A les 10 del matí, pràcticament 10 minuts,
aquí als Estudis del Matí de Tarragona Ràdio.
Ens acompanya, com dèiem, el president de la Diputació de Tarragona,
el senyor Josep Poblet.
Senyor Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Amb un mandat de la Diputació que va arrencar aquest passat estiu,
després de les eleccions municipals del mes de maig.
De seguida repassarem els objectius principals del nou mandat,
però primer permetim preguntar-li, en fi,
per una qüestió que, com a president de la Diputació,
però també com a alcalde de Vilaseca,
és un dels temes d'actualitat de la setmana.
Aquesta candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017.
Vilaseca és subseu,
la Diputació de Tarragona dona ple suport a la candidatura.
Com ho veu? És optimista?
Creu que guanyarem,
encara que hem de mantenir el màxim respecte pel rival,
que és Alexandria?
Soc optimista i entusiasta que ho guanyem.
És a dir, tota aposta que faci una iniciativa del nostre territori,
i en aquest cas la ciutat de Tarragona ve treballant
de fa molts anys en aquesta direcció.
Crec que les coses s'han fet en la bona direcció,
s'ha fet bé,
s'ha treballat molt intensament,
i estem tots abocats,
les institucions hem fet pinya,
per tant, jo crec que hem fet tot el que havíem de fer.
És a dir,
i tinc poc sentiment que es perdi,
tot i que, esclar,
per allò que els catalans som precavuts,
dient fins que no sigui el sac,
i estigui ben lligat,
no podem dir que sigui nostre.
Però, vaja,
l'alcalde ja sap que sóc dels optimistes,
que tinc confiança
en què aquesta designació ens recaurà en nosaltres.
Per tant,
si és així com espero,
doncs aquest és un esdeveniment que en el 2017,
i en la cursa per preparar-lo,
doncs serà també un estímul per les nostres comarques,
pels municipis que som subseu,
en el cas, doncs,
meu,
i tot i que represento el conjunt del territori del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre,
com a alcalde de Vilaseca,
me'n sento afortunat també de ser Vilaseca subseu
d'aquests jocs mediterranis,
junt amb les altres localitats que ho són,
i per tant,
tota aquesta gran taca territorial,
doncs és un revolució important per la nostra promoció,
per la nostra projecció,
pel nostre coneixement a nivell internacional,
i per tant,
per enfortir també certes estructures d'impuls al territori,
que amb aquests esdeveniments sempre,
doncs,
creen una base favorable per a poder-ho fer.
Pot anar especialment bé si som designats,
clar,
en aquest context de crisi econòmica,
pot suposar una injecció de diners,
una creació de llocs de treball
en la perspectiva d'aquests sis anys,
en un moment tan difícil i complicat com el que tenim?
Efectivament,
els moments difícils són per a fer grans esforços,
i per tant,
aquesta situació ens planteja un repte
que l'hem d'afrontar tots,
diguem,
com ja venim fent,
els temps difícils no són d'avui,
són ja de fa dos o tres anys,
i per tant,
hem de saber que,
amb totes aquelles decisions que s'han de prendre
per millorar les condicions
en les que estem situats actualment,
una de les actituds que hem d'adoptar,
doncs,
és que si organitzem un esdeveniment,
aquest esdeveniment,
sigui un èxit,
que vol dir que ens posi en una posició millor
que la que estàvem abans.
Per tant,
l'èxit d'unes decisions ben preses,
l'èxit d'un resultat que sigui palpable i visible,
i l'èxit d'una cohesió territorial,
institucional,
econòmica i social,
que faci possible que aquest esdeveniment
pugui ser qualificat
en tot el conjunt de la Conca Mediterrània
com un punt de referència,
un punt de qualitat,
un punt de bona organització.
I per tant,
tot això significa també vèncer la crisi,
i naturalment,
com deia vostè,
crear uns estímuls
per a generar llocs de treball,
per a generar nova confiança empresarial,
per a fer noves infraestructures,
per a impulsar equipaments,
i en definitiva,
és un revulsiu,
diguem,
de progrés.
Un dels equipaments que,
per cert,
ja és una realitat
i que forma part de la candidatura
a Tarragona 2017,
és propietat de la Diputació de Tarragona,
és la Tarraco Arena Plaza,
i aprofitant que li he preguntat
per un tema eminentment
de la ciutat de Tarragona,
tot i que afecta
el conjunt del territori,
sobre el tema
de la Tarraco Arena Plaza,
m'agradaria que comentés
les obres que s'estan fent
i que els tarragonins
i tarragonines
poden veure
just en el lateral,
i somriu el president
perquè sap que aquesta
és una pregunta
que sempre li fem,
però estem a Tarragona Ràdio
i és evident
preguntar-li per això
i potser també
per la Sabinosa,
però sobretot per això.
