Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fem una mica de visió general del que ens esperen aquesta temporada, parlem sempre de tarda d'hivern fins a Nadal, allarguem, el Teatre Metropol. Quina ha sigut la voluntat o la filosofia a l'hora de programar? Us ha afectat la crisi? Tot allò que es pregunta. Com ho he fet?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El dels demà!
Fins demà!
amb quatre propostes d'escena a Tarragona,
amb vuit espectacles de dimarts musicals,
amb xerrades, amb dues exposicions...
En fi, vull dir, una mica mostrar aquest metropol
que sempre diem que és un teatre pròxim
i de servei a la ciutadania,
amb el qual intentem donar cabuda
a les propostes artístiques de casa nostra,
les més rellevants de fora.
I pensem, sincerament, sentim satisfets,
perquè tot és millorable,
però ens sembla que és una programació
que està prou bé
i que pot satisfer els diferents públics
als quals ens adrecem.
Em preguntaves la filosofia de la programació,
una mica la de sempre,
combinar teatre, música, dansa, familiars,
propostes una mica de diferents tipus,
perquè som conscients que hi ha públics
amb interessos diversos.
I també aquesta segona característica
que sempre intentem donar,
que abans em feia referència,
aquestes propostes més consagrades,
amb gran èxit de públic,
que tothom coneix,
tipus truca un inspector, com bé dèiem,
o bé que al mes de desembre
també tindrem Visc als Nubis,
amb el Joan Pera i l'Emparo Moreno,
o bé els Catarres,
que és aquest grup que fa uns quants mesos
que va irrompre l'escena de la música catalana,
però amb un èxit espectacular,
amb un milió de visites a la YouTube,
amb aquesta cançó Jennifer,
que s'ha convertit gairebé en un fenomen social
i, per tant, un concert que molta gent té ganes de veure,
que de fet havia d'actuar per Santa Tecla
i per problemes de veu del cantant,
no es va poder realitzar,
i ara nosaltres l'hem recuperat
perquè la gent pugui veure els Catarres,
en aquest cas amb el marc del Metropol,
que em sembla que també és un espai
que li pot anar molt bé aquest concert,
o bé un gran concert de gospel,
de primeríssim nivell,
com tenim el 16 de desembre,
que és el grup Focus,
un grup de Charleston,
de Carolina del Sud, d'Estats Units,
que estarà a Catalunya
en el marc del festival Els Grans del Gospel,
Festival de Gospel de Catalunya,
amb el qual això és novetat d'aquesta tardor.
Ens hem incorporat,
el Metropol s'ha incorporat en aquest gran festival
i acull aquest concert
que es podrà veure a Barcelona,
Granollers, Hospitalet,
i també el podrem veure a Tarragona.
Però dèiem que són aquestes propostes
més consagrades, més conegudes,
amb altres propostes que nosaltres sempre,
i aquesta és la voluntat també del teatre,
de donar a conèixer propostes
que la gent potser no té tan ben ubicades,
o bé perquè la companyia no està ben coneguda,
o perquè no surt algun actor
d'aquests més populars o més coneguts,
però que nosaltres considerem
que són petites perles,
petites dosis,
molt ben treballades,
i que convidem la gent a descobrir.
I aquest seria el cas de Carmela Liliamanda,
que és el Premi Metropol 2010
a projectes de creació escènica,
que en aquests moments està fent temporada
al Salà de Triumbre de Barcelona
amb unes crítiques excel·lents,
i és una producció que el Metropol
i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona
va apostar decididament,
i en aquest cas ha sortit molt reixidament,
o bé Riff Goix,
a càrrec de Quarts Teatre,
aquesta companyia capçalada per Mercè Anglès
i Anna Güell,
que incorporen en aquest espectacle
una actriu excel·lent,
aquesta més coneguda,
fins i tot de cinema,
com pot ser Maria Molins,
o convidem a veure
Feliçment jo sóc una dona,
que és aquest homenatge
amb el qual ens assumem
el 20è aniversari de la mort
de Maria Aurelia Camany.
