Aquest dimarts, 1 de març, arrenca el gruix dels actes del Carnaval de Tarragona,
aquest Carnaval que celebra en guany els 30 anys de la seva recuperació
i que tindrà moltes coses molt divertides i molt especials.
Ara, aquest migdia, s'està presentant el Ninot i la Ninota de Carnaval,
s'està bastint la bota a la plaça de la Font, un dels escenaris de la festa,
i de seguida hi anirem amb la unitat a mòbil.
Però, mentrestant, també us volem donar els detalls
d'algunes de les activitats més divertides i més originals
que hi haurà aquests dies a la nostra ciutat.
Per exemple, volem parlar de la baixada del Pajarito.
Jordi Llor, molt bon dia.
Molt bon dia a tots.
Jordi Vinyoles, molt bon dia.
Bon dia.
Ells són dos dels promotors d'aquesta moguda que ja fa sis anys que dura.
Sí, ja fa, podem dir que arribem al sisè any, de la baixada del Pajarito.
Escolta, per què? Per què la baixada del Pajarito?
Bueno, doncs, a veure, a Tarragona tenim moltes baixades,
tot i que pots mirar-ho com una pujada, no?, una baixada.
I també tenim la baixada de l'àliga.
I la baixada del Pajarito, doncs, és una miqueta aquest nom,
doncs, baixem per la baixada, paixateria, també.
I això del Pajarito, doncs, és una mica bé de fer el pajareo,
de fer el pàjaro, eh?, d'anar a dormir tard,
de fer vermuts, tot just aixecar-se.
Diguéssim que s'ha de fer una mica el bandarra, no?
I llavors, d'un carnaval, doncs, lligava molt bé això del Pajarito
i, bé, podríem estar una estona parlant de Pajarito.
Aquesta és una cursa d'andròmines, podríem dir, no?
Sí, sí.
Perquè del que es tracta és de muntar-se un grup, no?
Sí, es tracta de construir una andròmina,
un carretó de construcció pròpia
i cada nà disfressat, igual que els participants.
Vull dir, la colla que s'ajunti, colla d'amics o associacions
o, doncs, plataformes o fins i tot un individual, no?
Doncs es tracta de triar un tema, disfressar-se
i disfressar la carrossa i construir aquest andròmina
i baixar el dia de la rua pel matí, no?
Per la baixada de peixateria.
Que l'inscriures, m'imagino, encara hi són a temps, la gent?
O, de fet, encara hi hauria temps de fer un objecte que es rodi
i jo crec que encara hi seies a temps, no?
Sí, de fet, ens desmarquem una miqueta
de les grans carrosses de Carnaval, no?
Perquè, al ser una cosa més petita,
doncs, és fàcil de construir
i, de fet, tenim, com has preguntat,
si seríem a temps d'inscriure-s'hi,
el que fem és obrir les llistes d'inscripció
i tancar-les el mateix...
O sigui, una hora abans de baixar,
tothom és a punt d'apuntar-se.
Vull dir, pots venir a les 10 del dematí,
a les 11 del dematí a la baixada,
sense haver-te inscrit, sí.
Pots venir amb el carretó i inscriure-te al moment.
És a dir, no tenir un sostre...
Els organitzadors no tenen un sostre en el sentit de dir
màxim tants.
No, perquè com que vèiem que també la gent va a última hora,
molta gent va a última hora
i fins i tot aprofita l'última nit, el divendres,
s'animen i diuen
fem alguna cosa per baixar
i llavors, esclar, vam obrir les llistes fins a l'última hora.
Escolta, i aleshores, això és un concurs,
per tant, hi ha un cert esperit competitiu.
Bé, és...
Bé, alguns suposo que s'ho prendran més en plan competició
i altres més per lluir, no?
Això de la competició, al final, l'hem tret
perquè el que volem donar no és un caire de competició,
sinó un caire més de cursa satírica, no?
Una mica la veu pel ciutadà, no?
No anar a buscar una cosa de competició,
que és difícil reunir condicions de seguretat,
ja que hi implicaria que hi hauria una contrarrelotge,
llavors els carretons tindrien molta velocitat.
Llavors, el que pretenem nosaltres és
que hi hagi més invenció i més crítica
que no pas velocitat.
Sí, perquè potser li falta també un pèl,
cada cop menys,
però potser encara li falta bastant de sàtira
al Carnaval de Tarragona.
Sí, sí.
Molta ploma.
Molta sàtira i, de fet, en Guanya,
la colla Pajarito ens hem unit amb la Pípel,
que també hem portat aquí el Jordi,
que ens explicarà quatre coses.
Què és la Pípel?
La Pípel, bueno, ens ho explicarà,
ens ho explicarà ell.
La gran pregunta que es pregunta a tothom.
Jordi, explica-t'ho.
Bueno, la Pípel som un grup d'amics,
no som ni entitat ni cap plataforma,
és una colla d'amics,
d'aquests que estan a la plaça La Font a l'estiu fent la canya,
que acostumen a criticar tot el que fa tothom,
però va haver-hi un dia que vam decidir
bueno, fem alguna cosa, no?
Menys criticar.
Menys criticar, menys estar a la plaça La Font
i més acció, no?
Més proactivitat.
I és una mica el que vam fer.
Som un grup d'amics amb inquietuds totalment diferents,
cadascú té la seva professió, la seva vocació,
però al temps de l'oci ens dediquem una mica
a organitzar o a donar suport,
com en aquest cas que el Jordi ens va oferir l'opció.
Després, aquesta serà la tercera baixada que fem nosaltres,
hem guanyat anteriorment la millor posada en escena,
d'altres el tema rodes, frenos, ho portem una mica malament,
però el tema posada en escena ho portem millor.