Comptava,
naturalment,
que me la faria,
me la feia en tercera
o quarta posició,
abans me la feia en primera o segona.
Perquè els jocs al Mediterrani
és la notícia de la setmana.
Per tant,
encantat i complegut
de contestar-la,
com sempre.
Però a més,
la Tarraco Arena Plaza
és un dels equipaments.
La Tarraco Arena Plaza
és l'equipament estrella
dels jocs mediterranis.
No és un dels equipaments,
no és l'equipament estrella.
És a dir,
sense aquest equipament
aquests jocs
difícilment es podrien fer.
Per tant,
encara més motiu la pregunta.
Conscients d'això
i que és un equipament
que té una gran capacitat
en tots els sentits
de públic
i d'infraestructura
per donar-seport
a qualsevol esdeveniment
que s'hi vulgui fer,
doncs és per això
que estem ja enllestint
les últimes inversions,
importants, per cert,
en tot el tema
de climatització,
il·luminació
i els darrers elements
que quedaven
per tenir-la enllestida.
És a dir,
que la Tarra Corea Plaza
molt abans del 2017
estarà totalment enllestida.
Aquest sí que no ens ha de fer
patir d'equipament
perquè hem seguit un ritme
que ens fa pensar
que l'any vinent 2012,
com a molt,
els primers mesos del 2013
estarà absolutament acabada
i enllestida
amb tots els ets
i amb tots els ulls.
Per tant,
aquest equipament
albergarà
una bona part
de les activitats
que es duran a terme
a la ciutat de Tarragona
i projectarà
des d'aquest colisseu
amb tan maco
la força, diguem,
d'un esdeveniment
que pot aplegar
milers de persones
com un concurs casteller
o com altres coses
que ja s'hi han vingut fent
de tipus concerts
o trobades
de la Jómaracàmbra Internacional,
és a dir,
de gran format,
de molta gent,
de molta gent
i a més a més que
diguem,
fa goig,
no és una...
aprofitar la circumstància
que és un espai gran,
vagi bé o no vagi bé,
sinó que està pensat
molt especialment
perquè doni aquesta imatge
d'un lloc molt adient
per fer activitats
de gran format.
I en aquell tram,
a l'espai anexa
a la plaça,
ho dic perquè,
especialment els terrenins
que passen pel carrer Mallorca,
allà on hi havia abans,
quan era plaça de Toros,
la zona dels Toriles,
crec que es deia així,
de la infermeria,
allà exactament
quin tipus de condicionament
s'estan realitzant?
Allò s'està acabant de definir
com que són obres
complementàries exteriors,
diguem-ne,
les anirem enllestint,
hi havia unes petites obres
d'urbanització
que s'havien de fer,
allà també es van trobar
prop d'un,
està dient vostè,
unes restes
que s'han d'acabar d'enjardinar
perquè estan sota
i estan protegides
i naturalment
els Torils
i totes aquestes,
diguem,
instal·lacions
que ara ja no són necessàries,
doncs les farem desaparèixer
i per tant
no en quedarà
ni senyal
de tot això.
I hi haurà,
tota la climatització
és el que s'ha,
haurà d'acabar de fer, no?
És el que ara estem
a punt d'adjudicar.
Ja s'han obert els obres
de les condicions tècniques,
em sembla que ara
s'han d'obrir
les condicions econòmiques
un dia d'aquests,
li dic així perquè
doncs tinc allò
la informació puntual
que estem en aquest punt,
ja,
és a dir que dintre
d'aquest mes d'octubre
sabrem qui és l'adjudicatari,
començaven les obres
octubre-novembre,
per tant aquest és
l'aspecte més feixuc
dels que quedava
i per tant en cap
queden temes d'il·luminació
que també s'estan ja tramitant
per donar-los
llum verda i sortida
i algunes altres
petites instal·lacions
que eren molt complementàries
d'aquestes principals
que ja estan fetes.
És a dir,
toquem final d'aquestes obres,
unes obres molt importants
que ens deixen
l'equipament
cobert més gran
del nostre territori.
Per tant,
la nostra voluntat també és
que a més a més
dels jocs mediterranis
que tindran com a seu important
la Tarra Coreana Plaça
doncs aquest gran equipament
s'obri al territori
amb totes les seves
possibilitats
i capacitats
perquè el territori
pugui gaudir
d'aquest equipament
alhora que el gaudeix
la ciutat
i la ciutadania de Tarragona
perquè estan al si de la ciutat.
