Si spezza il cuore in me
Quando cammino
Col tuo nome dell'anima
Col nome tuo sulle labbra
Si spezza il cuore in me
Pesas com aquestes són molt difícils d'interpretar, avui en volem parlar, parlem d'òpera a través d'un curs d'introducció que organitza l'estudi de música.
En parlem, ens acompanya la directora d'estudi, Teresa Valls, molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el bariton Àngel Odena, Àngel, molt bon dia.
Bon dia.
Ara ho dèiem, que això que escoltem, tan bonic, no és gens fàcil d'interpretar?
En principi no.
No, perquè requereix una tècnica i la tècnica s'equireix amb anys, amb temps, amb estudi, amb moltes coses.
I després també hi ha d'haver la sensibilitat i l'expressibilitat musical que també un, de certa manera, la pot tenir i també la pot adquirir.
O sigui que necessita temps.
I després, clar, una cosa que no oblidem és el llenguatge, la música, i aprendre aquest llenguatge.
Que no, no, no s'aprèn un dia per l'altre.
Tothom serveix a parlar a l'òpera o no?
Doncs no ho sé.
M'imagino que no, s'han de tenir unes condicions i unes ganes.
I no sempre el que té més condicions és el que es pot guanyar la vida amb això.
Com en tota la vida hi ha molts condicionants, no?
I bé, ja et dic, que has de tenir una base musical, una base tècnica, una veu, en principi, que sigui vàlida.
I a partir d'aquí, moltíssimes altres coses, no?
Sort, buscar-la, la sort, treball, esforç, constància.
I a vegades, lògicament, com totes les professions, també hi ha desenganys i un ha d'estar preparat per tot, no?
Angelona, que és un veritum d'èxit, com es busca la sort?
És a dir, per quins camins es busca la sort?
Ja et dic, jo crec que treballant-la i, sobretot, tenim molta constància.
O sigui, és una carrera, com totes les feines, jo crec que, però aquesta és molt competitiva,
perquè, en definitiva, tu vas sol per la vida aquesta, no?
I llavors es tracta de molt de treball i saber que, lògicament, tens entrebancs
i, bueno, pensar que t'has d'aixecar i continuar, i, vaja, hi ha molt d'estudi, també.
I també buscar les persones adequades que et creguin, que creguis tu que et puguin,
i persones que et diguin les veritats, que això tampoc no és fàcil,
però, bueno, ho has de trobar.
No enfiar-te de moltes persones, perquè, si no, sempre pots acabar una mica malament,
però tenir unes referències de mestres, de persones que t'escoltin, que te n'enfies,
poques, però de les quals et diuen la veritat, i a partir d'aquí, molt de treball i esforç.
I després, lògicament, en definitiva, també, la part ja no tan musical i tan tècnica,
sinó la part com a més, entre cometes, si es pot dir, no sé, de negoci, de màrqueting,
saber que, bueno, tu ets un producte que has de vendre, o algú t'ha de vendre,
o tu mateix t'has de vendre, no?
I això, ja et dic, és un cúmul de circumstàncies.
Bueno, ens has guixat, ja.
Ja ho han dit tot, eh?
Parats.
No, no, estic d'acord.
Hi ha una frase, de no recordo qui, que diu que per cantar també es necessita veu.
I tot això o altre, que diu l'Ange, a més a més, eh?
Perquè, clar, la gent es pensa que, ai, folat no té veu, mira, ja està.
Com que no.
Hi ha moltes altres coses aquí al darrere.
Com neix la necessitat de fer aquest curs d'introducció a l'òpera des de l'estudi de música?
Bueno, neix de les ganes de fer-ho, bàsicament.
Vull dir, d'anar parlant i de pensar que en aquest moment no hi havia cap curs d'aquestes característiques,
que hi ha una gent interessada en aprendre aquestes coses,
que teníem, bueno, que amb l'Àngel l'havíem parlat algunes vegades,
i a partir d'aquí vam començar a fer un puzzle de la seva disponibilitat
i la d'altres persones que també hi intervenen,
i a partir d'aquí neix una cosa molt petiteta,
que, bueno, que en un futur potser és més gran,
però en aquest moment és petit i és la primera vegada que ho fem,
i de moment la gent ha respost molt bé i, bueno, ja ho veurem, comencem avui.
