Fins demà!
Una televisió gestionada per un consorci de set municipis al qual s'afegeix un de nou, un nou municipi, un nou ajuntament, el d'Altafulla.
Aquesta és una de les notícies, aquesta i d'altres, que comentarem en els propers minuts amb el director gerent de TAC12, el periodista Javier Bello.
Javier Bello, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ja s'ha incorporat, Altafulla, aquest consorci de la televisió pública de Tarragona?
De fet, el passat dissabte l'Ajuntament d'Altafulla va fer una sessió plenària en què va demanar incorporar-se a aquest consorci i ahir mateix el consorci també va tenir una sessió plenària en què va acceptar aquesta incorporació en data 1 de gener.
I això què suposa des del punt de vista de funcionament, d'organigrama, de consorci i també de programació de continguts de TAC12?
En principi som un mes i tal com va començar aquest projecte, s'intentarà que aquest un mes tingui el mateix tractament que han tingut fins ara els altres set.
A nivell de cobertura, hi ha un municipi més que tindrà un tractament especial dins el que és la programació de TAC12, com dèiem a Altafulla.
I a nivell organitzatiu és un mes, és un mes a fer pinya en un projecte que va començar amb set municipis, perquè en aquells moments eren els set municipis que contemplava,
això sempre ho hem de recordar, que contemplava una cosa que es deia platècnico nacional.
El platècnico nacional de desplegament de la TET en aquells moments va contemplar només els municipis de les comarques, del Tarragonès, l'Alcàm i la Conca de Barbarà, que tenien més de 5.000 habitants.
Un cop iniciat aquest procés de desplegament, es va deixar ja la porta oberta perquè poguessin incorporar-se nous ajuntaments,
tinguessin o no més de 5.000 habitants, i el primer a incorporar-se ha estat en aquest cas Altafulla.
Això vol dir que, clar, amb Altafulla sobre la possibilitat que hi hagi altres municipis que si estan interessats també podrien participar...
Està la porta oberta, està la porta oberta, òbviament s'ha de parlar i s'ha de posar sobre la taula el que pressuposa això, però en tot cas sí, sí, està la porta oberta.
Què pressuposa per un municipi com en aquest cas Altafulla? Incorporar-se també als òrgans de direcció del Consorci?
Participar econòmicament en els pressupostos d'atac 12?
Sí, sí, correcte. Has de participar amb el que pertoca. Els estatuts marquen tot un seguit de condicionants,
que és el que marca l'aportació econòmica del Consorci. El Consorci, després, parla d'aquesta aportació,
és la que cedeix a TAC12, l'empresa que gestiona el canal de televisió, i això és el que comporta.
El que tens a partir d'aquí, doncs bé, que tens un servei de televisió gairebé propi.
Jo sempre dic gairebé propi. De fet, nosaltres sempre hem estat conscients fins avui
que estàvem fent set televisions locals. Això, a vegades, el concepte és difícil d'entendre,
especialment aquelles persones que estaven acostumats a veure que això de la televisió local
només era local, és a dir, que només donava servei, bàsicament, a una població.
A partir del desplegament, com dèiem, de la TDT, el que es va voler buscar,
i en aquest sentit, aquí al Camp de Tarragona vam començar a funcionar a partir del projecte TAC12,
és que aquest concepte local s'ampliava, i llavors ja no era local, sinó que era de localitats.
Bé, doncs, a partir d'aquí, nosaltres sempre hem dit, nosaltres estem fent set televisions locals,
doncs ara en començarem a fer buit. El que han de saber els veïns d'Altafulla
és que serem presents en tots els esdeveniments més importants de la població
i que informarem puntualment cada dia des dels nostres serveis informatius
de tot allò que passa a Altafulla.
Resulta significatiu que un municipi, que un ajuntament com Altafulla,
s'assumi aquest projecte de televisió pública de Tarragona en un context de crisi
tan profund com, en fi, com afecta totes les administracions públiques
i com afecta totes les administracions i en un context informatiu
on es parla més aviat de tancaments o de restriccions pressupostàries
de mitjans de comunicació.
Com ho valoreu des de TAC12 que precisament hi hagi un altre municipi
que s'assumi el projecte?
Home, nosaltres ho valorem molt positivament pel que deies tu.
El que passa que, a veure, a vegades també fem cas només dels grans titulars
de segons quins mitjans s'han de comunicació.