Molt bé,
doncs fet aquest apunt concret
sobre la Tarra Coreana Plaça,
parlem de coses més generals
perquè, com dèiem,
el segon mandat
de Josep Poblet
com a president de la Diputació
arrencava aquest estiu
després de les eleccions municipals.
Quins són els objectius generals
del mandat?
I han canviat molt
respecte a l'anterior
tenint en compte
la profunditat
i l'abast
de la crisi econòmica?
És a dir,
ens hem de replantejar
moltes coses
i també la Diputació
ho ha de fer?
La Diputació ho ha fet
i, com que vostè em pregunta
per l'objectiu general
si ha canviat molt
o canviat poc,
jo li diria que
l'enfoc general
que va molt clarament orientat
cap a donar suport
als nostres municipis
i recordo
que el nostre
és un territori
de municipis
essencialment petits,
municipis que no arriben
a 4.000 habitants,
n'hi ha 152
i una trentena
que superen aquesta xifra.
Per tant,
és clarament
la nostra vocació orientada
a donar suport
als ajuntaments
perquè hi hagi
una equitat
i un equilibri territorial
tan alt com sigui possible
de condicions de vida,
de cohesió social
i de benestar.
Per tant,
aquest enfoc general
és sempre
la raó de ser
de la Diputació.
Però més enllà
d'aquesta raó important,
en el mandat passat
i ara continuem avançant
en aquesta direcció,
vam introduir
un altre factor,
un altre enrerefons
per dir-ho així,
que mira el curt,
el mig i el llarg termini
que és
que la Diputació
sigui autènticament
un instrument
de transformació
progressiva
de la nostra realitat
social i econòmica
avançant cap a altres terrenys
de modernitat,
de coneixement,
d'impuls
a l'economia productiva,
tot un seguit de coses
que identificant els punts forts
ens facin excel·lir
en aquell àmbit.
I d'aquí venen
les noves estratègies
que s'han anat impulsant
en aquests quatre darrers anys
i que ara
s'hi donaran
un ímpuls més gran
encara en aquests quatre
que estem iniciant.
per altra banda
és natural
que hi hagi hagut
una reorganització
en aquest cas
reduint estructura
i amb això
he de ser
clar i xincer
és a dir
nosaltres
rebem menys diners
de l'Estat
i els ajuntaments
ens en demanen més
per tant
per resoldre aquesta qüestió
això ho entén tothom
que si
t'entren en el sistema
de diputació
menys diners
procedents de l'Estat
que és on
ens venen majoritàriament
i els ajuntaments
que depenen de nosaltres
ens en demanen més
què hem de fer
per tenir-ne més?
doncs aprimar estructura
reduir despesa
i aconseguir
del propi esforç
intern de la casa
donar més servei
i donar més capacitat
econòmica
als nostres ajuntaments
i aguantar
aquests quatre anys
de dificultats
fruit d'això
tant en una direcció
la que li deia
d'anar transformant
la realitat
i anar avançant
cap al món del coneixement
i d'un progrés
sostingut
i una força territorial
que ens projecti
com una gran localització
com una regió dinàmica
en el sud d'Europa
i fruit d'aquest aprimament
doncs
han nascut
quatre noves estratègies
que es defineixen
com a municipis
i territoris sostenibles
és a dir
que els municipis
d'alguna manera
entenguin
que el paper
que fa la Diputació
també és una mica
el paper
que han de fer ells
aprimar estructura
generar espais
d'eficiència
i de bon servei
als seus veïns
diguem
amb menys cost
amb menys possibilitats
econòmiques
persones, formació i cultura
que és un dels elements
jo diria
fonamentals
de la nostra formulació
com a institució
al servei del territori
que les persones
que els seus aspectes formatius
que depenen de la Diputació
doncs ensenyaments musicals
ensenyaments artístics
educació especial
principalment
més tot el que és
el món
de la museística
les publicacions
els llibres
els esdeveniments culturals
les entitats investigadores
del territori
no els hi falti
en cap moment
el suport
l'alè
la col·laboració
l'impuls
de la Diputació
amb tot aquest món
que defineix
no només
les nostres capacitats culturals
en aquells àmbits
que li assenyalava
sinó també
la nostra personalitat col·lectiva
allò que ens defineix