Són quatre dies de curs fins al divendres.
En què consistirà, Àngel? Com es farà el curs? La pràctica? Com serà el dia a dia?
En principi, tal com diu la Teresa, va ser una idea que va sortir així.
Ella m'ho va comentar.
Mira, en principi diem-ne que la idea va sortir de fer un curs de cant
i després ella, com el seu cap mai para,
doncs de poder-ho lligar una mica així, que trobo que està molt bé.
De fet, tant ella com jo,
fa molts anys havien participat en una escola d'òpera que es feia aquí a Tarragona,
que després es va traslladar al Teatre Fortuny,
perquè hi havia moltes més...
No, perquè l'espai era moltíssim més adequat que no pas al Conservatori,
però la idea era la mateixa.
i jo sé que al Conservatori fan un festival fantàstic de festival
o de ser com cursos i tot això, que està molt bé.
Però bé, la idea d'ella...
Ella em va proposar això de donar classes, de fer algun curs així,
i jo la veritat és que classes n'havia donat fa temps,
però a mesura que et poses en aquest món,
te sents com a més ignorant i més...
com a més...
És molt difícil donar consells, no?
I amb molta responsabilitat,
però jo crec que és un repte que pot estar molt bé,
a mi em fa molta il·lusió,
i sobretot, no sé si en sé més o menys,
però el que és important és que a base dels anys que porto
tens una experiència, has escoltat a molta gent,
i això t'ajuda molt, no?
A poder difondre almenys el que tu has vist,
el que tu has escoltat i poder-ho dir, no?
A la gent que comença amb tot això.
I vaja, jo crec que per mi la meva idea és aquesta.
I com diu ella,
home, seria fantàstic que això fos un...
com una petita llavor que servís d'alguna cosa, no?
Que creixés.
Sí, no, a veure, el que farem serà tractar l'òpera...
Bé, la meva idea era tractar l'òpera des de diferents punts, no?
Evidentment hi ha la interpretació vocal,
que és importantíssim,
però també hi ha altres coses,
i el Marc Jornet ens farà
tot el que correspon al teatre
des del punt de vista d'un cantant d'òpera,
o sigui, què se li demana?
Amb un cantant d'òpera se li demana més que cantar.
Moltes altres coses.
entre altres coses, saber la interpretació escènica
del que estàs dient, de l'obra que estàs fent.
I després, el Joan Martínez
ens treballarà cors d'òpera.
És a dir, el cor que intervé
en un espectacle d'òpera
no és un cor
que està quiet,
és un cor que es belluga,
és un cor que va vestit,
depèn del muntatge d'una manera o d'una altra,
i és un cor que canta de memòria.
És un cor diferent,
que en aquest moment,
aquí no n'hi ha cap,
perquè no tenim un teatre d'òpera,
que els cors estan en els teatres d'òpera,
però tractarem diferents temes
que tots van a parar al mateix lloc.
Àngel,
per quines peces començareu?
O per quins compositors
és idònic començar
amb un taller d'iniciació a l'òpera?
No, jo crec que, en principi,
el que han fet és que,
lliurement,
cada alumne aporta dues àrees
que creguin ells,
i a partir d'aquí,
ells cantaran,
i jo diré el que crec,
en el meu cas,
i m'imagino que en el cas dels altres professors,
és el mateix.
Els cursos una mica són així,
hi ha una selecció prèvia,
que en aquest cas,
la Teresa ho ha fet ella,
i a partir d'aquí,
és un inici d'un curs,
en el meu cas no tinc molta experiència d'això,
i senzillament és a veure com canten,
tècnicament, expressivament,
a cada persona,
t'has de saber una mica adaptar a cada un,
i dir el que tu creus del que estan interpretant,
i com poden millorar-ho jo.
Una mica, crec que, en principi,
aquestes dues tardes que em pertoquen a mi,
farem això,
tampoc és molt de temps,
tampoc no anem a fer,
això no és l'Urdes ni res,
dir l'opinió,
que jo tinc d'un d'ells,
i com poden millorar una mica,
i quin camí poden enfocar dins la trajectòria dels seus estudis,
i si pot ser una futura carrera,
doncs, evidentment.
