L'any 2011 a Tarragona. Cultura.
El 2011 ha estat l'any del bicentenari de la Guerra del Francesc,
l'any en què Tarragona ha aconseguit la capitalitat cultural de Catalunya
pel proper any del 2012 i l'any de la millor temporada castellera de la història.
Ha estat un 2011 marcat per la crisi, que també afectarà a la cultura de la ciutat.
Els esdevediments de caràcter important, carnavals, la Dixi, Setmana Santa,
Focs, Festes Majors, Tarragona Viva, concurs a castells, tot això,
optem per mantenir-ho perquè a més a més formen part del calendari important
que tenim en aquesta ciutat i a més a més són fets,
i a mi m'agradaria que ho ressoltéssiu això,
no només culturals de despesa cultural, és que són d'activació econòmica.
L'Ajuntament s'haurà d'estrenyar el cinturó també amb despesa cultural.
Tarragona continuarà realitzant els grans esdeveniments culturals de la ciutat,
però seran més austers.
Així ho va anunciar l'alcalde, Jurefèlix Ballesteros,
qui va asseure que no s'han decidit d'eliminar cap activitat,
però sí que s'haurà d'ajustar el pressupost.
Els grans esdeveniments no perillen,
però les partides de cultura i festes es reduiran als propers pressupostos.
Això pot afectar els esdeveniments com Terracó Viva,
el concurs de castells, la Setmana Santa o el concurs de focs artificials.
L'Ajuntament, de fet, treballa per dissenyar un plat de reducció de la despesa.
Carme Crespo és batinent del caude de cultura i festes.
Tots ens haurem de posar a treballar quina és la millor manera
de disminuir aquestes despeses,
per tal que puguem continuar fent la cultura a la nostra ciutat.
evidentment, estic parlant de cultura.
Una altra cosa és l'oci.
L'oci, doncs és molt probable que l'oci s'haurà de prioritzar la cultura envers de l'oci.
Per això tothom ho pot entendre.
I el senyor Pau Pérez l'únic que va fer és posar exemples,
però en cap moment va dir que ja s'estigués donant per fet,
que hi havia uns programes que es farien i uns altres que no.
Una reducció en cultura que ja es va anunciar mesos abans
amb la reestructuració dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Enguany es limitaran a tres categories,
el Pini Sové de novel·la, el Jaume Vidal i el Cove de traducció
i el Tinet de narrativa curta.
Tenint en compte la situació econòmica,
l'Ajuntament reduiran un 15% l'aportació als guardons,
que ara viuran un període de transició
i es faran una reforma per fer-los més atractius i diferenciar-los.
Es convocaran a la tardor i es lliuraran a la primavera.
Carme Crespo lamentava especialment la desaparició
del Comas i Maduell i el Rovira i Virgili.
És probable que en primavera, que ja no hi ha convocatòries,
puguem tenir més afluència i de qualitat.
Un estalvi econòmic, que això no se'ns escapa a ningú,
que ha estat el detonant amb totes les polítiques
que es fan en aquests últims anys,
amb la supressió d'alguns premis
i, evidentment, també en l'aposta per internet,
que representa un estalvi.
Aposta per la singularitat,
mantenint aquells premis
que més poden caracteritzar la nostra convocatòria
i fer-la diferent.
Aposta per les noves tecnologies.
I la capitalitat de la cultura catalana
servirà per impulsar un canvi de model
de gestió cultural a la ciutat.
Ho farà a través d'un projecte pioner
anomenat Banc de la Cultura,
amb l'objectiu que l'Ajuntament assumeixi
un paper mediador entre les entitats
i els col·lectius que treballen en aquest àmbit.
Carme Crespo destaca que l'any vinent
serà clau per la cultura local,
que serà referent i pionera al país.
Amb els quatre eixos es despleguen accions
per tal de deixar un llegat més enllà de l'any 2012.
