Rapsol i P.E.F. ha col·laborat amb la programació estable d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol i P.E.F. t'apropa els protagonistes del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
Aquesta setmana comença la temporada d'hivern al Teatre Metropol
i ho fa amb tot un clàssic, el conte d'hivern de William Shakespeare,
una obra, un muntatge dirigit per Carme Portacelli,
que la tenim ara mateix a l'altra banda de la línia telefònica.
Carme Portacelli, molt bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Molt bé, esperant el conte d'hivern, aquesta obra que més servirà
per estrenar la temporada d'hivern del Metropol.
Què és el que podrem veure?
Com ens explicaries el que podrem veure al damunt de l'escenari?
Bé, jo crec que veureu una cosa de la que parla molt Shakespeare sempre,
amb totes les seves obres, les històriques, les no històriques,
que és una història d'intolerància.
En aquest cas, concretament, és una intolerància,
és un cas quasi de violència masclista,
és un senyor que agafa un atac de gelos,
absolutament infundats,
i maltractar la seva dona la fa fora,
perquè és un senyor que té molt poder,
és un gran empresari, la fa fora,
li fa un judici davant de tothom, etcètera, etcètera.
Llavors veurem això també a l'altra banda,
amb aquelles històries paral·leles de Shakespeare,
veureu un altre magnate molt important,
també íntim amic d'aquest,
que maltracta el seu fill perquè s'ha enamorat d'una persona
que no té cap llinatge social com el seu,
i tot això veurem.
Per la temàtica que ens expliques,
en fi, pot ser una qüestió de plena actualitat, no?
És una qüestió, disfrutadament, de plena actualitat, sí, la veritat.
I jo crec que, a més, està molt ben interpretada
per Gabriela Flores, David Vagés, Albert Pérez,
Nau Albet, Neus Bernaús i Sergi Torrecilla,
i la veritat que està molt bé.
Jo crec que és una obra que arriba molt al cor
i, com a mínim, és el que hem volgut fer.
I, a banda, nosaltres tenim també,
com és habitual últimament,
amb la nostra companyia Música en Viu,
del Dani Nelo, amb el Dani Nelo i el Jordi Prats,
i això també crea una atmosfera especial.
Precisament això et volia preguntar,
perquè, en fi, ara fa uns dies,
quan presentàvem i fèiem un repàs
a tota la programació d'espectacles del Metropol,
destacàvem això, aquesta música en directe
del Dani Nelo i el Jordi Prats,
en un espectacle com el vostre.
Jo crec que és un valor afegit molt interessant, no?
Home, sí, jo crec que sí,
perquè nosaltres últimament treballem bastant d'aquesta manera,
és una investigació que portem
de trobar un llenguatge més proper, també,
i ho hem fet amb la Nora,
ho hem fet amb el Fairey, amb l'agressor,
i ho hem fet amb l'auca del senyor Esteve,
i ara ho fem aquí, ho vam fer amb el Prometeu,
i, bueno, és una cosa que...
que és cert que apropa molt,
dona una atmosfera que arriba molt més al cor, de vegades, no?
El David Begés és el protagonista de l'obra?
Sí.
És el que fa el paper més important?
De gelós.
De gelós.
Sí.
De gelós maltractador, sí.
Un paper difícil d'assumir per un actor com el David, creus, Carme?
Bé, jo crec que el David és un gran actor,
fa molts anys que nosaltres viatgem junts,
i jo crec que el David és un gran actor,
i a més, a més, que camina molt ràpid, no?
I, per altra banda, té unes característiques que són molt importants.
Per exemple, és un tio que no té pudor
quan representa qualsevol cosa a l'escenari,
no li importa treure una part lletja d'una personalitat,
a banda, se la juga molt,
el pots dirigir cap allà on vulguis,
i ell se la juga moltíssim,
és a dir, no té pudor realment, no?
I és bastant impúdic en el moment de treballar,
i això és fantàstic,
perquè pots estirar-li molt de la cosa.
Jo, a més a més, el conec moltíssim de fa molts anys,
i també és un plaer treballar amb ell,
primer perquè és molt bo,
i segon perquè ens coneixem molt,
i jo ja sé una mica cap a on va,
i cap a on vaig jo,
i ens entenem ràpidament, no?
Aquest factor suposo que ajuda, no?
Molt a l'hora de llegir.
Jo crec que en una feina, en un treball estable,
amb la feina creativa,
perquè penso que és la base de créixer molt més, no?
Perquè de l'1 al 10 no comences a 0,
comences a 7 o 8 ja.
Aquest conte de Shakespeare,
en el mar de tota l'obra feta per l'escriptor,
creus que és, en fi,
una obra d'aquelles de les més importants,
de les més conegudes, o al revés,
creus que forma part de la classe mitjana,
entre cometes, de les obres de Shakespeare?
Bé, jo crec que és una obra que...
És una obra estranya, té un to estrany,
perquè, per una banda, té un to divertit,
per altra banda, té un to...
És tremendo, perquè maltracta la seva dona embarassada,
a més a més.
Vull dir, és que és una cosa que hi ha moments que dius...