com a comunitat
i per altra banda
el tercer dels elements
és el coneixement
i el model socioeconòmic
que és una mica
el que li estava dient
avançar clarament
cap a una societat
i una economia
basada en el coneixement
i nosaltres en aquest sentit
tenim una gran oportunitat
que és que el mateix àmbit
de responsabilitat
de la Diputació
és el mateix
que té la nostra universitat
i de fet això ja ho vam ensatar
en el mandat anterior
per tant
la col·laboració
amb la Universitat Rovira i Virgili
des del campus del Baix Penedès
fins al campus del Baix Ebre
passant pel campus central
de l'àmbit de Tarragona
de Reus
de Vilaseca
de totes aquestes localitats
i 20 i tantes més
que tenen antenes de coneixement
i instal·lacions universitàries
fa possible
que parlem
d'una universitat territorial
o una universitat regional
i aquí neix
una institució nova
que es diu
Tarragona Regió del Coneixement
que és l'àmbit
de col·laboració
més intensa
entre la universitat
com a centre
productor de coneixement
com a centre de recerca
com a centre
de formació superior
la transferència
d'aquest coneixement
a través de l'estructura
de l'administració
local i territorial
cap al món de l'empresa
configurant aquesta triple èlix
territorial
que es visualitza
en els quatre parts científics
que tenim
i en moltes iniciatives més
per tant
aquesta estreta cohesió
aquesta aliança estratègica
del món del coneixement
universitat
amb la Diputació
amb els ajuntaments
i amb l'empresa
doncs ha de generar
aquesta Tarragona
Regió del Coneixement
que faci possible
aquesta transferència
continuada
d'aquest coneixement
irrigant
les nostres iniciatives
emprenedores
al nostre teixit productiu
que el faci més competitiu
que el faci modern
que el faci més avançat
i per últim
queda l'aspecte
de gestió interna excel·lent
aquí una mica
s'hi resumeix
el que li deia abans
gestió interna excel·lent
què vol dir traduït
a coses que la gent entengui
vol dir
que la mateixa gent
que som a la Diputació
sense créixer
uns recursos
que han minvat
i una organització
diferent de les coses
ha de fer possible
millor servei
amb els mateixos instruments
això vol dir
i passa
per l'administració electrònica
que ha de simplificar
la nostra
diguem
el nostre aspecte
més burocràtic
de funcionament ordinari
l'ha de fer
més propera
més accessible
més barata
més transparent
menys costosa
menys encarcarada
per tant
ha de fer una administració
més àgil
i més eficient
per una banda
l'opció clara
que el nostre personal
els nostres funcionaris
els nostres servidors públics
doncs no només
la seva expertesa
la transfereixin
al servei dels ajuntaments
sinó que es qualifiquin
cada vegada més
i més
d'una manera més important
perquè els reptes
que tenim
calen de l'audàcia
dels propis servidors públics
que es preparin
per poder-los afrontar
i amb aquesta preparació
doncs naturalment
creix també
els serveis
als nostres ajuntaments
tot el món
del que significa
l'opció
per la
per l'EFQM
és a dir
per la qualitat
per l'excel·lència
en aquest servei
nosaltres ja som
hem sigut
diguem
reconeguts
com la primera diputació
que obté
la certificació
FQM 300 plus
i tenim
un compromís
en aquest mandat
d'obtenir
els dies rivals
assolir el nivell
400 plus
això què vol dir
són estímuls
també
a la creixença
de l'expertesa
i la formació
dels nostres treballadors públics
de manera que puguin donar
diguem
un molt bon servei
i un millor servei
de manera continuada
als nostres ajuntaments
que depenen moltíssim
d'aquesta feina
que se'ls pot fer
des de la diputació
i així faríem
una llarga llista
de coses
que passen també
per la reducció
de sis organismes
autònoms
que teníem
només els hem deixat
en tres
ja està això fet?
això ja està fet
és dir que en aquest moment
ja s'ha fet allò
que en diríem
la progressiva dilusió
d'aquests tres organismes
que s'han suprimit
per a
diguem
redistribuir
les seves funcions
en els tres
que han quedat
i quins són els tres
que han quedat?