O bé Pep Bou,
Pep Bou més conegut,
però que en aquest espectacle,
que és un clàssic,
el Bufaplanetes,
que en aquest cas és rebatejat
com Rebufaplanetes,
no s'havia pogut veure la ciutat de Tarragona
i per tant el podem recuperar
en el marc del Festival Teatre Màgine.
Jordi, ja m'ho has explicat tot gaire bé?
No, he fet una mica de repàs
perquè cadascun d'aquests
té, jo penso, elements
que si vols els podem una mica desgranar,
elements que ens semblen
que poden ser interessants,
però volem destacar això,
que la gent intenti deixar-se portar
i fer confiança a veure coses
potser no tan conegudes,
perquè estem convençuts
que sortirà molt satisfeta.
Doncs segur que rebentarà taquilles
és la primera obra amb què es treneu,
divendres, ara ho fem cronològicament,
no res, només quatre pinzellades
a nivell de programació
de per què heu triat aquesta obra
i no una altra,
que després ja setmana a setmana
parlem amb els actors
o els directors pertinents.
Truca un inspector,
una aposta molt personal
del Josep Maria Pou.
Sí, el Josep Maria Pou
sabeu que va assumir el repte
de dirigir el Teatre Goya
i una mica la línia estètica
amb la qual ell es vol centrar
és una mica fer una visió
de clàssics contemporanis,
per entendre'ns,
i en aquest cas,
i ho vam poder veure
amb diferents obres
que han anat passant pel Metropol
des que ell va agafar
la direcció del Teatre.
Ell té una vocació
o una predilecció
pel món anglosaxó
i en aquest cas
no és un exemple,
és a dir,
ens dona a conèixer un text
que ell,
en una entrevista,
deia que no havia vist
que l'haguessin fet mai
a nivell professional
a Catalunya.
Sent un autor important,
Presley,
no s'havia fet mai,
només l'havien fet
de grups amateurs,
però professionalment no.
De Presley
coneixem
un muntatge,
jo diria,
mític,
de finals dels 80,
començament dels 90,
que va fer Mario Gas,
que es deia
El temps i els Conway,
un repartiment excepcional,
aquest és potser
el text més conegut
de Presley
i aquí en aquest cas
ell dona a conèixer
aquest text,
truca un inspector,
que en tot cas
és una pinzellada
de l'argument.
Això
se situa
al 1912,
tot i que està escrit
al 1945,
se situa a començaments
del segle XIX,
en el marc
d'una família
d'alta borgesia
anglesa.
Està celebrant
la promesa
o el matrimoni
de la filla
amb un noi jove
també benestant
i mentre hi ha
aquesta mena
d'àpat
de celebració
irrompa
en aquest àpat
un inspector,
un inspector
que comença
a fer preguntes
sobre
que han trobat
una criada morta
en un altre lloc
i tot plegar.
Llavors,
a partir del que
l'inspector
va preguntant
es va desgranant
tot un seguit
de trama
i d'argument
que funciona
a nivell
de trama
policíaca,
per tant,
és una hora i mitja
que passa volant,
molt ben treballat,
molt minuciós,
però Presley
el que fa
és que l'obra
també té
un clar
missatge social
i el missatge social
és una mica
que tots reflexionem,
que tots formem part
i tenim responsabilitat
sobre la societat
que ens toca viure.
ell mateix diu
que és una obra
que malgrat
està escrita
l'any 45
té molta
notorietat
o té molts punts
de concordança
amb la situació
actual
que estem vivint
i de fet
bé,
vull dir,
el Pater
Famílies
d'aquesta
família,
la família
Birling
doncs
és un home
conservador,
és un home
que creu
que hi ha coses
inalterables,
que el Titanic
no s'enfonsarà mai
i que no hi haurà mai
una guerra mundial
i evidentment
a cap d'uns anys
això s'esfondra
i per tant
aquí fa una reflexió
sobre
el moment
i la societat
amb el qual
li tocava viure
en aquells moments
i amb el qual
també nosaltres
podem trobar reflexions
en aquests moments.
