Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Certament la crisi econòmica és duríssima, colpidora, afecta moltíssima gent, principalment l'atur i és molt possible que, el que nosaltres anàvem dient durant tota la campanya i també temps abans,
que efectivament la gent que estava vivint en primera persona, els efectes de la crisi econòmica i que pateix l'atur i l'angoixa de no poder trobar feina,
segurament amb certa desesperació veu que no hi ha un partit polític que li pot solucionar això i menys el que estava governant ara
i és possible que això li hagi fet prendre alguna decisió que implica quedar-se una mica al marge del procés i si a més a més hi afegim, que jo crec que aquesta és la gran diferència, no?
La sorpresa de la nit electoral va ser que Convergència les va guanyar. De fet, ni les enquestes a peu d'urna del mateix dia deien això, no?
Ni vostè s'ho esperava.
No, no s'ho esperava ningú, de fet. Per això li dic que no hi ha cap enquesta de cap mitjà de comunicació.
I això ha estat especialment dur per a vostè? Perdre la primera posició?
Ha estat sorprenent, no li enganyaré, no li amagaré que ha estat sorprenent.
Quan una cosa no te l'esperes i és així, sí, sí, és sorprenent i és dur perquè és la primera vegada a la història que passa una cosa d'aquestes.
Ara, certament nosaltres a tota la demarcació hem tingut 90.000 vots.
90.000 vots és més que els vots que va tenir Convergència fa 4 anys, diguéssim, no?
Per tant, és un suport molt ampli de gent al qual hem de continuar mantenint la confiança i recuperar la que hem perdut jo.
A mi m'agrada dir, o sigui, aquestes eleccions clarament les hem perdut nosaltres, no crec que les hagin guanyat els altres partits.
Convergència té un lleuger augment, certament és així, i el Partit Popular té un lleugeríssim augment, gairebé insignificant, una miqueta més.
Però qui s'enfonsa és el PSC, per tant, perdem gairebé la meitat del nostre electorat.
La gent que ens va fer confiança fa 4 anys ara no ens ha tornat a fer confiança, gairebé el 50%, la veritat, un 40 i escaig dels vots en funció d'allà on es miri.
I a mi m'agrada ser optimista, i per tant, tot allò que depèn d'un mateix és possible.
I quan hem perdut la confiança, és a dir, no és que els altres, en termes futbolístics, per exemple, no?
No és que la Convergència hagi fitxat a 4 mesos, no, no, no, no, hem fet un resultat molt digne i hem guanyat,
però el problema és que nosaltres ens hem enfonsat.
Per tant, depèn de nosaltres tornar-nos a aixecar, i això és el que intentarem fer a partir d'ara.
Hi ha dos resultats de les dues ciutats més importants del territori que m'agradaria analitzar amb vostè.
Els resultats de Tarragona Ciutat, on per primera vegada també, tan històrica és la victòria de Convergència i Unió a la demarcació,
com segurament la victòria del Partit Popular a la ciutat de Tarragona, per damunt del PSC i de Convergència i Unió,
i el resultat de Reus, on guanya Convergència i Unió, i vostès els socialistes són la tercera força política.
Quina lectura fa d'aquests dos resultats concrets?
Jo crec que és bastant similar, amb la llogia de diferència de Tarragona Ciutat,
que el PP passa davant, per pocs vots, però passa per davant,
però és una mica el que passa en el conjunt del país,
i per tant tot això s'escampa i s'estena a tots els municipis.
Hi havia petites diferències en funció de si en algun lloc estàs més ben implantat,
però en general és el mateix, és la traslació dels resultats de les eleccions generals a tots els municipis.
I en tant que és el mateix, és evident que no poden haver-hi extrapolacions,
és a dir, Fèlix Ballesteros aquí a Tarragona té un suport majoritari, certament,
i per tant el continuarà tenint.
Ara, tots els elements, qualsevol elecció s'han d'analitzar, s'han de treure elements de conclusió,
i certament si el PP ha tingut una penetració en determinats espais de la ciutat
que pot haver estat sorprenent, doncs, òbviament, s'enprèn nota, no?,
aquestes coses també serveixen per això.
Jo no soc partidari mai d'extrapolar unes eleccions a les altres perquè no té res a veure.
És evident que el perfil polític de l'alcalde Ballesteros és d'una potència impressionant
i, per tant, la gent l'estima, la gent sap que està treballant per aquesta ciutat, no?