els tres que han quedat
són un
que no ha rebut
cap
diguem
canvi
perquè és un organisme
molt específicament
orientat
a la gestió
dels ingressos
de dret públic
és a dir
la recaptació
dels ingressos
dels ajuntaments
que ens deleguen
que és base
base gestió d'ingressos
és un organisme
punter de la Diputació
i aquest
diguem
continua exactament
igual com era
i no ha tingut
cap transformació
ni ha rebut
cap competència més
exerceix
els mateixos que tenia
però en canvi
les escoles
d'activitats artístiques
que és el nou organisme
és el resultat
d'incorporar
tots els conservatoris
els tres conservatoris
i les tres escoles
d'art i disseny
amb un sol organisme
no té sentit
que aquests centres
de formació
en els àmbits artístics
tinguin dos organismes
separats
per tant
un sol
els gestionarà
i el tercer
és el patronat de turisme
i desenvolupament local
que és l'apartat
que se li incorpora
com a conseqüència
de fer desaparèixer
l'organisme autònom
de desenvolupament local
que les seves competències
passen
en part
al patronat de turisme
tot el que fa referència
a productes locals
de qualitat
i a promoció
de la producció territorial
agrícola
agroalimentària
vinícola
etc
i
l'àmbit
de polítiques actives
d'ocupació
que ho portava
també aquest organisme
i passa
a recursos humans
interns
de la Diputació
per tant
amb aquesta redistribució
fent possible
un millor rendiment
amb menys costos
de personal
i amb menys estructura
i per tant
optimitzem els recursos
que tenim
i amb tot aquest context
que ens ha explicat
senyor Poblet
de futur
de les quatre grans línies
de futur
d'aquest mandat
i amb aquesta voluntat
que ja s'ha
en fi
ja s'ha fet evident
amb la reducció
d'estructures
què li sembla
tot aquest debat
que sembla
que s'hagi originat
en els darrers mesos
en clau
que alguns partits
alguns polítics
amb noms propis
aposten clarament
per la desaparició
alguns
o la reformulació
d'altres
de les diputacions
si parlem de
desaparició
com deia vostè
que diuen alguns
o reformulació
jo prefereixo
decantar-me clarament
per una reformulació
en definitiva
jo li estic explicant
una reformulació
de les funcions
de la diputació
l'estem aprimant
l'estem reorientant
avancem cap al món
del coneixement
i els opinen
d'una desaparició
que en pensa vostè
l'administració
que era la diputació
fa 20 anys
i la que és ara
s'assemblen ben poc
per bé que conservi el nom
per tant
la seva utilitat
al servei dels ajuntaments
és tot un altre
i això s'ha de fer
amb totes les administracions
i per tant
com que s'ha de fer
amb totes les administracions
alguns dels que proclamen
diguem
amb un horitzó
d'unes eleccions
a la vista
que és quan no s'arreglen
aquestes coses
que és quan no s'arreglen
aquestes coses
més aviat
es creuen unes polèmiques
diguem
se'n parla molt
però no s'arregla res
que parlen
de la desaparició
jo més aviat
els preguntaria
com és que no desapareixen
per exemple
tots els ministeris
del govern
que hi ha
quines competències
estan transferides
als governs autònoms
i es mantenen oberts
aquells ministeris
o els preguntaria
com és que han acabat
de culminar
tot el procés
de descentralització
a l'estat
de les autonomies
els funcionaris públics
de l'estat central
s'han duplicat
quan haurien d'haver minvat
és a dir
quan hi ha persones
que tenen responsabilitats
en aquest camp
que parlen
que tots els problemes
és si hi ha o no
hi ha diputacions
a la vista del panorama
que tenen
en la pròpia
organització de l'estat
doncs francament
jo crec que
perden molta legitimitat
al dir això
quan no han revisat
coses que són
molt més importants
i que resoldrien
molt més els mals de caps
que tenim plantejats
avui en dia
d'un excés de burocràcia
d'un excés de càrrega
dit això
jo soc dels que opina
que l'administració pública
del nostre país
de l'estat
i de Catalunya
l'hauríem de revisar tota
i arribar a conclusions
de quins elements
són necessaris
i quins es poden transformar
i quins es poden suprimir
però fent una anàlisi
en el context global
no entrant
en la tisora
per qualsevol lloc
i diem tallem aquí
i a veure què passa després
perquè sap quin risc té això
que si
és a dir
si la desaparició
de les diputacions
fos el resultat
d'una anàlisi global
jo no tindria res a dir
escoltem
hem revisat tota l'administració
i la que considerem superflua
i amb això
hi ha un grau de consens molt alt
és les diputacions
doncs fora
però el problema que tenim
és que aquesta anàlisi global
no s'ha fet
i les diputacions
formen part
d'allò que en diem
el món local
què és el món local?
