D'aquí 5 minuts seran 3 quarts de 12.
Seguim endavant en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Ara fem una mirada al passat, una mirada a la història,
per recordar que aquest 2011 Tarragona commemora
el bicentenari del setge que va patir la ciutat
durant la Guerra del Francès.
Per tant, Tarragona es planteja recordar aquest fet històric
amb diverses activitats durant els propers mesos.
De fet, algunes ja s'han posat en marxa,
però aquest proper dijous, dia 17,
a la sala Autiques del Palau Firal i de Congressos
tindrà lloc el que podríem anomenar la conferència
inaugurant l'acte més institucional d'obertura
d'aquests actes del bicentenari.
Hi haurà una conferència del Catedràtic d'Història Contemporània
de la Universitat de Rovira i Virgili,
Josep Sánchez Cervelló,
i a més a més es projectarà l'audiovisual al setge de Tarragona
durant la Guerra del Francès de Màrio Pons.
I precisament a aquesta hora del matí tenim contacte telefònic
amb Màrio Pons perquè ens pugui explicar
aquest audiovisual.
Màrio Pons, bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'audiovisual es titula precisament
el setge de Tarragona durant la Guerra del Francès.
Què hi podrem veure?
Bé, és un curt documental,
una recreació històrica,
que pretén reflexar com la ciutat de Tarragona
va viure al setge
i com, d'alguna forma,
els habitants, les dones i els homes de Tarragona
van aguantar, doncs, bueno,
un setge duríssim
que va significar, doncs, bueno,
la mort de més d'11.000 tarragonins i tarragonines, no?
És un documental que,
des d'una producció, diguem, humil,
vol, pretén, doncs, bueno,
reflexar una mica d'aquest patiment
i, sobretot, doncs, bueno,
donar a conèixer un fet històric, no?
Si és que Tarragona,
durant tot aquell temps,
va ser capital de Catalunya, no?
I la recreació,
que expliques com l'heu fet?
És a dir,
com heu traslladat aquest fet històric amb imatges?
Ha sigut una tasca complicada
pel fet que, clar,
no podíem,
no podíem,
a nivell de producció,
reproduir totes les lluites que menjar
haurem extres, cavalls, carros,
vaixells d'època, etcètera,
com és obvi,
doncs, bueno,
això formaria part d'una superproducció de Hollywood, no?
Però, bueno,
les nostres capacitats
hem pogut, d'alguna forma,
recrear-ho a través del retrat
de tots els espais històrics
del setge de Tarragona,
amb els forts, barruars, muralles,
i, sobretot, també hem utilitzat la metàfora
de posar una mica el tema castellé, no?
Com un recurs, diguem,
de la força i el valor
i la dedicació d'una ciutat
a la defensa
del seu espai físic, no?
Però, d'una altra banda,
vam aconseguir filmar
un vaixell d'època navegant
aquí al port de Tarragona
durant el mes de...
crec que va ser l'octubre,
i també d'aquesta manera
hem pogut reflexar també
l'ajuda de les tropes
o de les fregates angleses
establertes a la costa de Tarragona
al segle XIX,
ajudant una mica
l'exèrcit espanyol, no?
L'objectiu del documental, Mario,
és bàsicament didàctic,
és a dir, pretén ser molt simple
pel que fa als continguts
per arribar a explicar
la història a tothom?
Sí, és un documental didàctic
amb el qual hem col·laborat
conjuntament amb l'Aixiu
de la Història de Tarragona.
Perdoneu, però m'enganxo pel tren, eh?
Ja sentiu una mica
el sol de fondo.
Cap problema, però et sentim perfectament.
Molt bé.
Doncs sí, hem col·laborat
amb el senyor Sergi Piqué
i tot l'equip d'arxivets
de l'Ajuntament de Tarragona
construint una buenov
que una mica narra
com una buenov omniscient
tota la part, diguem,
històrica de l'audiovisual, no?
Situant l'espectador en el context, no?
Llavors la imatge
sigui una mica tota aquesta buenov, no?
Recordem al públic
que ens està escoltant
que Mario Pons
és el que va dirigir també
aquell documental,
aquell audiovisual
sobre la Batalla de l'Ebre.
Com, com, perdona?