Fa quatre dies que ha guanyat les eleccions, gairebé per majories absolutes,
per tant, no podem fer diagnòstics equivocats.
Ara, es prenen notes i tot això, diguem-ne, es té en compte per si s'ha de continuar actuant
en una o altra direcció, es poden fer correccions en alguns temes per millorar-ho,
però, òbviament, no es poden extrapolar els resultats.
Vostè ha parlat de la crisi com una causa segurament significativa de la derrota dels socialistes,
però vostè fa algun tipus d'autocrítica?
Considera que la campanya, per exemple, del Partit Socialistes, del Partit dels Socialistes,
ha estat la correcta?
Bé, jo faig autocrítica, m'he quedat a mitja reflexió al començament,
perquè hem anat derivant de temes, òbviament, després em diuen,
no, és que aquests socialistes no fan autocrítica.
Sí, sí, jo no acostumo de fer d'autocrítica, no?
I quan dic que ens hem equivocat nosaltres,
si la gent ens ha retirat la confiança és que no ho hem fet prou bé.
Per tant, ja n'hem fet durant la campanya, jo crec que bastant,
fins i tot a nivell personal,
i ara, òbviament, la continuarem fent.
Jo crec que una de les causes que explica la derrota ha estat precisament aquesta,
la crisi econòmica, els efectes devastadors de la crisi i l'atur,
i una altra, molt probablement, que a casa nostra el PSC hagi quedat una mica desdibuixat en termes polítics, no?
Miri, històricament, nosaltres hem guanyat totes les eleccions generals a Catalunya, sempre,
amb independència de qui guanyés a Espanya.
Si el president del govern es deia Felipe González, o Aznar, o Zapatero,
si guanyava el PP o guanyava el PSOE,
a Espanya, el PSC, sempre guanyava les eleccions aquí.
I aquesta vegada això no ha passat, o sigui, això ha canviat.
I, per tant, vol dir que més enllà...
És a dir, que hem tingut un comportament similar o mimètic al que podria tenir el PSOE al conjunt d'Espanya,
quan històricament no era així.
És a dir, nosaltres sempre teníem un plus afegit.
I, per tant, en aquest moment, segurament el que ha passat és que els efectes de la crisi són devastadors,
les causes són compartides, en aquest cas el que li pot haver passat al PSOE,
però aquest plus que el PSC tenia, aquesta vegada no l'ha tingut.
I jo crec que és possible que sigui perquè en algun moment, en els darrers temps,
haguéssim estat o hem estat excessivament desdibuixats en molts temes, no?
Que no hem estat prou clars o prou definits.
No hem pogut ser referents pels ciutadans en moltes qüestions.
No, crec que li ha faltat lideratge al partit.
I llavors, aquí vaig.
Des de fa un any.
I aquí vaig.
Potser des d'una mica més, però segur des de fa un any, no?
Un any en política...
Un any a la vida és molt de temps, i en política més, segurament.
Per tant, jo crec que al PSC li ha faltat un lideratge clar,
que generi confiança.
Li fa falta un horitzó.
òbviament, sense un lideratge difícilment saps on vas,
i si no saps on vas, la gent tampoc et pot seguir,
perquè no saps on vas, diguéssim.
Per tant, necessites lideratge, necessites horitzó,
i això permet guanyar amb confiança i amb credibilitat.
Sobretot, el que es tracta és guanyar amb credibilitat.
I, per tant, nosaltres hem de fer els deures perquè sigui així.
Ara, escolti, nosaltres potser ens haurem equivocat amb la campanya que hem fet,
no li dic que no, però nosaltres no enredem a ningú.
I jo crec que una cosa és haver anat amb aquestes eleccions advertint
del que podria passar si guanyava el Partit Popular,
que és exactament el mateix que fa Convergència aquí a Catalunya.
Jo diria que en una entrevista que m'ha fet vostè li vaig dir
a mi m'agradaria veure els pressupostos de Convergència i Unió,
perquè em sembla, si no tinc mal entès, demanaré les dades avui,
però em sembla que és la primera vegada en la història del Parlament de Catalunya
que un partit de govern, o sigui, que un govern,
no presenta els pressupostos de la Generalitat en el termini que toca,
podent-ho fer.