El cert és que jo crec que fets com aquest o altres fets que també estan succeint
i que potser tenen un ressò menys important en segons quins mitjans s'han de comunicació privats,
doncs demostren que encara en situacions com aquestes hi ha gent que creu
en això de la televisió de proximitat, en això dels mitjans s'han de comunicació públics.
La televisió pública de TAC12 també és notícia aquests dies
perquè a partir d'ara participarà d'una manera directa en la direcció de TDCAM,
una altra televisió pública, en aquest cas al voltant bàsicament del Baix Camp,
amb seu a Cambrils.
Aquest acord signat fa pocs dies i anunciat fa pocs dies
entre l'alcaldessa de Cambrils i l'alcalde de Valls,
que en aquests moments és el president del consorci que gestiona TAC12,
que suposa, què significa?
Doncs jo ho has dit molt bé, ho has definit molt bé,
s'està instal·lar un conveni de col·laboració.
En aquests moments que dèiem de situació de crisi econòmica,
des dels propis mitjans públics jo crec que estan sortint idees força imaginatives,
aquesta és una.
Estem parlant que en aquests moments hi havia dues televisions públiques
en què coneixem més generalitzadament nosaltres com a territori del CAM de Tarragona,
un era TAC12, que com ja hem estat publicats fins ara,
donava servei a set municipis i a partir d'ara ho farà a vuit.
I després hi havia una altra televisió pública,
hi ha una altra televisió pública que té de camp,
que bàsicament dona servei a Cambrils.
A partir d'aquí es van posar d'acord en aquest cas els dos consorcis
per començar a col·laborar en la línia de començar a optimitzar en aquest cas recursos
i que d'alguna forma la inversió que s'havia de fer anualment en un i l'altre projecte
fos molt més sostenible.
I això ho hem començat ara.
De fet, és una assignatura que es va fer ara fa poc,
fa aquest mateix mes,
i per tant hem començat a treballar conjuntament
i a intentar, això que deia,
a intentar optimitzar recursos a una banda i a l'altra.
TAC12 ha començat a utilitzar coses que està fent TDCAM
i TDCAM ha començat a utilitzar coses que està fent TAC12
amb les quals s'aconsegueix una optimització de recursos importants.
Jo crec que aquesta, ara ja personalment,
jo crec que aquest és el camí.
Aquest és el camí en una situació com aquesta,
però no en un sector com és el dels mitjans públics.
Jo crec que qualsevol sector que depèn en aquests moments
de la funció pública,
s'han de buscar aquest tipus d'acords,
de buscar pinya entre uns i els altres
per fer les coses més sostenibles.
I a nivell de telespectador,
els telespectadors de TAC12 o els telespectadors de TDCAM
notaran alguna novetat, alguna diferència,
ben aviat, fòrit d'aquest acord de col·laboració,
o això de moment no afecta els continguts de la programació?
En principi no ha d'afectar.
Jo crec que si alguna cosa ha de notar
el telespectador d'un i l'altre
és que si sumes, en aquesta vida,
quan sumes, normalment les coses sempre
són més potents.
Jo crec que en aquest sentit els telespectadors
d'un lloc i de l'altre han de començar a notar.
Ara no, perquè és molt aviat.
Hem començat a treballar aquesta segona quinzena de novembre,
és a dir, no portem ni quatre dies treballant plegats,
però a la llarga, jo crec que notaran que hi ha algunes coses
que es veuen molt més potents d'un i l'altre lloc.
I el que potser no notaran, però que ja dic jo que serà així,
és que aquests passos endavant que es donen
tindran un cos compartit,
amb la qual cosa això es fa molt més sostenible ara.
Això a mig termini
significa que és el camí, l'inici, la primera pedra,
la primera passa per unificar i crear
una única televisió, un únic canal públic de televisió
que abasti, doncs això,
Tarragonès, Alcamp i Conca de Barbera d'una banda,
que és el que farà Toc 12,
i Baix Camp, que és el que fa Té de Camp?
Són difícil de parlar això ara actualment.
És molt complicat dir-ho,
no sé què ens has de vindre el futur,
però d'entrada això que estàs plantejant
no és possible per una qüestió administrativa.