Entre altres coses
això es truca un inspector,
parlarem
sobre l'obra
fins i tot
des del punt de vista
ja de
de la dramaturgia
de com es posa això
en escena
em sembla que serà
cara dijous.
Més de propostes
anem més ràpid Jordi
si et sembla
dansa
no pot faltar la dansa
tampoc
i en aquest sentit
al novembre
al començament de novembre
tenim la Llama Doble
Sí
la Llama Doble
és una cosa
coorganitzada
abans ho hem dit
que en aquesta programació
coorganitzem
amb diferents iniciatives
artístiques i culturals
rellevants de la ciutat
i en aquest cas
amb Eclàctic Festival
que és la segona edició
d'aquest festival
que el subtítol
és
espectacles
des de la discapacitat
organitzat
per la Conselleria
de Polítiques d'Igualtat
de l'Ajuntament
que una mica
l'objectiu
és donar visibilitat
als grups
de la ciutat
que
que treballen
amb discapacitats
i que fan
propostes artístiques
però a la vegada
en aquest cas
s'ha programat
un espectacle
en una companyia
gaditana
de 30 membres
una cosa important
perquè veurem
a l'escenari
molt ple de gent
amb actors
amb discapacitat
i actors
sense discapacitat
i amb diferents
discapacitats
i una mica
l'objectiu
és veure
que des d'una altra
sensibilitat
i des d'una altra
manera de fer
podem gaudir
i igual
o es poden assolir
nivells artístics
i de qualitat
similars o iguals
quan hi ha
companyies
de dansa
sense
membres
amb discapacitat
aquest és una mica
l'objectiu final
i per tant
una mica
convidem la gent
a veure-ho
amb un preu
molt econòmic
de 10 euros
perquè
bé
aquí es fa una reflexió
sobre l'amor
i el sofriment
a partir d'un text
d'un assaig
d'Octavio Paz
però és una obra
que a través del contrast
i a través
de buscar moments
de gran bellesa
i molt col·lectius
ofereix moments
de gran plaer
i és un espectacle
molt visual
per tant
això ho tenim
el diumenge 6 de novembre
per cloure
aquesta segona edició
del Festival Eclèctic
Espectacles
des de la discapacitat
Passem a una altra peça
de teatre
en aquest cas
de casa
i molt de casa
és el Premi Metropol
de l'any passat
del 2010
pel que fa a projectes
de creació escènica
Sí
aquest és un text
fet
una dramaturgia
feta per Magda Puyo
i per el Marc Chornet
i és un espectacle
dirigit pel Marc Chornet
i interpretat
per tres actrius
tarragonines
la Noelia Pérez
que l'hem vist moltes vegades
amb Dagoll de Gom
i amb el Bena Teatre
Isabel Soriano
amb una llarga trajectòria
també col·laborant amb Dagoll de Gom
fent doplatge
fent de professora
a l'Acadèmia d'Operació Triomfo
i una actriu més jove
però que ens sembla
que té un gran recorregut
que és la Neus Pàmies
que en aquests moments
està estudiant
a l'Institut del Teatre
són tres actrius
que barregen
l'actuació
amb el cant a capella
i per tant
és un espectacle
que en aquests moments
està tenint
unes crítiques excel·lents
unes crítiques
que parlen
d'absolutament imprescindible
un espectacle
de petit format
que es fa a la Sala Atrium
a Barcelona
i que amb aquest títol
de Carmela Liliamanda
com podeu comentar
fa referència
a tres dones
que tenen dedicades
tres cançons
i que són tres moments
importants
del segle XX
i aquí podem fer
una reflexió
del paper de la dona
en aquests conflictes bèl·lics
i Carmela
en el cas de la Guerra Civil
a Lili
en la Segona Guerra Mundial
o a Amanda
la Guerra Freda
o la repressió
a Sudamèrica
però l'espectacle
és molt més enllós
va molt més enllà
i són pinzellades
del paper de la dona
com bé dèiem
al segle XX
és un espectacle
però a la vegada
fet
amb molta finura
molt ben dirigit
pel marc
xornet
molt ben interpretat
per elles
i que
és una horeta
és una perla
d'una hora
a 10 minuts
hora i quart
que podrem veure
el divendres
11 de novembre
11 de novembre
la petita
la primera parleta
de les que parlem