Perquè el Parlament, que jo sàpiga, és el que estava disolent al Congrés dels Diputats,
no el Parlament de Catalunya, que continua amb el seu període ordinari de sessions.
Per què no s'han presentat els pressupostos?
I per què 48 hores després de les eleccions,
el president Mas ens ve amb una retallada d'aquestes magnituds?
O és que August pensa que un pressupost de la Generalitat de Catalunya
es pot improvisar amb 48 hores?
Per tant, home, jo crec que aquí estem parlant d'un cert engany electoral
o frau electoral a la gent
que no ha volgut dir la magnitud de la retallada que venia.
Nosaltres potser ens haurem equivocat en la fórmula,
però és evident també que no n'hi ha prou en advertir a la gent,
perquè tot i que ho dèiem, amb això no n'hi ha hagut prou.
També li he de dir que no crec que els resultats del diumenge
siguin un aval ni pel PP ni per Convergència i Unió
per continuar amb aquesta política de retallades.
Jo crec que Convergència s'ha beneficiat,
ha sigut prou hàbil per mantenir un substrat de vot important,
des de les autonòmiques i segurament des de les municipals,
i a sobre ha rebut un plus,
que pot ser que el plus que històricament havia tingut el PSC
i ara se l'ha quedat Convergència,
bé sigui per les relacions Catalunya-Espanya,
bé sigui per la por al PP,
que això ja em semblaria la tria-triple sal mortal,
perquè és a dir, pactar amb PP a tot Catalunya
i emportar-se els vots anti-PP.
Això és de manual de ciència política,
si és possible fer una cosa d'aquestes característiques.
La política té a vegades coses molt...
Sí, sí, però fixi's,
estem parlant que Convergència pot haver capitalitzat
el vot anti-PP a Catalunya,
que òbviament el tenia fins ara,
però pactant amb el PP,
que això és impressionant, no?
És a dir, escolta, jo capitalitzo el vot anti-PP,
perquè al final de la campanya anava a anar això,
però estic pactant amb ells,
és a l'Ajuntament de Barcelona els seus pressupostos,
a la Generalitat de Catalunya els seus pressupostos,
els d'aquest any, ells del 2012,
que ja ens han anunciat que aquestes retallades
també les avalen el Partit Popular,
ajuntaments de Badalona, Castelldefels,
i aquí a casa nostra, des de Reus, Montroig, Canvils,
tot allà on sumen pacten, diguem-ne, no?
Per tant, en fi, jo crec que el ciutadà...
No crec que hagi avalat aquesta política de retallades,
això és el que li volia dir.
És a dir, que segurament el plus que han tingut ha sigut...
Pot haver estat un vot anti-PP,
que em sembla una mica, en fi,
difícil en termes demoscòpics de comprendre,
però crec que en bona mesura ha estat així,
i no pas una bala a les retallades que hi ha,
perquè això és d'una magnitud terrible,
el que estem veient a partir d'ara.
Vostè, senyor Vallès, ha parlat d'això,
d'un partit socialista desibuixat,
que li ha faltat segurament en aquest últim any lideratge
i un horitzó, segurament de lideratge i d'horitzó,
l'hauran de trobar en aquest Congrés Nacional del PSC
del proper mes de desembre.
Tenim ja algunes persones significatives del partit,
l'alcalde de Terrassa, l'alcalde de Lleida,
que mostren la seva predisposició,
i d'altres, que mostren la seva predisposició
a encapçalar el partit dels socialistes.
I a vostè què és el que li agradaria
que sortís del Congrés del PSC del 17 i 18 de desembre?
Bé, jo crec que el que necessitem precisament és això,
estem en un moment...
Tot i haver patit una derrota dura,
continuem tenint un substrat important de vots en el nostre país,
hem millorat respecte a les eleccions autonòmiques
i la suma del còmput de les eleccions municipals,
per tant, hi ha més gent que ens està votant
i, per tant, aquesta gent no la podem defraudar.
Són 900.000 vots a Catalunya,
que eren millor de vots,
que hem de ser capaços no només de recuperar el que hem perdut,
sinó d'anar més enllà.
Per tant, jo crec que estem en un moment
de recomposició, de reconstrucció, diguéssim,
no tant de refundació.
El PSC està ben inventat,
el PSC és un gran invent, si em permet, en aquests termes.
És un gran partit i tant sentit.
No, com a PSC jo crec que no.