I el Jordi ens va invitar a l'opció de si volíem participar amb ell,
portar una mica el tema de la producció
i liar-la ben grossa a la baixada.
I la PIPEL en definitiva participem a Actes de Tarragona,
el dia del pregó de Santa Tegra tirem els manaments pels terrats,
després participem al rutet,
muntem algun tipus de performance a l'estiu
quan se fa la cultura al carrer.
I aquest any, juntament amb el Jordi,
les sinergies crec que fan fruit i la liarem ben grossa.
Però aleshores, no es pot dir el que fareu dissabte?
No, encara no.
És sorpresa.
Avui a la nit o demà a primera hora,
el Jordi ja ha penjat l'espot promocional
per part de la colla del pajarito,
nosaltres la penjarem esta nit demà a primera hora,
dos anuncis que ja es podran insinuar bastant de què anem.
Molt bé, però una cosa aleshores,
a People com a grup, baixareu...
Sí, sí, sí, aquest va ser el primer pacte amb el Jordi,
per clarem del Jordi.
T'ajudem el que vulguis, però volem optar per a mi.
Exacte, vosaltres participareu com qualsevol altre grup.
Correcte.
I a més a més fareu altres coses.
Correcte, som un grup d'unes 15 persones, aproximadament.
Penso que és un grup de quantitat.
És que fa pa xoca, vull dir, visualment,
per això penso que moltes vegades,
les dues anteriors vegades hem guanyat la posada en escena,
perquè és que fa pa xoca veureu un grup de 15,
perquè la baixada de pajarito sempre són dos, tres grups més reduïts
i sobretot és animar molt a la gent que entitats que participen
o plataformes que jo els animaria que se sumessin, no?
Perquè aleshores, parlem de premis, categories,
aquí hi ha diferents opcions, no?
Sí.
A veure, explica'ns.
Bueno, van començar, fa sis anys van començar amb dues categories,
la categoria clàssica amb rodes de coixinet
i la categoria pajarito que eren rodes de qualsevol mena.
Però ja els últims anys només hi ha hagut un carretó amb rodes de coixinet
perquè la gent, doncs, preferís a velocitat
i és més difícil trobar rodes de coixinet, els tallers mecànics
i, bueno, diguéssim que el coixinet ja quasi que desapareix
de la construcció d'una andròmina.
Llavors ja no dividim modalitat, ho posem tot juny
i el que sí que fem és els premis,
com que ja fugim de la contrarrelotge,
no cronometrem,
i el que fem és ampliar l'oferta amb diversos premis, no?
Anomenaríem, per exemple, doncs, set premis,
en guany tenim un premi més,
intentem cada any arribar a un premi més.
Tenim, per exemple, el premi al pàrquing Jaume I,
premi a la sàtira,
premi millor disseny,
premi a la fidelitat,
premi a la joventut,
premi consolador i premi a la posada en escena.
Tenim aquests set.
Però, per exemple, el primer que ha citat,
el pàrquing Jaume I, a qui seria?
Doncs està clar que el pàrquing Jaume I és la carretó més desastrós.
És a dir, el més desastrós...
No sé per què ser el més car,
no sé per què ser el més car.
També podria ser...
El més desastrós també tindrà per a mi.
Sí, bueno, de fet, això és un tema que el jurat,
que hi ha un jurat,
es reunirà,
tenim un noi, el Joan Calvet,
que organitza el tema del jurat,
i llavors el jurat decideix a qui li atorga.
Entre el jurat tenim el Joan Maria Rosselló,
el Tito Figueres,
l'elector de la Salut,
segurament el Blai Mesa,
algú de l'associació nostra,
i algú altre que mantenim encara oberta
l'oferta del jurat fins a l'última hora.
Escolta, Jordi,
aleshores, pel que fa a limitació de grup de gent d'edats,
de tot això no hi ha limitació?
No, no, perquè a més a Pajarito
podem trobar canalla
que venen amb l'autorització dels pares
o del tutor legal,
i fins i tot podem trobar una persona de 60 anys
que ja tenim alguna inscripció,
perquè com que les llistes estan obertes a última hora,
les inscripcions les tenim a última hora,
però en guany ja tenim tres inscripcions
i n'hi ha una persona, fins i tot,
Enrique Rodríguez,
de 60 anys,
que baixa juntament amb Núria Rodríguez, de 27,
i Adrià Padillo, de 17,
que fan un carretó que es diu Traer Madera,
es diu el carretó,
que li posen el nom.
I llavors l'edat varia molt,
el nombre també els de la Pípel
acostumen a ser 13, 14, 15,
i a vegades algun any també ens han trobat
que algun grup hauria sigut molt nombrós,
fins i tot uns que baixaven de Sant Fermín,
que arribaven a ser 60 persones.
Sí, sí, sí.
Aleshores, han d'anar disfressats, no?
Aquí hi ha una disfressa
que els de la Pípel suposo que ja la tenen molt ben preparada
i molt ben elaborada i molt ben pensada des de fa temps.
I molt econòmica també.
I molt econòmica.
i vosaltres sou dels que opteu a guanyar?
És a dir, vosaltres aneu a competir
o aneu a passar-ho bé?
Anem a passar-ho bé perquè,
clar, vull dir, quan criticavem la Parsa de Font
quan deia què fèiem i què deixem de fer,
clar, dèiem, aquest carnaval de Tarragona
no s'aguanta de cap ni peus, no?
Només s'aguanta amb el que fan el dissabte
i no hi havia més oferta, no?
No desprestigi en cap moment el que es fa el dissabte.
La cosa és que més oferta, no?
I Chapó, el que va en el seu dia
és la iniciativa del Jordi, no?
De crear alguna cosa nova i tan innovadora, no?