No, que estava comentant, Mario,
que a l'audiència,
a les persones que ens estan escoltant,
que el teu nom
el poden relacionar
amb el treball que vas fer
sobre la Batalla de l'Ebre
i que vam poder veure
fa uns mesos.
Ho dic per situar el públic
en que suposo
que es tracten
de dos treballs
molt diferents
però que estan signats
per la mateixa persona,
en aquest cas per tu, no?
Sí, sí, bueno,
jo vaig tindre la satisfacció
de col·laborar
o l'Ajuntament de Tarragona
va col·laborar
amb la producció
de la Batalla de la Memòria
un documental
que, bueno,
entre altres coses
va guanyar el Premi del Públic
i el Premi Memories
del Festival Memori Maix
i es va acabar passant
a la TV Televisió de Catalunya.
I bé, sí, sí,
en aquest cas
o de la col·laboració
que vam establir
en aquell temps,
ara fa dos anys,
doncs, bueno,
ha sorgit també aquest projecte
o, d'alguna forma,
han encarregat aquest projecte
que no deixarà de ser
una ramificació
de la dedicació
que fem des del món
de l'audiovisual
i del cinema
als fets històrics
que passin
tant al Camp de Tarragona
com a les Tarres de l'Ebre, no?
Jo estic molt satisfet
de poder recuperar
aquesta memòria, no?,
a través de la meva feina.
Encara que no sigui
una responsabilitat teva,
l'audiovisual
es projectarà
aquest proper dijous,
com dèiem,
però saps si després
es podrà veure
en altres llocs
o en altres espais
i en altres moments?
Tinc entès que
l'audiovisual
formarà part
d'una mobilització
del set de Tarragona
a les muralles
de la ciutat
i, per una altra banda,
crec que
han ja destinat
a les televisions locals.
Molt bé.
Però, en tot cas,
pregunteu a l'Ajuntament
que crec que
tindrà més informació.
Quina durada té,
per curiositat?
Sí, és un curt documental
que dura
aproximadament 10 minuts.
9 minuts,
10 minuts, sí, sí.
Molt bé, doncs,
Màriu Pons,
moltes gràcies per,
en fi,
haver rebut
aquesta trucada
del programa
del matí de Tarragona Ràdio,
tot i que estaves
viatjant en tren
i per explicar...
Sí, tot just ara
arribar a Barcelona, tu.
La gent de l'Ebre
que ens han de moure
tots els llums
per abaixar,
fer baixar
una mica de futur
cap a la baix.
Perfecte.
Doncs,
gràcies per haver atès
aquesta trucada
de Tarragona Ràdio.
Digues.
Molt bé.
No, dic una abraçada
i recordo
tots els companys de Tarragona.
Molt bé, doncs.
En especial
el Josep Sánchez,
que està per aquí.
Ara el saludarem,
el Josep Sánchez Cerrelló.
Gràcies, Màriu.
Vinga,
una abraçada.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu, bon dia.
Mario Pons,
des del tren
que ens ha pogut explicar
els continguts
d'aquest audiovisual,
el setge de Tarragona
durant la Guerra del Francesc.
Recordem que l'audiovisual
es projectarà
el proper dijous
a la Sala Autic,
que és
al Palau Firal
i de Congressos de Tarragona,
a partir de les set de la tarda.
D'alguna manera,
la projecció
de l'audiovisual
formarà part
d'aquest acte
d'obertura
institucional
dels actes
de commemoració
del Bicentenari
de la Guerra del Francesc.
Tot i que hi ha algunes activitats
que ja han començat
i que, per cert,
ja us hem anat recordant
des d'aquest programa.
I en l'acte del proper dijous
s'intervindrà,
també com us dèiem,
el professor catedràtic
d'Història Contemporània
de la Universitat
de Rovira i Vergili
Josep Sánchez-Sarraió.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què ens explicarà
el catedràtic
en un acte
que pretén
donar a conèixer,
m'imagino,
i que pretén ser
el marc d'obertura
dels actes
que Tarragona
farà per recordar
aquests dos segles
del setge de la Guerra
del Francès?
Bé, serà una penzellada
sobre el procés
que es va fraguar
l'arribada dels francesos
i com els francesos
se'n van de Tarragona
quan acaba l'ocupació
el 18 d'agost de 1813.