en vindran més
un altre d'aquests espectacles
que triomfos avui
i a més en públic
que es repetirà
dins la
la quota familiar
diguem-ho així
del metropol
és el rebufa planetes
sí
no està dins el cicle
del metropol familiar
que abans no n'hem fet esment
però hi ha 3 propostes
però aquest sí que està programat
el diumenge a la tarda
i també l'anunciem
per a tots els públics
perquè és el que dèiem abans
és un clàssic
que s'ha vist
a tots els continents
fa molts anys
que el fa el Pep Bou
és l'espectacle
que es va donar a conèixer ell
Pep Bou
és aquest actor
qui no el reconegui
o no l'associï
que fa poesia
màgia
amb les bombolles
amb les bombolles de sabó
i són espectacles
molt amables
molt càlids
i que visualment
són molt potents
i aquí està
dins el Festival Teatre Màgic
amb el qual
el continuem col·laborant
i per tant
el tenim el diumenge
13 de novembre
en sessió de tarda
dos quarts de set
tornem a
vaja
ho passem ara per la música
teníem pendent
de veure els catarres
no van poder venir
per Santa Tecla
o sigui que els hi doneu
ara a Xupluc
els hi donem a Xupluc
i per tant
estem convençant
que hi ha molta gent
es va quedar amb ganes
de veure'ls
i ara els tindrem
aquí al Metropol
i bé
dèiem això
és un grup
curiosament
és d'aquests fenòmens
socials
gairebé que es produeixen
que comença a circular
per la xarxa
i que
i com qui diu
sense tenir res al carrer
vull dir
ja tothom els coneix
i tothom en parla
i per exemple
això
que té un milió
de visites
al Youtube
i que per exemple
em va fer referència
a l'expresident Pujol
en una conferència
i que per exemple
també està molt visitat
aquesta
aquesta
aquests comentaris
que va fer el Jordi Pujol
sobre
o va fer un anàlisi
sociològic
d'aquesta cançó
que es deia Jennifer
que a grans trets
perquè ho conegui
és que
un jove català
nacionalista
amb tot un seguit
de característiques
i que mengen xoves
de l'escala
i que tot un seguit
de coses
s'enamora
d'allò que
en diem popularment
una choni
una choni
de Castelldefels
per tant
choni vol dir
una noia
d'un estret social
determinat
però castellano
parlant
i que per exemple
la va posar
la va retratar
molt bé
Bigas Luna
amb la pel·lícula
Jo soy
la Juani
Jo soy la Juani
llavors
una mica
és una cançó
que permet
aquest anàlisi sociològic
que per exemple
l'expresident Pujol
el fa
i que està penjat
a la YouTube
i que realment
és com bastant divertit
de veure
i bueno
és aquest tipus
de
fan un tipus
de música
folk
pop
que arriba molt bé
entra molt bé
amb aquestes
lletres
que enganxen molt
a la gent
passem endavant
torneu a parlar
de teatre
amb una altra
de les parletes
que ens recomanaves
al començament
Quarts Teatre
és la companya
que es portarà
la Riff Goix
Riff Goix
és un espectacle
de teatre
música
cabaret
tot i que és un personatge
que fa el personatge
de cabaret
i que fa interludis
musicals
i escènics
mentre es va explicant
la història
és una història
que se situa
en 1921
a París
al carrer
de l'Odeon
on
en aquell moment
hi ha dues llibreries
les mestresses
de les quals
són parella
però que
anem veient
una miqueta
tots els conflictes
o totes les vicissituds
que passen
amb aquesta llibreria
i veiem
un mosaic
de l'ambient
de París
a començaments
del segle XX
i per tant
personatges
com
Bertolt Esten
個
desgranen tot un seguit de coses, una d'elles
vol publicar James Joyce i s'acaba
arruïnant perquè publica James Joyce,
imagineu-vos, no?, després un auto
absolutament consagrat, però això ha passat molt en la història
de l'art i de la literatura,
i per tant és un espectacle molt
fi, molt deliciós, i amb aquestes
intervencions, amb aquestes interpretacions de tot
d'elles tres, que són
excel·lents, és un text de Marc Rossic
i dirigit, penso que molt bé
per Rafael Durán.