I una mica que trenqui els esquemes
a nivell d'horari, franja horària
i això.
I nosaltres optem a millor posar-ho en escena,
a veure si tornem a guanyar.
A veure si el jurat ens el posem a la butxaca
i el públic, sobretot.
Escolta, i de colla el pajarito com a tal?
Existiu? Sortiu?
Participeu a la baixada?
Sí, bé, en veritat som d'una colla d'amics
que ens posem i m'ajuden a realitzar la baixada.
Clarament, doncs...
Però participeu com a...
No, no, jo sempre baixo amb algú.
Tinc un carretó construït ja des del primer any
i doncs baixo l'últim.
Baixo l'últim per tancar
perquè per qüestions d'organització,
com que estic també allà en un punt del circuit,
doncs tinc que baixar l'últim, no?
I...
Fas de cotxe escombra, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
El barridó.
Sí, sí.
O sigui, baixo l'últim
i després, doncs, el que fem és baixades individuals,
després tothom puja
i baixa...
L'última baixada és tots alhora
fer una baixada popular, no?
Sí, sí, sí.
Té algun secret la baixada?
Algun punt clau de la baixada, del descens?
Esmorzar prèviament.
Esmorzar.
Jo recomano que tothom vagi a esmorzar.
Per què?
Plaça del fòrum,
un bon entrepà,
un bon cafè
i ja està, i baixar.
I el recorregut té algun punt...
Primerament, si ets un grup numerós,
encara que siguis un nombre...
un grup nombrós,
i encara que estiguis durant tot l'esmorzar
pactant i planificant,
quan arribés a tal punt, farem això.
A tal punt, això, mai surt.
Mai surt.
Facis un cafè amb dues gotes de més
o faig un cafè sol.
Vull dir, la emoció
o la vergonya
davant de tanta gent,
perquè és que sempre
sompleix a gom a gom
la baixada,
vull dir,
ens centra una mica
la postscènica
i comencem a fer via, via, via, via, via,
i al final, moltes vegades,
no surt com surt.
I ens surt millor sempre,
la baixada en conjunta
ja ens surt molt millor.
És a dir,
que no cal planificar gaires coses
perquè ja tot sortirà.
Jordi,
i els premis què són?
Perquè, clar,
crec que no doneu grans premis econòmics, no?
En la baixada del pajarito.
Déu-n'hi-do,
cada any hem conservat
els premis
carnosos,
que en diem,
premis carnosos,
i també premis
de fa dos anys
que fem uns trofeus
que realitza
un artista de Tarragona.
Enguany torna a repetir
l'artista
Amadeu Anguera
que ha fet
unes andròmines
en miniatura
que són joguets
de canalla
amb rodes
de cotxe
o de carretó, no?
I llavors,
doncs,
a cada modalitat
té un premi d'aquests
a part dels típics
carnosos
que regalem
com pot ser
un penesalat
o un llonganissa
de pagès,
botifarra,
sacallona,
doncs,
acostumem a donar
aquests lots
gentilesa
Carme i Magí
que ens serveixen
aquests productes
per regalar.
Molt bé.
I també cal dir
que la baixada
és el que hem dit,
no?
No solament
és baixar,
sinó que realment
el que fem
és intentar
dinamitzar,
intentar
fer,
per exemple,
fer unes lectures,
fem un manifest
a la plaça del rei
i a la baixada
peixateria baix
amb cos del bou,
simultàniament.
Al mateix moment
també hi ha
animació musical
a la plaça del rei
amb els elàstics,
el Blai Mesa
i el Pau Pedrès,
elàsticsult,
que són un grup
de DJs
molt reconeguts
aquí a Tarragona.
Després,
a la zona d'arribada,
tenim un animador musical,
el DJ L.
Selector Espejismo Sombra,
que també
ens va posar
en musiqueta
mentre anunciem
amb speakers,
anunciem
l'arribada
de carretons
i anem sempre
a través
d'un speaker
anunciant
qui baixa,
com baixa,
quins participants
són els que
els estan baixant
a la baixada
i després
de finalitzar
aquestes baixades
ja han dit
que hi ha un jurat,
ja es reuneixen
i entreguem els premis,
aquests que hem de dir,
aquestes andròmines
en miniatura,
més els premis
carnosos
i tot seguit
fem un vermut popular,
gent que és
a vermut miró
i cada any
és més o menys així
i afegim
també cada any
una inauguració,
en guany
hi ha una lectura
d'aquest manifest
però també
hi ha una presència
destacable
com a novetat
d'en guany
de la baixada
del Pajarito
que és que ve
el John Malkovich.
Ah, sí?
Sí, ve John Malkovich
a inaugurar
la baixada.
Per segureu
el cop de Tarragona, eh?
Sí, perquè es veu que
tant per bé o per mal
vol venir,
vol venir,
li va agradar molt
al Metropol
i vol venir un altre cop.
És a dir,
que tenim un al·licient més
per anar,
si no,
participar com a mínim
de públic
a veure la baixada
del Pajarito.
Tot això comença,
tota aquesta moguda
comença a les 12 del migdia
de dissabte
al voltant de la plaça
del Rei,
la baixada és
la baixada de Peixateria
i s'acaba, doncs,
això,
al voltant del local
de la Colla Jova
i el cos del Bou.
Per acabar,
inscripcions,
si cal,
a la pàgina web vostra
és el millor o no?
Bueno,
un any ha hagut a la crisi
i no hem pogut fer
aquest servei
d'inscriure's
a la mateixa pàgina,
però, bueno,
a la pàgina
poden descarregar-se
el full d'inscripció
en PDF,
un full d'inscripció
que poden dipositar
o a l'antic ajuntament
o al bar Pajarito
i, si no,
el mateix dia a la baixada
el poden portar
a un plert
i, si no,
ja tenim uns...