el món local
és aquell que presta serveis directes
als veïns
que són els ajuntaments
els consells comarcals
les diputacions
i altres gens
consorcis i mancomunitats
que existeixen al servei
d'allò que en diríem
les coses més necessàries
dels veïns
i tots els tres nivells
tenen
el seu nivell
de finançament
sempre hem dit
que el món local
té moltes més competències
i menys diners
per a complir-les
si traiem les diputacions
no estem traient
només una administració
sinó que estem tallant
de soc arrel
els diners
que van a aquesta administració
que n'hi ha
en altres àmbits
i algú pot dir
d'aquells altres àmbits
ja enviarem els diners
al mateix lloc
i això no és veritat
l'experiència
dels que fa temps
que estem
en el món local
ens diu
que quan tu treus
sistemes al món local
li treus diners
al món local
aquests diners
ja no tornen
s'oprimiria
els consells comarcals
aleshores per exemple?
quan parla de fer
aquesta revisió
en profunditat
de tota l'estructura?
li torno a dir
si la conclusió
a la que arribem
és que són sobrers
traiem-ho
però revisem-ho
de dalt i baix
i per tant
revisar vol dir
definir
com finançarem
el món local
quines competències
els hi deixarem concretes
quins diners
associem a aquestes competències
i com fem
que sigui veritat
aquest principi
de dir
aquells que més a prop
estan dels ciutadans
que tinguin més competències
i que tinguin més diners
per poder-les exercir
si el resultat és
que sobre una cosa
o en sobre una altra
o en sobre en tres
endavant
però que sigui conseqüència
d'una revisió global
del sistema
i que vagi
des de l'estat central
fins a l'últim
dels nostres ajuntaments
però això de dir
per entremig
tallem per aquí
o tallem per allà
com aquell qui fa una por
de mal fet amb un arbre
doncs francament
l'arbre no queda bé
i al final
aquell arbre acaba patint
Entenc però
que una part de la ciutadania
pugui entendre
doncs això
que la diputació
és una institució
que en fi
que es podria
com a mínim
reformular en profunditat
perquè a més
té uns costos
en els propis polítics
en els propis diputats
provincials
en tota la massa funcional
i també en els càrrecs
de confiança
perquè per exemple
han sortit notícies
en els últims dies
sobre el que cobraran
càrrecs de confiança
nous de la Diputació
de Terraona
en aquest mandat
Entenc doncs
que hi hagi una part
dels ciutadans
que ho vegi
amb ulls estranys?
Jo entenc
que tots els ciutadans
estiguem tots
tots nosaltres també
som ciutadans
preocupats
per l'estat
en què estan les coses
però el que no podem fer
és donar informacions
esbiaixades
als nostres ciutadans
perquè aleshores es confonen
jo ja sé que els ciutadans
la feina de les diputacions
no l'han tingut mai
gaire clara
en un ajuntament
d'ajuntaments
què volien dir?
Un ens
que dóna suport
als ajuntaments
i això ho segueix fent
i amb eficiència
si preguntem
a un ciutadà del carrer
què és la Diputació
segurament que no podrà
donar una visió
aprofundida del què és
si preguntem
a un regidor
o una regidora
o a un alcalde
o a una alcaldessa
del nostre territori
què és la Diputació
ens donarà una definició
nítida del què és
i si és d'un municipi petit
diu clarament
els que més ens ajuden
per tant
aquesta és la definició principal
i la que li dóna
validesa avui en dia
les informacions
que vostès refereix
que han sortit
en aquests dies
són informacions
parcials
com a mínim
per què li dic això?
La Diputació de Tarragona
l'any 2007
va ser la primera
institució pública
de Catalunya
que voluntàriament
en vez de pujar
els sous dels seus electes
els va baixar
i els va baixar
entre un 13 i un 15%
aquesta va ser
la primera mesura
i no estàvem en crisi
el 2007
ningú parlava
de crisi el 2007
vam reduir
vicepresidències
de 10 a 4
vam reduir
determinades estructures
i vam reunir
i vam reduir
nombre d'assessors
el 2010
vam haver de reduir
sous de funcionaris
i novament
sous d'electes
perquè l'Estat
així ho va determinar
segona rebaixa
i l'any 2009
perdó
l'any 2011
amb la nova Constitució
de la Diputació
el 8 de juliol passat
quan vostè hi feia referència abans
hem novament reduït
nombre d'assessors
el sou que cobren
i el sou dels electes
s'ha tornat a reduir
amb un percentatge
significatiu
per tant portem
tres rebaixes
i tres reduccions
de la mateixa manera
que hem reduït estructura
també estem reduint
el pes
del que costen els electes
i per tant
som a dia d'avui
i això sí que pregaria jo
que algú que tingui interès
en fer-ho
doncs som la Diputació Catalana
que té menys costos
en aquest sentit
per assessorament
i per cost dels seus electes
per tant
qui vulgui comprovar-ho
ho pot comprovar perfectament
i per tant
els ciutadans
com a mínim
del Camp de Tarragoni
i les Terres de l'Ebre
han de tenir
la tranquil·litat
que la seva diputació
ha fet un esforç gran
per ser poc pesenta
en allò que representen
els càrrecs electes
i les persones
que els ajuden
en la seva funció
democràtica
i de funcionament ordinari
i que a més a més
ha fet un gran esforç
de contenció
de la despesa
i al mateix temps
amb un exemple claríssim
de reducció
dels costos
d'aquells
que d'alguna manera
servim transitoriament
en la nostra vida
al conjunt
de la institució
per tant
dites les coses
s'entenen d'una altra manera
d'on veníem?