Més aviat del que es tracta és de posar en valor
els nostres propis principis,
i segurament apostar en determinats àmbits,
invitar més direccions.
És a dir, crec que estem en un moment...
La gent el que demana són claredats en els temes,
és a dir, posicions clares sobre els temes que s'han de discutir.
I si ets capaç de seduir amb això,
i engrescar o il·lusionar, endavant.
I si no, doncs igual han perds alguns pel camí, diguéssim.
Però en qualsevol cas, el que li deia abans,
horitzó, saber cap on anar.
I això t'ho dona principalment el lideratge
i un determinat projecte clarament definit.
I per tant, jo crec que no es tracta tant
d'anar-se entretenint amb petits problemes
que hi hagi al mig del carrer,
sinó de saber cap on vas.
I quin creu que és el millor lideratge?
D'on pot sortir el millor lideratge?
De Pere Navarra, alcalde de Terrassa,
d'Àngel Ros, alcalde de Lleida,
de Joan Ignasi Helena,
que és una altra de les veus que han sortit,
de Miquel Iceta,
que avui sabrem la decisió que pren.
Sí, avui fa una conferència a Barcelona.
Sap què dirà Miquel Iceta, per cert?
Ho intueixo, ho intueixo.
I què dirà?
No, no ho sé.
Es presentarà com a candidat a primer secretari?
Jo crec que avui el que veurem
coneixent el Miquel Iceta,
jo crec que serà ell,
per tant fa de mal dir per part meva,
però en tot cas,
jo crec que insinuarà les línies d'actuació,
que és el que seria propi avui,
cap on haurien d'anar en un moment com aquest,
però en qualsevol cas és una decisió seva personal.
Nosaltres ens hem d'aclarir,
això són qüestions d'intendència
i per tant,
és posar ordre a casa
quan la casa està desordenada
i ara passa això,
per tant, es tracta que aquest projecte
torni a ser majoritari,
sigui sòlid,
tinguem unes bases sòlides
per les quals poder començar a remuntar,
una nova manera de fer,
i sobretot aconseguir proximitat amb els ciutadans
i guanyar en credibilitat.
Però li agradaria, per exemple,
que hi hagués només una única candidatura,
que al final es poguessin unir diferents sensibilitats
o és igual?
Ja li està bé que pugui haver-hi més d'un candidat?
No passa res perquè hi hagi més d'un candidat.
La confrontació d'idees és bona.
Jo el que no vull és que hi hagi un ball de bastons,
això, com ningú vol a casa seva.
Si al final ens hem de posar tots d'acord
i espero que tenim la capacitat de posar-nos d'acord.
Jo crec que hi ha molta gent a fora
interessada que hi hagi un ball de bastons amb el PSC
i ens trenquem per la meitat.
I com abans li deia que el PSC és un gran invent,
potser no és la millor expressió,
però crec que precisament la unitat del PSC
és el que fa un gran partit.
I segurament qui més desitja que es trenqui aquesta unitat
són els de fora, els nostres adversaris polítics
per preservar una hegemonia política i social a Catalunya.
Per tant, depèn de nosaltres garantir aquesta unitat.
No a qualsevol preu, òbviament.
Si no és possible, no serà.
Jo crec més en definir les línies d'actuació,
els horitzons, els principis, els lideratges
i després la unitat.
Si només unitat i et deixes de fer l'altre, no.
Aquí es tracta de decidir què és el que vols fer
i si pots encaixar-ho amb unitat, millor.
La confrontació d'idees és bona.
Per tant, si es mantenen candidats fins a última hora
i a discussió, fantàstic.
Entre tots ens enriquim.
Jo a la vida intento escoltar sempre tothom
més que res perquè pot ser que tinguin raó.
Llavors, això t'ajuda fins i tot a definir
les teves posicions sobre els temes,
a enfortir també els teus arguments
i per tant jo crec que la discussió política és bona.
Però jo crec que en el moment en què estem,
estem en una fase de reconstrucció del partit,
de decidir cap on anem,
de mirar cap al futur.
S'ha iniciat una nova etapa,
des de diumenge,
en el conjunt del país
i per tant també del nostre partit
i es tracta de construir-la i de dissenyar-la.
Una etapa difícil
en què tenim una majoria de dretes a Catalunya
i una altra majoria absoluta
al Partit Popular a Espanya
en què hi haurà molta gent
que s'ho passarà malament.