Aquest any 2012, i aquest llegat,
ens donarà una Tarragona
que reforçarà la seva presència
en el mapa cultural i turístic català,
i dic bé, turístic també,
català, amb esdeveniments
que ja ara tenim i ens hi situen.
i també amb el canvi de model de gestió cultural.
Avui, aquí, ens reunim per a recordar una guerra,
l'anomenada Guerra del Francesc.
Els francesos
entraren per una bretxa de la Muralleta
i per l'actual carrer de Salt
en unes hores semblants a aquesta
d'un 28 de juny de 1811.
Tot Tarragona
es defensà
amb importants proves de reconegut heroïsme.
a la guerra del francès de 1811.
ha estat un any carregat d'activitats
com aquesta que escoltaven,
una recreació de la batalla final del setge,
quan les tropes franceses
es van apoderar de la ciutat.
Es va fer a les escales de la catedral
amb la participació
d'un grup de reconstrucció històrica de Saragossa.
En Tarragona tenim la suerte
que com el assalto a la catedral
devia ser una escena muy fuerte,
muy impactante,
el escenario que hi havia
i la masacre que se produjo,
ha habido por lo menos 5 o 6 pintores
que han hecho cuadros
que representan esa escena.
Entonces, durante las semanas previas
se bombardeaba la tropa
con todas esas imágenes y textos y tal
y venían un poco motivados creyendo,
ya sabiendo un poquito lo que pasó, ¿no?
Y entonces, pues parece que
sin haberla preparado,
porque no ha habido enseñado ninguno,
ya tienes un poco la imagen
de cómo va a quedar
y te mueves un poco buscando esa foto,
ese cuadro,
si paralizas en la imagen una foto, ¿no?
Durant tot l'any s'han fet conferències,
exposicions, xerrades,
actes populars,
projeccions de documentals
i també reconstruccions històriques.
Ha estat un 2011 ple de celebracions
per commemorar aquesta històrica efemèride.
L'acte més especial es va viure
el 28 de juny,
data exacta del bicentenari.
300 timbalers van desfilar
pel centre de la ciutat
per recordar l'entrada
de les tropes napoleòniques
l'any 1811.
11.000 persones van morir
en aquella batalla
i la ciutat va trigar
a prop de mig segle
a refer-se'n.
La desfilada es va fer
fins a les escales de la catedral
on es van encendre
centenars d'espeumes
en memòria de les víctimes.
Joan Ribes
és el president
de l'associació Setge de Tarragona.
La nostra idea
i el que nosaltres volem
és continuar
i continuar fent actes,
vull dir,
no serà com aquest dos anys d'aniversari,
però no volem
que la memòria històrica es perdi.
Vull dir, cada any,
cada any farem alguna cosa.
No deixarem que es perdi
i hem d'esperar ara
el 250 aniversari
perquè es torni a parlar
del Setge de Tarragona.
Ha de ser una cosa
que cada any,
d'una manera o d'una altra,
sempre es recordi,
en conferències,
en actes,
en publicacions.
Sempre l'hem de tindre a la memòria,
que els tarragonins
se'n recordin d'aquell fet.
També en guany,
en el marc de les actes
del Bicentenari,
es va obrir al públic
el fortí de Sant Jordi
amb l'objectiu
de convertir-lo
en un punt d'atracció turística.
De fet, l'objectiu és això,
recuperar el fortí militar
del segle XVIII
com era a l'època
i mostrar-lo als visitants.
Durant un cap de setmana
es va utilitzar
per recrear-hi
un campament militar.
Magí Seritjou
és el coordinador
de les activitats.
Tot plegat
és una miqueta reivindicat
també el paper
del patrimoni
en la nostra ciutat.
És a dir,
estem en un element patrimonial
que és el fortí de Sant Jordi,
però clar,
és una miqueta dir
que la ciutadania terragonina
és que no només tenim romans,
el nostre patrimoni
és immens
i a poc a poc,
a la mesura que puguem,
hem de recuperar-lo
i hem de posar-lo en valor,
en l'època romana
hem de posar en valor
altres èpoques.
I llavors estem
en una zona
que és impressionant
perquè és des de la punta
del Miracle
fins aquí a tot.