Què representa, creus tu,
aquell moment
de la història
per Tarragona?
Amb la perspectiva
que ara ens donen
aquests dos segles
que han passat,
què representa
aquella guerra
i el setge?
Home, jo crec que
hi ha pocs moments
en la història de Tarragona
tan dramàtics
com l'ocege
i l'ocupació
dels francesos.
La guerra civil
també va ser
un moment molt dramàtic
però no va tindre
les conseqüències
per la població
de Tarragona,
pels habitants,
per la ciutat,
pel creixement
i jo crec que
és una fita
històrica,
mítica
i màgica.
És a dir,
la tragèdia
també dona peu
per a l'epopea.
Jo crec que,
que és això
el que es commemora.
És el moment
més tràgic
de la història
com a mínim
contemporània
de Tarragona?
Jo crec que
al llarg
de tota la història
de la ciutat
hi ha una revolta
i un assalt
al segle IV
dels Baguades
que eren
el Baix Imperi Romà
però d'això
no sabem
gaire cosa.
Per tant,
d'això sí que
tenim cròniques
contemporànies,
els protagonistes
van escriure
i per tant
sabem
el que va patir,
el que va pensar
la ciutadania
i jo crec que és
l'aspecte més dramàtic
de la nostra història,
sense dubte.
Com podríem
valorar o analitzar
l'actitud
dels tarragonins
i de les tarragonines
d'aquell moment,
d'aquell inici
del segle XIX?
Com es pot
analitzar?
Com es pot
entendre
aquella Tarragona,
aquella societat
d'aquell moment
i l'actitud
de la gent d'aquí
respecte
als francesos?
Bé,
jo crec que
hi havia
un profund
sentiment
antifrancés,
un profund
sentiment
antifrancés
que els francesos
havien guanyat
a pols.
De fet,
els francesos
havien sigut
aliats dels catalans
en la guerra
de separació.
La guerra
de separació
havia comportat
el tractat
dels Pirineus
i la pèrdua
del Rosselló
de la Cerdanya.
Després
havien
entrat
com a aliats
de Felip V
durant la guerra
de successió
i havien
arrasat
en les llibertats
nacionals
i
per últim
s'havia produït
la guerra gran
després
de la execució
de Lluís XVI
a França.
Espanya
i Portugal
fan la guerra
de la Convenció
que a Catalunya
escolta
com la guerra gran
o la guerra
del Rosselló
i per tant
això havia acabat
el 1795
era molt recient
i
la corona espanyola
havia establert
un pacte
de família
en França
un pacte
que era
la reedició
dels pactes
que s'havien fet
al segle XVIII
i això va ser
molt mal vist
per la ciutadania
sobretot
per les classes
econòmiques
pels sectors
que comerciaven
en Amèrica
perquè abans
popularment
s'hi deia
guerra
en tothom
i pau
en Anglaterra
perquè Anglaterra
era la que
controlava els mars
de fet
l'aliança
amb França
comportava
immediatament
la guerra
en Anglaterra
els anglesos
derroten
i acaben
a l'esquadra
espanyola
en dos batalles
la més decisiva
és la de Trafalgar
l'any 1805
i per tant
aquest sentiment
antifrancés
era gran
i per tant
el desig de resistir
també era bastant gran
de fet
Suchet
acusa
els tarragonins
i el general
Contreras
d'haver
resistit
més enllà
dels límits
del que era convenient
i Contreras
li contesta
la meva obligació
era defensar
la gent
volia defensar
les seves propietats
i les seves cases
i la seva vida
i volia
la llibertat
i per tant
davant de l'invasor
s'havia de combatre
jo crec que té raó
senen de Contreras
la resistència
és lícita
si defenses la llibertat
Aquests actes
de commemoració
del Bicentenari
serviran segurament
perquè molta gent
conegui una mica més
aquest període històric
que no sé si
des del punt de vista
de l'historiador
de Josep Sánchez Cervelló
és un període
que ha quedat
relativament
fosc
en el panorama
de la història
de Tarragona
Jo crec
que és molt conegut
és a dir
si t'he de ser sincer
jo
no he investigat
la guerra del francès
el que he fet