Que busquin la Marta
i la Laura,
que es faran veure...
Els de la PIPEL
també s'encarreguen
del suport aquest.
Animar l'ambient.
Sí,
i si arribes d'allà,
doncs,
elles ràpidament
apunten a la gent
a la graella,
recullen el full d'inscripció...
Perfecte.
Doncs,
recordeu,
la baixada del Pajarito
per si voleu participar
o per si la voleu anar a veure
el proper dissabte al migdia
és la sisena edició,
és una de les iniciatives
més novedoses
que hi ha hagut
en els últims anys
del Carnaval de Tarragona,
així que els felicitem
un altre cop
al Jordi Llort
i també al Jordi Vinyoles
com a PIPEL,
com la PIPEL,
aquest grup de...
anava a dir esbojarrats
que es passen l'any
a la plaça La Font.
Aquests que ja no critiquen tant
i que han decidit
fer alguna cosa de positiva.
Els dos Jordis,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Bon Carnaval.
Adeu.
El Carnaval té moltes coses per davant.
De fet,
avui comença
el gruix de les activitats,
així que ara marxem
a la plaça de La Font.
Allà s'hi troben
el Joan Maria Bertran
i l'Anna a plaça
perquè a aquesta hora del migdia
es presentaven
el Ninot i la Ninota
amb els cèguits
del rei,
de la reina,
en fi,
que tot això
ja comença
a animar-se
i molt.
Anna Plaça,
bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal l'ambient?
Déu-n'hi-do.
Ara ja s'ha anat dispersant
però s'ha congregat
bastanta gent
aquí a la plaça de La Font
per veure la vota
i per veure també
el Ninot i la Ninota
com, com deia,
s'han presentat ara al migdia.
I en guany,
el tema és electoral.
Tenim en compte
que d'aquí dos mesos
hi ha les eleccions municipals.
Escoltem el discurs
que farà la Ninota
perquè ella també
es vol presentar
per alcaldessa.
La vota
un partit
pels ciutadans
descontents,
pels que tenen
al·lèrgia a la política,
pels que els fa ràbia votar,
per aquells que l'economia
els importa un raba,
per tots els que no treballen
i no pensen treballar mai.
Naltros,
Valtros i jo,
farem de Tarragona
una ciutat plural,
multicultural
i transparent
i, com no,
econòmicament inviable.
Si tu gastes,
jo gasto.
No t'ho pensis,
vota Ninota,
vota la vota.
Tarragona,
1 de març del 2011.
Aquest és el discurs
que havia deixat escrit
la Ninota
perquè han fet primàries
i ella es presenta
per alcaldessa,
tot plegat ens ho explicarà millor,
la Jordina Ros.
Ella és una de les integrants
de l'Associació
per la Recuperació
de les Figures Festives
de Catalunya.
Jordina, bon dia.
Bon dia,
bon dia a tothom.
Enguany,
heu triat aquesta temàtica electoral,
per vestir la vota,
per fer tot el disseny
i també el Ninota i la Ninota
que van molt elegants.
Doncs sí,
enguany ens trobem
entre mig
d'unes eleccions passades,
les del Parlament
i les que ha dit
la vostra companya,
d'aquí dos mesos,
les municipals.
Llavors,
clar,
vull dir que era claríssim,
vull dir que era
tan tentador
de dir,
enguany què?
Eleccions,
eleccions.
D'aquesta manera,
se'ns va...
Nosaltres som els portaveus
d'aquest partit
que s'ha creat,
que és la Vota,
la Vota,
la Vota és el partit,
i en aquest partit
doncs hi havia
els dos,
com si diguéssim,
els dos persones
que es presentaven
com a candidats,
es van haver de fer
unes primàries,
unes primàries,
perquè un era el Ninot,
l'altre la Ninota,
i com ja sabeu
que ara les primàries
estan a l'ordre del dia,
doncs es van fer
dins el partit
i, bueno,
va ser la Ninota
qui va sortir
com a futur,
futura,
esperem,
alcaldessa d'aquí,
Tarragona,
a les municipals del 2011.
Bueno,
aquesta és la història
i l'abans vam dir,
doncs vinga,
tirem la Vota,
una mica que es vegi
els elements
de les votacions,
com tots els partits polítics
fan la seva propaganda electoral,
doncs la Vota s'ha vestit
de propaganda electoral
de la Ninota.
I, bueno,
llavors també,
si voleu,
us explico el vestuari de...
Sí, sí,
el vestuari
perquè has comentat
que hi havia hagut ofertes
de la dissenyadora
de Lady Gaga
i fins i tot
dels assessors
de Francisco Camps,
no?, una mica.
Doncs sí,
la història és així,
va ser molt curiós
perquè, bueno,
el de sempre,
quan es van enterar
que uns personatges
públics
com la Ninota
i el Ninot
es presentaven a eleccions
sobretot la Ninota,
ràpidament
vam tenir una llau
de trucades
i, de moltes,
de moltes,
les que més ens van xocar,
per exemple,
la de Lady Gaga,
no?,
ens va trucar
la seva estilista
ràpidament
que, bueno,
que gratuïment
ens feia el traje,
la seva imatge,
vull dir,
perquè ella pogués anar,
bueno,
com un personatge
totalment modern
i transgressor
com és la Lady Gaga,
bueno,
la Ninota
i tot el partit
s'ho van estar pensant,
van dir,
ja respondrem
i per l'altre canton
al Ninot
també vam tindre
llocs de trucades
i les més curioses
que he explicat abans
és, per exemple,
que s'ha ficat aquí
el Corte Inglés
de Tarragona,
la cestraria
on te fan els tratxes,
a medida,
van trucar
dient farem els tratxes
gratuïtament,
sense cap problema,
també ens ho pensarem,
però després
la més curiosa de totes
que realment
ens va sorprendre molt
va ser
el que has dit tu,
els assessors
d'imatge
del CAMS
del president
de València,
sobretot,
ens va trucar
el mateix bigotes,
vull dir,
que va ser molt fort,
dient,
tranquils,
que us faré factura,
que no hi haurà cap problema,
no hi haurà ni històries,
dic,
no, no,
bueno,
algraïts,
bueno,
factura no,
perquè gratuïtament,
això de la factura,
ara ho dic jo,
m'he equivocat,
no,
perquè ens faria gratuïtament
el tratge.