Tenim una zona natural
i una zona històrica.
Osti, juntem-lo.
Fem un petit parc
històric, arqueològic,
natural
que ens donava molta potència
a nivell urbanístic,
a nivell de ciutadania,
a nivell econòmic.
Durant un cap de setmana
els ciutadans
van poder veure soldats
vestits d'època
desenvolupant la seva tasca diària
a un campament.
Molts dels que s'hi van acostar
van destacar la importància
dels fets culturals i històrics
de molta transcendència
per Tarragona
que penso que estaven
una miqueta oblidats
per les circumstàncies del temps
i s'ha d'intentar recuperar.
Interessant, sí.
Sí, el que passa
és que molta calabora gent.
Home, va estar bé, sí.
Va estar bé.
Sota la canó
que era inclús
en una de les cases de l'allà
va caure una pedra
de la paret
de les...
com petava.
Molt bé, a mi m'ha agradat molt.
És a dir,
ho recrea molt...
Vaja, no ho sé,
jo no ho vaig conèixer,
però em dóna la sensació
que està molt bé.
Sí, perquè les persones
que no ho han viscut
en realitat és tothom.
No sé,
podem veure
el que va ser exacte
la història.
Ara, va bé
per tindre memòria històrica,
això sí.
Aquest 2011 s'han posat les bases
per la construcció
del futur museu
de la Setmana Santa.
A l'abril es va donar a conèixer
la idea d'ubicar el museu
a la Rambla Vella,
al solà a tocar
enrere Sant Domènec.
Un museu que tindria
tres plantes,
és a dir,
uns baixos
i dos pisos d'altura.
L'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros,
només va avançar
que el museu
s'aixecarà
a la part alta
i a l'entorn
de la Rambla Vella.
Pel que sabem,
estan bàsicament d'acord.
Serà a la part alta
el museu
perquè no pot ser
en cap lloc més
que en la part alta
i sí que és cert
que serà al voltant
de la Rambla Vella.
L'avantprojecte
està acabat,
està tot mesurat,
està validat
amb el president
de l'agrupació,
amb els dos tres tècnics,
és perfectament viable,
és perfectament possible,
és una zona
d'equipaments,
per tant,
no hi ha cap problema
de viabilitat
ni de res.
Ara, jo entendreu
que he de parlar abans
amb les entitats
per respecte
amb les entitats.
Aquesta és una històrica
reivindicació
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa.
El seu president,
Joaquim Jovià,
explicava
que és un equipament
molt important
que permetrà
preservar millor
els passos.
Un museu
que acollirà
bona part
d'aquests passos,
excepte aquells
que ja tenen
esgüesia.
Així serà possible
veure-los tot l'any.
El patrimoni,
no solament de passos,
sinó de destris
de Setmana Santa,
també la gent
els podrà veure
i es podran cuidar
també d'una manera,
quadres,
tenim una col·lecció
important de quadres
de Setmana Santa
que també es podran veure,
estris de les cofredies
que també hi podran ser-hi,
fins d'espatxos,
magatzem,
una sèrie de complements
al que és el museu
que això es permetrà
guanyar
amb qualitat.
I un altre projecte
que sí ha vist la llum
aquest 2011
és el de la remodelació
del seminari
que es convertirà
en un gran centre cultural
i social
obert a la ciutadania.
Les obres van començar
el passat mes de març
i s'allargaran
fins l'any vinent.
Els treballs
inclouen
la remodelació
dels dos claustres
que es cobriran
mantenint prou
la seva lluminositat
i disseny actual.
Al de Sant Pau,
a la dreta de l'edifici,
s'hi està construint
una gran biblioteca
que donarà cabuda
als 120.000 llibres
que són propietat
de l'església,
un projecte faraònic,
també econòmicament,
que ascendeix
als 10 milions d'euros.
A la presentació
del projecte,
l'arquivisbe Jaume Pujol
explicava
que el seminari
es convertirà
en un gran centre cultural
i pastoral
obert a la ciutadania.