Seguim parlant de dones, feliçment jo sóc una dona,
és la peça de teatre
que serveix d'homenatge per
l'aniversari de la mort de Mariolera de Canmany, no?
Sí, és que ara que ho dius, aprofito per dir que
sí que és una programació amb la qual la presència de la dona
i la reflexió al voltant de la dona és molt
important. No sé si has volgut, suposo que no.
En aquest cas, haig de dir
que és una mica fruit de la casualitat
i del moment, sí que hi havia
un interès en especial en algun
cas concret
de portar-ho a la programació, però
al final, diguéssim, hi ha hagut una conjunció d'astres
que ha fet que hi hagi
diverses propostes molt en aquest sentit.
Feliçment, jo sóc una dona, és la novel·la
de Mariolèlia Canmany, que la Margalida
Estalric ha fet
la dramatúrgia i ha desdoblat la veu
de la seva protagonista, Carola Milà,
amb quatre personatges.
És una adaptació molt ben feta
de la novel·la al text
escènic i
en tot cas s'explica això,
les vicissituds de la dona
durant el segle XX a Catalunya,
la proto-feminista, la burgesa,
tot un seguit de personatges.
És una obra que va tenir
un component femení molt important
en el moment i que
ens sembla que és també una altra
petita perla perquè està molt ben adaptada.
Això ho fem en el marc
dels actes d'homenatge a Mariolèlia Canmany
en el seu 20è aniversari
de la seva mort, que, per exemple,
i ho fem en col·laboració no a la tardor literària,
perquè aquí també hi haurà unes jornades
dedicades a Mariolèlia Canmany i Jaume Vidal
del Cuber a mitjans de novembre,
hi haurà una exposició al rectorat,
hi haurà també una representació
de cabaret al teatre del Magatzem.
Per tant, fem tot un seguit,
un compendi, un pac,
i que el Metropol s'hi suma,
i molt d'agrat fent aquesta funció
el diumenge 27 de novembre a la tarda.
Una parleta, i d'aquesta parleta
passem a un espectacle, com deia abans el Jordi,
amb lletres majúscules,
que segur que no cal publicitar gaire.
Torna Joan Pere a l'escenari del Metropol,
a més, acompanyat d'en Per Moreno.
Sí, és un espectacle molt comercial,
i que veiem aquesta relació de parella,
i amb el qual també què passa
amb aquesta relació de parella,
també aprofitem per veure
diferents vicissituds de Catalunya
també durant el segle XX,
la setmana tràgica,
tot un seguit de coses
passen en el comerç d'aquests dos personatges.
És una comèdia tendra,
és una comèdia molt agradable,
i bé, que funciona,
i la gent té ganes de veure el Joan Pere,
i jo sempre ho dic,
el Joan Pere s'ha convertit en un lloc
que, diguéssim, tècnicament es diu una màscara,
perquè és un personatge
que sempre veiem una mica el Joan Pere,
però que és un actor excel·lent,
i l'Emparo Moreno també,
són actors amb llarg recorregut,
i que realment el públic els té una estima,
enganxa, funciona,
per tant, entreteniment
i passar una bona estona.
Clar que sí.
Farem doble funció,
el divendres 2 de desembre,
funció de tarda,
dos quarts de set,
que a públic li agrada anar-hi més dureta,
el divendres,
i llavors a dos quarts de nou del vespre.