Ens ho vam estar pensant,
el partit
ho va estar dos o tres dies
reunit,
mirant aviam què era important
i vam pensar
el que és el tratge
i el cosir
i que fessin els tratges ells
i així ha sigut,
doncs,
el senyor Joan,
que he dit d'aquí del casc antic,
que és un sastre de tota la vida,
se li va proposar,
se li ha pagat
el que es té que pagar
amb factura,
ara sí que ve la factura
i després a la senyora Marcelina,
que també és una cosidora
de tota la vida,
que està,
crec que viu per allà
al mercat central,
d'aquí Tarragona
i també, bueno,
es va oferir,
ens va fer un pressupost
i jo penso que han quedat estupendos,
vull dir,
que penso que hem fet ben fet.
La sàtira,
l'enviament essencial,
per aquesta celebració del carnaval
i sobretot amb vosaltres
amb el disseny de la bota
i amb tota aquesta història
que cada any se n'enpesqueu una
per explicar el vestuari
que portaran el ninot i la ninota.
Doncs sí,
penso que ja,
aviam,
això de les històries
i tot el que s'empesca
ha anat sorgint
de mica en mica
perquè abans era realment
presentar els ninots,
presentar la bota
i, bueno,
fer una mica,
explicar per què anaven així,
però, bueno,
penses,
vinga,
posem-hi una mica més de salsa
que comença el carnaval
i com nosaltres som creatius,
els de tant el Pere i jo
ens dediquem a la creativitat,
no ens ho podíem estar
i com en el Tallinn
anem pensant coses
sempre vas dir
i si no diem,
i dic,
mira,
comencem ja amb aquesta història
i ara ja és difícil
de tallar-la,
jo penso que cada any
ja estem pensant
i en guany què hi direm,
en guany què hi direm
i, bueno,
i realment penso que
és propi del carnaval
i que dius
que és una sàtira
i hem de tirar endavant
que l'humor
i visc el carnaval
i visc a Tarragona
i endavant tots.
Unes figures d'aspecte
en tant diabòlic, eh?
El ninot i l'inonot,
això sí,
en banyes que no hi faltin.
Home,
jo penso que ha de ser
com una mica
el que deies tu,
la sàtira,
l'idonia
i bonics,
tothom és bonic
i el carnaval
vol ser molt maco,
les rues volen ser molt maques,
penso que els niners
han de trencar una mica
aquesta imatge, no?
De voler ser perfectes,
els millors,
de concursar,
vull dir,
ells potser no guanyarien
cap concurs,
però penso que
així se'ls mira la gent,
si es fossin tan guapos
potser ningú se'ls miraria
d'aquesta manera,
espanten i diuen
oh, que lleig,
oh, la ninota,
quina cara,
així la gent se'ls mira,
que és el que ha de ser.
Jordina,
moltes gràcies,
la bota presidirà
aquí a la plaça de la Font
fins d'aquí una setmana,
fins i maig que ve,
que cremaran el dimarts
a cendre,
junta amb el ninot
i la ninota,
que ells el que faran
durant aquests dies
és acompanyar els sequits
del rei i la reina.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs això és tot,
Ricard,
des de la plaça de la Font,
ara ja s'ha anat
calmant l'ambient,
però fins ara
hi havia força gent
per veure aquesta presentació.
I la bota ja la tenim
instal·lada per tota la setmana,
no?
La bota ja està instal·lada,
com dèiem,
per tota la setmana,
amb molta campanya electoral,
el lema de campanya
és bota la bota,
mai més ben dit,
i també es poden llegir
alguns missatges
com l'emblemàtic
i és Wiccan,
per exemple.
Perfecte, doncs.
Anna a plaça,
amb el suport de Joan Maria Bertran,
moltes gràcies
per haver-nos apropat
també a aquest ambient
de l'inici del carnaval
aquí a la ciutat de Tarraona.
Gràcies i que vagi molt bé.
Bon dia.
Fins ara.
L'Anna a plaça
des de la unitat mòbil
amb el Joan Maria Bertran
arrenca el carnaval,
avui és dimarts dia 1,
la festa ja és aquí.
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
I la nena diu
que ella no somriu
fins que arribi a la passella
comenceixi per bassa.
La rumba de carnaval,
la balla, la mossa,
matxabat.
La rumba de carnes tortes,
fes el món de poques sortes.
La rumba de carnaval,
la balla, la mossa,
matxabat.
La rumba de carnes tortes,
fes el món de poques sortes.
...
...
...
...
...
...
...
...
No com blutin papa, que segueix ballet blanquet i encara amb la mateixa capa,
cara, cara, cara, que canvia de color, com com.
Però no com blutin papa, que segueix ballet blanquet i encara amb la mateixa capa.
La rumba de carnaval, la balla, la moixa, maixabà,
la rumba de carnes toltes, a través del món de poques sotes.
La rumba de carnaval, la balla, la moixa, maixabà,
la rumba de carnes toltes, a través del món de poques sotes.
La rumba de carnaval que ens serveix per fer aquest itinerari
per algunes de les activitats que es programen,
que s'estan preparant per aquests dies de festa,
de festa grossa a la ciutat de Tarragona.