Sobretot,
jo voldria
que aquest edifici,
que està en una part
també tan bonica
de la ciutat,
que és la part alta,
sigui un centre cultural
de primera categoria.
Centre cultural
i també
un centre pastoral.
Centre al servei
de, en primer lloc,
de tota la ciutat,
de tota l'arxiliòcesi
i de tot Catalunya,
diria,
de tot el món,
perquè és un centre,
m'agradaria que fos
un centre de primera categoria
en alguns aspectes,
aspectes
de diàleg interreligiós.
Jordi Fernández,
responsable del projecte,
explicava les característiques
d'aquest nou edifici
que s'ha de remodelar.
Una sala nova de lectura
i sales de lectura
i de treball.
Totes celles
connectades,
una peça font
al voltant del pati.
Tot el que veieu
en groc,
és el que hem dit
d'espais comuns,
que, com veieu,
hi ha una intenció
que sigui un edifici
que la gent hi entri,
que el visiti,
que el conegui.
s'ha donat
un caràcter
molt de plaça
als claustres,
que, com ja s'ha dit,
es cobriran,
per tal
que sigui molt visitable.
Uns mesos després,
a l'octubre,
part de la remodelació
ja estava en marxa
i el centre
acollia
el primer congrés
internacional
de Santa Tecla,
un congrés
que va reunir
experts d'arreu del món
per parlar sobre
la figura
de la patrona
de Tarragona.
El director
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
de Sant Fructuós,
mossèn Josep Maria Gavaldà,
parlava de l'escenari
ideal per realitzar
un congrés com aquest.
Doncs presenta
una imatge
doncs nova,
espectacular,
realment molt bonic
i que és un marc
doncs magnífic
en el qual nosaltres
doncs l'estrenarem
pràcticament,
no?
Tothom podrà
doncs gaudir
d'aquest nou espai
que s'ha obert
a Tarragona
i que l'arcabisbe
doncs té el desig
que sigui un espai
doncs cultural,
de diàleg religiós,
diàleg intercultural
i podríem dir
un espai nou
que s'obre
a tots els tarragonins.
El congrés
es feia
la darrera setmana
d'octubre a Tarragona
amb objectiu
de debatre
en torn d'aspectes
arqueològics
i iconogràfics
sobre la figura
de la patrona
de la ciutat
venerada
a diferents èpoques
indrets del món.
Per exemple,
es va parlar
del santuari
de Tecla
a Celeucida
a l'actual Turquia
o també
de la ciutat turca
de Silivke
on hi ha enterrades
les restes
de Santa Tecla,
una ciutat
que, per cert,
va demanar
a germanar-se
amb Tarragona.
Això és el que explicava
la directora
del Museu d'Història
de Silivke
sobre l'objectiu
de gemenar-se
amb Tarragona.
L'arquemís Baixa
Jaume Pujou
també feia balanç
d'aquest primer congrés
sobre la figura
de Santa Tecla.
Bé,
significarà
que s'acabarà
amb un totxo,
com diem nosaltres,
de conclusions
de les actes
del congrés
que després
hauran de ser citades
per tothom
i, per tant,
Tarragona
entra en el món
de la cultura
d'una manera
molt més profunda
encara.
Jo penso
que el important
és que el nom
de Tarragona
vagi figurant,
el nom
de l'Arxidiosi
també,
lògicament,
vagi figurant
en el món científic
i, per tant,
les aportacions
que es fan
en un congrés
en una ciutat
ja queden marcades
sempre
per les actes,
que és lo,
diguem,
del congrés
l'important
és també
les relacions
que estem fent
en aquests moments.
tot i que hi ha previstes
aquestes visites
a l'empresa
ens va demanar
sobretot
la catedral
tenir-la tancada
perquè la gent
passejar per aquí
no...
impossible,
tancar el que és
la catedral,
no els claustres
i el museu
i el tresor
i la capella
renaixentista,
això quedarà obert
però tot l'altre
que la gent no hi entri
perquè és que és un perill,
és un perill.