Escolti'm aquesta pesa.
Fins demà!
Fins demà!
Si la que vol cursar amb fer això, ja, vaja.
Bueno, estic bé.
Perfecte, no?
Home, déu-nos.
És una nina que canta, això.
Aquesta és també de les difícils, no?,
d'interpretar.
Sí, per una soprano...
El que passa és que, també,
una soprano lleugera,
a nosaltres això ens sembla molt difícil,
lògicament ho és, eh?
Però un, si ja té la tessitura per cantar això,
doncs...
No ho és tant, eh?
No ho és tant.
Ho és, però no tant.
A quin és el perfil de les que s'han apuntat al taller de...
Què respon?
Sí, és bastant barrejat.
Hi ha des de gent que comença a cantar,
fins a gent que ja té uns estudis professionals acabats,
i llavors, entre el mig hi ha un munt d'avantalls
i cadascú aportarà les àrees més complicades o menys,
depèn del seu nivell vocal i musical, també.
És a dir, són 14, 15 alumnes
amb un perfil molt diferent,
que està bé perquè això de barrejar la gent a mi m'agrada.
Trobo que se n'aprèn molt de barrejar la gent.
Tens moltes coses a dir
i tu també tens moltes coses a donar.
Per tant, trobo interessant.
Escoltem, al final ho podem escoltar?
César.
Ja hem vist el grau de dificultat,
ja he estat comprovadíssim.
Per cert, l'Àngel, mentre escoltàvem,
anava fent així amb la mà,
anava fent uns moviments amb la mà, no?
No res.
De formació d'ofici?
Sí, bàsicament, sí.
Sí, sí, sí.
Dirigia, o bé, com també havia tocat el piano jo,
doncs no sé, toco el piano.
Però bé, això és una cosa inconscient.
A nivell pràctic per treballar la veu,
per aquells que es dediquen al món del cant,
què ens recomanem?
És a dir, com es treballa això,
com en el dia a dia?
Home, mira, amb el dia a dia,
doncs, clar, quan tu t'aixeques,
m'imagino que també us passa a vosaltres una mica,
no, els locutors,
tu quan t'aixeques,
quan treballes amb la veu,
tu quan t'aixeques,
o sigui, ets tot el dia cantant,
no?
No pots dir, ara desconnecto,
fai les meves vuit hores de feina
i després...
No, això és una cosa que portes dins,
perquè a més l'instrument nosaltres el portem dins,
no és com un piano, un violí
o qualsevol instrument que és exterior,
nosaltres el portem dins,
llavors, en certa manera,
depèn de com se converteix també en la teva devoció,
però també en la teva obsessió, no?
I bé, és treball tècnicament,
doncs, fer vocalitzacions,
exercicis de respiració
i una mica tenir en compte
que tu viu,
que és la teva feina, no?
Llavors, no sé,
jo almenys el que faig és això,
exercici,
i llavors, clar, estudiar peces,
si tinc coses noves a estudiar,
i si són coses antigues,
lògicament,
intentar millorar-ho,
t'agraves,
t'escoltes,
una mica, aquest és el treball, no?
Ara estàs interpretant Carmen al Liceu, no?
Sí, sí, sí.
Què tal?
Bé, molt bé,
i vaig tenir la segona funció
i la veritat és que va molt d'èxit,
un públic fantàstic,
hi ha aquestes funcions.
Jo havia fet ja a l'octubre
que havíem fet altres més funcions,
perquè n'hi ha hagut en total 20 funcions, crec,
i hi ha hagut diferents repartiments, no?
Jo en total hauré fet 6 funcions
i la veritat és que molt bé,
ahir va anar molt, molt, molt, molt d'èxit
i jo, la veritat, molt content.
en una producció, diguem-ne,
que no és nova perquè feia 10 anys
ja es havia fet a Pere Lada,
al Calisto Vieito,
i la veritat és que té molt d'èxit
i, no sé, jo em vaig sorprendre,
ahir inclús, de l'èxit que hi va haver.