El ninot i la ninota ja s'han presentat,
la bota ja la tenim instal·lada a la plaça de la Font
i ara el que cal és gaudir de la festa.
De la festa en el sentit més ampli de la paraula
i per a tots els públics,
perquè hi ha activitats pràcticament per a tothom.
Abans parlàvem de la baixada del Pajarito,
una activitat relativament nova amb només 6 edicions
i ara volem parlar d'una activitat adreçada especialment a la canalla
i que té 41 anys de vida,
perquè enguany arriba l'edició número 41
del concurs de disfresses infantils que organitza el Club Maginet.
Ara ens en donarà més dades la presidenta del club,
l'Anna Mula, la que podem saludar a través del telèfon.
Anna Mula, bon dia.
Hola, bon dia.
Déu-n'hi-do, 41 anys, eh?
Sí, 41 anys són forces anys.
He de dir que jo ja hi vaig participar de petita.
Ara l'Anna Mula no hi participa, ara organitza el concurs.
Organitza, exacte.
Ara l'organitzem, sí.
Recordem les dades principals, que és que el concurs es fa el proper diumenge,
al matí, a l'antiga audiència.
Escolta, i com es pot participar?
A veure, nosaltres obrim la inscripció a partir de les 10 del matí.
Llavors, la inscripció s'acaba quan els nens...
La categoria, perquè la dividim en tres categories.
La categoria A, que va fins a 5 anys,
la categoria B, que va fins als 9,
i la categoria C, a partir dels 10 anys.
Llavors, tenim dues categories més, que són parelles i grups,
i llavors la inscripció la tanquem
quan la categoria on ha d'anar inscrit el nen,
ja estan a l'escenari.
A veure, llavors, tanquem.
Vull dir que donem un marge bastant gran a la gent
perquè es pugui pujar a apuntar.
Molt bé.
És a dir, que no calen inscripcions prèvies,
sinó que el que cal és anar-hi amb una mica d'antelació
el diumenge al matí a l'antiga audiència.
Exacte.
Hi ha vegades que venen, per exemple, enviant a l'àvia,
o mentre els papes i les mames acaben de disfressar el nen o la nena,
i llavors venen...
O sigui, que tampoc no cal que vingui el nen o la nena disfressat,
sinó que pot vindre qualsevol a fer la inscripció.
Deies que hi ha tres categories, no?
Cinc.
Ah, sí, clar, tres categories per edat
i després la modalitat de parelles o de grups, no?
I què és el que té en compte el jurat a l'hora de valorar les disfresses?
Ara ja portem uns quants anys,
que són...
Normalment el que fem és que
una part del jurat són el rei i la concubina,
i gent d'altres comparses de Carnaval i així,
i el que solen mirar és, sobretot, primer,
que estigui confeccionat a mà.
I després, doncs,
la feina que té, no?
Perquè hi ha vegades que veus unes feinades,
per exemple, jo recordo l'any passat,
hi havia una nena que anava disfressada holandesa
amb un carro i portava hasta els tulipans allí,
vull dir que realment és el que més es mira.
És a dir, que es valora, sobretot,
que sigui una peça, una disfressa feta a casa,
no comprada directament en una botiga.
Exacte.
El que es mira molt és això,
és que, bueno,
de botigues d'aquestes estàndards...
A veure,
val a dir que tots els nens i nenes que participen
tenen una medalla, d'acord?
Llavors,
quan acaba de passar tots els nens i nenes de la categoria,
se'ls dona una medalla a cadascú.
I després hi ha els tres primers premis,
però vull dir que encara que vinguin
amb una disfressa d'aquestes comprades,
també tindran la seva medalla.
I els tres primers premis són de dotacions econòmiques
o tenen un altre valor?
No, tres copes.
Tres copes.
Tres trofeus, sí.
Sí, sí, són tres trofeus.
No busqueu el fet que tinguin una dotació econòmica,
perquè a més es tracta, clar,
d'un concurs de disfresses infantils
i el que es valora més és l'esforç
i el simbolisme del certamen.
A veure, també t'he de dir que, a veure,
qui porta la disfressa és el nen
i jo crec que a vegades
penso que participa més l'àvia que li he fet, no?
Perquè per l'orgull d'haver fet la disfressa, no?
Però, a veure, no podem donar dotació econòmica
perquè és una cosa per nens.
Per tant, el que fem és això, és el que et deia, no?
Perquè cap nen se senti allò malament
i digui, jo, mira, és que aquell sempre guanya, no?
D'allò, doncs bé, cada nen marxa amb la seva medalla.
És més habitual la participació individual
o en parella o en grup?
El grup més...
que sempre té més gent
és el dels petitons,
de 0 a 5 anys.
I llavors, allí és el més numerós.
Perquè, bueno,
i a més també, val a dir-ho,
que també són els més graciosos, clar.
I llavors, bueno, hi ha nens des de mesos
fins a 5 anys.
Vull dir que nens que els veus
que no aixecen un pam de terra,
allò que diuen, no?
De grups també n'hi ha i...
però el més numerós sempre és la categoria,
que és la dels més petitons.
I amb 40 anys de vida, Anna,
ha canviat molt la disfressa
dels nens i les nenes de Tarragona?
Home, ha anat evolucionant.
perquè sí que és veritat,
doncs, bueno, que vas veure els típics...
Jo recordo l'any passat
que hi havia un Bob Esponja,
coses de dibuixos animats o així.
El que passa és que sí que t'he de dir
que almenys amb nosaltres
encara hi ha les típiques dides
amb el cotxet,
hi ha les dames antigues,
hi ha un...
A veure, encara és un tipus de disfressa
bastant clàssic.