A més,
ara,
veieu així,
l'envestida
arribarà fins
tot el creuer,
vull dir que tot això
quedarà ple de ferros
i clar,
la gent no pot ni caminar.
La catedral de Tarragona
ha estat enguany
immersa en obres.
Després de la troballa
del Temple del Gusó
el passat estiu,
aquest 2011
han continuat
les obres de millora
del temple
que es van allargar
durant tot l'estiu.
Això va fer restringir
les visites dels turistes
i la celebració
d'actes eclesiàstics.
Un dels més recordats,
la missa de Santa Tecla
que no es va poder fer
a l'interior del temple
i l'entrada del Brasca
per primera vegada
a la història
no es va fer
per la porta principal
de la catedral.
El Bras aturat
davant de la porta
principal
d'entrada
a la catedral
i aquest és el moment
més màgic
de la festa.
Una imatge
espectacular
pel moment
més màgic
de la viada
de Santa Tecla.
I ara veiem
això,
com entra
la relíquia
no a la catedral
sinó
a casa
d'Alcells.
Sí,
això ens havien anunciat
que el moment
culminant
seria
just
quan estigués
davant
de la porta
de la catedral.
Aquest era
el moment
culminant
de la processó
de Santa Tecla
però aquests 2011
també s'han fet
descobertes
entorn al temple
d'August
que es troba
com dèiem
sota de la catedral.
Unes excavacions
que enguanyen
descobert
que el temple
de culte
és molt més llarg
del que els investigadors
pensaven.
Van descobrir
que va més enllà
del presbiteri
de la catedral
i que té una llargària
de 47 metres.
També es van desenterrar
diversos objectes
que daten
del procés constructiu
de la catedral
a l'època medieval
com ara
monedes de Jaume
i d'Alfons I.
L'arqueòloga municipal
i en mateix ell
en parlava
així com també
l'arqueòloga
de l'Arcabisbat
Andreu Muñoz.
El que nosaltres
volíem
en aquesta segona campanya
era
marcar-nos
una sèrie
d'objectius
per tal
de conèixer
no sol
el temple romà
d'acord
sinó també
tota la història
més de 2.000 anys
d'història
que té
aquest punt
de la ciutat
de Tarragona.
Els nivells
medievals
han quedat
molt ben documentats
perquè hem pogut
trobar
dues monedes
molt precises
en dos punts
als nivells
preparatoris
medievals
una de Jaume I
i una altra
les esteu veient aquí
del Fons I
que a més justament
és un rei molt interessant
perquè ell
per disposició testamentària
va deixar molts diners
a la catedral
fins que l'obra
s'acabés
de realitzar.
I una altra
de les obres
que s'han adjudicat
en guany
han estat
les de l'escola
oficiel
d'Idiomes
de l'Antigua
i Xertrés.
El mes d'abril
la Unió Temporal
d'Empreses
acciona
Transcornejo
assumir les obres
per un valor
de 5,1 milions
d'euros.
Victoria Pevegrín
és la tinent del cauda
i presidenta
de l'empresa
municipal
de l'habitatge.
Nosaltres sempre
havíem parlat
que les obres
es podrien iniciar
sobre el mes de juny
i pensem
no ho vull avançar
tampoc
d'una manera ferma
però pensem
que en tot cas
estem dintre
de les dates
i segurament
podríem iniciar-les
una mica abans
tot i que tenim
Setmana Santa
pel mig
que sempre
potser ens farà
pedre'ls alguns dies
però en tot cas
aquest procediment
hem aconseguit
realitzar aquest procediment
en 5 mesos i mig
per tant
és un rècord
és un rècord.
gr complement
És un rècord
i 쓰는
ben purèdic
benner
em vertègui
Ha estat el gran concert de l'any a la ciutat de Tarragona.
Sopa de cabra feia parada a la ciutat en la seva gira de retorn als escenaris
per celebrar els 25 anys de carrera musical.