veníem de més
a què cobraven?
cobraven més
per tant
diem les coses
complertes
i no les diem parcialment
perquè aleshores
sí que confonem
a l'opinió ciutadana
hi ha unes declaracions
senyor Poblet
que avui vull que comenti
perquè les va fer
ahir en aquest programa
el diputat del Partit Popular
Rafael Luna
diputat del Parlament de Catalunya
i parlava clarament de vostè
i encara que no ho tenia previst
incloure-ho en l'entrevista
li he de preguntar
gairebé necessària
de manera necessària
perquè el senyor Rafael Luna
i es va referir a vostè
dient que sap jugar
com els trilers
que no ha complert compromisos
que havia mantingut
amb el Partit Popular
va parlar de la diputació
va parlar del cas
de Catalunya Caixa
és a dir
de l'antiga Caixa a Tarragona
i del procés de fusió
algun comentari a fer
alguna resposta a fer
a aquestes paraules
del senyor Luna?
Darrerament
seguir el fil
dels comentaris
del senyor Luna
es fa bastant difícil
perquè comet
bastants excessos verbals
diguem
tira molts trets
fora de la diana
i és una persona
que va una mica
de
doncs això
per lliure
fins i tot m'atreviria
a dir que és una opinió
bastant poc autoritzada
en el seu partit
per poder fer aquests comentaris
fixi's que per exemple
en el cas de Catalunya Caixa
mentre la seva formació política
en tot moment
va donar suport
i va estar al costat
del govern de la diputació
amb les decisions
que es van prendre
ell anava per lliure
dient el contrari
per tant
és una mica outsider
el senyor Luna
i en aquest sentit
doncs em sorprèn
no em sorprèn
que en aquella ocasió
vagi a actuar
d'aquesta manera
i que ara novament
torni a fer declaracions
d'aquesta naturalesa
el senyor Luna
si a més a més
segons diu vostè
doncs ha comentat
que s'actua
com si fóssim trileros
doncs francament
hi ha qüestions
que jo em prefereixo
no comentar-les
perquè aleshores
ens posaríem
al mateix nivell
i gràcies a Déu
encara no estem tots
al mateix nivell
i en què hem citat
Catalunya Caixa
satisfet de tot el procés
ara que podem fer-ho
amb una certa perspectiva
de temps
des de la Diputació
de Tarragona
si em pregunta
satisfet
li diria que no
si em pregunta
si es podia fer
d'una altra manera
li diria que tampoc
s'havia de fer
de la manera que s'ha fet
aleshores resignat
però sí
una mica sí
és aquesta la situació
és a dir
jo considero que
des del moment
que vam donar
el tret de sortir
de la fusió
entre les tres caixes
catalanes
per fer una caixa
més forta
nosaltres actuàvem
responsablement
diguem davant
inclús de la incomprensió
de molta gent
de si era allò
que calia fer
i li hauria de dir
els temps han donat
la raó
que aquell camí
que em preníem
no se'n podien prendre
cap altre
perquè la situació
era la que era
i mirem on t'ha arribat
si això em fa content
no
perquè a vegades
constatar la realitat
i que s'ha actuat
responsablement
no vol dir
que allò et deixi satisfet
perquè preferiria
naturalment
que haguéssim pogut
tenir més musculatura
que haguéssim pogut aguantar
que el Banc d'Espanya
no hagués hagut d'intervenir
i que seguíssim tenint
la capacitat d'acció
que teníem abans
però això clar
la crisi deixa ferides
i neix nàfres importants
i la crisi s'ha endut
doncs de 10 caixes catalanes
n'ha quedat una
aquesta és la realitat
per tant
i si mirem
el conjunt d'Espanya
de la trentena o quarantena
de caixes que hi havia
doncs mirem les que han quedat
per tant
no deu ser neixacre
ni només tarragonina
ni només catalana
ni només espanyola
mirem què estan fent a Bèlgica
o mirem què estan fent a França
o mirem què estan fent
els països importants d'Europa
en relació al seu sistema
de caixes i de bancs
per tant
davant d'aquesta situació
ha calgut prendre decisions
crec que hem pres
les que tocava en cada moment
però clar