Així és com truca un inspector,
ho fem dos dies,
divendres i dissabte,
en el cas de Visca els Núbils,
ho fem un dia,
però dues funcions.
Molt bé.
Mari Dols?
Sí, Mari Dols.
A l'escenari del Metropol.
Sí, sí, sí, sí,
és una cantautora tarragonina,
que, bueno,
ha estat uns anys una mica apartada,
però aquest és el quart treball,
i per tant presenta-te un seguit de cançons,
amb algunes més redivindicatives,
i alguna un can a la vida,
per entendre'ns,
i per tant acompanyada d'una banda de músics,
i que ens ve molt de gust acollir-la a la programació
per el llarg recorregut i trajectòria
que té Mari Dols.
Això serà el diumenge 11 de desembre,
a les 7 de la tarda,
i musicalment acabarem la temporada
amb aquest grup de gòspel,
caracteritzat una mica per la dinàmica Sult
i per molta, molta, molta connexió amb el públic,
amb el qual va desgranant també
tots aquests cans clàssics del gòspel,
que tothom té ganes de sentir,
i doncs els sentirà en la veu
d'aquests 5 components del grup Focus,
com bé dèiem abans,
d'Estats Units,
ens sembla que és una manera excel·lent
de cloure musicalment la temporada,
abans d'entrar en el cicle nadalenc,
amb les dues companyies
que tenim la sort de gaudir la nostra ciutat,
la companyia La Golfa,
amb aquesta versió
que Josep Bergalló ja fa uns quants anys
va fer del text de Josep Maria Folki Torres,
i amb aquesta voluntat que tenen els de la companyia La Golfa,
de tarragonitzar els pastorets,
i per tant situar-los
la primera escena a la Pont del Diable, etcètera,
no sé si on coneix,
i llavors la segona companyia de casa nostra,
que és l'associació La Salle,
que fa moltíssims anys que fa els pastorets,
també el text de Folki Torres,
i d'una manera, doncs diguéssim,
més fidel al text,
més clàssica,
tant pel que fa als decorats,
com al vestuari, etcètera.
Dues propostes, sens dubte,
que pel Nadal
va molt bé que les famílies
recuperin aquest text
tan arrelat a casa nostra,
i que passes una bona estona
amb aquestes tardes fredes
que a vegades no saps què fer.
Així tanquem ja des que has dit gospel,
que ja ens hem...
ha agafat ambient de Nadal, això, eh?
Sí, sí, sí.
Entre el gospel i els pastorets,
amb les dues coses ja hi entrem,
ja sentim, eh?
Sí, sí, menjar torrons,
i les boletes dels arbres,
i el pessebre.
A part d'aquesta programació regular,
s'hi van afegint d'altres peces
que tenen a veure,
o que estan englobades
en les programacions concretes.
Per exemple,
el Metropol Familiar,
que són sempre els dissabtes
a la tarda, no?
A dos quarts de set.
Sí, sí, a dos quarts de set.
I en aquest cas, doncs, bé,
tenim un espectacle de màgia,
amb aquesta maga
que va guanyar el Premi Nacional,
Amélie, molt coneguda,
amb l'espectacle
Com i màgia i tu imaginació,
això serà el dissabte 12 de novembre.
Un espectacle deliciós,
una petita perla també
de poesia i telles
a càrrec del companyi
del príncep Tutilau,
que és el Caballet de Cartró,
amb el qual una nena
va explicant els seus records
i es van desgranant poesies,
o sigui, va descobrint la vida
a través de diferents poesies
que li explicaven al seu pare.
Per tant,
és un petit espectacle
molt encertat
i molt acollidor.
I acabem amb el Metropol Familiar
amb el Gilbert Trilles,
amb la companyia Estruc,
un home d'un gran recorregut
a les nostres comarques
però que fa actuacions arreu,
amb un espectacle
que es diu Circus,
que en aquest cas és molt arrodonit
i amb el qual veiem
els diferents personatges
que passen en un circ.