Van actuar a les festes de Santa Tecla, a la Tarra Quarena Placan,
que es va omplir d'incondicionals per escoltar els temes del grup
que els van portar a la fama i que són l'himne de tota una generació.
Un concert que va reunir gent de totes les edats i d'arreu de Catalunya.
Som d'Oleana, de l'Ugell, m'intentava anar a Barcelona,
estava tot bloquejat, totes les entrades estaven esgaurides,
aquí a Tarragona, que hi havia lloc, hem baixat aquí baix.
Solt de Barcelona, repeteixo per segona vegada, vaig anar a Sant Jordi,
però com em va tocar on s'aien molt, molt, molt de lluny,
doncs ara vinc a veure si puc més a prop.
Quan van tocar l'últim cop jo era molt petita i ara hi ha ganes.
Era petita, van dissoldre i mira, ha tornat-hi ara.
Soc de Sant Carlos de Ràpita,
vaig entendre que venien aquí al Tarragona del grup Sopa de Cabra
i fa 10 anys ja vaig estar a un concert, llavors tenia només uns anys jo.
No vaig poder trobar entrades pels Palau Sant Jordi cap dels 3 dies
i després vaig provar a Girona, tampoc vaig trobar.
Vinc de Menorca i vinc a veure Sopa de Cabra.
Re, venim d'Andorra, tota la família, tots 4.
El poble que es diu Jesús, el coset de Tortosa, i venim a veure el concert.
No m'he agafat d'entrades al Sant Jordi, per això em vaig anar a Tarragona.
Sant Agua, el meu gran manet.
Això ho explicava Tarragona Ràdio, el líder del grup, Gerard Quintana.
Qualsevol cosa que pogués devaluar el record que hi havia
de les nostres cançons i de tota aquella experiència,
ens semblava perillosa.
Vull dir que el nostre repte era intentar aconseguir,
superar el record que tenia la gent de nosaltres.
En aquest sentit, ja sabem que el record sempre idealitza molt.
Aleshores, superar un ideal sempre és difícil,
però hem treballat fort perquè així fos
i hem esperat el temps que ha calgut.
i hem esperat això tampoc.
I en guany s'ha presentat el projecte dels cinemes de Parc Central,
amb objectiu que siguin una realitat l'estiu vinent,
tot i que a hores d'ara les obres encara no han començat.
El projecte contempla crear una nova superfície comercial
de 6.300 metres quadrats,
amb espai per una trentena de nous locals,
amb més de sis sales de cinema,
dotades amb sistema de projecció digital.
El portaveu de l'empresa Yeumo,
que gestionarà els cinemes, Enrique Martínez,
assegurava que els cinemes també serviran
per projectar-hi grans esdeveniments esportius.
I, des de llavors, aquest cinem de Tarragona
no va a ser una excepció que van a fer
des del principi amb totes les salades digitales
i amb el projecte 3D, com ara veurem,
i moltes grans més.
Tenim que ofrecer la millor
experiència cinematogràfica possible,
però no només cine,
comoditat, ofrecer altres eventos,
com veurem ara, com poden ser óperes,
com poden ser partidors de fútbol,
com poden ser conciertes,
eventos culturals de tot tipus,
que es estigui desenvolupant en qualsevol part del món,
i que virtualment,
gràcies a los sistemas de parabólicas
que vamos a tener en el destino,
vamos a poder traer aquí a Tarragona
en directo,
e incluso, en algunos de los casos,
también en 3D.
L'alcalde, Josep Félix Ballesteros,
assegurava que això reforçarà
la capitalitat comercial de la ciutat.
I és un projecte que reforça
aquesta capitalitat comercial
que volem cada vegada més intensa
des del punt de vista de la nostra ciutat
en relació amb el territori.
I aquest eix,
part central de la calera,
part central, cort inglès,
cort inglès, mercat,
serà realment el triangle d'or.
Un triangle en el que l'activitat
del petit i mitjà comerç
es complementarà claríssimament
i es retroalimentarà claríssimament
amb aquesta altra oferta comercial
més decentre, més especialitzada.