Estàs allà mirant-lo i és brutal, eh?
I, a més a més, et sona, desgraciadament et sona,
perquè has vist moltes vegades aquest maltractament
envers les dones, no?
En general, moltes vegades,
sense que arribin a les mans,
un menyspreu,
i una cosa que és terrible, no?
I jo crec que això
la situa en un lloc important,
però sempre és això en Shakespeare.
El que passa és que, veritablement,
jo crec que el que s'ha fet famós de Shakespeare
és el Hamlet,
Othello,
Macbeth,
el Ricard III,
el Somni d'una nit d'estiu,
però, bueno, jo crec que Shakespeare és un poeta
i com a tal té una grandesa que és fantàstic.
Nosaltres hem fet una versió,
la traducció és del Joan Sallent,
que és meravellosa,
com sempre,
però el Sallent jo crec que és el gran traductor
d'aquest país en aquests moments,
i, bueno,
estem contents.
Hi ha també alguns personatges que doblen,
i això també té més del contingut
que doblen per no tenir actors,
té un contingut també molt Shakespeare
perquè és molt el rol, no?,
per exemple,
la dona maltractada
després serà la mateixa dona
que s'enfronta amb ell, no?,
és la mateixa actriu,
i això és molt maco de veure,
perquè són dos registres molt diferents
sent la mateixa actriu, no?
I esteu de gira amb aquest conte d'Ibar?
Bueno, hem començat la gira
perquè nosaltres vam acabar,
vam fer la temporada alta
i després vam marxar tota la companyia a Madrid
un mes i mig a fer el Prometeu,
al Centre de Màtica Nacional,
i hem tornat ara,
aquest és el primer bòlub,
immediatament després entrem al Romea
i estem un mes,
i després continuarà així,
anem a Perpinyà,
en fi, anem a diversos puestos.
La Carme Portacelli,
jo crec que és una de les dones més reconegudes
en el món de la direcció teatral del nostre país,
en fi,
quina és la teva perspectiva?
Allò, per anar acabant l'entrevici,
més enllà d'aquest conte d'Ibargat
que volem veure al Metropol,
quina és la teva perspectiva del panorama teatral?
Ara mateix, ara que arrenca el 2011,
i que hem conegut, per exemple,
en els últims dies,
bones xifres d'assistència
als teatres de Barcelona i de Catalunya.
Estem en un bon moment?
Bueno,
per una banda sí,
com sempre,
perquè hem anat creixent bastant
a nivell de...
que vingui el públic a veure'ns,
tot i que sent que no és com a Madrid,
que hi ha una gran tradició
que el públic vagi al teatre,
que jo crec que no hi és tanta,
al revés,
l'hem anat creant
amb un teatre més modern,
molt diferent,
més europeu,
possiblement,
i això té molt mèrit
i està molt bé, no?
I, de fet,
és veritat que hi ha unes xifres
molt esperançadores
en aquest aspecte,
per altra banda,
és veritat que els retalls
econòmics són brutals,
i quan dic brutals,
dic brutals, eh?
I això...
ells pensen
que no afecta directament
a la creativitat,
però, esclar,
que afecta a la creativitat,
perquè no és el mateix
poder construir
una sèrie de coses
que no poguer-ho fer,
poder fer una obra
de 15 actors
que haver de fer-ne
una de dos,
és a dir,
no tens...
hi ha una llibertat
que es talla
i que, per una banda,
no està malament
en el sentit
que, bueno,
és com l'avefènic
de les cendres,
també una mica
es pot treure
molta cosa
i molt suc,
però, per altra banda,
és veritat que és molt dur, eh?
Vull dir,
estem passant uns moments
difícils en aquest aspecte.
Clar, la crisi afecta
a tothom.
El canvi de govern,
ja veurem cap a on ens porta
tot això,
també no en tenim ni idea, no?
Què li demana
el nou conseller de Cultura,
la Carme Portacelli?
El nou conseller de Cultura,
bueno,
doncs li demano...
ja que ha anomenat el canvi de govern.
Ja,
ell ja ha sigut
conseller de Cultura.
Sí, sí,
ja ho va ser durant uns mesos.
Li demano una cosa
que ell s'ha fet molt bé
que és incentivar
les infraestructures
per poder fer teatre
i també li demano paritat.
perquè sembla que això
aquí no està tan clar, eh?
Tema paritat.
Sí.
La dona continua
tenint un paper secundari.
Aquí molt, eh?
Tu mira,
no hi ha cap museu,
no hi ha res,
no hi ha cap museu,
cap teatre,
cap res, res, res, res,
i no hi ha res
on hi hagi una dona
que estigui al cap
i això és greu, eh?
Doncs ens quedem
amb aquesta reflexió
de la Carme Portacelli,
la directora d'aquest
conte d'Ivern
que podrem veure
aquest dissabte.
És el primer bolo
que diuen que faran
d'aquest conte d'Ivern
de Shakespeare.
Carme Portacelli,
moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
en directe del matí
de Tarragona Radio
i que vagi molt bé
totes aquestes actuacions
i l'estada d'un mes
al Teatre Romea.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.