre que acabo
un projecte
ja tinc al cap
el proper
el primer projecte
que tinc
en aquests moments
és un disc
de piano i veu
només
amb tots els pianistes
que han tocat amb mi
al llarg d'aquests 40 anys
i que han arrangat
cançons meves
i que han treballat
amb escenaris
i amb concerts
i hi ha des del Francesc Borrull
que és un històric
fins al Manel Camp
fins a pianistes joves
que m'han acompanyat
i em fa molta il·lusió
aquest projecte
perquè a més
és un projecte
com molt directe
és les veus
les cançons
absolutament despullades
i amb veu i piano
sense més
sense més arrenjaments
i em fa
molta il·lusió
aquest projecte
que és suposo
sortirà cap a la primavera
d'aquest any que ve
i estem treballant
tenim més discos fets
i realment
és meravellós
i entre altres coses
hi ha un pianista
que el dissabte
un pianista resident
aquí a Tarragona
que es diu
Conrad Setó
que és un gran músic
doncs el Conrad
és un dels pianistes
que toca amb aquest disc
i precisament el dissabte
vindrà
el Teatre Magatzem
a tocar dues cançons amb mi
i em fa molta il·lusió
perquè el Conrad
és un tio
que m'estimo molt
i com m'estimo molt a Tarragona
perquè jo tinc
molts lligams en Tarragona
jo tinc una casa
al Vendrell
des de fa molts anys
a Sant Salvador
al Baix a Sant Salvador
que és un lloc meravellós
i estic molt lligat
a Tarragona
i amb la gent de Tarragona
i em fa molta il·lusió
venir a cantar a Tarragona
i retrobar-me
amb el Teatre Magatzem
i també amb el Conrad
i amb aquesta ciutat preciosa
que tenim
doncs hi esperem
eh Joan
demà
a quarts d'onze de la nit
ja el sabeu
al Teatre Magatzem
Joan Isaac
amb aquest
em declaro innocent
serà una bona manera
doncs de demà
acabar aquest dia
de reflexió
doncs amb aquestes reflexions
que ens deia
el Joan
que també podeu escoltar
en el seu disc
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
i que vagi molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
per un atès
que heu tingut a tocar-me
gràcies
una abraçada
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
ho donaria tot
per tornar-te
la calma
que a voltes
amb mi no has trobat