Jo feia referència abans al pla tècnico nacional
de desplegament de la TDT local,
pel que sigui, perquè en aquells moments
els legisladors així ho van considerar,
van trencar el Camp de Tarragona
amb dues demarcacions de la TDT,
la que s'anomena Baix Camp-Morreus
i la que s'anomena Tarragona,
que estan incloses també les comarques
de l'Alcamp i de la Conca de Barbera.
Això està així, tot i que una demarcació
i l'altra té el centre misó
en un mateix centre,
que és el de la Mossara.
Per tant, té una cobertura bastant semblant,
però la TDT, en aquest pla tècnico,
el va dissenyar d'aquesta manera.
Avui està així,
i per tant això administrativament
no és possible,
i per tant per això et deia,
el que passa és que el futur no pot ser,
que es devindrà.
Administrativament no és possible,
però tendia a una unificació de programes,
per exemple, amb aquesta línia
que comentaves de potenciar,
és a dir, oferir productes de més qualitat,
perquè s'assumen esforços de les dues televisions,
i encara que administrativament no es puguin unir,
sí que oferir alguns productes,
en fi, doncs idèntics?
Està clar que hi haurà,
no idèntics,
perquè jo no crec tant en els productes idèntics,
però sí que poden haver productes semblants.
La producció televisiva ho permet això,
tirar endavant un projecte televisiu
el pots fer amb petites variants
que el localitzi molt més
per una televisió i per l'altra.
Per tant, jo crec que sí que es veurà
una línia programàtica semblant,
però cada televisió té la seva programació,
perquè cada televisió, avui per avui,
va dirigida a uns territoris diferents.
Aquestes notícies que estem comentant
i que afecten a TAC12,
arriben en un moment en què, en fi,
les informacions i les notícies relacionades
amb el món de la comunicació pública
estan de plena actualitat.
Javier Belló, a més de director gerent de TAC12,
és el president, el màxim responsable
de la coordinadora de televisions públiques locals de Catalunya.
També en un context com aquest,
m'agradaria preguntar-li
per la valoració que pot fer de notícies
que han sortit en els últims dies
d'unes que afecten a televisions públiques locals,
com és el cas de l'Hospitalet de Llobregat,
que hem conegut aquesta setmana
la intenció de l'equip de govern d'aquesta ciutat,
la segona del país pel que fa a població,
l'Hospitalet,
de tancar de manera immediata
la ràdio i la televisió públiques d'aquell municipi.
Com ho valora la coordinadora
en el context d'altres notícies
que també altres ajuntaments
van en la línia de retallar
continguts i serveis d'aquest tipus?
Òbviament la televisió d'Hospitalet
és membre encara d'aquesta coordinadora,
per tant,
ho valorem negativament.
Està clar que una decisió d'aquestes característiques
no es pot valorar d'una altra manera
als que fa molt de temps
que apostem pel que són
els mitjans de comunicació
de proximitat,
i en aquest cas també els mitjans
de proximitat públics.
Més enllà d'aquí,
la coordinadora en aquests moments
jo sóc dels que penso
que parla de retallades en aquest cas
tampoc no és molt encertant.
Nosaltres creiem que ara s'està passant
per uns moments
en què s'han de racionalitzar les coses.
Està clar.
No tan sols el que són els mitjans públics,
sinó, com deia abans,
qualsevol activitat que es fa
des de la funció pública.
Per tant, a veure,
no hem de ser estranys,
no hem de ser estranys
els mitjans públics
en una situació
que afectarà absolutament a tothom.
Ens agrada més racionalitzar
perquè creiem que es pot racionalitzar
i jo crec que el projecte d'Hospitalet
s'hagués pogut racionalitzar,
que no vol dir tancar.
Tancar jo crec que és passar
una línia molt perillosa
i de fet en aquests dies
estem veient reaccions diverses
al mateix Hospitalet.
Tot així, a veure,
cada casa és un món
i en aquest cas l'Hospitalet
no és equiparable
a qualsevol altra zona de Catalunya,
com segurament d'altres
tampoc som equiparables a d'altres.
No és equiparable
al projecte que tenia Hospitalet,
al projecte que podrien tenir
les altres 14 o 15 televisions
locals públiques
que hi ha actualment a Catalunya.
i per tant, jo crec que, clar,
cada casa decidirà en el seu moment
com afronta aquesta nova etapa
a partir de la crisi econòmica.