és fer les lectures
imprescindibles
és a dir
des de Suchet
que va escriure
les memòries
hasta el senen de Contreras
hasta Campo Verde
que va ser
el capità general
que va traicionar
la ciutat
i se'n va anar
a meitat del setge
hasta Sarsfield
que va ser un altre
Sarsfield
que va ser
el brigadier
encarregat
de protegir
la part baixa
de la ciutat
que també va marxar
a meitat del setge
que també va escriure
la seva perspectiva
després hi ha hagut
molts historiadors
hi ha dos recasents
importants
des dels recasents
com és
que va escriure
l'any 65
Tarragona
la guerra
de la independència
hi ha un altre llibre
d'un altre recasent
de 1850
és a dir
hi ha una bibliografia
extensíssima
sobre la ciutat
i sobre este
període històric
perquè és un període
com te dia central
per tant
vull dir que
no
jo crec que no és
és a dir
una altra cosa
és com sempre
la divulgació històrica
o el coneixement
més detallat
moltes vegades
s'escape
però jo crec
que en general
la gent
estos dies
que a part d'això
fem una exposició
sobre el setge
del francès
molta gent
jo soc un dels comissaris
de l'exposició
que hem mai trobat
pel carrer
o per la universitat
de tal
te diu
va passar això
va passar allò
jo tinc això a casa
és a dir
que hi ha una massa
cívica
molt conscienciada
sobre el que representa
l'ocege
per Tarragona
i el que va representar
per la ciutat
potser ho deia també
més en referència
més enllà de l'àmbit
estrictament local
quan es parla
d'aquest període històric
potser hi ha molta gent
que té referències
del que passa a Madrid
del que passa a Girona
del que passa a Saragossa
i potser el setge
de Tarragona
i aquesta tragèdia
tan forta que viu la ciutat
en un context més ampli
de la guerra
i del període històric
potser sí que no és tan
no s'ha divulgat tant
segurament tens raó
de totes formes
va ser el setge
més dramàtic
que va patir
tota la península
és a dir, no hi ha cap altre setge
com el de Tarragona
de fet
Suchet va mostrar
la seva capacitat militar
durant el setge
després no la va tindre
en els civils
quan van entrar
les seues tropes
a la ciutat
però en qualsevol cas
va ser tan important
que Suchet va ser
nombrat mariscal
i Tarragona
apareix a l'Art del Triomf
de París
en qualsevol cas
i el que dèiem
amb el Mario Ponch abans
s'obre tota una sèrie
d'activitats
que durant aquests mesos
donaran a conèixer
en fi
al gran públic
aspectes
alguns segurament
desconeguts
o altres no tant
d'aquell moment històric
com ho valora
un historiador
com el Josep Sánchez
Servei
que la ciutat
vulgui recuperar
aquest moment
de la memòria històrica
jo crec que això
és fonamental
és a dir
sense història
no anem a cap lloc
de fet
la història
sempre és operativa
si tu coneixes
la tua història
actues en conseqüència
Hitler té un text
molt interessant
de l'any 41
sobre l'ocupació
de Bielorússia
i d'Ucrània
i diu
els seus
comandaments alemanys
els diu
s'ha de posar altaveus
a tots els pobles
per posar música
lleugera
perquè la música
lleugera
els fa treballar més
diu
però d'història
cap noció
perquè una persona
amb nocions d'història
podria entendre
el seu passat
i podria
tindre unes idees
que no ens convenen gens
per tant
tot el contrari
tot el que és
divulgar la història
fer debat
sobre la història
ens ajuda
a augmentar
la nostra capacitat
d'intervenció cívica
la nostra capacitat
de ser crítics
en el poder
en els que ens manen
o de ser amables
és a dir
en qualsevol cas
més consciència
sobre
sobre
sobre
sobre els nostres destins
i en aquest àmbit
del que parlem
aquesta exposició
de la que ens comentava
Joissab Sànchez
Sarballó
que és un dels comissaris
que
què ens ens ensenyareu?