al final de tot plegat
què te'n queda
te'n queda una mena de desencís
de dir
caram
tot aquest viatge
ha servit perquè siguem
una mica menys
allò que volíem ser
és a dir
som una mica menys
diguem
sistema financer propi
i ara som un sistema financer
molt diferent
amb aquest viatge
doncs no hi hem perdut
més del necessari
seguint tenint
una estructura d'oficines important
el personal
doncs segueix
diguem
conforme
amb les decisions
que s'ha anat prenent
les persones que han deixat de treballar
ho han fet
perquè hi ha hagut uns processos
diguem
que
que els han participat
i que se'ls han tractat bé
per tant diguem
que ha sigut una
una transformació
en la que
en aquest sentit
han quedat poques ferides
em preocupa naturalment
l'obra social
si no hi ha benefici
si no hi ha rendiment
perdrem obra social
això sí que em preocupa
perquè hi ha moltes entitats
del camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
que necessiten aquella obra social
i que per tant
a partir que no tinguem
tants recursos
per derribar-los
doncs patiran més
en les seves finalitats socials
i en les seves finalitats assistencials
i doncs tot això clar
és la conseqüència directa
de la crisi
que caldrà doncs
decidir
aquelles noves plantejaments
que fem per a poder-les superar
Acabo senyor Poblet
el mandat començava
el 8 de juliol
tenim una perspectiva
de mandat
fins a l'estiu del 2015
abans del 2015
haurem començat
a perfilar una miqueta
el projecte de la Sabinosa
o escolti
això ja ho deixa
en un segon pla
Miri
el projecte de la Sabinosa
jo tornaré a dir-ho
les vegades
les vegades que calgui
que ho ha dit tantes vegades
perquè tots els oients
i tots aquells aquí
els oients
puguin parlar-los
i expliqui
la Sabinosa
és una propietat
de la Diputació
com si ara vostè
tingués un solar
al mig de Tarragona
o a la vora de la platja
qui li dona a vostè
permís
per actuar
l'administració local
és a dir
l'Ajuntament de la Ciutat
si l'Ajuntament de la Ciutat
té aquell edifici
protegit
de la manera que està
i no ha canviat
en el seu pla general
la qualificació
i la protecció que té
no hi podem fer res
i això ho hem dit
amb notes de premsa
ho hem dit públicament
ho he dit cada vegada
que ens ho han preguntat
mentre no treguin
la protecció
no hi podrem fer res
per tant
ens poden preguntar
la resta de la vida
que què hi farem
però mentre l'Ajuntament
no tregui aquella protecció
la Diputació
no hi pot fer absolutament res
altra cosa és
que l'Ajuntament
tingui voluntat
com així m'han expressat
novament
ho han fet diverses vegades
de parlar-ne
de mirar com se pot fer
de mirar com es pot resoldre
però tenen la paraula ells
l'Ajuntament
dic l'Ajuntament
en el sentit més general
és a dir
l'alcalde i la corporació
i naturalment
els seus tècnics
per tant a partir
que l'alcalde
la corporació
i els tècnics municipals
decideixin
què s'hi pot fer
podrem fer-hi
o no podrem fer-hi
dependrà
de què vulguem fer-hi
o dependrà
de que tinguem
condicions econòmiques
de poder-ho fer
però mentre no es tregui
la protecció
no hi podem fer res
i per tant
aquesta és una situació
molt limitativa
que deixa la Diputació
lligada de mans
i no podem fer
en absolut res
més que aclarir
als ciutadans
que aquesta incapacitat
d'actuar
ve a conseqüència
que el pla general
de Tarragona
protegeix aquelles restes
tal com estan
i diu que o allò
o res
doncs sí
aclarint aquesta qüestió
una vegada més
parlant de la Sabinosa
acabem aquest repàs
a l'actualitat
en matèria política
i en matèria de competències
de la Diputació de Tarragona
que avui hem fet
amb el seu president
el senyor Josep Poblet
senyor Poblet
moltes gràcies
per atendre la invitació
de Tarragona Ràdio
al contrari
un plaer com sempre
que vagi molt bé
gràcies
adéu-sia bon dia