Però els protagonistes d'aquest any 2011
han estat, sens dubte, els castellers.
Ho farà el de la banda del 3,
el poden carregar,
l'enxanet a punt de passar,
farà un primer pas,
farà un primer pas,
l'han d'aguantar,
que ja el tenen,
que fa la primera aleta,
primera aleta del 5 de 9,
que traspassa la banda del 2 pilars,
5 de 9,
carregat per la Colla Joves Chiquets de Tarragona.
La Colla Joves Chiquets de Tarragona
acaba de fer l'aleta,
aquest castell,
la Colla Joves Chiquets de Tarragona
és de gama extra,
la plaça que ho celebra,
la pell de gallina,
senyores i senyors,
acaben de viure,
acaben de sentir un moment màgic,
que sortiran els sisens,
que ja el tenen,
que els Chiquets de Tarragona
completen la tribleta màgica,
que fan història,
que Tarragona avui és molt gran,
que estem de festa major,
que estem d'enhorabona,
que Santa Tegla s'ha portat
amb les colles de Tarragona.
Chiquets de Tarragona...
Aquest 2011 ha estat el gran any casteller de Tarragona.
Les dues colles grans de la ciutat
han aconseguit els seus millors registres
en una temporada històrica.
La jove de Tarragona
aconseguia ser de gama extra,
carregant per Santa Tegla
el 5 de 9 en forra,
completant així la millor actuació
de la seva trajectòria.
Jordi Santís és el seu cap de colla.
El balanç de les tres diades és fantàstic.
Vull dir, la primera diada
no ens en vam sortir amb el cinc,
però vam ensenyar altres grans castells
i amb el cinc,
doncs jo crec que vam mantenir
les opcions intactes
de cara a la següent diada
i la diada d'ahir jo crec que...
Bueno, hem trencat un sostre
i hem trencat una barrera
que per nosaltres era
quasi que podem dir que mítica,
per tant, doncs creiem que hi ha d'haver
un abans i un després de la diada d'ahir.
Realment la colla ara
estarà capacitada per mirar més amunt.
Els xiquets no es quedaven enrere.
Aconseguien en guany la seva millor actuació
descarregant la tribuleta màgica
amb el 5 de 8 i el 3 i el 4 de 9.
Ho aconseguien per primera vegada
i ho repetien després
per tots sants a la diada de Vilafranca.
Una gesta històrica per la colla.
Roger Peiró és el seu cap de colla.
Estem molt contents, molt feliços.
Ha sigut una bona santa tecla per nosaltres.
Sortim de dos dies grans
amb tres castells de 9,
amb dos cinc de 8,
amb les sensacions que no estem al límit,
que fem els castells sense agonia,
sense un sofriment excessiu.
I jo crec que és resultat de la feina
de tot el col·lectiu,
de molts mesos de treball,
de molta intensitat,
de molta il·lusió.
Jo crec que la satisfacció
de quan surten les coses bé,
quan te mereixes per la feina,
és inigualable
i ha sigut una gran santa tecla.
Està clar que la línia que portem ara no és nova,
que no vam començar ahir
i que ara sembla que està venint el nostre moment
i intentarem aprofitar-lo i assegurar-lo.
Els castellers de Sant Pere i Sant Pau
també van viure una gran santa tecla
carregant el seu gran objectiu de la diada,
el 2 de 7.
Josep Maria Pasqual, al Pasqui,
és el seu cap de colla.
És molt positiu.
S'ha demostrat que la feina estava feta
i allà vam fer un gran treball,
aquesta colla.
Quan vam fer cas,
se van creure que estaven els castells
i el resultat està ahir.
I la cirereta del pastís que era avui,
doncs bueno,
hi ha dies que arriba,
hi ha dies que no arriba,
però no passa res,
se'n segueix treballant.
Cansant, sí,
és una nena que puja tots els castells
i vol dir que no,
però si això se nota,
Rafa també puja tots els castells
i l'han patit al principi,
però bueno,
no passa res,
l'any que ve torrarem,
no patiu per això,
que torrarem.