Bé
és una exposició
molt important
des del punt de vista
militar
perquè
un dels nostres
comissaris
un dels comissaris
és
el senyor Pintado
que té
la col·lecció
sobre
armes napoleòniques
sobre aquest període
més important
de l'estat
i una de les més importants
del món
és fill de Tarragona
i per tant
veurem coses
impressionants
després
l'exposició
té
a part de l'aspecte militar
té
tres altres àmbits
un és
la vida cotidiana
a Tarragona
abans del setge
del francès
l'altre és
l'explicació
del propi setge
i per últim
és
com queda
la ciutat
després
de l'ocupació francesa
és a dir
que tindrà
un caràcter divulgatiu
clarament
per arribar
al gran públic
s'inaugurarà
a l'abril
al tingladu número
del port de Tarragona
durant la guerra
del francès
quina creus
que ha de ser
Josep
una mica
la conclusió
de tot plegat
és a dir
quan acabem
totes aquestes activitats
quin seria
el millor resultat
del recordatori
d'aquest centenari
tenint en compte
això
que ens trobem
davant d'una data
tan simbòlica
com aquesta
Bé, jo crec que
l'obligació
de tots els ciutadans
del lloc
on viuen
és a dir
per fer
seu a la pròpia
identitat
del lloc
per
trobar-se
còmode
entre
la gent
nouvinguda
i els que
ja estem sempre
és compartir
la història
i compartir
els espais comuns
jo crec que la història
de Tarragona
la història
del setge de Tarragona
és una història
en positiu
és a dir
nosaltres no tenim
no tenim ara
cap queixa
dels francesos
no es tracta
de fer
una
una
una commemoració
jovenista
ni
ni nacionalista
en cap aspecte
es tracta
d'explicar
el que va passar
i
tractar d'entendre
com van actuar
els tarragonins
en unes circumstàncies
absolutament dramàtiques
la conferència del professor
Josep Sánchez-Sarralló
com dèiem
tindrà lloc el proper dijous
a les set de la tarda
anirà acompanyada
de la projecció
de l'audiovisual
que abans comentàvem
amb el Mario Pons
amb el Mario Pons
li recordàvem
per al gran públic
ell havia realitzat
aquell audiovisual
sobre la batalla de l'Ebre
Mario Pons
Josep Sánchez-Sarralló
dues persones
vinculades a les terres de l'Ebre
que curiosament
ja van protagonitzar
van tenir un paper
molt important
en la divulgació
de la memòria històrica
coincidint amb els 70 anys
al final de la guerra civil
i que ara us torneu
a trobar
cadascú des del seu punt de vista
recordant uns altres
fets històrics
Mario i jo tenim
un feeling
antic
que ve de
com van combatre
el traspassament
i ell
és un gran director
i jo
em dedico a la història
i per tant
és fàcil
que ens trobéssim
a llocs comuns
i a més
t'ho vull dir
Mario
és Ebreng
però té una visió
de Tarragona
molt ampla
i plural
com la que tinc jo
i per tant
m'ho sentim molt còmode
de fet
Tarragona és la meva ciutat
i ell també
és un habitual
de la ciutat de Tarragona
Josep Sánchez-Sarralló
un estudiós
un entès
de la guerra civil
en canvi
no ha estudiat
no ha estat allò
no s'ha dedicat
des del punt de vista
de la recerca
i de la investigació
a la guerra del francès
jo he treballat
més sobre el carlisme
que és conseqüència directa
és a dir
la fi de l'antic règim
que comença
en la guerra del francès
és a dir
la guerra del francès
marca el final
de l'antic règim
el final de l'absolutisme
i el naixement
del món liberal
dins d'esta conjuntura
sí que he treballat
i per tant
he escrit
sobre altres
sobre altres coses
del francès
no sobre Tarragona
sí sobre
sobre les Tarres de l'Ebre
per exemple
Josep Sánchez-Sarralló
que com dèiem
el podrem escoltar
el proper dijous
a partir de les set de la tarda
en aquesta conferència
titulada
Tarragona a la guerra del francès
1808-1814
serà com dèiem
un dels actes principals
de l'obertura
d'aquesta celebració
d'aquesta commemoració
del bicentenari
del setge
a la guerra del francès
Josep Sánchez-Sarralló
moltes gràcies
per acceptar la nostra invitació
i posar-nos una mica
en situació
del que podrem escoltar
el proper dijous
moltíssimes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
Gràcies