Però, clar, jo crec que
la majoria de projectes,
per no dir gairebé tots,
que actualment hi ha de televisió pública
a Catalunya,
es poden racionalitzar
i que, per tant,
això pot fer que, bé,
que no necessàriament
s'hagi de prendre mesures
tan dràstiques com aquesta.
El president de la Coordinadora,
però, li preocupa
que l'anunci de l'Ajuntament
de l'Hospitalet de Llobregat
provoqui una mena d'efecte cascada,
un efecte dominó,
i que això pugui portar
altres ajuntaments
a reconsiderar d'aquesta manera
tan radical
el funcionament de mitjans
de comunicació públics?
Bé,
bé,
òbviament és una possibilitat,
però jo crec que abans d'això,
com deia,
hi ha la possibilitat
de racionalitzar
i ara no estem parlant
només de televisió,
estem parlant de mitjans públics
en general.
Per les raons que siguin,
hi ha hagut en els últims 20 anys
projectes que segurament
han tingut una trajectòria X
perquè en aquells moments,
doncs bé,
l'administració pública
que el gestionava
s'ho podia permetre.
Aquesta situació
en la majoria d'indrets,
no a tot arreu,
però en la majoria d'indrets
doncs està canviant
i llavors jo crec que
ho assenyat en aquests moments
és buscar
polítiques de racionalització,
que és possible,
en la majoria de projectes
és possible,
i no prendre decisions
tan dràstiques
com s'estan prenent
aquests dies a l'Hospitalet,
tot i que el tema
no ha acabat,
el tema encara no ha acabat
perquè encara hi ha
una sessió plenària
que ha d'acabar de decidir
aquesta decisió,
deia no prendre
aquestes decisions
tan dràstiques
perquè, a veure,
al fi i al cap
jo sempre ho he defensat,
jo he estat tant
al que és els mitjans públics
com els mitjans privats
en aquest sentit,
he estat a les dues bandes
i per tant
crec que també puc parlar
amb més propietat
que segurament
que altres persones,
a veure,
els mitjans públics
en alguns territoris
són absolutament necessaris,
els mitjans públics
fem coses
que difícilment
i més en una situació
com la que estem vivint ara
pot fer els mitjans privats,
i encara et diré més,
els mitjans públics
de proximitat
encara són molt més necessaris
que els mitjans públics
generalistes
perquè encara fem
moltes més coses,
fem molt més serveis
que el que fan els generalistes.
Per tant,
fins i tot,
encara que pugui semblar
una contradicció,
en aquests moments
de crisi econòmica
crec que som més vitals
que en altres moments
on, bé,
les coses es poden veure
d'una altra manera.
En aquesta línia,
ja per acabar,
s'entén també,
doncs,
que aniria
que la coordinadora
o que el president
de la coordinadora
o que Xavier Béllón
a títol personal
apostaria també
per que aquesta racionalització
s'apliqués
a la televisió pública
del país,
a TV3,
que també ha estat notícia
en els últims dies
pels anuncis
que ha fet el govern,
el portaveu del govern,
Francesc Homs,
en el sentit de rebaixar
un 13%
els pressupostos
de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
per l'any vinent?
Jo puc parlar
de les televisions locals,
no puc parlar, crec,
de les televisions
generalistes,
però bé,
jo ja abans
he dit que crec
que a l'empresa pública
en general
crec que venen moments
en què cal
una racionalització,
no?
a partir d'aquí
que tothom entengui
el que vulgui,
però a veure,
jo el que sí que puc parlar
perquè els conec
de molt més a prop
són el que deia abans,
no?
Són els projectes
de televisió
pública locals,
perquè bé,
perquè porto un temps
a presidir
en aquesta coordinadora,
però també
perquè he participat
en la gestació
i en la gestió
d'algun d'aquests productes
i per tant
sé del que hi ha
gairebé a tot arreu,
no?
El tema
de la Corporació Catalana
és un altre món,
és un altre món
i en tot cas
crec que hi ha persones
molt més preparades
per opinar que no pas jo.
Avui hem parlat
durant uns minuts
de televisió,
de televisió pública
a partir d'algunes notícies
que han marcat
l'actualitat
de les darreres setmanes
i que ha fet
en atac d'ots
a la televisió pública
del Camp de Tarraona.
En hem parlat
amb el seu director,
gerent,
el periodista
en Xavier Avelló
en aquests micrófons.
Xavier,
moltes gràcies
i molta sort,
que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.