En fet, hi ha de tot, eh?
Vull dir, ja et dic,
des d'això,
des de la...
l'any passat l'holandesa aquesta,
amb el carro,
amb l'aigua,
els tulipans,
fins al mínim de tall,
fins a això hi havia un Bob Esponja, no?
O sigui, una cosa no treu l'altra.
I també, a més,
dona més varietat i més color,
que és el Carnaval.
Exacte.
I com més varietat,
doncs molt millor.
En fi, tothom que vulgui pot participar.
el límit d'edat, recordem, Anna, és?
És fins als 14 anys.
Fins als 14 anys.
I recordem que les inscripcions
s'han de fer a la mateixa antiga audiència,
el mateix diumenge a partir de les 10 del matí.
No cal que hi vagi el nen aviat,
sinó que pot fer-ho un adult,
perquè l'inscrigui i pugui participar
en aquesta 41a edició
del concurs de disfresses infantils
que organitza el Club Maginet.
Anna Mula, presidenta de l'entitat,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé,
que disfruteu molt del Carnaval
i felicitats per aquesta nova edició del concurs.
Moltes gràcies.
Vinga, adeu-sia, bon dia.
Adéu.
El concurs de disfresses infantils del Club Maginet,
una altra de les iniciatives que tenim pel proper diumenge,
especialment, clar, per nens i nenes.
Pels més petits, de 0 a 14 anys.
L'acte, el concurs es farà a partir de dos quarts de 12
a la sala d'actes de l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol.
I les inscripcions, com dèiem,
al mateix espai, al mateix diumenge,
a partir de les 10 del matí.
Música
La rumba de carnes totes, avui és dia, avui és dia d'embarça.
La rumba de carnes totes, mira que els fines menets van d'una volta.
La rumba de carnes totes, deixa que les nenes totes soles corrin sols.
La rumba de carnes totes, deixa que les nenes totes.
La rumba de carnes totes, ja que les nenes totes, ja que les nenes totes.
El diumenge també recordem que a partir de dos quarts d'una del migdia, al Parc Fluvial del riu Francolí, a la confluència del Passeig de la Independència i al carrer Ramon i Cajal,
hi haurà la novena edició del concurs de llançament de telèfons mòbils.
Una altra iniciativa ben original, un concurs ben original, en el que també hi podeu participar el mateix diumenge, una estona abans, us podeu inscriure en aquest concurs olímpic de llançament de telèfons mòbils.
Això serà diumenge a partir de dos quarts d'una al Parc del riu Francolí.
Són algunes de les activitats pensant ja en el cap de setmana, sense oblidar-nos que demà dimecres arriba a la ciutat el rei Carnestoltes i la reina concubina.
I que demà també, precisament, es farà la investidura dels voters d'honor del 2011.
Dues persones amb les que parlarem demà en aquest programa i que s'han distingit per la seva tasca, per la seva feina en la recuperació, ara fa 30 anys, del Carnaval Tarragoni.
D'aquí 11 minuts seran la una del migdia, afegim tot això que us estàvem explicant del Carnaval, el que us dèiem, aquest concurs de llançament de telèfons mòbils que tindrà lloc el proper diumenge, també al migdia, al Parc del riu Francolí.
Ara mateix ens donarà més dades un dels seus promotors, el Josep Manuel Guijo. Josep Manuel, molt bon dia.
Bon dia.
En què consisteix aquest concurs tan original, què li dieu, concurs olímpic de llançament de telèfons mòbils?
Bé, com el seu nom diu, consisteix en llançar el seu mòbil el més lluny possible.
Aviam si va trenar el rècord de la prova.
Això ja és la novena edició del concurs.
Tu mateix i altres persones sou els promotors d'aquesta iniciativa ara fa 9 anys?
No exactament. Nosaltres som els jutges de la prova.
Els promotors és l'Ajuntament de Tarragona, que ens van trucar per veure com podíem fer-la
i nosaltres li vam donar alguna idea, però la idea principal és de l'àrea de cultura i esport de l'Ajuntament de Tarragona.
I per què aquest concurs de llançament de telèfons mòbils? Què preteneu?
Bé, segons que us van explicar, quan va començar la primera edició,
estem parlant de fa 9 anys, els mòbils eren més grans,
les bateries no sabien què es tenien de fer amb les bateries,
llavors el tema es va fer per recollir precisament aquests mòbils veïns que la gent no sabia on deixar-los.
I d'aquí va néixer una mica la idea de fer això.
Això és un concurs, per tant, té un caràcter competitiu, té premis...
Com ho feu vosaltres?
Sí, evidentment, el principal objectiu és passar-ho el millor possible,
evidentment perquè, bé, és una prova de carnaval i és una prova molt alegre, no?
Però, evidentment, és un concurs i hi ha tres premis, el primer, següent i tercer classificat,
que més lluny llencen el seu mòbil.
I què és el que es valora? La distància, és a dir, la força del llançament,
com més lluny arribi al telèfon, millor.
Sí, sí, nosaltres mesurem la distància a la que es llença.
Evidentment, hi ha una sèrie de regles que s'han de complir perquè aquest llançament sigui vàlid.
Quines són, per exemple? Per fer-nos una idea?
El mòbil sempre ha de sortir com si fos un llançament de llavalot de l'atletisme,
sempre per damunt del cap.
Això és per evitar que el mòbil, en comptes d'agafar la direcció recta,
se'n baixi cap al públic, no?
Llavors, si no es fa bé el llançament, es dona com a nul.
Aquesta és bàsicament la condició essencial?
Sí, bé, després hi ha una zona mínima desvencida,
que no es pot passar d'aquí, i, bé, hi ha una sèrie de normes així.
Fins, més que res, és temes de seguretat tot.