I en tot cas,
abans d'acabar,
només dic que això
ho complementem
amb dues exposicions,
una que serà dels 50 anys
del grup escènica Atenea,
que el tenim dins el cicle
de Sena Tarragona
i tenim dues propostes
aquesta temporada,
que una ja es va representar
aquest cap de setmana passat.
Ja n'hem parlat,
les Llistes del Corazón
i el desembre us ha de demanar
la Casa dels Líos.
doncs nosaltres,
ara ho canvio una miqueta,
nosaltres hi haurà una exposició
que començarà la setmana que ve
amb motiu del Festival Eclèctic,
una exposició a càrrec
de la Montanyeta
i per tant
fotos fetes
amb alguns dels nois
que treballen als monitors
però també fotos fetes
pels propis nois
i això ho tindrem
fins a finals de novembre
i llavors
una exposició
commemorativa
dels 50 anys
del grup escènica Atenea
que serà
a finals de novembre
sense data d'acabament
fins al gener
o així
i a banda
de dues xerrades
complementàries
a dos dels espectacles
que portem
una trobada
amb la directora
Susana Alcón
després de la Llama Doble
que sempre poden sortir
coses molt interessants
l'any passat ho vam fer
va funcionar molt bé
i també una xerrada
amb la directora
Margalida Estalric
una vegada acaba
feliçment
jo soc una dona
perquè això ho fem
conjuntament
amb l'associació
Causa Morada
i amb el patrocini
de la Fundació Privada
Mútua Catalana
però que ens sembla
que també
pot ser un debat
i una trobada
amb aquesta directora
molt ric
i molt enriquidor
per tots els assistents
a Feliç Menjo
Soc una dona
Esmentem també
que em sembla
que és l'últim
que ens queda
dins l'escena
a Tarragona
el concert de Santa Cecília
tot un clàssic
de l'abandonió musical
i també
l'òpera, rock,
teatre musical
per dir-ho així
que ens proposen
Amnea
Sí, això pot ser
tot una sorpresa
és un espectacle
al voltant
de la violència
de gènere
i es fa precisament
el dia
amb motiu
del Dia Internacional
de la Violència
de Gènere
ho auspicia
també
a la Conselleria
de Polítiques
d'Igualtat
i que
bé
és a càrrec
de gent
d'aquí a Tarragona
el Romà Bonet
està al davant
el grup Amnea
i el Laboratòria Teatral
Patates amb Suc
però bàsicament
el Romà Bonet
o l'URI Mas
gent ja una mica
coneguda
tant en l'àmbit literari
com en l'àmbit
de la música
que fan una proposta
de creació pròpia
una opera rock
i per tant
també pot ser
una molt grata sorpresa
dins el marc
de l'escena de Tarragona
en aquest cas
Déu-n'hi-do
t'hem fet córrer
sempre el temps és just
hi ha moltes coses
per explicar
és que hi ha moltes coses
sí
a vegades nosaltres ho diem
que a vegades
ens quedem allò
amb les coses
més enlluernadores
però que ens sembla
que amb cada programació
hi ha molta teca
i que val la pena
doncs ja que ens doneu
l'oportunitat
i col·laboreu
amb la difusió
dels nostres programes
doncs ja que ens doneu veu
doncs explicar-les
una miqueta
perquè poden desvetllar
l'interès
de públics
que a vegades
no pensen
ah, aquest és un espectacle
per mi
i mira, ens quedem
amb aquesta idea
ja per tancar l'entrevista
deixeu-vos sorprendre
per aquestes petites joies
que la gent que feu
la programació
és que les trieu amb cura
i dieu
ostres, és que això
vull que arribi a molta gent
vull que ho vegin
això és el que ens agradaria
més enllà
tenim grans espectacles
que no fa falta
moltes presentacions
però altres
que ens esforcem
a explicar-los
i avui és un motiu
nosaltres cada setmana
farem entrevista
a les altres protagonistes
us agraïm aquesta col·laboració
com sempre
Jordi Giramé
programador del Teatre Metropol
moltes gràcies
a vosaltres
vinga, ens veiem al teatre