Jo crec que els ciutadans encara no són conscients
de la magnitud de la retallada
que el president Mas va anunciar abans d'ahir,
que afectarà des de tothom.
I vostè és partidari
que el partit dels socialistes
que ha sortit d'aquest congrés
en el Parlament de Catalunya
no li doni cap suport al president Mas
en aquests temes
que estan vinculats
amb els pressupostos del 2012.
És una qüestió de suport.
Mira, jo a Madrid sempre li he dit
que ens hem trobat molt sols
tirant tot això endavant
i ens ha costat el govern d'Espanya.
El PP ha tret rèdit polític d'això.
Però Espanya és Espanya
i Catalunya és Catalunya, no?
Sí, però fixi's la diferència.
Quina deu ser la voluntat de negociació
del president Mas
quan sembla que busca suports
quan ja ens ha anunciat
que és el que vol fer?
Si a vostè li agradaria
que algú li digués
miri, aquí té un contracte
li explico les clàusules
ara posem-nos d'acord
això és un contracte d'adhesió
per tant un contracte d'adhesió
que vulnera drets socials
que elimina
la coerció social d'aquest país
és que la gent ha de saber
que li sortirà més cara
agafar l'autobús
perquè pujaran
el preu de la gasolina
que l'aigua estarà més cara
és que potser és l'única política
que es pot fer
igual que el govern
que ha hagut de fer coses
a contracor
si em permet
sap què li vaig trobar
això del president Mas
l'altre dia de Convergència
afecta a tothom
les taxes universitàries
la gent que tindrà menys recursos
el copacament
ens diu una cosa
de ticket
no sé ben bé què vol dir
però és com una cosa
és com si digués
miri, vostè li donaria 10 aspirines
i administri-se-les
en funció del mal de cap que té
i si un dia
se li acaben
i continua tenint mal de cap
és que les ha administrat malament
o com va això
l'aigua
li pujarem absolutament tot
ara, jo el que sí que trobo
afectat
sí és el que veníem
explicant
durant tots aquests dies
però és evident
que advertint
no n'hi ha hagut prou
advertint
jo el que he trobat a falta
de l'anunci del president Mas
primer que no m'agraden
aquestes decisions
però segona
que quines mesures
ha posat
de dinamització
de l'economia
i de creació d'ocupació
això és el que jo vull veure
en uns pressupostos
o és que
estem tan confosos
o estem
diguem-ne
tan abduïts
per el govern de la Generalitat
que quan mirem els pressupostos
ja només mirem
les retallades
un pressupost
no parla només de retallades
parla d'ingressos
i de despesa
però no de retallades
i els pressupostos
diuen
com un país
ha de créixer
com es genera
ocupació
i com es genera activitat econòmica
i jo d'això
no n'he sentit parlar
de res
el president Mas
de res
de res
com farà front
a la sortida
de la crisi econòmica
com farà front
a la generació d'ocupació
com es diu
aconseller d'ocupació
de la Generalitat de Catalunya
algú sap qui és
algú se'n recorda
el seu nom
doncs
a mi això em preocupa
perquè d'aquí a poc
veurem com hi haurà
molta gent
que ja té problemes
per arribar a final de mes
o per pagar
les seves hipoteques
que no podrà portar
els seus fills
a la universitat pública
d'aquest país
jo no
a mi no m'agrada
un país així
no a mi no m'agrada
un país així
perquè això crea
diferències
i jo crec que això
ho teníem
bastant cohesionat
i ara ja
la magnitud
del cop
es veurà
en els propers anys
per acabar
tornem a parlar del partit
perquè després del Congrés Nacional
hi haurà d'haver-hi
els congressos regionals
recordem que
el PSC
a nivell de la demarcació
de Tarragona
de les comarques de Tarragona
està en una junta gestora
amb vostè i l'alcalde de Tarragona
presidint-la
quin creu vostè que ha de ser
el proper líder
també dels socialistes
a la demarcació de Tarragona
o vostè hi aspira?