Jo estic molt orgullós d'aquesta colla,
i ho dic sempre.
No van tenir tanta sort els xiquets del Serrallo
que no van complir els objectius
de descarregar el 7 de 7,
és aquest.
La plaça de la Font que ho apledeix,
surten els dosos del castell,
sortiran l'esquí,
que ja el tenen,
que descarreguen el dos de 8 met,
que els castells de Vilastanca
fan història a la plaça de la Font,
que la plaça de la Font
acaba de viure un moment màgic,
que ja el tenen,
que està aquí,
que l'aplaudeixen.
Això és realment,
senyores i senyors,
espectacular.
Els castells de Vilastanca
d'una vegada més a la història
i descarreguen.
Eren els castellers de Vilafranca
que feien, com dèiem,
història descarregant
per primera vegada a Tarragona
el 2 de 8 net,
un dels castells més difícils
de la gama castellera.
David Minet,
cap de colla dels Verds,
parlava del gran esforç
que havien fet
per portar aquest castell
a la ciutat de Tarragona.
Molt content,
perquè ver-la feta a Tarragona
i bé he fet la tercera,
i aquest any en portem dues.
He sortit de molta feina,
molt de treball,
i bé, estem traient els resultats.
Que cada torre s'ha netat
en adones que no és cap regal,
que, bueno,
que s'ha treballat moltíssim
i que a la mínima,
a la mínima,
a la mínima és a terra.
Haver-la descarregat aquí
penso que és un valor afegit.
Ja la traiem de la nostra vila,
la descontextualitzem
de la nostra plaça
i és un plus afegit
que la fa més difícil encara.
Tothom,
tothom,
quan sent aquestes campanes,
quan sent aquestes quatre notes,
la pell se posa de gallina,
cauen les primeres llàgrimes
i realment, doncs,
és emocionant.
És emocionant per mi,
sempre ho he dit
i seguir dient, doncs,
que potser de tot el que he fet,
de tot el que veig
o de tot el que miro,
és l'únic que m'emociona
i l'únic que em fa volar.
És la veu de Jaume Guàs,
que moria enguany a l'edat de 52 anys.
El director artístic
i fundador de les Bars Santa Tecla
moria aquest mes de desembre
després d'una llarga malaltia.
Guàs ha estat un dels artífecs
de la recuperació de molts valls
durant les festes de Santa Tecla.
Mèrit seu és la recuperació
de valls com el de Cerculets,
el de Turs i Caballets
i el Vall de Valencians.
També la creació
del Festival Internacional Folclòric
de Tarragona,
però, sobretot,
el Retal de Santa Tecla,
la seva gran aportació a la festa.
Així ho va reivindicar
el mateix Jaume Guàs
en la seva darrera entrevista
a Tarragona Ràdio
el passat mes de setembre
en el marc de la programació espacial
dedicada a Santa Tecla.
Jo crec que l'esbart del no res
del no res va aconseguir
portar gent al carrer,
trobar l'espai d'un esbart
que avança
ta folclore,
que avança catalana,
amb un esbart
que surt al carrer
i que es dona al carrer
a la ciutat,
a les festes.
I això és el que
totes les bars haurien de fer.
els esbart d'Ensaires
han aconseguit
el que no ha aconseguit ningú,
mantenir
les festes.
Que diguin el que vulgui tothom,
perquè mantingui les festes
i els espais.
Milers de persones
van acomiadar
i dir l'últim adéu
a Jaume Guàs
en un multitudinari funeral
on no hi van faltar
el Vall de Diables
i el cor ciutat de Tarragona.
És el nom
que recordarà
en la cultura
d'aquest any 2011,
la mort de Jaume Guàs,
que sempre estarà
a la memòria
de tots.
L'any 2011
a Tarragona.
Cultura.
Si vens a mi
no demanis
un camí
ni un planer
ni estels d'argent
ni un demà
ple de promeses
sols
un poc de sort
i que la vida
ens ongui on...