Un públic nou, crec que,
perquè a més aquestes funcions que hi ha ara
és un públic que no és abonat,
l'abonat típic del Liceu,
sinó, i estan quasi plenes
les funcions de públic
i, ja et dic,
i molt d'entusiasme del públic ahir.
I jo crec que també la producció
té molta energia,
hi ha molta relació,
el que deia abans la Teresa,
que hi ha molta relació
amb els personatges
i crea molta...
Bé, la Carmen
és una obra molt passional,
i llavors jo crec que això
arriba moltíssim al públic
i musicalment està molt ben treballada,
o sigui que molt bé,
molt content.
Doncs tret tot un orgull,
no ho puc tenir l'Àngel aquí
amb aquest curs,
i amb una agenda complicada,
suposem, clar.
Sí, el que hem fet ha sigut
adequar això a la seva agenda
i llavors a partir dels dies
que ell podia,
hem anat fent aquí un puzzler
i, bueno, ens hem sortit.
Què diria que té d'especial l'òpera?
Jo crec que, sobretot,
enganxa molt.
Primer, el que té d'especial
és el cant, no?
Tots els que ens van començar
a dedicar al cant,
anteriorment,
segurament molts de nosaltres
havíem estudiat instruments, no?
Llavors, quan comences a cantar,
hi ha alguna cosa especial
que enganxa,
que és que tu pots,
ja d'un bon principi,
pots dominar,
pots expressar sentiments cantant,
encara que cantis malament,
però tu pots expressar coses
que, per exemple,
jo estudia el piano,
igual que la Teresa,
que és difícil.
Primer has de tenir
cert tipus de tècnica,
de control del piano
per poder arribar a aquest punt.
En canvi,
amb el cant
és molt més directe, no?
Al moment,
tu mateix,
encara que no te dediquis a això,
tu pots posar a cantar
i expressar certes coses
amb una cançó que cantis, no?
Però això
ho trobes molt ràpid
i això enganxa molt el cant.
Vaja.
Bé, és que és l'instrument
que segurament
mai pots deixar en un altre.
Al piano hi ha un poc
que ets a quedar el piano
i hi ha un altre
i hi ha un altre
i hi ha el mateix piano
i tocarà més veu
més malament que jo
i podrà tocar,
però jo la veu
no la puc deixar en una altra,
és meva i només meva.
Per tant,
ets tu
i tu ets responsable
del que fas
i del que deixes de fer,
tant si ho fas molt bé
com si ho fas molt malament.
I si et fas mal
o si el...
Tu has fet-ho solet,
ja t'apanyaràs.
No pots anar a comprar
una altra guitarra
que se m'ha fet molt bé, saps?
Això és el que té
després de l'òpera
i aquest taller
d'introducció,
aquest curt d'introducció
a l'òpera,
diguem-ho,
en propietat
que es farà per ser
el hall del Metropol
que no han dit, no?
El cafè, a baix.
El cafè, perdó,
sí, el cafè,
a la part de baix del Metropol.
Si algú està allò,
està una mica despistat
aquests dies
i ara diu,
home,
escolta'm,
jo voldria apuntar-m'hi
a ser temps,
encara no?
Bueno,
i a ser temps
amb unes condicions
determinades
perquè hi ha poc,
queda una plaça buida
i d'oient no,
ja en pot venir
tothom que vulgui,
evidentment.
A cedir d'espectador
també es pot assistir,
eh?
Sí, sí.
Hi ha una també.
Doncs ja ho sabeu,
hi ha una plaça lliure,
per tant,
si algú la vol,
recorri,
que això vol ara.
Una plaça lliure
i com a públic
sí que es pot assistir
aquests dies.
L'horari és de 4 de la tarda?
No, de 5 a 8,
excepte avui
que farem de 2 quarts de 6
a 2 quarts de 9.
Molt bé,
doncs, Teresa Valls,
moltes gràcies per explicar-nos-ho.
Gràcies, a vosaltres.
Fins el primer,
bon estiu.
Igualment.
I Àngel,
ve a Carmen a Barcelona
el 28?
Sí.
El 28, eh?
Sí, sí.
Si ho podem veure també,
a Barcelona,
a Carmen,
a Teta Elísel.
Moltes gràcies.
Molt bé, a vosaltres.