Per participar-hi, que fer alguna inscripció prèvia o no?
Sí, el mateix dia de la prova, des de mitja hora abans de la prova,
és a dir, la prova és a dos quarts d'una,
doncs des de les dotze del migdia la gent es pot apuntar allà,
perquè un cop comença la prova es tanca l'inscripció,
i després ja no es pot apuntar ningú més.
Els telèfons no han de tenir cap característica especial,
m'imagino que serveix qualsevol telèfon mòbil, no?
Qualsevol telèfon mòbil, i, a més a més, tenim...
Bé, l'experiència es dona que els guanyadors dels últims anys
ja no són el seu propi mòbil, perquè és més petit, pesa menys,
i aconsegueixen més distància, no?
Clar, és veritat que cada cop, com que els telèfons són més petits,
es poden aconseguir millors marques.
Sí, sí.
Si ho mirem des d'un punt de vista esportiu, no?
Sí, sí, hi ha marques interessants, eh?
Dir-te que els últims anys els guanyadors han passat 50 metres,
han llançat més de 50 metres de distància.
És a dir, els guanyadors de les últimes edicions
han llançat el telèfon més de 50 metres.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Els premis quins són?
Són trofeus.
Són primer, segon i tercer trofeu al llançament.
I tu i altres persones que t'acompanyen,
doncs, bàsicament, la vostra feina és la de fer de jutges,
i de coordinar, d'alguna manera, l'activitat.
Sí, bé, la coordinació correspon, com ja he dit abans,
a l'Ajuntament de Tarragona,
que són els seus tècnics els que estan allà organitzant-la,
i nosaltres, dir-te que nosaltres pertanyem
a una empresa de serveis esportius,
i el que fem és desplaçar aquest dia a quatre jutges
per al control de la prova i que tot sigui correcte.
Espereu molta participació?
Bé, molta, no sé, realment no sé quant dir-ne, si molta,
però per l'experiència d'anys anteriors,
quanta gent pot arribar a participar?
Bé, doncs que 600 persones
tenim més o menys de participació,
i cada vegada s'anima més.
De fet, hem posat mitja hora a discreció,
perquè, bé, si no deixem d'escriure la gent,
no marxem de Tarragona més al vespre.
És a dir, que cada cop noteu més
que hi ha més gent amb ganes de llançar el mòbil.
Sí, bé, de fet, a les primeres edicions
penso que es llançava entre dos i tres vegades el mòbil,
i ara el que fem és un llançament,
i si hi ha molta gent, el que fem és un llançament,
i les millors marques,
hi ha una repesca per tornar a llançar, no?
I els deu primers tornen a llançar una segona vegada
per millorar la marca.
Ah, és a dir, això està bé saber-ho.
És a dir, hi ha un llançament,
i després els millors fan com una final
per veure realment qui són al final els guanyadors.
Exactament.
Sí, sí, perquè, clar, hi ha llançaments,
hi ha nens petits també que llancen,
a tres metres, cinc metres,
llavors, clar, si tornessin a llançar tothom,
ens dispararia la prova,
s'aniria d'anar amb el temps.
Llavors el que fem és això,
fer una espècie de repesca, no?
Només tornen a llançar,
és que han aconseguit les millors marques,
i entre ells és això,
una espècie de final,
érem quin guany al final.
Molt bé, doncs en fi,
tothom que vulgui participar,
ja ho sap,
és la noventa edició
del concurs de llançament de telèfons mòbils,
la trobada és diumenge a partir de les 12 del migdia
al Parc Fluvial del Francolí,
allà a l'entrada pel carrer Ramon i Cajal
i el passeig de la independència,
allà trobaran els organitzadors i coordinadors de la prova,
i un munt de gent que segurament
tindrà moltes ganes de llançar el mòbil.
La inscripció es fa a partir de les 12 del migdia,
i els llançaments s'han de fer
a partir de dos quarts d'una del migdia.
Josep Manuel Guijo,
doncs moltes gràcies,
alguna cosa més a comentar?
Sí, et volia fer un comentari,
perquè aquí s'ha parlat
que es pot llançar el seu mòbil,
però si la gent no vol llançar el seu mòbil,
l'organització posa a disposició
dels participants mòbils vells que poden llançar.
O sigui, no cal llançar el seu.
Si la gent vol llançar
i no vol tirar el seu,
pot haver de dir que nosaltres hi deixarem un.
Ah, això està bé.
És a dir, que no cal llançar el seu propi mòbil,
sinó que vosaltres poseu telèfons antics
a disposició dels participants.
Exactament.
M'imagino de totes maneres
que la majoria de la gent
que porta el seu telèfon propi
és d'aquells que ja se'ls ha canviat,
que potser encara no l'han llançat,
que el tenen guardat,
ja tenen un mòbil nou,
que és el que utilitzen,
i el que volen és llançar-ho
en el concurs de diumenge.
La majoria, sí,
però també hem tingut casos
de regafar un mòbil
que s'acaba de llançar
i rebre una trucada en aquest moment.
És a dir, que heu viscut anècdotes també d'aquest tipus.
Sí, sí.
Molt bé, doncs, Josep Manel,
Guijo, gràcies per tots els detalls
d'aquest concurs tan original.
Insistim que això serà diumenge al migdia
al Parc del Riu Francoli,
una de les iniciatives més originals
i més divertides, sens dubte,
del Carnaval de Tarragona.
Gràcies, Josep Manel,
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies a un dels promotors
d'aquest concurs de telèfons mòbils,
de llançament de telèfons mòbils.
Falten quatre minuts
per arribar al punt horari de la una.
Anem al futbolí,
perquè hem de buscar l'última hora
amb Jordi Blanc,
l'última hora de l'entrenament del Nasti.