si em pregunta
quin creu que
vol dir que n'hi ha
la ràbia
i per tant és bo
si li falta lideratge
a nivell nacional al partit
m'imagino que també
a nivell regional
del camp de Tarragona
no és que le faci
és que hem de decidir
qui tira endavant
per tant
cada cosa al seu temps
ara d'aquí 3 setmanes
tindrem el Congrés Nacional
esperem posar-nos
d'acord
i generar
obrir una nova etapa
que sigui
de solidesa
i de reconstrucció
de recomposició
de forces
de marcar
línies d'actuació
per tant
queda molt terreny
per davant
i amb ganes de treballar
per tant
ho hem de fer bé
després tindrem
efectivament
les rèpliques
a nivell de federacions
en el nostre territori
i després vindran
les locals
o sigui
tenim tot això
i el que no es pot fer
és començar la casa
per la taulada
per tant
anem
al Congrés Nacional
del PSC
en el qual hi tenim
moltes esperàncies
dipositades
ens hi juguem
moltes coses
per tant
es tracta d'obrir una nova etapa
que ha de ser una etapa
de renovació
una etapa
de fer les coses
de forma diferent
de ser capaços
d'engrescar els ciutadans
de decidir clarament
cap on volem anar
que el PSC
no s'escapi
de segons quins temes
i fixi posició
sobre tots els temes
que afectin aquest país
és a dir
vostè em preguntava
autocrítica
li ha agradat la campanya
que hem fet
o que hem fet
dels darrers temps
doncs miri
jo crec que hi ha
alguns temes
que nosaltres hem defugit
i el PSC
no pot defugir
cap tema
un partit
que vol ser majoritari
que aspira a ser majoritari
a Catalunya
quins temes?
molts
molts
doncs mirar una posició
sobre
sobre
el pacte fiscal
o sobre
els referèndums
per independència
estiguem o no
estiguem d'acord
però jo crec que el PSC
s'ha de posicionar
sobre això
o sobre immigració
hem de tenir
posició
sobre aquests temes
o sobre
energies nuclears
i ATC
sobre tots els temes
no podem defugir cap
un partit de govern
ha de tenir posició
sobre tots els temes
i és possible
que
darrerament
no haguem estat
prou clars
amb alguns d'aquests temes
i els ciutadans
se n'hagin adonat
i en un moment
en què
la gent busca
refugis
solucions
en un moment
de trasbals
de crisi econòmica
en què la gent
busca
fortaleses
i seguretats
potser no les ha trobat
amb nosaltres
i per tant
el que es tracta
és de fixar posició
sobre els temes
però això és molt fàcil
si saps on vas
els temes del dia a dia
són molt fàcils
de solucionar-los
això no és
un barco que surt
del port
i tira les veles
no
no hi ha prou
en tirar veles
has de tenir un guia
i saber on anar
exacte
i vostè està disposat
a guiar alguna cosa
del partit dels socialistes
ho dic perquè
Francesc Vallès
és d'aquest grup
de joves dirigents
del partit dels socialistes
que en fi
els analistes polítics
el veuen
amb perspectives
de futur
espera
estar en el nucli
de direcció
del partit
jo de moment
soc delegat
de la meva agrupació
local
en el congrés
del PSC
i penso participar-hi
activament
que és el que toca
treballar
per aconseguir
però el partit
segurament
necessita
cal una renovació
fins i tot
des del punt
de vista generacional
tothom
bueno
sí
no n'hi ha prou
només en la renovació
generacional
és una manera
de fer
d'estils
i també de persones
i cares
perquè si no
no és creïble
però la renovació
no només ha de ser
generacional
ha de ser
en tots els sentits
per tant
jo com sempre
seré
allà on els meus
companys creguin
que pugui ser
més útil
participar activament
com qualsevol altre delegat
en aquest congrés
buscaré
aquesta
fortalesa
en el lideratge
i en l'horitzó
que és el que
explicava abans
en aquesta nova etapa
que ja no podem mirar més enrere
per tant
es tracta de decidir cap on anem
i posicionar-se sobre els temes
i recuperar la confiança
dels ciutadans
en proximitat
ser un gran partit
de país
i si això ho hem perdut
ho hem de tornar
a recuperar
i a partir d'aquí
com sempre hem decidit
entre tots
decidirem
on hem de ser
els uns i els altres
participaré activament
i entre tots
decidirem on som
molt bé
doncs així acabem
aquest repàs
a l'actualitat política
amb el diputat electe
del partit
dels socialistes
per la demarcació
de Tarraona
Francesc Vallès
senyor Vallès
molta sort
al Congrés dels Diputats
i al Congrés Nacional
del PSC
al mes de desembre
que vagi bé
molt bé
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia